esclofollar v

Llevar la clofolla (d’un fruit).

Esclofollar castanyes.

Els mossos conversaven tot esclofollant llegums.

Etimologia

De clofolla (o la variant esclofolla), de clofoll, alteració de clovella i l’antic clovoll per influx de corfa (també en diem esclovellar o, parlant de treure les tavelles dels llegums, estavellar).

Usos

Si es descuidava una mica i deixava aflorar els records, podia evocar-se al corral de la iaia, amb les tietes i les veïnes que venien a esclofollar les ametlles. Com, assegudes en cercle en aquelles cadiretes de bova amb els sacs vessats d’ametlles al mig, separaven el clofoll de l’ametlla, sense parar de xerrar, de xafardejar, de riure.

Pilar Romera, Els impostors (Barcelona: Columna, 2019)

Era una nit de novembre, i abans d’arribar al pis d’ell havien comprat una paperina de castanyes. Feia fred. Tant que, abans d’esclofollar-les, ella se n’havia quedat dues o tres dins les mans sense enguantar, i havia fet com qui les cova.

Jordi Llavina, El llaütista i la captaire (Badalona: Ara Llibres, 2013)