Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.

Vocabulari Nàutic en Català "B"

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z

babord

Costat esquerre d’una nau, mirant de popa a proa (oposat a estribord).

• cast. babor.

badafió

Cap de corda prim i curt que travessa els ullets de les faixes de rissos de les veles i que servix per a fer ferma la faixa per davall de la

botavara.

• cast. matafión.

baderna

Tros de corda, d’uns dos metres de llargària, utilitzat per a subjectar el cable de l’argue per a fermar la canya del timó, etc.

• cast. baderna.

badia

Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més menuda que un golf. •

cast. bahía.

bafa

Vent molt suau.

• cast. brisa.

baina

1. Doblec en la vora d’una vela, per on passa un cap.

• cast. vaina.

2. baina del sabre Doblec cosit a la baluma de la vela que servix per a contindre els sabres.

• cast. vaina del sable.

baiona

1. Rem més llarg que els altres d’un mateix bot, usat pel proer.

• cast. bayona.

2. Rem situat en el codast d’algunes embarcacions menors per a fer les funcions de timó i, a més, a vegades, servir depropulsor.

• cast. espadilla.

baix

En el mar, un llac, un riu navegable, qualsevol elevació del fons que impedisca el pas de les embarcacions o el faça perillós.

• cast. bajo.

baixamar

Altura mínima de la marea en un dia qualsevol, marea baixa.

• cast. bajamar.

bala

1. Plom que va en l’extrem més baix de l’escandall.

2. Escandall.

• cast. escandallo.

balanç

Moviment d’oscil·lació trans versal d’una embarcació que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.

• cast. balance.

balanceig

Acció i efecte de balancejar o de balancejar-se.

• cast. balanceo.

balancejar

1. intr. i pron. Moure’s oscillant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri.

2. tr. Fer balancejar (algú o alguna cosa).

• cast. balancear.

balancel·la

Embarcació d’origen napolità, d’un pal o dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.

• cast. balancela.

balancí

1. Cadascun dels anells metàl·lics concèntrics que formen la suspensió Cardan d’alguns instruments de bord.

2. Element estabilitzador flotant d’al gunes piragües, especialment freqüent en les d’Oceania.

• cast. balancín.

balandra

Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que s’usà

2antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca i que hui constituïx el tipus de iot més difós entre els de vela.

• cast. balandra.

balandre

Balandra de dimensions reduïdes i gran altura metacèntrica, usada especialment per a regates, amb una vela major i un floc.

• cast. balandro.

balast

Grava grossa que s’utilitza com a llast en les embarcacions.

• cast. balasto.

balisa

Senyal, fix o flotant, que servix per a indicar marges de canals, naufragis, punts de recalada o qualsevol altra cosa que puga ser d’interés per als navegants.

• cast. baliza.

ballesta

Cap gros situat en l’antena i a l’alçada del puny de mura per a evitar el brandat.

• cast. ballesta.

ballestrinca

1. Nuc mariner molt senzill i molt utilitzat, especialment per a subjectar una amarra o qualsevol altre cap a una bita o a un pal.

• cast. ballestrinque.

2. Doble ballestrinca. Ballestrinca amb una passada de més al voltant del lloc on se subjecta.

• cast. doble ballestrinque.

baló

Espinàquer.

• cast. vela balón.

balou

Espècie de caseta que cobrix la boca d’una escotilla.

• cast. tambucho.

baluma

Caiguda de popa de les veles triangulars.

• cast. baluma.

banc

Tauló que va fix de banda a banda d’una embarcació menor i que servix de seient als remadors.

• cast. banco.

bancada

Conjunt de bancs fets de fustes travesseres que van de babord a estribord en els bots i que servixen de seient als remers, o bancs que van per dins de l’orla en les embarcacions menors.

• cast. bancada.

bancassa

Banc de popa d’una embarcació menor, situat entorn del forro interior.

• cast. bancaza.

banda

1. Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’una nau, etc.

• cast. banda.

