Eixarcolar

Definició

1 ■ eixarcolar Arrencar les males herbes dels camps sembrats, dels horts, etc.

1. v arrabassar, artigar, birbar, cavar, desboscar, desbrossar, desembardissar, desemboscar, desemmalesar, desemmatar, desforestar, desherbar, eixermar, esbardissar, esbrollar, esbrossar, fer artiga, llaurar, magencar, persolar, rompre, xarcolar

Partició sil·làbica: ei_xar_co_lar

Etimologia: d’un ll. *exsarculare, der. de sarculare, íd., i aquest, de sarculum ‘càvec’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu AGRICULTURA Birbar.

Usos

Netejar els sembrats de les males herbes que s'hi crien; cast. sachar, escardar. En axí con los lauradors exercolen los blats e'ls denejen, Llull Cont. 121, 7. Dos caueguets de exercolar, doc. a. 1567 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El pagès conrador y la jornalera jovençana... endolcint ab cançons y tonades la feina d'exarcolar ordis y blats, Obrador Arq. lit. 13. El blat està eixarcolat, Colom Juven. 33.

Refr.:

«Poc eixarcolar, poques espigues a segar» (Lleida). «Eixarcola bé els sembrats i els veuràs multiplicats» (Men.).

Fon.: əʃəɾkulá (or., men.); əʃəɾkolá (mall.).

Var. form.: xarcolar.

Etimologia

Etim.: del llatí sarcŭlare, mat. sign.

Temes i etiquetes

• hort

• pagesívola