Clemàstecs

clemàstecs m pl (en anglès trammel)

Definició

Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc.

Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant.

Aquest mot té múltiples variants segons les comarques: clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, cremascles, cremàstecs, esclemalls, etc.

Etimologia

Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de kremánnumi, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.

Usos

En temps folgats i de pau, de bon matí s’encenien els fogons amb carbonissa per bullir la llet i torrar el pa, i més tard la cuina econòmica. Durant la guerra, però, per estalviar llenya i sobretot carbó, quan la llar de foc era encesa, coíem el menjar en una olla que penjava dels clemàstecs. Quan estàvem de broma, ens deien que menjaríem bistec a l’ombra, que consistia en un plat de caldo d’herbes i un bistec penjat del llum de sobre de la taula, l’ombra del qual anaven passant per cada plat.
Maria D. Salat, Puntes i organdí. Memòries d’un temps que ja no hi és (Barcelona: Viena, 2010), pàg. 44
En un racó tranquil, dessota la finestra,
enllaçaven llurs ombres el càntir i la destral.
Els clemàstecs semblaven un estrany déu rupestre,
que la flama besava amb sa boca immortal.
Agustí Bartra, Màrsias i Adila (1948)