Diccionari nàutic català "n"

nadir m. Punt de l’esfera celeste diame-

tralment oposat al zenit. • cast. nadir.

nau f. 1. Embarcació. 2. Antic vaixell

generalment de tres pals, de buc

molt alt, amb castell de proa, amb

aparell redó en l’arbre de trinquet i

en el major, i aparell llatí en l’arbre

de mitjana, amb bauprés i, eventu-

alment, amb cofa en el pal major.

3. Embarcació amb coberta i sense

rems. • cast. nave, navío.

nàufreg (o nàufrag) -a m. i f. Que ha

fet o ha patit naufragi. • cast. náu-

frago -ga.

naufragar v. intr. 1. Anar al fons, per-

dre’s, una embarcació. 2. Patir nau-

fragi, les persones que ana ven en

l’embarcació naufragada. • cast. nau-

fragar.

naufragi m. El fet de naufragar una

embarcació. • cast. naufragio.

nàutic -a adj. Relatiu o pertanyent a la

navegació. • cast. náutico -ca.

nàutica f. 1. Ciència i art de navegar,

anomenada actual ment navegació.

2. pl. Sabata lleugera, generalment

de pell, flexible i amb sola de goma,

amb un cordó que es lliga en la part

davantera. • cast. náutica.

nauxer m. Oficial de la marina o contra-

mestre que dirigia la maniobra d’una

embarcació de vela i era el segon de

bord. • cast. naucher.

nauxeria f. ant. Ofici de nauxer. • cast.

nauchería.

naval adj. Relatiu o pertanyent a les

naus i a la navegació. • cast. naval.

navegabilitat f. Condició o qualitat de

navegable. • cast. navegabilidad.

navegable adj. 1. Que es poden (unes

aigües) navegar. 2. Que està (una

embarcació) en condicions de nave-

gar. • cast. navegable.

navegació f. 1. Acció de navegar. • cast.

navegación. 2. Conjunt de tècniques

que permeten establir el camí que ha

de seguir una nau per a traslladar-se

a qualsevol punt de la superfície del

mar. • cast. navegación. 3. Viatge per

mar. • cast. navegación. 4. Servicis de

mar. • cast. navegación. 5. Comerç

marítim. • cast. navegación. 6. Trac-

tat, curs, etc., sobre hidrografia o

pilotatge. • cast. navegación. 7. nave-

gació d’altura Nave gació feta per

alta mar. • cast. navegación de altura.

8. navegació de cabotatge Nave-

gació feta de port a port seguint la

A

95

N

N PCTFSWBEPS

[FOJU

OBEJS

QMBEFMIPSJU[Ó

IPSJU[Ó

NADIR

costa. • cast. navegación de cabotaje.

9. navegació d’estima Navegació

que s’efectua tenint en compte l’es-

tima. • cast. navegación de estima.

navegant m. i f. Que navega. • cast.

navegante.

navegar v. 1. intr. Anar, viatjar, amb

una embarcació, especial ment pel

mar. 2. intr. Anar una embarcació

per l’aigua, especialment pel mar.

3. tr. Recórrer (un mar, un paratge

marítim, etc.) amb una embarcació.

4. tr. Tripular (una embarcació). • cast.

navegar. 5. na vegar de través Nave-

gar formant la proa un angle de 90

graus amb la direcció del vent. • cast.

navegar a la cuadra.

navei m. Embarcació rudimentària, de

riu, que consistia en dos bigues lliga-

des, damunt de les quals es posava

el pescador per a remar i tirar les xàr-

cies. • cast. balsa.

naveta f. Nau menuda. • cast. navecilla.

navili m. Nau, especialment la de

grans dimensions. • cast. navío.

navilier -a 1. adj. Relatiu o pertan yent

a les naus o a la navegació. 2. m. i f.