2. anar a la banda Inclinar-se (una embarcació) a un costat.

• cast. dar de (o a la) banda.

3. arriar en banda

Deixar anar totalment un cap que se subjectava o que s’aguantava amb les mans.

• cast. arriar en banda.

4. estar en banda Estar (un cap) amollat del tot.

• cast. estar (o caer) en banda.

bandada

Balanç brusc que patix de sobte una embarcació.

• cast. bandazo.

banqueta

Banc estret situat a popa d’algunes embarcacions, reservat per al patró.

• cast. banco de popa, bandín.

banya

Barra de l’argue.

• cast. barra.

banyera

Cavitat descoberta de certes embarcacions menors, especialment el balandre, on sol anar el patró i des d’on es governa la nau.

• cast. bañera.

barateria

Acte il·lícit comés pel capità d’una nau, per actes fraudulents, imprudència, negligència, etc.

• cast. baratería.

barba

En les embarcacions d’aparell llatí, cap menut amb què es lliga el car a la roda de proa.

• cast. barba

barbada

Barbiquell del cim del bauprés.

• cast. barbiquejo.

barbeta

Tros de filàstica que servix per a unir de costat dos cordes paral-leles o quasi paral·leles que treballen en sentits oposats.

• cast. barbeta.

barbiquell

Qualsevol de les cordes que lliguen el bauprés a la roda de proa.

• cast. barbiquejo.

barca

1. Embarcació menor, nor malment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, utilitzada especialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes, travessar rius, etc.

• cast. barca.

2. barca cisterna

Embarcació menor construïda per a transportar aigua dolça i proveir-ne les embarcacions

• cast. barca cisterna.

3. barca de mitjana.

Barca de cabotatge amb la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, i un velam format per dos veles llatines (mestra i mitjana) i una pollacra.

• cast. barca de mediana.

4. barca nua.

Barca sense arboradura ni cap element que sobreïsca del ras de l’orla.

• cast. barca desnuda.

5. barca palangrera. Llaüt palangrer.

• cast. barca palangrera.

barcada

Càrrega o conjunt de passatgers que du una barca en un viatge.

• cast. barcada.

barcassa

Barca gran, sense orla ni vela i molt sovint sense motor, que s’utilitza per a la càrrega o la descàrrega d’em barcacions fondejades o

per a altres servicis portuaris o fluvials.

• cast. barcaza.

barlovent

1. Sobrevent.

• cast. barlovento.

2. a barlovent .

Dirigir-se l’embarcació cap al costat d’on ve el vent.

• cast. a barlovento.

baró

Cap o cadena amb què se subjecta el timó, i que s’utilitza per a governar-lo en cas de produir-se una avaria en l’arjau.

• cast. varón.

barògraf

Baròmetre, generalment aneroide, que disposa d’un meca-

nisme per a registrar les variacions de la pressió atmosfèrica durant un període de temps determinat.

• cast. barógrafo.

baròmetre

Instrument per a mesurar la pressió atmosfèrica.

• cast. barómetro

barqueta

Barca menuda.

• cast. barquilla, barquichuelo.

barra

1. Manuella que, amb altres d’iguals, servix per a virar l’argue o el molinet moguts a mà.

• cast. barra.

2. barra del timó Arjau.

• cast. barra del timón.

barraganet

Cadascuna de les parts superiors de la quaderna que sobreïxen de la coberta de l’embarcació formant l’esquelet de l’orla i servint de sosteniment a la borda.

• cast. barraganete.

barret

Peça de fusta que va clavada en la part superior de la roda d’algunes barques de pesca, anomenada també cap de mort.

• cast. sombrero.

barretet

Sabata. •

cast. zapata.

barrilet

Espècie de nuc en forma de barril que es fa en alguns caps i que no deixa passar res que hi puga córrer.

• cast. barrilete.

barrinar

v. tr.

Foradar (una nau) perquè hi entre l’aigua i s’afone.

