Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
cabestrera
cabestrera
f.
Corda que va lligada al cap d’una xàrcia, la qual porta un ferro o pedral en l’extrem inferior, i en l’altre una boia.
• cast. cabestrera.
cabina
cabina
f.
Cambra menuda de les naus, destinada a dormitori.
• cast. camareta, camarote.
cable
cable
m.
1. Mesura de longitud equivalent a 120 braces.
2. Mesura de longitud equi valent a la desena part d’una milla, o siga 185,2 m.
• cast. cable.
cabotatge
cabotatge
m.
Navegació comercial que es fa entre diversos ports al llarg de la costa.
• cast. cabotaje.
cabra
cabra
f.
Cadascuna de les onades de bromera que el vent forma en la superfície del mar.
• cast. cabrilla.
cabreig
cabreig
m.
Fet de cabrejar el mar.
• cast. cabrilleo.
cabrejar v. intr. Formar (el mar) ona-
des menudes blanques de bromera.
• cast. cabrillear.
cabrestant m. Argue. • cast. cabes-
trante.
càbria f. Aparell capaç d’alçar grans
pesos consistent en dos bigues
inclinades cap avant respecte al seu
punt de suport i unides en l’extrem
superior, d’on penja la corriola. • cast.
cabria.
cabussar (o capbussar) v. intr. Esca-
bussar. • cast. zambullir.
caçaescota m. En les barques de mit-
jana i altres embarcacions menors,
botavara curta amb la qual es caça la
vela de mitjana. • cast. cazaescota.
caçar v. tr. Cobrar i subjectar les esco-
tes de les veles per a presentar-les al
vent. • cast. cazar.
cadenot m. Qualsevol dels tirants de
ferro lligats al costat d’una nau en
els extrems supe riors dels quals van
amarrades les bigotes. • cast. care-
note.
caïc m. 1. Embarcació de cabotatge de
buc molt robust i de poc calat que
arbora un pal o dos, a més del bau-
prés, que aparellen veles tarquines.
2. Embarcació menor semblant a
una piragua. • cast. caique.
caiguda f. 1. Cadascun dels costats
d’una vela quadra compresos entre
el gràtil i el gràtil d’escota. 2. Incli-
nació dels pals d’una embarca ció,
mesurada per la distància horitzon-
tal entre el peu del pal i la distància
vertical de l’ex trem superior. • cast.
caída. 3. caiguda de popa m. Costat
corresponent a la ralinga de popa de
37
C
AVOCABULARI NÀUTIC
C
CÀBRIA
38
les veles de ganivet. • cast. caída de
popa. 4. caiguda de proa m. Costat
corres ponent a la ralinga de proa de
les veles de ganivet. • cast. caída de
proa.
caixa f. Espai entre dos quadernes en
l’interior d’una embarcació. • cast.
caja.
cala f. Entrada que fa el mar en la costa
i que generalment és apta per a
traure les embar cacions i avarar-les.
• cast. cala.
calabrot m. Corda molt grossa utilit-
zada per a amarrar o remolcar naus
grans. • cast. calabrote.
calabrotar v. tr. 1. Formar un calabrot
(amb els caps que el constituïxen). 2.
Reforçar amb calabrots les amarres
(d’una nau). • cast. acalabrotar, cala-
brotar.
calada f. Acció o efecte de calar. • cast.
calada.
calafat m. 1. Calafatador. • cast. cala-
fate. 2. Ferramenta de tall ample,
en forma d’escarpre, anomenada
també calador, utilitzada pels boters
i els calafatadors per a posar bova o
estopa a les juntes de les dogues de
la bóta o de les taules de l’embarca-
ció. • cast. calafate, calador.
calafatador -a m. i f. 1. Persona que
té per ofici calafatar. 2. Persona que
construïx embarcacions de fusta.
• cast. calafate.
calafatar (o calafatejar) v. tr. Tapar
amb estopa les juntures de les posts
o taules (d’una embarcació) i cobrir-
les després amb una capa de brea a
fi d’impedir el pas de l’aigua. • cast.
calafatear.
calar v. 1. tr. Arriar (una vela). 2. tr.
Arriar (un masteler, una verga, etc.),
de manera que rellisque per dins
d’una anella que el guia en el seu
moviment. 3. intr. Submergir-se més
o menys (el buc d’una embar cació)
dins de l’aigua. • cast. calar.
calat m. 1. Distància vertical des de la
quilla fins a la superfície de flotació de
la nau. 2.Distància des de la superfície
del mar, d’un riu o d’un estany nave-
gables fins al fons. • cast. calado.
calcés m. 1. Part d’un pal o d’un mas-
teler compresa entre l’assentament
dels baus de cofa i el tamboret.
