Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
obenc m. Cadascun dels caps, fils
d’aram o, modernament, cables
d’acer que, fixats a la part superior
d’un pal mascle i a la murada o, anti-
gament, a una cofa, fan que el pal
puga suportar els esforços laterals
a què és sotmés i quede dret. • cast.
obenque.
obencadura f. Conjunt dels obencs
d’un arbre o d’una nau. • cast. oben-
cadura.
obenquell m. Cadascun dels caps o
dels cables d’acer que fixen un mas-
teler. • cast. obenque.
oberta f. Obertura al mig de la coberta
d’una barca, limitada lateralment
pels corredors i a popa pel senó, que
és travessada pel banc d’arborar i pel
banc on s’assenten els pescadors.
• cast. abertura.
obra f. 1. Cadascuna de les dos parts
(obra morta i obra viva) en què es
pot considerar dividit el buc d’una
nau. • cast. obra. 2. obra morta Part
del buc d’una nau compresa entre
la superfície de màxima càrrega i la
borda. • cast. obra muerta. 3. obra
viva Part del buc d’una nau com-
presa entre la quilla i la superfície de
màxima càrrega. • cast. obra viva.
obrir v. 1. intr. Perdre (dos embarca-
cions alineades en la visual d’un
obser vador) la seua alineació i sem-
blar que se separen l’una de l’altra.
2. intr. Desatracar (una embarcació).
3.tr. Eixamplar (el calafat) els coments
per a poder introduir-hi l’estopa.
A
99
O
BSCSF O
PCFOD
PCSBNPSUB PCSBWJWB
MÎOJB
EF
óPUBDJÓ
OBENC
OBRA
100
4. pron. Desagregar-se, desconjuntar-
se, trencar-se, les peces que consti-
tuïxen el buc (d’una embarcació), tot
permetent l’entrada de l’aigua al seu
interior. • cast. abrir.
observació f. 1. Mesura, efectuada pel
pilot d’una embar cació, que permet
la determi nació de la posició i del
rumb. • cast. observación. 2. obser-
vació d’un astre Acció d’observar
un astre per a obtindre’n alguna de
les coordenades o alguna altra dada.
• cast. observación de un astro.
oceà m. 1. La massa total d’aigua
salada, única i contínua. 2. Cadas-
cuna de les cinc grans parts d’aigua
compresa entre els dos grans con-
tinents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pací-
fic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà
Antàrtic. • cast. océano.
octant m. 1. Instrument astronòmic
anà leg al sextant, el sector del qual
és de 45o. 2. Octava part d’un cercle,
és a dir, la part del cercle continguda
en 45o. 3. Cadascuna de les huit regi-
ons de l’espai determinades pels tres
plans de coordenades en un sistema
de coordenades cartesianes. • cast.
octante.
òcul m. Ull de bou. • cast. ojo de buey.
oficial m. i f. Persona que en la marina
mercant exercix, a bord, un càrrec
tècnic que exigix una titulació supe-
rior. • cast. oficial.
ona f. Moviment oscil·latori de les
aigües del mar en sentit ascendent i
descendent. • cast. ola.
onada f. 1. Ona, especialment d’una
certa grandària. • cast. ola. 2. Suc-
cessió continuada d’onades, el mar.
• cast. oleaje.
onatge m. Moviment conjunt de les
onades del mar, produït per l’acció
del vent sobre la seua superfície.
• cast. oleaje.
oneig m. 1. Acció i efecte d’onejar.
• cast. ondeo. 2. Onatge. • cast. oleaje.
onejar v. intr. 1. Fer ones la superfície
agitada del mar o d’una altra massa
líquida. 2. Fer ondes el cabell, la ban-
dera, la superfície de l’aigua, etc.
• cast. ondear.
oratge m. 1. Estat de l’atmosfera en un
lloc i un moment determinats. • cast.
tiempo, oraje. 2. Vent que bufa de
terra cap al mar. • cast. oraje.
orella f. 1. Cadascuna de les dos peces
que constituïxen la boca d’una bota-
vara o d’un pic. • cast. oreja. 2. orella
de mul Posició de les veles d’una
embarcació de dos pals quan ixen
l’una a babord i l’altra a estribord.
• cast. oreja de burro.
orelleta f. Anella menuda de les
embarcacions, destinada a lligar-hi
cordes de poca importància. • cast.
cáncamo.
orient m. El punt de l’horitzó per on ix
el sol, llevant. • cast. oriente.
orientar v. tr. 1. Disposar (les veles) de
manera que reben el vent amb l’an-
gle més avantatjós per a la propulsió.
2. Determinar i marcar, en una carta
o en un pla, la direcció nord-sud per
a conéixer la situació de cadascuna
de les parts respecte als quatre punts
cardinals. • cast. orientar.
orinc m. Cap de grossària adequada
que per un extrem està amarrat a
la creu de l’àncora i per l’altre està
afermat a la boia que l’ha d’abalissar.
• cast. orinque.
orla f. Part del costat d’una embarca-
ció que sobreïx del pal de la coberta,
fent barana. • cast. orla.
ormeig m. Aparell. • cast. aparejo.
ormejar v. tr. Aparellar. • cast. aparejar.
orsa f. 1. Acció i efecte d’orsar. • cast.
orza. 2. Planxa de metall o de fusta
que sobreïx per davall de la quilla i
que servix per a contra restar l’aba-
timent. • cast. orza. 3. Tauló ovalat
amb l’extremitat inferior més grossa
que la superior que permet aguantar
101
AVOCABULARI NÀUTIC
la deriva quan deixa caure en l’aigua
l’orsa de sotavent. • cast. orza. 4. anar
a l’orsa Navegar (l’embarcació) amb
el vent de proa i, en conseqüència,
escorada. • cast. ir (o navegar) a orza.
5. orsa abatible Orsa pròpia de les
embarcacions de vela lleugera, que
es pot llevar de la caixa d’orsa i fer-
la-hi entrar a voluntat. • cast. orza
abatible.
orsada f. Maniobra d’orsar. • cast.
orzada.
orsapop m. Cap amb el qual es porta
cap a popa el car de l’antena. • cast.
orza a popa.
orsar v. intr. 1. Navegar (una embarca-
ció) proa al vent. 2. Maniobrar (una
embarcació), girant el timó o afegint
veles a popa i traient-ne a proa, de
manera que pose proa al vent i nave-
gue contra este. • cast. orzar.
orsejar v. intr. Orsar. • cast. orzar.
ortodromia f. Ruta d’una embarcació
o d’una aeronau que coincidix amb
l’ortodròmia dels seus punts de par-
tida i d’arribada. • cast. ortodromia.
Page updated
Google Sites
Report abuse