• cast. barrenar, dar barreno.

barrotí

1. Barrot de fusta disposat longitudinalment entre els baus i que servix de suport a les llates.

2. Cadascun dels llistons de secció quadrada que travessen un engraellat.

• cast. barrotín.

base

Distància compresa entre les dos alineacions que determinen la milla mesurada.

• cast. base.

bassa (d’experimentació de models)

Instal·lació que permet assajar i millorar les característiques d’una nau, d’una plataforma petro liera o de qualsevol altre objecte que haja de sotmetre’s a l’acció del mar.

• cast. balsa (de experimentación de modelos).

bastard

Cap que enfila els abartrells del collar de raca, dit també cap bastard.

• cast. bastardo.

bastarda

Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, també anomenada vela bastarda.

• cast. bastarda.

bastiment

Embarcació.

• cast. bastimento.

batallola

1. Reforç de l’orla que forma uns caixonets per a guardar hi coses de poca importància.

2. En els vaixells mercants de cons trucció metàl·lica, barana situada entre una coberta i la soleta.

3. Conjunt de barres verticals i horitzontals que formen un espai on s’estiben els cois.

• cast. batayola, batallola.

batanga f. Cos flotant allargat subjec-

tat paral·lelament al buc d’algunes

embar cacions a certa distància i des-

tinat a donar estabilitat. • cast. ba-

tanga.

batedor m. En les veles llatines, cap

que va des del puny de pena fins al

punt d’escota, per l’interior d’una

baina. • cast. batidero.

bategar v. tr. Amollar l’escota d’una

vela per a reduir-ne el trempatge.

• cast. amollar.

bateig m. 1.Cerimònia de donar el nom

a una embarcació, un avió, una cam-

pana, etc. 2. Cerimònia que s’efec-

tua a bord d’una embarcació per a

celebrar el primer pas de l’equador

de la nau o d’alguns dels tripulants.

• cast. bautizo.

baticul m. 1. Cap gros que es fa passar

per davall d’un masteler en hissar-lo

a fi que el sostinga en cas d’avaria

del virador. 2. Vela de mitjana molt

menuda en l’extrem de popa d’un

bastiment menor. 3.Arbre de mitjana

molt menut en l’extrem de popa d’un

bastiment menor. • cast. baticulo.

batuda f. Topada de les veles contra els

pals o contra la xàrcia, especialment

quan ha parat el vent però continua

la marejada. • cast. gualdrapazo.

bau m. 1. Cadascuna de les bigues

transversals lleugera ment arqueja-

des (brusca del bau) que sostenen la

coberta d’una nau. • cast. bao. 2. bau

de cofa Cadascuna de les fustes que,

disposades a estribord i a babord

d’un pal, en direcció de proa a popa,

i recolzades sobre les catxoles, soste-

nen la cofa. • cast. bao de cofa.

bauet m. Bau que, a causa de l’exis-

tència d’una escotilla o de qualsevol

altra obertura, no pot anar de banda

a banda. • cast. bao.

bauprés m. Pal gros que naix en la

proa dels grans velers, en direcció

més o menys horitzontal, i que ser-

vix, entre altres usos, per a assegurar

els estais del trinquet i orientar els

flocs. • cast. bauprés.

bec de lloro m. Punta de l’ungla d’una

àncora. • cast. pico de loro.

beina f. Baina. • cast. vaina.

bergantí m. 1. Embarcació de vela molt

lleugera de dos pals, major i trinquet,

a més del bauprés. • cast. bergan-

tín. 2. bergantí corbeta Bricbarca.

• cast. bergantín corbeta. 3. bergantí

goleta Embarcació de vela, de buc de

formes més fines que les del bergantí,

que arborava, a més del bauprés, dos

pals o més, dels quals el trinquet,

com el del bergantí, era de tres peces,

encreuat i amb cofa, i l’altre o els

altres de dos peces, sense encreuar i

amb una botavara i un pic, com els de

la goleta, en cadascun dels quals eren

hissades una aurica i una escandalosa.

