Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
macarró m. Peça de fusta, acanalada
a banda i banda, que va col·locada
sobre l’orla d’una embarcació i amb la
qual encaixa la falca. • cast. macarrón.
malleta f. Cap gros de cànem, de qua-
tre cordons i una ànima, que servix
per a fondejar l’àncora o per a arros-
segar l’art de bou, etc. • cast. malleta.
mamella f. Motiu ornamental o signe
que algunes naus de fusta porten en
la part exterior i més alta de la popa,
i que constituïx la marca del mestre
d’aixa que ha construït l’embarcació.
• cast. mamelón, marca.
mamelló m. Mamella. • cast. mamelón,
marca.
mampara f. Barandat de fusta o de
ferro, que s’utilitza per a dividir en
compartiments l’interior d’una nau.
• cast. mamparo.
mànega f. Amplària d’una nau. • cast.
manga.
manegueta f. Peça de fusta o metàl·lica
amb dos braços horitzontals curts
que va fixada a la coberta o a l’orla
d’una embarcació i servix per a amar-
rar caps. • cast. manigueta, cornamusa.
maneta f. Extrem cilíndric i prim d’un
rem, per on se subjecta per a vogar.
• cast. empuñadura.
mangra f. Almànguena. • cast. almagre.
manifest m. Document que ha de pre-
sentar a la duana el capità d’una nau
i on consta el detall de la càrrega.
• cast. manifiesto.
manilla f. Maneta. • cast. empuñadura.
maniobra f. 1. Art o tècnica de mane-
jar les embarcacions per mitjà de les
veles, les màquines, el timó o un altre
element. 2. Operació o faena que
es fa per a donar a l’embarcació un
cert moviment o una certa posició.
3. Manera d’operar a bord, el treball
dels mariners. 4. Conjunt de tots els
caps i els aparells d’una embarcació,
d’un pal o d’una verga. • cast. mani-
obra. 5. passar la maniobra Passar
els caps dels aparells i d’altres llocs
per on han de passar per tal d’efec-
tuar una maniobra. • cast. pasar la
ma niobra.
maniobrer -a m. i f. Persona que té a
càrrec seu la maniobra d’una embar-
cació. • cast. maniobrista.
manuella f. 1. Arjau o barra del timó.
• cast. caña del timón. 2. Barra amb
què es fa rodar un torn, un argue,
etc. • cast. manuella.
mapa f. Peça en forma de punta de
llança en què acaben els braços de
les àncores i els ruixons. • cast. mapa.
mar m. o f. 1. Massa d’aigua salada que
cobrix una gran part de la superfície
de la Terra. • cast. mar. 2. Extensió
d’aigua salada considerada com una
divisió de l’oceà, més o menys tan-
cada per la massa continental. • cast.
mar. 3. Estat del mar amb relació a les
dimensions de les onades i als obsta-
cles que representen per a la nave-
A
87
M
M
88
gació. • cast. mar. 4. alta mar Part del
mar molt allunyada de la costa, des
d’on no es veu la riba. • cast. alta mar.
5. anar en mar (o a la mar) Fer-se a la
mar. • cast. hacerse a la mar. 6. bella
mar Mar tranquil·la, quieta. • cast. be-
lla mar. 7. bona mar Mar tranquil·la,
no agitada. • cast. mar en bonanza
(o en calma). 8. córrer la mar (o les
mars) Navegar. • cast. surcar el mar
(o los mares), navegar. 9. fer la mar
Navegar molt. • cast. navegar. 10. fer-
se a la mar Començar una navegació.
• cast. hacerse a la mar. 11. haver-hi
molta mar Haver-hi o fer mala mar.
• cast. picarse el mar. 12. mala mar
Mar molt agitada per grans onades.
• cast. mar gruesa (o picada). 13. mar
brava Mar amb onades que oscil·len
entre 4 i 6 m, que constituïx el grau
6 de l’escala de Douglas. • cast. mar
gruesa (o picada). 14. mar calma (o
mar bonança) Mar plana. • cast. mar
en bonanza (o en calma). 15. mar
d’aleta Mar de popa. • cast. mar de
aleta. 16. mar d’amura Mar de proa.
