Diccionati nàutic català "H"

hadal adj. Que viu en les més grans

profunditats oceàniques. • cast.

hadal.

halar v. tr. 1. Estirar (un cap, un

ormeig, etc.) per a traure’l de l’aigua.

2. Moure (una embarcació) cap a la

vora per mitjà de les amarres. • cast.

halar.

hèlice f. Òrgan mecànic constituït per

una o més pales fixades radialment

a un eix motor, i que té la funció de

convertir, en interacció amb un fluid,

la força mecà nica de rotació en força

de translació en el sentit del seu eix.

• cast. hélice.

hèlix f. Hèlice. • cast. hélice.

hidroala f. Hidroplà. • cast. hidroala.

hidròfon m. Instrument per a detectar

els sons subaquàtics i per a determi-

nar-ne la direcció. • cast. hidrófono.

hidrolliscador m. Hidroplà. • cast.

hi dro deslizador.

hidroplà m. Embarcació sense quilla,

proveïda d’òrgans de sustentació

hidrodi nàmics que, a causa de la

seua gran velo citat, navega lliscant

damunt de l’aigua. • cast. hidro-

plano.

hidròpter m. Hidroplà. • cast. hidróp-

tero.

hiperbòlic -a adj. Que determina (un

sistema de radionavegació) la posi-

ció de la nau en funció de la diferèn-

cia de distància a dos o més punts

fixos on hi ha emissores sincronitza-

des. • cast. hiperbólico -ca.

hipotalàssica f. Art de moure’s davall

de l’aigua. • cast. hipotalásica.

hissar v. tr. Fer pujar enlaire alguna

cosa (una vela, una bandera, etc.)

estirant la corda de la qual penja.

• cast. izar.

histiodromia f. Art de navegar amb

veles. • cast. histiodromía.

home m. 1. home de mar Mariner.

• cast. hombre de mar. 2. home gra-

nota Professional qualificat que

s’ocupa de dur a terme salvaments i

tasques diverses submergit amb un

esca fandre autònom. • cast. hombre

rana.

horitzó m. 1. Circumferència menor

de l’esfera terrestre que, contin-

guda en un pla perpendicular a la

vertical, limita el casquet esfèric

A

75

H

H

SPUBDJÓ

QBMB

HÈLICE

76

vi si ble per a un obser vador situat a

una certa altura. • cast. horizonte. 2.

horitzó artificial Superfície plana

horitzontal i reflectora, utilitzada

per a observar altures d’astres quan

no es pot veure l’horitzó del mar.

• cast. horizonte artificial. 3. horitzó

marí Superfície del mar visible fins

al punt més llunyà. • cast. horizonte

marino. 4. horitzó visible Superfície

cònica formada per les rectes que,

partint de l’ull de l’observador situat

a una certa altura, són tangents a la

superfície de l’esfera terrestre. • cast.

horizonte visible.

HORITZÓ

EFQSFTTJÓ

EF

MIPSJU[Ó

IPSJU[ÓTFOTJCMFPBQBSFOU

IPSJU[ÓWJTJCMFPEFMBNBS