Diccionari Nàutic en català "E"

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z

eixàrcia f. Xàrcia. • cast. jarcia.

elefant m. La quaderna més gran del


buc d’una embarcació. • cast. cua-

derna maestra.


embancadura f. Conjunt de bancs

d’una embarcació de rem o de vela.

• cast. bancadas (pl.).

embancar v. intr. i pron. Entrar (una

embarcació) en un banc d’arena.

• cast. embancarse, embarrancar.

embarcació f. 1. Construcció capaç de

surar, que es desplaça per l’aigua, i


que s’utilitza com a mitjà de trans-

port. • cast. embarcación. 2. embar-

cació menor Embar cació de menys


de vint tones de desplaçament,


generalment destinada a la nave-

gació interior o a servicis auxiliars.


• cast. embarcación menor.

embarcada f. Embarcament. • cast.

embarque (m.).

embarbador m. Espècie de cap que

sobreïx de l’orla per a lligar altres

caps. • cast. cabeza (f.).


embarcador m. Lloc destinat a l’embar-

cament de persones o de mercade-

ries. • cast. embarcadero.


embarcament m. Acció d’embarcar o

d’embarcar-se. • cast. embarque.

embarcar v. 1. tr. Introduir (persones

o mercaderies) en una embarcació,

en un tren, en un avió, etc., per al seu

transport. 2. intr. i pron. Entrar, pujar,

en una embarcació per emprendre

un viatge. 3. intr. i pron. Entrar com a


tripulant d’una embarcació. • cast.

embarcar.


embarrancar v. intr. i pron. Encallar-

se una embarcació en un fons de


roques o en un altre obstacle sub-

marí. • cast. embarrancar.


embat m. Colp fort que pega l’onada

contra les roques, contra una nau,

etc. • cast. embate.

embicar v. tr. 1. Posar una verga en


direcció obliqua respecte a l’horit-

zontal o com a senyal de dol a bord.


2. Inclinar la proa cap a la part d’on

ve el vent. • cast. embicar.

embó m. 1. Taula del forro exterior

de les embarcacions de fusta. • cast.


embono. 2. Embornal. • cast. imbor-

nal, embornal.


embocar v. tr. Entrar (en un port, riu,


carrer, etc.), per la seua boca o embo-

cadura. • cast. embocar.


emboirar-se v. pron. Cobrir-se de boira

l’horitzó. • cast. anieblarse, aneblarse.

embonar v. tr. Afegir taulons als del


forro (d’una embarcació) a fi d’aug-

mentar-ne la mànega i donar-li més


estabilitat. • cast. embonar.

embornal m. Cadascun dels forats i

canals que hi ha a cada costat d’una

nau per a evacuar l’aigua de pluja

o de les onades que ha entrat a

coberta. • cast. imbornal, embornal.

emborrascar-se v. pron. Formar-se una

borrasca, amenaçar borrasca. • cast.

emborrascarse, aborrascarse.



embragar v. tr. Passar una braga (al vol-

tant d’una càrrega). • cast. embragar.


embrancar-se v. pron. Enganxar-se (un

ormeig, una corda, etc.) amb algun

obstacle submarí. • cast. enredarse,

enrocarse.

embrear v. tr. Pintar i revestir amb una

capa de brea o quitrà en calent les

juntures dels taulons del forro i les


taules de la coberta, després de cala-

fatar-les, per a fer-les impermeables


a l’aigua. • cast. embrear.


emmarar-se v. pron. Entrar (una embar-

cació) mar endins. • cast. enmararse.


empalmament m. 1. Acció d’ento-

llar dos caps. 2. Teixit que formen


els fils de dos caps entollats. • cast.

empalme.

empalmar v. tr. Unir dos caps de corda

entreteixint els fils de l’un amb els fils

de l’altre. • cast. empalmar.

empalomadura f. Lligada forta amb la

qual, a distàncies proporcionals i en

comptes de costura, s’unix en alguns

casos la ralinga a la seua vela. • cast.

empalomadura.


empalomar v. tr. Palomar. • cast. empa-

lomar.


empavesada f. 1. ant. Defensa que es


feia amb una fila de pavesos, espe-

cialment al voltant d’una nau. • cast.


empavesada. 2. Orla menuda que hi

ha damunt de la batallola de la part

de popa d’una barca de mitjana.