• cast. mar de amura. 17. mar de fons
(o de fora, o forana, o llarguera, o de
lleva, o de lluny) Ones que són degu-
des a vents llunyans o a vents que ja
han marcat. • cast. mar de fondo o
de leva. 18. mar de popa (o de proa,
o de costat) Mar en què les ones
envestixen lateralment la popa (o la
proa, o el costat) d’una nau. • cast.
mar de popa (o de proa, o de lado).
19. mar desfeta Mar amb onades
que oscil·len entre 6 i 9 m, que cons-
tituïx el grau 7 de l’escala de Douglas.
• cast. mar gruesa (o picada). 20. mar
enorme Mar amb onades de més de
14 m, corresponent al grau 9 de l’es-
cala de Douglas. • cast. mar enorme.
21. mar grossa Maregassa. • cast. mar
gruesa. 22. mar interior Mar que es
comunica amb l’oceà a través d’un
pas estret, d’un riu o d’un canal. • cast.
mar interior. 23. mar llarga Estat del
mar quan les ones són molt amples
però molt baixes. • cast. mar larga. 24.
mar llatí Mar mediterrani, que banya
la majoria de les terres romanitzades.
• cast. mar latino. 25. mar molt alta
Mar amb onades que oscil·len entre 9
i 14 m, que constituïx el grau 8 de l’es-
cala de Douglas. • cast. mar muy alta.
26. mar muntanyosa Mar agitada per
ones sense direcció determinada i de
9 a 14 m d’alçària. • cast. mar mon ta-
ñosa. 27. mar oberta Aigua exterior
a un port, a una rada, etc. • cast. mar
abierta. 28. mar oceana Oceà. • cast.
mar oceánica, océano. 29. mar plana
Mar sense onades, que constituïx el
grau 0 de l’escala de Douglas. • cast.
mar plana. 30. mar podrida Mar com-
pletament plana i transparent. • cast.
mar podrida. 31. mar rissada (o arris-
sada) Mar amb petites ondulacions
en la superfície, de menys de 0,1 m,
que constituïx el grau 1 de l’escala de
Douglas. • cast. mar picada (o rizada).
32. mar territorial Espai marítim,
sotmés a la sobirania d’un Estat, que
s’estén al llarg de les costes amb una
amplària limitada a dotze milles marí-
times. • cast. mar territorial. 33. mar
vella Estat del mar quan les ones són
conseqüència d’un vent ja calmat.
• cast. mar vieja.
marc m. 1. Bastiment. • cast. marco,
bastimento. 2. Part del timó on va
fixat l’arjau i que sosté el tascó. • cast.
marco.
marcació f. 1. Direcció o posició deter-
minada amb una brúixola d’un
objecte qualsevol. 2.Angle que forma
la carena de la nau amb la visual d’un
objecte. • cast. marcación.
mare f. 1. Ànima d’un cap o corda.
• cast. alma. 2. mare del timó Part
superior del fusell del timó on la
canya o arjau s’ajunta amb l’arbre del
timó. • cast. madre del timón.
89
AVOCABULARI NÀUTIC
marea f. 1. Moviment cíclic alternatiu
d’ascens i de descens del nivell de
l’aigua marina, a causa de l’atracció
gravitatòria del Sol i, principalment,
de la Lluna. • cast. marea. 2. marea
morta (o de quadratura) Marea alta
dismi nuïda a causa de les atracci-
ons gravitatòries contra restades de
la Lluna i el Sol quan es troben en
quadratura. • cast. marea muerta (o
de cuadratura). 3. marea negra Capa
erràtica d’olis pesats que cobrix la
superfície del mar o d’aigües con-
tinentals a causa d’aboca ments de
petroli o de gasoil, generalment per
accident d’una nau transportadora o
bé per l’erupció de pous petrolífers
mar endins. • cast. marea negra. 4.
marea roja Acumulació, en una àrea
marina, d’un nombre suficient de
dinòfits per a fer que l’aigua es torne
rogenca i a vegades tòxica per als
organismes filtradors, per als peixos,
etc. • cast. marea roja. 5. marea viva
Marea alta de gran amplitud que
passa quan les atraccions gravitatò-
ries de la Lluna i del Sol actuen en
una mateixa direcció. • cast. marea
viva.
maregassa f. Estat de la mar quan les
ones són més grans que en la mare-
jada i més menudes que en la mar
brava, que oscil·len entre 2,5 i 4 m,
que constituïx el grau 5 de l’escala
de Douglas. • cast. mar gruesa.
marejada f. Mar agitada, que no arriba
a temporal. • cast. marejada.
marejar v. 1. tr. Anar tombant (la vela
d’una nau), segons els canvis que fa
el vent. 2. tr. Posar en moviment (una
embar cació), governar-la i dirigir-la.
