Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
pacotilla f. Porció de mercaderies
que els tripulants d’una embarcació
poden embarcar sense pagar noli.
• cast. pacotilla.
pagaia f. Rem curt i de forma de pala
utilitzat per a impulsar algunes
embarcacions dels pobles primitius,
com els caiacs, les piragües, etc., o
esportives. • cast. pagaya.
pailebot m. Nau de dos o tres pals, fins
i tot quatre o cinc, que porta l’aparell
de goleta però sense gàbies. • cast.
pailebote.
pairar v. intr. Estar parada (una nau) poc
de temps amb les veles del trinquet
bra cejant, de manera que el vent hi
incidisca molt agudament per les
cares de proa i amb les escotes de les
altres veles amollades. • cast. pairar.
paire m. 1. Capa que es pot fer a bord
d’una embarcació de vela, per a
parar-la poca estona, quan navega
de bolina, amb tot l’aparell i amb bon
temps. • cast. pairo. 2. estar al paire
Quedar (una embarcació) parada,
amb les veles esteses, a causa de la
calma. • cast. estar al pairo. 3. posar-
se al paire Maniobrar (una embarca-
ció de vela) perquè quede al paire.
• cast. ponerse al pairo.
pal m. 1. Cadascun dels arbres de
fusta, de ferro o d’acer, que, dis-
posats perpen dicularment, o amb
poca obliqüitat a la quilla, servixen
per a sostindre els elements propis
per a la maniobra de les veles, per
a moure la càrrega o per a suportar
les antenes de ràdio, hissar bande-
res, establir llocs d’observació, etc.
• cast. palo, mástil. 2. Cadell del moli-
net, que antigament era un bastó o
pal de fusta. • cast. palo. 3. Cadascun
dels travessers de fusta damunt dels
quals esvara una barca en traure-la
de l’aigua. • cast. palo. 4. córrer a pal
sec Navegar amb les veles arreplega-
des. • cast. correr a palo seco. 5. pal
major Pal més gros i principal d’una
embarcació. • cast. palo mayor.
A
103
P
P
PAILEBOT
PAL MAJOR
104
pala f.1.Part més ampla i prima del rem.
2. pala (o pala d’hèlice) Pala formada
per làmines helicoïdals respecte a l’eix
del nucli de l’hèlice. • cast. pala.
palabordons m. pl. Defenses de fusta
col·locades verticalment a l’amplada
de l’orla per la part exterior del buc
de les naus. • cast. pala de bordón.
palada f. Cadascun dels moviments
que, en vogar, es fan amb el rem
tenint la seua pala submergida.
• cast. palada.
palanquí m. 1. Aparell per a traure
embarcacions format per dos talles.
2. Nom de diversos aparells sem-
blants al palanquí emprats a bord.
3. Cadascun dels caps emprats per a
carregar els punys de les veles gros-
ses. • cast. palanquín.
paler -a m. i f. Persona que té per ofici
estendre els pals de varar i traure les
barques, quan estan en terra. • cast.
palero -ra.
paleta f. Pala d’una hèlice, d’un rotor,
etc. • cast. paleta.
pallet m. 1. Bolic que conté el mata-
lafet, la manta, el coixí, la roba de
llit, la mudada i la vestimenta d’un
mariner. 2. Teixit de corda que servix
d’estora, per a guardar estais i altres
caps, veles, etc., i protegir-los dels
colps o del fregadís. 3.Qualsevol dels
comparti ments o divisions que es
fan a popa i a proa dins de la bodega
d’una nau per a guardar utensilis i
provisions, pallol. • cast. pallete.
pallol m. 1. Cadascun dels comparti-
ments de la bodega d’una embar-
cació on es guarden els diversos
objectes usats o consumits a bord. 2.
Paviment de posts que constituïx el
sòl d’una barca. • cast. pañol.
palmejar v. tr. Desplaçar (una embar-
cació menor) entre dos posicions
pròximes fent força amb les mans
contra elements exteriors fixos.
• cast. palmear.
paloma f. Corda passada pel rumb i
lligada a la roda d’una barca, que
servix per a facilitar la maniobra de
traure-la de l’aigua. • cast. paloma-
dura.
palomar v. tr. Cosir la ralinga (a la vela).
