Ara fa 25 anys que es va publicar la primera de les dues edicions que ha tingut fins avui el llibre “ 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ” editat pel Col·legi, i que aplega els treballs efectuats al llarg d’uns quants anys pel Seminari de Documentació Jurídica en Català de la Comissió de Cultura. És un llibre interessant, molt ben rebut en el seu moment i que ha estat un instrument certament útil per a les tasques de recuperació de la llengua en les activitats professionals; propòsit explicat prou clarament en la “PRESENTACIÓ” que encapçala i que es repeteix, fil per randa, en aquesta nova edició ara acordada. Nova edició que es produeix en el nou camp tecnològic d’INTERNET del que tant s’espera en tan diverses esferes de la ciència i de la vida.

Sembla que els que fórem redactors dels textos que el llibre re- cull podem creure, sobre bases fermes, que aquesta nova edició continuarà tenint utilitat, almenys durant aquests primers anys del nou segle, especialment si els seus nous lectors i usuaris recorden oportunament l’absoluta necessitat d’ajustar el que ells ara redactin a les noves situacions jurídiques que es van succeint de nova llei en nova llei, i en uns terrenys més que no pas en altres.

Ja es deia l’any 1975, amb motiu de la primera edició, que “l’ob- jectiu del Seminari no ha estat pas de compondre un manual de formularis –que la constant i rica floració legislativa hauria deixat pràcticament obsolet fa temps– sinó afrontar problemes de terminologia”, i es féu sota l’experta batuta científica, cal recordar-ho, d’un “Pedagog de la Llengua” de la categoria d’Osvald Cardona.

Barcelona, abril del 2002. Josep Ferrer i Rius

SEMINARI DE DOCUMENTACIÓ JURÍDICA EN CATALÀ

DE LA COMISSIÓ DE CULTURA

PRESIDENT

JOSEP L. SAGARRA I ZACARINI

VICE-PRESIDENT

OCTAVI SALTOR I SOLER

VOCALS

PERE CUXART I BARTOLÍ JOSEP FERRER I RIUS

JOSEP Mª MALAGELADA I FIGA ANTONI PELEGRÍ I PARTEGÀS LLUÍS TORRAS I SOLÉ

JAUME TORTRAS I VILELLA

ASSESSOR LINGÜÍSTIC

OSVALD CARDONA I ROIG

P R E S E N T A C I Ó

De fet, aquest volum és l’aportació del Col·legi d’Advocats de Barcelona al cinquè centenari de la publicació del primer llibre imprès en català. El desig que el seu contingut quedés més arrodonit n’ha retardat l’aparició. Serà una mena de pont —en l’aspecte editorial— entre aquell centenari i el Congrés de la Cultura Catalana, la iniciativa del qual va sorgir del nostre Col·legi i que es d’esperar que tingui una realització propera.

* * *

Els homes de dret catalans han pogut seguir, per mitjà de la Revista Jurídica de Catalunya, els treballs del Seminari de Documentació jurídica en Català, constituït a les darreries de 1967 per acord de la Junta de Govern a proposta de la Comissió de Cultura. D’aquesta en forma secció específica.

Els termes de la proposta expliquen prou bé els objectius del Seminari i són mereixedors d’encapçalar aquesta refosa:

«Tant en la relació de testaments com en la contractació i també en la relació escrita advocat-client, res no s’oposa a la utilització del català i no fer-ho perjudica l’autenticitat intrínseca de les manifestacions que són matèria dels susdits documents o dóna un to convencional i postís a la relació escrita. D’altra part, no saber-lo utilitzar és signe de deliciència cultural, inadmissible en estaments de formació intel·lectual superior, els quals tenim, a més, responsabilitat de fer tot el que calgui per a ajudar els de nivell inferior a superar-se.

«L’advocat de parla catalana ha d’estar en condicions de preparar una minuta de testament o de contracte en català quan així con- vingui als seus clients i ha de fer-ho correctament.

«No val emparar la insuficient preparació en l’argument que un document en català pot implicar majors dificultats en el supòsit de con- trovèrsia judicial. Només una part insignificant d’actes o negocis jurídics provoquen plets i, cas que es plantegessin, hi ha prou elements adients per a il·lustrar el Tribunal en matèria lingüística».

* * *

L’objectiu del Seminari no ha estat pas de compondre un manual de formularis, sino afrontar problemes de terminologia i de redacció de documents jurídics en català, tenint molt en compte les particularitats del nostre Dret.

Hem donat per assentat que l’advocat sap el que ha de dir un redactat jurídic, conjugant la voluntat dels clients i la norma o normes de dret aplicables. Però és massa freqüent que tractes entre catalans, per a ésser acomplerts dins l’àrea de la nostra lingüística, no siguin plasmats en català.

Això es deu, sens dubte, al bilingüisme que vivim els països catalans 1 que produeix un fenomen de mestissatge idiomàtic, perjudicial per a les dues formes d’expressió que col·lisionen; perjudici que no es manifesta tan sols en la castellanització de termes catalans, o a la conversa, sinó també en els ordres sintàctic i prosòdic.

Aquesta problemàtica cultural justificà la creació del Seminari i justifica ara la publicació sistematitzada d’una part dels seus treballs. Tant el nombre rodó de cinquanta, com les llacunes en la sistematització es podrien acusar com a defecte si aquesta publicació pretengués ésser un formulari. No ho és. I ho repetim per deixar-ho ben clar.

* * *

També creiem que han quedat paleses les fites essencials del Seminari. Com a finalitat secundària s’ha proposat de modernitzar l’estil dels documents.

La pràctica professional porta a l’adopció de clàusules que insensiblement sofreixen estancament. Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè El Seminari, doncs, també ha tingut present aquest aspecte.

* * *

Per raó de vinculació a les tasques del Seminari des de la seva creació es podria donar per sobreentès el reconeixement a l’assessor lingüístic Sr. Osvald Cardona. Però no seria just deixar de consignar- ho ací. La seva competència ha estat una ajuda molt valuosa. Pedagog de la llengua, poeta i publicista prou conegut, compta amb una preparació ben àmplia en matèria contractual que facilita la compenetració fructífera ja de bell antuvi. Ell ha redactat, en gran part, les remarques gramaticals i terminològiques que arrodoneixen el conjunt de documents aplegats en aquesta edició, fent-los especialment aptes al propòsit divulgador de la nostra llengua en l’àrea concreta de la documentació jurídica.

NOTES ORIENTATIVES DEL SEMINARI

No hem pretès de convertir aquests documents en textos de valor literari, sinó que, amb vista a una utilitat immediata, hem mirat de re- vestir-los d’una qualitat suficient, susceptible d’ésser millorada per la pràctica continuada. Hem cercat un estil sobri i planer, sense recórrer a girs i mots arcaics, els quals, amb els mitjans amb què comptem actualment, seria molt costós de reintroduir, i tal vegada no representarien gaire avantatges. En canvi, hem rebutjat constantment, insistint-hi, molts girs vici- osos que amenacen de filtrar-se’ns per l’excessiva influència del castellà imperant de tants anys. I pensant que en aquesta llengua escriuen ben sovint els qui poden servir-se, en consulta, dels nostres Documents, hem procurat d’assenyalar- hi, tot presentant els girs correctes, els vicis en què era fàcil de caure.

Allà on esmenem mots o formes defectuoses, hem fet esment de les incorreccions freqüents per mitjà de les note(sr:omandre, traducció de permanecer, que ha motivat barbarismes com «permanèixer», etc.)

Les notes destaquen també mots genuïns i típics, encara vius en la llengua, sobretot en algunes contrades, i que convé de record bara:diu, sinònim de pati o eixida, per exemple.

Quan ha convingut, hem aprofitat amb intenció el vocabulari dels oficis i de la ruralia adients al motiu del document (contracte de masoveria), sense descurar el de les activitats i modalitats noves, que se’ns presenten en els contractes de leasing o de serveis (informàtica, etc.), per als quals ha calgut triar d’entre els escassos testimonis de què disposem, les possibles solucions encertades.

Hem normalitzat l’ortografia dels cognoms, puix que tots són imaginaris. Normalment els hem units amb la conjunció i, com és de tradició en català, fins als nostres dies.

Als encapçalaments i a les cloendes — compresa la data — s’han utilitzat fórmules molt diverses, tot respectant les dels originals presentats pels ponents de cada document. Això contribueix a la varietat del conjunt i, a la seva hora, les preferències dels qui se’n valdran, ajudaran a crear la tradició escrita, pràcticament oblidada en el català modern.

Pel mateix motiu, les notes proposen de vegades variacions possibles, àdhuc sobre la forma que figura al text, algunes de les quals haurien d'ésser les preferides en bell estil literari.

Finalment, notarem que els Documents, en llur col·locació dins el volum imprès, ni les notes que els acompanyen, no segueixen un ordre prou definit pel que fa a les remarques gramaticals i de terminologia. Hom ha preferit ordenar els documents segons una sistematització jurídica dels temes, com és lògic. Cada text, doncs, duu anotats els detalls que semblen prou interessants en aquell lloc concret, malgrat que ja haguessin estat motiu d’observació en altres documents, que ara apareixen col·locats abans o després, a causa de l’ordenació definitiva.

COMENTARI A LA SEGONA EDICIÓ

Que l’edició d’un llibre s’esgoti és bon senyal i, en el cas d’aques5t0 Documents Jurídics en Català S'afegeix un altre senyal optimista: l’increment de peticions d’exemplars que s’ha produït darrerament i un cop ja esgotada la primera edició. Això sol justifica aquesta segona.

La primera tingué una favorable acollida entre els juristes catalans, com també el Vocabulari jurídic castellà-català i català-castellà rotació del nostre Col·legi al Congrés de Cultura Catalana.

Amb posterioritat a llur publicació s’han produït fets transcendents sobre reconeixement oficial del català, com són la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, els quals obren la via de normalització idiomàtica, de què és bon símptoma, en l’àmbit del dret, la progressiva demanda dels dos llibres preparats pel nostre Seminari de Documentació Jurídica en Català, Secció permanent de la Comissió de Cultura del Col·legi.

El Seminari ha continuat treballant com ho prova la publicació a la

«Revista Jurídica de Catalunya» d’altres grups de documents que podrien ésser complement dels aplegats al llibre que ara tornem a editar.

L’existència d’aquests nous treballs del Seminari plantejà l’alternativa de si ens limitàvem a una reedició del 50 Documents o l’ampliàvem. El Col·legi s’ha decidit per la reedició, precisament a causa de l’urgent petició d’exemplars. La refosa, amb la nova estructuració que exigiria la solució segona, implica un ajornament no gens recomanable.

Ben mirat, la sistemàtica del llibre és prou equilibrada, el repertori documental manté actualitat i el seu conjunt s’adiu amb les finalitats comentades en la presentació inicial; un conjunt de consideracions que justifiquen la segona edició inalterada.

* * *

Dolgudament hem de complementar aquestes notes liminars amb una referència a la composició del Seminari, el qual, si bé s’ha incrementat amb valuoses col·laboracions ha sofert la pèrdua dels membres emèrits Octavi Saltor Soler i Jaume Tortras Vilella.

Desembre de 1982

I F A M Í L I A

1 Reconeixement de fill tingut fora de matrimoni

A la ciutat de Barcelona, a ...

Jo, el sotasignat, ..., industrial, casat, major d’edat, subjecte al règim jurídic especial de Catalunya, veí d’aquesta ciutat, amb domicili al carrer ... núm. ... principal, en la convicció de complir¹ un deure legal i de consciència, ben lliurement, manifesto:

Reconec que és fill meu el noi anomenat Antoni, que la senyoreta Major d’edat i soltera, va infantar assistida pel metge tocòleg

doctor , el dia quinze de juliol de mil nou- cents seixanta-sis, inscrit

amb els cognoms de la mare al Registre civil, del Jutjat Municipal núm.. ..., i que fou batejat el dia 22 del mateix juliol a la Parròquia ...

D’acord amb el criteri de generosa empara² que el Dret canònic i l’especial³ de Catalunya mantenen ⁴ respecte als fills nascuts d'unions extramatrimonials, no deixaré de donar al meu fill Antoni —per mi tan estimat com els que tinc de legítim matrimoni— tot el que

calgui per a la seva manutenció, educació i instrucció, vestit, assistència mèdica, etc., i sempre d’acord amb el meu estament⁵, i és ferma decisió meva de destinar des d’ara una part dels meus béns a formar un patrimoni independent que asseguri tant al meu fill com a la seva mare —amb la qual conviu— un nivell de vida concordant⁶ amb el meu, i com els he tinguts ⁷ fins ara, cosa que puc fer sense pertorbar sensiblement la base econòmica de la meva família legíti- ma.

Present en aquest acte la mare del meu fill esmentat, dóna l'absoluta conformitat a les precedents manifestacions i en nom i representació del menor accepta els drets instituïts a favor d’ell⁸, estampant la signatura al costat de la meva al peu d’aquest escrit. *

* És aconsellable que el reconeixement de paternitat sigui enterament escrit a mà per l’atorgant, i que resti incorporat en un protocol notarial mitjançant una acta autoritzada a requeriment del pare i la mare del fill reconegut.

– DOCUMENTS

18 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

¹ COMPLIR, executar completament una cosa promesa, o manada, fer allò que hom deu, a què està obligat. També: atènyer en tal temps alguna cosa

«avui compleix vint anys».

Comparem amb acomplir, executar, portar a terme: «els treballs acom- plerts per aquest seminari».

² EMPARA: Allò amb què hom s’empara; tambél’emparament, o sigui l’acció d’emparar i l’efecte de l’empara. És molt corrent el moetmpar, en aquesta última accepció consignat al diccionari Alcover - Moll, i que manca al Fabra.

³ L’ESPECIAL. Hem omès el substantiu «dret» davant el segon adjectiu; però s’hi manté l’article. «El dret canònic i l’especial». Aquesta forma és cor- recta, en lloc de l’aglutinació d’adjectius, que veiem sovint en textos castellans,

«Els drets canònic i especial de Catalunya ... ».

⁴ MANTENEN; verb en plural: tots dos Drets.

⁵ ESTAMENT: classe o condició, o posició econòmica o social.

⁶ CONCORDANT, d’acord, conforme, en consonància amb el meu ni- vell de vida.

⁷ ELS HE TINGUTS, el fill i la mare; la concordança del participi amb el pronom de tercera persona remarca la pluralitat.

⁸ D’ELL, també: «a favor seu», més literari. Però el pronom masculí pre- cisa que es refereix als drets en favor del menor.

2 Separació de matrimoni *

A la ciutat de Barcelona, el vin¹t de juny de mil nou-cents setanta.

REUNITS: D’una part; Joan Vila i Serraclara, major d’edat, industrial, domiciliat al carrer del Consell de Cent, 624, 3^e.^r 2.^a d’aques- ta ciutat; i d’altra part, la seva esposa, Neus Fernàndez i Camps, amb domicili també a Barcelona, Rambla de Catalunya, 315, principal 2^a.;

FAN CONSTAR:

Que van contraure matrimoni canònic al Monestir de Sant Cugat del Vallès, el dia 30 de setembre de 1955.
Que són subjectes al Dret civil català i que el règim legal del matrimoni és el ² de separació de béns.
Que tenen dos fills: Enric i Maria Vila i Fernàndez, de 13 i 11 anys ³.
Que, de comú acord, els cònjuges viuen separats fa ... mesos.
Que desitgen fixar tots els aspectes derivats d’aquesta situació, i en especial els que fan referència a la manutenció i educació dels fills del matrimoni.

Per tant,

CONVENEN:

Primer. La senyora Fernàndez continuarà vivint al pis de la Rambla de Catalunya, 315, principal 2.^a, que era el domicili conjugal.

* Si bé la separació matrimonial és de l’exclusiva competència dels Tribunals Eclesiàstics o civils (segons la forma del matrimoni), hom pot regular privadament les conseqüències de les separacions de fer.

Cal remarcar, també, que el pacte tercer no constitueix cap renúncia al dret de percebre aliments (que seria nul·la sinó la constatació d’una situació modificable en el cas que fos alterada l’economia de qualsevol de les parts.

20 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

El senyor Vila reconeix especialment que l’esmentat habitacle⁴, amb tot el seu contingut: mobiliari, objectes d’art i parament és propietat de Neus Fernàndez i Camps, i que amb anterioritat a aquest acte ell n’ha ⁵ retirat els objectes, roba i mobles que li pertanyen.

Segon. Els dos fills del matrimoni viuran amb la mare⁶ la qual curarà de llur ⁷ manutenció, vestit i educació, fins a la majoria d’edat.

L’anterior paràgraf no significa pas⁸ que el senyor Vila es desen- tengui de les obligacions paternes que naturalment li corresponen, les quals queden fixades als⁹ pactes següents.

Tercer. Atesa la personal situació econòmica, la senyora Fernàndez no reclama al seu marit aliments per a ella. El senyor Vila, però, s’obliga a ingressar mensualment al compte que la seva esposa té obert a la Caixa de Pensions, Agència C., la quantitat de QUINZE MIL PESSETES en concepte de col·laboració al manteniment dels fills¹⁰. A més, seran a càrrec del senyor Vila:a) les matricules escolars;b) els llibres de text, i c) en general, totes les despeses derivades de l’internat escolar en règim de mitja pensió.

Quart. Els dos cònjuges es comprometen a facilitar als fills l'educació secundària i la superior¹¹ si tenen aptituds per a cursar estudis universitaris o tècnics. En tots els casos els ajudaran a situar-se professionalment a fi que ¹² puguin assolir ¹³ una adequada independència econòmica.

Marit i muller es consultaran sobre els esmentats estudis i en cas de desacord sotmetran les diferències, amb caràcter diriment, al doctor Joan Casamada, professor de la Universitat de Barcelona amic de la família.

Cinquè. El senyor Vila podrà tenir els fills en la seva companyia: a) tots els diumenges ¹⁴ de les 11 del matí a les 10 del vespre¹⁵ ;

b) tot el mes d’agost de cada any;c) del començament ¹⁶ de les vacances d’hivern fins ¹⁷ al dia de Nadal a les 10 del vespre;d) la primera meitat de les vacances de Setmana Santa. És obligació del senyor Vila, cada vegada, retirar els fills del domicili matern i tornar-los-hi a l’hora fixada.

Sisè. El senyor Vila es compromet a atorgar a la seva esposa la mes àmplia llicència marital per a tots els casos que les lleis l’exigei- xen.

SEPARACIÓ DE MATRIMONI 21

Setè. Marit i muller s’abstindran de realitzar actes que puguin pertorbar l’actual situació de separació amistosa.

En prova de conformitat signen aquest document al lloc i en la data consignes al començament.

¹ EL VINT. Amb elisió del mot «dia», però conservant l’article. També

«a vint de juny».

² ÉS EL DE. Elidint el mot «règim».

³ No cal afegir «respectivament».

⁴ HABITACLE. Local on hom habita, en lloc de «vivenda», mot que no apareix al diccionari Fabra, però és d’ús molt estès. Vegeu la nota 5 al do- cument 19. La preferència literària és a favord’habitatge o habitacle,lluitant contra la influència castellana i administrativa.

⁵ ELL N’HA RETIRAT. Amb el pronom ell precisem qui ha retirat els objectes. El pronom adverbialen indica d’on els ha retirats (del pis).

⁶ LA MARE. És innecessari el possessiu (laseva mare, o llur mare). No- tem que el català sol ometre els possessius, o expressa la relació possessiva mit- jançant altres construccions.

⁷ LLUR, dels fills, plural. Decididament preferible «a la seva».

⁸ PAS, partícula adversativa, que força el sentit de «no desentendre’s».

⁹ ALS PACTES. A la determinació de lloc, és preferida la preposicióa.

¹⁰ DELS FILLS, també sense possessiu, ja que són de tots dos.

¹¹ LA SUPERIOR. Elisió del substantiu, però subsisteix l’article. És vici- ós de construir, com algú faria, «l’educació secundària i superior», per tal com són dues menes d’educació, a cadascuna de les quals correspon un article i un adjectiu definits.

¹² A FI QUE, locució conjuntiva, com «per tal que» (la preposicióde declina davant la conjunció que: és incorrecte dir «a fi de que»). També és vàli- da la conjunció final perquè (i no «per a que»).

¹³ ASSOLIR, atènyer, obtenir, etc. (en lloc del barbarisme «alcançar»).

¹⁴ TOTS ELS DIUMENGES. També podria dir «cada diumenge», més a prop de la parla. L’adjectiucada, però, donaria un sentit de periodicitat, mentre

22 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

el mot «tots» fa la clàusula més terminant i concorda també amb el començ de l’apartat següent, en què el mateix mot val per a indicar la durada completa del mes d’agost.

¹⁵ DE LES ... A LES ... És vàlida la preposicióde per a indicar el co- menç d’un període de temps, distància, etc., que es clou amb el terme intro- duït amb la preposició a: «de Nadal a Sant Esteve», «de Barcelona a Reus». La preposició des, per indicar on s’inicia el període, sempre ha d’anar seguida de la preposició de, i amb el terme final introduït amb la preposiciófins, seguida de a: «Des de la porta fins al passadís». Decididament, ens atenem a la forma més simple.

¹⁶ DEL COMENÇAMENT... També el punt on s’inicia el període per al pare, determinat d’una manera inconcreta: podia haver emprat la preposició des, que sol prendre la forma composta «des de». Quan la designació del mo- ment final és immediata hi ha preferència per la simple preposicióde, com hem vist a la nota precedent.

¹⁷ FINS. Preposició, indica el terme, en aquesta frase, del període de temps o d’espai l’inici del qual ve indicat per una de les preposicionsde, des, des de. Les designacions de temps i de lloc, darrera defins, solen anar amb la preposició a (fins a), o sigui: «del començ... finsa les vacances de Nadal». Quan no va precedida de la frase que indica l’inici diremfins (sense a) si el terme introduït no requereix la prep. a: «Vindran demà. Hi seran dissabte. Ho veu- rem la setmana entrant»; doncs: «No vindranfins demà; Hi seran fins dissabte. No tornaran fins la setmana entrant». Però: «Vindran a la tarda. Hi seranfins a posta de sol. No ho veurem fins a la nova ocasió».

I I T E S T A M E N T S

3 D’un home casat, amb fills *

HEREVA UNIVERSAL, LA MULLER; SUBSTITUCIÓ I LLEGATS

A Barcelona i a dos quarts de dotze del matí del dia vint de gener de mil nou-cents setanta- dos.

Davant meu, Joan Renom i Bonamusa, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta capital, i dels testi- monis instrumentals senyors Feliu Batllori i Codina i Rafael Puiggròs i Martí, majors d’edat i veïns d’aquesta ciutat, els quals manifesten que no els afecta cap excepció legal,

COMPAREIX el senyor Feliu Jaumandreu i Fillol, major d’edat, advocat, també veí de Barcelona, domiciliat al carrer de la Cucurulla, 72, 3.^er 1.^a amb document nacional d’identitat número 42.002.833, expedit el dia 12 de juny de 1970; i

DECLARA que és natural de Barcelona, fill dels cònjuges vivents Joan i Eulàlia, i que és casat en règim, de separació de béns amb la senyora Mercè Rovira i Jaumar, únic matrimoni contret, del qual ha tingut tres fills, anomenats Feliu, Joan i Mercé; per raó de naixement i residència té la condició de català.

A judici meu té la capacitat legal necessària per a atorgar testa- ment i ho fa amb les següents

* Observacions prèvies, de tipus general. —Recordem al lector que, d’acord amb l’article 101 de la Compilació, els requisits o solemnitats d’obligada observança en tots els testaments oberts, són, a Catalunya: 1) la identificació del testador; 2) l’apreciació pel notari de la capacitat per a testar; 3) la concurrència de dos testimonis instrumentals (que no han d’ésser pregats ni cal que coneguin el testador); 4) la manifestació de la voluntat del testador; 5) la redacció, lectura i firma, i 6) el principi d’unitat d’acte. En són exceptuats, naturalment, els casos d’alguna manera especials, p.e., el testament del cec o del sord-mut, els atorgats en temps d’epidèmia, etc.

26 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

CLÀUSULES

És voluntat del testador que el seu enterrament i sufragis siguin fets d’acord amb els ritus¹ de l’Església Catòlica. Deixa encomanat a la seva muller que ho² disposi com li sembli adequat³ i a tals efectes la nomena marmessora.

Llega als fills Feliu i Joan la llegítima que els correspongui i salva expressament qualsevol altre dret de llegítima que pugui existir a la seva mort.

Llega a la filla Mercè la nua propietat de la casa número 12 del carrer de Sant Ramon d’aquesta ciutat, amb la qual quedarà compen- sada dels drets legitimaris⁴. Cas que el valor de la casa els superés, s’entendrà que l’excés és llegat a títol de liberalitat.

Dels béns, drets o accions restants, n’institueix⁵ hereva la seva muller Mercè Rovira i Jaumar, i per al cas que ella premoris, nomena els fills per parts iguals, amb substitució vulgar a favor dels néts,

Fa prohibició expressa d’intervenció judicial en la seva successió i, si es suscitava ⁶ cap desacord, el sotmet a la decisió⁷ del seu bon amic Llorenç Bruix i Romagosa, el qual resoldrà en forma inapel·lable, amb caràcter d’àrbitre d’equitat.

Així ho fa constar el testador, que⁸ els testimonis han vist i en- tès; i d’acord amb la voluntat per ell manifestada estenc⁹ aquesta es- criptura a la qual l’atorgant dóna conformitat i la ratifica i firma amb els susdits testimonis, després que jo¹⁰ els l’he llegida tota en veu alta ja que no han usat del dret — de què¹¹ els he advertits¹² — de llegir- la cadascú per ell mateix.

De la coneixença de l’atorgant, de la unitat de l’acte, de l’obser- vança ¹³ de totes les altres formalitats de la Llei, de la idoneïtat dels testimonis segons llurs manifestacions i del contingut total d’aquest instrument públic estès en dos plecs de la classe vuitena, sèrie C, nú- meros..., com a notari autoritzant EN DONO FE.

¹ RITU, plural ritus. Defugim l’error freqüent d’escriure «rite, rites».

² HO DISPOSI. Notem el valor del pronom neutre, «que disposi l’en- terrament i els sufragis ... »

³ ADEQUAT: apropiat, proporcionat, etc.; també escaient.

TESTAMENT D’UN HOME CASAT, AMB FILLS 27

⁴ LEGITIMARIS. Derivats de la llegítima.

⁵ N’institueix, pronom amb volgut pleonasme, referint-se al comple- ment «béns, drets o accions restants», anteposat, i introduït amb la preposició de.

⁶ SI ES SUSCITAVA. Millor que «si es suscités».

⁷ DECISIÓ: notem el so de la s sonora i la grafia.

⁸ QUE. Evitem l’error de valer-se del relatiuqui precedint-lo de la pre- posició a, en aquest lloc on té funció de complement acusatiu. (Vegeu. Fabra, Gramàtica Catalana, 1956,paràgraf 108.) Cal emprar, doncs, el pronom rela- tiu feble que, o el relatiu compost el qual, sense preposició.

⁹ ESTENC, del verb estendre.(Cast. extender.)

¹⁰ JO. Mantenim el pronom personal, per èmfasi.

¹¹ DE QUÈ, pronom relatiu tònic, amb preposició, com a complement del verb advertir, equivalent a «del qual»; fugim de la construcció viciosa «del que».

¹² ELS HE ADVERTITS. Observem la concordança del participi amb el pronom de tercera persona. Notem a la frase anterior «els l’he llegida» (l’es- criptura).

¹³ OBSERVANÇA. No pas «observància».

4 SEMBLANT A L’ANTERIOR, PERÒ AMB NOMENAMENT DE CONSELL DE FAMÍLIA I TUTORS

A Barcelona, a les deu del matí del dia ... de ... de mil nou-cents setanta-dos.

Davant meu, ... Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta capital,

COMPAREIX

Ramon Garriga i Cornella, major d’edat, casat, veí de Barcelona, domiciliat al carrer de Martí Alzina¹, 24, tercer pis, amb document nacional d’identitat número ...

A judici meu té la capacitat legal necessària per a testar i, tot invocant el Sant Nom de Déu ², ordena la seva darrera voluntat, en primera persona ³, d’acord amb les següents

CLÀUSULES

Primera. Faig constar que sóc fill dels cònjuges Pere Garriga i Mas i Ramona Comella i Perera, que sóc casat en úniques núpci- es en règim de separació de béns amb Elvira Martorell i Cases i que, d’aquest matrimoni, tinc tres fills anomenats Pere, Ramon i Margarida. Per raó de naixença i de veïnatge continuat tinc la con- dició de català.

Segona. Llego als meus esmentats fills, així com als altres nas- cuts o pòstums que pugui deixar quan moriré⁴, la llegítima que els correspongui en la meva herència.

Tercera. Institueixo la meva muller com a⁵ hereva de tots els béns que deixaré. Per al cas que em premorís⁶ o que per qualsevol altra circumstància no pogués ésser la meva hereva, la subs- titueixo ⁷ pels fills al·ludits a la clàusula precedent, per parts iguals,

TESTAMENT D’UN HOME CASAT, AMB FILLS 29

amb substitució vulgar a favor de llurs fills, si els premorien⁸. Però si el premort no tenia descendents, la seva part acreixerà⁹ la dels fills que em sobrevisquin.

