Diccionari nàutic català ""P"

pacotilla f. Porció de mercaderies

que els tripulants d’una embarcació

poden embarcar sense pagar noli.

• cast. pacotilla.

pagaia f. Rem curt i de forma de pala

utilitzat per a impulsar algunes

embarcacions dels pobles primitius,

com els caiacs, les piragües, etc., o

esportives. • cast. pagaya.

pailebot m. Nau de dos o tres pals, fins

i tot quatre o cinc, que porta l’aparell

de goleta però sense gàbies. • cast.

pailebote.

pairar v. intr. Estar parada (una nau) poc

de temps amb les veles del trinquet

bra cejant, de manera que el vent hi

incidisca molt agudament per les

cares de proa i amb les escotes de les

altres veles amollades. • cast. pairar.

paire m. 1. Capa que es pot fer a bord

d’una embarcació de vela, per a

parar-la poca estona, quan navega

de bolina, amb tot l’aparell i amb bon

temps. • cast. pairo. 2. estar al paire

Quedar (una embarcació) parada,

amb les veles esteses, a causa de la

calma. • cast. estar al pairo. 3. posar-

se al paire Maniobrar (una embarca-

ció de vela) perquè quede al paire.

• cast. ponerse al pairo.

pal m. 1. Cadascun dels arbres de

fusta, de ferro o d’acer, que, dis-

posats perpen dicularment, o amb

poca obliqüitat a la quilla, servixen

per a sostindre els elements propis

per a la maniobra de les veles, per

a moure la càrrega o per a suportar

les antenes de ràdio, hissar bande-

res, establir llocs d’observació, etc.

• cast. palo, mástil. 2. Cadell del moli-

net, que antigament era un bastó o

pal de fusta. • cast. palo. 3. Cadascun

dels travessers de fusta damunt dels

quals esvara una barca en traure-la

de l’aigua. • cast. palo. 4. córrer a pal

sec Navegar amb les veles arreplega-

des. • cast. correr a palo seco. 5. pal

major Pal més gros i principal d’una

embarcació. • cast. palo mayor.

A

103

P

P

PAILEBOT

PAL MAJOR

104

pala f.1.Part més ampla i prima del rem.

2. pala (o pala d’hèlice) Pala formada

per làmines helicoïdals respecte a l’eix

del nucli de l’hèlice. • cast. pala.

palabordons m. pl. Defenses de fusta

col·locades verticalment a l’amplada

de l’orla per la part exterior del buc

de les naus. • cast. pala de bordón.

palada f. Cadascun dels moviments

que, en vogar, es fan amb el rem

tenint la seua pala submergida.

• cast. palada.

palanquí m. 1. Aparell per a traure

embarcacions format per dos talles.

2. Nom de diversos aparells sem-

blants al palanquí emprats a bord.

3. Cadascun dels caps emprats per a

carregar els punys de les veles gros-

ses. • cast. palanquín.

paler -a m. i f. Persona que té per ofici

estendre els pals de varar i traure les

barques, quan estan en terra. • cast.

palero -ra.

paleta f. Pala d’una hèlice, d’un rotor,

etc. • cast. paleta.

pallet m. 1. Bolic que conté el mata-

lafet, la manta, el coixí, la roba de

llit, la mudada i la vestimenta d’un

mariner. 2. Teixit de corda que servix

d’estora, per a guardar estais i altres

caps, veles, etc., i protegir-los dels

colps o del fregadís. 3.Qualsevol dels

comparti ments o divisions que es

fan a popa i a proa dins de la bodega

d’una nau per a guardar utensilis i

provisions, pallol. • cast. pallete.

pallol m. 1. Cadascun dels comparti-

ments de la bodega d’una embar-

cació on es guarden els diversos

objectes usats o consumits a bord. 2.

Paviment de posts que constituïx el

sòl d’una barca. • cast. pañol.

palmejar v. tr. Desplaçar (una embar-

cació menor) entre dos posicions

pròximes fent força amb les mans

contra elements exteriors fixos.