• cast. empalomar.
paltejar v. intr. Fatxejar. • cast. fachear.
pàmfil m. Embarcació medieval pròpia
del mar Mediterrani caracteritzada
pel fet de tindre una sola coberta,
una filera de rems per banda i dos cas-
tells, l’un a proa i l’altre a popa, utilit-
zada en la navegació comercial i com
a vaixell de guerra. • cast. pánfilo.
panna f. Cadascuna de les posts que
formen el pla d’una embarcació
menor. • cast. pana.
pantoc m. 1. Part quasi plana del buc
d’una nau que forma el fons, junta-
ment amb la quilla. 2. Aigües que, en
sentit horitzontal, estan a la mitat de
la proa i la popa. • cast. pantoque.
panyar v. tr. En la construcció d’una
embarcació, clavar els medissos i les
estameneres. • cast. clavar.
panyol m. Pallol 1. • cast. pañol.
papafiga m. Cadascuna de les dos
veles majors, la major i la trinquet,
quan una embarcació navega només
amb estes. • cast. papahígo.
paquebot m. 1. Embarcació de vela
semblant al bergantí però de formes
PÀMFIL
105
AVOCABULARI NÀUTIC
menys fines, utilitzada com a cor-
reu i per a transport de passatgers.
2. Vaixell correu i de passatgers, de
propulsió mecànica. 3. Transatlàntic.
• cast. paquebote.
paquet m. Paquebot. • cast. paquete,
paquebote.
paramitjal m. 1. Sobrequilla. • cast.
so bre quilla. 2. Cadascuna de les
fustes disposades en el pla del fons
d’una embarcació mer cant, damunt
de les quals es posen i s’estiben les
mercaderies perquè no es mullen.
• cast. palmejar.
parat m. Cadascun dels travessers de
fusta damunt dels quals rellisca una
barca en traure-la de l’aigua. • cast.
paral.
parell d’estabilitat m. Parell de forces
que en una embarcació apartada
de la seua posició d’equilibri està
cons tituït pel pes de l’embarcació
aplicat al centre de gravetat i per la
força ascen sional deguda al principi
d’Arquimedes aplicada al centre de
carena i que tendix a retornar-la a
l’esmentada posició d’equilibri. • cast.
par de estabilidad.
parella f. Conjunt de dos barques que
treballen amb el mateix ormeig,
espe cialment amb el bou (parella de
bou). • cast. pareja.
paretia f. Envà de fusta o de ferro, que
s’utilitza per a dividir en compar-
timents l’interior d’una nau. • cast.
mampara.
parrella f. Cap accessori que dóna la
volta per tota l’arboradura de les
embar cacions grans de pesca, des-
tinat a estendre les veles quan es
banyen, la roba de la tripulació, etc.
• cast. tendedero.
part f. 1. Quantitat variable de diners
que percep cada tripulant d’una
barca de pesca com a pagament per
la seua faena, que resulta de repar-
tir en parts iguals l’import obtingut,
després de deduir-ne el cost del
menjar. • cast. parte. 2. navegar a la
part Tindre parti cipació (els tripu-
lants d’una embarcació) en les des-
peses i en els beneficis d’un viatge.
• cast. navegar a la parte.
passa f. Corda prima, però molt resis-
tent, utilitzada especialment per a
cosir la lona i estirar les veles. • cast.
pasadera.
passar v. tr. Travessar una embarcació
(una línia imaginària, tal com l’equa-
dor, un rumb, etc.). • cast. pasar.
passatge m. 1. Preu que es paga per
ser transportat en una embarcació.
• cast. pasaje. 2. Taló o justificant que
rep un viatger com a comprovant
quan paga l’import d’un viatge, bit-
llet. • cast. pasaje, billete. 3. Conjunt
dels passatgers que viatgen en una
embarcació, en un avió, en un auto-
bús, etc. • cast. pasaje. 4. Document
expedit pel cònsol d’un port estran-
ger que permet l’habilitació de ban-
dera del seu Estat a una nau, des del
port d’expedició del document, en el
qual ha sigut efectuada la seua com-
pra, fins al moment del seu abande-
rament. • cast. pasavante.
pasteca f. Bossell que pot tindre una
de les dos cares o galtes oberta i
deixar al descobert la corriola. • cast.
pasteca.