Quarta. Si calgués ¹⁰ constituir un organisme tutelar per a algun dels meus fills, nomeno tutor el senyor Tomàs Castells i Sala, protutor el senyor Bartomeu Mallol i Petit, membres del Consell de família els senyors Rafael Carrera i Mestres com a president, i Nicolau Bonveí, Esteve Torrell i Elíes Moll, vocals. En qualitat de substituts nomeno els senyors Pere Costa i Parres i Conrad Mor- ters i Casajoana.

Posat el cas ¹¹ que quedés vacant la tutela, ocuparà el càrrec el pro-tutor; a ¹² aquest, el substituirà el vocal Nicolau Bonveí. Les vacants que no deixo previstes seran cobertes per acord del mateix Consell de família.

Cinquena. Prohibeixo la intervenció judicial en els béns de l’he- rència, fins i tot si interessava¹³ menors, absents o incapacitats, i per a l’eficàcia d’aquesta prohibició nomeno marmessors, comptadors-par- tidors, els senyors Ramon Rovira i Molina i Antoni Mates i Morera, comerciants i veïns de Barcelona, amb domicili, respectivament, al car- rer de la Princesa, 53, i a la plaça del Sol, 24, o aquell dels dos que em sobrevisqui.

Llur ¹⁴ intervenció serà necessària si els hereus són els meus fills, i algun d’aquests no ha arribat a la majoria d’edat. En altre supòsit intervindran a requeriment de qualsevol dels interessats¹⁵ en l’herèn- cia. La intervenció serà d’acord amb el que disposen els articles 237 i següents de la Compilació del Dret civil català.

Sisena. Si entre els meus papers fos¹⁶ trobada alguna memò- ria testamentaria escrita i firmada per mi, amb instruccions sobre repartiment de béns, ordeno als hereus que la compleixin i als comptadors-partidors que la facin complir, com si fos part d’aquest testament.

Setena. Revoco tota disposició de darrera¹⁷ voluntat anterior a aquesta.

Vuitena. Si es plantejava cap dubte d’interpretació prevaldrà el text català, ja que el castellà n’és¹⁸ la traducció imposada pel Regla- ment notarial.

30 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

Així ho atorga i en són testimonis instrumentals els senyors Josep Isern i Martínez i Pau Mateu i Sants, majors d’edat i d’aquest veïnat- ge, sense excepció legal per a ser-ho¹⁹ segons ells afirmen.

He llegit a tots aquest testament en veu alta després d’advertir- los del dret de llegir-se’l cadascú. El testador dóna conformitat plena al text i el firma amb els testimonis.

La coneixença de l’atorgant, la unitat de l’acte, l’observança de totes les altres formalitats de la Llei, la idoneïtat dels testimonis i el contingut total d’aquest instrument públic, estès en ... plecs timbrats de la classe ... números ... són reconeguts per mi, com a notari auto- ritzant, que EN DONO FE

¹ ALZINA. Com que és a títol d’exemple, posem el cognom en l’orto- grafia correcta.

² TOT INVOCANT... L’autor s’ha valgut d’una frase de vella tradició, digna d’ésser reintroduïda.

³ EN PRIMERA PERSONA. El testador parla o dicta ell mateix, al no-

tari.

⁴ MORIRÉ. Preferència pels temps d’indicatiu en lloc del subjuntiu, com

és molt freqüent. D’altra banda, un futur categòric augmenta la solemnitat del text en al·ludir un fet inevitable.

⁵ COM A, en qualitat de.

⁶ PREMORÍS, del verb premorir, intransitiu: el pronom és idèntic al transitiu, en la primera i la segona persona del singular i del plural.

⁷ SUBSTITUEIXO. Verb transitiu. El testador substitueix l’hereva pre- morta pels seus fills. Hom podria recercar una construcció més artificiosa, a fi que «els fills vinguessin a substituir llur mare». Recordem que el testador s’ex- pressa en primera persona i prou clarament.

⁸ PREMORIEN. Altra vegada el verb intransitiu, amb el pronom de ter- cera persona. «Si els pares premoren a llurs fills.»

⁹ ACREIXERÀ, del verb acréixer. Augmentar.

¹⁰ SI CALGUÉS. O «si calia». Remarca la suposició pel cas que restés algun fill menor o incapacitat.

TESTAMENT D’UN HOME CASAT, AMB FILLS 31

¹¹ POSAT EL CAS. Locuciócorrecta per a la suposició. En altres llocs remarquem la confusió amb elpuesto quecastellà.

¹² A AQUEST. Notem la preposició emfàtica, davant un complement directe, motivada tan sols per la inversió de la frase. Rectament seria: «El vocal Nicolau Bonveí substituirà el protutor».

¹³ INTERESSAVA. Preferència per les formes d’indicatiu.

¹⁴ LLUR. La intervenció dels marmessors. Clarament en plural.

¹⁵ INTERESSATS EN. Ací el verb interessar requereix la preposicióen.

¹⁶ FOS TROBADA. Remarca la possibilitat, en aquest moment potser remota. La preferim a la forma «es trobava».

¹⁷ DARRERA. Equivalent a última, que també cal d’emprar alguna ve- gada.

¹⁸ N’ÉS, amb el pronom en, representant «el text català», que acaba d’al·ludir.

¹⁹ SER-HO, per a ésser testimonis.

5 D’un vidu amb fills menors d’edat

TUTORIA I INSTITUCIÓ D’UNA SOCIETAT CIVIL TEMPORAL

Barcelona, dotze d’abril de mil nou-cents setanta-dos.

El sotascrit notari, ..., faig constar que a les cinc de la tarda es persona en aquesta Notaria, per tal¹ d’atorgar testament obert, el se- nyor Juli Tarruella i Blasi, veí de Santa Coloma de Gramenet, domici- liat al carrer del Pi, 5, baixos. Té 44 anys d’edat, és impressor² està en possessió del Doc. Nac. d’identitat número 37.345.678, expedit a Santa Coloma el dia 6 d’aquest mes.

Assegura tenir, i ho crec³, capacitat suficient per a ⁴ testar, i ho fa conforme al contingut de les següents clàusules:

ª Completa les seves circumstàncies personals manifestant que va néixer ⁵ a Sant Martí de Riudeperes, de la comarca de Vic, fill dels cònjuges Juli i Teresa, vius, i que és vidu⁶ de Marta Riubregós i Llorens, natural de Gurb, del qual matrimoni ⁷ va tenir, i viuen, tres fills ano- menats Juli, Martí i Teresa Tarruella i Riubregós, que tenen 12 anys el primer, 10 el segon i 6 la tercera.

Per raó de naixement i de veïnatge continuat és súbdit del dret català. Es va casar sense atorgar capítols.

ª Salva expressament qualsevol dret de llegítima⁸.
ª Per al cas que morís durant la minoritat dels seus fills enco- mana llur guarda i custòdia als pares del testador, si sobreviuen⁹. Cas d’haver premort ¹⁰ tots dos, l’encomana a llur¹¹ àvia materna, senyora Llorens, vídua de Riubregós, si pot exercitar-la.
ª També mentre duri la menor edat dels seus fills, i en previ- sió que puguin quedar orfes de pare i mare, crida a la tutela les se- güents persones, i espera que acceptaran el càrrec: 1. Com a tutor, el seu germà gran, Antoni Tarruella i Blasi, veí d’aquesta ciutat - 2. Com

TESTAMENT D’UN VIDU, AMB FILLS MENORS D’EDAT 33

a pro-tutor ¹², l’advocat senyor Josep Boada i Roca - 3. I com a membres del Consell de Família els cinc seus¹³ amics: Jordi Sos- pedra i Feliu, Josep Puig i Sarquella, Josep López Vinyoli, Antoni Vilagrau Sàez i Carmel Dorca Santdiumenge, tots veïns de Barcelona. Entraran a format part del Consell els mateixos fills, a favor dels quals fa els anteriors nomenaments, des que¹⁴ siguin majors d’edat.

ª Allibera expressament el tutor designat de tota obligació d’afiançament.
ª Institueix una societat civil, temporal, amb els seus tres fills — o els que visquin — com a únics socis, la qual societat re- girà i governarà l’organisme tutelar de la clàusula 4ª. amb àmplies facultats d’administració. Aquest organisme, en definitiva, donarà compte de la seva actuació als administrats, així que hagin assolit ¹⁵ la majoria d’edat i dintre els sis mesos següents a l’esdeveniment d’aquest fet. Mentrestant i de manera periòdica proveirà de fons els custodis ¹⁶ dels fills del testador perquè puguin subvenir a llur manutenció i estudis. La societat abastarà¹⁷ la totalitat del patri- moni relicte ¹⁸.
ª Al terme de la societat civil entraran en possessió dels béns hereditaris els seus fills, per quotes iguals. Si algun d’ells moria dei- xant fills, serà substituït per aquests. Per tant, crida els fills a l’herèn- cia per parts iguals amb la substitució vulgar esmentada, i els nomena hereus universals i lliures, però amb la modalitat que deriva de la clàu- sula anterior.
ª I només per al cas que els hereus no arribessin¹⁹ a un acord directe pel que fa al repartiment del patrimoni heretat, i a fi d’evitar tota intervenció judicial, nomena marmessor i comptador partidor, amb totes les facultats legals, el senyor Josep Boada i Roca, la inter- venció del qual no serà obligatòria si s’ha produït acord directe entre els interessats.

Així ho disposa, per aquest testament obert, el senyor comparei-

xent.

Assisteixen a l’atorgament, en qualitat de testimonis, els dos se-

nyors Joan Aladern i Vinyes i Pere Vallbona i Garcia, veïns d’aques-

– DOCUMENTS

34 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

ta ciutat. Llegeixo, en veu alta, al testador i als testimonis el text ínte- gre prèvia renúncia que fan a la lectura individual.

De tot plegat, del coneixement del testador, de la unitat de l’acte i del contingut del document, que firmen amb mi tots els assistents, EN DONO FE com a notari i el tanco amb el signe i la rúbrica regla- mentaris.

¹ PER TAL, també, «per atorgar».

² IMPRESSOR, notem el so, de s, sord, escrit ss.

³ HO CREC. El notari creu això que el testador assegura, al·ludit amb el pronom ho, inexcusable.

⁴ PER A, necessàriament amb la preposició composta.

⁵ VA NÉIXER, passat perifràstic, únic que s’usa en la parla barcelonina, equivalent a «nasqué», més literari. En aquests textos preferim el planer.

⁶ VIDU, recentment admès viudo, servant, però, la preferència per la forma literària. L’hem mantinguda també en tots els altres documents.

⁷ DEL QUAL MATRIMONI. Una de les maneres de traduir elcuyo cas- tellà, o sigui donant al mot qual una funció adjectiva i no pronominal, com seria «...matrimoni, del qual va tenir tres fills.

⁸ LLEGÍTIMA (cast. legítima). Però legitimari (el qui té dret a lallegíti-

ma).

⁹ SOBREVIUEN. Del verb sobreviure,intransitiu. No li cal pronom.

¹⁰ PREMORT, del verb premorir, també intransitiu, sense pronom.

¹¹ LLUR. Àvia de tots els néts, preferible a «la seva». Comparem amb

«els seus fills» (els del testador) unes ratlles més amunt.

¹² PRO-TUTOR: Té encomanada, de vegades, la gestió del tutor i de suplir-lo en alguns casos(Vocabulari jurídic català).

¹³ SEUS AMICS. L’adjectiu possessiu pot anar anteposat al substantiu. En aquest cas reforça la relació amb el qui disposa.¹⁴

DES QUE. Advertim l’error freqüent «des de que», També «així que»,

«tantost com», etc.

¹⁵ ASSOLIT, del verb assolir: arribar, atènyer.

¹⁶ ELS CUSTODIS. Complement directe del verb proveir. Sense pre- posició a.

¹⁷ ABASTARÀ, comprendrà, inclourà,etc. (Cast. alcanzarà.)

¹⁸ RELICTE: els bens deixats pel qui mor.

¹⁹ ARRIBESSIN, preferència per l’indicatiu.

D’una vídua amb fills i néts orfes

RÈGIM D’ADMINISTRACIÓ DE LA PART D’HERÈNCIA

A Barcelona i a dos quarts d’onze del matí del dia dotze de se- tembre de mil nou-cents setanta-dos.

Davant meu, Joaquim Cervera i Domènec, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta¹ capital, i dels testi- monis que es diran, compareix:

La senyora Maria Renom i Ginjaume, de setanta-vuit anys, ví- dua, natural i veïna de Malgrat, amb domicili al carrer de la Costa, 12, filla dels cònjuges difunts Ramon i Clàudia, segons manifesta; amb document nacional d’identitat número 12.123.812 expedit el dia 12 de gener de 1969.

A judici meu i dels testimonis té la capacitat legal necessària per a atorgar testament i, havent invocat el Nom de Déu², l’ordena ³ en els següents termes:

Declara que és vídua de Francesc Boixeda i Famades, del qual matrimoni ha tingut quatre fills: Ramon i Antoni, ja difunts, i Joana i Maria Boixeda i Renom; i que tots són de règim civil català.

Institueix hereus de tots els seus béns en una quarta part, la seva filla ⁴ Joana Boixeda i Renom; en una altra quarta part, la seva filla Maria Boixeda i Renom, de les quals podran disposar lliurement; dei- xa una altra quarta part als seus néts Ramona, Mercè, Francesc, Alexandre i Lluís Boixeda i Reixac per parts iguals, i la quarta part restant als seus altres néts Carles, Dídac, Júlia Margarida, Antoni i Rosa Boixeda i Fises també per parts iguals. Cas de⁵ premorir alguna de les filles hereves, crida per dret de representació els respectius des- cendents, i respecte dels seus⁶ nets, a mes del dret de representació, si algun premor sense descendència, estableix el dret d’acréixer entre els de cada grup.

Disposa que mentre el menor dels seus néts, dins cada grup, no arribi a la major edat, administrin els béns que corresponguin als germans Boixeda i Reixac, els senyors Osvald Rovira i Planes, Josep Torregrossa i Lluís i Oriol Jansana i Diví, i els béns dels ger- mans Boixeda i Fises els senyors Manuel Collcerola i Sants, Rafael Jaumandreu i Pla i Amadeu Bosc i Serra, conjuntament o per ma- joria en cada grup, rellevant- los de prestar caució o fiança⁷ i con- ferint-los les més àmplies facultats a fi que, també conjuntament o per majoria, puguin alienar ⁸ la totalitat o parts ⁹ dels esmentats béns, sense que calgui subhasta¹⁰ ni altre requisit; així com inver- tir el producte obtingut i el sobrant de l’administració en la forma que creguin més avantatjosa per als citats néts i hereus de la testa- dora. Les persones cridades a l’administració dels béns de cada grup de néts, exerciran també la tutela d’aquests, mentre siguin menors d’edat, pel que fa al patrimoni que els correspon en aquesta herèn- cia. També podran exercir, sobre els béns i drets així adquirits, tota mena d’actes d’administració i de domini i destinar la totalitat de les rendes, o la part que en ¹¹ creguin convenient, a la subsistència i educació dels néts que formen el grup.

Prohibeix el judici de testamentaria i tota altra intervenció ju- dicial en els afers de la seva herència, malgrat que hi siguin inte- ressats menors, absents o incapacitats, i designa comptador i liqui- dador el senyor Narcís Romanyà i Peig, i si aquest no podia fer- ho¹², nomena els senyors Josep Maria Carreres i Raurell, Ferran Salvat i Grau, Jacint Espona i Puig, Lluís Gasòliba i Febrer i Prudenci Puig i Solsona. El primer, o sigui el senyor Romanyà, sol, o en altre cas els cinc substituts, conjuntament o per majoria, hauran de formalitzar les operacions d’inventari, valoració, liqui- dació, partició i adjudicació del cabal ¹³ hereditari amb les més àmplies facultats, valent-se de perits si ho consideren necessari. Per a ¹⁴ enllestir les operacions relacionades els concedeix un termini de dos anys. La partició haurà de fer-se en quatre lots equilibrats quant a ¹⁵ naturalesa i valor, dels béns de l’herència, a adjudicar per sorteig entre els quatre grups de cohereus.

Així ho atorga, d’acord amb la minuta facilitada, en un sol acte, del qual són testimonis instrumentals els senyors Rafael Jaques i Pla i Llorenç Riera i Esplugues, majors d’edat i d’aquest veïnatge, que han vist i entès la testadora.

He llegit íntegrament aquesta escriptura en veu alta, després que tots els presents han renunciat a llegir-se-la¹⁶.

L’atorgant hi ¹⁷ dóna plena conformitat, com a ¹⁸ expressió exacta de la seva voluntat, i la firma amb els testimonis. De la coneixença de la testadora, de l’observança de totes les formalitats legals i del contin- gut d’aquest instrument públic, estès en dos plecs de paper timbrat de clase .... com a notari autoritzant EN DONO FE.

¹ EN AQUESTA. Davant els adjectius demostratius i els indeterminats, la preposició en (per eufonia) en lloc dea. «Amb residènciaen aquestacapital, o amb residència a Barcelona». «Amb domicilien un carrer cèntric», o «amb domicili al carrer Major.»

² HAVENT INVOCAT. Locució tradicional, amb un gerundi molt viu:

«Immediatament després d’invocar el nom de Déu».

³ L’ORDENA: Mana, disposa, el testament.

⁴ LA SEVA FILLA. No manca la preposició a en aquesta ni a la frase que segueix, perquè es tracta de complements directes del verb instituir.

⁵ CAS DE: Suposat el cas; posat el cas.

⁶ SEUS. La presència de l’adjectiu reforça la relació dels néts al·ludits amb la testadora.

⁷ FIANÇA. La penyora que hom dóna en seguretat que complirà una obligació. Molt semblant acaució. Elsderivats són fiançar, donar fiança, i fian- çament:acció de fiançar (o de fer la fiança). Cast.afianzar.

⁸ ALIENAR. Cast. enajenar.

⁹ O PARTS, sense article, perquè es noti la vària possibilitat de fraccio- nament en quantitat i en temps.

¹⁰ SUBHASTA. Notem la grafia amb la h. (Cast. subasta.)

¹¹ EN CREGUIN. El pronom en representa, partitivament, «la fracció de les rendes» que creguin que hi han de destinar.

¹² FER-HO. Fer aquests treballs que li encomana.Fer-ne, fer de compta- dor. Remarquem la diferència i acollim la primera forma perquè la substitució que ordena es refereix a tots els treballs propis del càrrec.

¹³ CABAL. Hisenda, béns, diners, etc. (Cast. caudal). Notem cabdal, ad- jectiu sinònim d’eminent, principal, capital. Castellà:cabal. (En català no té la funció adjectiva referent a mesura com en la fraseun hombre cabal.)

¹⁴ PER A. Es relaciona, mes que amb el verb concedir, amb el substantiu

termini: «Els concedeix untermini per a enllestir».

¹⁵ QUANT A. Equivalent a la locució «pel que fa a». (Cast.En cuanto

a.)

¹⁶ LLEGIR-SE-LA, l’escriptura. Els al·ludits són expressats pel pronom

reflexiu -se-.

¹⁷ HI dóna. Aquest pronom, i altres que vénen a continuació, reforcen la referència a l’escriptura.

¹⁸ COM A. En qualitat d’expressió exacta (en castellà seriacomo expresión ... )

D’un home casat i sense descendència

USDEFRUIT A LA MULLER, LLEGATS BENÈFICS, INSTITUCIÓ D’HEREUS AMB CRIDA CAUTELAR I MARMESSORIA

Barcelona, nou de febrer de mil nou-cents setanta-dos.

El sotascrit ¹ Notari, Antoni Torrents i Queraltó, de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència a la capital, faig constar que, a dos quarts de dotze d’aquest matí, tinc davant, per ² atorgar testa- ment obert, el senyor Joan Fuster i Torrescassana, veí d’aquesta ciutat, domiciliat a la plaça de Sant Felip Neri, 3, 1^e.^r pis casat, teixidor, de 47 anys, proveït del Document Nacional d’Identitat número 37.141.000, expedit a Barcelona el dia 19 de febrer de l’any passat per l’equip numèric, 121.

Conec el testador, l’identifico, i crec que té capacitat per a testar.

Declara: que va néixer a Cardona, fill dels consorts, ja morts, Joan i Caterina, i que és casat en primeres núpcies amb la senyora Lluïsa Rodoreda i Caminal de Caçà de la Selva, matrimoni celebrat sense anterior ni posterior atorgament de capitulacions³ i del qual no ha tingut descendència. Per raó de naixement i de veïnatge continuat és súbdit del Dret civil català.

I disposa la seva última voluntat en els següents termes:

Salva expressament qualsevol dret de llegítima, del qual, si es produïa ⁴ serien ⁵ titulars el fill, o fills, nascuts després d’aquest acte. Per tant, si el testador té fills, els crida expressament a l’he- rència i per parts iguals entre ells, si eren més d’un, sempre amb obligació de respectar els llegats d’usdefruit i de diner que esta- bleix a continuació.
Llega ⁶ l’usdefruit vitalici sobre tots els seus béns a favor de la seva ⁷ muller, apartant- ne, només, els dos llegats que ordena als

punts ⁸ 3 i 4. La usufructuària queda rellevada de l’obligació de pren- dre inventari.

Llega cent mil pessetes a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, d’aquesta ciutat.
Llega cinquanta mil pessetes al Cottolengo del pare Alegre, Institució benèfica d’aquesta ciutat.
Amb l’excepció dels anteriors llegats i de la crida cautelar a favor dels fills que vinguin⁹, que ha disposat a la primera clàusula, el testador institueix hereus seus, per parts iguals entre ells, els seus germans

¹⁰ Jordi i Albert Fuster i Torrescassana, cadascun 11 substituït pels fills respectius i per parts iguals entre aquests, en cas de premoriència.

Nomena marmessor ¹² amb totes les facultats que confereix al càrrec la Compilació del Dret civil de Catalunya, als articles 236 i següents, el seu amic senyor Joan Vila-seca i Riudoms, veí de Castellolí, en favor del qual disposa el dret de detreure¹³ de l’herència el cànon o quota ¹⁴ ordinària com a remuneració del càrrec.

Així ho ¹⁵ disposa el senyor compareixent, i vol que aquest testa- ment prevalgui sobre qualsevol altra manifestació de darrera voluntat que hagi fet, i que ara revoca expressament.

Assisteixen en aquest acte, com a testimonis instrumentals, que escolten i entenen el testador, els senyor Josep Mínguez i Delàs, ofici- nista, i Jacint Llorente i Sais, escriptor, tots dos veïns d’aquesta ciutat, el primer habitant al carrer de Novell, 141 baixos, i el segon al carrer de Pedralbes, 38, àtic.

De la unitat de l’acte i de tot el contingut d’aquesta escriptura, que llegeixo, en veu alta, ja que¹⁶ tant el testador com els testimonis, renuncien a fer-ho per ells mateixos, jo el Notari,EN 17 DONO FE. Ho¹⁸ firmo, signo i rubrico amb l’atorgant i els testimonis.

Trametré al Col·legi la comunicació pertinent.

¹ SOTASCRIT (del verb sotascriure).El qui signa al capdavall d’un es- crit; equivalent a «infrascrit» o a la frase «el qui subscriu», del verb «subscriu- re».

² PER ATORGAR. Encara que sigui per a indicar la finalitat ací no cal emprar la preposició composta «per a». Podem defugir les locucions «per tal de» o «a fi de», essent la preposicióper prou simple i clara.

³ CAPITULACIONS, o capítols.

⁴ SI ES PRODUÏA, preferència per les formes d’indicatiu, en lloc de la subjuntiva «si es produís».

⁵ SERIEN, titulars del dret de llegítima (expressat més amunt amb el pronom relatiu el qual). Ésincorrecte tornar-hi a fer al·lusió amb el pronom en: «del qual... en serien titulars», falta en què hom incorre sovint.

⁶ LLEGA, del verb llegar; substantiu:llegat.(Castellà: legar, legado.)Però els derivats són legatari, legador, legatorie,tc.

⁷ SEVA. Malgrat la proximitat dels pronoms possessius (de què tantes vegades es pot prescindir, en català), els hem mantinguts per a la indispensable claredat del text.

⁸ ALS PUNTS. Determinació de lloc: preferència per la preposició a en comptes de en.

⁹ QUE VINGUIN. Forma subjuntiva per a la hipòtesi. Podria dir «Si en vénen».

¹⁰ ELS SEUS GERMANS, són instituïts hereus. Fa de complement di- recte i, per tant, no porta la preposicióa, ni que es tracti de persones. Compa- reu-ho amb el castellàa sus hermanos,amb la dita preposició.

¹¹ CADASCUN, adjectiu (cadascun dels germans). Recordem el pronom

Cadascú(Cadascú per ell).

¹² MARMESSOR, notem la grafia ss. Tambémarmessoria.(Cast.: albacea, albaceazgo).

¹³ DETREURE, separar, sostreure. Es conjuga comtreure.

¹⁴ QUOTA, cast.: cuota; notem la grafia.

¹⁵ HO, pronom neutre; designa tot això que diuen les clàusules d’aquest testament.

¹⁶ JA QUE, locució prepositiva. També podia ésser simplementperquè.

¹⁷ En dono fe. El notari, parlant en primera persona, dóna fe de l’acte i del text de l’escriptura. No és lícit d’ometre el pronomen.

¹⁸ HO: la mateixa observació sobre el pronom, necessari en un verb tran- sitiu, com. hem vist més amunt (nota 15) amb el mateix pronom i a la nota precedent amb el pronom en.

I I I C O N T R A C T E S

De societat civil

Amb objecte d’edificar

A la ciutat de Barcelona, el vint-i-dos d’abril de mil nou-cents setanta-quatre.

Reunits, Maria Lluïsa Torrents i Garcia, periodista, casada, amb domicili al carrer de Marina, 624;

Martí Llorenç i Comes, casat, aparellador d’obres, domiciliat al carrer del Camp, 48, 2ⁿ;

Rafael Garriga i Serra, agent comercial, solter, amb domicili al carrer de Floridablanca, 426, principal;

Arcadi Martorell i Ponts, metge, vidu ¹, amb domicili a la Via Augusta, 272, 5.^è, 2.ª, i

Ricard Casanova i Riera, comerciant, casat, amb domicili al car- rer de Floridablanca, 426, 4.^t, 2.^ª, tots de la ciutat de Barcelona.

Obren en nom i interès propis, són de règim civil català i, els casats, ho són en règim de separació de béns, i manifesten que han convingut constituir una societat civil, en forma privada i sota les con- dicions que pacten a continuació.

Primera. L’objecte de la societat és comprar el solar del carrer del Dr. Pi i Molist, núm. 590, d’aquesta ciutat, i construir-hi una casa d’onze habitacles ² (o pisos) segons els plànols i la memòria tècnica que farà l’arquitecte Ricard Alzina i Castells, d’acord amb el croquis del mateix arquitecte unit a aquest contracte.

Segona. La societat es podrà ampliar amb altres persones que ho demanin. La Junta de socis examinarà les sol·licituds i decidirà per majoria l’acceptació o el refús.

Si dues o més persones són admeses i esdevenen propietaris proindivís d’un sol habitacle, tindran els drets i deures d’un sol soci. Les obligacions els seran exigibles solidàriament.

Tercera. La societat es regirà per la junta de tots els socis, la qual nomenarà una comissió gestora per al dipòsit dels fons socials i per a negociar amb tercers en nom de la societat.

Quarta. La Junta de socis prendrà els acords per majoria de quotes i participacions. Hom aixecarà acta de totes les reunions o juntes de socis per a constància dels acords, amb la signatura dels socis pre- sents.

Cinquena. En aquest moment acorden la compra del solar es- mentat, del carrer de Pi i Molist, 590, pel preu deDOTZE MILIONS VUIT- CENTES MIL PESSETES . El solar serà escripturat a nom de tots els socis, en proporció a llurs quotes.

Sisena. La casa a construir constarà d’una planta-soterrani³ des- tinada a garatge, una planta a nivell de carrer, amb el vestíbul i un habitacle i de cinc plantes alçades de dos habitacles cadascuna, tot amb l’altura i la superfície màxima permesa per les ordenances municipals i les altres normes d’edificació vigents i d’acord amb el projecte i me- mòria de l’arquitecte Ricard Alzina i Castells.

Setena. El cost de la compra del solar i l’import de la construc- ció, d’acord amb el projecte inicial, seran satisfets pels associats en pro- porció a llurs quotes o participacions.

En la mateixa proporció es repartiran les despeses necessàries que no siguin de construcció, com honoraris professionals, permisos, im- postos, etc.

Les variacions en relació al projecte inicial fetes per conveniènci- es d’algun dels socis, sempre que les aprovi l’arquitecte director de l’obra augmentaran o disminuiran la part a pagar pel soci, segons la valora- ció del mateix arquitecte.

Vuitena. Admès un nou soci, haurà de pagar la quantitat pro- porcional fins aleshores esmerçada pels socis antics i, en endavant, les despeses es dividiran en proporció a llurs participacions. També po- drà pactar-se un augment o disminució en aquestes obligacions, se- gons el cas.