• cast. empavesada. 3. Conjunt de


banderoles i gallardets per a orna-

mentar les embarcacions els dies de


festa. • cast. empavesado (m.).

empavesar v. tr. Adornar (una nau)

amb draps, banderes, gallardets, etc.

• cast. empavesar.

empenar v. tr. Plegar (la vela) sense

arriar-la, lligant-la al car i a la pena de

l’arbre mestre. • cast. empenar.

empopada f. 1. Acció del vent sobre

una nau bufant en la direcció de

popa a proa. • cast. empopada. 2.


córrer una empopada Córrer (una

nau) un temporal popa al vent i a la

mar. • cast. correr una empopada.

empopar v. intr. 1. Calar molt de popa

(una nau). 2. Donar la popa al vent.

3. Navegar amb el vent de popa.

• cast. empopar.

emproar v. intr. 1. Calar molt de proa

(una nau). • cast. calar mucho de

proa. 2. Posar la proa (d’una nau) de

cara al vent, a la marea, al corrent o a

un objecte determinat. • cast. poner

proa a.

empunyidura f. 1. Lligament del puny

del gràtil d’una vela en el penol de

la verga respectiva. 2. Lligament dels

extrems d’una faixa de rissos que es

fa en la verga quan es prenen estos.

3. Cap o corda prima que s’utilitza

per a fer els rissos. 4. Cadascun dels

dos angles de la part superior de la

vela. • cast. empuñidura.


encallador m. Lloc on poden encallar


els vehicles o les naus. • cast. encalla-

dero, varadero.


encallar v. intr. Quedar-se parada (una

embarcació) i no poder navegar

perquè no té prou aigua per a surar.

• cast. encallar, varar.


encapelladura f. Punt del pal o maste-

ler on es reunixen els caps (obencs,


estais, etc.) que el sostenen. • cast.

encapilladura.


encapellar v. tr. 1. Enganxar un cap (a


un penol de verga, coll de pal o mas-

teler, etc.), per mitjà d’una gassa feta


en un dels extrems. 2. Encaixar una

gassa de mà a una cornamusa. • cast.

encapillar.


encepadura f. 1. Cadascun dels res-

salts que té la canya de l’àncora prop


de l’ull perquè, encaixant el cep, este

quede més segur. 2. En l’àncora de

cep, cadascuna de les extremitats

esfèriques, una de les quals forma

una sola peça amb el cep, i l’altra pot


ser descollada en el moment de des-

encepar l’àncora. • cast. encepadura.


encepar v. 1. tr. Posar el cep (a una

àncora). 2. tr. Clavar l’àncora al fons

per a fixar (l’embarcació). 3. pron.

Embolicar-se (la corda o la cadena)

amb el cep de l’àncora fondejada.

• cast. encepar.

encerat m. Teixit impregnat amb cera

o amb una mescla de quitrà emprat


principalment per a aixoplugar mer-

ca deries emmagatzemades a l’aire


lliure, tapar embarcacions i, en gene-

ral, com a cobertor contra la pluja i la


intempèrie. • cast. encerado.

encintar v. tr. Posar (en una nau) les

cintes dels costats. • cast. encintar.

encostellada f. Barca en construcció

quan ja s’han posat les estameres i

els medissos. • cast. encostillada.

encuixar v. tr. Lligar l’àncora arran

de l’orla durant la navegació. • cast.

arrizar.


enferir v. tr. 1. Presentar l’una contra

l’altra (dos peces que s’han d’unir). 2.

Unir (l’àncora) a la cadena per mitjà

d’un grilló. 3. Fer ferma (una vela).

• cast. entalingar.

enfilació f. 1. En una competició de

rem, direcció paral·lela al carrer de

la regata. 2. Punt de vista del relleu

de la costa, que servix al pescador

com a guia per a orientar-se en la

situació de la barca en el mar. • cast.

enfilación.

enflonc m. Cap que forma part de

l’a parell d’hissar l’antena. • cast.

amante.

enfogonament m. 1. Cadascun dels

forats que hi ha en les cobertes

d’una nau per a fer-hi passar els pals

i que es designa amb el nom del pal

i el de la coberta. • cast. fogonadura.

