Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
dalinar v. intr. Sirgar. • cast. sirgar.
daliner -a m. i f. Sirgador de davant,
quan la sirga era estirada per més
d’un sirgador. • cast. sirgador -a.
dama f. Tascó o clavilla col·locat a tall
d’escàlem encastat en la regala dels
bots, on s’estreben els rems per a
vogar. • cast. dama.
dàrsena f. Zona resguardada d’un
port on les embarcacions poden dur
a terme les diverses operacions de
càrrega i descàrrega, o ser sotme-
ses a reparació amb tota seguretat.
• cast. dársena.
dau m. Peça cúbica, general ment de
bronze o de ferro, amb un forat cilín-
dric per un dels seus eixos, que servix
de coixi net fix per a suport d’arbres,
guia de cordes en els bossells, etc.
• cast. dado.
davant m. Aparell format per un bos-
sell i un cap. • cast. delantero.
decaure v. intr. Separar-se (una nau)
cap a sotavent del rumb que havia
de seguir. • cast. decaer.
declinació magnètica f. Angle que
forma la direcció del nord magnè-
tic i la del nord geogràfic, és a dir, el
que forma el pla vertical que conté la
direcció de la brúixola i el pla meridià
del punt de situació. • cast. declina-
ción magnética.
defensa f. Bolics de corda, peces de
fusta, goma o plàstic, etc., que es
pengen al costat d’una embarcació
per a protegir-la de xocs, durant la
maniobra d’atracament al moll o per
la fricció amb altres embarcacions.
• cast. defensa.
degolladura f. Esgarro fet en una vela
o un tendal quan es degolla. • cast.
degolladura.
degollar v. tr. 1. Esgarrar (una vela)
intencionadament quan hi ha tem-
poral a fi d’evitar un perill imminent.
A
49
D
D
DEFENSA
DAMA
50
2. Detindre la cadena de l’àncora
amb la guillotina. • cast. degollar.
deixant m. Solc que una nau o un altre
mòbil deixa darrere d’ell en la super-
fície de l’aigua. • cast. estela.
demora f. Direcció o rumb en què està
situat un objecte respecte a un punt
de la costa, a una embarcació, etc.,
definit per l’angle que forma este
rumb amb la línia nord-sud verda-
dera. • cast. demora.
demorar v. intr. Estar situat en una
demora determinada. • cast. de -
morar.
depressió de l’horitzó f. Angle que
forma l’horitzó visual amb l’horitzó
racional. • cast. depresión del hori-
zonte.
derelicte m. Nau o part d’una nau
abandonada que sura entre dos
aigües. • cast. derrelicto.
deriva f. 1. Desviació d’una nau del
seu rumb per efecte del vent o
d’un corrent, mesurada per l’angle
que fa la quilla amb la direcció del
moviment de la nau. • cast. deriva. 2.
Aleta vertical submergida que té per
finalitat reduir la deriva d’una nau.
• cast. deriva. 3. anar a la deriva Anar
sense govern, emportat pel vent o
per un corrent. • cast. ir a la deriva.
4. angle de deriva Angle que fa la
quilla d’una nau amb la direcció del
seu moviment real. • cast. ángulo de
deriva.
derivar v. intr. Anar a la deriva. • cast.
derivar.
derrota f. 1. Trajecte que seguix una
nau per a anar d’un lloc a un altre.
2. Carta nàutica. • cast. derrota.
derroter -a 1. m. i f. Oficial o mariner
encarregat de la derrota. 2. m. Llibre
que informa de les característiques
de la costa, els ports o la meteorolo-
gia, i de les dades importants per a la
navegació. 3. m. Direcció seguida per
una embar cació quan navega prop
de la costa. • cast. derrotero -ra.
desabarrotar v. tr. 1. Desfer (l’estiba
d’una nau). 2. Alleugerir (una embar-
cació) de la part del carregament
estibat en un lloc impropi. • cast. des-
abarrotar.
desabrigat -ada adj. Que està (un
ancoratge) obert als vents o sense
resguard contra estos. • cast. desabri-
gado -da.
desaferrar v. tr. 1. Llevar els tomadors i
els caps que aferren una vela. 2. Lle-
var les trinques i les cordes que sub-
jecten alguna cosa. • cast. desaferrar.
desamarrar v. 1. tr. Desfermar les
amarres. 2. pron. Trencar (una nau)
les amarres. • cast. desamarrar.