Novena. L’arquitecte director de l’obra confeccionarà els plà- nols generals i els de cada pis i una memòria detallada, i assenyalarà, sobre els catàlegs, els elements que caldrà emprar en la construcció. La Junta de socis es reunirà immediatament per aprovar-los o modifi- car-los.

Desena. L’arquitecte lliurarà a cada associat un exemplar de la memòria, amb els plànols corresponents al seu pis i li assenyalaràun termini perquè decideixi les modificacions que hi desitgi. Una ve- gada transcorregut el termini, serà contractada l’execució de l’obra i ja no podrà ser admesa cap altra variació.

Si les variacions repercutien en el cost, s’aplicarà el darrer parà- graf de la condició setena.

Onzena. Començada la construcció de la casa es formalitzarà escriptura d’obra nova i divisió i adjudicació dels pisos. Des d’ara són adjudicats els següents:

el tercer primera a la senyora Torrents, el quart primera al senyor Llorenç,

el quart segona al senyor Garriga,

el cinquè primera al senyor Martorell, el cinquè segona al senyor Casanova.

S’entén com a portes primeres les que es troben a mà esquerra, entrant, i com a portes segones les que es troben a mà dreta, també entrant. La numeració és en sentit ascendent, exclosa la planta baixa. La participació en la propietat dels elements comuns serà proporcio- nal a la superfície de cada unitat.

Dotzena. En admetre un soci nou es formalitzarà un docu- ment en el qual es consignarà el pis que li és adjudicat. Si acabada la construcció en queda cap ⁴ sense adjudicar es considerarà propi- etat proindivís de tots els socis en proporció a les superfícies de llurs pisos.

Tretzena. Dirigirà l’obra el mateix arquitecte Ricard Alzina i Castells, autor del projecte.

Catorzena. La Junta de socis acordarà tot allò que pertoqui a l’execució de les obres i formalitzarà els contractes que calguin⁵.

Quinzena. Si algun ⁶ soci proposa variacions o millores en els elements comuns de la casa, la junta decidirà⁷, però els socis que ha- gin fet constar llur dissidència ⁸ no estaran obligats a participar en l’increment del cost, si bé se’ls podrà privar de fer ús de la millora, sempre que pugui ser aïllada⁹ fàcilment.

Setzena. Quan calgui fer un pagament, la junta ho notificarà a cada associat, concedint-li un termini mínim de quinze dies per a li- quidar la seva quota, i vençut el termini sense que l’associat l’hagi feta ¹⁰ efectiva, s’entendrà que es exclòs de la comunitat i que tot elque ha pagat per ¹¹ la compra del solar, per la construcció o per altres conceptes passa a benefici de la resta dels associats. També perd¹² el dret a l’adjudicació de cap habitacle a favor seu quan la construcció, serà acabada.

Però després de transcorreguts dos anys de la data de l’incom- pliment, tindrà dret a demanar el retorn de l’import pagat, del qual es descomptarà el 40 % com a penalitat, a benefici dels altres so- cis. La deducció no podrà ésser inferior a 3.000 pessetes ni superi- or a 5.000, per metre quadrat, de la superfície que li hauria estat adjudicada.

El soci que hagi incomplert¹³ l’obligació de pagament estarà obli- gat a atorgar escriptura de venda de la seva participació, en la propie- tat de l’immoble a favor de la persona que designarà la junta de socis, donant-se per pagat el preu.

Dissetena. Feta que sigui ¹⁴ l’adjudicació de tots els pisos, els socis es constituiran en comunitat de propietaris atenent-se a la Llei de Propietat Horitzontal. Els respectius coeficients en els elements co- muns seran fixats segons la norma de la condició onzena.

Els copropietaris només podran destinar el pis a habitatge, amb exclusió de tota activitat professional, i així es farà constar al Regla- ment.

Divuitena. Qualsevol dels associats podrà transmetre la parti- cipació a altra persona que sigui acceptada per la junta de socis i assu- meixi les obligacions que corresponen al transmitent.

Dinovena. Per a constituir la comissió gestora són nomenats els cinc que contracten en aquest moment.

Vintena. Acabada l’obra i pagades totes les despeses, aquest con- tracte ja no tindrà cap més efecte.

Vint-i-unena. Els socis sotmeten des d’ara tota divergència a arbitratge d’equitat de l’advocat que les parts en discòrdia designin, o a manca d’acord, el que resulti elegit per insaculació entre els mem- bres de la junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Així ho pacten i firmen en cinc exemplars, un per a cada soci.

¹ VIDU. Encara que recentment ha estat introduït al diccionari norma- tiu el mot viudo - viuda, continuem emprant vidu i vídua, als quals la nova entrada remet com a preferents.

² HABITACLE. Casa o espai on s’habita, generalment ocupat per una família. El mot corrent a Barcelona éspis: «Esperen tenir pis per casar-se», en aquest sentit específic, a més de significar tota una planta en alçada: «Una casa de vuit pisos». El mot habitacle és el preferit com a terme tècnic entre arqui- tectes, juristes, etc. Ara també en diuen «apartaments», sobretot els de reduït espai; Fabra defineix aquest mot com a «peça d’una casa», equivalent a habita- ció o cambra. L’accepció ha estat recollida al diccionari Arimany, i també el mot habitacle com a sinònim. El mot vivenda no figura al diccionari normatiu

i s’introdueix per la força de la influència del castellà,

³ SOTERRANI. Segons el diccionari Fabra, apartament o local d’una casa, etc., que és sota terra. Comparem ambsubterrani:que es troba sota terra, en funció adjectiva, i amb l’adverbisubterràniament,«per sota terra». Hi man- ca subterrani com a substantiu. El mot castellà subterráneoté la funció subs- tantiva i l’adjectiva ensems.

⁴ CAP. Remarquem que aquest mot (com res, gens, mai, enlloc, etc.) és positiu. En aquest text vol dir, rectament, si en queda un, o algun. Per al sentit negatiu cal introduir la partículano. «Si no en queda cap.»

⁵ CALGUIN. Verb intransitiu, que concorda amb el subjecte «els con- tractes». Compareu amb «Calen contractes per a formalitzar els compromisos d’acabament de l’obra».

⁶ ALGUN. Remetem a la nota 4. Ací no emprem el pronomcap: «Si cap soci es proposa ... », que seria lícit per no incórrer en una aparent confusió.

⁷ DECIDIRÀ. Emprat com a intransitiu: «La junta decidirà sobre la pro- posició del soci». Però potser seria preferible conservar el sentit transitiu del verb decidir, dient: «La junta ho decidirà», o sigui: «... decidirà si accepta o no accepta les variacions o millores».

⁸ DISSIDÈNCIA, dissident: remarquem la grafia i el so de laS sorda (cast. disidente).

⁹ AÏLLADA, o isolada, separada (cast.aislada).

¹⁰ FETA. Participi, que concorda amb el complement directe del verb, quan és representat per un pronom de tercera persona. Ací pel femení, reduït a l’, referit a la quota.

¹¹ PER. Motiu del pagament (o bé per a finalitat del pagament). En ca- sos ambigus com aquest és recomanable d’optar per la forma més simple, com hem fet ací.

¹² PERD. En aquest moment en què deixa de pagar, perd el dret a l’ad- judicació d’un pis en el futur, «quan la casaserà acabada».

¹³ INCOMPLERT. No pas «incomplit»,

¹⁴ FETA QUE SIGUI. Locucióde to col·loquial, bona per a reintroduir:

«Una vegada feta l’adjudicació ... »

D’explotació d’indústria

Barcelona a trenta d’abril de mil nou-cents setanta-quatre. Reunits els senyors Guerau Fontdevila i Pastor, Josep Llucià i

Graupera i Francesc Pujol i Llop.

Es reconeixen plena capacitat contractual i fan constar corma antecedents:

Que el senyor Fontdevila és fundador i titular únic, a efectes administratius i comercials, de la indústria que utilitza la denomina- ció de Manufactures Fopa, dedicada a la fabricació d’aparells d’ús do- mèstic amb la marca registrada «Fopa». Té les oficines al carrer de Bonavista, 52, entresol, i el taller al carrer de Domènec, 87. Col·laboren en aquesta indústria, fa anys, el senyor Llucià com a soci privat i el senyor Pujol amb aportacions dineràries.
El volum assolit ¹ pel negoci fa recomanable un ajustament dels tractes i l’establiment de normes d’actuació que, a més, facilitin la formalització d’una societat mercantil quan els convingui², i ja, com a fase prèvia, convenen constituir-se en societat civil de caràcter privat.
Amb aquestes finalitats han aixecat l’inventari-balanç firmat pels tres socis, que és base i complement d’aquest contracte.

PACTES

Primer. La societat que constitueixen es regirà per aquests pactes i per futurs convenis, unànimes³, firmats pels tres socis. En seran nor- mes supletòries les dels articles 1.665 al 1.708 del Codi Civil.

Segon. L’objectiu social és l’explotació de la indústria esmentada a l’antecedent a) així com la comercialització 4 dels aparells que fabri- ca, utilitzant la denominació de «Manufactures Fopa» i la marca «Fopa».

Tercer. La societat s’estableix per temps indefinit.

Quart. El capital és de DEU MILIONS DE PESSETES, representat pels béns, drets i aportacions compresos a l’inventari-balanç, valorats de comú acord pels socis. Les participacions al capital són del seixanta per cent el senyor Fontdevila, i del vint per cent les de cada un dels senyors Pujol i Llucià. Aquests percentatges seran la base del reparti- ment dels beneficis de cada exercici o de les pèrdues, si se’n produï- en ⁵.

Cinquè. El senyor Fontdevila continuarà com a titular de la indústria tant com ⁶ subsisteixi el règim de societat privada, de la qual serà administrador. Regirà el negoci amb dedicació plena, incompati- ble amb tota altra activitat professional, industrial o comercial.

Sisè. L’administrador tindrà informats els altres dos socis de la marxa i els resultats de la indústria i, el mes de gener de cada any, formalitzarà un inventari-balanç prenent com a norma el que s’uneix a aquest conveni. També establirà el compte de pèrdues i guanys i una proposta de repartiment dels beneficis o d’inversió de la totalitat o d’una part de les reserves o d’ampliació del capital social, tot referit al 31 de desembre de l’any anterior, i en passarà un exemplar a cada un dels altres dos socis, que en firmaran la recepció. Aquests, dins el mes de febrer, podran verificar, personalment o per mitjà d’un represen- tant, les dades comptables i els antecedents. La impugnació o les ob- jeccions hauran de fer-se per escrit comunicat als altres socis abans del 15 de març. Si no ho fan s’entendrà que aproven la gestió i les propostes de l’administrador.

Setè. A més de la verificació del pacte precedent, els socis se- nyors Llucià i Pujol podran demanar informacions complementàries del curs del negoci i realitzar comprovacions directes o per mitjà de representant, dins la jornada de treball.

Vuitè. L’administrador tindrà com a retribució anyal, que es comptabilitzarà entre les despeses generals del negoci, una participa- ció sobre la facturació total equivalent a l’u i mig per cent (1,5 %) dels primers vint milions de pessetes, i de l’u per cent de l’excés sobre aquesta quantitat.

A compte de la retribució pot bestreure⁷ de la caixa social qua- ranta mil pessetes cada mes, o la dotzena part del total que pelmateix concepte li hagi correspost en el darrer exercici.

Novè. Cap soci no pot fer cessió dels seus drets a la societat sense la conformitat expressa dels altres dos, però els senyors Llucià i Pujol tenen la facultat de separar-se’n, anunciant-ho de manera fefa- ent ⁸ sis mesos abans. Dins aquests sis mesos serà formalitzat l’inven- tari-balanç per a ⁹ concretar la participació del soci que se separa, la qual haurà de ser-li pagada en el curs dels dotze mesos a comptar de la notificació inicial, a menys que els altres dos socis optin per dissol- dre la societat, i en aquest cas tots tres socis estarien sotmesos als trà- mits liquidatoris.

Desè. La mort o incapacitat dels socis senyors Llucià i Pujol no serà motiu de dissolució. En el primer supòsit la firma continuarà amb l’hereu del soci o, si són múltiples, amb el que designin d’entre ells. En l’altre supòsit, els drets i deures del soci incapaç, els assumir¹à⁰ la seva esposa, o, si no sobreviu, el major dels fills¹¹ qui legalment el representi.

Onzè. La mort o incapacitat del senyor Fontdevila serà causa necessària de transformació d’aquesta societat civil en una de mercan- til, mantenint la mateixa proporcionalitat en el capital social. La part del senyor Fontdevila hi figurarà¹² subscrita per l’esposa, o en defecte d’aquesta, pels hereus. A l’escriptura de constitució de la nova societat es farà la designació d’administrador, assenyalant-li les facultats i la retribució.

Dotzè. La dimissió del senyor Fontdevila o la infracció palesa¹³ del compromís de dedicació establert al pacte cinquè, també seran cau- ses necessàries de transformació en societat mercantil, sempre que els altres socis no optin per la dissolució-liquidació.

Tretzè. La transformació en societat mercantil haurà de fer-se igualment si ho demana ¹⁴ el senyor Fontdevila o, conjuntament, els altres dos socis.

Catorzè. Els socis se sotmeten a l’arbitratge d’equitat que regula la Llei de 22 de desembre de 1953, cas que la interpretació o la pràc- tica d’aquest contracte donés lloc a dubtes o divergències. Si el tema objecte d’arbitratge fós la infracció del compromís de dedicació plena del pacte cinquè, i el laude ho reconeixia¹⁵ caldrà que determini tam- bé l’import dels perjudicis a indemnitzar.

Tretzè. La transformació en societat mercantil haurà de fer-se igualment si ho demana ¹⁴ el senyor Fontdevila o, conjuntament, els altres dos socis.

Quinzè. Els contractants deixen sense efecte tots els acords an- teriors, escrits o verbals, sobre la indústria objecte de la societat o les relacions patrimonials entre ells.

En prova de conformitat firmen tres exemplars d’aquest conveni i també de l’inventari- balanç, al lloc i en la data de l’encapçalament.

¹ ASSOLIT. Aconseguit; el volum que ha agafat, a què ha arribat, etc. No caiguem en el castellanisme «alcançat».

² QUAN ELS CONVINGUI. Futur hipotètic, o sigui «si mai els con-

vé».

³ UNÀNIMES. No «unànims».

⁴ COMERCIALITZACIÓ. Mot del vocabulari mercantil, d’introducció

recent. Es refereix a l’organització i plantejament de les vendes, dels productes fabricats.

⁵ PRODUÏEN. Preferència per les formes d’indicatiu, encara que siguin en futurs només probables.

⁶ TANT COM . Locució prepositiva, de temps. Equivalent amentre.

⁷ BESTREURE. Avançar diners, pagar per endavant o abans del temps En el text, pagar-se a ell mateix, o sigui cobrar, l’administrador.

⁸ FEFAENT. Que fa fe (cast. fehaciente).

⁹ PER A (en lloc de per). Finalitat, en un verb d’obligació. Però també perquè depèn de l’inventari balanç, la finalitat del qual és concretar les partici- pacions dels socis.

¹⁰ ELS ASSUMIRÀ. Construcció pleonàstica, ací aconsellada per a la claredat dels termes de la frase, amb els incisos que segueixen.

¹¹ MAJOR DELS FILLS. També «el fill més gran», o «el fill gran», en to col·loquial.

¹² HI FIGURARÀ. El pronom significa el capital de la societat a consti-

tuir.

¹³ PALESA. Sinònim de manifesta, evident, demostrada.

¹⁴ HO DEMANA, o demanava, en indicatiu. En lloc de «si ho dema-

¹⁵ RECONEIXIA. En temps imperfet d’indicatiu, per més que sigui una

suposició futura. Observeu les diferències que presenten els temps verbals en aquest paràgraf.

D’explotació comercial

A la ciutat de Reus, dinou de maig de mil nou-cents setanta- quatre.

Reunits els senyors Camil Regàs i Vall-llosera i Ramon de Du- ran i de Forcada, tots dos majors d’edat, casats,

DIUEN

Que per l’escriptura pública firmada avui i el document privat de la mateixa data, el senyor Regàs ha adquirit del senyor Duran, pel preu de QUATRE MILIONS DE PESSETES, els negocis de garatge i d’armeria que el darrer té establerts a la casa números disset i dinou de la Ram- bla del Carme d’aquesta ciutat, amb totes les instal·lacions, màquines, efectes i mercaderies;

que el senyor Duran té la concessió de tres assortidors¹ de la

«Campsa» instal·lats, un a la carretera de Tarragona, Km 3; un altre a la de Riudoms, en la confluència amb el camí del Pla de Santa Marta, i el tercer al pati del mateix garatge de la Rambla;

que a fi d’explotar conjuntament els negocis esmentats han con- vingut de constituir una societat privada d’acord amb les següents

BASES

Primera. És objecte de la societat l’explotació dels negocis pro- cedents del senyor Duran.

El senyor Regàs aporta el capital necessari per a l’explotació, que es fixa en CINC MILIONS DE PESSETES, o sigui quatre milions en existèn- cies i instal·lacions i un milió en diner².

Segona. L’administració dels tres negocis se centralitza en un sol despatx, però s’establiran comptabilitats separades per a cadascun: ga- ratge, armeria i venda de gasolina.

Tercera. La gerència i administració conjunta són encomanades al senyor Regàs, el qual actuarà en nom dels dos socis de cara a tercers i figurarà com a titular de la documentació administrativa de l’empre- sa. Se n’exceptua el negoci de venda de carburants³, que, pel seu ca- ràcter d’intransferible, continuarà a nom del senyor Duran, encara que també en portarà la gerència i l’administració el senyor Regàs.

Quarta. El senyor Duran hi aportarà el seu treball personal i podrà actuar com a apoderat del senyor Regàs, sense limitació de cap mena, d’acord amb els poders irrevocables que li són atorgats en aquesta mateixa data.

Cinquena. A tots els efectes el començ de la societat fou el dia primer de maig corrent, i la durada es pacta por un any forçós⁴. Pas- sat l’any, es farà balanç de les tres seccions. Si la d’armeria dóna un benefici líquid inferior al deu per cent del capital invertit en aquesta secció, fetes les amortitzacions que es pacten, s’imposarà la liquidació de la secció, la qual haurà d’estar acabada per tot el dia 31 d’octubre de 1976.

Sisena. El capital inicial de la dita secció d’armeria i annexos⁵ és de TRES MILIONS CINC-CENTES MIL PESSETES. Si el producte de la li- quidació resulta inferior al 80 per cent del capital inicial, el senyor Duran abonarà al senyor Regàs la diferència necessària per a cobrir aquest percentatge i la farà efectiva en diner immediatament d’esta- blerta la liquidació.

Si no fa la reposició, el senyor Regàs retindrà la quota que cor- respongui al senyor Duran en els beneficis successius de les altres sec- cions.

Mentre el senyor Regàs no s’hagi rescabalat⁶ de l’esmentada di- ferencia, el senyor Duran li abonarà interessos per la quantitat pen- dent, a raó del sis per cent anyal, a pagar per trimestres vençuts.

Resta ben entès que el senyor Duran només es fa responsable de la pèrdua de capital en el cas de liquidació immediatament d’acabat el primer any de funcionament de la societat i per causa de no donar, la secció d’armeria i annexos, un benefici mínim del deu per cent del capital invertit.

Setena. Passat el primer any d’associació forçosa, qualsevol dels dos socis podrà promoure la dissolució i liquidació de la societat,

avisant l’altre amb un trimestre d’anticipació. La liquidació, feta pels dos socis, serà resolta en un terme màxim de nou mesos.

Vuitena. Cada trimestre el senyor Regàs establirà un balanç de situació, que el senyor Duran té el dret d’examinar i comprovar, di- rectament o per mitjà de la persona que designi.

El benefici líquid s’aplicarà, en primer lloc, a pagar fins un deu per cent del capital invertit pel senyor Regàs. De la resta que hom espera obtenir, s’adjudicarà una suma igual al senyor Duran, i si enca- ra hi havia romanent ⁷ es dividiria per parts iguals.

L’amortització d’instal·lacions, màquines i mobles serà del deu per cent anual.

Si en algun exercici hi ha pèrdues, es cobriran en la mateixa pro- porció en què ⁸ són repartits els beneficis.

Novena. Aquest contracte i la participació dels beneficis es fan a base d’un capital de CINC MILIONS DE PESSETES. Si la marxa dels ne- gocis n’exigia⁹ l’augment o en permetia la disminució, caldrà que es faci per acord dels dos interessats i les modificacions introduïdes es tindran en compte per al repartiment dels beneficis pactats a la base anterior.

Desena. El senyor Regàs, com a gerent-administrador, s’obliga a respectar, en les relacions amb la «Campsa», les normes establertes per aquesta companyia, i el senyor Duran es compromet per part seva a fer tot el que calgui per a la conservació de les concessions i llur transformació o ampliació, sempre d’acord amb les normes del Mo- nopoli. Resta ben entès que les noves concessions i les millores en la concessió també són a profit dels dos atorgants en la forma estipulada en aquest contracte.

Onzena. En cas de dissolució hom ¹⁰ farà un balanç-inventari definitiu, secció per secció, i el resum general. El benefici es dividirà en la forma prevista a la base vuitena, paràgraf segon. L’actiu i el pas- siu de la secció d’armeria i accessoris seran per al senyor Regàs i el senyor Duran restarà exempt ¹¹ de tota responsabilitat i dret per raó d’aquell negoci a partir del moment de la dissolució.

El senyor Regàs podrà continuar fent ús del polvorí instal·lat al mas Reguer durant sis anys més, a comptar de la data de la dissolució, pagant-ne un lloguer de 25.000 pessetes per any vençut.

L’arrendament del polvorí finirà automàticament quan el Sr. Regàs o els seus hereus deixin de tenir el negoci d’armeria.

Dotzena. Vingut el cas de liquidació, tant si és al terme de l’any forçós com en el supòsit previst a la base anterior, naixerà immediata- ment una altra societat del mateix caràcter que la que ara es constitu- eix i articulada sobre idèntiques bases.

El senyor Regàs aportarà a la ulterior societat el negoci del ga- ratge pel valor que resulti del darrer inventari-balanç, tancat en el mo- ment de liquidar la primera societat, més el diner disponible que exi- geix el negoci dels carburants, i el senyor Duran hi aportarà l’usde- fruit ¹³ de les concessions dels assortidors i els altres contractes que tingui amb la «Campsa».

Tretzena. La societat a què fa referència la base anterior perdura- rà i no es podrà dissoldre mentre el senyor Duran o els seus causa- havents ¹⁴ conservin el conjunt de contractes ja referit amb la «Campsa» i mentre el senyor Regàs o els seus causa-havents tinguin el garatge. Quan cessin en alguns dels dits negocis, es farà la liquidació de la so- cietat i restaran propietat del senyor Regàs o dels seus successors tot l’actiu i el passiu del seu garatge, i propietat del senyor Duran o dels seus successors els drets derivats dels contractes amb la «Campsa».

Conformes ¹⁵ els dos interessats amb el contingut del present con- tracte, el ratifiquen i el signen, per duplicat, juntament amb l’annex en què ¹⁶ consten, per separat, els inventaris actuals de les instal·lacions, mobles i màquines dels tres negocis.

¹ ASSORTIDORS. Emprem el mot malgrat que segons el diccionari Fabra l’assortiment escau a la provisió de coses en varietat. El moat ssortidor figura a la Gran Enciclopèdia Catalana,descrivint els aparells d’aquesta mena, compostos bàsicament d’un dipòsit, una bomba i un comptador, mots que jun- tament amb el genèric distribuïdor són emprats per a designar la instal·lació sencera.

Assortidor no figura al Diccionari General ni a les llistes de mots que l’Institut d’Estudis Catalans hi ha incorporat aquests darrers anys.

Descartem el mot sortidor(sinònim de brollador),que designa el lloc on brolla o surt el broll o raig, i els sortidors d’aigua decoratius.

² DINER. Moneda en general. Mot omès en les locucions «en efectiu» o «en metàl·lic». Aquesta última ha esdevingut convencional amb la desapari- ció de les monedes de metall.

³ CARBURANTS: benzina, gasolina, i altres essències o olis derivats del petroli, etc. Notem la grafia del motbenzina.

⁴ FORÇÓS. Que cal complir a la força, obligatòriament.

⁵ ANNEXOS. Remarquem la grafia, amb nn, recentment acordada per l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquest mot i els de la seva família, com annexar, annexió, annexionista.

⁶ RESCABALAT; de rescabalar, compensar de la pèrdua. (Cast.resarcirse).

⁷ ROMANENT, la part que resta; el residu o saldo. (Cast.remanente.)

⁸ EN QUI Pronom relatiu, s’acompanya de la mateixa preposició que apareix a l’antecedent. «En la mateixa proporcióen què ... »

⁹ N’EXIGIA: el Pronom en significa «l’augment de capital». Val per a traduir frases com «exigia el aumentodel mismo».

¹⁰ HOM. Pronom impersonal. És molt útil en oracions que solem cons- truir en forma passiva: «Es farà un balanç ... », les quals poden construir-se emprant aquest pronom com a subjecte, segons es veu al text que comentem.

¹¹ EXEMPT, lliure de la càrrega o responsabilitat. (Castellà:exento.) Cor- respon al verb exemptar, sinònim de’ximir.

¹² PAGANT-NE. Pagant, pel lloguer del dipòsit. En lloc de la forma cas- tellana «pagando por él», o «por el alquiler del mismo».

¹³ USDEFRUIT. En el sentit corrent d’usar i gaudir d’una cosa aliena, sense que hi hagi pacte d’herència. (Cast.disfrute.) Ací val també per dret, be- nefici, etc., sobre els assortidors.

¹⁴ CAUSA-HAVENTS. Només el Diccionari Ortogràficde l’Institut d’Es- tudis Catalans, edició 1937, consigna els mots compostshavent-dret i havent- causa. Reconeixem la seva autoritat, tot advertint que també registradret-ha- vent, masculí i femení, i que, probablement per omissió, hi mancacausa-ha- vent, que ara constitueix l’expressió més usada.

¹⁵ CONFORMES... AMB, d’acord. Mitjançant la preposició a indicaria que una cosa és igual a una altra presa com a model o comparació. «Una mos- tra conforme al seu patró».

¹⁶ EN QUÈ. Pronom relatiu, per a la determinació de lloc; també és útil el pronom adverbial on.

En relació amb finca rústica

(MASOVERIA - PARCERIA)

A Vilanova del Camí, el vint de setembre de mil nou-cents setanta.

Entre el senyor Joan Delclòs i Prats, del comerç, veí de Barcelona, amb carnet d’identitat núm. ... lliurat el ..., en condició de propietari de la finca rústica Montaspre que es descriurà més avall i el senyor Pere Puig i Sala, pagès, veí d’aquest terme municipal, amb carnet d’identitat núm. ..., lliurat el ..., en condició de masover de l’expres- sada finca, de lliure voluntat estipulen el present contracte de maso- veria amb els pactes següents:

Primer. FINCA OBJECTE DEL CONTRACTE

La finca objecte del contracte, situada al terme municipal de Vilanova del Camí, és coneguda per Montaspre i es compon¹ d’un casal de planta baixa, pis i golfes², amb annexos per a quadres, por- xos ³, pallissa ⁴, graners i femer cobert, i d’una extensió de terra de vint hectàrees de secà i sembrada⁵, que confronta: a tramuntana amb el camí veïnal a Òdena; a migdia amb honors que eren de la Pabordia de Vilanova del Camí; a sol ixent amb el torrent Madral i a ponent amb terrenys de Josep Frígola.

Segon. DURADA DEL CONTRACTE

Les parts volen que aquest contracte, essent⁶ de parceria ⁷, sigui per temps indefinit, prorrogable d’any en any per tàcita reconducció, mentre cap de les dues parts no avisi l’altra⁸ de comiat ⁹, per escrit, abans de Sant Joan, segons ús i costum del país. Aquests usos i cos- tums regularan tot el que s’hagi¹⁰ de fer fins a l’acabament del perío- de de comiat.

A més de les compensacions previstes pel costumari local, el masover acomiadat tindrà dret a una indemnització especial en diner equivalent a l’import de la darrera collita de blat.

Tercer. PARTICIPACIÓ DE LES PARTS

A l’associació civil derivada de la naturalesa d’aquest contracte, el senyor Delclòs hi ¹¹ aporta: la finca ressenyada, el tant per cent en les despeses d’explotació que es diran, la codirecció de l’explotació i la instal·lació de regadiu.

El senyor Puig hi aporta, la codirecció, el seu treball personal, el dels seus familiars, i el dels assalariats fixos o eventuals que calguin, un parell de caps de rossam¹², com a mínim, els estris, arreus i eine¹s³

i el tant per cent de les despeses d’explotació, a determinar.