2. Bossell que va damunt de l’arbre
de l’embarcació, davall de la galleta,
per on passa la drissa. • cast. calcés.
cama de pobre f. Nuc que es fa per a
acurtar provisionalment una corda o
perquè deixe de treballar una certa
part massa gastada. • cast. marga-
rita.
cambra f. 1. Cadascun dels departa-
ments del buc d’una nau separats
DBMBU
GSBODCPSE
MÎOJBEFóPUBDJÓ
QVOUBM
CALAT
CALCÉS
DBMDÊT
DBMDÊT
39
CAVOCABULARI NÀUTIC
capa
per mampares o planxes. • cast.
cá mara. 2. Departament d’una nau
destinat a l’allotjament i a l’estada
dels passatgers, del capità o patró
i dels oficials. • cast. camarote. 3.
Cabina. • cast. cabina.
camelca f. Peça de fusta, de forma aca-
nalada, que s’adapta i es lliga forta-
ment a un pal, a una verga, etc., per a
reforçar-los. • cast. jimelga.
camell m. Alçacavall. • cast. camello.
cameta f. Pal bifurcat en l’extrem supe-
rior que s’utilitzava per a aguantar
l’antena. • cast. soporte.
campana f. 1. campana de bus Apa-
rell metàl·lic en forma de campana
que era usat per a formar un espai
d’aire atmos fèric que permetia a una
persona situada en el seu interior
respirar mentres estava submergida.
• cast. campana de buzo. 2. campana
de salvament Aparell en forma de
campana estanca, adaptable a l’es-
cotilla d’un submarí, que permet
evacuar-ne la tripulació. • cast. cam-
pana de salvamento.
canal 1. m. Via navegable construïda
generalment per a unir dos mars o
dos oceans i aconseguir rutes marí-
times més curtes, feta generalment
per excavació del terreny i poste-
riorment oberta a la navegació grà-
cies a treballs de dragatge. 2. f. Part
de l’arbre d’una barca que va des del
banc d’arborar fins a la metxa. • cast.
canal.
candalissa f. Corda que va penjada a
un pal o col·locada horitzontalment
entre dos pals immediats, i que
du amarrat un aparell per a hissar i
arriar coses de molt de pes. • cast.
candaliza.
candela, en loc. adj. En posició verti-
cal (un pal o un altre element d’una
embarcació). • cast. en candela.
candeler m. Cadascuna de les bar-
res que, situades prop de la borda,
servixen per a formar una mena de
barana. • cast. candelero.
cangrea f. Aurica. • cast. cangreja, vela
cangreja.
canoa f. 1. Embarcació menor, lleu-
gera, de forma allargada, punxeguda
de proa i de popa, propulsada per
pagaies i desproveïda de timó, de
quilla i generalment també de vela.
• cast. canoa. 2. canoa automòbil
Gaso linera. • cast. canoa automóvil.
canol m. Peça de fusta que, entestada
en el medís i fixada en la cara interior
de l’estame nera, reforça la quaderna.
• cast. genol.
canot m. Embarcació lleugera uti-
litzada generalment en activi tats
esportives i propulsada per rems,
veles o motor. • cast. bote, lancha,
barcón.
canya f. 1. Part de l’àncora compresa
entre l’anella i la creu. 2. Part d’un
rem compresa entre el guió i la pala.
3. Arjau del timó. • cast. caña.
cap m. 1. Fil primer que, trenat amb
altres, forma el fil de cotó, de llana,
d’espart, etc., d’un cabdell, d’una
ma dei xa, d’una corda, etc. • cast. cabo.
2. Tros de corda de llargària variable,
especialment la que s’utilitza en les
maniobres nàuti ques. • cast. cabo de
labor. 3. cap de mort Barret. • cast.
sombrero. 4. cap dels penols Apaga-
penol. • cast. cabo de los penoles.
