Diccionari nàutic català "T"

tac m. 1. Tros de fusta gros que servix

per a alçar o tombar una embarcació

o per a mantindre-la en posició horit-

zontal quan està en terra. 2. Cadas-

cun dels taulons curts que, disposats

verticalment entre les varen gues

d’una nau, servixen per a dismi nuir

el moviment de l’aigua acumulada al

fons. • cast. calzo, cale cuña.

talassocràcia f. Domini del mar, força

que es basa en la senyoria del mar i

també en el conjunt dels factors que

constituïxen el poder marítim. • cast.

talasocracia.

tàlem m. Taula transversal de les

embar cacions menors, com la que

limita la part posterior de la sobre-

proa. • cast. tálamo.

talla f. Bloc de ferro o de fusta d’un

bossell, en l’interior del qual es mun-

ten les corrioles. • cast. talla.

tallamar m. Peça o conjunt de peces

de fusta que es fixava al cantell de la

roda de les embarcacions de fusta i

que formava un cos ixent la finalitat

del qual era tallar l’aigua i facilitar el

desplaçament de l’embarcació. • cast.

tajamar, espolón.

taló m. Part inferior dels timons metàl-

lics. • cast. talón.

tambor m. Plataforma ixent de la mu -

ra da d’una embarcació. • cast. tambor.

tamboret m. 1. Tros de fusta prismà-

tic, de secció rectangular, amb un

forat en cadascuna de les seues dos

mitats, que, en les embarcacions de

vela amb pals de fusta, encaixat i ben

ajustat per un dels forats en les espi-

gues dels pals mascles i dels mas-

telers i per l’altra mitat al peu dels

mastelers, els unix entre ells. 2. Peça

de planxa grossa de ferro que en

els pals metàl·lics fa la mateixa fun-

ció que el tamboret en els de fusta.

3. Cadascun dels trossos grossos de

fusta que es clavava en la coberta, a

cada banda del peu d’un pal major,

ben ajustat amb este, per a impedir-

ne el joc. 4. Paramola de popa d’un

llaüt. 5. Peça que, amb la cofa o amb

la creueta, servix per a unir un arbre

mascle amb un masteler o dos mas-

telers entre si. • cast. tamborete.

tambutxo m. Construcció de xicote-

tes dimensions que es posa damunt

d’una obertura feta en la coberta, a

la qual servix de protecció contra l’ai-

gua de pluja. • cast. tambucho.

A

129

T

T

TALLAMAR

UBMMBNBS

RVJMMB

CBVQSÊT

130

tarida f. Nom donat a una embarcació

de transport, utilitzada en la zona del

Mediterrani durant l’edat mitjana.

• cast. tarida.

tarquina adj. i f.Que (una vela trape zoï-

dal de les embarcacions de dimen-

sions reduïdes) es caracteritza per la

seua caiguda de popa, que és molt

més llar ga que la de proa. • cast. tar-

quina.

tartana f. Embarcació menuda de vela

llatina, baixa de popa i de proa, amb

un pal perpendicular a la quilla en el

seu punt mitjà, que arbora també un

pal menut a popa. • cast. tartana.

taula f. 1. Qualsevol de les posts de

l’entaulament d’una nau. • cast. tabla.

2. taula de salvació Tros de fusta

d’una embarcació a què s’agarra un

nàufrag per salvar-se. • cast. tabla de

salvación. 3. taules loxodròmiques

Taules que servixen per a calcular la

via seguida per una nau. • cast. tablas

loxodrómicas.

tenda f. Cadascuna de les cober tes

de tela que, en diversos llocs d’una

embarcació, es destinen a preser var

del sol o de l’aigua les persones i la

càrrega. • cast. tienda, tendal.

teoria del vaixell f. Part de l’arqui-

tectura naval que estudia la nau com

a vas flotant destinat a moure’s pel

mar, siguen quines siguen les cir-

cumstàncies que concorren en este

moviment. • cast. teoría del navío.

terç m. 1. terç d’una antena Ca das-

cuna de les tres parts en què es con-

sidera dividida l’antena d’una barca.