La participació en l’aprofitament de fruits i collites serà la se- güent:

En les collites de gra d’aresta (blat, ordi, civada, etc.) corres- pondrà al senyor Delclòs el terç¹⁴, i al senyor Puig els dos terços. Se- ran a càrrec del masover les sements¹⁵ i els adobs ¹⁶, talment que el senyor Delclòs no haurà de contribuir, en aquests conreus, més que amb la tercera part del preu horari de la màquina de batre¹⁷ o de la segadora-batedora. Tota la palla quedarà a la finca per a la pròpia¹⁸ utilitat.
En les altres collites (blat de moro, tubercles¹⁹, fruiteredes²⁰, farratgeres ²¹ i lleguminoses), els contractants pagaran a mitges les des- peses d’explotació, i a mitges partiran els fruits i les collites²². Les canoques ²³ de blat de moro i altres despulles²⁴ quedaran a la finca per a l’adequat consum.
En les plantades de fruitereda, el propietari hi aportarà els peus empeltats ²⁵, la poda serà ²⁶ a càrrec del masover amb la confor- mitat del propietari, directament o aconsellat per expert; les operaci- ons de desinfecció i desinsectació, la recollida de la fruita, l’envasa- ment ²⁷ i el transport seran pagats a mitges, ja que l’import de les vendes també serà partidor ²⁸.
Els arbres de ribera són de l’exclusiu aprofitament del pro- pietari, però el masover hi haurà de fer les esporgades convenients, espargir els adobs i el reg²⁹ que calgui a judici del senyor Delclòs. A canvi d’aquests treballs, percebrà un tant per cent, no inferior al deu,de l’import de la venda dels arbres, més la llenya i les rames que el comprador no aprofiti.

Mentre el rossam no sigui posat a mitges, el masover tindrà per a farratge un quart d’hectàrea de la terra franca³⁰, conreada sepa- radament de tota altra, en comú, de les parts. També podrà sembrar pels camps entre dos esplets³¹, naps, raves, fajol ³², esparcet ³³, fenc i blat de moro espès ³⁴, mentre no impedeixi que cada tros doni una collita anyal en interès recíproc.

Quart. DEL BESTIAR

El règim ramader de Montaspre es regirà així:

El rossam de treball, tal com s’ha dit, serà del masover mentre altrament no es convingui. El vacum³⁵, per a carn o llet, serà mitger³⁶ en despeses i profits. El que reclami l’extracció mecànica de llet serà a compte del propietari.

El porquí serà a profit del masover, encara que, d’acord amb el propietari, convindran el nombre i la mena ³⁷ dels caps a criar, ate- nent la capacitat de la cort de cria i engreix. Si el senyor Puig fa dues engreixades l’any o cria cinc truges³⁸, lliurarà al senyor Delclòs un porc de cent quilos de pes viu, o bé el seu import, si així ho conve- nen, i a preu de mercat.

Els fems que es produeixin quedaran disposats al femer cobert, per a adob dels camps de la mateixa finca.

L’aviram de tota mena (gallines, pollastres, oques, ànecs, coloms, conills, etc.) serà del masover, el qual, en compensació de l’ús dels corrals, galliners i altres locals i d’allò que l’aviram malmena, lliurarà al propietari una dotzena d’ous setmanal, de cap d’any a fi setembre, tres pollastres i una polla parenys³⁹ per Nadal, bons i rebedors, i dos parells de pollastres per la festa major de Vilanova del Camí.

Cinquè. DEL MAS ⁴⁰

El senyor Puig s’obliga a tenir en bon estat de conservació tots els edificis de la finca i llurs dependències.

De les reparacions que exigeixi l’estat de la construcció, seran a càrrec del propietari les que es relacionen amb goteres, repàs de teulats, canvi d’embigats, esquerdes i similars. Les altres, relatives ala conservació i al desmereixement⁴¹ per l’ús, com vidres, pintura de portes i finestres, emblanquinat de parets, renovació de panys, etc., seran a càrrec exclusiu del masover.

Sisè. DEL REGADIU

La instal·lació de regadiu en tots els seus aspectes: captació de l’aigua, sistema elevador i distribuïdor, anivellació⁴² de terrenys, etc., correrà a càrrec del propietari. En canvi, les despeses motivades pel funcionament, així com la reparació de les avaries⁴³, seran a mitges entre les dues parts.

Setè. DE LA MAQUINÀRIA DE TREBALL

Les màquines de treball, com tractors, arades, discs, esterrossa- dors ⁴⁴, monocultors, màquines de segar i batre, etc., seran objecte de convenció en cada cas. Si el masover participa dineràriament en l’ad- quisició, en acabar el contracte i deixar la finca, serà indemnitzat se- gons correspongui, atès l’estat de la màquina i el temps que li resti de vida útil. Si les parts no es posaven d’acord es formularà un capmà⁴s⁵ mitjançant peritatge d’homes bons o pel procediment arbitral que es dirà.

Vuitè. Altres drets i obligacions

El propietari i els seus⁴⁶ tenen dret, en tot moment, a recór- rer la finca i entrar a la casa i a les dependències⁴⁷ annexes.
El masover s’obliga a treballar les terres a ús i costum de bon pagès i a tenir cura del bestiar amb tota diligència.
El masover no podrà emprendre cap obra als edificis sense autorització del propietari; si no l’obté no tindrà dret a ser indemnit- zat.
El propietari podrà gaudir-se ⁴⁸ amb mesura del producte dels arbres isolats, com noguers, figueres, etc., i de les hortalisses i al- tres conreus de l’horta.

Novè. SOLUCIÓ DE DIFERÈNCIES

En cas de desacord sobre l’execució i la interpretació d’aquest contracte, les parts volen que les diferències siguin resoltes amigablement,

primer per mediació d’homes bons, segons els costums del país o, si no arribaven a acord, s’obliguen a sotmetre-les a l’arbitratge d’equitat.

I perquè consti així, ho signen a ...

¹ COMPON, del verb compondre, sinònim de format. El verb composar

té altre significat (similar a imposar).

² GOLFES, la part més alta de la casa, entre el darrer trespol i la teula- da, on solen guardar-se fruites, estris, etc. (Cast.desván, cámara).

³ PORXOS: coberts amb columnes o pilars de sosteniment, davant la casa; porxada:conjunt de porxos.

⁴ PALLISSA, lloc on es guarda la palla. (Cast.pajar.) Comp. amb pa- ller, munt de palla sostingut per un pal. (Cast. almiar.)

⁵ SEMBRADA, l’acció de sembrar, el mateix sembrat i la terra sembra-

da.

⁶ ESSENT, bona forma de gerundi, explicant «com que és de parceria».

⁷ PARCERIA, contracte d’arrendament, segons el qual el preu d’aquest

ha d’ésser satisfet amb una part determinada dels fruits. (Cast.aparcería.)

⁸ L’ALTRA. Complement directe. per tant, sense la preposicióa.

⁹ DE COMIAT, acomiadar, o sia rescindir el contracte. Indica, com veu- rem més avall, un «període de comiat» que comença amb l’avís fins a l’acaba- ment de la collita en curs.

¹⁰ S’HAGI DE FER:podria ésser també «calgui fer», però sembla, la for- ma emprada, que té un abast més generós: les coses que es solen fer al cultiu de la terra, sense que sigui obligació imposada. Trobarem el verbcaldre, més avall, en forma concreta: «els assalariats que calguin».

¹¹ HI, pronom, en pleonasme, referent a l’associació que pacten. Vegeu- lo repetit al paràgraf següent, amb la mateixa referència.

¹² ROSSAM, ramat de bèsties de peu rodó (cavalls, mules, etc). Exclou els de «peu forcat», que són els bous, vaques, etc.

¹³ ESTRIS, arreus, eines,per a designar tots els instruments que ajuden el treball de l’home i de les bèsties. Els tres mots esmentats són gairebé sinò- nims.

¹⁴ TERÇ, TERÇOS. La tercera part. (Cast. tercio.)

¹⁵ SEMENTS, f., també llavors, f.

¹⁶ ADOBS, ingredients per a assaonar o millorar i fertilitzar les terres. (Castellà abonos.)

¹⁷ MÀQUINA DE BATRE. La màquina que fa aquesta sola operació (a la qual mai no s’ha dit batedora). Màquines més modernes fan el treball com- plet de segar, batre i empacar la palla. Encara no hi ha acord sobre el mot que designa aquestes màquines, ben recents, enfront del mot castellà amb el qual les veiem anomenades:cosechadora.Hom ha propugnat els mots «collitera» i

«recol·lectora». A nosaltres ens sembla escaient aquest darrer, que és al diccio- nari Fabra (addició de J. Miracle). Malgrat tot, dins el text, servem una locu- ció ben genuïna i espontània, a la qual la llengua dels pagesos hauria donat, probablement, la preferència, si no sentís l’influx publicitari.

¹⁸ PRÒPIA, vegeu el mot en la funció que li correspon. «Per a utilitat de la mateixa finca».

¹⁹ TUBERCLES, no pas «tubèrculs».

²⁰ FRUITEREDES, de les terres d’arbres fruiters. Aquest nom és citat al diccionari Alcover-Moll, procedent de l’Empordà i la Garrotxa. Més corrent- ment es diuen fruiterars.En aquest text, també fóra vàlid: «collites fruiteres».

²¹ FARRATGERES: notem el mot farratge. (Cast. forraje.)

²² LES COLLITES. Conservem l’article davant els noms, malgrat l’apa- rent repetició.

²³ CANOQUES o CANYOQUES. Tija tubular d’algunes plantes.

²⁴ DESPULLES, residus aprofitables de la collita. (Cast.despojos.)

²⁵ EMPELTATS (d’empeltar),inserir una part d’un arbre en una branca o tronc d’un altre: empelt. (Cast. injerto.)

²⁶ PODAR, treure les branques velles o sobreres d’un arbre, per deixar-lo en millors condicions de fruitar. (Cast.podar.) Comparem amb «esporgar», més aviat aplicat a les plantes i bardisses com una labor més delicada. (Castellpào- dar, escamondar.)Vegeu el mot «esporgar» al paràgraf següent.

²⁷ ENVASAMENT, embalatge, condicionament per a l’expedició. (Cas- tellà envase.)

²⁸ PARTIDOR, terme típic, consignat al dic. Alcover-Moll: dit a una cosa que s’ha de partir.

²⁹ REG, acció de donar aigua a les terres, irrigació. «Terres de bon reg.» (Cast. riego.) Regada,és l’operació de regar. Les terres regades són erlegadiu. Notem la grafia reg, homòfona de rec, el canal per on es condueixen les aigües. (Cast. acequia.)

³⁰ TERRA FRANCA. Camps que el parcer pot cultivar lliurement, sense que n’hagi de pagar cap part a l’amo de la terra.

³¹ ESPLETS. Com a collita. «Entre una collita i l’altra.» Un arbreesple- ta, donant fruit en abundor. L’home espletael conreu, o una altra cosa, collint- ne el fruit o traient-ne tot el profit.

³² FAJOL, farratge, de flor blanca i rosada. (Cast.alforfón.)

³³ ESPARCET, farratge, dit també trepadella. (Cast.esparceta.)

³⁴ BLAT DE MORO ESPÈS. Moresc de poca qualitat, que no arribaa créixer i és de curta durada, que es cultiva com a menjar del bestiar. Es distin- geix del moresc cultivat correntment pel gra i destinat a la trituració i a la farinada.

³⁵ VACUM, al diccionari Alcover-Moll, bestiar boví, conjunt de bous i vaques. (Castellà ganado vacuno.) Ésun mot viu al Pallars, l’Urgellet i la Cerdanya. Fabra no el registra; en canvi hi constavaccí -ina, pertanyent a les vaques.

³⁶ MITGER, a mitges.

³⁷ MENA, classe o espècie o raça a què pertanyen.

³⁸ TRUGES, o verres,femella del porc o del verro.

³⁹ PARENYS. Dit d’una polla jovençana que encara no ha post cap ou (5 o 6 mesos). Produeix carn de fina qualitat per a la cuina, galantines, etc.

⁴⁰ MAS. Casa de camp, masia. Es refereix en concret als edificis, com es desprèn del text en aquest apartat. El concepte s’estén al conjunt de possessi- ons de terra que corresponen a la casa on viu el pagès que les conrea, Aquest rep el nom de masover.

⁴¹ DESMEREIXEMENT, desmerèixer; perdre una cosa part del seu mè- rit o valor. També desmèrit.

⁴² ANIVELLACIÓ o anivellament; nopas nivellar.

⁴³ AVARIES. (Cast. averías.)

⁴⁴ ESTERROSSADORS, artefactes per a obrir i separar la terra. (Caste- llà desterronadores, destripadoras.)

⁴⁵ CAPMÀS. Mot genuí, per indicar un preu global per a un conjunt de coses. (Castellàcómputo.)

⁴⁶ ELS SEUS, forma típica de dir «la seva família», la seva descendèn-

cia.

⁴⁷ A LES DEPENDÈNCIES. És de bon gust repetir amb cada substan-

tiu la preposició i l’article que li corresponen.

⁴⁸ GAUDIR-SE (amb el pronom). Treure profit de la cosa d’altri.

En relació amb un taller artesà

A la ciutat de Barcelona, 2 de gener de 1969.

D’una part, Carles Pi i Masjoan, major d’edat, casat, del comerç i veí de Barcelona, carrer de¹ Pere IV, núm. ² 578 (amb carnet d’iden- titat número ..., expedit el 16 de juny de 1965). De l’altra, Josep Ser- ra i Linàs, també major d’edat, fuster, solter, igualment veí de Barcelona, carter del³ Bisbe, núm. 46 (amb carnet ...).

Els dos compareixents han convingut de⁴ desplegar conjunta- ment una activitat industrial d’ebenisteria, a la qual tots dos prestaran llur col·laboració, i a l’efecte constitueixen una societat civil en els ter- mes que resulten dels següents

PACTES

Primer. El senyor Carles Pi aporta a la societat civil que per aquest document resta constituïda amb el senyor Josep Serra, l’ús de la casa núm. 3 del carrer de Sants d’aquesta ciutat, de que⁵ és lloga- ter ⁶, per a instal·lar-hi un taller d’ebenisteria⁷, la direcció tècnica del qual serà assumida pel senyor Serra. Consta a tots dos⁸ que per a l’esmentada instal·lació el senyor Pi Compta amb l’autorització, ex- pressa del propietari arrendador dels locals indicats.

Segon. El senyor Josep Serra aporta a la societat els seus conei- xements tècnics d’ebenisteria i la seva activitat professional per a exer- cir-la en l’àmbit d’aquesta societat, així com la seva clientela.

Tercer. Cadascun dels dos socis, senyors Pi i Serra, aporten a més, en efectiu, la quantitat de CENT MIL PESSETES. Les aportacions es- mentades als pactes primer i segon són valorades, així mateix, enCENT

MIL PESSETES cadascuna. El capital social, doncs, serà deQUATRE CENTES MIL PESSETES, de les quals en ⁹ corresponen DUES-CENTES MIL a cada soci.

Quart. L’activitat industrial funcionarà sota l’anagrama «Serpi», a registrar com a nom comercial convencional. Amb aquest nom serà establerta la facturació als clients i estesa la documentació social, amb la signatura indistinta dels dos¹⁰ socis.

Cinquè. Correspondrà al senyor Serra la direcció tècnica indus- trial i al senyor Pi la comercial i administrativa. Cadascun podrà reti- rar mensualment, a compte dels beneficis anuals¹¹, la suma de CINC MIL PESSETES. A la fi de l’exercici natural, i fet el balanç, els beneficis seran repartits per meitat entre els dos socis. Hi¹² seran computats els lliuraments mensuals ací previstos, i restaran retingudes les previsions necessàries per als pagaments fiscals i empresarials pendents, així com les quantitats que decideixin destinar a reserves.

Sisè. Si en lloc de beneficis resultaven pèrdues, els socis podran optar entre cobrir-les per meitat o resoldre el contracte. Aquesta sego- na solució serà adoptada àdhuc quan hi opti un sol dels socis. En aquest cas, hom procedirà a la liquidació de l’actiu comú, i el senyor Serra recobrarà les eines¹³ i la clientela aportada, i el senyor Pi tornarà a disposar del local. Els crèdits i les existències seran aplicats a l’extinció del passiu. El romanent, si n’hi havia, serà repartit per meitat entre els ex-socis.

Setè. La mort, l’absència, la incapacitat o la¹⁴ interdicció civil d’un dels socis no comportarà la resolució d’aquest contracte si els hereus o representants legals de l’altre, sempre representats jurídica- ment per una sola persona, no signifiquen que aquesta és llur¹⁵ vo- luntat en el terme de tres mesos naturals, des que s’hagi produït l’es- deveniment. Notificada notarialment la decisió resolutòria, hom pro- cedirà d’acord amb el contingut del pacte anterior.

Vuitè. Si el volum dels afers ho aconsellava, els socis podran convertir aquesta societat privada en societat civil, sota la modalitat de societat de responsabilitat limitada.

Novè. Si es produïen ¹⁶ desavinences entre els interessats i no fossin resoltes entre ells i els lletrats que consultessin, els contractants opten des d’ara per sotmetre llurs diferències a arbitratge d’equitat, a laudar per un o tres membres del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que designaran directament; o, en cas de no arribar a cap acord, amb la intervenció judicial dintre la demarcació corresponent a la ciutat de Barcelona i amb renúncia expressa a qualssevol¹⁷ altres jurisdicció o fur.

Així ho pacten, atorguen i signen, en duplicat exemplar i a un sol efecte, que és el¹⁸ convingut, a la ciutat i el dia indicats a l’encap- çalament.

¹ CARRER DE. És poc recomanable ometre la preposicióde a les desig- nacions dels noms de carrers, places, etc., i del tot inadmissible quan es refe- reix a autèntiques adjectivacions: carrerdel Bisbe,plaça de l’Oli, carrer del Mig, passeig de Gràcia.

² NÚMERO. Recomanem de col·locar la paraula número (ni que sigui abreviada) davant la xifra que designa les finques a cada carrer. Sobretot en casos com aquest en què ve a continuació d’una altra xifra (en romanes).

³ Vegeu la nota 1.

⁴ CONVENIR. El complement del verb, ací en funció d’acusatiu, no cal que sigui introduït mitjançant preposició. Tanmateix, el verbconvenir, com acordar, assajar, decidir, aconsellairaltres, permeten l’ús de la preposició de, i és recomanable de fer-ho. Notem al mateix temps les accepcions intransitives del verb convenir,significant concórrer: «Convenir en judici» iestar d’acord:«Tots dos convenen en la necessitat». Sempre, la preposicióen declina davant la con- junció que: «han convingut que desplegaran conjuntament», «tots dos conve- nen que és necessari».

⁵ QUÈ, pronom relatiu tònic, equivalent a la construcció «del qual», que trobem tan sovint (dues ratlles després). Recordem que la frase com «la casa de la que» seria una falsa traducció del castellà. El pronom relatiu, darrera preposició, sempre és tònic:què o qual, aquest darrer precedit de l’article con- cordant en gènere i nombre amb l’antecedent.

⁶ LLOGATER. Mot genuí, amb el verb llogari el substantiu lloguer:«con- tracte de lloguer», sinònim del més genèric da’rrendament, susceptible d’altres accepcions. «Arrendar la prestació d’un servei.» Ambdós són preferibles ian- quilinat, més per a funció administrativa: els diccionaris consignen el substan- tiu inquilí (Voc. Jurídic Català:arrendatari d’una finca urbana), però no es veu la possibilitat de crear el verb corresponent.

⁷ EBENISTERIA, Diferència ortogràfica amb el castellàebanistería.

⁸ TOTS DOS. Equivalent, en aquest cas, a ambdós (cast. ambos), fent de pronom. Notem que al començament del paràgraf 2ⁿ. hem escrit «Els dos compareixents», referint-se a les dues persones acabades d’esmentar.

⁹ EN. Pronom que no apareixeria en la construcció en llengua castella- na. S’empra en els complements d’acusatiu on hi ha un substantiu sobreentès precedit d’un adjectiu numeral, cardinal, quantitatiu o indefinit. Ací el subs- tantiu sobreentès és «pessetes». Notem que també podíem escriure «de les quals corresponen quatre mil pessetes a cada soci», repetint el substantiu que ja apa- reix reiteradament a les frases anteriors i tan immediates.

¹⁰ DELS DOS. Observem que la construcció clara ésels dos.Ambdós re- sultaria impropi darrera l’adjectiu «indistinta».

¹¹ ANUALS, preferible ací amb l’arrel llatina, com en l’adverbmi ensual- ment. Recordem que no existeix l’adjectiu «mesal», derivat directament de «mes», com si fos paral·lel da’ nyal. Aquest sol aplicar-se a fets que s’esdevenen cada any: «la festa anyal».

¹² HI, pronom adverbial, indispensable en català, significant ací «En els beneficis», o «Dins els beneficis».

¹³ EINES. Mot molt genuí, sobretot per als instruments manuals d’un ofici: «eines de fuster», preferible al gal·licismuetillatge(que no és al dicciona- ri). En castellà, herramienta i utensilio;per gal·licisme, útil i utillaje (aquest darrer admès per l’Acadèmia). També ens caldria una locució equivalent a la castellana máquinas-útiles, ara tan freqüents, tals com serres, torns portàtils, etc., accionats per motor elèctric. Suggerim «eines mecàniques».

¹⁴ ARTICLE. Repetim l’article que correspon a cada substantiu, ni que n’hi hagi una sèrie. Observem que el verb va en singular (comportarà), encara que aparentment hi hagi un subjecte múltiple: a la seva hora se n’aplicarà no- més un: «La mort ... comportarà».

¹⁵ LLUR. Recomanem l’ús del possessiullur quan significa dos o més posseïdors. Llur voluntat indica el plural «els hereus o representants legals», més clarament que no ho faria el possessiu «la seva», que podria ésser relacionat també i exclusivament amb «la sola persona que els representa».

¹⁶ PRODUÏEN, en lloc de produïssin.(Cast. produjeran.) En aquests ca- sos d’una probabilitat futura, el català prefereix el mode indicatiu.

¹⁷ QUALSSEVOL, plural de qualsevol. Compareu amb el castellà

cualesquiera,plural de cualquiera.

¹⁸ EL CONVINGUT. L’efecte convingut, deixant sobreentès el substan- tiu. Vegem la diferència amb la locució castellana tan freqüent de «lo convenido», neutre, que significaria la totalitat del conveni. Cal una certa cir- cumspecció en l’ús de les formes neutres, p. e., «el convingut en aquest con- tracte», ja que no disposem d’altre article que el masculí singular «el» i no és lícit d’aplicar-lo a un participi: «farà el convingut»; cal recórrer a locucions com

«farà el que han convingut», o bé amb un substantiu, «les coses, els actes, etc.,

que han convingut» o al pronom «allò que han convingut».

Col·laboració ramadera

El dia set de desembre de l’any mil nou-cents setanta, s’han reu- nit a Tàrrega, Joan Pallarès i Torrents, major d’edat, casat, propietari de la Granja La Pastora, de Bellpuig, i Pere Vinyeta i Sostres major d’edat, vidu, representant legal de la Companyia Fervent, S.A., radi- cada en aquesta vila, carrer de la Creu, número vuit.

Tots dos diuen que tenen, i mútuament s’ho reconeixen¹, ca- pacitat per a obligar-se, personalment el Sr. Pallarès, i per a² fer- ho en nom de la Societat el senyor Vinyeta, el qual assegura que es troben íntegrament vigents els títols que acrediten la seva repre- sentació.

I atès que la Granja La Pastora posseeix unes exTercer. En acabar l’engreix¹¹ del grup, el bestiar serà tornat a pesar el moment ¹² que es realitza la venda; del pes total es descomp- tarà el pes inicial del mateix grup. La diferència en quilos es comptarà com a pes de la carn produïda amb els pinsos de Fervent, S.A., a la qual ¹³ s’aplicarà el preu mínim de trenta-quatre pessetes i el màxim de quaranta per quilo ¹⁴, segons la proporció entre el consum de pin- sos i els quilos de carn obtinguts d’acord amb la taula annexa¹⁵.

Quart. Si la Granja La Pastora vol retardar la venda dels porcs i el pes d’aquests sobrepassava¹⁶ la mitjana de cent deu quilos indica- da, hom ¹⁷ comptarà l’excés a raó de quaranta-cinc pessetes per quilo, de carn, fins a un màxim de cent quinze quilos.

Cinquè. Cas que la Granja volgués retenir els porcs de pes su- perior als cent quinze quilos, hom convindria¹⁸ aleshores un altre preu per quilo, de carn augmentada a partir d’aquest pes, amb l’objecte de no variar l’alimentació del bestiar i continuar el consum de pinsos de Fervent, S.A.

Sisè. Fervent, S.A., a cada lliurament de pinsos, estendrà un albarà, expressant quantitat, qualitat i preu del producte, a efectes del control, i un representant de la Granja La Pastora en signarà¹⁹ el du- plicat.

Setè. Fervent, S.A. podrà girar a la Granja La Pastora per l’import aproximat dels pinsos subministrats. El venciment del gir haurà d’ésser sempre posterior a la venda dels respectius lots de porcs.

Vuitè. Les baixes que es produeixin en el bestiar, aniran a càrrec de la Granja La Pastora, la qual abonarà per cada porc perdut la dife- rència entre el pes per porcell establert com a mitjà, i el pes que resul- ti en el moment de produir-se la baixa, al preu ja indicat.

Novè. Si es produïen ²⁰ malalties de tipus lleu, com glossopeda, tos, etc., que ocasionessin ²¹ pèrdues de pes i de temps, no es consi- derarien com a baixa, i el pagament dels pinsos es faria segons els qui- los augmentats tal com es preveu al pacte tercer. Es fa la salvetat, però ²², que les malalties considerades lleus al present pacte, no po- dran tenir una durada ²³ superior a trenta dies. En altre cas, serien considerades cròniques i el bestiar afectat donat de baixa amb aplica- ció de les estipulacions del pacte vuitè.

plotacions rama- deres dedicades a la cria i procreació de bestiar selecte, mentre³ l’em- presa Fervent, S.A. és productora de pinsos⁴ compostos a base de fór- mules autoritzades pels corresponents Centres sanitaris, han convin- gut un contracte de col·laboració que es regirà pels següents

PACTES

Primer. La Granja La Pastora es compromet a engreixar bestiar porcí ⁵ d’acord amb la capacitat de les seves explotacions (calculada entre 400 i 500 porcs) exclusivament amb pinsos compostos submi- nistrats per Fervent, S.A., ajustant-se a les condicions:

Arribat el deslletament, la Granja La Pastora, comunicarà a Fervent, S.A., el pes de cada grup, en el ben entès que, per terme mit- jà ¹⁰, cada cap de bestiar no podrà pesar menys de setze quilos, ni més de vint.
Fins al pes citat com a mitjà, la manutenció serà a càrrec de la Granja La Pastora.

Segon. Fervent, S.A. subministrarà els pinsos necessaris a partir d’aquest pes i fins a arribar al pes màxim de cent deu quilos per cap de bestiar en viu.

Tercer. En acabar l’engreix¹¹ del grup, el bestiar serà tornat a pesar el moment ¹² que es realitza la venda; del pes total es descomp- tarà el pes inicial del mateix grup. La diferència en quilos es comptarà com a pes de la carn produïda amb els pinsos de Fervent, S.A., a la qual ¹³ s’aplicarà el preu mínim de trenta-quatre pessetes i el màxim de quaranta per quilo ¹⁴, segons la proporció entre el consum de pin- sos i els quilos de carn obtinguts d’acord amb la taula annexa¹⁵.

Desè. A efectes de la liquidació prevista, es farà constar per es- crit i en duplicat signat per les dues parts, el nombre dels caps i el pes de cada grup, en començar l’alimentació dels garrins i una vegada aca- bat el període d’engreix.

Onzè. Fervent, S.A. tindrà cura dels aspectes facultatius i tèc- nics de l’engreix dels porcells i amb aquest fi podrà comprovar, sem- pre que ho tingui per convenient, l’estat del bestiar i de les instal·- lacions de la Granja La Pastora.

Dotzè. L’import de les vacunes i medicaments que calguin, ani- rà a càrrec exclusiu de Granja La Pastora. Fervent, S.A., d’acord amb els seus tècnics, prepararà els pinsos medicinals necessaris, però les subs- tàncies medicamentoses, com s’ha dit, les haurà 24 de subministrar i pagar la Granja La Pastora.

Tretzè. Les condicions de col·laboració estipulades en aquest contracte per a l’engreix de porcs, finiran el dia 30 de juny de l’any vinent. Malgrat això, subsistirà plenament el contracte per a tot el bes- tiar destinat a l’engreix que hagi estat admès per Fervent, S.A., fins a l’expressada data.

Els contractants, d’acord, signen aquest document en el lloc i data citats.

¹ S’HO RECONEIXEN. Amb el pronom neutre. Es reconeixen mútua- ment tot això que constitueix llur capacitat per a contractar.

² PER A. Amb la preposició composta com l’anterior: «tenen capacitat

per a obligar-se», i «té capacitatper a fer-ho ... »

³ MENTRE: al mateix temps, en tant que. Indica simultaneïtat de les activitats i la possibilitat de completar-se entre elles.

⁴ PINSOS, sing.: pinso. Porció de gra, d’aliment sec que es dóna al bes- tiar. Modernament, en plural, farines mesclades i adobades.

⁵ PORCÍ, o porquí, relatiu o pertanyent al porc.

⁶ DESLLETAMENT, quan l’animal deixa de mamar. (Cast.destete.)

⁷ PORCELLS o garrins o godall(smés endavant emprem indistintament els tres mots).

⁸ TRUGES, sing. truja, femella del porc; o verra, femella del verro.

⁹ VERIFICAR-NE, comprovar i anotar el pes dels garrins (expressats pel pronom ne) de cada grup, que seran en realitat els de cada godallada o part.