5. caps de revés Conjunt format per
les escotes de sobrevent i les amures i
les bolines de sotavent, que no treba-
llen quan es navega de bolina. • cast.
cabos de revés. 6. cobrar un cap Arre-
plegar-lo. • cast. recoger un cabo.
capa f. 1. Tros de lona enqui tranada
que envolta el pal d’una embarcació
en la proximitat de la coberta i que,
clavada a esta, impe dix que entre
aigua per l’afogonament. 2. Gratifi-
cació que, a més dels nolis, es paga
al capità d’una nau mercant, per a
40
estimular el seu zel en l’execució
del contracte. 3. Disposició que, per
mitjà de maniobres adequades, se
sol adoptar en cas de temporal, per
a aconseguir que la nau no avance
pràcticament gens i es forme una
zona de calma a sobrevent. • cast.
capa.
caparrada f. Capficall. • cast. cabezada.
capçal m. Peça de fusta adaptada a
l’ungla de l’àncora de cep per a evitar
malmetre les taules del forro quan
l’àncora anava trincada a l’amura.
• cast. zapata.
capejar v. tr. Resistir (un temporal)
navegant a la capa. • cast. capear.
caperó m. Part superior de la roda
d’una embarcació menor que sobreïx
de la regala. • cast. caperol.
capficall m. Acció d’afonar-se brusca-
ment dins de l’aigua la proa d’una
nau efec tuant un moviment de
balanceig de proa a popa causat per
les ones. • cast. cabezada.
capità -ana m. i f. Oficial graduat que
exercix el comandament d’una nau
mercant. • cast. capitán -ana.
capó m. Cap gros o cadena amb què
es penja l’àncora per l’argolla al cos-
tat de la nau. • cast. capón.
car m. 1. En una embarcació, peça
inferior i més grossa de les dos que
componen l’antena, que mira cap a
proa. • cast. car. 2. car de fora En una
embarcació llatina, expressió que
indica la posició del car respecte al
vent, la terra i el mar, i que posa de
manifest que el vent ve de terra.
• cast. car de fuera. 3. car de terra
Expressió similar a la de car de fora,
però que indica que el vent ve de
mar. • cast. car de tierra.
carabassa f. Bossell de dos rotllanes
situades l’una damunt de l’altra i en
plans perpendiculars, usat per a la
maniobra de les veles. • cast. cala-
baza.
caramussal m. Vaixell mercant turc de
formes allargades que arborava dos
pals, major i de mitjana, a més del
bauprés. • cast. caramuzal.
càrava f. Embarcació d’origen sarraí
utilitzada durant els segles XIV I XV.
• cast. cárabo (m.).
caravel·la f. Embarcació ràpida i lleu-
gera, de popa plana i d’una sola
coberta, de buc relativament curt,
ample i molt alt, amb castell elevat
a proa i a popa, i amb tres arbres
armats de veles llatines, utilitzat del
segle XIV al segle XVII. • cast. carabela.
carbonera f. En les antigues embarca-
cions mixtes de vapor i vela, vela de
l’estai major, situada prop del fum
del fumeral. • cast. carbonera.
carena f. 1. Part submergida del buc
d’una embarcació. 2. Reparació que
es fa en el buc d’una embarcació,
especial ment l’operació de repas-
sar, i de calafatar totes les juntes
de la nau. • cast. carena. 3. caure de
carena Tombar de quilla. • cast. caer
de carena. 4. centre de carena Cen-
tre de gravetat de la part submer-
gida d’una embarcació. • cast. centro
de carena. 5. donar carena Carenar.
• cast. dar carena, carenar.
CARENA
41
AVOCABULARI NÀUTIC
C
catamarà
carenada f. Acció de carenar una em -
bar cació, carena. • cast. carenadura.
carenador -a 1. m. Lloc a propòsit per
a carenar embarcacions. 2. m. i f. Per-
sona que carena una embarcació.
• cast. carenero -ra.
carenar v. tr. Donar carena (a una
embarcació), reparar-ne el buc. • cast.
carenar.
carenat m. Part del buc d’una embar-
cació menor compresa entre les dos
escues. • cast. quilla.
carenatge m. Carenada. • cast. carena-
dura (f.).
caripena f. Antena, conjunt del car i de
la pena, que s’utilitza per a sostindre
la vela llatina. • cast. caripena.
carlinga f. Peça plana i molt resistent
fixada en la quilla on va encaixat,
per la base, el pal d’una embarcació.