P
pasteca
PASTECA
106
pastell m. 1. Pedaç que es posa en una
peça de fusta, especialment en l’es-
cua d’una barca quan està trencada.
• cast. sobresano, madrina 2. Peça
inferior del timó d’una barca de
pesca. • cast. zapata.
pastera f. Barca menuda i de fons pla,
sense quilla. • cast. patera.
patatxo m. 1. Embarcació de vela, de
dos pals, que era utilitzada en les
esquadres per a portar avisos, per a
guardar l’entrada dels ports i com a
escampavies. 2. Embarcació de vela,
de dos pals, pròpia de les costes can-
tàbriques, que era utilitzada en nave-
gació de cabotatge. • cast. patache.
patent de navegació f. Document lliu-
rat per les autoritats de marina, que
autoritza una nau per a la navegació.
• cast. patente de navegación.
patí m. 1. Embarcació que consistix en
dos flotadors paral·lels, impulsada
per una o més pagaies dobles, i utilit-
zada per a fer passejos pel mar, pels
llacs, etc., o en competicions espor-
tives. • cast. patín. 2. patí de pedals
Embarcació semblant a un patí, però
propulsada per unes rodes de pales
accionades per pedals. • cast. patín
de pedales. 3. patí de vela Patí pro-
veït d’una vela, en substitució de la
pagaia doble com a sistema de pro-
pulsió. • cast. patín de vela.
patinador m. Patí. • cast. patín.
patró -ona m. i f. 1. Persona que co -
man da una embarcació menor.
• cast. patrón -ona. 2. patró de pesca
Cap dels pescadors d’una embarca-
ció de pesca que està sotmés a les
ordes d’un capità. • cast. patrón de
pesca.
patrona f. Nom que es donava a
la galera d’una flota de dignitat
immedia tament inferior a la de la
capitana. • cast. patrona.
pavelló neutre m. Bandera d’un Estat
neutral hissada per les naus d’un
Estat en guerra per a poder continuar
comerciant. • cast. pabellón neutro.
peeling [angl.] m. Maniobra de canvi
de veles, consistent a hissar-ne una
en reemplaça ment d’una altra sense
haver arriat encara esta última. • cast.
peeling.
pèleg (o pèlag) m. ant. Mar. • cast.
piélago.
pena f. Extrem més prim d’una antena
o d’una verga de vela aurica o de les
antigues mitjanes. • cast. pena.
penol m. 1. Cadascun dels dos extrems
d’una verga de creu. 2. Part més
prima d’un botaló. 3. Part d’una vela
immediata a l’extrem d’una perxa.
• cast. penol.
penya-segat m. Escarpament rocallós
de pendent bastant fort, tallat en la
línia de contacte entre terra i mar.
• cast. acantilado.
peramola f. Peça de fusta situada en
el vértex de la quaderna mestra que
descansa sobre el travesser central
on es munta l’arbre. • cast. burro.
periple m. En el llenguatge mariner
de l’època clàssica, viatge de circum-
nave gació a l’entorn d’una illa, d’un
conti nent, etc. • cast. periplo.
perroquet m. 1. Masteler de sobre-
mitjana. • cast. perroquete, maste-
PERROQUET
107
AVOCABULARI NÀUTIC
lerillo de juanete. 2. Vela quadrada
que va damunt de la mitjana. • cast.
perroquete.
perxa f. 1. Bastó llarg usat per a impul-
sar i dirigir una embar cació menuda
en aigües poc profundes. 2. Vara
accessòria de l’arbo radura d’una
nau. • cast. percha.
perxar v. intr. Fer anar una embarcació
per la pressió exercida, en el fons
de l’aigua, amb una perxa, des de la
mateixa embarcació. • cast. perchar.
pes mort m. Pes d’una nau que és
la suma dels pesos màxims de la
càrrega que pot transportar, del
combustible, de l’aigua potable de
reserva, de la tripulació, dels queviu-
res i del passatge i del seu equipatge.