¹⁰ TERME MITJÀ: Com a mitjana o quantitat mitjana, suma de dues o més quantitats dividida per llur nombre.

¹¹ ENGREIX, acció d’engreixar, especialment un animal per mitjà de l’ali- mentació adequada. Comparem amb engreixament:l’acció i l’efecte d’engrei- xar-se (que es pot aplicar a les persones).

¹² EL MOMENT; no hi cal preposició. Com si digués: «Serà pesat el dia que es realitzarà la venda».

¹³ A LA QUAL. Vigilem la construcció viciosa «a la que».

¹⁴ QUILO; quilogram. És admès d’escriure-ho ambq. Com quilòme- tre. Malgrat això emprem els símbolsKg, Km.

¹⁵ És innecessari, per al nostre objecte, inserir la taula al·ludida.

¹⁶ SOBREPASSAVA, o superava, excedia, sobrepujava, etc. Però no «de- passava», que és barbarisme.

¹⁷ HOM. Pronom indeterminat, ben útil com a subjecte d’oracions que, altrament, caldria construir amb el pronom reflexiu, com a passives: «es comp- tarà l’excés».

¹⁸ CONVINDRIA: Notem la forma en condicional, concordant amb la suposició de què deriva: «Cas que La Granja volgués... hom convindria ... »

¹⁹ EN SIGNARÀ: el duplicat «de l’albarà» que és al·ludit pel pronomen.

²⁰ PRODUÏEN. Preferència per a les formes d’indicatiu (en lloc de «Si es produïssin»).

²¹ OCASIONESSIN. Defugim la facilitat d’un fals gerundi, «ocasio- nant».

²² PERÒ, conjunció adversativa. Col·locada dins l’oració, com en aquest cas, té un sentit concessiu. (Cast.empero.)

²³ DURADA. Preferible a «duració».

²⁴ LES HAURÀ. Construcció volgudament pleonàstica.

I I I C O N T R A C T E S

B) De compravenda

Opció de compra de finca urbana

Capellades, nou de febrer de mil nou-cents seixanta-nou. Reunits, d’una part, com a propietaris, en comú i proindivís¹,

de la finca urbana que es dirà després, els tres germans senyors Joan M.ª, Agustí i M.ª Teresa Poc i Santasusanna, veïns d’aquella vila i do- miciliats, respectivament, per l’ordre en què són citats, a la plaça de Sant Miquel, 3, primer pis; al carrer del Mestre Ribot, 44, i al passeig de Blanquerna, 34, segon. Són majors d’edat², de veïnatge civil català i casats, en règim ordinari de separació de béns.

D’altra part, el senyor Xavier Romaní i Garcia, major d’edat, del comerç, veí de Barcelona, domiciliat al carrer del Príncep de Viana, núm. 141, àtic, primera porta.

Actuen els primers, senyors Poc, en propi interès, i el senyor Ro- maní, en nom, interès i representació de la companyia mercantil anò- nima denominada Immobiliària Capelló S.A., domiciliada a Barcelona, Via Augusta, 279, primer, de la qual el senyor Romaní és Apoderat General amb facultats suficients - segons afirma sota la seva responsa- bilitat personal - per a la total eficàcia d’aquest contracte d’opció de compra. La dita Societat figura degudament inscrita al Registre Mer- cantil de la província, full número 10.874 del llibre de Societats, tom 745 del llibre 368 de la secció 2ª., foli 141 i següents.

I de lliure voluntat, tal com respectivament actuen, diuen:

Primer. Que els germans senyors Joan Maria, Agustí i Maria Teresa Poc són propietaris, per terceres i iguals parts entre ells, en la condició d’hereus abintestat de llur mare, senyora Consol Santasusanna i Valeri, morta a Viladrau el 25 de febrer del 1954, de la casa número, 34 del passeig de Blanquerna, d’aquesta vila, composta de planta bai- xa destinada a magatzem de llenya i de dos pisos alts, al segon dels quals viu la copropietària senyora Maria Teresa Poc. El primer pis està arrendat al senyor Pere Comes i Viader.

La casa indicada té una superfície total, comprès el pati posteri- or, de 483 metres i 62 decímetres quadrats, equivalents a 12.838pams quadrats. Limita pel front principal, migdia, amb el passeig de Blanquerna, en línia de 14’50metres; per la dreta, llevant, amb terres de la finca número 32 del mateix carrer, on s’ha d’obrir un altre car- rer, encara sense nom; per l’esquerra, ponent, amb la finca número 36 també del passeig de Blanquerna, propietat dels consorts Palop, i pel fons, nord, amb el rec de la vila, d’on té dret a prendre aigües. Forma una figura sensiblement rectangular i els límits amb els veïns estan determinats per parets de tanca de construcció, molt antiga.

És la finca núm. 37 de les d’aquest Ajuntament al Registre de la Propietat d’Igualada, i la darrera inscripció de domini, a favor dels germans Poc, es la 8ª de les relatives a la finca, al foli 86 del tom 275 de l’arxiu, llibre 41de Capellades.

No té cap càrrega.

Segon. Que Immobiliària Capelló, S.A. adquirirà la finca si pot obtenir que quedi lliure d’ocupants i, de moment, l’interessa⁴ pas- sar a ser ⁵ titular d’un dret preferent de compra, per tal de fer les ges- tions que calgui prop dels veïns.

Tercer. I que, posades d’acord les dues parts sobre el preu i les condicions de la compra- venda futura, i, igualment, sobre les d’aquest contracte d’opció de compra, el formalitzen amb subjecció als següents

PACTES

Primer. Els tres germans senyors Joan Maria, Agustí i Maria Teresa Poc i Santasusanna concedeixen, conjuntament, opció de com- pra a favor de la societat Immobiliària Capelló, S.A., relativa a la fin- ca urbana descrita a ⁶ la part expositiva, casa número 34del passeig de Blanquerna, d’aquesta vila. I el senyor Romaní, com a gerent de la societat optatària ⁷, accepta l’opció, que s’ajustarà necessàriament a les condicions que vénen a continuació.

Segon. El dret que es regula en aquest document faculta⁸ Im- mobiliària Capelló, S.A. per a comprar la finca pel preu alçat de dues- centes cinquanta mil pessetes. La quantitat que ara es paga com a preu d’opció serà imputada a compte del preu de la compravenda, i,

la resta, caldrà pagar-la⁹ en l’acte de la firma de l’escriptura pública.

Tercer. La durada de l’opció comprèn del dia d’avui al trenta-u de maig d’aquest mateix any. L’opció s’entendrà caducada i sense cap mena de valor pel simple transcurs del temps pactat sense haver estat utilitzada, qualsevol que en¹⁰ fos la causa. La Societat optatària, però, podrà exercitar el seu dret àdhuc sense col·laboració personal dels ve- nedors; cas en què haurà de consignar a la Notaria de Piera el preu pactat dins el terme ¹¹ convingut i sempre a la lliure disposició dels senyors Poc Santasusanna, sense altre condicionament que el real ator- gament de l’escriptura de compravenda, per a la qual seran requerits els senyors Poc pel mateix notari, mitjançant diligència complemen- tària de l’acte de dipòsit del preu. La diligència es practicarà abans de les 48 hores següents a l’acte del dipòsit.

Quart. L’operació de compravenda és compromesa sobre la base que la finca estarà lliure de càrregues i al corrent de contribucions i arbitris; amb tot, si l’Ajuntament imposa una contribució especial de millores de qualsevol mena, la quota assignada a la finca serà a càrrec de la Societat adquirent, sempre que correspongui a millores de realit- zació posterior al dia d’avui, qualsevol que sigui la data de l’acord municipal.

Cinquè. L’extinció dels contractes d’arrendament ara en vigor serà a càrrec de la Societat optatària. Els germans propietaris la facul- ten expressament perquè¹² en ¹³ pugui negociar l’extinció, en les con- dicions econòmiques que tingui per convenients, però no tindrà dret a cap reintegrament si per qualsevol causa no fa ús de l’opció que ara rep.

Sisè. La senyora Maria Teresa Poc i Santasusanna s’obliga a anar- se’n de la finca, ella i els seus, i a remetre la possessió del pis segon, buit i expedit, a qui ostenti la representació d’Immobiliària Capelló, S.A., dins els sis mesos següents a la data de formalització de l’escrip- tura de compravenda. En cas contrari, vindrà obligada a indemnitzar 14 el comprador, a raó de 300 pessetes diàries, sense que el dret a percebre aquesta indemnització impedeixi l’exercici de les accions per- tinents contra la pertorbadora.

Setè. La Societat optatària podrà situar una tercera persona, natural o jurídica, en el seu lloc, però tant ella com l’eventual cesio-

nari del dret hauran de comprar tota la finca alhora¹⁵, i per conse- güent cap dels tres copropietaris no vindrà obligat a vendre el seu dret singular per separat del dels altres germans.

Vuitè. Les despeses de l’escriptura pública de compravenda, que autoritzarà el notari de Piera, seran a càrrec de la compradora sense excepció; s’hi comprèn expressament l’arbitri municipal sobre incre- ment del valor dels terrenys, o l’estatal que pel mateix concepte o un de semblant el pugui substituir. I en cas de prohibició al venedor de desplaçar aquesta imposició al comprador, el preu de l’operació ara acordat s’entendria augmentat en una quantitat exactament igual a la de l’arbitri o imposició, donat ¹⁶ que el preu que ara es pacta és sobre la base de la seva percepció pels venedors sense descompte de cap mena.

Novè. Es fa constar, de forma expressa, que, en aquesta opera- ció, no hi ha intervingut cap intermediari i que, per tant, no hi ha comissions a pagar.

Desè. Declara finalment el representant de la Societat optatària que els ¹⁷ és conegut el projecte municipal d’obrir un nou carrer pel límit de llevant de la finca i que en cap cas, sigui la que sigui la super- fície de finca afectada per l’obertura del carrer, no pretendran reduir el preu de la compra, determinat ara amb perfecte coneixement d’aque- lla situació urbanística.

Onzè. El preu de l’opció és el de trenta mil pessetes, que el senyor Romaní paga, en efectiu, als tres germans concedents i que aquests reben a llur satisfacció, el fan definitivament seu i el repartei- xen entre ells per terceres i iguals parts.

Dotzè. Immobiliària Capellà, S.A. podrà en qualsevol temps, durant la vigència de l’opció, compel·lir els concedents a confirmar-la mitjançant escriptura pública, en la qual constarà que es pot inscriure al Registre de la Propietat. Les despeses de l’escriptura i de la inscrip- ció registral seran també a càrrec exclusiu de l’optatària.

Així ho diuen i atorguen. I per constància escrita de l’acord que, si bé és consignat en document privat, les dues parts volen que tingui entre elles igual eficàcia que si constés en escriptura pública, estenen aquest document, i el signen tots quatre atorgants el dia de la data.

¹ PROINDIVISIÓ, Estat del conjunt o massa dels béns abans de fer la partició entre les persones a les quals pertany. Una vegada adjudicade, sseran

«parts indivises».

² És innecessari repetir el subjecte ja reiterat a les clàusules precedents

«els tres germans».

³ LLUR: adjectiu possessiu, aplicat a «mare», que pertanyia als posses- sors plurals: els fills.

⁴ L’INTERESSA. Verb transitiu. Té interès. És corrent, i errònia, la cons- trucció amb el pronom de datiu li (li interessa).

⁵ SER, o ésser.

⁶ A LA PART. En les determinacions de lloc emprem, de preferència, la preposició a.

⁷ OPTATÀRIA. La part que contracta el dret a l’opció: mot consagrat per l’ús jurídic, que no figura, però, als diccionaris. Format amb el sufix-ària, tan freqüent: comanditària, arrendatària, etc. El motoptant restaria destinat a la mateixa part en el moment d’exercitar l’opció, és a dir, com un veritable participi.

⁸ FACULTA. Verb transitiu. El complement directe no requereix pre- posició, en català, ni quan es tracta d’una persona, cosa que succeeix en caste- llà: faculta a Immobiliària...

⁹ PAGAR-LA. Construcció pleonàstica. Hom preferiria: «deixant la res- ta per a pagar-la», o bé, «caldrà pagar la resta».

¹⁰ EN. Pronom. «Qualsevol que fos la causa (de no haver estat utilitza-

da)».

¹¹ TERME. Fi d’un espai material o de temps: el terme d’una cursa, d’un

terreny, d’un període de temps en què acaba un contracte, un comprimís, una obligació. «Li demanà un terme de vuit dies.» També l’espai limitat per un terme: «En el terme de dos anys». Hom diria, també, «Comprar, vendre, o pagar una cosa a termes»; i la suma a pagar: «Pagar el segon terme». Més limi- tat, però concret per a aquesta accepció, hi ha el mottermini, avui predomi- nant Fabra prefereix el primer, del qual dóna els exemples.

¹² PERQUÈ. Conj. causal o final. Ací és equivalent aper tal que, o a fi que. No hem d’incórrer en el calc castellà «per a que». Aquesta locució, que rarament es produeix, es compon de la preposicióper a + què interrogatiu:

«per a què serveix?».

¹³ EN. Pronom: «negociar l’extinció» (de l’arrendament), la part adjecti- va representada per aquella partícula, que no existeix en castellà.

¹⁴ INDEMNITZAR. Verb transitiu. El complement directe, sense pre

¹⁵ ALHORA. AI mateix temps; també ensems. Notem: «Ho fa tot alho- ra» (tot a la vegada) i «Ho fa tot a l’hora» (és a dir, puntualment).

¹⁶ DONAT QUE, tenint en compte. Però no «posat que», traducció servil de «puesto que», la qual en català vol dir: «suposant que», «en el cas que».

¹⁷ ELS. Pronom datiu plural. El projecte és conegut d’ell i de la Societat que representa.

Opció de compra de finca rústica

Barcelona, trenta d’abril de 1975.

REUNITS: D’una part, en condició de propietaris de la finca objecte de l’opció de compra que aquest document¹ regula, els se- nyors Jordi Oliveres i Fortesa, Antoni Romeu i Porcel i Bartomeu Melià i Rosselló, tots tres casats i veïns de Mallorca, domiciliat el primer, senyor Oliveres, a la Rambla del Born, núm. 3, de Palma; el segon, senyor Romeu, a la plaça del Rec, núm. 6, de Manacor, i el tercer, senyor Melià, al núm. 27 del carrer Major, també de Manacor. Són de dret civil especial de les Balears i el règim econòmic conjugal de cadascun és d’absoluta separació de béns², per manca de capitulaci- ons matrimonials.

I, d’altra part, el senyor Ricard Oliver i Grau, també major d’edat, casat, veí de Barcelona, carrer de l’Esperança, núm. 42, bai- xos, subjecte al dret català i casat en règim ordinari de separació de béns.

Actuen tots pels seus respectius interès i dret. I de plena i lliure voluntat,

Els senyors Oliveres, Romeu i Melià diuen:

Que, per compravenda atorgada a favor seu pel senyor Joan Cervera i Marc, davant el notari de Palma de Mallorca, se- nyor Feliu Font i Selva, el dia 2 de gener de 1942, són propietaris, en comú i indivisos ³, per parts iguals, de la hisenda coneguda amb el nom de «Son Jordi»⁴, del terme municipal d’Alcúdia, finca que, segons el Registre de la Propietat, té una extensió de 86 hectàrees, 37 àrees i 41 centiàrees: un terç de la superfície és de conreus de secà, i la resta és de bosc baix, amb uns pocs ametllers i oliveres. Confronta a nord-est amb la platja del mar, a les proximitats del cap de Farruc; a migdia, seguint l’eix d’una torrentera, amb terres de les hisendes anomenades «Son Sant Joan Vell» i «Son Sant Joan Nou»; i a ponent i al nord, en una línia ⁵ trencada, determinada per fites, amb terres dels predis veïns anomenats «Castell de la Verge» i

«Son Blau». Les terres de la finca tenen una unitat geogràfica i la figu- ra de llur perímetre s’acosta a un romboide, segons es veu pel pla topogràfic que s’acompanya per a una millor identificació del terreny que és objecte d’aquest contracte. És la finca número 87 de les de l’Ajuntament d’Alcúdia al Registre de la Propietat d’Inca, i h⁶i figura inscrita a nom dels senyors Oliveres, Romeu i Melià per la inscripció de domini vigent, que és la 8.ª, al tom 453 de l’arxiu, llibre 71, d'Alcúdia, foli 186.

Que dintre «Son Jordi» i amb el caràcter d’aigües de domini privat hi ha una deu ⁷, objecte de descripció al títol de propietat, sense que cap veí tingui dret a aquestes aigües.
Que la referida propietat es troba lliure de càrregues i compromisos, ocupada per un antic masover, avui mer precarista⁸, veí del barri del port d’Alcúdia, anomenat Miquel Olives, el qual hi pastura els seus ramats.
Que per la immediació a la costa, les terres de «Son Jordi» són susceptibles d’urbanitzar-les amb finalitats turístiques, a les quals tots els signants d’aquest document coincideixen que es pot dedicar més de la meitat de la finca.

El senyor Oliver i Grau, agent de la Propietat Immobiliària, diu que té interès per ⁹ adquirir l’opció de compra a la totalitat de la finca descrita, o sigui als terrenys a què fa referència el pla adjunt.

I, d’acord les parts sobre les condicions de l’opció i sobre les de la compravenda que se’ns seguís¹⁰, atorguen i

PACTEN

Primer. Els senyors Jordi Oliveres i Fortesa, Antoni Romeu i Porcel i Bartomeu Melià i Rosselló, concedeixen opció de compra a favor del senyor Ricard Oliver i Grau per adquirir directament o per a altra o altres persones de la seva tria, la totalitat dels terrenys que comprèn la hisenda «Son Jordi» d’Alcúdia, o sigui la finca registral núm. 87 del dit Ajuntament, que el pla unit a aquest document de- termina i concreta, pel preu alçat ¹¹ de seixanta milions de pessetes.

Segon. La facultat d’adquirir la finca pel preu esmentat i en les condicions de pagament i les complementàries que es relacionen a con- tinuació, durarà tres mesos, comptats a partir d’avui i, per tant, cadu- carà, sense necessitat de cap mena de requeriment, de forma, automà- tica, si per tot el dia 31 de juliol d’aquest mateix any no ha estat uti- litzada pel senyor Oliver i pagant- ne¹², precisament, la primera de les quatre quotes establertes al pacte quart, que segueix. La present opció de compra mai no serà elevada a escriptura pública i, per con- següent, tampoc no tindrà accés al Registre de la Propietat.

Tercer. El preu de l’opció es deSIS-CENTES MIL PESSETES, que els concedents reben en aquest mateix acte i a llur satisfacció de mans del senyor Oliver (taló d’avui, número 134.567contra l’oficina principal del Banc d’Expansió Industrial), quantitat que s’imputarà a compte del primer termini o quota del preu de la compravenda.

Quart. Les condicions previstes des d’ara per a la compravenda de la finca són les següents:

Haurà d’ésser precisament a favor d’una persona natural o jurídica espanyola. El contracte serà subscrit a Barcelona o a Palma de Mallorca, a elecció del comprador, amb tots els pagaments domicili- ats al lloc del contracte.
La finca haurà d’estar neta de càrregues i d’ocupants i al corrent en les obligacions fiscals. És a càrrec dels actuals propietaris la diligent extinció del precari que han esmentat. Per apartar-ne del tot l’ex-masover, els venedors disposaran d’un període de tres mesos, a partir de la formalització de la compravenda.
S’hi comprendran els drets d’aigua referits al text del títol de compra de l’any 1942.
Totes les despeses de la compravenda, amb expressa inclusió dels honoraris del notari que l’autoritzarà i l’arbitri de plusvàlua — cas que l’Ajuntament d’Alcúdia pretengués i assolís¹³ percebre’l — seran a càrrec de la part compradora.
El comprador, o compradors, podran satisfer el preu al compte, en el mateix acte de la firma de l’escriptura de compra- venda, o bé, a la seva elecció, fraccionar-ne el pagament fins a un màxim de quatre quotes, la primera de les quals, que en cap cas no serà inferior al quaranta per cent del preu total (o sigui, inferi- or a vint-i-quatre milions de pessetes), l’haurà de pagar, en efectiu, enel mateix moment de signar el contracte de compravenda. Les altres tres quotes, cada una de les quals importarà un terç del preu ajornat ¹⁴, venceran, com a màxim, a dotze¹⁵, vint-i- quatre i trenta- sis mesos, respectivament, del primer pagament.

f ) Si la part compradora fa ús de la facultat de fraccionar el pagament del preu, la transmissió de la propietat, amb la titularitat dominical de la finca, serà:

En pagar ¹⁶ la primera quota, s’atorgarà escriptura pública de venda d’una parcel·la¹⁷ determinada, a segregar de la finca matriu, i sense excedir de quinze hectàrees si la primera quota abastava el 40% del preu, ni excedir de 18 hectàrees si la dita quota en cobria el 50%

.Es concreta des d’ara, i per a tal hipòtesi, que la primera parcel·la a segregar és la indicada com a «Polígon A» al pla adjunt.

En pagar la segona quota, s’atorgarà una altra¹⁸ escriptura per a la transmissió de la parcel·la immediata a la primera, i que aug- mentarà l’extensió de la finca transmesa fins a 30 hectàrees (Polígon B).
En pagar la tercera quota el comprador rebrà, per igual pro- cediment, altres terrenys de la finca matriu immediats als ja rebuts, fins a cobrir un total de 50 hectàrees (Polígon C) i
En pagar la darrera quota li seria transmesa la titularitat de la resta.

Totes les despeses ocasionades per les segregacions i transmissi- ons seran a càrrec del comprador.

La part compradora rebrà el dret d’aigua que hi ha a la finca juntament amb l’últim fragment, atès ¹⁹ que conté el lloc on aflora²⁰ la deu. Mentrestant ²¹ no hi tindrà altre dret que la simple expectativa de rebre’l, tal com s’ha dit, quan farà el pagament del darrer termini o període.

Si la part compradora preparava i costejava un pla parcial d’urbanització, hi hauria de comprendre tots els terrenys de «Son Jordi» qualificats com a zona de desenrotllament²² turístic segons el pla general de Mallorca. Tant el projecte com la direcció del pla parcial s’han d’encomanar ²³ a un facultatitu competent i sempre caldrà que passi notícia del projecte a la part venedora, abans de fer-ne la presentació oficial. I posat que els venedors hi fessin sug- geriments, sempre dins el mes següent a la recepció del projecte, intervindrà per a la correcció un tècnic designat i pagat per ells 24.

I si, contra això que ara es pacta, la part compradora no paga al seu venciment qualsevol²⁵ de les quotes establertes del preu ajornat, l’operació de compravenda restarà automàticament limitada a la part ja transcorreguda ²⁶, i només serien propietat de la compra- dora els terrenys ja transmesos al seu favor per escriptura pública, els quals s’entendrien venuts al preu resultant d’aplicar-hi tot el diner pa- gat fins aleshores. La part venedora farà seus, sense cap pagament al seu càrrec, tots els treballs urbanístics ja realitzats per la compradora sobre els terrenys que romandran ²⁷ propietat dels venedors, els quals ²⁸ terrenys s’integraran a la urbanització general, executada, en curs o merament projectada, amb recíproca intercomunicació de vies i serveis, en forma exactament igual a com resultarien intercomunicats uns i altres terrenys de «Son Jordi» si el comprador els hagués adqui- rits ²⁹ en la totalitat.
Si la part compradora optava per fraccionar el pagament, hauria de satisfer als venedors l’interès anual del sis i mig per cent de la quantitat ajornada, a liquidar per anualitats vençudes. L’import dels interessos s’afegirà al de la quota anual i, per tant, la part venedora podrà rebutjar de cobrar-la si no va acompanyada del dit increment per interessos.
La part pendent de cobrament restarà protegida contra la devaluació monetària, i, en conseqüència, arribat que sigui³⁰ el temps del pagament de la quota anual, caldrà ajustar el seu import al que resulti de l’aplicació del mòdul per a cobrir la devaluació que les parts estableixen des d’ara, el qual serà la comparació dels nombre³s¹ índex expressius del moviment del cost de la vida a Mallorca, publicats al Butlletí d’Estadística de la Presidència del Govern, o al periòdic ofici- al que tal vegada el substitueixi, corresponents, respectivament, al temps de la firma del contracte de compravenda i a l’últim índex publicat quan tingui lloc el pagament de la quota ajornada. La part venedora pot negar-se a percebre quantitats que no responguin³² als resultats produïts per l’aplicació d’aquesta clàusula reguladora.
El comprador prendrà possessió definitiva de la parcel·la que li hagi estat transmesa per escriptura pública i podrà transitar lliu- rement, com també els tècnics i operaris al seu servei, per la resta de la finca, per a tots els treballs d’urbanització, i ja és autoritzat per a rea- litzar-los. Els venedors conservaran, en tot cas³³, la propietat i també la possessió de la part de finca encara no transmesa per escriptura pú- blica, tret ³⁴ que en l’entremig pactessin altra cosa.

l ) Si la part compradora usava del benefici del fraccionament i en un determinat moment estigués interessada a adquirir, per a ella o bé per a tercers de la seva designació, una parcel·la exterior de terreny, de superfície no inferior a 5.000 m2, situada fora dels límits de la que ja ha adquirit en ferm i per escriptura, podrà exigir dels venedors la formalització de l’escriptura corresponent, sempre que l’atorgament de la compravenda s’acompanyi de la percepció, pels senyors Olive- res, Romeu i Melià, d’una quantitat igual a tantes vegades dues-centes cinquanta pessetes com metres quadrats comprengui aquella parcel·la exterior; quantitat que rebran en el mateix moment de la formalitza- ció de la compravenda, i que s’imputarà com a acompte del darrer dels terminis o quotes establerts, sense cap obligació de retorn de di- ners en cas de resolució parcial de la compravenda general i sense que la rescissió, si es produïa, afectés les operacions concretes, una o més, nascudes de l’exercici del dret regulat en aquest apartat.

El comprador podrà avançar pagaments en qualsevol mo- ment: si ho fa, s’aplicaran els interessos i la indexació³⁵ pactats en funció del temps transcorregut fins al moment del pagament.
Al document privat a firmar entre comprador i venedors en el cas d’exercitar l’opció de compra sobre la referida base del fraccio- nament del pagament del preu, es farà constat l’expressa submissió de les parts a arbitratge d’equitat per a la solució de les diferències que puguin suscitar-se entre elles en ocasió del desenvolupament i com- pliment de l’acord; però la submissió a l’arbitratge no serà mai obsta- cle a la simple recuperació de la plena facultat de disposició, sense cap trava, sobre la resta de «Son Jordi» no transmesa per mitjà d’escriptu- ra pública, en qualsevol supòsit d’incompliment dels pagaments com- promesos.
Finalment, si, com s’espera, l’operació de compravenda arriba a comprendre la totalitat de la finca, l’obligació dels vene- dors de transmetre-la al corrent en les obligacions fiscals, quedarà acomplerta amb el pagament de les dites obligacions fins al moment ini-cial de la compravenda, a partir del qual caldrà que les atengui el com- prador.
Cinquè. El comprador que presenti el senyor Oliver haurà d’ac- ceptar expressament i sense cap variació ni reserva tots els pactes d’aquest document d’opció, els quals no podran ésser modificats més que si els venedors ho accepten voluntàriament i expressa, perquè la força d’aquest compromís els obliga tan sols a l’exacte i oportú com- pliment de les obligacions que hi ³⁶ prenen, en els termes que s’hi deixen estatuïts.
Així ho diuen, atorguen i firmen, per duplicat exemplar, junt amb el plànol annex, a la ciutat i amb la data consignades a l’encapçala- ment. Cada exemplar del document ve³⁷ estès sobre els fulls primers de vuit plecs de paper timbrat de numeració correlativa ascendent.
¹ AQUEST DOCUMENT. En lloc de recórrer a la forma més habitual de «regulada per aquest document», l’autor ha ordenat la frase en ordre lògic, començant pel subjecte.
² SEPARACIÓ DE BÉNS. En el règim civil especial de les Illes Balears l’absoluta separació de béns, en els matrimonis, només es produeix cas que no hagin fet capitulacions.
³ INDIVISOS, adj. en lloc de la locució llatina «pro indiviso».
⁴ SON. Partícula que precedeix molts noms personals per a formar to- pònims indicadors de predi o finca rústica a Mallorca D( iccionari Alcover-Mol)l. S’hauria d’escriureSo’n quan precedeix un nom masculí començat en conso- nant, So Na quan precedeix un nom femení començat en consonant iSo N’ quan precedeix un nom començat en vocal: ex.So’n Coc, So’n Servera. So Na Moixa, So N’Armadans. Per facilitar l’ortografia s’admeston com a forma ètni- ca per al masculí, aplicable tant als noms començats en consonant com als començats en vocal: Son Servera, Son Armadan.sDavant nom femení cal usar sempre les formes no contractes:So Na davant de consonant, So N’ davant vocal: So Na Moixa, So N’Antònia (Gramàtica Catalana, referida especialment a les Illes Balearsp, er F. de B. Moll. Palma de Mallorca 1975).
⁵ LÍNIA. Substantiu. Notem, però, els pseudoderivatslineal, alinear.
⁶ HI. Pronom adverbial. És habitud, en català, de conservar-lo ací al·- ludint al Registre, mencionat a la proposició anterior.