• cast. carlinga.
caro m. Embarcació menor de pesca,
llarga i estreta, sense pals ni veles, i
propulsada a rem. • cast. cárabo.
carquinyol m. Forat obert en la
coberta de popa de les barques, on
se situa el patró durant les manio-
bres per a poder veure tota la barca i
manejar el timó. • cast. carquiñol.
carraca f. 1. Antiga nau de transport
de gran tonatge. 2. Nau vella o lenta,
que no navega bé. • cast. carraca.
càrrec m. Conjunt de mercaderies
embar cades en una nau. • cast. cargo.
càrrega f. 1. Allò que es col·loca sobre
algú o sobre alguna cosa per a ser
transportat. • cast. carga. 2. càrrega
màxima Càrrega límit que pot trans-
portar una embarcació. • cast. carga
máxima.
carregador -a1.m. i f.Persona que s’en-
carrega d’embarcar les mer caderies
que formen la càrrega d’una nau.
2. m. Lloc apropiat per a atra car
em bar cacions i procedir a embarcar
o desem barcar les mercaderies que
transporten. 3. m. Nom genèric de
cadascun dels caps utilitzats quan es
carrega una vela. • cast. cargador -a.
carregar v. tr. Arreplegar una vela per-
què no prenga vent, apagar-la. • cast.
cargar.
carril m. Rengle de garrutxos que van
ferms en la caiguda de proa de les
veles flocs. • cast. carril.
carrossa f. Carcassa de ferro que sosté
una lona, utilitzada per a protegir de
la intempèrie alguna part de l’em-
barcació. • cast. carroza.
carta f. 1. Mapa, especialment l’usat
en la navegació marítima, fluvial o
aèria i en la representació del temps
atmosfèric. • cast. carta. 2. carta nàu-
tica Mapa destinat a ser usat pels
navegants. • cast. carta náutica.
cartulari m. Còdex on són transcrits
íntegrament o abreujadament els
documents pertanyents a una per-
sona física o moral per a assegurar-
ne la conservació i facilitar-ne la con-
sulta. • cast. cartulario.
cassanell m. Travesser o passador de
fusta tornejada, utilitzat per a unir
l’extrem d’un cap a la gassa d’un
altre o a un ullet d’una vela. • cast.
cazonete.
castanyola f. Peça de fusta col·locada
verticalment en la part interior de
l’orla d’una nau que té, en l’extrem
superior, que sobreïx de la borda,
una groera amb una rotllana per
la qual fila l’amura de la vela major.
• cast. castañuela.
castell m. Estructura d’algunes naus
de vela situada per damunt de
la coberta superior i compresa
aproxima dament entre la roda i el
trinquet. • cast. castillo.
catamarà m. 1. Rai originari de l’oceà
Índic, de tres cossos, usat per a la pesca
i per a navegar en zones de rompents.
2. Embarcació de regates constituïda
per dos bucs simètrics acoblats per la
banda. • cast. catamarán.
42
catavent m. Instrument rudimentari
que s’utilitza per a indicar la direcció
del vent. • cast. cataviento.
caterina f. Corrioleta de fusta. • cast.
catalina.
catxamarina f. Embarcació menor
de dos pals i un botaló menut, que
generalment disposa de coberta.
• cast. quechemarín.
catxola f. Cadascuna de les dos peces
corbades que, col·loca des a cada
costat del pal, servixen de suport als
baus de les cofes. • cast. cachola.
caure v. intr. 1. Anar (la proa d’una nau)
cap a sotavent quan salpa l’àncora.
2. Desviar-se (una nau) del seu rumb
cap a una banda o una altra. • cast.
caer.
cavall m. Banqueta inclinada amb
unes potes anteriors i unes de pos-
teriors com el banquet de calafat.
• cast. caballo.
cenyir v. intr. Navegar rebent el vent
en una direcció que forma un angle
de sis quartes o menys amb la proa.
• cast. ceñir, ir de bolina.
cep m. Peça llarga que, fixada en l’ex-
trem de l’àncora de cep perpendicu-
larment al pla determinat pels dos
braços i la canya, fa adoptar a l’àn-
cora la posició més adient perquè
una de les ungles es clave en el fons.
• cast. cepo.
choker [angl.] m. Braga. • cast. braga.
ciar v. intr. Remar cap arrere. • cast. ciar.
ciavoga f. Acció i efecte de ciavogar.