• cast. palmear.

paloma f. Corda passada pel rumb i

lligada a la roda d’una barca, que

servix per a facilitar la maniobra de

traure-la de l’aigua. • cast. paloma-

dura.

palomar v. tr. Cosir la ralinga (a la vela).

• cast. empalomar.

paltejar v. intr. Fatxejar. • cast. fachear.

pàmfil m. Embarcació medieval pròpia

del mar Mediterrani caracteritzada

pel fet de tindre una sola coberta,

una filera de rems per banda i dos cas-

tells, l’un a proa i l’altre a popa, utilit-

zada en la navegació comercial i com

a vaixell de guerra. • cast. pánfilo.

panna f. Cadascuna de les posts que

formen el pla d’una embarcació

menor. • cast. pana.

pantoc m. 1. Part quasi plana del buc

d’una nau que forma el fons, junta-

ment amb la quilla. 2. Aigües que, en

sentit horitzontal, estan a la mitat de

la proa i la popa. • cast. pantoque.

panyar v. tr. En la construcció d’una

embarcació, clavar els medissos i les

estameneres. • cast. clavar.

panyol m. Pallol 1. • cast. pañol.

papafiga m. Cadascuna de les dos

veles majors, la major i la trinquet,

quan una embarcació navega només

amb estes. • cast. papahígo.

paquebot m. 1. Embarcació de vela

semblant al bergantí però de formes

PÀMFIL

105

AVOCABULARI NÀUTIC

menys fines, utilitzada com a cor-

reu i per a transport de passatgers.

2. Vaixell correu i de passatgers, de

propulsió mecànica. 3. Transatlàntic.

• cast. paquebote.

paquet m. Paquebot. • cast. paquete,

paquebote.

paramitjal m. 1. Sobrequilla. • cast.

so bre quilla. 2. Cadascuna de les

fustes disposades en el pla del fons

d’una embarcació mer cant, damunt

de les quals es posen i s’estiben les

mercaderies perquè no es mullen.

• cast. palmejar.

parat m. Cadascun dels travessers de

fusta damunt dels quals rellisca una

barca en traure-la de l’aigua. • cast.

paral.

parell d’estabilitat m. Parell de forces

que en una embarcació apartada

de la seua posició d’equilibri està

cons tituït pel pes de l’embarcació

aplicat al centre de gravetat i per la

força ascen sional deguda al principi

d’Arquimedes aplicada al centre de

carena i que tendix a retornar-la a

l’esmentada posició d’equilibri. • cast.

par de estabilidad.

parella f. Conjunt de dos barques que

treballen amb el mateix ormeig,

espe cialment amb el bou (parella de

bou). • cast. pareja.

paretia f. Envà de fusta o de ferro, que

s’utilitza per a dividir en compar-

timents l’interior d’una nau. • cast.

mampara.

parrella f. Cap accessori que dóna la

volta per tota l’arboradura de les

embar cacions grans de pesca, des-

tinat a estendre les veles quan es

banyen, la roba de la tripulació, etc.

• cast. tendedero.

part f. 1. Quantitat variable de diners

que percep cada tripulant d’una

barca de pesca com a pagament per

la seua faena, que resulta de repar-

tir en parts iguals l’import obtingut,

després de deduir-ne el cost del

menjar. • cast. parte. 2. navegar a la

part Tindre parti cipació (els tripu-

lants d’una embarcació) en les des-

peses i en els beneficis d’un viatge.

• cast. navegar a la parte.

passa f. Corda prima, però molt resis-

tent, utilitzada especialment per a

cosir la lona i estirar les veles. • cast.

pasadera.

passar v. tr. Travessar una embarcació

(una línia imaginària, tal com l’equa-

dor, un rumb, etc.). • cast. pasar.

passatge m. 1. Preu que es paga per

ser transportat en una embarcació.

• cast. pasaje. 2. Taló o justificant que

rep un viatger com a comprovant

quan paga l’import d’un viatge, bit-

llet. • cast. pasaje, billete. 3. Conjunt

dels passatgers que viatgen en una

embarcació, en un avió, en un auto-

bús, etc. • cast. pasaje. 4. Document

expedit pel cònsol d’un port estran-

ger que permet l’habilitació de ban-

dera del seu Estat a una nau, des del

port d’expedició del document, en el

qual ha sigut efectuada la seua com-

pra, fins al moment del seu abande-

rament. • cast. pasavante.

pasteca f. Bossell que pot tindre una

de les dos cares o galtes oberta i

deixar al descobert la corriola. • cast.

pasteca.