⁷ DEU. Naixement d’aigua. (Cast. manantial.)

⁸ PRECARISTA. Mot normalment format sobre «precari», designant el qui es beneficia d’alguna cosa en aquesta condició.

⁹ INTERÈS. Com interessar-se. Per tant, amb la preposicióper.

¹⁰ SEGUÍS: que, eventualment, se’n seguiria, si l’operació arribava a ter-

me.

¹¹ ALÇAT: preu ajustat convencionalment per endavant, en una deter-

minada quantitat. Apareix al diccionari Fabra en la frase «Tant alçat» i en el sinònim d’aquesta locució:alfarràs, «ajustat a un tant alçat» i el verbalfarras- sar, utilitzats especialment en els tractes sobre fruits en verd.

¹² PAGANT-NE. La forma d’utilització és el pagament simultani (expres- sat pel gerundi) de la finca (expressada pel pronom), almenys en la part que s’indica tot seguit.

¹³ ASSOLÍS. Aconseguís, arribés a percebre’l, comptant, potser, que hom hi oposaria els recursos pertinents. No és vàlid el castellanismelogrés.

¹⁴ AJORNAT, deixat per a un altre dia, o per a més endavant. Sinònim de diferit. (Cast. diferido, aplazado.)Recordem el verb adiar: fixar, assenyalar el dia de fer una cosa.

¹⁵ A DOTZE MESOS. No pas «als dotze mesos», etc.

¹⁶ EN, davant l’infinitiu, per a les subordinades de determinació de temps. En lloc de la forma castellanitzant de «Al pagar ... »

¹⁷ PARCEL·LA. Notem la grafia, amb l geminada.

¹⁸ ALTRE, adj. L’ús corrent l’acompanya generalment amb l’article, cosa que no ocorre en castellà.

¹⁹ ATÈS. Del verb atendre: tenint en compte.

²⁰ AFLORAR. Apuntar, aparèixer a flor de terra (una planta, una subs- tància mineral), i figuradament començar a manifestar-se, segons laGran En- ciclopèdia Catalana. Elsaltres diccionaris no insereixen aquest mot, que ens sembla lògic en la composició i hem aplicat a una deu d’aigua, allà on apareix a flor de terra.

²¹ MENTRESTANT, adverbi de temps. És un vici ara freqüent emprar per a aquest ús la preposiciómentre, traduint el mot castellà mientras, en fun- ció d’adverbi. «Mentre, no hi tindrà ... »

²² DESENROTLLAMENT, sinònim de desenvolupament, o desplega- ment. Tradueix el castellà desarrollo,tan en voga. També podria ésser «zona d’expansió turística».

²³ ENCOMANAR., sinònim d’encarregar, confiar, etc.

²⁴ ELLS, el venedors, amb el pronom masculí i plural perquè concordi expressament amb «els venedors», i no hi hagi confusió. És abusiu d’emprar aquest pronom, darrera preposició, quan no designa persones.

²⁵ QUALSEVOL, singular, una de les quotes. En pluralqualssevol.(Cf. en castellà: Cualesquiera.)

²⁶ TRANSCORREGUDA. La part de l’operació que ja ha transcorregut, en el temps. O sigui la que ha estat desenrotllada, realitzada o formalitzada per una o més transmissions.

²⁷ ROMANDRAN, que restaran, i, exactament, que no hauran deixat de pertànyer als venedors. (Cast. permanecerán.)No és vàlid el castellanisme

«permanèixer».

²⁸ ELS QUALS, adjectiu relatiu, per cuyos.

²⁹ ADQUIRITS. Participi passat, que concorda en gènere i nombre amb l’antecedent, quan és representat per un pronom de tercera persona.

³⁰ ARRIBAT QUE SIGUI. Locució usual en lloc de «quan hagi arribat»,

«quan arribarà» o «quan arribi».

³¹ NOMBRES: i no «números», mot reservat a designar elnombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. «El número d’una casa; un número del diari», etc.

³² RESPONDRE: estar en relació de conformitat, sinònim de correspon- dre, ajustar-se.

³³ EN TOT CAS, absolutament, sempre.

³⁴ TRET QUE, exceptuat; tradueix el castellàSalvo que...

³⁵ INDEXACIÓ. Neologisme corrent: ajustar els preus o valors a un ín-

dex.

³⁶ HI, pronom adverbial: en el contracte, que es repeteix a la frase se-

güent, amb el mateix sentit.

³⁷ VE. Del verb venir en el sentit de «es presenta», apareix. I no amb el verb anar: «va estès», en el qual cas seria preferible «és estès».

Compromís de compravenda de finca urbana amb paga i senyal

Barcelona, a ... gener de¹ 1969.

Reunits, d’una part, el senyor Josep Urgell i Segrià, major d’edat, etc., i d’altra part el senyor Joan Mallorquí i Plana ...

El primer actua per ell mateix i el senyor Mallorquí ho fa com a mandatari de la senyora Isabel de Solsona i Ripollès en ús del poder autoritzat pel notari d’aquesta ciutat senyor ... el dia ... ; escriptura que ell assegura que² té plena vigència i en la qual són incloses, com a facultats específiques, les de vendre béns immobles de l’atorgan³t en forma pura o condicionada, a preu ajornat ⁴ o pagat de present ⁵ així com les de formalitzar documents públics o privats sense limita- ció.

Tal com actuen es reconeixen la capacitat contractual necessària i diuen:

Que la senyora Isabel de Solsona i Ripollès és propietària de la casa número ... del carrer de ... ; que al ⁶ Registre de la Propietat d’aquesta ciutat número ⁷ ... (volum .... llibre ..., finca ..., inscripció

...) ve descrita així, «FINCA URBANA, etc. ».

Com sigui que el senyor Josep Urgell s’interessa per comprar la finca, han arribat a l’acord que concreten en els següents

PACTES

Primer. El senyor Josep Mallorquí i Plana, en la representació en què ⁸ actua, es compromet a vendre al senyor Joan Urgell i Segrià, i aquest a comprar, la finca descrita a la part expositiva pel preu de ... pessetes, a compte del qual, el comprador lliura⁹ ... pessetes al senyor Josep Mallorquí, que en firma¹⁰ la corresponent àpoca.

Segon. La compravenda serà formalitzada per tot el dia i la

finca transmesa ¹¹ lliure de càrregues i gravàmens¹² i de llogaters ¹³ o ocupants, i al corrent d’obligacions tributàries, per mitjà d’escriptura pública al despatx del notari que designi el comprador.

Tercer. Les despeses de l’escriptura, com també els impostos i arbitris de la transmissió - compres el de plusvàlua - seran de compte del comprador.

Quart. Mentre no haurà ¹⁴ vençut el termini per a formalitzar la compravenda, l’adquirent o la venedora es poden desdir del com- promís, i la quantitat rebuda tindrà la consideració de paga i senyal. Cas de ser el comprador el qui es desdigui¹⁵, la perdrà. En el supòsit contrari, la venedora, si vol alliberar-se del compromís, haurà de tor- nar doblada al comprador la quantitat rebuda.

Cinquè. Els contractants se sotmeten¹⁶ ja des d’ara, a arbitratge d’equitat segons la Llei de 22 desembre 1953, per resoldre dubtes o divergències sobre interpretació d’aquest conveni.

Sisè. És voluntat de les parts contractants que les anteriors esti- pulacions tinguin igual eficàcia que si constessin en document públic, el qual s’obliguen a formalitzar cas d’interessar- ho l’una o l’altra.

Firmen aquest conveni en dos exemplars, un per a cada part, en el lloc i el dia de l’encapçalament.

¹ ANY, a la data. Diem «El primer de gener de l’any1969» indicant que és el núm. d’ordre. És a dir,1969 fa d’adjectiu numeral de l’any. Per tant no escau cap partícula (preposició, article) entre els dos mots. Alguns escriuen del 1969. En aquesta construcció hom elideix el motany, i així queda justificat l’article: «gener de l’(any)1969», i per tant la contracció «del1969». No és pas incorrecte. Tanmateix hom ha donat preferència a la forma més simple:gener de 1969, i potser vindrà encara la supressió de la preposicióg, ener 1969.

² QUE. És un vici freqüent ometre la conjuncióque davant el comple- ment del verb, com fóra «assegura té plena vigència». L’omissió no és lícita ni quan el mot que es troba molt proper a un altre, tal el pronom relatiu com apareix dins el text del contracte «escripturaque ell assegura que té plena vi- gència».

³ ATORGANT. El qui ha atorgat el poder. Remarquem que en castellà és otorgar, otorgante,etc.

⁴ AJORNAT, deixat per a un altre dia, ja determinat. En l’ús corrent s’hi sol entendre un dia o un temps a venir, sense precisar-lo, (Casta. plazado,) És incorrecte el mot «aplaçat», derivat deplazo, etc. Sinònim de diferir.

⁵ DE PRESENT. Immediat, simultani, a l’acte, al comptat. És indicat l’ús de la frase «pagat de present» a les escriptures quan el pagament és fet en diner a presència del notari.

⁶ AL REGISTRE. Hom usa la preposició a (de preferència a en) a les determinacions de lloc.

⁷ NÚMERO. El nombre amb què es designa una persona o cosa o peça dins una sèrie o col·lecció. És l’únic ús d’aquest mot, que a vegades substitu- eix, per barbarisme, el mot catalànombre. Aquest presenta la quantitat, la suma.

«Un nombre indeterminat.» L’abreviatura preferida ésnúm.

⁸ EN QUÈ. El pronom relatiu ha de seguir el mateix règim de la frase que té per antecedent: en aquest cas «en la representacióen què actua». Darre- ra preposició amb el pronom relatiu tònic substituïble per «en la qual actua».

⁹ LLIURAR, donar. Posar a les mans d’algú: en aquest caspagar. És cor- rent el mot entregar,que no figura al diccionari i que Fabra considerà castella- nisme; ara és molt estès i alguns gramàtics l’accepten i defensen. En l’ús jurí- dic ens sembla preferible valer-se del verblliurar, per al qual tenim un nombre considerable de derivats en ús:lliurança, lliurat,etc. En molts d’aquests és si- nònim de girar:«girar una lletra, cartes de crèdit», etc.

¹⁰ FIRMA (firmar). Accepció específica del seu sinònimsignar, verb que té altres aplicacions: assenyalar. No desdenyem, però, el substantiusignatura, en preferència a firma. Notem els derivats referents exclusivament a la signatu- ra dels escrits:portafirmes, antefirma,aquest darrer introduït recentment al dic- cionari ensems que antesignatura,al qual dóna preferència.

¹¹ TRANSMESA (transmetre). Fer que una cosa passi del lloc on és a un altre lloc, o del poder del qui la deté a una altra persona: «Transmetre una ordre, transmetre una notícia, transmissió de poders», etc. Compareu ambtra- metre: fer anar algú o alguna cosa a la seva destinació: «trametre una carta».

¹² GRAVAMEN (pl. gravàmens.)Hipoteques, càrregues imposades sobre una finca.

¹³ LLOGATERS. Els qui ocupen el local pagant lloguer. Terme d’ús corrent i clar, preferible a inquilí, emprat principalment per a ús abstracte:

impost d’inquilinat,etc. No recomanem el mot estadants,perquè no precisa la condició onerosa amb què es justifica l’estada: el lloguer.

¹⁴ NO HAURÀ VENÇUT. Emprem la forma de futur, ni que en aquest cas representi una suposició no realitzada. És a dir: seguim l’ús clàssic del cata- là, d’altra part viu encara, enfront a la construcció de subjuntiu, influència del castellà: mentre no hagi vençut.

¹⁵ DESDIR-SE. Tornar enrera de la paraula o promesa feta. És un verb que, en aquesta accepció, va sempre acompanyat del pronom.

¹⁶ SOTMETRE: no sometre. (Cast. someter.)

Compravenda de finca urbana amb condició suspensiva

Lleida, vint-i-quatre de juny de mil nou-cents setanta-quatre. Els senyors Joan Rovira i Calvet, major d’edat, pagès, veí de

Mollerussa, carrer de Joan Alcover, 6, i Silvestre Morera i Fígols, ma- jor d’edat, casat, professor mercantil, veí d’aquesta ciutat, plaça de la Paeria ¹ 9, primer pis, que actuen: el senyor Rovira per ell mateix, com a propietari de la finca urbana que es descriurà, i el senyor Mo- rera en nom, interès i representació de la societat Caldenteny, Morera i Companyia, S. A., de la qual² és gerent, diuen:

Que el senyor Rovira és propietari i únic ocupant de la casa núm. 6 del carrer de Joan Alcover, de Mollerussa, finca que mesura³ 457,66 m quadrats, dels quals la casa n’ocupa⁴ 112, altres 65 corres- ponen a uns porxos complementaris situats al fons del solar, i la resta és jardí i horta. Li pertany per la força⁵ de l’escriptura de capítols atorgada a Tàrrega el dia 21 de maig de 1944 en ocasió del seu matri- moni amb Margarida Serrat i Viola. Dret assentat⁶ al registre de la propietat d’aquest partit judicial, per la inscripció dissetena de la fin- ca múm. 871 de Mollerussa, al foli 34 del tom 791 de l’arxiu, llibre 101 del dit Ajuntament. No té cap càrrega.
Que Caldenteny, Morera i Cia., S. A., es dedica a treballs d’urbanització i és promotora de la reforma urbana de l’illa⁷ d’edifi- cació de què forma part la casa del senyor Rovira; illa delimitada per la plaça Nova, els carrers de Joan Alcover i de Mossèn Jacint Verdaguer i l’antic Rec dels Ànecs. La realització de la reforma comporta⁸ l’en- derrocament de totes les construccions actuals i, entre elles, la casa i els porxos del senyor Rovira.
Que la societat té establerts acords particulars amb diver- sos propietaris de la mateixa illa, als quals comprarà les respectives finques una vegada que hagi⁹ estat aprovat per la Comissió d’Ur- banisme el Pla Parcial referit a la dita illa, que l’arquitecte senyor Josep Ardèvol i Guardiola ha redactat per encàrrec de la companyia promo- tora.

I havent arribat a un acord amb el senyor Rovira per com- prar la seva finca, condicionat, però, a la bona fi¹⁰ del projecte urba- nístic de referència, atorguen:

Primer. És convingut en ferm un contracte de compravenda entre el senyor Joan Rovira i Calvet i la societat Caldenteny, Morera i Cia., S. A., relatiu a la casa núm. 6 del carrer de Joan Alcover, de Mollerussa, finca registral núm. 871, del preu alçat de VUIT-CENTES CINQUANTA MIL PESSETES.

Segon. A compte del preu, el senyor Morera entrega¹¹, ara ¹² la quantitat de cinquanta mil pessetes, en un taló nominatiu, número 2233567, estès ¹³ contra el compte corrent de Caldenteny, Morera i Cia., S. A., a l’oficina principal del Banc de Lleida, i el senyor Rovira l’accepta ¹⁴ com a diner efectiu.

Tercer. És condició suspensiva d’aquesta operació que la socie- tat compradora obtingui l’aprovació del Pla Parcial que promou¹⁵, relatiu a l’illa urbana de què forma part aquella casa. S’entendrà asso- lida ¹⁶ l’aprovació quan l’Ajuntament de Mollerussa haurà expedit la llicència d’obres que permeti d’entrar en la fase d’execució del projec- te, tant si la Comissió d’Urbanisme l’ha aprovat sense fer-hi cap ob- servació ni esmena, com si, havent-n’hi fet, l’entitat promotora s’hi adapta.

Quart. Tan bon punt la companyia promotora haurà fet el pa- gament dels drets municipals de la llicència d’obres, ho comunicarà al senyor Rovira amb intervenció de notari, indicant-li al mateix temps i sempre amb tres dies d’anticipació, la data i l’hora de la firma de l’es- criptura de compravenda, la qual serà autoritzada per un notari de Lleida, en dia feiner¹⁷, dintre els quinze dies següents al requeriment.

Cinquè. La resta del preu serà pagada al moment de la firma de l’escriptura i es farà constar en el text que el senyor Rovira lliu- rarà les claus de la casa al legal representant de la compradora dins el terme d’un any. Si el deixa transcórrer sense lliurar-les, serà responsable dels danys i perjudicis que en pervinguin a la compradora. En cap cas la indemnització no podrà ser inferior a mil pessetes diàri- es, donada la correlació entre la possessió de la finca i els treballs ur- banístics a dur endavant.

Sisè. Les despeses i impostos del contracte transmissori seran a càrrec de la compradora, àdhuc¹⁸ l’arbitri municipal de plusvàlua.

Setè. Atès ¹⁹ que la finca serà derruïda ²⁰, el senyor Rovira es podrà endur ²¹ de casa seva²² tot el que tingui per convenient, encara que estigués ²³ adherit a les parets o en formés part.

Vuitè. Caldenteny, Morera i Cia, S. A., i en nom seu el senyor Morera, es compromet a vendre al Sr. Rovira un local comercial i un habitacle ²⁴ del primer bloc que aixequi dintre l’illa explicada, amb un descompte de cent mil pessetes, en total, sobre el preu de venda. I li concedirà facilitats de pagament, sense interessos, al llarg de tres anys, pel que fa ²⁵ a la meitat del preu. S’entendrà que el senyor Rovira no s’interessa ²⁶ per comprar-lo pel sol fet de deixar passar un mes sense resposta a partir del dia que, una vegada cobert d’aigües l’edifici, li sigui comunicat en concret el temps previst per a l’acabament de l’obra i les característiques de les peces-finques²⁷ que comprendrà.

Novè. Els efectes d’aquest contracte no aniran, en cap cas, més enllà del dia 30 d’abril de l’any vinent²⁸ i, per tant, si arriba aquell dia sense que la companyia compradora hagi cursat al venedor l’avís notarial regulat a la clàusula quarta, es donarà automàticament per desfet ²⁹, sense que el Sr. Rovira hagi de tornar res³⁰ de l’import que avui rep a compte del preu i que farà seu a títol d’indemnització per la resolució contractual.

Així ho diuen, atorguen i firmen, per duplicat exemplar.

¹ PAERIA. Casa on es reunien els paers. Aquests eren, antigament, els magistrats municipals elegits pel rei. El nom del càrrec i de la casa han restat com a tradicionals a l’edifici que ara ocupa l’Ajuntament de Lleida i la plaça on és situat. (Molts escriuen «paheria», indegudament.)

² DE LA QUAL. Evitem la falsa construcció amb el relatiu «de la que».

3 MESURA, del verb mesurar. En lloc del castellanisme medeix , de

medir. El diccionari Fabra admet el verb en l’accepci de tenir tal dimensi ,

en qu s usat dins el nostre text, tamb per a les mides lineals, com la torre

mesura trenta metres del cim a la base , accepci contravertida al diccionari

Alcover-Moll, que limita el verb a l’acci d’avaluar les dimensions o quantitats

d’una cosa, o sia a prendre’n la mesura o la mida: Mesurar oli, mesurar el

blat . Tamb el verb amidar, preferentment per a la presa de mides lineals, b

que amb l’exemple: amidar un camp .

4 N’OCUPA. El pronom en, emprat pleon sticament amb el relatiu dels

quals, tot dos referits als metres de la superf cie del solar.

5 PER LA FOR A. Aquesta locuci remarca que els cap tols matrimonials

representen la creaci d’un dret nou nascut en aquell mateix acte, manifestant

una voluntat anterior o, encara m s, l’agrupament o conc rdia de les

diverses voluntats concurrents. Cosa que contrasta amb les actuacions testament ries,

que ben sovint s n la simple plasmaci de la situaci a qu ha donat

lloc la defunci del causant.

6 ASSENTAT: justament, anotat, inscrit.

7 ILLA (tradueix el mot castell manzana). En una poblaci cadascun

dels edificis o conjunt de cases contigües separats per carrers o places. El vocabulari

d’E. Artells, per a m s claredat, indica illa de cases . Nosaltres emprem

illa d’edificaci nom s la primera vegada que apareix el mot. El diccionari

Alcover-Moll en d na exemples antics on diu simplement illa .

8 COMPORTA (del verb comportar), en sentit sin nim de suposa, inclou,

implica.

9 UNA VEGADA QUE: de seguida de l’aprovaci . Tamb : tantost com.

10 LA BONA FI; femen : l’acabament d’una cosa. En aquest lloc s l’acabament

del projecte . El mot mascul significa l’objecte o la finalitat: el fi

perseguit s urbanitzar els terrenys .

11 ENTREGA, o millor, lliura.

12 ARA: precisa, amb un mot molt breu, que fa l’acci en present, en

lloc de rec rrer a frases t piques com en aquest acte , etc.

13 EST S. Notem la grafia (no ext s). Tamb lliurat .

14 L’ACCEPTA. El taIó .

15 PROMOU. Del verb promoure; en lloc de promocionar , com ara es

prodiga abusivament.

16 ASSOLIDA. Aconseguida, obtinguda, etc. (Cast. alcanzada.)

17 FEINER, adj., que no s festa. s la forma tradicional per a designar

els dies de feina, despla ada ara per laborable. Tamb dia h bil .

18 DHUC: fins i tot. Inclou all que podria semblar que en rest s excl s.

19 AT S. Del verb atendre. En consideraci que, tenint en compte.

20 DERRU DA o enderrocada, demolida.

21 ENDUR-SE. Verb pronominal. Emportar-se, retirar, etc.

22 CASA SEVA. Forma corrent per a designar la casa on hom habita, o

de qu , com en aquest cas, s propietari.

23 ESTIGU S. Notem la forma verbal: no pas est s .

24 HABITACLE, en lloc de vivenda .

25 PEL QUE FA. En all que s referent, o indicat; en lloc de pel que

concerneix , etc.

26 INTERESSAR. Verb transitiu: El senyor Rovira no t inter s per comprar-

lo , en lloc de no li interessa , amb el pronom inadequat.

27 PECES-FINQUES. Cada una de les parts de l’edifici (botigues, pisos,

habitacles, etc.) destinades a sser separades i venudes en r gim de propietat

horitzontal, o de copropietat de l’immoble.

28 VINENT. Adjectiu, que ja ve. El preferim moltes vegades a pr xim ,

o sigui el primer que arribar , concomitant amb la proximitat de lloc.

29 DESFET. Desistit, anul lat. En aquest contracte hem procurat conservar

mots i locucions escaients al llenguatge planer, i poc comercial, propi de la

naturalesa i tend ncia dels atorgants.

30 RES. Cap cosa: la totalitat ni cap part d’all que ha rebut.

Compravenda de finca urbana amb part de preu diferit

Barcelona, a onze de juny de mil nou-cents setanta-cinc.

REUNITS:

D’una part:

Enriqueta Sadurní i Peix, major d’edat, soltera, sense professió, veïna d’aquesta ciutat, carrer Ample, núm. 245, 6^è. pis, amb docu- ment nacional d’identitat núm. 39.774.427, i

Joan Sadurní i Lluís, major d’edat, casat, comerciant, veí d’Argentona, domiciliat al carrer de Sant Pau, núm. 124, baixos, amb document nacional d’identitat núm. 49.120.231,

I d’altra part:

Bartomeu Benet i Esquirol, major d’edat, casat, comerciant, veí d’Hostalric, carrer del Pirineu, núm. 16, 1.^er, amb document nacional d’identitat núm. 58.384.726.

ACTUEN:

Enriqueta Sadurní i Peix i Bartomeu Benet i Esquirol per ells mateixos, i

Joan Sadurní i Lluís en representació de Pere Sadurní i Peix, se- gons poder — la vigència del qual assegura — autoritzat pel notari Joan Cocca, de Santa Fe (República Argentina), el 16 de juliol de 1970.

Es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per a l’eficàcia d’aquest atorgament.

DIUEN:

Enriqueta i Pere Sadurní i Peix, que són propietaris per meitats indivises ¹ de la finca d’aquesta ciutat a la qual correspon la següent Descripció registral. «Casa a l’anglesa, amb jardí al davant i un badiu ² o eixida al darrera, situada al passatge de Dues Aigües, que va del carrer del Montseny al de la Concepció, senyalada amb el número dotze, que té un aprofitament de mitja ploma d’aigua del pou del car- rer del Montseny; amb una superfície de dos-cents cinquanta-dos me- tres seixanta-un centímetres, o sigui sis mil set-cents cinquanta-cinc pams quadrats, dels quals n’hi ha tres mil sis-cents trenta d’edificat³s,

i els restants formen el jardí i el badiu. Confronta al davant, sud, amb el passatge de Dues Aigües; a la dreta entrant, est, amb Pere Pau; per darrera, nord, amb Antoni Llor, i a l’esquerra, cest, amb Albert Gifré, o bé els seus successors.»

Títol. Els pertany per l’herència de Neus Sadurní i Lloveres, segons el testament de 30 de juny de 1964, atorgat davant el notari de Barcelona Joan Susqueda i Mir, i l’escriptura d’inventari i accepta- ció d’herència de 31 de novembre de 1965, autoritzada pel mateix notari.

Inscripció registral. Al Registre de la Propietat núm. 1 de Barcelona, tom 964, llibre 22, de la secció 4ª., foli 143, finca 2354, inscripció 6ª..

Càrregues i gravàmens. La finca es troba lliure d’arrendataris i d’ocupants i no té càrregues ni gravàmens, sinó els censos i les servi- tuds relacionats a l’informe de l’advocat Joan Guasc i Paituví, que s’uneix, signe pels contractants i com a document complementari, a cadascun dels dos exemplars del contracte.

En base a aquests antecedents

ATORGUEN

el present contracte, que es regirà per les condicions de la compravenda, segons llei, i especialment pels següents

PACTES:

Primer: Objecte de la compravenda.

Enriqueta Sadurní i Peix i Pere Sadurní i Peix, aquest representat per Joan Sadurní i Lluís, venen ⁴ conjuntament — cadascú la seva meitat indivisa — a Bonaventura Benet i Esquirol, que la compra, la finca descrita a l’antecedent.

Segon: Estat físic, situació fiscal i possessòria de la finca. Càrre- gues i gravàmens. Redempció i cancel·lació de censos.

La finca es ven en l’estat físic en què es troba i que el com- prador declara conèixer i acceptar; al corrent en la liquidació de con- tribucions, impostos, arbitris i altres exaccions fiscals, lliure d’arren- dataris i d’ocupants i sense altres càrregues i gravàmens que els censos i servituds relacionats a l’informe annex.
En relació amb els censos al·ludits, Pere Sadurní i Peix, representat per Joan Sadurní i Lluís, ha formulat demanda al Tribunal Arbitral de Censos de Barcelona, instant-ne la redempció i cancel·lació. Els venedors s’obliguen a prosseguir⁵ aquest procediment fins a concloure’l, tret que ⁶ el comprador arribés a un acord amb els censalistes ⁷. En tal cas s’obliguen a formalitzar l’escriptura de redempció. El comprador atendrà la totalitat del preu de la redempció, les costes del procés, inclosos els honoraris de l’advocat director, les despeses de l’escriptura fins a la inscripció al Registre de la Propietat, els impostos que acrediti ⁸ i també els honoraris professionals de l’advocat que hagi negociat l’acord transaccional.

Tercer: Tradició ⁹ de la finca. Reserva de domini. Evicció i saneja- ment.

Els venedors donen al comprador, des d’ara, la possessió ma- terial de la finca venuda, però se’n reserven el domini que, automàti- cament i de ple dret, passarà al comprador tan bon punt n’hagi satis- fet tot el preu.
Els venedors responen d’evicció i sanejament. Quart: Preu i pagament.

El preu d’aquesta compravenda es fixa d’alçada enQUATRE MI- LIONS DE PESSETES (Ptes, 4.000.000), que seran pagades:

Dos milions de pessetes mitjançant un taló estès avui pel comprador, amb càrrec al seu compte corrent amb el Banc Comercial d’aquesta plaça, que ell lliura als venedors en aquest acte. El present document serveix d’àpoca¹⁰ o carta de pagament, si l’efecte és atès¹¹.
Els dos milions de pessetes restants i les despeses especifica- des al paràgraf ¹² segon del pacte segon, ateses¹³ justificadament pels venedors, les pagarà el comprador en formalitzar-se l’escriptura pública de compravenda. La part del preu diferit no produirà in- teressos.

Convingut el preu en un tant alçat, hom s’atendrà a l’article

1.471 del Codi civil.

Cinquè. Atorgament d’escriptura pública. Garanties del pagament i fermança¹⁴ personal solidària.

L’escriptura pública es formalitzarà el mateix dia i acte seguit a la redempció dels censos, si es fa per acord transaccional. Cas qu¹e⁵ els censos fossin cancel·lats en virtut de manament del Tribunal Arbi- tral, la formalització de la compravenda tindrà lloc dins els quinze dies següents al de la notificació fefaent dels venedors al comprador. L’es- criptura serà autoritzada pel notari de Barcelona per conducte del qual sigui cursada la notificació.
El comprador pot designar altra persona, o persones, natu- rals o jurídiques, que conjuntament amb ell o substituint-lo, forma- litzin l’escriptura com a adquirents de la finca. Si el comprador mor abans que l’escriptura de compravenda hagi estat atorgada, es produi- rà la subrogació automàtica a favor de la seva muller, Adela Guasc i Rull.
Malgrat les estipulacions de l’apartat 1), l’escriptura pública s’atorgarà baldament ¹⁶ no s’hagi pagat tot el preu acollint-se a una d’aquestes fórmules de garantia:

Que, a la mateixa escriptura i d’acord amb els articles 10 i 11 de la Llei Hipotecària i el 59 del seu Reglament, s’asseguri pel com- prador i amb efectes en perjudici de tercer, el pagament de la part de preu pendent; o bé
Que la part de preu pendent sigui degudament avalada per un banc o caixa d’estalvis.