3. pron. Sofrir avaries (les mercaderies
d’una nau). 4. pron. Corrompre’s (l’ai-
gua potable de bord). • cast. marear.
marejol m. Mar un poc agitada, sense
arribar a maror, amb onades que
oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, que cons-
tituïx el grau 2 de l’escala Douglas.
• cast. marejadilla.
mareny m. Costa baixa i pantanosa
inundable per les aigües del mar.
• cast. marisma.
mareògraf m. Aparell per a registrar
les variacions del nivell del mar,
especialment les que produïxen les
marees. • cast. mareógrafo.
mareòmetre m. Aparell per a mesurar
les variacions de les marees. • cast.
mareómetro.
maresma f. Mareny. • cast. marisma.
maresme m. 1. Mareny. 2. Zona prò-
xima al mar, marina. • cast. marisma.
mareta f. Moviment suau de les ones
del mar bonança. • cast. mareta.
margarida f. 1. Nuc mariner que es fa
per acostar provisio nalment un cap
o perquè deixe de treballar una certa
part massa gastada. 2. Nuc d’un
escandall o d’una corredora. • cast.
margarita.
marí -ina 1. adj. Relatiu o pertanyent al
mar. 2. m. i f. Persona que té per pro-
fessió navegar. • cast. marino -na.
marina f. 1. La regió de terra pròxima al
mar, costa del mar. 2. Conjunt d’em-
barcacions pertanyents a un país. 3.
Conjunt de persones dedica des a les
tasques marineres. • cast. marina.
marinada f. Vent de la banda de mar.
• cast. marea, virazón.
marinatge m. Art de navegar. • cast.
marinaje.
marinejar v. 1. intr. Semblar de mar o
mariner, tindre’n alguna caracterís-
tica distintiva. • cast. parecer de mar
(o marinero). 2. intr. Bufar la mari-
nada. • cast. soplar la marea o el vira-
M
marinejar
MARGARIDA
90
zón. 3. pron. Rebre la marinada. • cast.
soplar la marea o el virazón.
marinenc -a adj. De mar, marí. • cast.
marino -na.
mariner -a 1. adj. Relatiu o pertanyent
al mar, a la marina o a la gent de
mar. 2. adj. Que té (una embarca-
ció) bones qualitats nàutiques, que
obeïx en les maniobres. 3. m. i f. Per-
sona que s’ocupa professionalment
de la conducció i del manteniment
d’una embarcació. 4. a la marinera A
la manera de la gent de mar. • cast. a
la marinera.
marineria f. Conjunt de mariners
d’una nau o d’una esquadra. • cast.
marinería.
marítim -a adj. Relatiu o pertanyent al
mar. • cast. marítimo -a.
maroma f. Corda molt grossa. • cast.
maroma.
maror f. 1. Mar agitada amb onades
que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que
constituïx el grau 3 de l’escala de Dou-
glas. • cast. marejada, marola. 2. forta
maror Mar amb onades que oscil·len
entre 1,25 i 2,5 m, que constituïx el
grau 4 de l’escala de Douglas. • cast.
fuerte marejada, fuerte marola.
marroquinar v. tr. Plegar cap a proa
(tota la vela). • cast. marroquinar.
marutxell m. Maror. • cast. marullo,
mareta.
marxapeu m. Corda grossa que, asse-
gurada pels caps a les vergues, al
botaló, etc., i sostinguda per uns
estreps, servix perquè els mariners
hi caminen durant les maniobres.
• cast. marchapié.
mascaró m. 1. mascarón. 2. mascaró
de popa Figura decorativa, sovint
policromada, que va en la part pos-
terior d’una nau. • cast. mascarón
de popa. 3. mascaró de proa Figura
decorativa que es col·loca en la part
alta del tallamar d’una nau, davall del
bauprés. • cast. mascarón de proa.
masqueta f. Peça corba que subjecta
la roda de proa del buc. • cast. curva
banda.
masteler m. 1. En una embarcació
de vela, pal menor que s’afig al pal
mestre per a sostindre les gàbies
i les veles altes. • cast. mastelero.
