entema f

Actitud de repulsió d’una persona cap a una altra, normalment injustificada i irracional, que fa que es considere desfavorablement tot allò que fa o diu.

I dius que tots els mestres et suspenen perquè et tenen entema?

Quina entema que li tens!

Etimologia

Variant de tema en l’expressió prendre (algú) de tema, ‘agafar-li tírria’: El director m’ha pres de tema. Segons el DCVB, entema s’usa en valencià i també a Eivissa.

Usos

—Jeremies, cal veure ben de cara la gravetat de la situació. Tenim al davant els embolics i males arts d’una persona maligna, per bé que una mica atorrollada, la bruixa Safranera, que té molt de poder i li deu haver pres entema al rei jove i consentit… Tanmateix, dormiu tranquils, que ben servits sereu.

Enric Valor, «El rei Astoret», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)