P

pasteca

PASTECA

106

pastell m. 1. Pedaç que es posa en una

peça de fusta, especialment en l’es-

cua d’una barca quan està trencada.

• cast. sobresano, madrina 2. Peça

inferior del timó d’una barca de

pesca. • cast. zapata.

pastera f. Barca menuda i de fons pla,

sense quilla. • cast. patera.

patatxo m. 1. Embarcació de vela, de

dos pals, que era utilitzada en les

esquadres per a portar avisos, per a

guardar l’entrada dels ports i com a

escampavies. 2. Embarcació de vela,

de dos pals, pròpia de les costes can-

tàbriques, que era utilitzada en nave-

gació de cabotatge. • cast. patache.

patent de navegació f. Document lliu-

rat per les autoritats de marina, que

autoritza una nau per a la navegació.

• cast. patente de navegación.

patí m. 1. Embarcació que consistix en

dos flotadors paral·lels, impulsada

per una o més pagaies dobles, i utilit-

zada per a fer passejos pel mar, pels

llacs, etc., o en competicions espor-

tives. • cast. patín. 2. patí de pedals

Embarcació semblant a un patí, però

propulsada per unes rodes de pales

accionades per pedals. • cast. patín

de pedales. 3. patí de vela Patí pro-

veït d’una vela, en substitució de la

pagaia doble com a sistema de pro-

pulsió. • cast. patín de vela.

patinador m. Patí. • cast. patín.

patró -ona m. i f. 1. Persona que co -

man da una embarcació menor.

• cast. patrón -ona. 2. patró de pesca

Cap dels pescadors d’una embarca-

ció de pesca que està sotmés a les

ordes d’un capità. • cast. patrón de

pesca.

patrona f. Nom que es donava a

la galera d’una flota de dignitat

immedia tament inferior a la de la

capitana. • cast. patrona.

pavelló neutre m. Bandera d’un Estat

neutral hissada per les naus d’un

Estat en guerra per a poder continuar

comerciant. • cast. pabellón neutro.

peeling [angl.] m. Maniobra de canvi

de veles, consistent a hissar-ne una

en reemplaça ment d’una altra sense

haver arriat encara esta última. • cast.

peeling.

pèleg (o pèlag) m. ant. Mar. • cast.

piélago.

pena f. Extrem més prim d’una antena

o d’una verga de vela aurica o de les

antigues mitjanes. • cast. pena.

penol m. 1. Cadascun dels dos extrems

d’una verga de creu. 2. Part més

prima d’un botaló. 3. Part d’una vela

immediata a l’extrem d’una perxa.

• cast. penol.

penya-segat m. Escarpament rocallós

de pendent bastant fort, tallat en la

línia de contacte entre terra i mar.

• cast. acantilado.

peramola f. Peça de fusta situada en

el vértex de la quaderna mestra que

descansa sobre el travesser central

on es munta l’arbre. • cast. burro.

periple m. En el llenguatge mariner

de l’època clàssica, viatge de circum-

nave gació a l’entorn d’una illa, d’un

conti nent, etc. • cast. periplo.

perroquet m. 1. Masteler de sobre-

mitjana. • cast. perroquete, maste-

PERROQUET

107

AVOCABULARI NÀUTIC

lerillo de juanete. 2. Vela quadrada

que va damunt de la mitjana. • cast.

perroquete.

perxa f. 1. Bastó llarg usat per a impul-

sar i dirigir una embar cació menuda

en aigües poc profundes. 2. Vara

accessòria de l’arbo radura d’una

nau. • cast. percha.

perxar v. intr. Fer anar una embarcació

per la pressió exercida, en el fons

de l’aigua, amb una perxa, des de la

mateixa embarcació. • cast. perchar.

pes mort m. Pes d’una nau que és

la suma dels pesos màxims de la

càrrega que pot transportar, del

combustible, de l’aigua potable de

reserva, de la tripulació, dels queviu-

res i del passatge i del seu equipatge.