2. masteler de gàbia Masteler que
ve a continuació del pal mascle.
• cast. mastelero de gavia (o mayor).
3. masteler de gàbia Verga i vela
col·locades en el masteler de gàbia.
• cast. mastelero de gavia (o mayor).
4. masteler de gonetaCadascun dels
pals menors que sostenen les gone-
tes. • cast. mastelero de juanete. 5.
masteler de sobregoneta Cadascun
del pals menors que sostenen les
sobregonetes. • cast. mastelero de
sobre juanete. 6. masteler de velat xo
Cadascun dels pals menors que sos-
tenen els velatxos. • cast. mastelero
de velacho.
masteleret m. Pal menor o perxa que
es col·loca en moltes embarcacions
sobre el masteler. • cast. mastelerillo.
masteler
de goneta
masteler
de gàbia
MASTELER
91
AVOCABULARI NÀUTIC
matrícula f. Inscripció posada en
la proa d’una nau, davall del nom
mateix. • cast. matrícula.
medís m. Peça simètrica que forma la
base o l’extrem inferior de cada cos-
tella d’un buc. • cast. varenga.
mena f. Grossor d’una corda. • cast.
mena, grosor.
menjavents m. Vela de dimensions
reduïdes utilitzada en les embar-
cacions de pesca per a accelerar la
marxa. • cast. comevientos.
mercatori -òria adj. Relatiu o perta-
nyent al sistema de projecció de
Mercator. • cast. mercatoriano -na.
meridià -ana 1. adj. Relatiu o perta-
nyent al migdia, a l’hora del migdia.
• cast. meridiano -na. 2. m. Qualsevol
dels cercles màxims de la Terra que
passen pels pols. • cast. meridiano.
3. adj. Relatiu o pertanyent al meri-
dià. • cast. meridiano -na. 4. meridià
inicial m. Meridià que, convencio-
nalment, es pren com a origen per
a determinar, a l’est o a l’oest, la
longitud geogràfica de cada punt
de la Terra. • cast. meridiano inicial.
5. meridià magnètic m. Cadascuna
de les línies isògones compreses
entre els dos pols magnètics de la
Terra. • cast. meridiano magnético.
6. primer meridià m. Meridià adop-
tat com a origen de les longituds
geogrà fiques, és a dir, el 00o 00’ 00’’
de longitud. • cast. primer meridiano,
meridiano cero.
messa f. Vela quadra hissada en el pal
més pròxim a la popa. • cast. mesa.
messana f. Mitjana. • cast. mesana.
mestral m. Vent que bufa del nord-
oest. • cast. mistral.
mestrança f. 1. Drassana. • cast. asti-
llero. 2. Conjunt de fusters, calafats,
mestres d’aixa i altres operaris ocu-
pats en les drassanes en la construc-
ció i en la reparació de naus. • cast.
maestranza.
mestre m. 1. Arbre principal d’una
nau. • cast. maestro. 2. mestre d’aixa
Fuster constructor de naus. • cast.
calafate, carpintero de ribera.
metacentre m. Punt en què la verti-
cal que passa pel centre de pressió
d’un cos que sura en desequilibri
talla l’eix que contenia el centre de
gravetat i el centre de pressió quan
este cos estava en equilibri. • cast.
metacentro.
metacèntric -a adj. Relatiu o perta-
nyent al metacentre. • cast. metacén-
trico -ca.
metxa f. Part del pal que es clava en la
paramola i que servix de fonament a
l’arbre. • cast. mecha.
migjorn m. Vent que bufa del sud.
• cast. mediodía.
milla f. 1. Mesura itinerària que, en
temps dels romans, equivalia a mil
passes, és a dir, a 1.482 m. • cast. milla.
2. milla marina (o nàutica) Unitat de
longitud utilitzada en marina equiva-
lent a 1.852 m o 6.076,1 peus. • cast.
milla, milla marina (o náutica).
místic m. Embarcació de dos o tres
pals, de buc semblant al xabec,
usada antigament en la zona del
Mediterrani. • cast. místico.