Persona encarregada de represen-

tar una nau en el port on este es

troba. 3. m. i f. Propietari d’una nau o

de més d’una que l’explota en nom

propi i per compte propi. • cast.

naviero -ra.

nervi m. 1. Cap gros o cable metàl-

lic que va d’un penol a l’altre d’una

verga i que servix per a assegurar

l’envergadura de les veles. 2. Cap o

cable metàl·lic al qual són envergats

i pel qual corren els flocs i les veles

d’estai quan són hissats o arriats.

• cast. nervio.

neteja de port f. Imposició de les

ordenances reials de l’armada, de

Carles III, per les quals s’exigia a totes

les naus, amb vista a la seguretat

dels ports, que mantingueren netes

les aigües. • cast. limpieza de puerto.

noli m. 1. Preu estipulat per a un trans-

port de mercaderies pel mar. 2. Preu

estipulat per al lloguer d’una embar-

cació o d’una part d’embarcació.

• cast. flete.

noliejador -a m. i f. Persona natural o

jurídica a la disposició de la qual és

posada una nau per a efectuar un

transport de mercaderies. • cast. fle-

tador -a.

noliejament m. 1. Acció de noliejar.

2. Contracte mercantil de dret marí-

tim pel qual el propietari d’una nau

o el seu representant legal la lloga

totalment o en part per al transport

de càrrega. • cast. fletamento.

noliejar v. tr. 1. Concertar un contracte

de transport marítim de mercade-

ries, especialment mitjançant una

pòlissa. 2. Llogar una embarcació

per a trans portar mercaderies o per-

sones. • cast. fletar.

norai m. Bol·lard. • cast. noray.

nord m. El punt de l’horitzó que es

troba davant d’un observador quan

té a la dreta l’orient. • cast. norte.

nordejar v. intr. 1. Fer rumb cap al nord,

una embarcació. 2. Bufar el vent del

nord. 3. Tindre (l’agulla nàutica) la

de clinació cap al nord. • cast. nortear.

nord-est m. Punt de l’horitzó sensible

entre el nord i l’est. • cast. nordeste.

nordestejar v. intr. 1. Fer rumb cap al

nord-est, una embarcació. 2. Bufar el

vent del nord-est. 3. Tindre (l’agulla

nàutica) la declinació cap al nord-

est. • cast. nordestear.

nord-oest m. Punt de l’horitzó sensi-

ble entre el nord i l’oest. • cast. noro-

este.

nordoestejar v. intr. 1. Fer rumb cap al

nord-oest una embarcació. 2. Bufar

el vent del nord-oest. 3. Tindre

(l’agulla nàutica) la declinació cap al

nord-oest. • cast. noroestear.

nostramo m. 1. Mariner revestit d’una

certa autoritat, que no arriba a la

96

categoria d’oficial. 2. Nom que donen

els tripulants d’una embarcació al

patró. 3. En els vaixells mercants,

tractament propi del contramestre.

• cast. nostramo.

nou f. Part de l’hèlice d’una nau per la

qual és fixada a l’arbre motor i de la

qual ixen les pales. • cast. nuez.

nuc (o nus) m. 1. Entrellaçament estret

de les parts d’un o més cossos flexi-

bles, com fils, cordells, cordes i cin-

tes, que gene ralment s’estreny quan

s’estira dels seus caps. • cast. nudo.

2. Distància entre dos nucs conse-

cutius de la corda de la corredora

de barqueta, que és el tros de corda

amollada en 30 segons per una

embarcació que navega a 1 milla per

hora. • cast. nudo. 3. Unitat marina

de velocitat, equivalent a 1 milla per

hora. • cast. nudo. 4. nuc cec Nuc

molt difícil de desfer perquè està

molt estret. • cast. nudo ciego. 5. nuc

de pardal Ballestrinca. • cast. balles-

trinque. 6. nuc escorredor Nuc que

forma una baga que si s’estira per un

cap s’escorre i estreny ben fort. • cast.

nudo corredizo.