• cast. ciaboga.
ciavogar v. intr. Girar (una embarcació)
dins del menor espai possible ciant
els rems d’una banda i vogant els de
l’altra. • cast. ciabogar.
cigala f. Argolla de ferro situada en
l’extrem de la canya de l’àncora i per
la qual s’assegura la cadena, el cap o
el cable. • cast. arganeo.
cigonya f.Quaderna de les embarcaci-
ons molt estretes de mànega i altes
de puntal. • cast. cigoñal.
cigonyar v. tr. Marcar en terra la
figura d’una quaderna perquè quan
es corbe quede simètrica. • cast.
cigüeñar.
cimar v. tr. En les embarcacions d’apa-
rell llatí, passar l’antena d’una banda
a l’altra a fi que la vela quede de la
volta bona, i no vaja contra el pal.
• cast. cimar.
cinglar v. 1. tr. Fer navegar (un bot)
amb un sol rem col·locat en l’espill.
• cast. cinglar. 2. intr. Engolfar-se.
• cast. engolfarse.
cinta f. 1. Taula de fusta de l’exte-
rior d’una embarcació menor, més
grossa que les altres, que corre de
popa a proa entre el trancanell i el
bocal. 2. Cadascuna de les andanes
de planxes del forro exterior, més
CATAVENT
CIGALA
43
AVOCABULARI NÀUTIC
C
cobrijunta
grosses que les altres, que en les
naus corren de popa a proa a l’altura
de les cobertes. • cast. cinta.
cintó m. Tira de fusta que envolta
els costats d’una embarcació per
damunt del forro exterior, utilitzada
espe cialment en remolcadors i altres
embarcacions auxi liars per a prote-
gir el buc en les atracades freqüents.
• cast. cinturón.
circuit d’alimentació m. Conjunt dels
tancs, les bombes, els tubs, etc., que
tenen per finalitat subministrar l’ai-
gua a les calderes d’una nau. • cast.
circuito de alimentación.
civadera f. Verga major del bauprés,
emprada fins a la fi del segle XVIII per
a lligar-hi la vela quadra. • cast. ceba-
dera.
clau f. 1. Peça de ferro amb què se sub-
jecta el pal d’una embarcació menor
al banc d’arborar o al senó de proa.
• cast. clavo. 2. clau de l’arboradura
Nom que es dóna al bauprés, perquè
s’hi amarren les xàrcies més impor-
tants d’un veler. • cast. clavo de la
arboladura. 3. clau del bauprés Peça
de fusta molt grossa, introduïda en
els espatlons i amb un buit al mig,
on s’endinsa l’extrem inferior del
bauprés, que servix de lligam amb la
proa. • cast. clavo del bauprés.
clavar-se v. pron. Encallar-se (una
embarcació), de manera que quede
més o menys agafada al fons. • cast.
clavarse, embarrancar.
clavilla f. 1. Barra de ferro, de bronze
o de fusta que, posada en un dels
forats del claviller d’una embarcació,
servix per a lligar un cap. 2. Qual-
sevol de les manetes de la roda del
timó que servixen per a girar-la amb
comoditat. • cast. cabilla.
claviller m. Post grossa per a col·locar
les clavilles • cast. cabillero.
clinòmetre m. Instrument de bord
usat per a mesurar l’ampli tud dels
balanços de l’embar cació, com tam-
bé l’escora. • cast. clinómetro.
clíper m. Embarcació de vela estreta, i
lleugera, ràpida i molt resistent, que
solia arborar aparell redó o veles de
ganivet estretes i lleugeres. • cast.
clíper.
coberta f. 1. Plataforma horit zontal que
tanca el buc d’una nau per la seua part
superior i, en general, cadascun dels
sostres horitzontals que dividi xen el
buc d’una embarcació en comparti-
ments sobreposats. • cast. cubierta.
2. coberta d’arqueig Coberta que el
reglament definix com a límit supe-
rior dels espais que necessàriament
han d’estar compresos en l’arqueig.
• cast. cubierta de arqueo.
cobertada f. Càrrega que, deguda-
ment estibada i trincada, trans-
porta una embarcació damunt de la
coberta superior. • cast. cubertada,
carga de cubierta.
cobra! interj. Expressió amb la qual
s’indica l’acció d’arreplegar un cap a
bord. • cast. ¡cabo!
cobrijunta m. Planxa o perfil angular
de ferro que s’utilitza per a unir dos
planxes o dos perfils angulars enca-
rats l’un amb l’altre. • cast. cubre-
juntas.
