Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
faixa f. 1. Tira de lona que es cus a la
vela per a reforçar-la. • cast. faja. 2.
Cap que subjecta l’arbre al banc
d’arborar. • cast. faja. 3. faixa de ris-
sos Faixa de lona cosida a una vela,
paral·le lament al gràtil o al pujament
(segons el tipus de vela), des d’una
ralinga fins a l’oposada, on van fixats
els rissos o botafions. • cast. faja de
rizos.
faixó m. Vorada d’una vela. • cast. ori-
lla, orillo.
falca f. 1. Taula de fusta que forma
l’orla en els llaguts i altres embarca-
cions menudes de pesca. • cast. falca.
2. Orla immediata a l’escollat de proa
o de popa. • cast. falca. 3. Taula de
fusta que s’encaixa entre els macar-
rons de l’orla i que servix per a fer-la
més alta. • cast. falca. 4. falca de proa
Orla que hi ha en cada cantó de la
proa d’un caro i que porta un bitó
per a amarrar-hi els caps. • cast. falca
de proa.
faldona f. Vela deformada i massa esti-
rada a causa d’un ús excessiu o un
defecte de tall. • cast. faldona.
faltar v. intr. Soltar-se, cedir o trencar-
se una corda, un aparell, una àncora,
etc. • cast. faltar.
falua f. Faluga. • cast. falúa.
faluga f. Embarcació menor per a
ús dels almiralls o altres autoritats.
• cast. falúa.
falutx m. Barca de mitjana. • cast. falu-
cho, haloque.
fanal m. Cadascun dels aparells de
llum utilitzats en les naus. • cast.
fanal, farol.
fanalera f. En una embarcació, suport
d’un fanal de reglament. • cast. faro-
lera.
far m. Torre amb una llanterna en la
part més alta erigida en llocs osten-
sibles de les costes, o en esculls, per-
què els navegants es puguen orien-
tar. • cast. faro.
farell m. Far. • cast. faro.
farer -a m. i f. Persona que s’encarrega
d’un far. • cast. farero -ra.
farola f. Far. • cast. farola, faro.
faroner -a m. i f. Farer. • cast. farero -ra.
fatxa f. Disposició en què es fan bra-
cejar les veles d’una nau de manera
que unes reben el vent per la cara de
proa i les altres per la cara de popa,
perquè la nau es mantinga parada.
• cast. facha.
fatxejar v. intr. Mantindre (una nau) en
fatxa. • cast. fachear.
federació f. Organisme que agrupa
els equips practicants d’una ma teixa
modalitat espor tiva. • cast. fede ra-
ción.
femella f. Femellot. • cast. hembra.
femellot m. Anella de ferro fixada en
la part inferior de la pala del timó o
en la roda de popa, en la qual s’in-
troduïx l’agulla o el mascle correspo-
nent. • cast. hembra.
ferm m. 1. Part d’una corda, una peça,
etc., on es fa ferma. • cast. chicote.
2. Veu de comandament que indica
el final d’una maniobra i el moment
en què s’ha de fer ferm el cap o la
corda que anava cobrant o amollant.
• cast. firme. 3. Punt més alt de l’es-
cora d’una nau. • cast. firme.
ferro m. 1. Ferramenta del calafat, pare-
guda a l’escarpre, que varia lleugera-
ment de forma segons que siga per
a introduir l’estopa en els coments o
en les escletxes, per a obrir-los o per a
acabar i allisar el calafat d’una embar-
cació. • cast. calador. 2.Ancorot. • cast.
ferro, anclote. 3. Ruixó. • cast. rezón.
fil m. 1. a fil de roda En la direcció
de finida per la roda de l’embar cació,
és a dir, la deter minada per l’eix que
va de popa a proa. • cast. a hilo de
rueda. 2. a fil de vent En la direcció
del vent. • cast. al hilo del viento. 3. fil
d’estopa Fil que s’usa per a omplir
les costures en l’operació de calafa-
tar les embarcacions. • cast. hilo de
estopa. 4. fil de veles Fil prim i fort,
de cànem, utilitzat per a cosir veles.
• cast. hilo de velas.
filar v. 1. tr. Soltar progressi vament un
cap o un cable que està treballant.