• cast. peso muerto.
pescant m. Barra que, fixada a una
coberta i a un costat o popa d’una
nau, permet sostindre o hissar i arriar
bots, moure càrregues, etc. • cast.
pescante.
pestanya f. Extrem del braç d’una
àncora, davall de la part plana de
l’ungla de la qual forma part o a la
qual fa de suport. • cast. pestaña.
petifloc m. Vela triangular, notable-
ment més menuda que els flocs,
que es fa ferma entre el masteler de
trinquet i el botaló de petifloc. • cast.
petifoque.
peu m. 1. Mesura de longitud de valor
variable segons els països o les locali-
tats, que corres pon aproximadament
a la llargària del peu humà. • cast. pie.
2. Unitat anglosaxona de longitud,
de símbol ft, igual a 1/3 de la iarda
o a 12 polzades i equivalent a 30,48
cm. • cast. pie. 3. fer peu d’ànec Fon-
dejar (una nau) amb tres àncores: dos
a proa i una a popa. • cast. arrejerar,
fondear por proa y por popa. 4. peu
de gall Peça de ferro bifurcada que,
clavada a un pal d’una embarca-
ció, servix per a enganxar-hi o lligar
cordes. • cast. pie de gallo. 5. peu de
roda Peça corba de fusta que unix
la roda de proa o la de popa amb la
carena, en una embarcació de fusta.
• cast. pie de la roda, brión.
pic m. 1. Travesser alt que va només a
un costat d’un pal d’embarcació per
a aguantar la cangrea. • cast. pique.
2. anar a pic Afonar-se (una embar-
cació). • cast. irse a pique. 3. fer anar
a pic Afonar (una embarcació). • cast.
echar a pique. 4. pic d’aurica Verga
en la qual s’enverga el gràtil d’una
vela aurica. • cast. pique de áurica.
5. virar a pic Estar (una embarcació)
disposada de tal manera, respecte
a les seues àncores, que la cadena
d’una d’elles quede tibant i vertical.
• cast. virar a pique.
P
pic
PETIFLOC
QFUJóPD
PIC D’AURICA
CPUBWBSB
BVSJDB
P DBOHSFB
ESJTTB
QBM
NFTTBOB
FTDPUB
QJDEBVSJDB
108
pilot 1. m. i f. Persona que maniobra i
porta una embar cació a les ordes del
capità. • cast. piloto. 2. pilot auto-
màtic Sistema de govern automàtic
d’embarca cions, aeronaus, coets, etc.,
capaç d’efectuar les maniobres de
correcció. • cast. piloto automático.
pilotar v. tr. Fer de pilot (d’una nau,
d’un aeroplà, etc.), dirigir-los. • cast.
pilotar.
pilotatge m. 1. Acció i efecte de pilo-
tar. 2. Ofici de pilot. 3. Practicatge.
• cast. pilotaje.
pilotí m. ant. 1. Aprenent de pilot.
2. Ajudant del pilot. • cast. pilotín.
pinc m. Embarcació de vela, semblant
al xabec però de línies menys fines,
que fou molt usada en el mar Medi-
terrani. • cast. pingue.
pinya f. 1. Nuc que es fa en l’extrem
o bé prop de l’extrem d’una corda
per a assegurar-la per este extrem
a l’argolla, al forat, etc., per on està
passada. • cast. piña. 2. pinya de rosa
Pinya que es fa en l’extrem d’una
corda, donant-li forma de pom bote-
rut. • cast. piña de rosa.
piola f. Fil de cànem fet amb bri, usat
especialment per a armar peces de
xàrcia. • cast. piola.
piragua f. 1. Embarcació llarga i
estreta que pot navegar propul sada
per pagaies o a vela. 2. Embarca-
ció menuda, estreta i molt lleugera
usada en els rius i en les platges amb
finalitats esportives i d’esbarjo. • cast.
piragua.
pitxola f. Vela mestra menuda que
usen les barques quan fa mal temps.
