Diccionari nàutic català "S"

sabata f. 1. Falsa quilla, post de fusta

dura que es fixa a la quilla d’algunes

embarcacions de fusta per la seua

part inferior i en tota la seua llargà-

ria, per a reforçar-la i protegir-la en

les avarades i en les entrades al dic.

2. Peça de fusta que es fixa a la part

superior de la roda d’una embarca-

ció de pesca. 3. Tros de fusta amb

encaix que es posa entre l’àncora i

el buc d’una embarcació, quan es

porta penjada. • cast. zapata.

sabre m. 1. Maneta amb la qual són

accionats els molinets manuals. 2.

Barra de ferro o palanca que servix

per a travar o deixar lliure la cadena

de l’àncora. 3. Llistó de fusta que

sosté l’allunament d’una vela. • cast.

sable.

sagetia f. Embarcació d’aparell llatí,

d’una sola coberta, usada especi-

alment en l’edat mitjana en la zona

del Mediterrani, primerament de

dos pals, amb rems i menor que una

galera, i posteriorment de tres pals

i, en el segle XVI, sense rems. • cast.

saetía.

sàgola f. 1. Drissa de bandera. • cast.

driza (o triza) [de bandera]. 2. Corda

escorredora d’un ormeig de pesca.

• cast. cuerda.

sallar v. 1. intr. Córrer (una nau) tallant

l’aigua, fer camí veloçment. • cast.

navegar. 2. tr. Fer relliscar o rodar cap

a fora (un objecte) per damunt d’un

altre sobre el qual descansa, espen-

tant-lo o estirant-lo a força de braços

o valent-se de mà quines o d’aparells.

• cast. sacar fuera, zallar.

salpar v. 1. tr. Llevar (l’àncora o una

àncora). • cast. levar. 2. intr. Llevar

les àncores (una embarcació), partir.

• cast. zarpar, levar.

saludar v. tr. Disparar un canó d’una

nau de guerra, arriar un poc la ban-

dera o executar alguna altra mostra

conven cional d’honor i d’acatament

a la bandera d’una nació o d’un Estat,

a un cap d’Estat, a una ensenya, a

una altra nau, etc. • cast. saludar.

A

123

S

S

TBCSF

SABRE

124

salvavides m. 1. Cinturó de suro o

d’un altre material lleuger, jaqueta

amb suros o un altre flotador, que

permet surar sense necessitat de

nadar. • cast. salvavidas. 2. Bot salva-

vides. • cast. bote salvavidas.

sama f. Lloc situat a popa del llaüt de

l’Ebre on els peons dormen i tenen la

roba i altres objectes. • cast. sama.

sampan m. Embarcació xinesa, de fons

pla, que és governada gràcies a un

rem instal·lat a proa. • cast. sampán.

sàssola f. Cullerot de fusta per a traure

l’aigua del fons de la llanxa, barca,

etc. • cast. achicador.

seca f. 1. Verga més baixa del pal de

mitjana. • cast. seca. 2. Vela que va

subjectada a la verga més baixa del

pal de mitjana. • cast. vela seca.

semàfor m. Telègraf de banderes o

lluminós que, situat en un lloc ben

visible de la costa, permet establir

comuni cació amb les embarcacions.

• cast. semáforo.

senal m. Aparell de corrioles amb una

corda que passa per la punta de l’ar-

bre d’una barca de mitjana i que ser-

vix per a plegar la vela. • cast. cenal.

senó m. 1. Cobert xicotet que tapa una

part de la proa o de la popa d’una

barca i servix per a cobrir objectes i

resguardar-los de la pluja, etc. • cast.

talamete, tilla. 2. senó de popa

Coberta parcial que tenen algunes

naus a l’altura de la borda, des del pal

de messana fins al coronament de

popa. • cast. toldilla, castillo de popa.

sentina f. Part inferior d’una embarca-

ció, en el fons del buc, on s’acumula

l’aigua procedent de la neteja de les

bodegues o que entra pels costats,

per les cobertes, etc., i que n’és extreta

amb bombes. • cast. sentina, cala.

sentiner -a m. i f. 1. Encarregat de la

sentina. 2. Mariner que, en els llaüts,

estiba la xarxa i desempesca el peix.

