Embedded Files
Les oficines d'Idiomàtic estan obertes al públic.
vàgara f. 1. Cadascuna de les planxes
angulars paral·leles a la quilla d’una
nau de ferro o d’acer que, posades
entre les varengues o entre les qua-
dernes, en reforcen el buc. 2. Secció
obliqua d’una embarcació. 3. Llistó
de fusta llarg, estret i vincladís que,
clavat per dins, de popa a proa i a
diferents alçades, en les quadernes
d’una nau de fusta en construcció,
servix per a mantindre-les en la posi-
ció convenient fins que s’hi posen les
cintes i els baus. • cast. vagara.
vaixell m. Embarcació gran, dotada
de mitjans per a navegar amb segu-
retat i que, per dimensions, la força
propulsiva i la solidesa, és apta per a
navegacions o per a empreses nàu-
tiques d’importància. • cast. barco,
bajel, buque.
vapor m. Vaixell de vapor. • cast. barco
de vapor.
vaquera f. Barca destinada a la pesca
de la vaca, de forma igual a les empra-
des per a la pesca del bou, però més
menuda. • cast. vaca, vaqueta.
varada 1. f. Acció de varar una embar-
cació. • cast. varada. 2. f. Maniobra de
llançar a l’aigua una embarcació aca-
bada de construir. • cast. botadura.
varador -a 1. m. i f. Persona ocupada
de varar embarca cions. • cast. vara-
dor -a. 2. m. Instal·lació a la vora del
mar o d’un riu, disposada de manera
que per un pla inclinat es poden
varar o traure de l’aigua embarcaci-
ons. • cast. varadero.
varar v. tr. 1. Posar en mar (una embar-
cació). 2. Llançar una embarcació a
l’aigua per primera vegada. • cast.
botar, varar.
varenga f. 1. Cadascuna de les peces
de fusta corbades que, en les embar-
cacions de fusta, estan disposades
transversal ment sobre la quilla i
constituïxen la peça inferior de les
respectives quadernes. 2. Cadascun
dels reforços transversals que, en les
embarcacions de construcció metàl-
lica, estan units de babord a estribord
a les quadernes i longitudi nalment a
les vàgares. • cast. varenga.
varengatge m. Conjunt de les varen-
gues d’una embarcació. • cast. varen-
gaje.
vehicle amfibi m. Vehicle apte per a
moure’s per terra i per aigua. • cast.
vehículo anfibio.
A
135
V
V
WBSFOHB
RVJMMB
VARENGA
136
vela f. 1. Tros de tela forta format
per diverses peces cosides que, lli-
gat al pal d’una embarcació, rep la
força del vent i propulsa l’embar-
cació. • cast. vela. 2. Embarcació de
vela. • cast. vela. 3. Especialitat de la
nàutica esportiva practicada amb
embarcacions mogudes per mitjà
d’una vela. • cast. vela. 4. amainar
(o arriar, o abaixar o plegar) veles
Abaixar, enrotllar, les veles a les
vergues per a disminuir l’impuls del
vent. • cast. amainar (o arriar, o bajar,
o plegar) las velas. 5. anar a la vela
Anar molt de pressa una embarcació.
• cast. ir a la vela. 6. anar a tota vela
Navegar amb totes les veles desple-
gades. • cast. ir a toda vela. 7. anar a
vela plena (o a veles plenes) Nave-
gar amb vent suficient i apropiat per
a unflar les veles. • cast. ir a toda vela
(o a velas desplegadas). 8. carregar
de veles Estendre una embarcació
totes les veles al vent. • cast. cargar
de velas. 9. fer vela (o fer-se a la vela,
o donar vela) Partir una embarcació
per impuls del vent. • cast. hacer vela
(o hacerse a la vela, o dar vela). 10.
orientar una vela Disposar una vela
de manera que reba el vent amb l’an-
gle més avantatjós per a la propulsió.