• cast. bergantín goleta. 4. bergantí

pollacra Nau de dos arbres encreuats,

de tres peces el de davant i de dos el

de darrere. • cast. bergantín polacra. 5.

bergan tí redó Bergantí que portava

en el pal major, a proa de l’aurica, una

vela major redona. • cast. bergantín

redondo.

bergantina f. 1. Embarcació de vela

mediterrània que combina carac te-

rís tiques del xabec i del bergantí.

2. Vela major aurica dels bergantins.

• cast. bergantina.

berlinga f. Mànega que dóna quasi la

volta a l’orla de les embarcacions de

vela. • cast. berlinga.

bermudiana f. Vela triangular usada

actualment com a vela major de la

majoria de velers esportius. • cast. vela

Bermuda.

bibotella f. Bloc de dos botelles d’aire

comprimit que l’escafandrista es col-

loca en l’esquena amb l’ajuda dels

guarniments. • cast. bibotella.

bicol m. Escota ferma als punys de les

veles quadres i que servix per a ori-

entar-les. • cast. bicol.

bicolí m. Bicol. • cast. bicol.

bigorrella f. Costura redona que unix

dos panys de vela per les vores enca-

rant l’una amb l’altra. • cast. bigo rrilla.

bigot m. Ornament d’embarcació que

consistix en una franja de color blanc

que comença a proa i es va aprimant

fins a arribar aproxima dament a un

terç de l’embarcació. • cast. bigote.

bigota f. Espècie de corriola, sense

roda i amb dos o tres forats, per on

passen els acolladors per a tensar els

obencs, les burdes, etc. • cast. vigota.

bita f. 1. Peça cilíndrica de metall o

de fusta, col·locada vertical ment en

la coberta d’una embarcació, on se

subjecten les amarres que asseguren

la nau al moll o el cable de l’àncora.

2. Cadascuna de les peces damunt

de les quals gira l’eix del molinet.

• cast. bita.

bitàcola f. Receptacle, general ment

de fusta o de coure i de forma cilín-

drica que, situat en la coberta d’una

embar cació, prop del timó, servix per

a allotjar la brúixola i altres instru-

ments de navegació. • cast. bitácora.

bitadura f. 1. Volta que fa un cap, un

cable o una cadena entorn d’una bita.

• cast. abitadura. 2. Porció del cable

de l’àncora, comprés entre l’argue-

nell i la volta entorn de la bita, que

s’estenia damunt de la coberta, per a

poder filar lliurement en el moment

de fondejar. • cast. bitadura.

bitar v. tr. Amarrar (un cap, un cable, una

cadena, etc.) a una bita. • cast. abitar,

bitar.

bitó m. Bita menuda, especialment

la d’algunes embarcacions menors.

• cast. bita pequeña.

blanc adj. Que no està (una corda)

enquitranada. • cast. blanco.

bocal m. Peça de fusta que, disposada

paral·lelament a la cinta i situada

immediatament davall, forma part

del forro exte rior d’una embarcació

menor. • cast. bocal.

bodega f. Espai interior d’una nau, des

de la coberta fins a la quilla, destinat

al transport de la càrrega. • cast. bo-

dega.

boia f. 1. Senyal per als navegants cons-

tituït per un cos flotant subjecte a un

extrem d’un cap, d’una cadena o d’un

cable que es fixa per l’altre extrem al

fons del mar per mitjà d’una àncora

o un cos mort. • cast. boya. 2. boia

blanca Boia de color blanc amb què

es delimiten els carrers d’un camp

de regata. • cast. boya blanca. 3. boia

cònica Boia formada per dos cons

capiculats, que servix per a indicar

la posició d’una àncora o d’un cable.

• cast. boya cónica. 4. boia d’amar-

rada Boia que indica l’existència

d’un cos mort i que servix, per tant,

per a amarrar-hi una embarcació.

• cast. boya de amarre.

boiant adj. Que té (una embarca-

ció) un calat inferior al normal.