• cast. pichola.
pla m. 1. Superfície real o imaginària
relativa a uns punts, fenòmens o
objectes situats o esdevinguts a una
mateixa altura o distància respecte
a un determinat pla o nivell de refe-
rència estable. • cast. plano. 2. pla de
flotació Secció del buc d’una embar-
cació pel pla determinat per les línies
de flotació dels dos costats del buc.
• cast. plano de flotación. 3. pla d’es-
tiba Pla fet sobre el pla longitudinal
d’una nau de càrrega i en el qual és
indicat el lloc que ocupa la càrrega,
la seua natura, el seu port de des-
tinació, etc. • cast. plano de estiba.
4. pla longitudinal Pla de la secció
vertical del buc d’una embarcació
que conté la línia formada pels punts
mitjans de la quilla i que va de proa
a popa. • cast. plano longitudinal.
5. pla transversal Pla perpendicular
al longitudinal d’una embarcació.
• cast. plano transversal.
plana f. Ferramenta usada pels boters,
pels mestres d’aixa, etc., per a obrar
la fusta. • cast. llana.
planxa f. 1. Passera feta de taulons
entre una nau i el moll, palanca.
• cast. plancha. 2. planxa d’aigua
Empostissat sostingut per bigues
i caixons i que servix de suport als
mestres d’aixa i als calafats que han
de carenar una embarcació sense
traure-la de l’aigua. • cast. plancha
de agua. 3. planxa de vela Embarca-
ció que consistix en una planxa amb
orsa mòbil, una vela lligada a un pal
articulat en la base i una botavara
que ajuda l’esportista a maniobrar
l’embar cació mentres es manté dret
damunt de la planxa. • cast. plancha
a vela. 4. planxa de vent Bastida
PINYA
109
AVOCABULARI NÀUTIC
penjada al costat d’una nau perquè
puguen treballar-hi els hòmens que
l’han de netejar, pintar, etc. • cast.
plancha de viento.
platós m. Rem molt ample que és
emprat com a timó en els caros.
• cast. espadilla.
plegador m. Tira de lona amb la qual
és lligada i aferrada una vela. • cast.
plegador.
plenamar f. Augment màxim del nivell
de l’aigua del mar. • cast. pleamar.
plom m. Tros de plom lligat a l’extrem
d’una corda o cordell per a sondar o
per a assenyalar la direcció vertical.
• cast. plomo.
ploma f. 1. Aparell constituït per dos
bossells, un dels quals era col·locat
en la part alta de l’arbre d’una embar-
cació auxiliar i l’altre era subjectat a
un pal de l’embarcació que es volia
tombar de quilla. 2. Grua simple, que
permet alçar pesos, especialment
per a traure càrrega de la bodega.
• cast. pluma.
poa f. Cadascuna de les bran ques de
cap que són fixades per tres punts en
una bona extensió de les ralingues
de caiguda de les veles quadres o a
la ralinga de proa de les veles al terç,
a les quals se subjecten les bolines.
• cast. poa.
pol d’il·luminació m. Punt de l’esfera
terrestre les coordenades geogrà-
fiques del qual tenen els mateixos
valors que les coordenades horà-
ries d’un astre. • cast. polo de ilumi-
nación.
pòlissa f. 1. Document on es formalit-
zen, per imposició legal o per costum,
determinats contractes mercantils.
• cast. póliza. 2. pòlissa d’almirallat
Docu ment pel qual s’acreditava
l’elecció del capità que, amb el nom
d’almirall, prenia el coman dament
de l’expedició en cas de navegar en
conserva o d’haver de coalitzar-se
amb vista a la defensa mútua. • cast.
póliza de almirantazgo. 3. pòlissa
de noli Pòlissa de transport. • cast.
póliza de flete. 4. pòlissa de trans-
port Document en el qual és atorgat
un contracte de noli. • cast. póliza de
transporte.
polissó -ona m. i f. Persona que s’em-
barca clandestinament en una nau o
una nau aèria, sense satisfer el preu
del passatge. • cast. polizón.
politja f. Corriola. • cast. polea.
politjó m. Roda d’una politja, especial-
ment d’una politja menuda. • cast.
roldana.
pollacó m. Puny de la vela de la cai-
guda de proa. • cast. pollacón.
pollacra f. 1. Embarcació de vela de
dos pals, d’una o dos peces, sense
encreuar i sense cofes, amb vergues,
aparellats com els dels bergantins.
