gatzara f

Definició

Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria.

Quan van marcar el cinquè gol la gatzara s’estengué per tota la ciutat.

Etimologia

De l’àrab vulgar ghazâra, ‘loquacitat; remor’, derivat del verb gházzar, ‘parlar loquaçment, abundar’.

Usos

• El mas de can Pi
  un dia bullí
  de tanta gatzara.
  Hi havia bateig.
  Em sembla que veig
  el pare i la mare!
  El vell, alegroi,
  ja tenia un noi,
  que son desig era.
  —Veniu i mireu:
  ja tenim hereu.
  La meva fal·lera.
  Frederic Soler (Serafí Pitarra), «La Pubilleta»

• És evident que la manca de gatzara col·lectiva és un fenomen revolucionari. Un ciutadà rus o una ciutadana russa no han de cercar distraccions ni divertir-se d’una manera frívola i occidental. ¿Que no tenen la sort de pertànyer al poble que ha fet la revolució socialista i soviètica? Doncs ¿què més volen?
  Eugeni Xammar, «El gran premi de Moscou» (La Veu de Catalunya, 23 d’agost del 1925), reproduït a Periodisme (1989)