Terregada

terregada f



1 Gran quantitat de terra dipositada en un lloc o alçada pel vent; terra bona que es va a cercar al bosc i s’escampa en un terreny per femar-lo.

2 En sentit figurat, conjunt de gent poc important.

Al galliner del teatre sempre hi ha la terregada.


Etimologia

De terra, del llatí terra, mateix significat. Més mots de la mateixa família són aterrar, soterrar, terral, terreny, terrassà, terrissa i terròs.

Usos

En definitiva, la universitat era un reflex exacte de la societat del país, no era un organisme de selecció. Hi havia una terregada professoral, corresponent a la terregada general del país —amb l’advertència que la terregada professoral era pitjor que la del país, perquè era pedantesca i reticent sense existir cap raó que ho justifiqués.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

De la terra n’he vist poc

com més ne veig, menys m’agrada,

tot hi és ombra i vanitat,

pols i cendra i terregada.

L’aigua dolça que jo vull

enlloc del món l’he trobada,

pertot allà on ne cerquí

he trobat la mar salada.

Jacint Verdaguer