trescar v

Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.

De jove havia trescat molt per aquestes serres.
Avui descansarem, però demà ens tocarà de trescar.

«Aquell que tot el mes tresca, a cap de mes pot fer gresca» (V. Català).

També: triscar

«Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca» (V. Català).

Etimologia

Del germànic gòtic thrĭskan, ‘batre, batollar’, d’on es passà a significar ‘saltironar, picar de peus’.

Usos

Sant Isidre va trobar la manera de santificar-se i contemplar les coses del cel, mentre els àngels li feien la feina a la terra. Tot estava perfectament resolt i combinat: el sant resava en santa pau, dessota un arbre, un madroño, amb les mans ajuntades i els ulls en blanc (com es pot veure encara a les estampes); i els qui trescaven de valent, regant el terròs amb la suor del front i doblegant l’esquena fins a terra, eren els meravellosos éssers celestials. Milions de pagesos (i de no pagesos) d’aquest país veuen en un miracle semblant l’ideal de la vida.

Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959])