desamurar v. tr. Deslligar les amures
(de les veles). • cast. desamurar.
desancorar v. tr. Llevar les àncores
(d’una embarcació). • cast. desanclar.
desaparellar v. tr. 1.Desguarnir del seu
aparell (una nau). 2. Destruir l’aparell
(d’una nau) del tot o en part. • cast.
desaparejar.
desarborament m. Acció o efecte de
desarborar. • cast. desarboladura.
desarborar v. 1. tr. Desguarnir (una
nau) dels seus arbres. 2. tr. Trencar
BOHMFEFEFSJWB
EFSSPUB
SVNC
DERIVA
51
AVOCABULARI NÀUTIC
o abatre (els arbres). 3. pron. Perdre
(una nau) els seus arbres per acci-
dent. • cast. desarbolar.
desatracar v. tr. Separar (una nau) de la
vora d’una altra embarcació, del moll
o de qualsevol objecte on estava
atracada. • cast. desatracar.
desballestament m. Acció i efecte de
desballestar. • cast. desguace.
desballestar v. tr. Desfer (una nau, un
vehicle, etc.), per a aprofitar-ne els
materials en bon estat. • cast. des-
guazar.
descosir v. tr. Desfer les colobres que
mantenen units els tendals i subjec-
tades les veles als pals, les vergues,
etc. • cast. descoser.
desdujar v. tr. Desplegar, desenrotllar
(una vela, una corda, una xàrcia) que
estava dujada. • cast. desadujar.
desembarcador m. Lloc apropiat per
a desembarcar passatgers o merca-
deries. • cast. desembarcadero.
desembarcar v. 1. tr. Posar en terra
(algú o alguna cosa) que estava dins
d’una nau o d’una altra embarcació.
2. intr. Baixar a terra eixint d’una nau
o d’una altra embar cació. • cast. des-
embarcar.
desembarrancar v. tr. Fer surar de nou
(una embarcació que estava embar-
rancada). • cast. desembarrancar.
desencallar v. tr. Llevar (un vehicle, una
nau, etc.) del lloc on s’havia encallat.
• cast. desencallar.
desencepar v. tr. Llevar les voltes que
(una cadena o un cable) han pres
sobre el cep de l’àncora. • cast. des-
encepar.
desenvergar v. tr. Deslligar de la verga
(una vela envergada). • cast. desen-
vergar.
desfogar v. intr. Esclatar una tempes-
tat. • cast. desfogar, estallar.
desfonar v. tr. Trencar, penetrar, fora-
dar (el fons d’una nau). • cast. des-
fondar.
desguarnir v. tr. Despullar de guarni-
ment (els pals o les vergues). • cast.
desguarnecer, desman telar.
desmantellar v. tr. 1. Desguarnir.
2. Desarborar. • cast. desmantelar,
des ar bolar.
desobedient adj. Que tarda (una nau)
a respondre als moviments del timó
o que vira a la banda oposada a la
que es vol caure. • cast. roncero -ra.
desormeig m. Acció de desormejar.
• cast. desaparejo.
desormejar v. tr. Desaparellar. • cast.
desaparejar, desarmar.
despalmar v. tr. Espalmar. • cast. des-
palmar.
desplaçament m. Pes de l’aigua despla-
çada per una embarcació. • cast. des-
plazamiento.
desplaçar v. tr. i pron. Moure’s d’un lloc a
un altre (un vehicle, una embarcació,
un aeroplà, etc.). • cast. desplazar.
desrissar v. tr. Desfer els rissos (de
les veles) perquè agafen més vent.
• cast. desrizar.
desviació f. 1. Efecte causat per la
massa metàl·lica d’una nau sobre
l’agulla iman tada del compàs.
2. Angle que forma l’agulla nàutica
amb el meridià magnètic. • cast. des-
viación, desvío.
desvirar v. tr. Pegar voltes al torn (d’un
molinet o un argue) en sentit con-
trari al que se li donà per a virar un
cap, un cable, etc. • cast. desvirar.
diari de bord (o de navegació) m.
