Birbar v tr

Definició

Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen (Pallars, La Llitera, Ll., Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Plana de Cast., Horta de Val., Alcoi, Pego, Alacant); cast. escardar, sachar.

Usos

En lo principi de Maig deu hom spapotar o virbar [sic] les vinyes, so es, levarne los brots... en los quals no y hage rahims, e lexarhi los brots en qui hage rayms, Palladi 152. Tots los llegums... los ajan de cavar... menos los fasols los quals hauran de birbar axi com los blats, doc. a. 1704 (arx. de Montblanc).

Refr.

—«Lo que no es birba en febrer, es queda tot l'any per fer» (Baix Maestrat, ap. Sanchis Cal. 35).

Fon.: biɾβá (occ., Maestr.); biɾβáɾ (Cast., Val., Al.); bilβá (Reus).

Sinòn.: eixarcolar.

Etimologia

del llatí minŭare, ‘minvar’.