Diccionari nàutic català "G"
GPS (Global Position System) m. Apa-
rell que ens indica la nostra posició
en cada moment i amb gran preci-
sió. Es pot connectar a molts altres
equips electrònics de bord i propor-
ciona una infinitat d’informacions.
• cast. GPS.
gàbia f. 1. Garita que es posava en el
pal principal d’una nau, on es col-
locava el guaita. • cast. jaula. 2. Vela
que s’hissa en el masteler del pal
principal d’una nau. • cast. gavia. 3.
Verga on va envergada la vela gàbia.
• cast. gavia.
gabier -a m. i f. 1. Guaita d’una nau.
2. Mariner que des de la cofa diri-
gix la maniobra de la part alta dels
arbres. • cast. gaviero -ra.
gabieta f. 1. Cigala. • cast. cigala. 2.
Lloc situat a proa de la nau, sobre la
coberta, on es col·locava un sentine-
lla de nit. • cast. gavieta.
gafa f. 1. Pal d’uns dos metres de llar-
gària, amb un ganxo o dos en un
extrem, emprat per a ajudar a atra-
car i desatracar les embarcacions
menors. 2. Barra grossa, amb un
ganxo en l’extrem, que s’usa per a
corbar fustes al foc. • cast. gafa.
gaia f. Peça de tela tallada al biaix que
s’afig a cada costat de les veles trape-
zials. • cast. nesga.
gaiatell m. Boia lleugera destinada a
indicar la posició d’una àncora fon-
dejada recent ment, d’un torpede, o
de qualsevol altre objecte o ormeig
de pesca. • cast. boyarín.
galaverna f. Baina de fusta que es
fixava en la part del rem que fricci-
onava el costat de la barca quan es
remava. • cast. galaberna.
galera f. Nau de guerra típicament
mediterrània, de línies molt fines,
rasa, ormejada de veles, però
moguda princi palment amb rems,
i armada de rostre o esperó. • cast.
galera.
galeria f. Cadascun dels balcons que
hi havia en la popa dels navilis i
que anaven a la prolongació de les
cobertes. • cast. galería.
galga f. Estaca o ancorot amb què
s’assegura una àncora en cas de mal
temps. • cast. galga.
galiassa f. Nau de guerra més gran que
la galera, amb una sola coberta que
arborava tres pals amb veles llatines i
que duia fins a trenta-dos remers per
banda i huit canons. • cast. galeaza.
gàlib m. 1. Plantilla amb què els mes-
tres d’aixa fan totes les quadernes
d’una embarcació, des de la quadra
fins a la mura. 2. Configuració del
buc d’una nau. • cast. gálibo.
galibar v. tr. Donar forma (a una peça)
valent-se del gàlib. • cast. galibar.
galió m. Nau de càrrega o de guerra,
grossa, alterosa, sense rems, sem-
blant a la galera, amb tres o quatre
pals de veles generalment quadres,
A
69
G
G
pròpia dels segles XV, XVI i XVII. • cast.
galeón.
galiota f. 1. Galera menuda de setze a
vint rems per banda, dos pals amb
vela llatina i canons xicotets. 2. Barra
de fusta grossa que, en el sentit de
popa a proa, descansa sobre els
paraescuts i servix de sosteniment
dels quarters. • cast. galeota.
gallardet m. Banderí llarg i estret aca-
bat en punta que es col·loca en el
cim dels pals de la nau. • cast. gallar-
dete.
galleta (o galeta) f. 1. Peça redona o
virolla que es posa com a ornament
en l’extrem superior dels arbres de
les naus. 2. Peça redona del cim del
pal major on es penja un fanal. • cast.
galleta.
galliner m. Caixa que porten alguns
velers sobre coberta, a la part de
popa i seguint la forma arredonida
d’esta, destinada a guardar utensilis
i recanvis. • cast. cajón de herrami-
entas.
galló m. Part del rem, de secció qua-
drada i més grossa que la canya,
que hi ha a continuació del puny o
maneta. • cast. luchadero.
galó m. Bordó o tira de fusta de relleu
que resseguix longitudinalment
tota la part exterior de la nau. • cast.
galón.
galop m. 1. Espigó. • cast. espigón.