• cast. orientar una vela. 11. vela de
tallantVela triangular disposada lon-
gitudinalment respecte a l’embarca-
ció. • cast. vela de cuchillo. 12. vela
llatina Vela triangular que s’usa en
embarcacions menudes, que és
envergada en una antena que creua
l’arbre molt obliquament. • cast. vela
latina. 13. vela lleugera Especialitat
de la vela esportiva que es practica
en un sector d’aigües interiors o de
mar sense perdre contacte amb la
costa i que requerix un nombre poc
elevat de tripulants. • cast. vela ligera.
14. vela major Vela que va afermada
al pal major i a la botavara. • cast.
vela mayor. 15. vela major de capa
Vela triangular i molt reforçada que
s’enverga en cas de mal temps. • cast.
vela mayor de capa. 16. vela major
redona Vela que hissen alguns ber-
gantins, balandres i altres embar-
cacions semblants per a navegar a
popa. • cast. vela mayor redonda.
17. vela mestra Es diu de la vela més
gran que s’hissa en l’arbre d’una nau.
• cast. vela maestra. 18. vela quadra
Vela rectangular o trapezoïdal fixada
per la vora superior a una verga.
• cast. vela cuadra. 19. vela quadrada
Vela en forma de quadrilàter que va
subjecta a una verga horitzontal sus-
pesa a l’arbre per la mitjania. • cast.
vela cuadrada. 20. vela redona Vela
els punys de la qual formen angles
perfectament rectes. • cast. vela
redonda. 21. vela volant Es diu de la
vela que no es porta sempre enver-
gada i que es posa o trau segons que
convinga. • cast. vela volante.
velam m. Conjunt de veles d’una
embarcació de vela, d’un envelat,
etc. • cast. velamen, velaje.
velatxo m. 1. Vela quadrada de l’arbre
de proa o trinquet unida a la verga
d’este nom. 2. Verga que sosté el
velatxo. • cast. velacho.
velejar v. intr. Navegar una embarcació
a la vela. • cast. velejar.
veler -a 1. adj. De vela, que navega a la
vela. • cast. velero -ra. 2. m. Vaixell de
WFMBUYPBMU
EFUSJORVFU
WFMBUYPCBJY
EFUSJORVFU
VELATXO
137
AVOCABULARI NÀUTIC
vela. • cast. velero, barco de vela. 3. m.
i f. Persona que fa veles per a embar-
cacions o n’adoba. • cast. velero -ra.
vèlic -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a
la vela o a les veles. • cast. vélico -ca.
2. centre vèlic Punt d’aplicació de la
resultant dels efectes del vent sobre
les veles d’una embarcació. • cast.
centro vélico.
velisa f. Vela de proa, de quatre punys,
semblant al baló, que permet navega-
cions en popa i al llarg, i que per un
en ginyós sistema de carregadora es
pot arreplegar sense dificultats fins i
tot anant plana. • cast. velisa.
vent m. 1. Moviment natural, general-
ment horitzontal, de masses d’aire.
• cast. viento. 2. Cadascun dels rumbs
de la rosa dels vents. • cast. viento.
3. a favor del vent Dirigir-se l’embar-
cació en la direcció del vent. • cast.
a favor del viento. 4. tindre vent (o
passar a vent) de proa Bufar el vent
en sentit contrari al de l’avanç d’una
embarcació. • cast. tener viento de
proa, hurtar el viento. 5. vent apa-
rent Vent que incidix en les veles,
resultat de la suma del vent real i del
vent que crea la velocitat del veler.
• cast. viento aparente. 6. vent de
bolina Vent que obliga a navegar
de bolina. • cast. viento de bolina.