2. Qualsevol forat de la coberta per


on es passen tubs, etc. • cast. fogo-

nadura. 3. Entrant semicircular en la


part posterior i en el mig del banc

d’arborar d’una barca de pesca on es

recolza el pal subjectat amb la clau.

• cast. fogonadura. 4. Part de l’arbre

que toca arran de la coberta en les


embar cacions grans i al banc d’ar-

borar en les barques de pesca. • cast.


pie del árbol.

enfonsar v. tr. i pron. Afonar. • cast.

hundir.

engassar v. tr. 1. Subjectar amb una

gassa. 2. Fer passar per la gassa.

• cast. engazar.

engerlar v. tr. Plegar (la vela) i lligar-la a

l’antena. • cast. aferrar.


enginya f. En una embarcació, cadas-

cuna de les lligades de corda que


lliguen el car i la pena d’una antena.

• cast. enchina.

engolfar-se v. pron. Anar mar endins

(una embarcació) fins que la vora es

perda de vista. • cast. engolfarse.

enrolador -a adj. i m. i f. Que enrola.

• cast. enrolador -a.


E

enrolador-a

enrolament m. Acció i efecte d’enro-

lar. • cast. enrolamiento.


enrolar v. tr. Inscriure (a algú) en el rol

d’una embarcació. • cast. enrolar.

entaular v. tr. Canviar o afegir un tros


de taula en el buc (d’una embarca-

ció). • cast. entablar.


entravessar-se v. pron. Posar-se (una

nau) de través, especialment quan,

en cas de temporal, es col·loca de


manera que rep tots els embats, per-

pendicularment a la línia proa-popa,


i queda en la posició més perillosa.

• cast. atravesarse.

entravessat -ada adj. 1. Que bufa (un

vent) de través o a la quadra, és a dir,

que forma un angle de 90° amb la

quilla. 2. Que rep (una nau) el vent

o el mar en direcció perpendicular a


la línia de popa a proa. • cast. atrave-

sado -da.


entrecoberta f. Espai que hi ha entre

les cobertes d’una embarcació. • cast.

entrecubierta.

entrepont m. Entrecoberta. • cast.

en tre puente, entrecubierta.

entullar v. tr. Empalmar. • cast. ayustar,

empalmar.

envelar v. tr. Estendre les veles (d’una

embarcació) de manera que reben

l’impuls del vent. • cast. desplegar las

velas.

enverga f. 1. Barra de fusta o de metall

que s’estén de penol a penol d’una


verga i té traus en tota la seua llar-

gària que servixen per a envergar-

hi una vela. 2. Cadascun dels caps


prims que, fixos a la ralinga d’una

vela, servixen per a envergar-la.

• cast. envergue.

envergadura f. 1. Acció i efecte

d’envergar. 2. Ample d’una vela

envergada. 3. Conjunt de totes les


envergues d’una vela. • cast. enver-

gadura.


envergar v. tr. Lligar (una vela) a una

verga subjectant la ralinga del gràtil


d’aquella a la seua respectiva verga.

• cast. envergar.

equipar v. tr. Proveir (una nau) de tot

allò que és necessari al seu objecte.

• cast. equipar.

equipatge m. Conjunt de persones

embarcades per al servici d’una nau,

tripulació. • cast. equipaje.

escabussar v. intr. Alçar i abaixar (una

embarcació) alternativament la proa

i la popa. • cast. cabecear.

escafandre m. Equip format per un


vestit impermeable i un casc hermè-

tic al qual arriba l’aire a través d’uns


tubs, que permet a una persona que-

dar-se submergida amb una certa


autonomia. • cast. escafandra.

escafandrer -a m. i f. Bus que porta

escafandre. • cast. escafandrista.


escafandrisme m. Pràctica del subma-

rinisme amb escafandre. • cast. esca-

fandrismo.


escafandrista (o escafandriste -a)


m. i f. Persona que practica l’escafan-

drisme. • cast. escafandrista.


escala f. 1. Conjunt de dos barres de


fusta unides per travessers que s’uti-

litza per a avarar i traure embarcaci-

ons. • cast. escala. 2. Lloc on es deté


una nau o una aeronau per a efectuar


un embarcament o un desembar-

cament. • cast. escala. 3. escala de


Beaufort Escala que permet estimar


la velocitat d’un vent en una classifi-

cació de dotze graus, basada en els


efectes que este produïx en la mar

i el temps que tarda a produir-los.