L’escriptura haurà d’ésser atorgada dins els quinze dies següents al de la notificació de l’oportú requeriment que faci el comprador als venedors. Constarà a l’escriptura que el comprador accepta la finca amb els censos subsistents.

Sisè: Despeses de la compravenda.

Seran a càrrec del comprador els conceptes especificats al pac- te segon, núm. 2, i a més tots els impostos, contribucions, arbitris— àdhuc el de plusvàlua — i despeses que derivin de la compravenda, així com les que per raó de la finca venuda es contreguin i ocasionin des del dia d’avui.

I seran a càrrec de la part que no complís les seves obligacions, les despeses i costes de tota mena que provinguin 17 de l’incompli- ment.

Setè: Competència judicial. Domicili.

Els contractants se sotmeten expressament a la jurisdicció i com- petència dels Tribunals de Barcelona, i fixen com a domicili de l’un i de l’altre els consignats a la capçalera d’aquest document.

I, perquè consti, l’estenen ¹⁸ i el subscriuen ¹⁹ en dos exemplars de ... folis cada un, de paper timbrat de classe ...

¹ INDIVISES. Adjectiu indivís. Que no està dividit, o sigui que es tro- ba en estat d’indivisió. S’empra sovint la locució «pro indiviso», en llatí. Vegeu la nota 1 al doc. 14 i la nota 2 al doc. 19.

² BADIU. Eixida d’una casa, sense cobrir o formant porxada, segons les contrades (Fabra).

³ D’EDIFICATS. Cal conservar la preposicióde davant l’adjectiu quali- ficatiu, que és atribuït a un substantiu elidit (pams). Observem la frase en cas- tellà de los que hay tres mil edificadoso, n es prescindeix del pronom i de la preposició.

⁴ VENEN, del verb vendre. Quan correspon al verb venir s’indica amb un accent: vénen.

⁵ PROSSEGUIR, sinònim de continuar. Notem la grafia amb ss.

⁶ TRET, de la locució prepositivatret de o tret que,en el sentit d’excep-

tuant.

⁷ CENSALISTA. La persona a favor de la qual és imposat un cens i ad-

quireix el dret de percebre una pensió (Cast.censualista),segons el Vocabulari jurídic Català.Aquest mot figura al diccionari Alcover-Moll. Molt recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha acordat incloure al Diccionari general els ad- jectius censalista i censualista,que remet a censaler-censalera(el qui té dret a rebre els rèdits d’un censal) i censual (propi del cens).

El Vocabulari Jurídic Catalàreserva el mot censalerper al qui ve obligat a pagar els rèdits d’un cens (Cast.censatario).També consigna censatari:La per- sona que paga els rèdits d’un cens (Cast.censatario).

⁸ ACREDITAR. Reconèixer com a creditor. És a dir els impostos que siguin deguts per causa d’aquesta operació. Recordem que no és vàlid el mot

«devengar», el qual pot ésser traduït per acreditar, reportar, etc.

⁹ TRADICIÓ. En l’accepció jurídica: acció de lliurar, o de transferir una persona a una altra la possessió d’una cosa amb intenció de transferir-li també la propietat (Vocabulari jurídic Català).

¹⁰ ÀPOCA. Document públic o privat en què el creditor confessa haver rebut del deutor la quantitat que li devia (Fabra). Sinònim de rebut o carta de pagament. Seria útil de reintroduir-lo.

¹¹ ATÈS. Del verb atendre, en l’accepció de complir; en aquest cas pa- gar, abonar, etc., el taló.

¹² PARÀGRAF. (Cast. párrafo.)

¹³ ATESES, pagades, complertes, etc., vegeu la nota 11 que precedeix.

¹⁴ FERMANÇA. Penyora, garantia, caució.

¹⁵ CAS QUE. Defugim la forma viciosa «en cas de que».

¹⁶ BALDAMENT. Conjunció, equivalent a encara que.

¹⁷ PROVINGUIN. Del verb provenir: que tinguin llur origen natural en aquell fet. Comparem amb el verbpervenir:arribar amb dificultat i esforç al fi que ens havíem proposat. També:pervenir, en el sentit de passar a ésser propi- etat nostra una cosa que era d’altri, cas en quèprovenir no seria vàlid.

¹⁸ L’ESTENEN. El document: per simplificar la frase «estenen i signen el present document...»

¹⁹ SUBSCRIUEN. També, en sinònim antic, el verbsotascriure:escriure a sota, signar; amb el substantiusotascrit, sinònim d’infrascrit i de sotasignat. Els diccionaris no consignen els verbs sotasignar ni infrascriure.

Cessió de dret de superfície i elevació de finca urbana amb

reversió parcial d’unes plantes del futur edifici

CONTRACTE D’OPCIÓ

Barcelona, a ...

Reunits, d’una part, els senyors Josep Maria Vallès i Selva i Antoni Pallars i Garrotxa, majors d’edat, etc.

I d’altra part el senyor Francesc Andorrà i Maresme, major d’edat, contractista d’obres¹, etc.

Es reconeixen plena capacitat per a contractar i diuen:

Que els senyors Vallès i Pallars són propietaris per meitats indi- vises ² de la següent «Finca urbana, situada en aquesta ciutat, carrer de l’Empordà, número 12, ocupada en part per un magatzem de planta baixa. La total superfície de la finca és de dos-cents trenta-nou metres quadrats, equivalents a 6.325’85 pams quadrats. Confronta³ per da- vant amb l’esmentat carrer de l’Empordà; per l’esquerra, tal com s’en- tra ⁴, amb una casa propietat de la senyora Roser Rosselló; per la dreta amb els senyors Conflent i Anoia i, pel darrera, amb propietats de la senyora Roser Rosselló i altra de la senyora Agnès Segarra.

La finca és inscrita al Registre de la Propietat núm de

Barcelona, tom ⁵ ... de la secció ..., foli ⁶ .... finca núm Asseveren

els propietaris que no l’afecten càrregues ni gravàmens de cap mena i que els pertany per compra a les germanes Eulàlia i Madrona Ripollès i Urgell, segons escriptura que va autoritzar el notari senyor a la pre- sent ciutat, el dia ...

A l’edifici-magatzem, els senyors Vallès i Pallars tenen instal·lada la seva fàbrica de tisores⁷ i ganivets amb el nom «Eines de tall ⁸ Va-Pa».

Havent-los sotmès el senyor Andorrà el projecte d’un edifici, les característiques del qual es detallen més endavant, han arribat al se- güent

CONVENI

Primer. Els senyors Josep Maria Vallès i Antoni Pallars, com a propietaris de la fàbrica del carrer de l’Empordà descrita a la part ex- positiva, atorguen al senyor Francesc Andorrà una opció sobre el dret de superfície i elevació, amb reversió parcial, per a construir-hi un edi- fici amb el màxim d’alçada i d’aprofitament del solar que permeten les Ordenances Municipals. L’edifici tindrà dues plantes industrials i altres sis, més àtic i sobreàtic, per a habitatge⁹. Aquesta Opció, és per un termini que vencerà el dia ...

Segon. El preu de l’opció és de DUES-CENTES MIL PESSETES, que els senyors Vallès i Pallars reben del senyor Andorrà. Cas que aquest exerciti l’opció, la quantitat que ara entrega¹⁰ tindrà el concepte d’avenç ¹¹ o pagament a compte ¹² de la contraprestació dinerària que determina l’apartat b) del pacte següent.

Tercer. Són termes de l’opció, i en base als quals es formalitzarà el corresponent contracte notarial de cessió de dret de superfície i ele- vació:

La reversió en propietat als senyors Vallès i Pallars de les dues plantes industrials del futur edifici (que seran precisament la planta baixa i la immediata superior), de tres metres d’alçada útil cada una i 450 metres quadrats de superfície en conjunt, acabades de pale- ta, guixaire i pintor ¹³; amb portes, finestres i vidreria ¹⁴ exterior; instal·lació elèctrica amb vuit punts de llum a cada planta i presa¹⁵ de força; el sòl ¹⁶ de la planta inferior de ciment, i enrajolat amb mosaic hidràulic el de la planta superior; servei sanitari, també a cada planta, compost de lavabo, wàter i dutxa. Pel que fa a la planta supe- rior comptarà amb envans¹⁷ de separació de l’espai destinat a oficines que assenyalaran els cedents, amb la superfície màxima d’una sisena part de la planta. El senyor Andorrà haurà de construir les plantes industrials preveient una resistència de 1.500 Kg per metre quadrat i amb comunicació interior per mitjà d’una escala independent de la general de l’edifici, la qual, de tota manera, servirà d’accés a les oficines. Per a la sortida de fums, les dues naus compta- ran amb xemeneia en un dels patis¹⁸ o celoberts de la casa.

El pagament, del senyor Andorrà als propietaris-cedents, d’UN MILIÓ DE PESSETES, en dos terminis de CINC-CENTES MIL cada un; el primer en exercitar l’opció i el segon quan quedaran enllestides les obres, o tot al més tard ¹⁹, en complir-se els dotze mesos de l’obtenció de la llicència municipal definitiva.
Durant les obres de construcció de l’edifici, el senyor Andor- rà prendrà totes les disposicions i mesures que calguin per tal d’evitar molèsties i perjudicis a la indústria dels senyors Vallès i Pallars; i
Seran a càrrec del constructor els treballs de retirar les mà- quines de la indústria de llur ²⁰ emplaçament actual, i els de la instal·- lació definitiva, amb els fonaments²¹ adequats.

Quart. La cessió de dret de superfície i elevació és per a cons- truir l’edifici concretat al primer pacte en règim de propietat horit- zontal i en el temps màxim de tres anys; llevat de les naus industrials afectades per la reversió, les quals hauran de quedar enllestides i a la lliure disposició dels destinataris al cap²² de dotze mesos de la llicèn- cia municipal definitiva.

Cinquè. Si l’edifici no fos acabat dins el termini de tres anys a comptar d’avui, els senyors Vallès i Pallars podran escollir entre que- dar-se l’obra feta, amb una rebaixa del vint-i-cinc per cent del cost, que pagarien en quatre anys per fraccions iguals; o bé concedir una pròrroga al senyor Andorrà, a base que els pagui una indemnització de DEU MIL PESSETES mensuals fins a l’acabament de l’obra. En aquest darrer supòsit el senyor Andorrà haurà de garantir l’acabament de les obres i la indemnització mitjançant caució bancària o hipoteca.

Sisè. Amb l’escriptura notarial seran protocol·litzats²³ els plans ²⁴ de l’edifici i la memòria tècnica, i seran admeses modificaci- ons que no afectin la solidesa de la construcció.

Setè. El règim de propietat horitzontal haurà de quedar consti- tuït abans de la reversió i la quota sobre els béns comuns de les dues plantes industrials serà proporcional al conjunt de la superfície útil de l’edifici.

Vuitè. El senyor Andorrà no podrà vendre ni gravar els seus drets fins que s’hagi fet la reversió i quedi inscrita al Registre de la Propietat; però podrà establir compromisos de futur que no afectin els drets dels senyors Vallès i Pallars.

Novè. Formalitzada l’escriptura pública de cessió, si el senyor Andorrà ja disposa de la llicència provisional d’obres, podrà començar treballs preparatoris i, concretament, els fonaments de l’edifici al pati interior de l’actual taller.

Desè. El cost total de l’edifici, així com les despeses, impostos i arbitris motivats per l’escriptura de cessió i les altres que calguin per a la plena efectivitat d’aquest conveni, compreses les de reversió i de cons- titució del règim de propietat horitzontal, aniran a càrrec del senyor Andorrà.

Onzè. Per a qualsevol dubte o divergència en el compliment o interpretació d’aquest conveni, els contractants es comprometen a sot- metre’s a arbitratge d’equitat i s’obliguen a formalitzar la corresponent escriptura de compromís, amb designació d’àrbitre o àrbitres i puntualització dels extrems de la controvèrsia, al despatx del notari per conducte del qual una de les parts requereixi l’altra, i en la data que el notari fixarà entre els vuit i els vint dies de la notificació. L’àr- bitre o arbitres quedaran compromesos a emetre el laude dins els dos mesos de l’acceptació, i hi²⁵ podran fer imposició de costes. Resta fixada la penyora²⁶ o pena civil de ... pessetes per la incompareixença, o per qualsevol acte o omissió que impossibiliti de formalitzar el com- promís, a més dels perjudicis i despeses que derivin d’aquesta forma de procedir.

Dotzè. És voluntat de les parts contractants que les anteriors estipulacions tinguin tanta eficàcia com si constessin en document pú- blic, el qual s’obliguen a formalitzar posat que²⁷ ho interessi l’una o l’altra.

Firmen aquest conveni en dos exemplars, un per a cada part, lloc i data de l’encapçalament.

1 CONTRACTISTA D’OBRES. Designació ara més comunament usa- da, del qui es dedica a la construcció d’edificis. Ha fer decaure les tradicionals, però d’un abast més restringit, de mestre d’obres(que dirigeix la construcció d’edificis, o el personal que hi treballa), i mestre de cases(que es dedica a tre¹¹ AVENÇ. Pròpiament, quantitat estalviada, o avançada i pagada per endavant. (Cast. adelanto.) El mot més apropiat ésacompte.

¹² LLIURAMENT A COMPTE. Pagament parcial o acompte. Vegeu la nota precedent.

¹³ L’autor del contracte ha servat els noms típics d’aquests oficis.

¹⁴ VIDRERIA. Mot derivat, lògicament, de vidre, per a aquesta funció específica: les peces de vidre que formen part d’un edifici. El diccionari Fabra consigna els exemples «porta vidrada» i «porta vidriera». Usar ací el movtidreria no és, doncs, desencertat; tanmateix reservem el motvidrieria per a l’obrador o la botiga del vidrier.

¹⁵ PRESA. Ens sembla ben idoni aquest mot, que serveix per a la deriva- ció d’aigües, aplicat a la presa de corrent elèctric, traduint el castellaàcometida. El mot escomesa,en traducció literal, probablement sonarà sempre com un calc, en lloc del genuïns presa, entrada,etc.

¹⁶ SÒL superfície del terreny, o del pis, damunt la qual es camina. Ací també pot ésser elpaviment, el terra (amb article masculí). En alguns llocs també en diuen el trespol,si bé aquest darrer mot designa pròpiament elsostre.

¹⁷ ENVANS. Notem la grafia, recentment adoptada, en lloc de’mbans; paret prima de rajola de cantell(tabique); alterna amb el bonic sinònim tem- panell, d’ús més local, anàleg al castellàpanderete.

¹⁸ PATI. Espai clos o descobert a l’interior o al costat d’un edificiC. elo- bert, té un sentit concret per al pati interior que serveix només per a donar llum i ventilació a les habitacions. (Cast.patio de luces).

¹⁹ TOT AL MÉS TARD. Notem la construcció que tradueix correcta- ment la locució a lo más tardar.

²⁰ LLUR. Mantenim el possessiu plural perquè es noti que ens referima cadascuna de les màquines, i no a la indústria, més vagament.

²¹ FONAMENTS. Base d’obra sobre la qualsón assentadesles màquines.

²² AL CAP DE. A la fi d’un espai de temps, termini.

²³ PROTOCOL·LITZATS. Notem la grafia amb l geminada, com tam- bé protocol·lari, protocol·larització.

balls de construcció, emprant pedra, maons, calç), opaleta (que coneix i és capaç d’ensenyar l’ofici).

² INDIVÍS. Que no està dividit, s’aplica a les herències on hi ha indivi- sió. Hom empra també la forma en llatí «pro indiviso». El diccionari Alcover- Moll consigna també «per indivís», d’un document de 1434.

³ CONFRONTAR. Ésser contigu. Segons Fabra, és una accepció secun- dària del verb (intransitiu), equivalent aafrontar, que defineix: Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc., a un altre. «La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas.» A mes, dóna el substantiuafrontació El fet d’afrontar ..., etc. No té traducció, en català, el mot linde ni els derivatslindar, colindar,etc. Notem, doncs, el mot límit: part extrema, punt on termina un territori, una extensió qualsevol, etc., amb el verblimitar (transitiu), posar, fixar o assenya- lar límits; no ens repugna una accepció intransitiva: equivalent aafrontar o confrontar.

⁴ TAL COM S’ENTRA, a la casa. També la locució «a l’esquerraentrant».

⁵ TOM , en català; en castellà,tomo. Cadascuna de les parts en què es divideix una obra extensa, sinònim de volum.

⁶ FOLI. Full d’un llibre o manuscrit: específicament el número d’una pàgina. Recordem el verbfoliar: numerar els folis d’un llibre o manuscrit. No- tem la diferència amb full, que és el tros de paper mateix, en la fabricació, i en segon lloc, cadascun dels papers que formen un llibre.

⁷ TISORES. Millor que «estisores».

⁸ TALL. Vora tallant de la fulla d’una eina. Hom ha emprat ací una denominació ben genuïna.

⁹ HABITATGE. Habitació, lloc per a habitar. El diccionari Alcover-Moll en dóna exemples clàssics i moderns. Com a terme tècnic, hom el prefereix a

«vivenda», que no és al diccionari Fabra. El diccionari Alcover-Moll presenta aquest mot en exemples literaris moderns: dos de Mallorca, advertint que és una adaptació de «vivienda», mot que s’introdueix per influència castellana.

¹⁰ ENTREGA. Mot corrent, que guanya posicions, en lloc delliurar, preferit en les formes literàries. No és al Fabra. N’hi ha exemples al Diccionari Alcover-Moll, i aquest darrer autor l’ha defensat recentment amb la seva auto- ritat. Malgrat això ha d’alternar amblliurar, sobretot perquè aquest ha donat derivats tan propis com lliurament, que apareix a continuació. Vegeu nota 12.

²⁴ PLANS. Representació sobre un pla de la disposició d’un edifici, d’una ciutat, etc.; i en sentit figurat, el programa, ordre, d’una obra, etc. Hi ha tam- bé el mot plànol, sinònim, però només en el sentit estricte.

²⁵ HI. Dins el laude. Construcció correcta; també «en el qual podran fer

... » en lloc del calc castellà «en el mateix».

²⁶ PENYORA. Pena pecuniària, com multa, mot que es reserva més avi- at a la que imposa alguna autoritat.

²⁷ POSAT, suposant, en el cas que. Notem la diferència amb el castellà

puestoque, que és conseqüencial.

20 Compravenda de finca rústica amb condició resolutòria per raó de reparcel·lació

Vilafranca del Penedès, a trenta de maig de mil nou-cents setan- ta-tres.

REUNITS: D’una part: la senyora Margarida Bonlloc i Freixes, major d’edat, casada, veïna d’aquesta població, carrer de Barcelona, 72; la senyora Eulàlia Bonlloc i Freixes, també major d’edat, casada, però ¹, domiciliada a Barcelona, passeig de la Reina Elisenda, 87; i el senyor August Plaja i Piniés, major d’edat, industrial, marit de l’ante- rior i del mateix domicili.

Mentre ² la primera és de règim civil català, la segona és de rè- gim civil navarrès i per aquesta raó actua assistida, a efectes de vènia, pel seu marit, el qual ³, a més, ho fa com a representant del seu cu- nyat Estanislau Bonlloc i Freixes i de la seva sogra Margarida Freixes i Remisa, fent ús dels poders que ambdós li tenen atorgats en escriptu- ra de 12 de juny de 1970, autoritzada pel notari de Barcelona senyor Francesc Bonamusa i Laplana, de la qual el senyor Plaja lliura una xerocòpia a l’altra⁴ contractant, firmada per ell en garantia d’autenti- citat.

I d’altra part: la senyora Mercè Vila i Requesens, major d’edat, vídua, domiciliada a Barcelona, carrer del Pintor Fortuny, 187, pis se- gon.

MANIFESTEN

Que els germans Margarida, Eulàlia i Estanislau Bonlloc i Frei- xes són propietaris i que llur mare, Margarida Freixes i Remisa, és usufructuària, de la següent finca:

«Rústica ⁵: Peça de terra erma, al paratge conegut per Sot d’en Bas, del terme de Sant Quintí de Mediona, de cabuda cent àrees una centiàrea. Afronta⁶, per sol ixent (est), amb Ramon Puig, separada per un torrent anomenat Tramullàs; per migjorn (sud), part amb Josep Feliu i part amb Miquel Fenollar; per tra- muntana (nord), amb Josep Salles, i per ponent (oest), amb Ca- mil Falguera».

La inscripció al Registre de la Propietat d’aquest partit és al tom ⁷ 212 de l’arxiu, llibre 7 de Sant Quintí de Mediona, foli 72, finca 182, inscripció sisena.

Tal inscripció sisena correspon a la transmissió hereditària de llur ⁸ pare i marit Joan Baptista Bonlloc i Puig d’acord amb el testament que atorgà a Barcelona el 12 de febrer de 1962 da- vant el notari Sr. Valenti Roig i Serra. El mateix notari autoritzà l’escriptura d’inventari dels béns relictes el dia 26 de juny de 1970, en el qual la finca descrita ve relacionada amb el número tres.

La finca és⁹ completament lliure de càrregues o gravàmens.
Actualment es troba sotmesa a expedient de reparcel·lació del polígon Terra Plana, ja aprovat per l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. En aquest polígon serà adjudicada als titulars de la finca una parcel·la de 2.683 metres quadrats, amb qualificació urbanística de zona d’indústria mitjana. La situació de la parcel·la així com el pe- rímetre i els propietaris veïns es veuen reflectits¹⁰ al plànol ¹¹ a escala 1:500, que s’uneix a cada un dels exemplars d’aquest document en còpies firmades pels contractants.

Els reunits es reconeixen recíprocament capacitat plena per a con- tractar, i

ESTIPULEN

Primer. Les senyores Margarida i Eulàlia Bonlloc i Freixes i el marit d’aquesta, senyor August Plaja i Piniés, a efectes de vènia marital i també com a representant de la seva sogra i del seu cu- nyat ¹² venen i transmeten a la senyora Mercè Vila i Requesens la finca descrita a la manifestació 1, i també tots els drets que es de- rivaran ¹³ de l’expedient de reparcel·lació del polígon Terra Plana de Sant Quintí de Mediona.

Segon. El preu d’aquesta compravenda i cessió de drets és de

DOS MILIONS TRES-CENTES MIL PESSETES (2.300.000) que la compradora

fa efectiu en aquest acte per mitjà d’un taló conforme per la Caixa d’Estalvis del Penedès, amb data d’avui, número A.82.00,7i els vene- dors en firmen rebut.

Tercer. Totes les despeses de la reparcel·lació i inscripció registral de la finca que en ¹⁴ resultin seran ateses pels venedors.

Quart. Els venedors s’obliguen a formalitzar la corresponent escriptura de compravenda, a Vilafranca o a Barcelona, quan convin- gui a la compradora, ja sigui a nom d’ella o d’altra persona natural o jurídica, que ella designi amb el sol requisit de quinze dies de preavís. Les despeses de l’escriptura notarial i els impostos motivats per la trans- missió, inclòs ¹⁵ l’arbitri de plusvàlua, si fos exigible, els atendrà la compradora o qui quedi en el seu lloc.

Cinquè. En el supòsit que, un cop aprovat l’expedient de reparcel·lació, la parcel·la adjudicada no tingués la superfície concre- tada a la manifestació 3, el preu s’ajustarà proporcionalment d’acord amb les mesures reals verificades¹⁶ per un topògraf o perit designat de comú acord. En aquest cas, la diferència en més o en menys, serà compensada en diner efectiu dins el termini de trenta dies.

Sisè. Són condicions resolutòries del contracte el canvi de qua- lificació urbanística mentre no sigui feta i registrada la reparcel·lació, i també l’allargament d’aquests tràmits per més de dos anys a comptar d’avui. La resolució comportarà la restitució del preu i l’interès del quatre per cent anual, més totes les despeses d’una eventual actuació de la part compradora per a obligar els venedors al compliment d’aquest pacte.

Setè. Per a qualsevol divergència, els contractants se sotmeten expressament al jutjat d’aquest Partit.

En prova de conformitat i d’acceptació, firmen un exemplar d’aquest conveni per a cada part, a la localitat i en la data esmentades a la capçalera.

¹ PERÒ. Conjunció adversativa que fa de nexe, oposant-se a l’afirmació anterior, introduïda amb el mot «també».

² MENTRE. Serveix d’enllaç amb el paràgraf anterior i remarca la dife- rència de fur de les dues senyores.

³ EL QUAL. Pronom relatiu, preferible a les dues altres formes possi- bles en l’oració explicativa: «que, a més ... » i també, amb èmfasi, «qui ... »

⁴ ALTRA (femení). L’altra part, o la contractant oposada, que és una senyora.

⁵ RÚSTICA. Relatiu a les coses del camp. Compareu ambrústec, sinò- nim d’aspre al tracte, poc treballat.

⁶ AFRONTA. Confronta. Les dues propietats són contigües. També

termeneja(dic. Alcover- Moll). En català no existeix el verb «lindar».

⁷ TOM. Cadascuna de les parts en què es divideix el registre (o una obra). Sinònim de volum o llibre.

⁸ LLUR: pronom molt clar per la indicació immediata dels dos posses-

sors.

⁹ ÉS. Del verb ésser:amb preferència aestar, imaginant una situació tran-

sitòria entre no tenir càrregues en aquell moment, o haver-les tingudes o po- der-ne tenir.

¹⁰ REFLECTITS: no «reflexats».

¹¹ PLÀNOL: en aquest cas, que es refereix al dibuix, es pot dirplànol o

pla.

¹² CUNYAT: el redactor del document ha optat amb encert per les de-

signacions corrents dels parents per afinitat, en lloc de recórrer a la forma «mare i germà polític».

¹³ DERIVARAN. Cas concret de futur, molt més propi ací que la forma subjuntiva (es derivin).

¹⁴ EN, pronom, que es refereix a les despeses que resultin «de la reparcel·lació i inscripció».

¹⁵ INCLÒS: L’arbitri és inclòs dins les despeses. No emprem el motin- clús perquè en català no té funció adverbial: caldria recórrer al motàdhuc, sig- nificant «les despeses... ifins i tot l’arbitri».

¹⁶ VERIFICADES. Escrit en el sentit exacte decomprovar.

21 Conveni complementari de compravenda

DRET DE CÀRREGA, EVENTUALITAT D’EXISTÈNCIA D’UN TRESOR I OPCIÓ DE COMPRA DE LA FINCA

Avui, onze de maig de mil nou-cents setanta-u, les germanes Roser i Maria Assumpta Creixell i Rovira, han formalitzat compravenda d’un solar a Sant Pere Pescador, que la primera ha venut a la segona, per mitjà d’escriptura autoritzada pel notari de Barcelona senyor Francesc de P. Cadira i Reventós. Com a complement de les estipula- cions contingudes a la dita escriptura,

CONVENEN

Primer. Les dues germanes s’obliguen a no reclamar-se res per diferència de cabuda del solar. Les mides¹ consignades a l’escriptura són aproximades, però els quatre costats del solar hi són ben delimi- tats: per tant la superfície venuda es la continguda dins d’aquests.

Segon. Quan Maria Assumpta edifiqui², podrà carregar ³ sobre la paret de la casa construïda per Roser que confronta amb el solar venut. El carregament ⁴ serà gratuït.

Tercer. En un document que Roser va signar a l’anterior propi- etari, Josep Franquesa, quan ella li⁵ va comprar la finca de la qual ha segregat el solar venut a Maria-Assumpta, es féu constar aquesta clàu- sula: «Respecte a⁶ l’expressada finca ... hi ha la creença popular que els avantpassats⁷ del senyor Franquesa hi enterraren monedes, joies o objectes de valor, amb motiu de guerres o convulsions polítiques, que podrien continuar ⁸ amagats entre les ruïnes⁹ de l’antic edifici. Per a regular el cas d’una troballa ... ha convingut: Primer. Si dins la finca venuda apareixia algun¹⁰ objecte de valor dels al·ludits a la part expo- sitiva d’aquest document, la quota que en ¹¹ pogués correspondre al propietari de la finca serà distribuïda per meitat entre la comprado- ra i el venedor.»

Informada Maria Assumpta d’aquest compromís es subroga i fa seva l’obligació de Roser, cas que¹² l’hipotètic tresor aparegués a la part de la finca que ella ha comprat.

Quart. Mentre les contribucions i arbitris no siguin discrimi- nats, Roser continuarà pagant- los, però la germana li’n¹³ reintegrarà una tercera part, ja que ambdues consideren que aquesta és la propor- ció adient.

Cinquè. Es reconeixen recíprocament i a favor també dels fills respectius, opció de compra per al cas que una de les germanes vol- gués vendre la seva finca. A tal efecte s’obliguen a comunicar-se l’alie- nació projectada per tal que l’altra part pugui decidir la compra en les mateixes condicions dins el terme d’un mes.