CLAVILLER
44
coca f. 1. Deformació que pren un
cable com a conseqüència d’haver
estat enrotllat. 2. Nau de dos pals,
d’eslora molt curta en relació amb
la mànega, de molt de calat i amb
cobertes molt altes, usada en l’edat
mitjana com a embarcació de guerra
i de comerç. • cast. coca.
cockpit[angl.] m. Banyera. • cast. bañera.
codast m. Peça d’acer o de fusta amb
la qual acaba la part de popa de la
quilla i que es prolonga per l’obra
morta. • cast. codaste.
codera f. Cap de corda o cadena que
s’utilitza per a amarrar la popa d’una
nau on convinga. • cast. codera.
cofa f. En les embarcacions de vela, pla-
taforma situada en la part alta dels
pals que servia per a assegurar els
obencs dels mastelers de gàbia i per a
efectuar des d’allí algunes maniobres
de les veles altes, i també perquè se
situara el serviola. • cast. cofa.
coi m. Hamaca de lona usada pels
mariners per a dormir. • cast. coy.
coixí m. 1. Peça grossa de fusta, situada
en el peu del trinquet, que tenia per
finalitat recolzar-hi el bauprés. • cast.
cojín. 2. Peça de ferro on va engalzat el
dau del timó. • cast. chumacera. 3. Tei-
xit de filàstica que se solia posar sobre
el bauprés i les vergues per a evitar el
frec amb les amures.• cast. cojín.
coll m. 1. Part superior i més prima
d’un pal o d’un masteler, compresa
entre l’encapelladura de la xàrcia i la
creu de la verga. • cast. cuello. 2. Punt
del rem, situat entre el guió i la canya,
per on sol jugar dins de l’estrop o en
la forqueta. • cast. cuello. 3. coll de
gaó Punt de la quilla d’una embarca-
ció on comença la roda. • cast. cuello
de gaón.
colla f. 1. Grup de palers d’una platja.
• cast. colla. 2. Corda llarga on van
lligades les nanses en els calaments.
• cast. colla. 3. estar a la colla En
una embarcació, estar tot complet i
prompte per a fer-se a la mar. • cast.
estar en colla.
collar de raca m. Anell constituït per
un o més bastards que enfilen uns
abartrells, usat per a lligar una perxa
a un pal i facilitar-ne el moviment.
• cast. collar de raca.
collar v. tr. Caragolar (una vela), ple-
gar-la sobre la verga o botavara o un
masteler i afermar-la amb botafions.
• cast. envergar.
collarí m. Peça metàl·lica en forma
de U usada en les mampares per a
l’estanca ment del pas de la sobre-
quilla i dels dorments. • cast. collarín.
colobra f. En les embarcacions anti-
gues, cap llarg i prim que lligava la
vela a la verga, a l’antena o al pal en
el sentit espiral de les voltes. • cast.
culebra.
columna f. 1. columna de roda del
timó Cadascun dels dos puntals
DPEBTU
RVJMMB
DPGB
FTUBJ
ESJTTB
CODAST
COFA
45
AVOCABULARI NÀUTIC
C
contradogal
on recolza l’eix de la roda del timó.
• cast. columna de la rueda del timón.
2. columna del bauprés Cadascuna
de les dos peces robustes de fusta
situades a cada costat de la contra-
roda dels velers. • cast. columna del
bauprés. 3. columna del molinet
Cadascuna de les dos peces verti-
cals que servien de suport als antics
molinets de fusta. • cast. columna del
molinete.
combés m. Espai de la coberta de les
embarcacions de vela comprés entre
el pal major o arbre mestre i el trin-
quet. • cast. combés.
coment m. Junta de les taules o les
planxes que constituïxen el buc
d’una embarcació. • cast. comento.
comissari -ària m. i f. Persona que du
a terme les funcions administrati-
ves de bord i té cura dels servicis de
fonda. • cast. comisario -ia.
comparació f. Diferència entre l’hora
assenyalada pel cronò metre magis-
tral i l’assenyalada per l’acompa-
nyant. • cast. comparación.
compartiment m. 1. Cadascun dels
espais en què està dividit el buc
d’una embarcació per mitjà de
barandats. • cast. compartimento. 2.
compartiment estanc Cadascuna de
les seccions independents i aïllades
de les adjacents que té el buc d’una
embarcació per a evitar l’afona ment
encara que se n’inunde alguna. • cast.
compartimento estanco.
compensació f. Operació d’anul·lar les
desviacions mag nètiques que pre-
senta l’agulla nàutica en qualsevol
dels trenta-dos rumbs de la rosa dels
vents. • cast. compensación.
compensador -a m. i f. Persona que es
dedica a compensar les agulles nàu-
tiques. • cast. compensador-a.
compensar v. tr. Reduir en part o del
tot la desviació magnètica d’una
agulla nàutica. • cast. compensar.
consentir-se v. pron. Cedir a l’esforç el
cordam o algunes peces que com-
ponen la nau i la seua arboradura.
