embosta f

Definició

Quantitat d’una cosa (grans, fruits, etc.) que cap a la conca de les dues mans juntes.

Dóna-li un parell d’embostes de gra, a la mula, que se les ha ben guanyades.

També: almosta

Etimologia

D’un hispanoromànic ambosta, haplologia del cèltic ambibosta, derivat de bosta, ‘conca de la mà’, amb el prefix ambi-, ‘tots dos’.

Usos

• Un dia
  m’he despertat com d’una mort petita,
  intranscendent. He vist, de sobte,
  el món. Distret. Obscura
  m’he sentit: una glopada, una embosta
  d’espai perdut. Un sanglot
  m’ha penjat, allunyada,
  sobre una branca dura
  de ferro mal forjat,
  aquí on m’estic, nua de temps,
  amb la por d’esperar, per esperar-vos, ferotgement callada,
  obscura.
  Fosca, meticulosament. I viva.
  Felícia Fuster, «Fosca», dins Aquelles cordes del vent (Barcelona: Proa, 1987)

• M’acosto a tu per un silenci
  treballat, com si, en ofrena,
  t’allargués una embosta de somnis i ferides.
  Accepta-la. Que hi hagi
  en algun indret, en algun moment,
  entre algú i algú altre,
  pa amb gust de pa,
  vi amb gust de rosa.
  Jordi Sarsanedas, «Ofrena», dins L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 24

Tema de la setmana

Mots trets de poemes

Enllaços

• Fundació Felícia Fuster (Barcelona 1921-París 2012)

• Jordi Sarsanedas: Qui sóc i per què escric

• Us regalem l’InfoMigjorn d’avui, dedicat a Albert Jané