• cast. polacra. 2. pollacra barca
Embarcació de vela de tres pals, el
trinquet i el major de pollacra, i el
de mitjana de goleta. • cast. polacra
barca. 3. pollacra goleta Embarcació
de vela de dos o tres pals, el trinquet
de pollacra, i el major i el de mitjana
(en les pollacres goleta de tres pals)
de goleta. • cast. polacra goleta.
4. Vela triangular que va a proa d’al-
guns llaüts i barques. • cast. polacra.
polzada f. 1. Mesura de longitud que
correspon aproximadament a l’am-
plada del dit polze. 2.Unitat anglosa-
xona de longitud, de símbol in (o “),
P
polzada
QPB QPB
POA
110
equivalent a 25,4 mm, igual a 1/36
de la iarda o 1/12 del peu. 3. Antiga
mesura catalana de longitud que
valia 1/12 del peu. • cast. pulgada.
ponent m. 1. El punt de l’horitzó sen-
sible per on es pon el sol en els equi-
noccis, oest, occident, s’oposa a lle-
vant. 2. Vent que bufa de l’oest i que
sol ser molt càlid. • cast. poniente.
ponentejar v. intr. Navegar en direc-
ció a ponent. • cast. derivar hacia
po niente.
pont m. 1. Superestructura més ele-
vada d’una nau, en el sentit de la
mànega, en la qual hi ha el post de
comandament. 2. Construcció o pas-
sarel·la per damunt de la coberta
principal, que permet la comuni-
cació entre les diferents superes-
tructures d’una nau. 3. ant. Qualsevol
de les cobertes d’una embarcació.
• cast. puente.
pontana f. Barca de riu més gran que
la muleta. • cast. barcaza.
pontó m. 1. Pont flotant constituït
per dos barques o flotadors units
per una o més posts. • cast. pontón.
2. Bar cassa de fons pla i de proa i
popa també planes usada per a pas-
sar rius, servir de base a ponts pro-
visionals, dragar ports, canals, etc.
• cast. pontón. 3. Embarcació vella
ancorada o amarrada en un port, a
la qual s’han tret els pals i, si era de
guerra, s’ha desarmat, i que és usada
com a magatzem, escola, presó, etc.
• cast. pontón. 4. pontó de tombar
Pontó proveït de grues, cabrestants
i aparells necessaris per a tombar
de quilla una embarcació ancorada
al seu costat per a carenar-la. • cast.
pontón de tumbar.
pontona f. Pontó. • cast. pontón.
pontonada f. Barcada d’un pontó o
pontona. • cast. barcada.
popa f. 1. Part del buc d’una embar-
cació que el tanca per la seua part
posterior, en la qual hi ha el timó.
• cast. popa. 2. Part posterior d’una
embarcació de vela, compresa entre
la secció vertical trans versal que
conté el pal major i la popa prò-
piament dita. • cast. popa. 3. Part
posterior d’una nau considerada
dividida en tres parts iguals, per la
seua eslora, des de la proa. • cast.
popa. 4. amb la popa primera Amb
la popa per davant, anant l’embarca-
ció arrere. • cast. marcha (hacia) atrás.
5. anar en popa (o vent en popa)
Na vegar amb el vent bufant per la
popa. • cast. ir en popa (o ir viento en
popa). 6. córrer en popa Córrer una
empopada. • cast. correr en popa. 7.
de popa a proa En la direcció longi-
tudinal d’una embarcació. • cast. de
popa a proa. 8. donar la popa Córrer
en popa. • cast. dar la popa. 9. nave-
gar en popa Navegar (una embarca-
ció) formant la popa un angle de 150
graus amb la direcció del vent. • cast.
navegar viento en popa.
poper -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a
la popa. 2. Que està més prop de la
popa que el lloc o punt al qual es fa
referència. • cast. popel.
port m. 1. Abric natural o artificial en
una costa o en la vora d’un riu, on,
a més de romandre-hi segures les
naus, es poden efectuar les opera-
cions d’embar cament i desembar-
cament de persones i mercaderies.