• cast. peso muerto.

pescant m. Barra que, fixada a una

coberta i a un costat o popa d’una

nau, permet sostindre o hissar i arriar

bots, moure càrregues, etc. • cast.

pescante.

pestanya f. Extrem del braç d’una

àncora, davall de la part plana de

l’ungla de la qual forma part o a la

qual fa de suport. • cast. pestaña.

petifloc m. Vela triangular, notable-

ment més menuda que els flocs,

que es fa ferma entre el masteler de

trinquet i el botaló de petifloc. • cast.

petifoque.

peu m. 1. Mesura de longitud de valor

variable segons els països o les locali-

tats, que corres pon aproximadament

a la llargària del peu humà. • cast. pie.

2. Unitat anglosaxona de longitud,

de símbol ft, igual a 1/3 de la iarda

o a 12 polzades i equivalent a 30,48

cm. • cast. pie. 3. fer peu d’ànec Fon-

dejar (una nau) amb tres àncores: dos

a proa i una a popa. • cast. arrejerar,

fondear por proa y por popa. 4. peu

de gall Peça de ferro bifurcada que,

clavada a un pal d’una embarca-

ció, servix per a enganxar-hi o lligar

cordes. • cast. pie de gallo. 5. peu de

roda Peça corba de fusta que unix

la roda de proa o la de popa amb la

carena, en una embarcació de fusta.

• cast. pie de la roda, brión.

pic m. 1. Travesser alt que va només a

un costat d’un pal d’embarcació per

a aguantar la cangrea. • cast. pique.

2. anar a pic Afonar-se (una embar-

cació). • cast. irse a pique. 3. fer anar

a pic Afonar (una embarcació). • cast.

echar a pique. 4. pic d’aurica Verga

en la qual s’enverga el gràtil d’una

vela aurica. • cast. pique de áurica.

5. virar a pic Estar (una embarcació)

disposada de tal manera, respecte

a les seues àncores, que la cadena

d’una d’elles quede tibant i vertical.

• cast. virar a pique.

P

pic

PETIFLOC

QFUJóPD

PIC D’AURICA

CPUBWBSB

BVSJDB

P DBOHSFB

ESJTTB

QBM

NFTTBOB

FTDPUB

QJDEBVSJDB

108

pilot 1. m. i f. Persona que maniobra i

porta una embar cació a les ordes del

capità. • cast. piloto. 2. pilot auto-

màtic Sistema de govern automàtic

d’embarca cions, aeronaus, coets, etc.,

capaç d’efectuar les maniobres de

correcció. • cast. piloto automático.

pilotar v. tr. Fer de pilot (d’una nau,

d’un aeroplà, etc.), dirigir-los. • cast.

pilotar.

pilotatge m. 1. Acció i efecte de pilo-

tar. 2. Ofici de pilot. 3. Practicatge.

• cast. pilotaje.

pilotí m. ant. 1. Aprenent de pilot.

2. Ajudant del pilot. • cast. pilotín.

pinc m. Embarcació de vela, semblant

al xabec però de línies menys fines,

que fou molt usada en el mar Medi-

terrani. • cast. pingue.

pinya f. 1. Nuc que es fa en l’extrem

o bé prop de l’extrem d’una corda

per a assegurar-la per este extrem

a l’argolla, al forat, etc., per on està

passada. • cast. piña. 2. pinya de rosa

Pinya que es fa en l’extrem d’una

corda, donant-li forma de pom bote-

rut. • cast. piña de rosa.

piola f. Fil de cànem fet amb bri, usat

especialment per a armar peces de

xàrcia. • cast. piola.

piragua f. 1. Embarcació llarga i

estreta que pot navegar propul sada

per pagaies o a vela. 2. Embarca-

ció menuda, estreta i molt lleugera

usada en els rius i en les platges amb

finalitats esportives i d’esbarjo. • cast.

piragua.

pitxola f. Vela mestra menuda que

usen les barques quan fa mal temps.