• cast. filar. 2. intr. Navegar en bones
condicions i circumstàncies. • cast.
marchar, navegar.
filàstica f. Fil gros de cànem a un sol
cap i poc retorçut amb què es fan els
caps i les cordes utilitzats en la mari-
neria. • cast. filástica.
fileret m. Vorada del corredor de les
bar ques en la part interior. • cast.
filarete.
flamar v. intr. Flamejar. • cast. flamear.
flamejar v. intr. Agitar-se en l’aire (una
vela o les veles d’un aparell) pel fet
de trobar-se la nau a fil de vent. • cast.
flamear, ondear.
fletxadura f. Cadascun dels llistons de
fusta o tros de corda que s’aferma en
els obencs perquè servisquen d’es-
calons. • cast. flechaste.
floc m. Nom genèric de totes les veles
triangulars que s’afermen entre l’ar-
bre de proa i el bauprés o els bota-
lons. • cast. foque.
flota f. 1. Reunió d’un cert nombre de
vaixells mercants o de guerra desti-
nats a navegar junts. 2. Conjunt de
les embarcacions de regates o d’es-
port d’una mateixa sèrie que solen
navegar per unes aigües determina-
des. • cast. flota.
flotabilitat f. Diferència entre la den-
sitat d’un líquid i la d’un cos que hi
sura. • cast. flotabilidad.
flotador m. Objecte flotant, massís o
unflat d’aire, que s’utilitza per a sos-
tindre damunt de l’aigua una per-
sona, un aparell, etc. • cast. flotador.
flotilla f. Flota composta de poques
naus o de naus menudes a les ordes
d’un sol comandament. • cast. flo-
tilla.
flux m. Moviment ascendent de la
marea, dit també marea entrant.
• cast. flujo.
folre m. Forro. • cast. forro.
fondejar v. tr. i intr. Practicar la manio-
bra necessària perquè (una embar-
cació) quede subjec tada al fons amb
seguretat. • cast. fondear.
fons m. inv. 1. Obra viva. • cast. fondo.
2. cantar el fons Cantar les braces de
l’escandall. • cast. cantar el fondo. 3.
donar fons (a una nau) Ancorar-la.
• cast. dar fondo. 4. perdre fons Pas-
sar d’un paratge de sonda a un altre
on no arriba l’escandall. • cast. perder
sonda.
forabord m. 1.Motor amovible, empla-
çat en una barca o una embarcació
esportiva, que generalment va fixat
al coronament o l’espill de popa. 2.
Embarcació proveïda d’un motor
forabord. • cast. fueraborda.
forat m. 1. forat de la metxa Obertura
quadrada que hi ha en la paramola,
on s’engalta la metxa d’un arbre en
una embarcació. • cast. agujero de la
mecha. 2. forat del botaló Forat redó
practicat en l’orla de la proa d’una
barca de mitjana, a la banda d’estri-
bord, per on passa el botaló. • cast.
fogonadura del botalón.
formatget m. Escollat. • cast. escota-
dura.
forniment m. Quadernes de la punta
de proa i de popa. • cast. cuaderna.
forro m. 1. Conjunt de taulons clavats
damunt de les quader nes amb què
es cobrix l’esquelet de la nau, tant
exteriorment com interiorment. 2.
Con junt de planxes de coure amb
què es revestix la part exterior del
buc que va submergida. • cast. forro.
fortuna f. 1. Tempestat, especialment
en el mar. • cast. fortuna, tempes-
tad. 2. Vela molt grossa i resistent
que s’hissa per a córrer un temps o
aguantar-se a la capa. • cast. fortuna.
fragata f. 1. Embarcació de vela de tres
pals (trinquet, major i mitjana), a més
del bauprés. • cast. fragata.
francbord m. Altura sobre la cara de
l’aigua de la coberta principal d’una
nau mercant. • cast. franco bordo.
franquia f. Situació òptima d’una nau
a l’hora d’eixir d’un port o d’un lloc
F
franquia
d’ancoratge a fi de prendre un rumb
determinat. • cast. franquía.
fusa f. Acció d’esvarar, un bastiment
lliure d’amarres, damunt dels pals
enseuats, sense parar-se fins que
queda surant en el mar. • cast. lanza-
miento, desliza miento.
fusell m. Arbre o eix sobre el qual gira
el timó. • cast. eje.
fusta f. Lleny, embarcació de fusta.
• cast. fusta.
Page updated
Google Sites
Report abuse