• cast. consentirse.
conserva f. 1. navegar (o anar) en con-
serva (o de conserva) Fer via juntes
(les embarcacions) per a ajudar-se i
defendre’s mútuament. 2. navegar
(o anar) en conserva (o de con-
serva) Fer la mateixa ruta (dos naus
o més). • cast. navegar (o ir) en (o de)
conserva.
consolat de mar m. Jurisdicció espe-
cial que entenia en matèria mercan-
til i en assumptes marítims. • cast.
consulado de mar.
contra f. Aparell amb el qual es reté la
botavara de les veles cangrees quan
tendix a moure’s arrere per efecte
dels balanços. • cast. contra.
contracarena f. Peça que cobrix la qui-
lla per la part inferior de la nau, com a
reforç i protecció. • cast. contracarena.
contracodast m. Peça de fusta o de
ferro que va adossada al codast per
la part de popa i que servix per a
reforçar-lo. • cast. contracodaste.
contradogal m. Peça de cada part de
l’embarcació que va des de la roda
DPOUSB
CONTRA
46
de la proa fins a la roda de la popa.
• cast. contradogal.
contraestai m. Cap gros que ajuda l’es-
tai a sostindre el pal o masteler esti-
rant-lo cap a proa. • cast. contraestay.
contrafloc m. Vela triangular que va
ferma en l’extrem del botaló. • cast.
contrafoque.
contramarxa f. 1. Marxa que es fa en
direcció oposada a la que se seguia al
principi. 2. Canvi successiu de rumb,
en un mateix punt, de totes les naus
d’una línia. • cast. contramarcha.
contraquilla f. Peça que cobrix interi-
orment tota la quilla per la part inte-
rior de la nau, de popa a proa. • cast.
contraquilla.
contraroda f. Peça de fusta que va
sobre la roda, per l’interior del buc,
per a reforçar-la i engalzar-la amb la
quilla. • cast. contrarroda.
contravent m. Entre dos ele ments
d’una estructura, tirants encreuats
diagonal ment per a augmentar-ne
la resistència al vent i als esforços
laterals. • cast. contraviento.
contubal m. Peça llarga de reforç del
buc que va de proa a popa en la part
inferior del costellam i a l’altura de la
cinta. • cast. contual, durmiente.
colp de mar m. Onada gran que trenca
amb violència. • cast. golpe de mar.
copatró -ona m. i f. Patró juntament
amb un altre o amb altres. • cast.
copatrón -ona.
copilot m. i f. Pilot la missió del qual
consistix a assistir el primer pilot.
• cast. copiloto.
corba f. 1. Peça de fusta clavada a la
banda de la barca per a subjectar
els bancs. • cast. curva. 2. corba coral
Corba que ajunta el codast amb la
carena. • cast. curva coral.
corbató m. 1. Peça de fusta que reforça
la cinta per la part de proa. 2. Unió
dels bancs d’una embarcació. • cast.
corvato.
corbeta f. Bricbarca. • cast. corbeta.
corda f. 1. Cordell gros i flexible for-
mat per un conjunt retorçut de dos
cordons o més, cadascun dels quals
està compost de tres fils o més,
també retorçuts. 2. Ormeig de pesca
consistent en una corda, ancorada
mitjançant un roc gros, que es manté
suspesa d’un flotador vertical i tibant
dins de l’aigua i que du un fil amb un
ham enferit a mig aire. 3. Peça grossa
de fusta que va de popa a proa per
davall dels baus, descansa sobre pun-
tals i servix de reforç al buc contra la
flexió longitudinal. • cast. cuerda.
cordam m. Conjunt de caps o cordes
d’una nau. • cast. cordaje.
cordejar v. tr. Sirgar. • cast. sirgar.
cordell m. Cap de poca gros sària que
porten la corredora i l’escandall.
• cast. cordel.
cordó m. Unió de filasses retor çudes
que formen com una corda i que
servix per a fer altres cordes i caps.
• cast. cordón.
cornamusa f. Peça en forma de T
fixada en la coberta o en l’orla d’una
embarcació, que servix per a amarrar
caps. • cast. cornamusa.
corneta f. Banderola que acaba en dos
puntes i té una escotadura angular.