2. Part més prima de l’extrem d’un
masteler, que va des de l’última
encape lladura fins al galzés. • cast.
galope.
galotxa f. 1. Tascó que es clava en un
tauló del forro o en un altre lloc per
a subjectar un altre tauló, una barra,
etc., o per a servir-los de suport.
2. Tascó que, juntament amb altres,
es clava en la roda d’una embarca-
ció gran i que servix d’escaló per a
poder-hi pujar des de la platja. • cast.
galocha.
galtera f. Part alta de l’arbre de les
embarcacions de pesca, abans d’ar-
ribar als galzers, on va fix un bossell
menut per a hissar la vela. • cast. bar-
boquejo.
galzet m. Porció superior del pal, de
secció quadrada, entre la creueta i el
tamboret o entre este i la cofa. • cast.
calcés.
gambota f. 1. Peça de fusta o de ferro,
corbada, que va ferma al jou prin-
cipal i que forma, junt amb unes
altres peces, el buc de l’embarcació
per la part de popa. • cast. gambota.
2. gambota de proa Cada rama de
les peces que, a semblança de les de
popa, formen la carcassa i reforcen la
proa. • cast. gambota de proa.
gànguil m. 1. Embarcació de pesca
amb un sol pal amb vela llatina i amb
la proa igual que la popa, que arros-
sega el gànguil. 2. Embarcació molt
plana que té dins de la bodega un
depòsit amb comportes que s’obrin
per a llançar al mar les matèries sòli-
des procedents del dragatge. • cast.
gánguil.
ganivet m. Tros de lona tallat obliqua-
ment que s’afig a la vorada de les
veles a fi d’eixamplar-les gradual-
ment des dels punys del gràtil als del
pujament. • cast. vela de cuchillo.
ganya f. Peça que reforça la unió de
la roda de proa amb l’amura d’una
embarcació. • cast. cerreta.
gaó m. 1. Part exterior del buc d’una
barca que va des de les escues fins
a popa o a proa. • cast. pie de roda.
2. gaó de popa Porció del buc com-
presa entre la quaderna mestra i el
codast. • cast. pie de roda de popa.
3. gaó de proa Porció del buc com-
presa entre la quaderna mestra i la
roda de proa. • cast. pie de roda de
proa.
garbí m. Vent que bufa del sud-oest.
• cast. ábrego.
70
garbinejar v. intr. 1. Fer vent de garbí.
2. Tendir (el vent) a bufar de garbí.
• cast. soplar el ábrego. 3. Passar una
alineació no ben bé per un dels punts
presos com a senyals, sinó decantant
un poc cap a garbí o ponent. • cast.
derivar hacia el oeste.
garlopa f. Anella de ferro per on es
passa el senyal que subjecta el
botaló. • cast. zuncho.
garrutxo m. 1. Anella de fusta o de
ferro que, amb unes altres de sem-
blants, es cus al gràtil dels flocs i veles
d’estai per a envergar-les. 2. Anella
de corda que es fa en la ralinga de
caiguda per a prendre cada faixa
de rissos, subjectar les bolines, etc.
• cast. garrucho.
gasolinera f. Embarcació menor,
esportiva o utilitària impulsada amb
motor de combustió interna. • cast.
gasolinera.
gassa f. Llaç fet a l’extrem del puny
davanter de la vela llatina i que
servix per a enganxar-la a l’antena.