• cast. puerto. 2. port franc Port que
gaudix de determinades exempcions
o bonifica cions de drets de duana.
• cast. puerto franco.
QPQB QSPB
BNVSB
BNVSB
BMFUB
BMFUB
USBWÊT
USBWÊT
FTUSJCPSE
CBCPSE
POPA
111
AVOCABULARI NÀUTIC
porta f. Cadascuna de les obertures
qua drangulars practi cades als cos tats
o a popa del buc d’una embarcació
per a la ventilació, per a introduir-hi
càrrega o traure’n, etc. • cast. porta.
portaaeronaus m. Nom genèric amb
el qual es designen diversos tipus de
naus destinades al transport i la uti-
lització d’avions i helicòpters. • cast.
portaaeronaves.
portalera f. Finestra d’una embarca-
ció. • cast. portilla.
portaló m. Obertura a manera de
porta practicada al costat d’una nau
per a l’embarcament de la tripulació
i dels passatgers i dels efectes portà-
tils. • cast. portalón.
portell m. Cadascuna de les obertu-
res de les cambres o cabines d’una
embarcació que donen al costat del
buc. • cast. portilla.
portella f. Porta menuda situada en la
popa d’una barca de mitjana, da munt
del timó, que servix per a pujar-lo i
facilitar així la faena de traure la barca
a terra. • cast. porta.
portelleta f. Planxa de ferro que servix
per a tapar un escobenc i evitar, així,
que hi entre aigua amb els colps de
mar. • cast. portilla.
portolà m. Llibre il·lustrat amb mapes
que conté la situació geogràfica dels
llocs més notables de la costa a la
qual és dedicat. • cast. portulano.
posició f. Situació. • cast. posición.
posicionar v. tr. Indicar, determinar,
les coordenades geogràfiques (d’una
aero nau, una embarcació, etc.). • cast.
posicionar.
pòsit (o pòsit marítim) m. Caixa,
de pò sit o corporació constituïda
per persones dedicades a activitats
re la cionades amb el mar i, de
manera molt especial, amb la pesca,
eventualment subvencionada per
l’Administració pública. • cast. pósito,
pósito marítimo.
posta f. Badia, port o un altre abric on
són ancorades les naus de guerra
que, coman dades per un mateix
cap, estan prestant un servici. • cast.
apostadero.
pou m. 1. Part de la bodega d’una
em barcació que correspon verti-
cal ment a cada escotilla. 2. Distàn-
cia entre el cantell de la borda i la
coberta superior, en les embarcaci-
ons que no tenen combés. 3. Depò-
sit d’algunes barques de pesca per a
conservar-hi el peix viu. • cast. pozo.
pràctic m. i f. 1. Navegant experimen-
tat. • cast. práctico. 2. pràctic de port
Pilot o capità de la marina mercant
que, gràcies al títol obtingut per
oposició, dirigix l’entrada i l’eixida
de naus d’un port. • cast. práctico de
costa (o de puerto).
practicatge m. 1. Exercici de la profes-
sió de pràctic o de pràctic de port.
2. Dret que paguen les naus pel ser-
vici de pràctic o de pràctic de port.
• cast. practicaje.
prendre 1. v. tr. Rebre bé el vent (la
vela d’una embarcació). • cast. tomar.
2. prendre per avant Virar (una
embarcació) de manera espon tània
per la part d’on ve el vent. • cast.
tomar por delante. 3. prendre terra
Atracar, desem barcar. • cast. tomar
tierra, atracar, desem barcar.
prim m. 1. Cadascuna de les dos peces
més reduïdes de l’esquena d’un llaüt
que, l’una a proa i l’altra a popa, van
clavades als medissos. • cast. del-
gado, racel. 2. pl. Parts més primes
de proa i de popa d’una barca. • cast.
delgado, racel. 3. Escull o roca que té
la superfície a flor d’aigua o, sense
eixir d’esta, molt pròxima a la seua
superfície. • cast. escollo.