• cast. pichola.

pla m. 1. Superfície real o imaginària

relativa a uns punts, fenòmens o

objectes situats o esdevinguts a una

mateixa altura o distància respecte

a un determinat pla o nivell de refe-

rència estable. • cast. plano. 2. pla de

flotació Secció del buc d’una embar-

cació pel pla determinat per les línies

de flotació dels dos costats del buc.

• cast. plano de flotación. 3. pla d’es-

tiba Pla fet sobre el pla longitudinal

d’una nau de càrrega i en el qual és

indicat el lloc que ocupa la càrrega,

la seua natura, el seu port de des-

tinació, etc. • cast. plano de estiba.

4. pla longitudinal Pla de la secció

vertical del buc d’una embarcació

que conté la línia formada pels punts

mitjans de la quilla i que va de proa

a popa. • cast. plano longitudinal.

5. pla transversal Pla perpendicular

al longitudinal d’una embarcació.

• cast. plano transversal.

plana f. Ferramenta usada pels boters,

pels mestres d’aixa, etc., per a obrar

la fusta. • cast. llana.

planxa f. 1. Passera feta de taulons

entre una nau i el moll, palanca.

• cast. plancha. 2. planxa d’aigua

Empostissat sostingut per bigues

i caixons i que servix de suport als

mestres d’aixa i als calafats que han

de carenar una embarcació sense

traure-la de l’aigua. • cast. plancha

de agua. 3. planxa de vela Embarca-

ció que consistix en una planxa amb

orsa mòbil, una vela lligada a un pal

articulat en la base i una botavara

que ajuda l’esportista a maniobrar

l’embar cació mentres es manté dret

damunt de la planxa. • cast. plancha

a vela. 4. planxa de vent Bastida

PINYA

109

AVOCABULARI NÀUTIC

penjada al costat d’una nau perquè

puguen treballar-hi els hòmens que

l’han de netejar, pintar, etc. • cast.

plancha de viento.

platós m. Rem molt ample que és

emprat com a timó en els caros.

• cast. espadilla.

plegador m. Tira de lona amb la qual

és lligada i aferrada una vela. • cast.

plegador.

plenamar f. Augment màxim del nivell

de l’aigua del mar. • cast. pleamar.

plom m. Tros de plom lligat a l’extrem

d’una corda o cordell per a sondar o

per a assenyalar la direcció vertical.

• cast. plomo.

ploma f. 1. Aparell constituït per dos

bossells, un dels quals era col·locat

en la part alta de l’arbre d’una embar-

cació auxiliar i l’altre era subjectat a

un pal de l’embarcació que es volia

tombar de quilla. 2. Grua simple, que

permet alçar pesos, especialment

per a traure càrrega de la bodega.

• cast. pluma.

poa f. Cadascuna de les bran ques de

cap que són fixades per tres punts en

una bona extensió de les ralingues

de caiguda de les veles quadres o a

la ralinga de proa de les veles al terç,

a les quals se subjecten les bolines.

• cast. poa.

pol d’il·luminació m. Punt de l’esfera

terrestre les coordenades geogrà-

fiques del qual tenen els mateixos

valors que les coordenades horà-

ries d’un astre. • cast. polo de ilumi-

nación.

pòlissa f. 1. Document on es formalit-

zen, per imposició legal o per costum,

determinats contractes mercantils.

• cast. póliza. 2. pòlissa d’almirallat

Docu ment pel qual s’acreditava

l’elecció del capità que, amb el nom

d’almirall, prenia el coman dament

de l’expedició en cas de navegar en

conserva o d’haver de coalitzar-se

amb vista a la defensa mútua. • cast.

póliza de almirantazgo. 3. pòlissa

de noli Pòlissa de transport. • cast.

póliza de flete. 4. pòlissa de trans-

port Document en el qual és atorgat

un contracte de noli. • cast. póliza de

transporte.

polissó -ona m. i f. Persona que s’em-

barca clandestinament en una nau o

una nau aèria, sense satisfer el preu

del passatge. • cast. polizón.

politja f. Corriola. • cast. polea.

politjó m. Roda d’una politja, especial-

ment d’una politja menuda. • cast.

roldana.

pollacó m. Puny de la vela de la cai-

guda de proa. • cast. pollacón.

pollacra f. 1. Embarcació de vela de

dos pals, d’una o dos peces, sense

encreuar i sense cofes, amb vergues,

aparellats com els dels bergantins.