• cast. escala de Beuaufort. 4. escala

de Douglas Escala dels estats de la

mar en una classificació de deu graus,

basada en el tipus i les dimensions de

les onades. • cast. escala de Douglas.

5. escala de marees Instrument per

a mesurar el nivell de les aigües del

mar, construït amb una fusta vertical,

dividida en decímetres i centímetres.

• cast. escala de mareas. 6. es ca la de


vent Escala de corda que, col·locada


verticalment en un costat de l’embar-

cació, la utilitzen els mariners quan


aquella està fora del moll. • cast. escala


de viento. 7. escala reial Escala, gene-

ralment amb barana i dos replanells,


que s’instal·la inclinadament al costat

del vaixell, i que usen els passatgers i


els tripulants per a embarcar i desem-

barcar. • cast. escala real.


escàlem m. Estaca menuda i redona


fixada en la vora d’una embarca-

ció, en la qual es lliga el rem. • cast.


escálamo.

escalemera f. Peça de fusta subjectada

en l’orla d’una embarcació, proveïda

d’un forat al mig, en el qual es fixa

l’escàlem. • cast. carel.

escalemot m. Qualsevol dels peus


drets equidistants que en les embar-

cacions sostenen l’orla sense arribar


fins a la soleta. • cast. escalamote.

escaló m. Puny de la vela de l’angle de

proa. • cast. escalón de la vela.


escampavies m. inv. Embarcació lleu-

gera armada per a vigilar les costes.


• cast. escampavías.

escandall m. Peça de plom posada en


l’extrem d’una corda prima i que ser-

vix per a mesurar la profunditat del


mar, d’un riu, etc., en un punt deter-

minat. • cast. escandallo.


escandallar v. tr. Mesurar la profundi-

tat (d’una massa d’aigua) amb l’es-

candall o un altre instrument. • cast.


escandallar.

escandalosa f. Vela triangular que va

inserida damunt de la cangrea. • cast.

escandalosa.

escanyagossos m. inv. Corda llarga

amb un nuc escorredor en un dels

extrems que s’utilitza per a agafar

objectes que han caigut a l’aigua.

• cast. ahorcaperros.

escar m. Varador. • cast. varadero.

escarar v. tr. Encallar (una embarcació)

quan s’avara. • cast. varar.


esclop m. Peça de fusta col·locada en

l’extrem de la roda de proa en les


embarcacions de pesca. • cast. cape-

rol.


escobenc m. 1. Cadascun dels forats

circulars o el·líptics practicats en un

costat i en l’altre de la roda, per on

passen les cadenes de les àncores i

els caps que servixen per a amarrar

la nau. • cast. escobén. 2. escobenc

de popa Forat que hi ha en la part

de popa de mitjana que servix per

a recolzar els caps d’amarra. • cast.

escobén de popa.


escollat m. 1. Rebaixament que té l’orla

a banda i banda en la proa d’una

embar cació. 2. Part d’una barca de

E

escollat



palangre compresa entre el tàlem de

popa i la roda. • cast. escotadura.


escora f. 1. Inclinació d’una embar-

cació sobre un dels seus costats.


2. Puntal que es posa al costat de


l’embarcació per a apuntalar-la men-

tres està en dic. 3. Línia corba que


passa pels punts de més amplària de


totes les quadernes d’una embarca-

ció. • cast. escora.


escorar v. 1. tr. Apuntalar (una embar-

cació) amb escores. 2. intr. Inclinar-

se (una embarcació) per defecte de


l’estiba de la càrrega, per la força del

vent o del mar, etc. • cast. escorar.


escota f. Corda lligada als punys baixos


de les veles, o al de popa en les llati-

nes, que servix per a caçar les veles.


• cast. escota.

escotera f. Obertura en el costat d’una

nau per on passa l’escota major o de

trinquet per a posar tirants les veles.

• cast. escotera.

escotí m. Escota d’una vela menuda.

