Embedded Files
Les oficines d'Idiomatic estan obertes al públic.
raca
raca
f.
Anella de grans dimensions que es disposa en l’extrem d’una vela, d’una verga, etc., perquè puga córrer fàcilment al llarg d’un pal, d’un cap, etc.
• cast. raca.
racament
racament
m.
Collar de raca.
• cast.
racamento.
rada f. Badia apta per a arrecerar-hi les
naus. • cast. rada.
radar m. Aparell que permet localitzar
i identificar un objecte, avaluant-ne
la distància, per mitjà d’ones radioe-
lèctriques d’alta freqüència (microo-
nes). • cast. radar.
radiobalisa f. Balisa que emet energia
electromagnètica per definir la seua
situació. • cast. radiobaliza.
radiofar m. Balisa que fa indicaci-
ons d’advertència per mitjà de la
transmissió automàtica de senyals
electro magnètics de ràdio. • cast.
radiofaro.
radiogoniòmetre m. Aparell per a
determinar la direcció d’un emissor
d’ones radioelèctriques, utilitzat en
radiogoniometria. • cast. radiogoni-
ómetro.
radiogoniometria f. Mètode per a
determinar la direcció i la posició
d’un emissor de ràdio. • cast. radio-
goniometría.
radionavegació f. Navegació aèria o
marítima basada en la utilització de
dispositius radioelèctrics, emissors o
receptors, bé instal·lats a terra, bé a
bord de l’aeronau o de l’embarcació.
• cast. radionavegación.
ràfega f. Fluctuació del vent en di recció
i velocitat. • cast. ráfaga.
rai m. 1. Conjunt de trams o lligats de
troncs o bigues, subjectats paral-
lelament els uns amb els altres amb
redor tes, que, conduït amb rems per
dos o més raiers, es deixa anar seguint
el corrent d’un riu per al transport de
la mateixa fusta. 2. Espècie de vehi-
cle aqüàtic constituït per un conjunt
d’elements flotants subjectats entre
ells que no arriben a formar un cos
únic estanc. • cast. almadía, balsa.
raig m. Massa d’aire llançada a gran
velocitat cap arrere per la tovera, en
la propulsió per reacció d’embarcaci-
ons. • cast. chorro de aire.
ralinga f. Cap cosit a les vores de
les veles per a reforçar-les. • cast.
relinga.
A
117
R
R
SBMJOHBEFDBJHVEB
SBMJOHBEFQVKBNFOU
SBMJOHBEFHSÆUJM
RALINGA
118
ralingar v. tr. 1. Cosir la ralinga o les
ralingues (especialment a les veles).
2. Hissar una vela fins que les ralin-
gues estiguen ben tibants. • cast.
relingar.
randa f. Caiguda d’una vela. • cast.
caída [de una vela].
ranxo m. Cabina d’una embar cació
destinada a dormitori de la tripula-
ció. • cast. rancho.
rastrejar v. intr. Rascar (una àncora) el
fons del mar. • cast. rastrear.
rastrera f. Vela del trinquet semblant a
l’ala. • cast. rastrera, ala de trinquete,
arrastradera.
ratera f. Fulla de llanda circular, un poc
cònica i amb un forat central, pel
qual passa una amarra, que impedix
a les rates de terra pujar a bord per
esta amarra. • cast. ratonera.
ratxa f. Bufada de vent. • cast. racha,
ráfaga.
ratxar v. intr. Bufar (el vent) a ratxes.
• cast. rachear.
reach [angl.] m. Boia que en triangle de
regata no està alineada amb el vent.
• cast. reach.
recalada f. Acció de recalar una embar-
cació. • cast. recalada.
recalar v. 1. intr. Arribar (una embar-
cació) després d’una navegació, a la
vista d’un cap o d’un altre punt de la
costa i a una distància que permet
reconéixer-lo i marcar-lo amb segu-
retat. • cast. recalar. 2. intr. Arribar (el
vent o el mar) al punt on es troba
una embarcació o a qualsevol altre
lloc determinat, especialment si hi
havia calma o l’aigua no hi arribava.