• cast. gaza.
gat de mar (o de nau, o d’embarca-
ció, etc.) m. Jove aprenent de mari-
ner. • cast. grumete, aprendiz de
marinero.
gata f. 1. Pescant de fusta o de ferro
que servix per a penjar l’àncora arran
de l’orla. 2. Cap de corda o de cadena
amb un guardacaps en un extrem i
un ganxo en l’altre, per a penjar l’àn-
cora al costat de la nau. 3. Verga de
mitjana en els aparells de creu. • cast.
gata.
gatera f. 1. Forat situat en la coberta
per on passa la cadena quan entra o
ix de la caixa de cadenes. 2. Tub que
puja des del fons de la caixa de cade-
nes fins a l’escobenc. • cast. gatera.
gavarra f. Embarcació robusta de bor-
des paral·leles i caps mínimament
afusats destinada al transport fluvial
de càrrega. • cast. gabarra, barcaza.
gavarrer -a m. i f. Tripulant d’una
gavarra. • cast. gabarrero -ra.
gelós -osa adj. Que s’inclina (una
embar cació) amb facilitat i no
aguanta vela o se’n va a la banda.
• cast. celoso -sa.
gènova m. Floc de grans dimensions.
• cast. génova.
gigre m. Torn de construcció simple
que porten a bord les barques de
bou per a poder fer més força quan
han de cobrar l’ormeig. • cast. chigre.
girocompàs m. Agulla giroscòpica.
• cast. girocompás, compás de giros-
copio.
git m. Acció de llançar una part de la
càrrega d’una nau per a salvar-la del
naufragi, per a intentar fer-la surar si
ha encallat, etc. • cast. echazón.
gitar v. tr. Llançar al mar una part de
la càrrega d’una nau per a salvar-la.
• cast. echar, arrojar.
gnomònic -a adj. 1. Que té (un sistema
de projecció) el punt origen en el
centre de l’esfera i el pla de projec-
ció en una tangent a l’esfera. 2. Que
es basa (una carta nàutica) en el sis-
tema de projecció gnomònica. • cast.
gnomónico -ca.
goleta f. Embarcació de vela de dos o
més pals a més del bauprés, els quals
són de dos peces i aparellen, cadas-
cun, una aurica i una escandalosa.
• cast. goleta.
goneta f. 1. Vela que s’allarga damunt
del velatxo, la gàbia i la sobremit-
jana. 2. Pal corresponent a les veles
del mateix nom. • cast. juanete.
GARRUTXO
71
A
71
VOCABULARI NÀUTIC
G
goneta
gorra de la roda f. Embarbador. • cast.
cabeza.
govern m. Tècnica usada per a diri-
gir una embarcació, per mitjà de la
maniobra combinada del timó i les
veles. • cast. gobierno.
governar v. 1. tr. Dirigir (una nau) amb
el timó. 2. intr. Obeir (una nau) el
timó. • cast. gobernar.
grada f. Estructura de fusta, de ferro
o de ciment armat, en forma de pla
inclinat, sobre la qual es construïxen
o es carenen les naus en les drassa-
nes. • cast. grada.
granera f. Obertura practicada en la
part superior del pal d’una embarca-
ció on va col·locat el bossell per on
passen els caps per a hissar l’antena.
• cast. cajera.
gratacel m. Vela menuda que s’hissa a
vegades en la part més alta del pal
major d’una nau. • cast. monterilla.
gràtil m. 1. Vora superior d’una vela
quadra o d’una aurica. • cast. grátil,
gratil. 2. gràtil de l’escota Vora infe-
rior d’una vela quadra, d’una aurica
o d’una vela de ganivet. • cast. grátil
de la escota.
gregal (o grec) m. Vent del nord-est.
• cast. gregal.
grímpola f. Gallardet col·locat en la
punta del pal o en un altre lloc que
servix per a indicar la direcció del
vent. • cast. grímpola.
groera f. Forat o obertura que es fa en
l’obra morta d’una nau per a fer-hi
passar un cap. • cast. groera.
grumet m. Mosso de la marineria.
• cast. grumete.
gúa f. Mesura de longitud usada per al
mesurament d’embarca cions, equi-
valent a quatre pams. • cast. codo.
guaira f.Vela triangular pròpia d’embar-
cacions menors, que va unida d’una
banda al pal mascle i de l’altra a la
botavara. • cast. guaira.
guarda f. Defensa. • cast. defensa.
guardacadena m. Barrot o llistó de
fusta clavat en el cantell de les tau-
les de guarnició per a subjectar les
cadenes de les bigotes. • cast. guar-
dacadena.
guardacadenot m. Peça de fusta
plana empernada en la part de fora
de la soleta, a babord i a estribord,
que té forats per on passen els cade-
nots. • cast. guardacarenote.
guardacaps m. 1. Anella amb què es
protegix una gassa de la fricció de
la corda que passa pel seu interior.
