menejar v

1  Moure (alguna cosa, una part del cos) d’una banda a l’altra, fer bellugar.

No menegis el cap així.

Dúiem tanta roba que no ens podíem menejar bé.

2  Regirar.

Tota la nit s’ha estat menejant en el llit a causa de la febre.

3  Remenar.

S’hi afegeix la farina, es meneja fins que es daure i s’hi aboca la llet.

Etimologia

Variant de manejar (de mà) amb probable influx de menar (del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’).

Usos

I em naix com una fina, una benigna música,

i em ve com una llum, i no em menejaria,

no em mouria d’on sóc i seria com sóc...

Vicent Andrés Estellés, «Coral romput» (1957)

Dins del quadre hi havia una pintura d’un port amb bergantins i goletes i llaüts, tots al recer de l’escullera, i al darrere es veien casetes i una torre amb un rellotge, i quan en aqueix rellotge sonaven les hores, tots els barquets començaven a menejar-se com si els menejassen les ones de la mar de la pintura.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976)