Llibre on el capità de la nau apunta
cada dia tots els detalls del viatge,
que constituïx l’historial del vaixell
des de l’avarada fins que deixa de
navegar. • cast. diario de a bordo.
dic m. 1. Instal·lació o cons trucció que
permet deixar en sec una embarca-
ció per a poder carenar, netejar, etc.,
l’obra viva del buc. • cast. dique. 2. dic
flotant Classe de dic que consistix en
una estructura metàl·lica en forma
D
dic
52
de U que es pot afonar parcialment
llastant-ne l’interior i que es pot fer
surar, dei xant en sec la nau que s’hi
ha fet entrar. • cast. dique flotante.
3. dic sec Classe de dic que aparegué
en el segle XVIII, quan les naus, per
les seues dimensions, no podien ja
ser carenades pels sistemes antics.
• cast. dique seco.
dioptra f. Alidada. • cast. dioptra, ali-
dada.
disparador m. Ressort de ferro que es
fixa a la gata de l’àncora per a llan-
çar-la a l’aigua en el moment precís
d’escaure’s la nau en el lloc d’anco-
ratge. • cast. disparador.
distintiu m. 1. Bandera especial que
s’hissa en una nau per a indicar la pre-
sència d’una persona a qui correspo-
nen determinats honors. • cast. dis-
tintivo. 2. distintiu de classe Senyal
que s’assigna a l’embarcació de rega-
tes que pertany a una classe interna-
cional. • cast. distintivo de clase.
doblar v. tr. 1. Superar (una embar-
cació) una boia o una balisa en el
curs d’una regata. 2. Passar (una
embarcació) per davant d’un cap,
d’un promontori, etc., i posar-se a
l’altre costat. • cast. doblar.
dogal m. 1. Estrop. 2. Cap que, donant
una volta a la drissa arran de l’antena,
volta també l’arbre de l’embarcació i
amb l’altre cap agarra la trossa. • cast.
dogal.
dogre m. Veler destinat a la pesca de
l’areng en el mar del Nord. • cast.
dogre.
dorment m. Cartel·la de fusta sobre
la qual recolza el bau que sosté la
coberta. • cast. durmiente.
draga f. Embarcació proveïda d’un
aparell dragador. • cast. draga.
dragant m. Cadascuna de les dos tau-
les grosses, l’una recta (dragant dret)
i l’altra corbada (dragant tort), emper-
nades l’una amb l’altra i ajustades
da munt de la roda de popa i que ser-
vixen de base a tota la construcció
de l’estampa d’una embarcació de
fusta. • cast. dragante.
dragó m. Embarcació de vela de nou
metres d’eslora com a màxim, uti-
litzada en compe ticions esportives.
• cast. dragón.
drap m. 1. Vela. • cast. trapo, vela.
2. navegar a tot drap Navegar amb
totes les veles hissades. • cast. nave-
gar a todo trapo (o a toda vela).
drassana f. Lloc on es construïxen i es
reparen les naus. • cast. astillero.
dret m. 1. dret 2. dret d’almirallat m.
Dret introduït en el segle XVIII a Espa-
nya per Felip V, que es cobrava en
les duanes i ports sobre les embar-
cacions que hi entraven o n’eixien
i sobre les mercaderies que duien.
• cast. derecho de almirantazgo.
3. dret d’amarratge m. Impost pagat
als ports per la faena d’amarrar-hi
una nau o pel fet de tindre-la-hi
amarrada. • cast. derecho de amar-
raje. 4. dret marítim m. Conjunt de
regles jurí diques referents als diver-
sos drets i obligacions que afecten la
navegació i, especialment, el trans-
port de passatgers o de mercaderies
en naus. • cast. derecho marítimo.
EPSNFOU
RVJMMB
RVBEFSOB
CBV
DORMENT
53
AVOCABULARI NÀUTIC
drissa f. 1. Cap o ormeig que servix
per a hissar o arriar vergues i veles
de manera que reben el vent per a
impulsar la nau. • cast. driza. 2. dris-
ses de bandera Caps prims que ser-
vixen per a hissar banderes. • cast.
drizas de bandera.
duja f. Cadascuna de les voltes d’una
corda enrotllada. • cast. aduja.
dujar v. tr. Enrotllar (una corda o una
vela) pegant-li algunes voltes sobre
ella mateixa. • cast. adujar.
dujat m. Muntó de cordes dujades.
• cast. adujo.
dull m. Forat que hi ha en el fons d’una
embarcació que va tapat amb un
suro i que servix per a fer eixir l’aigua
que s’ha ficat en l’embarcació i que
no es pot arreplegar amb la sàssola.
• cast. imbornal.
Page updated
Google Sites
Report abuse