• cast. polacra. 2. pollacra barca

Embarcació de vela de tres pals, el

trinquet i el major de pollacra, i el

de mitjana de goleta. • cast. polacra

barca. 3. pollacra goleta Embarcació

de vela de dos o tres pals, el trinquet

de pollacra, i el major i el de mitjana

(en les pollacres goleta de tres pals)

de goleta. • cast. polacra goleta.

4. Vela triangular que va a proa d’al-

guns llaüts i barques. • cast. polacra.

polzada f. 1. Mesura de longitud que

correspon aproximadament a l’am-

plada del dit polze. 2.Unitat anglosa-

xona de longitud, de símbol in (o “),

P

polzada

QPB QPB

POA

110

equivalent a 25,4 mm, igual a 1/36

de la iarda o 1/12 del peu. 3. Antiga

mesura catalana de longitud que

valia 1/12 del peu. • cast. pulgada.

ponent m. 1. El punt de l’horitzó sen-

sible per on es pon el sol en els equi-

noccis, oest, occident, s’oposa a lle-

vant. 2. Vent que bufa de l’oest i que

sol ser molt càlid. • cast. poniente.

ponentejar v. intr. Navegar en direc-

ció a ponent. • cast. derivar hacia

po niente.

pont m. 1. Superestructura més ele-

vada d’una nau, en el sentit de la

mànega, en la qual hi ha el post de

comandament. 2. Construcció o pas-

sarel·la per damunt de la coberta

principal, que permet la comuni-

cació entre les diferents superes-

tructures d’una nau. 3. ant. Qualsevol

de les cobertes d’una embarcació.

• cast. puente.

pontana f. Barca de riu més gran que

la muleta. • cast. barcaza.

pontó m. 1. Pont flotant constituït

per dos barques o flotadors units

per una o més posts. • cast. pontón.

2. Bar cassa de fons pla i de proa i

popa també planes usada per a pas-

sar rius, servir de base a ponts pro-

visionals, dragar ports, canals, etc.

• cast. pontón. 3. Embarcació vella

ancorada o amarrada en un port, a

la qual s’han tret els pals i, si era de

guerra, s’ha desarmat, i que és usada

com a magatzem, escola, presó, etc.

• cast. pontón. 4. pontó de tombar

Pontó proveït de grues, cabrestants

i aparells necessaris per a tombar

de quilla una embarcació ancorada

al seu costat per a carenar-la. • cast.

pontón de tumbar.

pontona f. Pontó. • cast. pontón.

pontonada f. Barcada d’un pontó o

pontona. • cast. barcada.

popa f. 1. Part del buc d’una embar-

cació que el tanca per la seua part

posterior, en la qual hi ha el timó.

• cast. popa. 2. Part posterior d’una

embarcació de vela, compresa entre

la secció vertical trans versal que

conté el pal major i la popa prò-

piament dita. • cast. popa. 3. Part

posterior d’una nau considerada

dividida en tres parts iguals, per la

seua eslora, des de la proa. • cast.

popa. 4. amb la popa primera Amb

la popa per davant, anant l’embarca-

ció arrere. • cast. marcha (hacia) atrás.

5. anar en popa (o vent en popa)

Na vegar amb el vent bufant per la

popa. • cast. ir en popa (o ir viento en

popa). 6. córrer en popa Córrer una

empopada. • cast. correr en popa. 7.

de popa a proa En la direcció longi-

tudinal d’una embarcació. • cast. de

popa a proa. 8. donar la popa Córrer

en popa. • cast. dar la popa. 9. nave-

gar en popa Navegar (una embarca-

ció) formant la popa un angle de 150

graus amb la direcció del vent. • cast.

navegar viento en popa.

poper -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a

la popa. 2. Que està més prop de la

popa que el lloc o punt al qual es fa

referència. • cast. popel.

port m. 1. Abric natural o artificial en

una costa o en la vora d’un riu, on,

a més de romandre-hi segures les

naus, es poden efectuar les opera-

cions d’embar cament i desembar-

cament de persones i mercaderies.

