abaltir v

Definició

Condormir, endormiscar, ensopir.

Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me.

Etimologia

D’origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea balt-, ‘blanc, esblaimat’.

Usos

• En efecte: l’amo complí el que havia dit a la Vicenta, i aquella mateixa vesprada visità la Júlia, que estava abaltida al llit. La mare li havia posat llençols de blonda i flassada, perquè suara.
  Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 109