escuat -ada adj

Definició

Mancat de cua per haver-la perduda, per haver-l’hi tallada.

Etimologia

D’escuar, ‘llevar la cua’, ‘perdre la cua’, de cua (del llatí vulgar coda, llatí clàssic cauda, mateix significat, en català antic coa), amb el prefix es-, del llatí ex, que indica supressió.

Usos

• A prop d’allí passava
  un dimoni escuat,
  patrip, patrap,
  sentint tanta gatzara
  a dins se n’és ficat,
  patrip, patrap,
  a dins se n’és ficat.
  «El dimoni escuat», cançó popular catalana

• Des de la galeria, al capvespre, veig una altra galeria on una parella discuteix acaloradament. No sento res del que diuen, òbviament, però la seva gestualitat és prou expressiva. Porten una mena de pijama o xandall exactament igual, de color grana o vermell, cosa que em fa evocar sense remei els dimonis escuats d’Els pastorets. Una parella que vesteix pijames iguals està condemnada a un divorci imminent. Segur que entre ells es diuen «papa» i «mama».
  Ferran Sáez Mateu, La vida aèria (Barcelona: Pòrtic, 2019)