Diccionari nàutic català "X"

xabec m. Embarcació de vela, de tres

pals, molt usada en la zona del Medi-

terrani per a la navegació de cabo-

tatge. • cast. jabeque.

xafaldet m. Cadascun dels caps que

servixen per a carregar els punys

baixos de les veles quadres. • cast.

chafaldete.

xafarranxo m. Acció de traure emba-

ras sos d’una part d’una embarcació

per a deixar-la disposada a una faena

o una maniobra determinada. • cast.

zafarrancho.

xàfec m. Arruixada. • cast. aguacero,

chaparrón.

xaica f. Llaüt menut, molt semblant al

gussi. • cast. barcón mastelero.

xalana f. Embarcació de fons pla, de

bordes paral·leles i amb la proa i la

popa arredonides, construïda per a

la nave gació fluvial i usada també

en la càrrega i descàrrega de naus en

determinats ports. • cast. chalana.

xaloc m. Vent que bufa del sud-est.

• cast. siroco.

xalupa f. Embarcació menuda, ge ne -

ral ment amb coberta i dos pals, u sada

especialment per al servici d’un port,

d’una nau, etc. • cast. chalupa.

xàrcia f. Ormeig de pesca consti tuït

per un teixit de fils nugats for mant

una retícula quadrada o rombal,

anomenada malla. • cast. red, jarcia.

xarxa f. Xàrcia. • cast. red, jarcia.

xàvega f. Llaüt usat en la pesca amb

art de xàvega. • cast. jábega.

xelandrí m. Xalana. • cast. chalana.

xuplador m. Lloc d’una massa líquida

en què els objectes flotants són

xuplats o atrets cap als fons. • cast.

remolino.