• cast. corneta.
coronament m. Part de la borda que
correspon a la popa del buc. • cast.
coronamiento.
CORNAMUSA
47
AVOCABULARI NÀUTIC
C
culata
correcció f. Xifra variable que, sumada
algebraicament a l’altura observada
del Sol, a l’hora del cronòmetre o
el rumb, servix per a calcular exac-
tament la situació de la nau. • cast.
corrección.
corredor m. 1. Galeria que pot formar-
se en la bodega d’una embarcació. 2.
Part de la coberta de les barques que
toca en els costats. • cast. corredor.
corredora f. Aparell per a mesurar la
velocitat aparent d’una nau. • cast.
corredera.
corriola f. 1. Roda proveïda d’un ull en
el seu eix geomètric, que li permet
girar a l’entorn d’un eix que hi està
introduït, i amb la superfície lateral
a ca nalada, de manera que permet
pa ssar-hi un cable, una corda, etc.,
arrossegant-lo o sent arrosse gada per
ell, i que servix per a canviar la direc-
ció o el sentit d’una força. 2. Roda de
superfície lateral en forma de canal,
solidària amb un arbre, l’eix del qual
és el geomètric de la roda, que permet
transmetre un moviment a un arbre o
rebre un moviment d’un altre arbre a
través de corretges. • cast. polea.
cos mort m. Obra morta, part del buc
que sobreïx de l’aigua. • cast. obra
muerta, cuerpo muerto.
cossia f. Pla diametral d’una nau. • cast.
crujía.
costa f. Tros de terra que està en con-
tacte amb el mar. • cast. costa.
costat m. Cadascuna de les dos ban-
des que formen el buc d’una embar-
cació: babord a l’esquerra i estribord
a la dreta. • cast. costado.
costejar v. intr. Navegar seguint la
costa. • cast. costear.
costella f. Quaderna. • cast. costilla,
cuaderna.
costellam m. Conjunt de les costelles
que formen la carcanada del buc
d’una embarcació. • cast. costillaje,
cuaderna.
costerejar v. intr. Costejar. • cast. cos-
tear.
creu f. Part central i més grossa d’una
verga de nau, que equidista dels
penols o extrems de la mateixa
verga. • cast. cruz.
creuar v. tr. 1. Travessar (una via, un
camp, un riu, el mar, l’aire) passant
d’un costat a l’altre. 2. Navegar en
totes direccions (dins d’un espai
determinat de mar) per a protegir
el comerç, bloquejar una costa, amb
objectius de vigilància o de guerra,
etc. • cast. cruzar.
creuera f.Peça de fusta que es fica en el
timó del llaüt, amb una corda a cada
cap per a fer-la girar. • cast. cruz.
cronòmetre m. Rellotge de precisió
posat a l’hora del temps mitjà del
primer meri dià, mitjan çant el qual
es pot esbrinar la longitud exacta
de l’embarcació en aquell moment.
• cast. cronómetro.
crostam m. Mescla de brea, pega, sèu
i oli que s’utilitza per a calafatar i pin-
tar fustes i xàrcies. • cast. brea, zula-
que, azulaque.
crugia f. Espai central d’una embarca-
ció, de proa a popa. • cast. crujía.
cruisingchute [angl.] f. Vela més
menuda que un espinàquer i més
gran que un gènova, que s’establix
volant, conformant un gènova en
cenyida i un espinàquer en popa.
• cast. cruisingchute.
cua de rata f. Teixit fet en l’extrem d’un
cap gros perquè no es desfilagarxe.
• cast. rabo de rata.
cular v. intr. Perdre estabilitat (una
embarcació) afonant-se de popa.
• cast. acular.
culata f. 1. Part del pal que va davall
de l’enfogonament i acaba amb les
metxes que el subjecten. • cast. pie
del mástil. 2. Punta del botaló que
va lligada damunt de la proa. • cast.
culata.
48
curta f. Cadascuna de les fustes arque-
jades que servixen per a tapar la
banyera d’una embarcació. • cast.
corta.
cúter m. 1. Embarcació de vela de poc
tonatge, d’origen neerlandés, de buc
fi i aparell de balandra. 2. Embarcació
d’un sol pal i bauprés, amb possibili-
tat de calar-lo cap a dins, i aparell de
balandra, o siga, vela major cangrea,
escandalosa, trinqueta i dos flocs.
• cast. cúter.
Page updated
Google Sites
Report abuse