• cast. recalar. 3. tr. Calar. • cast. calar.
recalcar v. intr. Fer (una embarcació)
un curt moviment d’escora. • cast.
recalcar, dar de (o a la) banda, dar
bandazos.
recalmó m. Brusca disminució del
vent, i a vegades de la marejada.
• cast. recalmón.
recer m. Lloc per a posar-se a cobert
del vent, de les injúries del temps.
• cast. socaire, cobijo.
redona f. Vela els punys de la qual
formen angles perfecta ment rectes.
• cast. redonda.
reflux m. Moviment descendent de la
marea. • cast. reflujo.
regala f. Fusta o passamà que cons-
tituïx la part superior de la borda
d’una embar cació. • cast. regala.
regata f. Carrera de regularitat o de
velocitat per a embarcacions amb
motor, de vela o de rem. • cast.
regata.
regatar v. intr. Córrer (dos o més embar-
cacions) a veure quina passa davant
de l’altra o les altres. • cast. regatear.
regió abissal f. Zona marina com-
presa, aproximadament, entre els
3.000 i els 7.000 metres de profundi-
tat. • cast. región abisal.
regió (o zona) marítima f. Departa-
ment marítim. • cast. región (o zona)
marítima.
regir v. intr. 1. Fer efecte en el rumb
d’una embarcació l’acció del timó.
2. Obeir (una embarcació) els movi-
ments comunicats pel timó. • cast.
regir.
registre m. 1. Tonatge de registre,
arqueig. • cast. arqueo, tonelaje. 2.
registre mercantil Oficina pública
on són inscrits els comerciants, indi-
viduals o col·lectius, les naus i certs
documents que assenyala la llei.
• cast. registro mercantil.
reial adj. ant. 1. Que té (una nau) tres
ponts i més de 120 canons. 2. Que
portava (una galera) l’estandard
reial. • cast. real.
relligar v. tr. Trincar i lligar (les drisses)
després d’hissada la vela. • cast. rea-
tar.
rellotge marí m. Cronòmetre. • cast.
reloj marino (o de longitudes), cro-
nómetro.
119
AVOCABULARI NÀUTIC
rem m. 1. Instrument de fusta, sem-
blant a una pala llarga i estreta, que
servix per a impulsar embarcacions
manualment en fer força en l’aigua
• cast. remo. 2. Esport nàutic que con-
sistix en competicions entre embar-
cacions mogudes per rems. • cast.
remo. 3. a rems (o al rem) Per l’acció
dels rems. • cast. a remo (o al remo).
4. batre els rems Posar en moviment
els rems dins de l’aigua per fer anar
l’embarcació. • cast. batir los remos.
remada f. 1. Acció de remar. 2. Cada
moviment d’un rem dins de l’aigua.
• cast. remada.
remador -a 1. m. i f. Persona que rema.
2. f. Lloc d’un llaüt de l’Ebre on va
muntada una escalemera i on es
col·loca un remador per a ajudar-ne
la maniobra quan és feta a força de
rems. • cast. remador -a.
remaire m. i f. Remador, remadora.
• cast. remador -a.
remar v. intr. Moure de manera conve-
nient el rem o els rems per a impul-
sar una embarcació en l’aigua. • cast.
remar.
remer -a m. i f. Remador, remadora.
• cast. remero -ra.
remig m. Espai entre banc i banc en
una embarcació moguda per remers.
• cast. remiche.
remolar m. Operari que, en una dras-
sana o a bord d’una embarcació,
s’encar regava de la fabricació, la
conservació i la reparació dels rems.
