Embosta
embosta f
Definició
Quantitat d’una cosa (grans, fruits, etc.) que cap a la conca de les dues mans juntes.
Dóna-li un parell d’embostes de gra, a la mula, que se les ha ben guanyades.
També: almosta
Etimologia
D’un hispanoromànic ambosta, haplologia del cèltic ambibosta, derivat de bosta, ‘conca de la mà’, amb el prefix ambi-, ‘tots dos’.
Usos
Un dia
m’he despertat com d’una mort petita,
intranscendent. He vist, de sobte,
el món. Distret. Obscura
m’he sentit: una glopada, una embosta
d’espai perdut. Un sanglot
m’ha penjat, allunyada,
sobre una branca dura
de ferro mal forjat,
aquí on m’estic, nua de temps,
amb la por d’esperar, per esperar-vos, ferotgement callada,
obscura.
Fosca, meticulosament. I viva.
Felícia Fuster, «Fosca», dins Aquelles cordes del vent (Barcelona: Proa, 1987)M’acosto a tu per un silenci
treballat, com si, en ofrena,
t’allargués una embosta de somnis i ferides.
Accepta-la. Que hi hagi
en algun indret, en algun moment,
entre algú i algú altre,
pa amb gust de pa,
vi amb gust de rosa.
Jordi Sarsanedas, «Ofrena», dins L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 24
Tema de la setmana
Mots trets de poemes