• cast. puerto. 2. port franc Port que

gaudix de determinades exempcions

o bonifica cions de drets de duana.

• cast. puerto franco.

QPQB QSPB

BNVSB

BNVSB

BMFUB

BMFUB

USBWÊT

USBWÊT

FTUSJCPSE

CBCPSE

POPA

111

AVOCABULARI NÀUTIC

porta f. Cadascuna de les obertures

qua drangulars practi cades als cos tats

o a popa del buc d’una embarcació

per a la ventilació, per a introduir-hi

càrrega o traure’n, etc. • cast. porta.

portaaeronaus m. Nom genèric amb

el qual es designen diversos tipus de

naus destinades al transport i la uti-

lització d’avions i helicòpters. • cast.

portaaeronaves.

portalera f. Finestra d’una embarca-

ció. • cast. portilla.

portaló m. Obertura a manera de

porta practicada al costat d’una nau

per a l’embarcament de la tripulació

i dels passatgers i dels efectes portà-

tils. • cast. portalón.

portell m. Cadascuna de les obertu-

res de les cambres o cabines d’una

embarcació que donen al costat del

buc. • cast. portilla.

portella f. Porta menuda situada en la

popa d’una barca de mitjana, da munt

del timó, que servix per a pujar-lo i

facilitar així la faena de traure la barca

a terra. • cast. porta.

portelleta f. Planxa de ferro que servix

per a tapar un escobenc i evitar, així,

que hi entre aigua amb els colps de

mar. • cast. portilla.

portolà m. Llibre il·lustrat amb mapes

que conté la situació geogràfica dels

llocs més notables de la costa a la

qual és dedicat. • cast. portulano.

posició f. Situació. • cast. posición.

posicionar v. tr. Indicar, determinar,

les coordenades geogràfiques (d’una

aero nau, una embarcació, etc.). • cast.

posicionar.

pòsit (o pòsit marítim) m. Caixa,

de pò sit o corporació constituïda

per persones dedicades a activitats

re la cionades amb el mar i, de

manera molt especial, amb la pesca,

eventualment subvencionada per

l’Administració pública. • cast. pósito,

pósito marítimo.

posta f. Badia, port o un altre abric on

són ancorades les naus de guerra

que, coman dades per un mateix

cap, estan prestant un servici. • cast.

apostadero.

pou m. 1. Part de la bodega d’una

em barcació que correspon verti-

cal ment a cada escotilla. 2. Distàn-

cia entre el cantell de la borda i la

coberta superior, en les embarcaci-

ons que no tenen combés. 3. Depò-

sit d’algunes barques de pesca per a

conservar-hi el peix viu. • cast. pozo.

pràctic m. i f. 1. Navegant experimen-

tat. • cast. práctico. 2. pràctic de port

Pilot o capità de la marina mercant

que, gràcies al títol obtingut per

oposició, dirigix l’entrada i l’eixida

de naus d’un port. • cast. práctico de

costa (o de puerto).

practicatge m. 1. Exercici de la profes-

sió de pràctic o de pràctic de port.

2. Dret que paguen les naus pel ser-

vici de pràctic o de pràctic de port.

• cast. practicaje.

prendre 1. v. tr. Rebre bé el vent (la

vela d’una embarcació). • cast. tomar.

2. prendre per avant Virar (una

embarcació) de manera espon tània

per la part d’on ve el vent. • cast.

tomar por delante. 3. prendre terra

Atracar, desem barcar. • cast. tomar

tierra, atracar, desem barcar.

prim m. 1. Cadascuna de les dos peces

més reduïdes de l’esquena d’un llaüt

que, l’una a proa i l’altra a popa, van

clavades als medissos. • cast. del-

gado, racel. 2. pl. Parts més primes

de proa i de popa d’una barca. • cast.

delgado, racel. 3. Escull o roca que té

la superfície a flor d’aigua o, sense

eixir d’esta, molt pròxima a la seua

superfície. • cast. escollo.

