brogit m

Definició

Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.

Etimologia

D’origen incert, probablement de brugire, encreuament entre el llatí rugire, ‘rugir’, i el seu sinònim cèltic bragere, ‘bramar’.

Usos

• El silenci
  no és més que brogit
  contingut.
  No sents com xiula
  dins la nit.
  Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 32

Tema de la setmana

Fresses i sorolls

Enllaços

• Montserrat Abelló

Temes i etiquetes

• fresses i sorolls