• cast. escotín.


escotilla f. Obertura quadrada o rectan-

gular que posa en comunicació les


dife rents cobertes amb l’interior de

la nau. • cast. escotilla.

escotilló f. 1. Escotilla menuda que


gene ralment es troba a popa de l’em-

barcació. 2. Tapadora de fusta per a


tancar l’escotilló. • cast. escotillón.

escotina f. Escotí. • cast. escotín.

escua (o escoa) f. Peça de fusta que

va al costat de la quilla en la part


exterior del buc de les embarcacions

menors i que servix perquè la nau es

mantinga dreta quan està en terra.

• cast. carenote.

escull m. Roca arran d’aigua o a molt

poca distància de la superfície de

l’aigua. • cast. escollo, arrecife.

escullar-se v. pron. Esclafar-se (una


nau) contra un escull. • cast. abarran-

carse, embarrancarse.


escullera f. 1.Obra feta en un port amb

pedres grans o blocs tirats en l’aigua,


per a formar un dic de defensa con-

tra les onades, per a servir de fona-

ment a un moll o per a protegir una


obra contra l’acció dels corrents, i a

la costa contra l’erosió marina. • cast.

escollera. 2. Conjunt de roques de la


vora del camp de regata que esmor-

tixen les onades. • cast. rompeolas.


escut m. 1. Peça de fusta que hi ha en la

popa dels bots i altres embarcacions

de dimensions reduïdes on s’assenta

la persona que porta el timó. • cast.

escudo. 2. Estampa. • cast. estampa.

eslinga f. Corda grossa amb els caps

proveïts de ganxos, que servix per

a agafar objectes pesats, com si fóra

un estrop. • cast. eslinga.

eslingar v. tr. Agafar o subjectar (una


cosa) amb una eslinga. • cast. eslin-

gar.


eslora f. 1. Llargària d’una embarcació

de proa a popa. • cast. eslora. 2. eslora

entre perpendiculars Eslora que es




compta des de les normals baixades

fins a la quilla en el punt d’on arranca

la roda i aquell on comença el codast.

• cast. eslora entre perpendiculares.

3. eslora total Distància que hi ha

des del coronament de popa fins a

la part alta de la roda de proa. • cast.

eslora total.


espadella f. 1. Timó provisional instal-

lat amb els recursos que hi ha a


bord, en substitució del verdader

timó. 2. Rem gran que es col·loca en

el coronament de popa dels bots i

d’altres embarcacions menors per a

poder-les governar a falta de timó.

• cast. espadilla.


espalmador -a 1. m. Lloc on s’espal-

men les embarcacions. 2. m. i f. Per-

sona que té per ofici espalmar. • cast.


despalmador -a, espalmador -a.


espalmament m. Acció i efecte d’espal-

mar. • cast. despalme.


espalmar v. tr. Netejar el fons (d’una

embarcació) i enseuar-lo perquè

nave gue més lleugera i més de

pressa. • cast. despalmar.

espatló m. Cadascuna de les dos

peces, corbades en la part superior

formant el buit del bauprés i rectes


de la mitat en avall amb una espun-

tada a baix. • cast. espaldón.


espentador -a m. i f. Persona que es

dedica a espentar les barques. • cast.

empujador -a.

esperó m. 1. Extrem de la proa d’una


embarcació. 2. Punta de ferro sobre-

ïxent per la proa de les galeres amb


la qual abordaven i ferien l’enemic.

• cast. espolón.

espia f. Cap de corda amarrat amb les

àncores menudes, que s’utilitza per

a entrar o eixir d’un port quan hi ha

calma o vent contrari. • cast. espía.

espiga f. 1. Part del masteler compresa

entre la cofa i el tamboret, o part de


masteleret compresa entre la cre-

ueta i el tamboret. 2. Puny de pena


d’una vela llatina. 3. Final de proa

d’un botaló sencer a partir del nervi

del petifloc. • cast. espiga.

espigó m. Massís ixent de pedra, de


formigó, de fusta o metàl·lic cons-

truït perpendicularment en la vora


d’un riu, del mar, etc. • cast. espigón.

espill m. 1. Superfície llisa de la popa

de les embarcacions grans, en la part

exterior del buc, on se sol escriure el

nom i la matrícula de l’embarcació.