proa f. 1. Part davantera del buc d’una
embarcació, compresa entre l’última
quaderna i el tallamar, en forma de
tascó perquè, en tallar l’aigua, esta
P
proa
112
oferisca menys resistència al movi-
ment. • cast. proa. 2. Part anterior
d’una embarcació de vela, compresa
entre la roda i la secció vertical trans-
versal que conté el pal major o el
trinquet. • cast. proa. 3. Part anterior
d’una nau considerada dividida en
tres parts iguals, per la seua eslora,
des de la proa. • cast. proa. 4. canviar
la proa Canviar el rumb. • cast. cam-
biar de rumbo. 5. de proa a popa
En la direcció longitudinal d’una
embarcació. • cast. de proa a popa. 6.
ser sobre la proa Ser (una nau) més
calada del que és normal sobre la
proa. • cast. estar sobre proa. 7. fer (o
posar) proa a Dirigir-se (la nau) cap
a una deter minada direcció. • cast.
hacer o poner proa (o la proa) a. 8.fer
proa a la mar (o al vent) Posar rumb
a la direcció de les onades o del vent.
• cast. ganar proa al viento. 9. fer
bona proa Seguir (una embarcació)
el rumb que li permetrà arribar al seu
punt de destinació. • cast. seguir un
buen rumbo. 10.tallar la proa Passar
(una embarcació) per davant d’una
altra. • cast. cortar la proa.
proer -a m. i f. Mariner, pesca dor,
remer, etc., que va en la proa d’una
embarcació. • cast. proel.
proís m. Corda grossa posada a proa
d’una embarcació per a amarrar-
la, estirar-la des de terra, etc. • cast.
proís.
propulsor m. 1. Òrgan, màquina,
motor, dispositiu, etc., que servix
per a propulsar un vehi cle o un altre
cos al si d’un fluid. • cast. propulsor.
2. Hèlice. • cast. propulsor, hélice.
3. propulsor submarí Aparell de
remolc usat pels bussos proveïts
d’escafandre autònom. • cast. pro-
pulsor submarino.
província marítima f. Extensió del lito-
ral que constituïx una unitat adminis-
trativa de primer grau, comandada
per un capità de nau o per un capità
de fragata. • cast. provincia marítima.
puja f. 1. Corda lligada al car per a tirar
la vela cap a la dreta. • cast. puja.
2. anar a (o de) puja Navegar l’em-
barcació apartant la proa de la direc-
ció del vent. • cast. ir a (o de) puja.
pujament m. Vora inferior d’una vela
comptada de puny a puny en les
veles quadres i des del puny d’amura
fins al d’escota en les veles triangu-
lars. • cast. pujamen.
pujar v. intr. 1. Navegar mar endins,
allunyant-se de la costa. • cast. nave-
gar mar adentro. 2. Navegar per un
QVKBNFOU
PUJAMENT
QPQB QSPB
BNVSB
BNVSB
BMFUB
BMFUB
USBWÊT
USBWÊT
FTUSJCPSE
CBCPSE
PROA
113
AVOCABULARI NÀUTIC
riu corrent amunt, contra corrent.
• cast. navegar río arriba.
puntal m. 1. Cadascun dels dos socs
que van entre el pal i el banc d’ar-
borar d’una barca i servixen per a
subjectar el pal i canviar-ne la incli-
nació. • cast. puntal. 2. Altura des de
la quilla fins a les diverses cobertes,
mesu rada en el punt mitjà de l’es-
lora, especialment fins a la coberta
principal. • cast. puntal. 3. Cadascuna
de les barres de fusta o metàl·liques
que sostenen els baus. • cast. puntal.
4. Ploma 2. • cast. pluma.
puntejar v. intr. Orsar, navegar de
bolina. • cast. orzar.
puny m. 1. Cadascun dels angles d’una
vela. • cast. puño. 2. Maneta. • cast.
empuñadura. 3. puny d’amura Puny
inferior d’una vela més pròxim al pal
o estai en què va envergada. • cast.
puño de amura. 4. puny d’escota
Puny inferior d’una vela, oposat al
puny d’amura. • cast. puño de escota.
5. puny de drissa Puny superior
d’una vela. • cast. puño de driza.
Page updated
Google Sites
Report abuse