7. vent real Vent que se sent en
repòs. • cast. viento real.
verduguet m. Galó d’una embarcació
arran de coberta. • cast. verduguillo,
galón.
verga f. Cadascuna de les perxes,
general ment cilíndriques, que, dis-
posades en la cara de proa d’un pal o
d’un masteler, servixen per a enver-
gar-hi una vela. • cast. verga.
vertell m. Qualsevol de les peces,
esfèri ques o no, foradades, que van
enfilades al bastard. • cast. vertello.
ves m. 1. Cadascun dels trossos de
tela forta que, cosits els uns amb els
altres, constituïxen una vela. 2. Qual-
sevol dels trossos de tela de diferent
color que formen una bandera, un
gallardet, etc. • cast. uve.
veta f. 1. Nom donat a tots els caps i
cordes utilitzats en marineria, excep-
ció feta dels que tenen nom especí-
fic. • cast. cabo, beta. 2. Corda grossa
que servix per a amarrar una embar-
cació o per a remolcar-la. • cast. ama-
rra. 3. Bot de popa tallada i de fons
pla molt emprat en llacs i rius. • cast.
bote [de fondo llano].
via d’aigua f. Orifici, badall, etc., espe-
cialment el que es produïx acciden-
talment, pel qual penetra indegu-
dament l’aigua del mar al buc d’una
embarcació. • cast. vía de agua.
vinatera f. Cadascun dels trossos
de corda, de 20 a 30 cm, lligats per
l’ex trem superior a l’enverga d’una
perxa de la proa i acabats per l’ex-
trem inferior en una pinya o nuc.
• cast. vinatera.
violí m. Peça extrema d’una nau que,
en lloc de portar un mascaró, porta
una figura espiral. • cast. violín.
virada f. Acció i efecte de virar. • cast.
virada.
virar v. intr. Girar canviant de direcció,
especialment una embarcació o
qualsevol altre vehicle. • cast. virar.
viratge m. 1. Acció i efecte de virar.
2. Virada que es fa fer a un cotxe, a
una nau, etc. • cast. viraje.
V
viratge
vergues
de
mitjana
vergues
de
major
vergues
de
trinquet
VERGA
138
voga f. 1. Acció de vogar o remar.
• cast. boga. 2. donar la voga Servir
de norma als altres remadors en el
maneig del rem, o en els temps de
vogar, talment que tots es moguen
al mateix ritme. • cast. dar la boga.
vogada f. 1. Acció de vogar. 2. Camí
que fa una embarcació espen tada
per la força d’un sol colp de rems.
• cast. bogada.
vogador -a m. i f. Persona que voga.
• cast. bogador -a.
vogament m. Acció de vogar. • cast.
boga.
vogar v. intr. 1. Remar. • cast. bogar,
remar. 2. Navegar al rem. • cast.
bogar, navegar.
volant adj. Que no es porta (una vela)
sempre envergada i que es posa o
trau segons convinga. • cast. volante.
volta f. 1. Nom que, a vegades, es dóna
al nuc o a uns nucs determinats. • cast.
vuelta. 2. anar (o tirar) a la volta de
Prendre (una embarcació) el rumb
de. • cast. tomar la vuelta de. 3. anar
de volta i volta Voltejar. • cast. volte-
jear, dar bordadas. 4. atracar de la
volta Permetre a un veler, la bordada
que fa, fer proa a un punt determinat.
• cast. atracar de la vuelta. 5. donar
volta Fer que un objecte quede sub-
jectat per una corda que s’hi cara-
gola per a afermar-lo o per a moure
l’objecte estirant la corda. • cast. dar
vuelta. 6. prendre volta Caragolar-se
una corda sobre ella mateixa. • cast.
tomar vuelta. 7. traure (o llevar)
volta Desfer una corda que està cara-
golada sobre ella mateixa, donant-li
una rotació de sentit invers a aquell
en què està caragolada. • cast. sacar
(o quitar) vuelta. 8. volta de fora
Bordada en la qual una embarcació
s’allunya de terra. • cast. vuelta de
fuera. 9. volta de terra Bordada en
la qual una embarcació fa proa a la
costa. • cast. vuelta de tierra.
voltejar v. intr. Navegar (una embarca-
ció) fent zig-zags. • cast. voltejear, dar
bordadas.
Page updated
Google Sites
Report abuse