• cast. boyante.

boiar v. intr. Surar, especialment el cos

que ha sigut submergit. • cast. boyar.

boira f. Fenomen atmosfèric que es

produïx quan una porció d’aire, d’ex-

tensió més o menys gran, porta en

suspensió partí cules d’aigua, pro-

vinents de la condensació del vapor

de l’atmos fera, en densitat suficient

perquè la visibilitat siga inferior a un

quilòmetre. • cast. niebla, bruma.

bola de senyals f. Conjunt format per

dos o tres discs encreuats perpendi-

cularment, usats en les embarca-

cions i els semàfors per a indicar can-

vis del temps o avisos de temporal a

curt termini. • cast. bola de señales.

bolina f. 1. Corda amb què es du cap

a la proa la ralinga de caiguda de

sobrevent d’una vela quadrada.

2. Cadascun dels caps menuts que

formen l’aranya i que s’usen per a

sostindre els cois. 3. Posició de la nau

respecte al vent en què aquella el rep

en una direcció que forma un angle

de sis quartes, o menys, amb la proa.

• cast. bolina. 4. anar (o navegar) de

bolina Navegar proa al vent. • cast. ir

(o navegar) de bolina.

bolineta f. Bolina de velatxo, de sobre-

mitjana o de perroquet. • cast. bo-

liche.

bol·lard f. Peça de ferro colat o d’acer

que s’utilitza en els molls per a l’amar-

ratge de les embarcacions. • cast. bo-

lardo.

bombarda f. Embarcació de vela medi-

terrània de dos pals d’una sola peça,

a més del bauprés. • cast. bombarda.

bonança f. 1. Estat tranquil del mar.

2. Temps bo, de temperatura suau,

seré i tranquil. • cast. bonanza.

boneta f. Vela supletòria, generalment

una vela quadra, que s’afig a una

altra per la ralinga del gràtil d’es-

cota, per a augmentar-ne la super-

fície en moments de molt poc vent.

• cast. boneta.

bord m. 1. Costat d’una nau. • cast. bor-

do. 2. Borda. • cast. borda. 3. Bordada.

• cast. bordada. 4. a bord Dins d’una

embar cació, d’una aeronau. • cast. a

bordo. 5. de bord De l’embarcació,

de l’aeronau. • cast. de a bordo.

borda f. Contorn superior d’una em -

barcació. • cast. borda.

bordada f. 1. Camí recorregut per un

veler entre dos virades quan, pel fet

de tindre vent de proa, ha de navegar

de bolina, decantant-se, ara a babord,

ara a estribord, de la ruta que no pot

seguir directament. • cast. bordada.

2. Andanada. • cast. andanada.

bordatge m. Borda. • cast. borda.

bordejar v. intr. Navegar contra vent

fent bordades. • cast. bordear, dar

bordadas.

bordó m. Part de l’obra viva d’una

embarcació, generalment de forma

arredonida sobreïxent dels costats

del buc i que, a més de la seua fun-

ció estètica, servix per a evitar que

els colps afecten el forro de la nau.

• cast. junquillo, borde, reborde.

borina f. Bolina. • cast. bolina.

bornar v. intr. Bornejar. • cast. bornear.

borneig m. 1. Acció i efecte de bor-

nejar. • cast. borneo, borneadura.

2. zona de borneig Espai neces-

sari per a bornar una embarcació.

• cast. zona de borneo.

bornejar v. intr. Girar (una nau) al

voltant del punt on està ancorada.

• cast. bornear.

borrasca f. Vent fort acompanyat de

pluja, de neu o de pedra. • cast. bor-

rasca.

bossa f. 1. Cap no massa llarg que sol

anar fixat en un punt de la corbeta

d’una embarcació i que servix normal-

ment per a subjectar pel seu extrem

lliure un cap de maniobra que podria

escapar-se en un moment donat.

