Diccionari nàutic català "F"

faixa f. 1. Tira de lona que es cus a la

vela per a reforçar-la. • cast. faja. 2.

Cap que subjecta l’arbre al banc

d’arborar. • cast. faja. 3. faixa de ris-

sos Faixa de lona cosida a una vela,

paral·le lament al gràtil o al pujament

(segons el tipus de vela), des d’una

ralinga fins a l’oposada, on van fixats

els rissos o botafions. • cast. faja de

rizos.

faixó m. Vorada d’una vela. • cast. ori-

lla, orillo.

falca f. 1. Taula de fusta que forma

l’orla en els llaguts i altres embarca-

cions menudes de pesca. • cast. falca.

2. Orla immediata a l’escollat de proa

o de popa. • cast. falca. 3. Taula de

fusta que s’encaixa entre els macar-

rons de l’orla i que servix per a fer-la

més alta. • cast. falca. 4. falca de proa

Orla que hi ha en cada cantó de la

proa d’un caro i que porta un bitó

per a amarrar-hi els caps. • cast. falca

de proa.

faldona f. Vela deformada i massa esti-

rada a causa d’un ús excessiu o un

defecte de tall. • cast. faldona.

faltar v. intr. Soltar-se, cedir o trencar-

se una corda, un aparell, una àncora,

etc. • cast. faltar.

falua f. Faluga. • cast. falúa.

faluga f. Embarcació menor per a

ús dels almiralls o altres autoritats.

• cast. falúa.

falutx m. Barca de mitjana. • cast. falu-

cho, haloque.

fanal m. Cadascun dels aparells de

llum utilitzats en les naus. • cast.

fanal, farol.

fanalera f. En una embarcació, suport

d’un fanal de reglament. • cast. faro-

lera.

far m. Torre amb una llanterna en la

part més alta erigida en llocs osten-

sibles de les costes, o en esculls, per-

què els navegants es puguen orien-

tar. • cast. faro.

farell m. Far. • cast. faro.

farer -a m. i f. Persona que s’encarrega

d’un far. • cast. farero -ra.

farola f. Far. • cast. farola, faro.

faroner -a m. i f. Farer. • cast. farero -ra.

fatxa f. Disposició en què es fan bra-

cejar les veles d’una nau de manera

que unes reben el vent per la cara de

proa i les altres per la cara de popa,

perquè la nau es mantinga parada.

• cast. facha.

fatxejar v. intr. Mantindre (una nau) en

fatxa. • cast. fachear.

federació f. Organisme que agrupa

els equips practicants d’una ma teixa

modalitat espor tiva. • cast. fede ra-

ción.

femella f. Femellot. • cast. hembra.

femellot m. Anella de ferro fixada en

la part inferior de la pala del timó o

en la roda de popa, en la qual s’in-

troduïx l’agulla o el mascle correspo-

nent. • cast. hembra.

ferm m. 1. Part d’una corda, una peça,

etc., on es fa ferma. • cast. chicote.

2. Veu de comandament que indica

el final d’una maniobra i el moment

en què s’ha de fer ferm el cap o la

corda que anava cobrant o amollant.

• cast. firme. 3. Punt més alt de l’es-

cora d’una nau. • cast. firme.

ferro m. 1. Ferramenta del calafat, pare-

guda a l’escarpre, que varia lleugera-

ment de forma segons que siga per

a introduir l’estopa en els coments o

en les escletxes, per a obrir-los o per a

acabar i allisar el calafat d’una embar-

cació. • cast. calador. 2.Ancorot. • cast.

ferro, anclote. 3. Ruixó. • cast. rezón.

fil m. 1. a fil de roda En la direcció

de finida per la roda de l’embar cació,

és a dir, la deter minada per l’eix que

va de popa a proa. • cast. a hilo de

rueda. 2. a fil de vent En la direcció

del vent. • cast. al hilo del viento. 3. fil

d’estopa Fil que s’usa per a omplir

les costures en l’operació de calafa-

tar les embarcacions. • cast. hilo de

estopa. 4. fil de veles Fil prim i fort,

de cànem, utilitzat per a cosir veles.

• cast. hilo de velas.

filar v. 1. tr. Soltar progressi vament un

cap o un cable que està treballant.

