Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
tac m. 1. Tros de fusta gros que servix
per a alçar o tombar una embarcació
o per a mantindre-la en posició horit-
zontal quan està en terra. 2. Cadas-
cun dels taulons curts que, disposats
verticalment entre les varen gues
d’una nau, servixen per a dismi nuir
el moviment de l’aigua acumulada al
fons. • cast. calzo, cale cuña.
talassocràcia f. Domini del mar, força
que es basa en la senyoria del mar i
també en el conjunt dels factors que
constituïxen el poder marítim. • cast.
talasocracia.
tàlem m. Taula transversal de les
embar cacions menors, com la que
limita la part posterior de la sobre-
proa. • cast. tálamo.
talla f. Bloc de ferro o de fusta d’un
bossell, en l’interior del qual es mun-
ten les corrioles. • cast. talla.
tallamar m. Peça o conjunt de peces
de fusta que es fixava al cantell de la
roda de les embarcacions de fusta i
que formava un cos ixent la finalitat
del qual era tallar l’aigua i facilitar el
desplaçament de l’embarcació. • cast.
tajamar, espolón.
taló m. Part inferior dels timons metàl-
lics. • cast. talón.
tambor m. Plataforma ixent de la mu -
ra da d’una embarcació. • cast. tambor.
tamboret m. 1. Tros de fusta prismà-
tic, de secció rectangular, amb un
forat en cadascuna de les seues dos
mitats, que, en les embarcacions de
vela amb pals de fusta, encaixat i ben
ajustat per un dels forats en les espi-
gues dels pals mascles i dels mas-
telers i per l’altra mitat al peu dels
mastelers, els unix entre ells. 2. Peça
de planxa grossa de ferro que en
els pals metàl·lics fa la mateixa fun-
ció que el tamboret en els de fusta.
3. Cadascun dels trossos grossos de
fusta que es clavava en la coberta, a
cada banda del peu d’un pal major,
ben ajustat amb este, per a impedir-
ne el joc. 4. Paramola de popa d’un
llaüt. 5. Peça que, amb la cofa o amb
la creueta, servix per a unir un arbre
mascle amb un masteler o dos mas-
telers entre si. • cast. tamborete.
tambutxo m. Construcció de xicote-
tes dimensions que es posa damunt
d’una obertura feta en la coberta, a
la qual servix de protecció contra l’ai-
gua de pluja. • cast. tambucho.
A
129
T
T
TALLAMAR
UBMMBNBS
RVJMMB
CBVQSÊT
130
tarida f. Nom donat a una embarcació
de transport, utilitzada en la zona del
Mediterrani durant l’edat mitjana.
• cast. tarida.
tarquina adj. i f.Que (una vela trape zoï-
dal de les embarcacions de dimen-
sions reduïdes) es caracteritza per la
seua caiguda de popa, que és molt
més llar ga que la de proa. • cast. tar-
quina.
tartana f. Embarcació menuda de vela
llatina, baixa de popa i de proa, amb
un pal perpendicular a la quilla en el
seu punt mitjà, que arbora també un
pal menut a popa. • cast. tartana.
taula f. 1. Qualsevol de les posts de
l’entaulament d’una nau. • cast. tabla.
2. taula de salvació Tros de fusta
d’una embarcació a què s’agarra un
nàufrag per salvar-se. • cast. tabla de
salvación. 3. taules loxodròmiques
Taules que servixen per a calcular la
via seguida per una nau. • cast. tablas
loxodrómicas.
tenda f. Cadascuna de les cober tes
de tela que, en diversos llocs d’una
embarcació, es destinen a preser var
del sol o de l’aigua les persones i la
càrrega. • cast. tienda, tendal.
teoria del vaixell f. Part de l’arqui-
tectura naval que estudia la nau com
a vas flotant destinat a moure’s pel
mar, siguen quines siguen les cir-
cumstàncies que concorren en este
moviment. • cast. teoría del navío.
terç m. 1. terç d’una antena Ca das-
cuna de les tres parts en què es con-
sidera dividida l’antena d’una barca.