• cast. sentinero -ra.

senyal m. 1. Dispositiu òptic, acústic o

d’una altra naturalesa, que servix per

a transmetre ordes i missatges en la

navegació i en els ferrocarrils. • cast.

señal. 2. senyal d’abandó Senyal fet

amb un xiulet, timbre o toc de cor-

neta per indicar a la tripulació d’una

nau que ha d’abandonar-la. • cast.

señal de abandono.

serrabosses m. Cadena amb què s’en-

ganxa l’àncora per les ungles per

a penjar-la al costat de l’orla. • cast.

boza de serviola.

serreta f. Manegueta, especialment la

fixada a l’orla d’un llaüt. • cast. mani-

gueta.

servar v. intr. Obeir (una embarcació)

el seu sistema de comandament,

especial ment el timó. • cast. gober-

nar.

serviola 1. f. Pescant fort i resistent,

de fusta o de ferro, que, disposat de

manera que eixia simètricament fora

de la borda, a banda i banda, prop de

l’amura, servia per a guarnir l’aparell

amb el qual s’elevava l’àncora quan,

per l’acció de l’argue, ja era fora de

l’aigua i la mantenia sostinguda o

la posava al seu lloc. La serviola fou

substituïda per la gata. 2. m. i f. Mari-

ner que fa de guaita a proa. • cast.

serviola.

servitud de salvament m. Gravamen

imposat als terrenys particulars que

confronten amb el mar, les riberes

dels rius, etc., susceptibles de ser

utilitzats, en casos de naufragi, per a

varar les naus i salvar-ne les restes i

la càrrega. • cast. servidumbre de sal-

vamento.

servo m. Cambra en la qual hi ha el

motor del timó en les embarcacions

mogudes a motor. • cast. servo.

sextant m. 1. Sexta part d’un cercle, és

a dir, la part de cercle continguda en

60°. 2. Instrument proveït d’un limbe

graduat i de dos espills, un dels quals

125

AVOCABULARI NÀUTIC

125

S

es mou solidàriament amb una ali-

dada mentres l’altre roman fix, i que

permet mesurar l’altura d’un astre

des d’una nau o des d’un avió. • cast.

sextante.

shock-cord [angl.] m. Cap de fibres de

goma elàstica. • cast. shock-cord.

singlada f. Singladura. • cast. singla-

dura.

singladura f. Camí que fa una nau en

un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre

hores, comptades de mitjanit a mit-

janit. • cast. singladura.

singlar v. intr. Navegar (una embarca-

ció) amb un rumb determinat. • cast.

singlar.

singló m. Cadascuna de les peces cor-

bes que lliguen les quadernes amb

les varengues en les embarcacions

de fusta. • cast. singlón, genol.

sirga f. 1. Corda que servix per a estirar

una xàrcia, una embarcació des de

terra per fer-la anar d’una ribera a

l’altra d’un riu, per fer-la avançar con-

tra corrent, etc. 2. Navegació, especi-

alment fluvial, en què l’embarcació

és arrossegada des de terra, per un

camí de sirga, per mitjà d’una sirga.

3. Corda proveïda d’un plom en un

extrem i d’un suro en l’altre, utilit-

zada com a element auxiliar dels

palangres quan són calats. • cast.

sirga.

sirgador -a m. i f. Persona que sirga.

• cast. sirgador -ra.

sirgar v. 1. tr. Estirar (una embarcació)

des de terra amb la sirga, per a fer-la

avançar. 2. intr. Navegar per l’acció de

la sirga, anar a la sirga. • cast. sirgar.

sisme submarí m. Moviment intens

produït en les aigües del mar per un

terratrémol que afecte el fons marí.

• cast. seísmo submarino, maremoto.

situació f. Punt de la carta que asse-

nyala la posició de l’embarcació o de

l’aeronau. • cast. situación, posición.

skeg [angl.] m. Aleta fixa que precedix

el timó. • cast. skeg.

sloop [angl.] m. Embarcació a vela

amb pal d’un únic floc, o vela a proa.

• cast. sloop.

sobarbada f. Puntal que es posa en la

roda i en el codast d’una embarca-

ció en grada per a sostindre’ls. • cast.

sobarbada.

sobre m. Vela menuda que s’hissa en

la part més alta d’un arbre. • cast.

monterilla.

sobrebanc m. Peça de fusta posada

com a reforç damunt del banc d’ar-

borar. • cast. sobrebanco.

sobrebolina f. Apagapenol. • cast.

apagapenol.

sobrebordó m. Macarró. • cast. macar-

rón.

sobrecàrrec m. i f. Mandatari que exer-

cix a bord d’una nau les funcions

administratives que li han confiat

el navilier o els carregadors. • cast.

sobrecargo.

sobrecàrrega f. Excés de càrrega

embarcada a bord d’una nau, que

arriba a fer submergir la línia de

màxima càrrega. • cast. sobrecarga.

sobrecivadera f. 1. Verga horitzontal,

la menor del bauprés i, per tant, més

sobrecivadera

FTQJMMHSBO

FTQJMMYJDPUFU VMMFSB

BMJEBEB

TPM

SEXTANT

126

alta que la civadera, que era assegu-

rada amb una raca en la seua creu

perquè poguera córrer pel botaló

de floc. 2. Vela quadra que era enver-

gada a la sobrecivadera. • cast. sobre-

cebadera.

sobrecoberta f. 1. Segona coberta

que hi ha o que es posa damunt

d’una altra per a reforçar-la, protegir-

la. 2. Nom que es donava també a la

coberta alta d’una nau. 3. Coberta

que hi ha damunt de la coberta prin-

cipal. • cast. sobrecubierta.

sobrecoll m. Sobrevolta que es fa amb

una corda per a lligar millor el cap.

