manllevar v

1  Fer-se prestar.

Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites.

2  Treure per a si (quelcom) d’un altre.

La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l’espanyol.

Val més deixar als enemics que manllevar als amics.

Etimologia

Del llatí manu levare, ‘llevar de la mà o del poder (d’algú)’. Manlleu ‘acció de manllevar, cosa manllevada’ té el mateix origen.

Usos

Les citacions solen ser substitutiu de la creativitat i crossa de la falta d’imaginació, tot i que l’articulista que manlleva una frase brillant d’algú que l’ha escrita abans que ell generalment passi per persona llegida i esponja de coneixement.

Carles Ribera, «Citant Lichtenberg» (Presència, 11 de gener del 2013)

El diccionari català-italià tradueix manllevar així: chiedere in prestito, farsi prestare; i el català-castellà, pedir prestado. En canvi, l’occità té manlevar, com el català; i el francès, emprunter, amb el mateix significat. És un mot antic, n’hi ha testimonis escrits devers l’any 1100.

Jordi Badia i Pujol, No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles (Barcelona: Rosa dels Vents, 2023)