• cast. boza. 2. bossa de cadena Tros

de cadena de pocs metres de llargà-

ria que, fixada en la coberta d’una

nau, s’usa per a retindre la cadena de

l’àncora. • cast. boza de serviola.

bossell m. Aparell constituït per una

o diverses corrioles col·lo cades dins

d’un bloc de ferro o de fusta, que

s’utilitza per a canviar la direcció

del moviment d’un cap, d’un cable,

d’una cadena, etc., i que també pot

formar part dels aparells utilit zats en

les embarcacions per a hissar pesos.

• cast. motón.

bossellam m. Conjunt de bossells, de

quadernals, de bigotes, etc., pels

quals passen els caps, generalment

per a constituir un aparell. • cast. mo-

tonería.

bot m. 1. Embarcació menor, sense

coberta ni corredor, pro pulsada

amb rem, amb vela o amb motor.

• cast. bote. 2. bot pneumàtic Em bar-

cació menor, unflable, utilitzada

es pe cialment com a bot salvavides.

• cast. balsa hinchable. 3. bot salva-

vides Embarcació menor destinada

especialment al salvament de la tri-

pulació i del passatge d’una embar-

cació en cas de naufragi. • cast. bote

salvavidas.

bóta f. Mesura de capacitat antiga usada

per a arquejar naus, que equivalia a

huit o deu quintars. • cast. bota.

botador m. 1. Instrument de ferro

usat pels calafats per a llevar ferms.

• cast. botador. 2. Gafa. • cast. gafa. 3.

Perxa. • cast. pértiga, percha.

botafió m. 1. Cadascun dels caps

menuts que pengen d’una vela i que

servixen per a rissar-la quan fa molt

de vent. 2. Cadascuna de les cordes

que s’utilitzen per a unir dos peces de

xàrcia l’una amb l’altra quan es calen.

• cast. rizo, envergue, tomador.

botafionar v. tr. Apagar una vela llatina

subjectant-la a l’antena per mitjà de

botafions. • cast. envergar.

botafora f. Botaló de popa com

l’usat en les barques de mitjana.

• cast. botavara.

botaló m. 1. Masteler del bauprés. 2.

Arbre de dimensions reduï des que

ix quasi horitzontal de la proa d’una

barca. • cast. botalón.

botam m. Conjunt de bótes, especi-

alment les que contenen la provisió

d’aigua, de vi, etc., d’una embarca-

ció. • cast. botamen, botería.

botana f. Barraganet. • cast. barraga-

nete.

botavara f. Perxa de secció redona o

rectangular que, subjecta a un pal

per l’extrem de proa, és maniobrable

pel de popa amb l’escota i està pro-

veïda normalment, en la part supe-

rior, d’una ranura per a fer-hi passar

la ralinga d’una aurica o d’una ber-

mudiana. • cast. botavara.

braç m. 1. En una embarcació de vela,

cadascuna de les parts d’una verga

compresa entre la creu i cadascun dels

penols. 2. Cadascuna de les dos parts

de l’àncora compreses entre la creu i

cadascuna de les ungles. • cast. brazo.

braça f. 1. Mesura de longitud que

originàriament era la distància des

de l’extrem d’una mà fins a l’extrem

de l’altra, amb els braços en creu.

2. Mesura itinerària equivalent a

1/1200 de la milla. 3. Corda que, sub-

jectada en el penol d’una verga o

passant per un bossell que està fixat

en el penol o en un braçalot, servix

per a bracejar-la. • cast. braza.

braçada f. Braça 1. • cast. brazada.

braçalot m. Tros de corda o de cable

subjectat per un extrem i amb un

bossell en l’altre, especialment quan

per este passa una braça. • cast. bra-

zalote.

bracejar v. intr. Maniobrar les braces

des de la coberta de l’embarcació,

a fi de fer girar horitzontalment les

vergues sobre la creu i deixar-les

en la posició que corresponga a la

direcció del vent. • cast. bracear.

braçola f. Tira de fusta o de ferro dis-

posada verticalment per tota la vora

d’una banyera o d’una escotilla, que

en reforça la boca i impedix l’entrada

d’aigua i d’objectes diversos en les

cobertes inferiors. • cast. brazola.

braga f. Tros de cable o de cadena amb

els dos extrems units, que es passa al

voltant de la càrrega per a hissar-la.