• cast. tercio de una antena. 2. terç
d’una verga Punt mitjà de cadascun
dels braços de la verga d’una embar-
cació. • cast. tercio de una verga.
tercerol m. Cordeta de ris que servix
per a amarrar-la a l’antena a fi d’aug-
mentar-ne o disminuir-ne la super-
fície segons la potència del vent.
• cast. tercerol.
ternal m. Bossell de fusta de dos o tres
ulls. • cast. tripasto.
terral m. Vent que bufa de la terra cap
al mar, des que es fa fosc fins a mitjan
matí. • cast. terral.
terrejar v. intr. Navegar (una nau) prop
de terra. • cast. costear.
timó m. Peça plana articulada en
un eix vertical en el codast d’una
embarcació, que es pot girar a dreta
o a esquerra de manera que dirigix
l’embarcació cap a una o altra direc-
ció. • cast. timón.
timonejar v. tr. Dirigir, especialment
(una embarcació), per mitjà del timó.
• cast. timonear.
timoner -a 1. adj. Relatiu o pertanyent
al timó. • cast. timonero -ra. 2. m. i f.
Membre de la tripulació encarregat
de maniobrar el timó. • cast. timonel.
timonera f. Lloc de la coberta on era
col·locada la roda del timó. 2. Tub
metàl·lic per l’interior del qual passa
l’eix del timó. 3. Obertura practicada
en la popa d’una embarcació, sobre
el codast, que dóna pas al tub metàl-
lic pel qual passa l’eix del timó o,
eventualment, el mateix eix. • cast.
timonera.
UJNÓ
DBOZBEF
UJNÓ
BMMBSHBEPS
TIMÓ
131
AVOCABULARI NÀUTIC
tira f. Part d’una corda que agafen les
persones a bord per estirar-la quan
passa per un retorn. • cast. tira.
tirant m. Cadascuna de les peces de
ferro, cadenes o trossos de corda
que subjecten a l’arbre els obencs
del masteler. • cast. tirante.
tiravira f. Corda que servix per a ajudar
a estirar. • cast. tiravira.
tombar v. intr. Canviar de rumb. • cast.
girar.
tona f. Unitat de pes o de capacitat
utilitzada per a mesurar el despla-
çament, el pes brut, l’arqueig, etc.,
d’una nau, que en el sistema mètric
equival a 1.000 kg. • cast. tonelada.
tonatge m. Arqueig. • cast. tonelaje,
arqueo.
torrer -a 1. m. i f. Persona que té cura
d’una torre de vigilància, espe-
cialment d’un far. 2. m. Guaita des-
tinat a una torre de senyals. • cast.
torrero -ra.
traca f. Cadascuna de les fileres de
posts o de planxes metàl·liques dels
forros o de les cobertes d’una embar-
cació. • cast. traca.
tramuntana f. 1. Nord, punt cardinal.
• cast. tramontana, norte. 2. Vent que
bufa del nord i que sol ser molt fred i
fort. • cast. tramontana.
tramuntanejar v. intr. 1. Fer tramun-
tana o un vent pròxim al de tramun-
tana. • cast. hacer viento de tramon-
tana. 2. Fer rumb cap a tramuntana.
• cast. dirigirse hacia el norte.
trancanell m. Filada de la coberta que,
resseguint-ne el contorn, forma la
unió d’esta amb el costat de la nau.
• cast. trancanil.
tràngol m. Mar moguda, sense arribar a
mar grossa. • cast. marejada, marola.
transatlàntic m.1.Nau de grans dimen-
sions destinada a efectuar viatges
a través de l’Atlàntic. 2. Nau de pas-
satgers d’elevat tonatge destinada a
efectuar viatges a través de l’Atlàntic.