• cast. remolar.
remolc m. 1. Cap, cable o cadena
emprat per a remolcar una embar-
cació. • cast. remolque. 2. donar
un remolc Efectuar les maniobres
necessàries per a poder remolcar
una embarcació. • cast. dar remol-
que. 3. remolc abarloat Maniobra
que consistix a remolcar una embar-
cació situant-se el remol cador al seu
costat i quasi tocant-lo. • cast. remol-
que abarloado. 4. remolc en fletxa
Maniobra que consistix a remolcar
una embarcació, o acció de remol-
car-la, per mitjà d’un o dos cables, de
manera que quede a popa del remol-
cador i en la direcció del seu eix.
• cast. remolque en flecha. 5. remolc
en punta Maniobra que consistix a
remolcar una embarcació situant-se
el remolcador prop de la proa, de
manera que l’angle format pels eixos
longitudinals d’ambdós siga agut.
• cast. remolque en punta.
remolcador m. Embarcació especial-
ment concebuda i construïda per a
remolcar les naus. • cast. remolcador.
remolcament m. Contracte de trans-
port marítim pel qual el capità d’un
remolcador s’obliga a arrossegar una
embarcació per un preu estipulat.
• cast. contrato de remolque.
remolcar v. tr. Fer avançar darrere seu
una nau (una altra embarcació) esti-
R
remolcar
REM
120
rant-la amb caps, cables o cadenes.
• cast. remolcar.
repunt m. Moment en què la marea és
parada i en disposició de pujar o de
baixar. • cast. repunte.
repuntar v. intr. Començar (el mar) a
moure’s perquè puja la marea. • cast.
repuntar.
resclosa f. 1. Construcció feta en
un canal o en un riu navegable
de manera que les embar cacions
puguen salvar un desnivell, causat
en els canals d’enllaç per la diferèn-
cia de nivell dels mars, creat en els
rius de les preses, etc. • cast. esclusa.
2. Construcció feta en alguns ports,
els ports tancats, a l’entrada de les
dàrsenes, de la mateixa naturalesa
que les rescloses dels rius i dels
canals, destinada a evitar el descens
de nivell en la dàrsena durant la bai-
xamar i a protegir el port en la plena-
mar i en les tempestats. • cast. dique.
respirador m. Cadascun dels orifi-
cis practicats en la coberta de les
embarca cions que permeten la res-
piració dels compartiments interiors,
dels pallols, dels tancs de combusti-
ble, etc. • cast. respiradero.
ressaca f. Moviment de retrocés de
l’aigua que ha avançat riba amunt
després de desfer-se l’onada. • cast.
resaca.
restinga f. Fletxa que, partint d’un
extrem d’una badia, s’unix amb una
altra, formada en la part oposada,
de manera que es forma una barra
contínua d’arena o cordó litoral que
separa la badia de la mar oberta.
• cast. restinga.
retenidor m. Corda amb què, des de
terra, es reté la barca en avarar-la.
• cast. retenedor.
retorta f. Corda per a lligar els troncs
d’un rai. • cast. vilorta, vilorto.
revirament m. Angle que forma amb
el pla transversal el pla d’una qua-
derna o d’una aleta revirada. • cast.
reviro.
revirar v. tr. Tòrcer, desviar de la línia
dreta. • cast. revirar.
revirat -ada adj. Que no tenen sime-
tria (els costats d’una embarcació) a
causa d’una mala construcció. • cast.
revirado -da.
revoltó m. Part arquejada o angulosa
de la popa d’una nau per damunt del
timó. • cast. bovedilla.
ria f. Entrant marítim sinuós i ramificat
de parets inclinades. • cast. ría.
riba f. Vora del mar, d’un riu, d’un llac.
• cast. orilla, ribera, borde.
ribera f. 1. Terrenys pròxims al riu o al
mar. 2. Riba. • cast. ribera.
riberejar v. intr. Vorejar, recórrer la riba
del mar o d’un riu. • cast. recorrer la
orilla.
rifar v. pron. Esgarrar-se (una vela) a
causa del vent. • cast. rifarse.
ris m. 1. Cadascun dels cordells que
tenen les veles, cosits a la faixa de
rissos, que servixen per a aferrar un
tros de vela de manera que quede
reduïda la seua superfície exposada
al vent. • cast. rizo. 2. Cadascun dels
trossos d’una vela que poden ser
aferrats amb els rissos. • cast. rizo.