2. Reforç fet a la ralinga en els punys
de la vela. • cast. guardacabo.
guardainfant m. Reforç de fusta que
es posava entorn del cabrestant per
a augmentar-ne la circumferència.
• cast. guardainfante.
guardaobencs m. Barreta de ferro o
de fusta col·locada en la cara de dalt
de les bigotes superiors, en què es
trinquen els obencs per a subjectar-
los a distàncies convenients i evitar
que s’entregiren. • cast. guardaoben-
ques.
HSÆUJM
GRÀTIL
72
guardapesca m. Embarcació desti-
nada a vigilar que es complisca la
legislació relativa a la pesca. • cast.
guardapesca.
guardapunys m. Reforç que es fa en la
ralinga de la vela quan passa el puny.
• cast. guardacabo.
guardaveles m. Apagaveles. • cast.
guardavela.
guardí m. 1. Cap gros amb què es lliga
el timó perquè el mar no se l’em-
porte. • cast. galdrope. 2. Cadena
que, subjecta a banda i banda de la
canya del timó, va fins a la mateixa
roda de governall. • cast. guardín.
guarniment m. Conjunt dels caps amb
els quals van guarnides les veles
d’una nau. • cast. guarnimiento.
guarnir v. tr. 1. Posar (a un aparell, a un
arbre, etc., d’una nau) totes les cor-
des i accessoris necessaris per al seu
funcionament. 2. Passar una corda
per l’ull d’un bossell, d’un quadernal,
etc. • cast. guarnir.
guia f. 1. Conjunt de les taules de fusta
que, a manera de carrils, servixen
per a guiar les embarcacions quan
s’avaren. 2. Peça proveïda d’un forat
o d’una canal que servix per a guiar
la direcció d’una corda, per a can-
viar-ne la direcció o per a evitar que
les cordes s’emboliquen entre elles.
• cast. guía.
guillotinar v. tr. Travar la cadena de
l’àncora arran de l’escobenc. • cast.
guillotinar.
guinda f. Altura de l’arboradura d’una
nau en relació amb el seu buc. • cast.
guinda.
guindaleta f. Corda de cuiro o de
cànem de dos a tres centímetres de
grossària. • cast. guindaleta.
guindar v. tr. Hissar. • cast. izar, guin-
dar.
guindaressa f. 1. Sistema de corrioles
que formen part de l’aparell d’hissar
l’antena d’una barca. 2. Bossell de set
ulls que forma part de l’aparell d’his-
sar l’antena. • cast. guindaleza.
guindola f. 1. Flotador de salvament
disposat en l’extrem d’una corda
llarga amarrada a bord, que es llança
quan cau un home en l’aigua perquè
s’hi agafe. • cast. guindola. 2. f. Planxa
triangular formada per tres taules
per a rebre les càrregues i altres usos.
• cast. guindola. 3. guindola d’arbo-
radura Plataforma triangular de
dimensions reduïdes que fa de bas-
tida per a pintar, rascar, etc., en un
arbre, del qual se suspén horitzontal-
ment per les puntes. • cast. guindola
de arboladura.
guinyada f. Desviació d’una nau o
d’una aeronau cap a un costat o
l’altre del rumb a què navega. • cast.
guiñada.
guinyar v. intr. Fer guinyades (una
nau). • cast. guiñar.
guió m. Aguió. • cast. guión.
guitarra f. Conjunt de llistons clavats a
banda i banda de la botavara, usats
per a lligar-hi la vela quan és arriada.
• cast. guitarra.
gúmena f. Corda grossa usada per
a amarrar l’àncora i altres objectes
pesats. • cast. gúmena.
gussi m. Llaüt menut de pesca i de
passeig. • cast. barcón mastelero,
laúd.
73
AVOCABULARI