2. Fusta plana de la popa del llaüt on

va aplicat el timó. • cast. espejo de

popa, espejo.

espinàquer m. 1. Vela triangular de

molta bossa utilitzada per a navegar

amb vents llargs o de popa. • cast.

spinnaker. 2. espinàquer asimètric

Una vela híbrida, entre un gènova i

un espinàquer; s’hissa sense botaló

amb el puny d’amura en la roda.

• cast. spinnaker asimétrico.


esquadra f. Conjunt de naus. • cast.

escuadra.

esquif m. 1. Barca lleugera, que se sol

dur dins de la nau per a anar a terra,


per a explorar el mar, etc. 2. Embar-

cació esportiva lleugera, llarga i


estreta, propul sada per un remer


esquif

amb dos rems i sense timoner. • cast.

esquife.


estabilitzador m. Element lateral flo-

tant unit al cos principal d’algunes


piragües. • cast. estabilizador.

estació marítima f. Conjunt d’edificis

i instal·lacions portuà ries destinades


a la càrrega i descàrrega de merca-

deries al servici dels passatgers.


• cast. estación marítima.

estai m. 1. Cap o cable que subjecta

un pal o masteler perquè no caiga

cap a la popa. • cast. estay. 2. estai

de cabeça Estai que va lligat al

topall dels mastelers. • cast. estay de

galope. 3. estai de popa Estai que va


d’un pal cap a la popa d’una embar-

cació. • cast. estay de popa. 4. estai


de proa Estai que va d’un pal cap a la

proa o les amures d’una embarcació.

• cast. estay de proa. 5. estai volant


Estai que no està absolutament sub-

jecte, sinó que es pot afluixar quan


convé. • cast. estay volante. 6. Vela


que va subjectada fortament a l’es-

tai. • cast. vela de estay.


estaiar v. tr. 1. Subjectar (un pal) per

mitjà d’un estai. 2. Tesar i trincar els

estais. 3. Inclinar (els pals) cap a la

proa. • cast. estayar.

estampa f. Superfície llisa de la popa

dels velers en la part estreta del buc,

damunt de la qual s’escriu el nom de

la nau i la localitat on s’ha matriculat.

• cast. estampa.

estanyatge m. Operació d’afonar una

embarcació dins del mar per a unflar

la fusta i fer desaparéixer les juntures

de les taules del forro del buc. • cast.

estañado.

estaria f. [usat generalment en plural] 1.

Termini estipulat pel contracte de

noli o pel costum d’un port per a les

operacions de càrrega i descàrrega

d’una embarcació 2. Indemnització

pagada. • cast. estadía.

estatja f. Cap gros per a amarrar les

embarcacions o lligar-les a una altra

o a un lloc fix. • cast. estacha.

estepa f. Grada. • cast. grada.


estiba f. 1. Càrrega d’una nau. 2. Col-

locació de la càrrega dins de les


bodegues d’una nau, de tal manera

que esta no perda estabilitat. • cast.

estiba.


estibador -a m. i f. Encarregat de l’es-

tiba en un port. • cast. estibador -a.


estibar v. tr. Apilar o disposar (merca-

deries, provisions, etc.), de manera


que ocupen el menor lloc possible,


especial ment tractant-se de la càr-

rega d’una nau. • cast. estibar.


estima f. Càlcul aproximat del punt on

està la nau i de la direcció que ha de

seguir. • cast. estima.

estol m. Conjunt de naus, esquadra.

• cast. escuadra.


estribord m. Costat dret d’una embar-

cació, mirant de popa a proa (oposat


a babord). • cast. estribor.

estrop m. 1. Tros de corda entullat pels

dos caps i utilitzat per a embragar


els fardells que han de ser embar-


cats o desembarcats. 2. Anella de

corda encapellada a l’escàlem d’una

embarcació, la qual, posada al voltant

del coll del rem, servix com a lligam

per a subjectar-lo. • cast. estrobo.


estropada f. 1. Esforç que fan els rema-

dors quan voguen per a moure l’em-

barcació. • cast. estrepada. 2. Impuls


que pren l’embarcació en marxa.


• cast. arrancada, arranque. 3. Movi-

ment fort, sobtat i violent que fa


una cadena o cap que llavora com

a amarra de la nau per efecte de la

maror o de la força del vent. • cast.

sacudida, tirón.

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z