Glossari de termes botànics

A

Agulló.- Pèl rígid o petita espina que té l’origen en l’epidermis, sovint punxent, que tenen les fulles o les tiges d’algunes plantes.

Agut.- Que acaba en punxa, un òrgan que fa angle agut a l’àpex.

Aigües àcides.- Dit de les aigües que no tenen calç, i per això solen tenir un pH àcid, sense gaire bases.

Ala (de fruits, de les tiges...).- Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans, com les aletes que tenen els peixos. Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flors s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies.

Alcaloide.- Substància orgànica composta, rica en nitrogen, margant i tòxica pels animals, i que es manté a la planta seca. Són presents a diverses espècies de les famílies de les ranunculàcies, de les papaveràcies, de les solanàcies, de les liliàcies...

Almesc (o mesc).- Olor que tenen algunes plantes i que s’assembla a la secreció de sabor amargant que produeix el mesquer (Moschus moschiferus, mamífer remugant artiodàctil), i que es pot emprar en perfumeria.

Alpí -na.- Propi de l’alta muntanya, als Pirineus, on ja no és possible que hi creixi el bosc i hi ha una vegetació dominada per matollars i per prats; dit així per la semblança amb les muntanyes dels Alps.

Alta muntanya.- Cims enlairats, sovint per sobre dels 1 600 m que trobem a l’alt Montseny i als Pirineus, on hi viuen plantes pròpies d’ambients humits i freds; correspondria als estatges altitudinals subalpí, alpí i subnival.

Alzinar.- Bosc perennifoli d’alzines propi de terra baixa, espès quan és ben constituït, ja que els estrats arbori i arbustiu són densos, i hi creixen diverses plantes enfiladisses.

Als alzinars s’hi fan un conjunt d’espècies característiques que hi tenen el seu òptim de creixement. A vegades els alzinars són ± humits i entremig de les alzines també hi creixen roures i d’altres arbres i arbusts caducifolis. El bosc d’alzinar pot arribar fins a 1 200 m, en la variant coneguda com alzinar muntanyenc, tot i que ja no hi creixen les plantes termòfiles de terra baixa.

Angiosperma.- Planta amb flors típiques que té els òvuls (o primordis seminals) tancats en un pistil (pistil que pot ser format per un o diversos carpels, lliures entre si o soldats formant una única peça).

Antiasmàtic.- Que cura o alleuja l’asma, malaltia respiratòria deguda a la contracció espasmòdica dels músculs dels bronquis.

Antibacterià.- Que cura les malalties infeccioses causades pels bacteris o n’impedeix el seu creixement.

Antibiòtic.- Substància que produeixen algunes plantes, i també fongs, que mata o inhibeix el creixement de microorganismes patògens, sobretot els bacteris.

Anticatarral.- Planta que ajuda a curar el refredat i el catarro (la malaltia infecciosa caracteritzada per una tos convulsiva).

Antidiarreica.- Planta que ajuda a curar les diarrees.

Antidisentèrica.- Planta que ajuda a curar la disenteria, malaltia que es manifesta per l’expulsió de nombroses deposicions amb sang i moc.

Antiescorbútica.- Planta que evita o ajuda a curar l’escorbut, malaltia produïda per la falta de vitamina C.

Antifúngica.- Planta que ajuda a curar les malalties produïdes pels fongs.

Antihistamínica.- Planta que ajuda a curar els efectes produïts per l’excés d’histamina (substància que dilata els vasos sanguinis i que provoca la contracció de la musculatura

llisa), o sigui que és protectora contra el xoc anafilàctic (l’al·lèrgia a una substància estranya). Són plantes indicades en l’al·lèrgia, el mareig, la grip, i també pel Pàrkinson.

Antilitiàsica biliar.- Planta que ajuda a curar els càlculs (les pedres) de la vesícula biliar.