3. amollar rissos Desaferrar els ris-
sos per a augmentar la superfície
d’una vela exposada al vent. • cast.
soltar rizos. 4. faixa de rissos Tira de
lona que és cosida, a tall de reforç,
a cadascuna de les cares d’una vela
tot al llarg de les rengleres de rissos.
• cast. faja de rizos. 5. prendre rissos
Aferrar un tros de vela amb els rissos.
• cast. tomar rizos.
rissar (o arrissar) v. tr. 1. Moure la
mar, el vent, formant ones xicotetes.
• cast. rizar. 2. Disminuir la superfície
lliure (d’una vela) lligant-ne una part
amb els rissos. • cast. antagallar.
roda f. 1. Peça de fusta o de ferro que,
partint de la punta de la carena,
121
AVOCABULARI NÀUTIC
forma la proa o la popa de la nau.
• cast. roda. 2. anar en roda Anar
sense govern, desordenades (les
naus). • cast. ir en roda. 3. estar en
roda Estar fondejada (una nau) amb
una o més àncores de vira, presen-
tant sempre la proa a la part d’on ve
el vent. • cast. estar en roda. 4. roda
de governall Roda de timó. • cast.
rueda de gobierno. 5. roda de popa
Roda de davant, la que talla l’aigua.
• cast. roda de popa. 6. roda de pale-
tes Roda proveïda d’una sèrie de
braços radials en l’extrem de cadas-
cun dels quals va muntada una peça
plana, anomenada pala o paleta,
que, disposada al costat del buc
d’una embarcació i eventualment
en la popa, amb l’eix de rotació per-
pendicular al seu pla longitudinal, la
propulsa. • cast. rueda de paletas (o
álabes). 7.roda de proa Roda de dar-
rere, on hi ha el timó. • cast. roda de
proa. 8. roda de timó Roda guarnida
de mànecs en la perifèria i fixada pel
seu centre a un eix, que permet, en
fer-la girar, maniobrar el timó. • cast.
rueda de timón.
rol m. Llibre o conjunt de documents
que porta a bord el capità o el patró
d’una embarcació, legalitzats per
l’autoritat de marina, que conté la
llista completa dels membres de la
tripulació, les dades del propietari i
del noliejador, les caracte rístiques de
l’embarcació, etc. • cast. rol.
romball (o rumball) m. Tros de fusta
que es posa com a pedaç en la part
baixa de les barques per a tapar el
forat del desaigüe o per a tapar un cla-
vill o un forat en el buc d’una embar-
cació de fusta. • cast. sobresano.
romballar v. tr. Posar romballs. • cast.
poner sobresanos.
rompent m. 1. Lloc on rompen les
onades. 2. L’ona quan romp. • cast.
rompiente.
rondana f. Corriola per on passa la
gassa. • cast. roldana.
ronsa, anar a la loc. Anar a mercé del
vent (una embarcació que no és
ancorada ni amarrada). • cast. ronza,
ir a la.
rosa dels vents f. Cercle dividit en
trenta-dos parts iguals que indiquen
els quatre punts cardinals i vint-i-
huit d’intermedis, és a dir, els trenta-
dos rumbs de l’ho ritzó, sobre el qual
són efectuades les indicacions de les
agulles nàutiques. • cast. rosa de los
vientos.
rufa f. Curvatura, fent panxa cap avall,
que pren la carena d’una nau per
defecte de construcció, per antigui-
tat, etc. • cast. arrufadura, arrufo.