• cast. filar. 2. intr. Navegar en bones

condicions i circumstàncies. • cast.

marchar, navegar.

filàstica f. Fil gros de cànem a un sol

cap i poc retorçut amb què es fan els

caps i les cordes utilitzats en la mari-

neria. • cast. filástica.

fileret m. Vorada del corredor de les

bar ques en la part interior. • cast.

filarete.

flamar v. intr. Flamejar. • cast. flamear.

flamejar v. intr. Agitar-se en l’aire (una

vela o les veles d’un aparell) pel fet

de trobar-se la nau a fil de vent. • cast.

flamear, ondear.

fletxadura f. Cadascun dels llistons de

fusta o tros de corda que s’aferma en

els obencs perquè servisquen d’es-

calons. • cast. flechaste.

floc m. Nom genèric de totes les veles

triangulars que s’afermen entre l’ar-

bre de proa i el bauprés o els bota-

lons. • cast. foque.

flota f. 1. Reunió d’un cert nombre de

vaixells mercants o de guerra desti-

nats a navegar junts. 2. Conjunt de

les embarcacions de regates o d’es-

port d’una mateixa sèrie que solen

navegar per unes aigües determina-

des. • cast. flota.

flotabilitat f. Diferència entre la den-

sitat d’un líquid i la d’un cos que hi

sura. • cast. flotabilidad.

flotador m. Objecte flotant, massís o

unflat d’aire, que s’utilitza per a sos-

tindre damunt de l’aigua una per-

sona, un aparell, etc. • cast. flotador.

flotilla f. Flota composta de poques

naus o de naus menudes a les ordes

d’un sol comandament. • cast. flo-

tilla.

flux m. Moviment ascendent de la

marea, dit també marea entrant.

• cast. flujo.

folre m. Forro. • cast. forro.

fondejar v. tr. i intr. Practicar la manio-

bra necessària perquè (una embar-

cació) quede subjec tada al fons amb

seguretat. • cast. fondear.

fons m. inv. 1. Obra viva. • cast. fondo.

2. cantar el fons Cantar les braces de

l’escandall. • cast. cantar el fondo. 3.

donar fons (a una nau) Ancorar-la.

• cast. dar fondo. 4. perdre fons Pas-

sar d’un paratge de sonda a un altre

on no arriba l’escandall. • cast. perder

sonda.

forabord m. 1.Motor amovible, empla-

çat en una barca o una embarcació

esportiva, que generalment va fixat

al coronament o l’espill de popa. 2.

Embarcació proveïda d’un motor

forabord. • cast. fueraborda.

forat m. 1. forat de la metxa Obertura

quadrada que hi ha en la paramola,

on s’engalta la metxa d’un arbre en

una embarcació. • cast. agujero de la

mecha. 2. forat del botaló Forat redó

practicat en l’orla de la proa d’una

barca de mitjana, a la banda d’estri-

bord, per on passa el botaló. • cast.

fogonadura del botalón.

formatget m. Escollat. • cast. escota-

dura.

forniment m. Quadernes de la punta

de proa i de popa. • cast. cuaderna.

forro m. 1. Conjunt de taulons clavats

damunt de les quader nes amb què

es cobrix l’esquelet de la nau, tant

exteriorment com interiorment. 2.

Con junt de planxes de coure amb

què es revestix la part exterior del

buc que va submergida. • cast. forro.

fortuna f. 1. Tempestat, especialment

en el mar. • cast. fortuna, tempes-

tad. 2. Vela molt grossa i resistent

que s’hissa per a córrer un temps o

aguantar-se a la capa. • cast. fortuna.

fragata f. 1. Embarcació de vela de tres

pals (trinquet, major i mitjana), a més

del bauprés. • cast. fragata.

francbord m. Altura sobre la cara de

l’aigua de la coberta principal d’una

nau mercant. • cast. franco bordo.

franquia f. Situació òptima d’una nau

a l’hora d’eixir d’un port o d’un lloc

F

franquia

d’ancoratge a fi de prendre un rumb

determinat. • cast. franquía.

fusa f. Acció d’esvarar, un bastiment

lliure d’amarres, damunt dels pals

enseuats, sense parar-se fins que

queda surant en el mar. • cast. lanza-

miento, desliza miento.

fusell m. Arbre o eix sobre el qual gira

el timó. • cast. eje.

fusta f. Lleny, embarcació de fusta.

• cast. fusta.