• cast. tercio de una antena. 2. terç

d’una verga Punt mitjà de cadascun

dels braços de la verga d’una embar-

cació. • cast. tercio de una verga.

tercerol m. Cordeta de ris que servix

per a amarrar-la a l’antena a fi d’aug-

mentar-ne o disminuir-ne la super-

fície segons la potència del vent.

• cast. tercerol.

ternal m. Bossell de fusta de dos o tres

ulls. • cast. tripasto.

terral m. Vent que bufa de la terra cap

al mar, des que es fa fosc fins a mitjan

matí. • cast. terral.

terrejar v. intr. Navegar (una nau) prop

de terra. • cast. costear.

timó m. Peça plana articulada en

un eix vertical en el codast d’una

embarcació, que es pot girar a dreta

o a esquerra de manera que dirigix

l’embarcació cap a una o altra direc-

ció. • cast. timón.

timonejar v. tr. Dirigir, especialment

(una embarcació), per mitjà del timó.

• cast. timonear.

timoner -a 1. adj. Relatiu o pertanyent

al timó. • cast. timonero -ra. 2. m. i f.

Membre de la tripulació encarregat

de maniobrar el timó. • cast. timonel.

timonera f. Lloc de la coberta on era

col·locada la roda del timó. 2. Tub

metàl·lic per l’interior del qual passa

l’eix del timó. 3. Obertura practicada

en la popa d’una embarcació, sobre

el codast, que dóna pas al tub metàl-

lic pel qual passa l’eix del timó o,

eventualment, el mateix eix. • cast.

timonera.

UJNÓ

DBOZBEF

UJNÓ

BMMBSHBEPS

TIMÓ

131

AVOCABULARI NÀUTIC

tira f. Part d’una corda que agafen les

persones a bord per estirar-la quan

passa per un retorn. • cast. tira.

tirant m. Cadascuna de les peces de

ferro, cadenes o trossos de corda

que subjecten a l’arbre els obencs

del masteler. • cast. tirante.

tiravira f. Corda que servix per a ajudar

a estirar. • cast. tiravira.

tombar v. intr. Canviar de rumb. • cast.

girar.

tona f. Unitat de pes o de capacitat

utilitzada per a mesurar el despla-

çament, el pes brut, l’arqueig, etc.,

d’una nau, que en el sistema mètric

equival a 1.000 kg. • cast. tonelada.

tonatge m. Arqueig. • cast. tonelaje,

arqueo.

torrer -a 1. m. i f. Persona que té cura

d’una torre de vigilància, espe-

cialment d’un far. 2. m. Guaita des-

tinat a una torre de senyals. • cast.

torrero -ra.

traca f. Cadascuna de les fileres de

posts o de planxes metàl·liques dels

forros o de les cobertes d’una embar-

cació. • cast. traca.

tramuntana f. 1. Nord, punt cardinal.

• cast. tramontana, norte. 2. Vent que

bufa del nord i que sol ser molt fred i

fort. • cast. tramontana.

tramuntanejar v. intr. 1. Fer tramun-

tana o un vent pròxim al de tramun-

tana. • cast. hacer viento de tramon-

tana. 2. Fer rumb cap a tramuntana.

• cast. dirigirse hacia el norte.

trancanell m. Filada de la coberta que,

resseguint-ne el contorn, forma la

unió d’esta amb el costat de la nau.

• cast. trancanil.

tràngol m. Mar moguda, sense arribar a

mar grossa. • cast. marejada, marola.

transatlàntic m.1.Nau de grans dimen-

sions destinada a efectuar viatges

a través de l’Atlàntic. 2. Nau de pas-

satgers d’elevat tonatge destinada a

efectuar viatges a través de l’Atlàntic.