3. Nau de passatgers d’elevat tonatge
emprat en llargs viatges per qualse-
vol oceà. • cast. trasatlántico.
transbordador -a adj. i m. 1. Embar-
cació gran i plana concebuda per al
transport de passatgers, mercade-
ries, trens, vehi cles, etc., entre les dos
vores d’un estret, o d’un canal o d’un
riu. 2. Qualsevol aparell que s’utilitza
per a transbordar. 3. Instal·lació que
permet fornir de combustible una
embarcació, des d’un petrolier, en
alta mar. • cast. transbordador -a.
transbordar v. 1. tr. Traslladar (perso-
nes o coses) d’una embarcació a una
altra o, per extensió, d’un vehicle a
un altre, especialment d’un tren a
un altre en un trajecte de ferrocarril.
2. intr. Traslladar-se d’una embarcació
a una altra o d’un vehicle a un altre.
• cast. transbordar, trasbordar.
trast m. Banc, situat transver salment
dins d’una nau, on seia el remer.
• cast. traste.
travessia f. Viatge per mar. • cast. tra-
vesía.
trencagel m. 1. Roda molt resistent
d’algunes naus, anomenades preci-
sament trencagels, per a obrir-se pas
a través del gel. 2. Nau especialment
construïda per poder trencar la capa
de gel que hi ha en la supefície de l’ai-
gua de determinats mars o de deter-
minades zones, especial ment en cer-
tes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua
gelada un canal lliure que permeta la
navegació. • cast. rompehielos.
trencaglaç m. Trencagel. • cast. rom-
pehielos.
trencaonades m. Obra marítima per
a defendre un port, una rada o una
riba de l’embat de les onades. • cast.
rompeolas.
treu m. Vela hissada pels bastiments
llatins per anar en popa amb vents
durs en substitució del velam carac-
terístic. • cast. treo.
T
treu
132
triangle m. 1. Vela triangular que se
solia posar en temps de bonança.
• cast. triángulo. 2. triangle de posi-
ció Triangle esfèric determinat sobre
l’esfera terrestre pels cercles màxims
meridià, horari i vertical d’un astre
i que té per vèrtexs el pol, el zenit i
l’astre. • cast. triángulo de posición.
trimarà m. Embarcació de regates for-
mada per tres bucs. • cast. trimarán.
trinca f. 1. Cap de corda que servix
per a subjectar dos coses o per a
amarrar una perxa, una àncora, etc.
2. Cadena o corda en forma d’anell
que, ajustada més o menys a la mitat
del bau prés, impedix que este tinga
moviment. • cast. trinca.
trincar v. 1. tr. Subjectar fortament amb
trinques. • cast. trincar. 2.tr. Te sar. • cast.
tesar, trincar. 3. intr. Na vegar de bolina.
• cast. ceñir, ir (o navegar) de bolina.
trinquet m. 1. Pal més pròxim a proa
en les embarcacions de més d’un
pal. 2. Verga més baixa del trinquet.
3. Vela que s’enverga en el trinquet.
• cast. trinquete.
trinqueta f. Vela més gran de les que
porta el pal trinquet. • cast. vela de
trinquete.
trinquetilla f. Floc que en una fragata
s’enverga a l’estai de trinquet. • cast.
trinquetilla.
trípode m. Pal metàl·lic suportat per
uns altres dos pals més menuts, en
lloc d’obencs i d’estais. • cast. trípode.
tripulació f. Gent de mar que una
embarcació porta per a la seua mani-
obra i servici. • cast. tripulación.
tripulant m. i f. Membre d’una tripula-
ció. • cast. tripulante.
tripular v. tr. 1. Proveir de tripulació
(una embarcació, una aeronau o
una astronau). 2. Conduir o governar
(una embarcació, una aeronau o una
astronau) o formar part de la seua
tripulació. • cast. tripular.
tronera f. Obertura feta en la paret
d’una fortificació, al costat d’una
embarcació, etc., per on es poden
disparar els canons, els quals queden
protegits, igual que els servidors, del
foc enemic. • cast. tronera.
trossa f. Corda forrada de cuiro i doble-
gada formant com una anella, que
manté unida amb l’arbre l’antena
d’una vela llatina. • cast. troza.
trossar v. tr. Posar tibant la trossa.
• cast. trozar.
turmentí m. Vela menuda de tres
punys de teixit molt gros i molt refor-
çat de confecció. • cast. tormentín.
Page updated
Google Sites
Report abuse