R
rufa
/&
HSFHBM
&
MMFWBOU
4&
YBMPD
/8
NFTUSBM
8
QPOFOU
48
MMFCFJH(BSCÎ
/
USBNVOUBOB
4
NJHKPSO
ROSA DELS VENTS
RODA DE TIMÓ
122
ruixat m. Arruixada.
•
cast. aguacero,
chubasco.
ruixó m. Àncora menuda de tres bra-
ços, o més generalment de quatre i
sense cep, utilitzada en les barques
de poca gran dària per a fondejar, per
a enganxar i traure coses del fons del
mar, etc.
• cast. rezón.
rumb m. 1. Cadascuna de les trenta-
dos parts iguals en què és dividida la
rosa nàutica o rosa dels vents, ano-
menades també quartes. 2. Angle format per la direcció de la proa
d’una embarcació amb el meridià
geogràfic, amb el magnètic o amb
el de l’agulla. 3. Direcció que seguix
una embarcació, un corrent, la
marea, etc. 4. Orientació d’una cons-
trucció o d’una cosa estàtica, com
un moll o una costa. 5. Forat que tra- vessa de banda a banda l’obra viva
d’una embarcació, a proa o a popa,
prop, respectivament, de la roda o
del codast, pel qual es passa un cap
o un cable en l’operació de varar-la o
de traure-la en terra.
• cast. rumbo.
ruta f. 1. Itinerari que ha de seguir i
que seguix una embarcació per a
anar d’un punt a un altre, seguint un
rumb o més.
• cast. ruta. 2. cambra
de ruta Departament prop del pont
de comandament d’una nau on són
guardats els cronòmetres, les cartes
nàuti ques, el quadern de bitàcola
i altres aparells, i els llibres i docu-
ments relatius a la navegació. • cast.
cámara de ruta.
RUIXÓ
AVOCABULARI NÀUTIC
R
sabata f. 1. Falsa quilla, post de fusta
dura que es fixa a la quilla d’algunes
embarcacions de fusta per la seua
part inferior i en tota la seua llargà-
ria, per a reforçar-la i protegir-la en
les avarades i en les entrades al dic.
2. Peça de fusta que es fixa a la part
superior de la roda d’una embarca-
ció de pesca. 3. Tros de fusta amb
encaix que es posa entre l’àncora i
el buc d’una embarcació, quan es
porta penjada. • cast. zapata.
sabre m. 1. Maneta amb la qual són
accionats els molinets manuals. 2.
Barra de ferro o palanca que servix
per a travar o deixar lliure la cadena
de l’àncora. 3. Llistó de fusta que
sosté l’allunament d’una vela. • cast.
sable.
sagetia f. Embarcació d’aparell llatí,
d’una sola coberta, usada especi-
alment en l’edat mitjana en la zona
del Mediterrani, primerament de
dos pals, amb rems i menor que una
galera, i posteriorment de tres pals
i, en el segle XVI, sense rems. • cast.
saetía.
sàgola f. 1. Drissa de bandera. • cast.
driza (o triza) [de bandera]. 2. Corda
escorredora d’un ormeig de pesca.
• cast. cuerda.
sallar
sallar
v.
1. intr. Córrer (una nau) tallant l’aigua, fer camí veloçment.
• cast. navegar.
2. tr. Fer relliscar o rodar cap a fora (un objecte) per damunt d’un altre sobre el qual descansa, espentant-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de mà quines o d’aparells.
• cast. sacar fuera, zallar.
salpar
salpar
v.
1. tr. Llevar (l’àncora o una àncora).
• cast. levar.
2. intr. Llevar les àncores (una embarcació), partir.
• cast. zarpar, levar.
saludar
saludar
v. tr.
Disparar un canó d’una nau de guerra, arriar un poc la bandera o executar alguna altra mostra conven cional d’honor i d’acatament a la bandera d’una nació o d’un Estat, a un cap d’Estat, a una ensenya, a una altra nau, etc.
• cast. saludar.
Page updated
Google Sites
Report abuse