proa f. 1. Part davantera del buc d’una

embarcació, compresa entre l’última

quaderna i el tallamar, en forma de

tascó perquè, en tallar l’aigua, esta

P

proa

112

oferisca menys resistència al movi-

ment. • cast. proa. 2. Part anterior

d’una embarcació de vela, compresa

entre la roda i la secció vertical trans-

versal que conté el pal major o el

trinquet. • cast. proa. 3. Part anterior

d’una nau considerada dividida en

tres parts iguals, per la seua eslora,

des de la proa. • cast. proa. 4. canviar

la proa Canviar el rumb. • cast. cam-

biar de rumbo. 5. de proa a popa

En la direcció longitudinal d’una

embarcació. • cast. de proa a popa. 6.

ser sobre la proa Ser (una nau) més

calada del que és normal sobre la

proa. • cast. estar sobre proa. 7. fer (o

posar) proa a Dirigir-se (la nau) cap

a una deter minada direcció. • cast.

hacer o poner proa (o la proa) a. 8.fer

proa a la mar (o al vent) Posar rumb

a la direcció de les onades o del vent.

• cast. ganar proa al viento. 9. fer

bona proa Seguir (una embarcació)

el rumb que li permetrà arribar al seu

punt de destinació. • cast. seguir un

buen rumbo. 10.tallar la proa Passar

(una embarcació) per davant d’una

altra. • cast. cortar la proa.

proer -a m. i f. Mariner, pesca dor,

remer, etc., que va en la proa d’una

embarcació. • cast. proel.

proís m. Corda grossa posada a proa

d’una embarcació per a amarrar-

la, estirar-la des de terra, etc. • cast.

proís.

propulsor m. 1. Òrgan, màquina,

motor, dispositiu, etc., que servix

per a propulsar un vehi cle o un altre

cos al si d’un fluid. • cast. propulsor.

2. Hèlice. • cast. propulsor, hélice.

3. propulsor submarí Aparell de

remolc usat pels bussos proveïts

d’escafandre autònom. • cast. pro-

pulsor submarino.

província marítima f. Extensió del lito-

ral que constituïx una unitat adminis-

trativa de primer grau, comandada

per un capità de nau o per un capità

de fragata. • cast. provincia marítima.

puja f. 1. Corda lligada al car per a tirar

la vela cap a la dreta. • cast. puja.

2. anar a (o de) puja Navegar l’em-

barcació apartant la proa de la direc-

ció del vent. • cast. ir a (o de) puja.

pujament m. Vora inferior d’una vela

comptada de puny a puny en les

veles quadres i des del puny d’amura

fins al d’escota en les veles triangu-

lars. • cast. pujamen.

pujar v. intr. 1. Navegar mar endins,

allunyant-se de la costa. • cast. nave-

gar mar adentro. 2. Navegar per un

QVKBNFOU

PUJAMENT

QPQB QSPB

BNVSB

BNVSB

BMFUB

BMFUB

USBWÊT

USBWÊT

FTUSJCPSE

CBCPSE

PROA

113

AVOCABULARI NÀUTIC

riu corrent amunt, contra corrent.

• cast. navegar río arriba.

puntal m. 1. Cadascun dels dos socs

que van entre el pal i el banc d’ar-

borar d’una barca i servixen per a

subjectar el pal i canviar-ne la incli-

nació. • cast. puntal. 2. Altura des de

la quilla fins a les diverses cobertes,

mesu rada en el punt mitjà de l’es-

lora, especialment fins a la coberta

principal. • cast. puntal. 3. Cadascuna

de les barres de fusta o metàl·liques

que sostenen els baus. • cast. puntal.

4. Ploma 2. • cast. pluma.

puntejar v. intr. Orsar, navegar de

bolina. • cast. orzar.

puny m. 1. Cadascun dels angles d’una

vela. • cast. puño. 2. Maneta. • cast.

empuñadura. 3. puny d’amura Puny

inferior d’una vela més pròxim al pal

o estai en què va envergada. • cast.

puño de amura. 4. puny d’escota

Puny inferior d’una vela, oposat al

puny d’amura. • cast. puño de escota.

5. puny de drissa Puny superior

d’una vela. • cast. puño de driza.