/&
HSFHBM
&
MMFWBOU
4&
YBMPD
/8
NFTUSBM
8
QPOFOU
48
MMFCFJHHBSCÎ
/
USBNVOUBOB
4
NJHKPSO
MIGJORN
M
místic
92
mitjana f. 1. Arbre situat més prop de
la popa en les embar cacions de tres
pals. 2. Segon pal llevadís que por-
ten algunes embarcacions de pesca,
dites de mitjana. • cast. mesana.
moc m. 1. Pal subjecte per l’extrem
superior al tamboret del bauprés,
per on passen els vents o caps que
subjecten els botalons de floc i de
petifloc. 2. En les barques de mitjana,
corda que fa ferm el botaló de proa
en la part exterior de la roda. • cast.
moco.
modelisme naval m. Art de fer models
de naus a escala reduïda. • cast.
modelismo naval.
molinet m. Torn horitzontal col·locat
en direcció de babord a estribord
sobre la coberta de proa d’una nau
i que servix per a llevar les àncores.
• cast. molinete.
moll m. 1. Obra construïda en la vora
del mar o d’un riu navegable que
servix per a facilitar l’embarcament
i el desembar cament de persones i
mercaderies i, de vegades, de refugi
a les naus. • cast. muelle. 2. moll de
pilons Moll, generalment provisi-
onal, constituït sobre estaques o
pilons i que avança dins del mar.
• cast. muelle de pilones.
monobotella f. Bloc format per una
sola botella d’aire com primit, que
l’escafan drista es col·loca en l’es-
quena amb l’ajuda dels guarniments.
• cast. monobotella.
monotip m. Embarcació de regates
que forma part d’un conjunt d’uni-
tats idèntiques. • cast. monotipo.
monòxil adj. Que està construïda (una
piragua o canoa primitiva) a par-
tir d’un únic tronc de fusta. • cast.
monóxilo.
monsó m. Sistema de vents que com-
porta la inversió estacional de la seua
direcció dominant. • cast. monzón.
mort m. Àncora d’una sola ungla cla-
vada en el fons i fixada sòlidament a
una boia on s’amarren les embarca-
cions. • cast. muerto.
mosquetó m. Fermall metàl·lic de dife-
rents formes que es tanca automàti-
cament gràcies a una molla o que
sol ser col·locat en l’extrem d’un cap.
• cast. mosquetón.
mostatxo m. Cap amb què s’assegura
el bauprés a les mures. • cast. mos-
tacho.
motí m. Tumult o alçament de la
tripu lació o del passatge contra el
comanda ment d’una nau. • cast.
motín.
motonau f. Nau propulsada per
motors de combustió interna. • cast.
motonave.
motonàutic -a 1. adj. Relatiu o per-
tanyent a la motonàutica. • cast.
motonáutico -ca. 2. f. Utilització
esportiva de llanxes motores. • cast.
motonáutica.
mujol m. Torn o barra vertical d’un
argue. • cast. torno.
muleta f. 1. Antiga embarcació portu-
guesa de dimensions reduïdes, amb
un sol pal, molt inclinat a proa, la
qual s’utilitzava en la pesca fluvial en
el riu Tajo. 2. Tipus d’embarcació por-
tuguesa amb molta rufa, que arbora
dos o tres pals inclinats cap a proa i
que va aparellada amb veles llatines.
3. Barqueta de poca capacitat, inter-
mèdia entre el gussi i la barca de
palangre, destinada a la pesca del
MITJANA
93
AVOCABULARI NÀUTIC
verat. S’utilitza en les costes de la
Comunitat Valenciana i de Tarragona.
4. Barqueta menuda de riu, de fons
pla i de poca càrrega, utilitzada en la
Ribera d’Ebre. • cast. muleta.
multibuc m. Embarcació constituïda
per més d’un buc. • cast. multibu-
que.
muntant m. Part dreta i esquerra de
la popa, corresponent a les gambo-
tes raconeres vistes des de l’exterior.
• cast. montante.
mura f. Part de cada costat del buc
d’una nau en què este s’estreny cap a
la proa o cap a la popa. • cast. amura,
mura.
murgonal m. Punta de les vergues
d’una nau. • cast. penol.
mylar [angl.] m. Teixit lleuger però
molt fort que s’empra en la fabrica-
ció de gènoves i alguns espinàquers.
• cast. mylar.
Page updated
Google Sites
Report abuse