• cast. sobrecuello.

sobreestaria f. Cada dia que trans-

corre després de les estaries normals

d’una nau, ja per a atendre la càrrega

o descàrrega, ja per altres motius.

• cast. sobreestadía.

sobregoneta f. Cadascuna de les veles

situades sobre les gonetes. • cast.

sobrejuanete.

sobremitjana f. Vela quadra del pal de

mitjana. • cast. sobremesana.

sobrequilla f. Biga de fusta o per-

fil de ferro o d’acer, en forma de

T o de doble T, disposat de proa a

popa damunt de la quilla, a la qual

és unida per l’interior del buc d’una

embarcació. • cast. sobrequilla.

sobrevent m. Costat d’on ve el vent,

especialment respecte a una embar-

cació. • cast. barlovento.

sola f. Regala. • cast. regala.

solapa f. Regala. • cast. regala.

solc m. Senyal o rastre efímer que

deixa, en la superfície de l’aigua, el

pas d’una embarcació. • cast. estela.

solcar v. tr. Traslladar-se una embarca-

ció (damunt de l’aigua), fendint-la

amb el tallamar i amb part del buc

que hi està submergida. • cast. sur-

car.

soldana f. Embarcació principal de les

esquadres turques. • cast. sultana.

soleta f. Regala. • cast. regala.

sonar m. Aparell de radiolocalització

submarina basat en el ressò produït

per un cos submergit en rebre una

ona ultrasònica. • cast. sonar.

sonda f. 1. Escandall. 2. Aparell mecà-

nic o radioelèctric utilitzat per a

determinar la profunditat del mar,

d’un riu, etc., en un punt determinat.

• cast. sonda.

sorgir v. 1. ant. intr. Ancorar. • cast.

anclar. 2. tr. Llançar (les àncores) dins

del mar. • cast. echar. 3. tr. Submergir

(algú o alguna cosa) dins del mar

agarrat per una corda o un altre lli-

gam. • cast. sumergir.

sorrar v. tr. Llastar (una embarcació)

amb sorra. • cast. lastrar.

sotabocal m. Peça de fusta que forma

part del forro d’una embarcació

menor i que s’estén de proa a popa

per davall del bocal. • cast. sotabo-

cal.

sotacinta f. Taula que va davall de

la cinta del buc d’una embarcació.

• cast. sotacinta.

sotapopa m. Lloc arrecerat situat

davall de la coberta d’una barca, a

popa. • cast. sotapopa.

sotaproa m. Espècie de caseta situada

davall de la coberta d’una barca, a

proa, per a desar-hi els arreus. • cast.

sotaproa.

sotavent m. 1. Costat oposat a aquell

d’on ve el vent o sobrevent. • cast.

TPCSFNJUKBOB BMUB

TPCSFNJUKBOB CBJYB

SOBREMITJANA

127

AVOCABULARI NÀUTIC

sotavento. 2. a sotavent Dirigir-se

l’embarcació cap al costat contrari al

sobrevent. • cast. a sotavento.

sotsobrar v. intr. Tombar-se (una

embarcació) sobre un costat fent

mitja volta. • cast. zozobrar.

sotsobre m. 1. Acció de sotsobrar una

embarcació. • cast. zozobra. 2. fer

sotsobre Sotsobrar. • cast. zozobrar.

spring [angl.] m. Amarra que es dóna

des de la proa cap a la popa o des de

la popa cap a la proa, i que es lliga al

moll. • cast. spring.

submarinisme m. 1. Conjunt de tèc-

niques d’immersió i d’exploració

submarina emprades amb finalitats

científiques, militars o esportives.

2. Pràctica de la immersió submarina

amb finalitats científiques, militars o

esportives. 3. Exploració submarina.

• cast. submarinismo.

submergible m. 1. Submarí. 2. Nom

donat en els primers temps dels sub-

marins a aquells que tenien bones

qualitats per a la navegació de super-

fície i que només se submergien

ocasional ment. • cast. sumergible.

superfície de càrrega màxima f. Pla

horitzontal d’una embarcació, deter-

minat per la línia de càrrega màxima.

• cast. superficie de carga máxima.

surada f. Acció de surar una embarca-

ció. • cast. flotación, flotamiento.

surar v. intr. Sostindre’s (un cos) en la

superfície d’un líquid, flotar. • cast.

flotar.

surf m. 1. Esport nàutic consistent a

planar amb una planxa especial, de

fusta o de material plàstic, sobre la

cresta de grans onades. • cast. surf.

2. surf de vela Esport nàutic que

consistix a navegar amb una planxa

de vela. • cast. windsurf.

S

surf

WFOU

TPCSFWFOU TPUBWFOU

SOTAVENT

TQSJOHT

SPRING