• cast. braga.

bragada f. Sèrie de voltes donades

amb un cap o un cable al buc d’una

embarcació sub mergida per a fer-la

boiar. • cast. bragada.

bragot m. 1. Part forrada de la corda

d’acostar a la roda el car d’una vela

llatina, que comprén la gassa i el lloc

on fa contacte la corda. 2. En una

embarcació de vela llatina, anella de

corda que sosté l’antena en la part

inferior de l’enflonc. • cast. bragote.

bragueta f. Corda menuda utilitzada

per a caçar la vela llatina a l’altura del

gràtil quan fa vent. • cast. bragueta.

brandada f. Oscil·lació transversal

d’una nau. • cast. bandazo.

brandal m. Burda. • cast. burda.

brea f. Mescla de brea, pega, resina,

sèu i oli, que, en estat de fusió, s’uti-

litza per a pintar i calafatar les fustes

i les xàrcies de les embarcacions.

• cast. brea.

bricbarca m. (o f.) Embarcació de vela

de tres o més pals, a més del bau-

prés, els quals eren de tres peces,

encreuats i amb cofes i aparellaven

veles redones, llevat del pal de mit-

jana on era hissada l’aurica i l’escan-

dalosa. • cast. bricbarca.

briol m. Cadascun dels caps que servi-

xen per a carregar una vela i aferrar-la

després més fàcilment. • cast. briol.

briolí m. Briol del centre del gràtil

d’una vela redona. • cast. briolín.

brisa f. Vent de periodicitat diària

originat en el litoral pel calfament

diferencial de la superfície de la terra

respecte a la del mar i, en l’interior,

pel calfament diferencial entre la

muntanya i la vall. • cast. brisa.

brúixola f. Instrument constituït bàsi-

ca ment per una agulla imantada

que gira sobre un eix vertical i asse-

nyala el nord magnètic, que s’utilitza

per a determinar les direccions de la

superfície terrestre. • cast. brújula.

brusca f. Curvatura dels baus, dels pals

o de les vergues. • cast. brusca.

bua f. Gúa. • cast. codo.

buc m. Cos d’una embarcació, sen se

màquines ni superestructures. • cast.

buque.

buguera f. En algunes embarcacions

menors, canal que corre de popa a

proa al costat de la regala i servix per

a arreplegar l’aigua de la coberta o

del corredor. • cast. imbornal.

bujol m. Poal baix i ample proveït

d’una ansa de corda, utilitzat en

embar cacions. • cast. balde.

bulb m. Protuberància de la part infe-

rior d’alguns tallamars que té per

finalitat disminuir la fricció de l’aigua

amb la carena. • cast. bulbo.

burda f. 1. Cadascun dels caps o cordes

de cànem o de metall, encapillats al

cap d’un pal o masteler, que baixen

obliquament fins a l’acollador o a la

bigota, i que servixen per a mantin-

dre ferm el masteler contra els movi-

ments de costat del buc. • cast. burda.

2. burda volant Burda que es posa

provisionalment per a consolidar

més un masteler quan hi ha molt de

vent. • cast. burda volante.

burell m. Barreta de fusta acabada

en punta utilitzada pels mestres

velers per a eixamplar els ullets o bé

per a separar els cordons d’un cap

a fi d’in tro duir-hi un guardacaps.

• cast. buril.

burgera f. Cadascuna de les dos peces

o taulons que anaven col·locades a

proa, a banda i banda del tallamar i

per davall del bauprés, des d’on els

mariners feien les seues evacuaci-

ons. • cast. beque.

burro m. Conjunt de l’orsapop i el

davant. • cast. burro.

bussi

Gussi.

• cast. barcón mastelero.