a balquena loc adv

Definició

En abundància.

L’any passat no hi havia bolets, però enguany n’hi ha a balquena; et cansaràs de collir-ne.

Etimologia

De l’àrab vulgar baleàric o hispànic b al-hinna, ‘amb generositat, amb abundor’, derivat de hánna, ‘pietat, força de sensibilitat’, usat amb el matís de ‘abundor de béns’.

Usos

• La mare semblava covar-me, en aquell ambient enutjós i rescalfat, m’arrissava el cabell, em pelava la fruita que m’havia de menjar, m’abrigava i em subministrava medicines a balquena com si m’hagués d’engreixar d’elles i que m’impregnaven la carn d’una olor, d’un regust químics, com si en lloc d’una persona fos un producte artificiós… Jo, però, em sentia feliç en aquella eterna situació d’aviciatura i convalescència. Enroscat en mi mateix, al marge de l’exterior, món amb el qual només tenia contactes furtius, sensorials, com una espècie de medusa…
  Baltasar Porcel, Cavalls cap a la fosca (Barcelona: Edicions 62, 1975), pàg. 182

• Si, d’artistes, sempre n’hi ha hagut pocs en la història, avui el sistema en fabrica a balquena. Molts, la majoria, es dediquen a la cosa artística per una fascinació —encara que es pensin que no— d’arrel burgesa: és a dir, sense que cap conflicte profund amb la realitat els impulsi naturalment a esdevenir artistes.
  Antoni Llena, «Sobre l’arxiu (universal) postmodern» (Avui, suplement Cultura, 6 de desembre del 2008)