3. Nau de passatgers d’elevat tonatge

emprat en llargs viatges per qualse-

vol oceà. • cast. trasatlántico.

transbordador -a adj. i m. 1. Embar-

cació gran i plana concebuda per al

transport de passatgers, mercade-

ries, trens, vehi cles, etc., entre les dos

vores d’un estret, o d’un canal o d’un

riu. 2. Qualsevol aparell que s’utilitza

per a transbordar. 3. Instal·lació que

permet fornir de combustible una

embarcació, des d’un petrolier, en

alta mar. • cast. transbordador -a.

transbordar v. 1. tr. Traslladar (perso-

nes o coses) d’una embarcació a una

altra o, per extensió, d’un vehicle a

un altre, especialment d’un tren a

un altre en un trajecte de ferrocarril.

2. intr. Traslladar-se d’una embarcació

a una altra o d’un vehicle a un altre.

• cast. transbordar, trasbordar.

trast m. Banc, situat transver salment

dins d’una nau, on seia el remer.

• cast. traste.

travessia f. Viatge per mar. • cast. tra-

vesía.

trencagel m. 1. Roda molt resistent

d’algunes naus, anomenades preci-

sament trencagels, per a obrir-se pas

a través del gel. 2. Nau especialment

construïda per poder trencar la capa

de gel que hi ha en la supefície de l’ai-

gua de determinats mars o de deter-

minades zones, especial ment en cer-

tes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua

gelada un canal lliure que permeta la

navegació. • cast. rompehielos.

trencaglaç m. Trencagel. • cast. rom-

pehielos.

trencaonades m. Obra marítima per

a defendre un port, una rada o una

riba de l’embat de les onades. • cast.

rompeolas.

treu m. Vela hissada pels bastiments

llatins per anar en popa amb vents

durs en substitució del velam carac-

terístic. • cast. treo.

T

treu

132

triangle m. 1. Vela triangular que se

solia posar en temps de bonança.

• cast. triángulo. 2. triangle de posi-

ció Triangle esfèric determinat sobre

l’esfera terrestre pels cercles màxims

meridià, horari i vertical d’un astre

i que té per vèrtexs el pol, el zenit i

l’astre. • cast. triángulo de posición.

trimarà m. Embarcació de regates for-

mada per tres bucs. • cast. trimarán.

trinca f. 1. Cap de corda que servix

per a subjectar dos coses o per a

amarrar una perxa, una àncora, etc.

2. Cadena o corda en forma d’anell

que, ajustada més o menys a la mitat

del bau prés, impedix que este tinga

moviment. • cast. trinca.

trincar v. 1. tr. Subjectar fortament amb

trinques. • cast. trincar. 2.tr. Te sar. • cast.

tesar, trincar. 3. intr. Na vegar de bolina.

• cast. ceñir, ir (o navegar) de bolina.

trinquet m. 1. Pal més pròxim a proa

en les embarcacions de més d’un

pal. 2. Verga més baixa del trinquet.

3. Vela que s’enverga en el trinquet.

• cast. trinquete.

trinqueta f. Vela més gran de les que

porta el pal trinquet. • cast. vela de

trinquete.

trinquetilla f. Floc que en una fragata

s’enverga a l’estai de trinquet. • cast.

trinquetilla.

trípode m. Pal metàl·lic suportat per

uns altres dos pals més menuts, en

lloc d’obencs i d’estais. • cast. trípode.

tripulació f. Gent de mar que una

embarcació porta per a la seua mani-

obra i servici. • cast. tripulación.

tripulant m. i f. Membre d’una tripula-

ció. • cast. tripulante.

tripular v. tr. 1. Proveir de tripulació

(una embarcació, una aeronau o

una astronau). 2. Conduir o governar

(una embarcació, una aeronau o una

astronau) o formar part de la seua

tripulació. • cast. tripular.

tronera f. Obertura feta en la paret

d’una fortificació, al costat d’una

embarcació, etc., per on es poden

disparar els canons, els quals queden

protegits, igual que els servidors, del

foc enemic. • cast. tronera.

trossa f. Corda forrada de cuiro i doble-

gada formant com una anella, que

manté unida amb l’arbre l’antena

d’una vela llatina. • cast. troza.

trossar v. tr. Posar tibant la trossa.

• cast. trozar.

turmentí m. Vela menuda de tres

punys de teixit molt gros i molt refor-

çat de confecció. • cast. tormentín.