En prova de conformitat firmen aquest conveni en dos exem- plars a Barcelona el dia que han fet constar a l’encapçalament.

¹ MIDES, o mesures. Diem mides especialment de les lineals.

² EDIFIQUI, posat que edifiqui, algun dia.

³ CARREGAR. Ús intransitiu del verb: pesar, recolzar, l’obra nova, so- bre la paret comuna o mitgera.

⁴ CARREGAMENT. El dret de càrrega (o carregament) que s’acaba d’es- mentar.

⁵ LI, pronom datiu que es refereix concretament a l’anterior propietari. Preferim no ometre’l.

⁶ RESPECTE A. El castellà permet les locucionscon respecto, o respecto a, respecto de.

⁷ AVANTPASSATS: ascendents, antecessors (en lloc d’«antepassats»).

⁸ CONTINUAR, en lloc de seguir;preferible també a romandre. (Caste- llà permanecer.)

⁹ RUÏNES: les restes materials de l’edifici que cau o es desfà, arruïnat. Comparem amb runes, enderrocs o restes de l’edifici, sense cap valor.

¹⁰ ALGUN: és sinònim de l’adjectiucap, que té sentit positiu, com mai, res, ningú etc., mots que per a la negació requereixen la partículano. Obser- vem la frase «simai apareixia, dins la finca venuda,cap objecte de valor dels al·ludits... »

¹¹ EN POGUÉS: amb el pronom, la part del valor d’aquells objectesque pogués correspondre al propietari de la finca.

¹² CAS QUE: posat que, suposant que (també.mai que, o si mai aparei-

xia).

22 Cessió de finca rústica a canvi de renda vitalícia

A la ciutat de Figueres, a vuit de gener de mil nou-cents setanta. D’una part, el senyor Josep Mirambell i Martí, major d’edat, sol-

ter, metge, domiciliat al carrer Nou, número 57, d’aquesta ciutat; i de l’altra part, el senyor Joan Llac i Esteve, també major d’edat, casat, pagès ¹, domiciliat al Mas Mirambell, del terme de Vilabertran; tots dos subjectes al Dret civil català.

Actuen en nom i interès propis, es reconeixen recíprocament ple- na capacitat contractual i

MANIFESTEN:

El Sr. Josep Mirambell és propietari de la següent finca rús- tica ²: «Finca situada al terme de Vilabertran, paratge Mirambell, que té setanta vessanes de terra de conreu, equivalents a 15 Ha, 30 a i 90 ca; quaranta vessanes són de regadiu i les altres de secà; i conté les edificacions: a) el “Mas³ Mirambell” de planta baixa, un pis i golfes⁴, estables ⁵ i corts ⁶; b) un cobert ⁷ i un celler ⁸. Confronta, a ponent, amb la carretera de França; a tramuntana⁹ amb Joan Caminal, sepa- rada per un marge; a llevant amb el Torrent de la Fita, i a migjorn amb l’esmentada carretera.» És inscrita al registre de la Propietat de Figueres, tom 35, llibre 12 de Vilabertran, foli 67, finca núm. 234, inscripció 9.^ª i no té càrregues ni gravàmens.

Pertany ¹⁰ al senyor Mirambell per herència del seu pare, senyor Joan Mirambell i Esteve, havent-ne¹¹ atorgat escriptura d’inventari i acceptació davant el notari de Girona Sr. Joaquim Pla i Bellpuig, el dia 15 de setembre de 1927.

El senyor Joan Llac i Esteve és masover¹² de l’esmentada finca des del dia primer d’agost de 1944.
Els contractants han acordat la transmissió del domini de la finca al Sr. Llac i, com a contraprestació, la constitució d’un vitalici a favor del senyor Mirambell, d’acord amb els pactes que segueixen:

PACTES

Primer. En aquest acte el senyor Josep Mirambell i Martí trans- met al senyor Joan Llac i Esteve el domini de la finca descrita a l’ante- cedent 1 d’aquest contracte.

Segon. Per la seva banda, el senyor Llac constitueix a favor del cedent, un vitalici de CENT TRENTA MIL PESSETES ANUALS, el qual grava- rà la finca d’acord amb l’article 336 de la Compilació de Dret civil català.

Tercer. La pensió establerta pel pacte anterior serà pagada al pensionista ¹³, i al seu domicili, durant el mes de gener de cada any, per anualitats avançades¹⁴. El senyor Llac pagarà la primera pensió a l’acte d’atorgar la corresponent escriptura.

Quart. El vitalici objecte d’aquest document es revalora¹⁵ au- tomàticament, cada cinc anys, en un ... per cent sobre la quantitat inicial.

Cinquè. En aquest acte queda resolt el contracte de masoveria ¹⁶ signe pels contractants el dia primer d’agost de mil nou-cents qua- ranta-quatre, i alliberat ¹⁷ el senyor Llac de tot pagament en concepte de participació del senyor Mirambell sobre collites pendents.

Sisè. El cedent transmetrà la finca lliure de càrregues i gravàmens i respon del sanejament ¹⁸ per evicció; però no respon de vicis ocults, atès el coneixement de la finca que té el senyor Llac.

Setè. L’obligació de pagament de la pensió es transmet als suc- cessius titulars de la finca, mentre visqui el pensionista¹⁹.

Vuitè. La càrrega real sobre la finca es podrà redimir²⁰ mitjan- çant la subrogació de l’obligació de pagament de la pensió vitalícia, en les condicions pactades, per la Caixa d’Estalvis ... o la Companyia d’Assegurances N. N.

i Novè. Les dues parts s’obliguen a atorgar l’escriptura pública de constitució de vitalici dins el terme d’un mes a comptar d’avui, davant el notari de Figueres Sr. Eugeni Roig i Pascual. Totes les des- peses, contribucions i arbitris derivats de l’atorgament són a càrrec del senyor Llac.

En prova de conformitat signen aquest document, per duplicat, dia i lloc de la data.

¹ PAGÈS. Nom típic del qui té per ofici el conreu de la terra, emprat en el seu sentit més genuí.

² RÚSTIC, RÚSTICA, pertanyent o relatiu al camp, o a la gent que hi viuen. Finques rústiques,en oposició habitual a finques urbanes.També es diu d’un treball fet amb pedres o materials bastos, poc treballats,una taula rústi- ca; especificant: Un llibre en rústica,relligat amb cobertes de paper. Notem la diferència amb rústec (fem. rústega), matèria aspra al tacte, de maneres poc polides: pedra rústega, un home molt rústec, el pany va rústec.

³ MAS. Casa de camp. Concepte estès al conjunt de possessions de ter- ra, amb una casa on viu el pagès que les conrea.

⁴ GOLFES. Part més alta de la casa entre el darrer trespol i la teula- da, on solen guardar-se fruites, estris, etc. (Cast.desván, cámara.)

⁵ ESTABLES (sing. establa, fem. o estable, masc.), o establia. Lloc cobert per a allotjar-hi el bestiar.

⁶ CORT. Lloc tancat, amb paret, generalment adherit a una casa, on es recullen els animals domèstics per a menjar i dormir. El motcort com a nom d’estatge de bestiar és quasi general a Catalunya, poc usat a València i desco- negut a les Balears. En el català oriental es dóna el nom de cort a l’establa on dormen els cavalls, muls, bestiar boví. En canvi a la part occidental de Catalunya es diu cort especialment al corral dels porcs, i és, per tant, sinònim de soll (dic. Alcover-Moll).

Hi ha, també, corral: part extrema de la casa tancada per paret i que sol estar descoberta totalment o parcialment, destinada a estatge d’animals, dipòsit de fems, etc. Així mateix es diucorral al tros de terra tancat per pa- ret i descobert totalment o en part, destinat a estatge de bestiar.

Hom dedueix que l’establa és coberta; el corral descobert — tot o en part — i la cort, d’un ús més específic per als porcs, s’han estès en gran part del territori per a designar les estables i els corrals d’altres menes de bestiar, sense referir-se a la coberta.

⁷ COBERT. Espai tapat per una teulada, moltes vegades sostinguda per pi- lars, sense parets que el tanquin, on solen aixoplugar carros, arades, eines, etc.

⁸ CELLER. Principalment el lloc on s’elabora o guarda el vi, estès tam- bé a altres dependències al subsòl, on es dipositen les provisions de vi, oli, farina, etc. (en la darrera accepció sinònim derebost).Modernament lluita contra la influència de bodega, equivalent castellà, mot que en la nostra llengua de- signa tan sols l’espai interior d’una nau (de la coberta inferior a la quilla) on s’acondicionen les mercaderies.

⁹ PONENT. Deixem els noms populars dels punts cardinals: ponent, tramuntana, llevant, migdia (o migjorn), equivalents a oest (o occident), nord, est (o orient) i sud, respectivament.

¹⁰ PERTANY. També la construcció «Pervinguda(la finca)», del verbper- venir: passar una cosa a la nostra propietat. «Li ha pervingut per herència» (verb intransitiu).

¹¹ HAVENT-NE. Amb el pronom ne, que representa el grup adjectivat del complement: o siade l’herència.

¹² MASOVER, el qui viu en un mas propietat d’altri, i hi mena els con- reus. Una de les aplicacions de l’ofici de pagès (segons la nota 1).

¹³ PENSIONISTA, el qui cobra la pensió. També pensionat. El primer figura al Vocabulari jurídic Catalàen aquest sentit. Els diccionaris de la llen- gua el limiten a l’alumne queestà a pensió en un col·legi. El qui paga la pen- sió, també segons el dit vocabulari, és elpensionari. Eldiccionari Alcover-Moll, amb l’exemple d’un document del segle XVI, dóna l’accepció depensionari també per al qui la cobra. Sembla de bon sentit restablir la distinció, que trobem als diccionaris castellans:pensionariel qui paga i pensionistael qui rep la pensió.

¹⁴ AVANÇADES. Pagades per endavant, o a la bestreta.

¹⁵ ES REVALORA. Forma reflexiva, ben escaient ací perquè la revalora- ció es fa sola en la mateixa renda. Comparem-la amb els casos en què el ma- teix pronom serveix per a la construcció d’oracions passives (com més avall:

«la finca es podrà alliberar»). Per al verbrevalorar vegeu la nota 6 al docu- ment 45.

¹⁶ MASOVERIA. Segons el Vocabulari Jurídic Català:sistema d’explota- ció d’una finca rústica, en el qual el pagès (masover) la conrea pagant l’ar- rendament en diner o en espècie, i vivint a la finca (al mas). Ambdós mots són derivats de mas.

¹⁷ ALLIBERAR: fer que (algú) esdevingui lliure, o treure (algú) de mals, perills, molèsties, etc.; per tant, en aquest punt,alliberar d’una càrrega, allibe- rar d’uns pagaments. (Noexisteixen els verbsliberar ni lliberar).

¹⁸ SANEJAMENT. SANEJAR. El diccionari Fabra es refereix a l’accepció pròpia: donar condicions de salubritat. Són ben corrents les accepcions especí- fiques consignades alVocabulari Jurídic Català,d’«assegurar la satisfacció d’un dany que pot sobrevenir», i en el cas del nostre text «indemnitzar el venedor al comprador de tot el perjudici que hagi sofert per vici de la cosa comprada o per haver estat pertorbat en la possessió o desposseït d’ella», El cedent només respon d’aquest darrer dany (evicció), perquè el masover coneixia prou bé la finca pel fet d’habitar-hi de molts anys ençà.

¹⁹ NOTA JURÍDICA. És oportú de recordar, a efectes fiscals, que en els contractes de renda vitalícia entre particulars, si el pensionista mor dins els cinc anys, a comptar de la formalització del contracte, els béns transmesos es consideren integrats a l’actiu de l’herència per al pagament de l’impost de suc- cessions, i l’adquirent serà tractat pel fisc com a llegatari de cosa específica.

²⁰ REDIMIR, sinònim d’alliberar. Diu Fabra: «Alliberar (algú) d’una obligació pagant una quantitat». Per extensió,redimir un cens o una altra càrrega.

I I I C O N T R A C T E S

C) D’arrendament de coses

23 De solar

A la vila de Cubelles, a ...

REUNITS:

D’una part, la senyora Núria Sitjar i Massaguer, mestressa de casa¹ major d’edat, casada, de regionalitat catalana, subjecta al règim de se- paració de béns, veïna d’aquesta vila, amb domicili a la plaça Major, núm. 2.

D’altra part, el senyor Martí Esplugues i Oller, comerciant² casat, major d’edat, veí de Barcelona amb domicili al carrer de la Di- putació, núm. 123.

Actuen en nom i dret propis, es reconeixen mútuament la capa- citat legal necessària per als presents efectes i DECLAREN:

La senyora Sitjar és propietària de la finca denominada Pujals del terme ³ d’aquesta vila, paratge⁴ dels Balmins, que consta descrita al Registre de la Propietat de Vilanova en els termes següents: (des- cripció i inscripció ).
El senyor Esplugues, interessat a⁵ explotar, als afores⁶ de la vila, una sala de festes descoberta, a l’aire lliure, muntada i decorada amb caràcter accentuadament rústic⁷, ha obtingut que la senyora Sit- jar li cedeixi, a títol d’arrendament de solar, una porció, de la finca descrita, mitjançant els pactes i condicions que el mateix senyor Es- plugues li ha proposat. En tot allò⁸ que no resti comprès en els pactes de la proposta, que es consignen a continuació, el present contracte es regirà pel que ⁹ estableixen amb caràcter necessari el Codi civil - la legislació especial de Catalunya, en el seu cas i les lleis processals co- munes ¹⁰.

Primer. A títol d’arrendament de solar, la senyora Núria Sit- jar i Massaguer cedeix al senyor Martí Esplugues i Oller una por- ció ¹¹ de terreny de la finca Pujals, amb superfície d’uns cinc-cents metres quadrats; porció situada a l’extrem oriental de la finca i afron- tant ¹² per un dels costats amb el camí dels Balmins.

L’emplaçament de la porció arrendada dins la finca Pujals, s’apre- cia al plànol ¹³ firmat per les dues parts contractants que s’annexa al present document.

A la porció arrendada hi ha arbres, i l’arrendatari s’obliga a res- pectar-los ¹⁴. També hi ha, bé que inhabitable a causa de l’estat ruï- nós, una perita construcció que antigament havia servit per a guardar estris ¹⁵ agrícoles i d’aixopluc¹⁶ ocasional als conreadors de la finca Pujals.

L’arrendatari és facultat expressament per a enderrocar totalment aquella construcció, posat¹⁷ que no desitgi reconstruir-la per accentu- ar l’aspecte rústic que vol donar a l’explotació que es proposa. Si opta per la reconstrucció, s’obliga des d’ara, per al moment d’acabar-se el contracte, a enderrocar-la totalment, traient¹⁸ de la finca els materials de l’enderroc ¹⁹, i tot això al seu exclusiu càrrec.

D’acord amb la naturalesa del present arrendament, el senyor Esplugues s’obliga, des d’ara i per al moment de l’acabament del con- tracte, qualsevol que en sigui la causa, a abandonar el solar, deixant-lo vacu ²⁰ i expedit a la lliure disposició de l’arrendadora, fent-ne desa- parèixer, i al seu exclusiu càrrec, totes les obres i construccions que llavors ²¹ hi hagués adherides al terreny de manera permanent, i sense que l’arrendatari pugui al·legar, per raó de les obres, cap dret, crèdit ni indemnització de qualsevol mena, ni el dret de retenció que es- menta l’article 278 de la Compilació del Dret civil especial de Catalunya, ja que ²² és voluntat expressa dels contractants excloure qualsevol de les conseqüències de l’accessió²³ industrial. A aquests efec- tes, la propietària del solar renuncia plenament des d’ara a les obres i instal·lacions que podria fer seves per accessió .

Llevat ²⁴ de les obres i instal·lacions que figuren al plànol firmat per les parts i senyalat²⁵ amb el núm. 2, que també s’annexa a aquest document, l’arrendatari no podrà efectuar cap altra obra sense el per- mís escrit de l’arrendadora, i en tal cas restaran igualment sotmeses a la regulació que s’ha dit, com a totes les altres previstes en aquest con- tracte.

Segon. L’arrendatari s’obliga a construir una tanca²⁶ en tota l’extensió del solar que confronta amb la resta de la finca Pujals, de forma que en sigui absolutament independitzat.

Si, per disposició governativa, havia²⁷ de deixar disposades una o més sortides d’emergència a la dita tanca circumdant, l’arrendatari s’obliga a fer que la porta o portes no es puguin obrir des de fora i que a la cara interna hi hagi pintada, de forma ben visible, la inscrip- ció «Sortida d’emergència».

Tercer. La propietària consenteix²⁸ que dins el solar arrendat es facin les obres i construccions projectades per l’arrendatari per a des- tinar-lo a lloc d’esbargiment²⁹ públic, amb taulells ³⁰, pistes de ball i per a espectacles i exhibicions artístiques, sempre que no siguin con- tràries a la moral i a la decència públiques.

Quart. L’arrendatari té absolutament prohibit de subarrendar o, de qualsevol altra forma, cedir o traspassar, totalment o parcialment, l’ús del solar arrendat, si no és amb l’exprés consentiment, per escrit, de l’arrendadora.

Cinquè. Aquest arrendament és per cinc anys, que han comen- çat a comptar el dia primer del gener corrent.

Sisè. El preu convingut és de ... pessetes anuals, a pagar per semestres anticipats al domicili de l’arrendadora.

En aquest acte la senyora Sitjar rep en diner efectiu la quantitat de ... pessetes, import del primer semestre d’enguany, aquest docu- ment servint ³¹ d’àpoca de la dita quantitat i per l’expressat concepte.

L’esmentat preu d’arrendament s’augmentarà automàticament en un cinc per cent la segona anualitat; en un sis per cent la tercera; en un set per cent la quarta; i en un vuit per cent la cinquena.

Setè. No es podrà construir o adequar ³² dins el solar cap de- pendència que d’una manera o altra pugui fer-se servir com a habita- ció ³³ o allotjament, ni que sigui per a un empleat³⁴ al servei de l’ar- rendatari.

Vuitè. Amb destinació a l’explotació projectada, l’arrendatari es proposa ³⁵ d’instal·lar al solar arrendat els indispensables serveis d’ai- gua, gas i electricitat, dels quals manca absolutament la finca Pujals, radicada en zona agrícola, bé que propera³⁶ a l’agrupació urbana de la vila. A tal fi l’arrendatari diligenciarà pel seu compte les sol·licituds a les Companyies que exploten els esmentats serveis públics a Cubelles, i aniran enterament a càrrec seu³⁷ totes les obres i treballs

que d’acord amb aquelles Companyies caldrà efectuar, així com totes les reposicions i reparacions que d’ara endavant s’hagin³⁸ de fer per a la conservació i bon funcionament³⁹.

Les dites obres i instal·lacions, ni les adherides a la finca d’una manera permanent, no passaran a ésser propietat de l’arrendadora, ja que han estat excloses, per acord de les parts al pacte primer, totes les conseqüències de l’accessió industrial, i per la mateixa raó l’arrendatari podrà arrencar-les i emportar-se-les a l’acabament del contracte.

Novè. Totes les contribucions, arbitris, impostos, càrregues, aten- cions, assegurances, etc. que pesin sobre la instal·lació i funcionament del negoci que l’arrendatari es proposa muntar, seran al seu càrrec ex- clusiu, encara que els rebuts o resguards fossin lliurats a nom de la propietària. L’arrendatari assumeix l’obligació de pagar els esmentats conceptes a la presentació dels rebuts corresponents i abans que si- guin recarregats per demora.

Desè. L’arrendatari complirà escrupolosament⁴⁰ tot allò que hi ha legislat sobre obertura i explotació del negoci que projecta instal·lar, i efectuarà, enterament al seu càrrec, totes les gestions per a aconseguir les autoritzacions i llicències administratives i go- vernatives.

Onzè. L’arrendatari constitueix la quantitat de ... pessetes en poder de la propietària, en concepte de fiança com a garantia del com- pliment dels pactes convinguts.

Aquesta fiança li serà tornada⁴¹ íntegrament en acabar-se el con- tracte, llevat que l’arrendadora hagi de rescabalar-se⁴² amb el seu im- port, total o parcial, per causa d’incompliment.

Dotzè. És àmpliament i expressament reservat a l’arrendadora el dret de lliure entrada al solar arrendat, a fi que pugui constatar en tot moment el compliment d’aquests pactes, i podrà exercitar el dret ella mateixa 43 o un seu 44 representant.

Tretzè. En tot moment, l’arrendadora o el seu mandatari po- dran exigir a l’arrendatari que exhibeixi els documents justificatius d’es- tar al corrent en el pagament dels tributs al·ludits al pacte novè.

La falta d’algun pagament o la resistència o negativa a exhibir-ne els justificants, produirà, de ple dret, la resolució del contracte.

Catorzè. Els contractants se ⁴⁵ sotmeten expressament a la ju- risdicció i competència dels Tribunals de Vilanova i la Geltrú per a totes les qüestions que puguin sorgir per raó d’aquest contracte, amb renúncia expressa a tota altra jurisdicció que, vingut el cas⁴⁶, els cor- respongués⁴⁷ per raó de fur o de domicili.

Si, per causa d’incompliment, l’arrendadora havia d’acudir als Tribunals, l’arrendatari pagarà les costes judicials, incloso⁴s⁸ els hono- raris de lletrat i els drets de procurador, encara que fos potestatiu va- ler-se d’aquests curials, i fins i tot en el cas de no haver-se pronunciat condemna amb costes.

I conformes els contractants amb el contingut d’aquest document, l’aproven i n’accepten⁴⁹ els efectes, en firmar-lo per duplicat al lloc i el dia esmentats al començament.

¹ MESTRESSA. Segons Fabra designa la dona que té el domini d’algu- na cosa o que té algú sota el seu domini (femení da’mo). Trobem molt correcta la locució «mestressa de casa» per a la dona dedicada a atendre la llar, sense professió específica.

² COMERCIANT. Com a professió. Preferible a la traducció rutinària

«del comerç».

³ TERME. Delimitació d’un espai material o de temps. Ací designa el territori sotmès a l’autoritat d’un ajuntament: «terme municipal».

⁴ PARATGE, o indret o lloc. Molt sovint emprat amb denominació prò- pia per a la identificació de finques. (Cast.sitio, punto, etc.)

⁵ A. Davant l’infinitiu (en lloc deen, que emprarien en castellà).

⁶ AFORES, els voltants d’una població (en català és masculí i plural sem-

pre).

⁷ RÚSTIC, rural, de pagès. Generalment oposat a urbà. Dit d’un tre-

ball de pedres o fustes poc o no gens treballades. No el confonguem ambrús- tec, aspre al tacte.

⁸ TOT ALLÒ. Totes les coses. També: «Per a tot el que no resti com- près ... »

⁹ EL QUE, amb l’article neutre, que no pren mai la forma arcaicalo.

¹⁰ COMUNES; l’adjectiu comú en català té formes de masculí i femení.

¹¹ PORCIÓ. Part d’alguna cosa, separada o no del tot; tros.

¹² AFRONTANT, equivalent a confrontar. Vol dir que és contigu a algu- na cosa, en aquest cas un camí que al mateix temps delimita el terreny.

¹³ PLÀNOL. Representació sobre un pla de la disposició d’un edifici, ciutat, obra, etc. És sinònim de pla, però no s’aplica en sentit figurat.

¹⁴ RESPECTAR-LOS, amb pronom, equivalent a arbres.

¹⁵ ESTRIS. Qualsevol dels arreus, eines o altres objectes (especialment els manuals) que hi ha en una casa. En aquest cas, en castellà, seriaaperos o herramientas.

¹⁶ AIXOPLUC. Lloc on posar-se a cobert de la pluja. Tambésopluig.

¹⁷ POSAT QUE, en català té sentit de suposició. Notem la diferència amb el puesto quecastellà, amb sentit conseqüencial.

¹⁸ TRAIENT, retirant. Del verb treure. En les formes en què l’accent re- cau sobre la terminació el radical pren la vocala: trec, treus, treu; traiem, traieu, treuen.

¹⁹ ENDERROC. (Cast. derribo.) També demolició.

²⁰ VACU, buit. Generalment s’empra tan sols en sentit figurat i en els derivatius, com vacuïtat.

²¹ LLAVORS, en aquell moment, ja sigui passat o futur, com en aquest cas. També aleshores.

²² JA QUE: també perquè. Compareu amb el castellàpuesto que,esmen- tat a la nota 17.

²³ ACCESSIÓ. Segons l’ús jurídic, una de les maneres d’adquirir el do- mini, consistent en el dret del propietari d’una cosa principal de fer-se seu tot allò que per una circumstància o altra s’incorpora o s’adhereix a la seva propie- tat. Aquest matís no figura al diccionari Fabra, però hi és comprès en l’accep- ció general del mot: «acció d’afegir-se».

²⁴ LLEVAT DE, a excepció, deixant a part, etc.

²⁵ SENYALAT, indicat amb un senyal. En canvi, assenyalar,mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. A«ssenyalavala lletra M a la pissarra.» «La casa senyalada amb el número 2.»

²⁶ TANCA, reixa, estacada, paret, bardissa, etc., amb què es circumda un espai de terreny. També «cleda», quan és per a tancar-hi bestiar. (Castv.erja, valla).

²⁷ HAVIA, preferència, seguint l’ús clàssic, de la forma indicatiu a la de subjuntiu, en casos de futur hipotètic. Enfront a la tendència actual que diria

«Si... hagués de deixar».

²⁸ CONSENTEIX. Aquest verb pren l’increment -eix: consenteix, consenteixo,etc. No és, doncs, com el verb sentir, que no el duu, i per tant no és vàlida la formaconsent.

²⁹ ESBARGIMENT, esplai, esbarjo, deport, diversió, etc. (Cast.recreo, diversión, etc.).

³⁰ TAULELLS, llocs per a vendre begudes o altres coses. En castellàmos- trador. No és adient el mot barra.

³¹ SERVINT, la col·locació del gerundi darrera el subjecte té un cert sa- bor clàssic, i és ben correcta, perquè el mot perd la funció copulativa per ésser exclusivament verbal.

³² ADEQUAR, fer les adaptacions necessàries a fi que el local sigui ade- quat a alguna cosa. En aquest cas, sinònimd’habilitar, agençar,etc., perquè serveixi o pugui servir per a habitar-hi.

³³ HABITACIÓ, en lloc de vivenda. Ací hauria estat molt útil la forma

«pet a allotjar-s’hi o viure-hi».

³⁴ EMPLEAT. Castellanisme admès.

³⁵ PROPOSA DE. El verb proposarés dels que admeten el complement introduït amb la preposició de quan és infinitiu.

³⁶ PROPERA, que és a prop, sobretot en l’espai. El preferim apròxima.

³⁷ SEU, l’adjectiu possessiu es pot col·locar davant o darrera del mot subs- tantiu. Vegeu, més avall, la nota 44.

³⁸ S’HAGIN, verb d’obligació, en veu passiva. Equivalent a «calgui fer». Emprat ací, de segur, per no repetir el verbcaldreja aparegut a la frase anteri- or.

³⁹ FUNCIONAMENT. Notem que hem prescindit, per sobreentès, de l’adjectiu possessiu: és obvi que es refereix als aparells i instal·lacions; no cal l’adjectiu, ni afegir-hi la locució pronominal, bàrbara, «dels mateixos».

⁴⁰ ESCRUPOLOSAMENT, notem la grafia. (Cast. Escrupulosamente.)

⁴¹ TORNADA: tornar en el sentit de posar de nou una cosa - la fiança - a les mans del qui l’havia deixada. «Ja et tornaré els diners que et vaig manlle- var». Ací també és vàlidretornar, com a restituir.

⁴² RESCABALAR-SE, reparar o compensar la pèrdua soferta.

⁴³ MATEIXA, en lloc de «la pròpia arrendadora» en construcció calcada del castellà.

⁴⁴ UN SEU. En català és lícit d’anteposar l’adjectiu possessiu: «un seu amic», en lloc de «un amic seu», potser més freqüent. En certs casos, com el present, ho trobem preferible, com a reforçament i com a variació en l’estil.

⁴⁵ SE, Quan el mot immediat comença amb un fonema idèntic hom prefereix el pronom en la formase, en lloc de es que emprem correntment.

⁴⁶ VINGUT EL CAS, locució conjuntiva, «Suposant que arribés» això que tractem de preveure.

⁴⁷ CORRESPONGUÉS. Val més simplificar les formes pleonàstiques com

«els pogués correspondre».

⁴⁸ INCLOSOS, o sigui compresos en l’obligació que pacten. No és vàlid el mot «incIús», que ací traduiríem peràdhuc.

⁴⁹ N’ACCEPTEN. Sense recórrer a la construcció aviciada «accepten els seus efectes». El pronom representa els mots «del document».

24 D’habitatge ¹

Condicions específiques del contracte d’inquilinat² del pis 3.^r, 2.ª de la casa número 87 del carrer Jaumandreu de Vilafranca del Penedès, estès en paper timbrat³ de classe 8.ª núm. 734.283 el dia 3 de març de 1971.

Propietari: Joan Aluges i Figueres. Llogater: Bartomeu Llucià i Renter.

Primera: Objecte i limitacions de l’arrendament. —El pis s’ar- renda ⁴ per a habitatge del llogater ⁵ i els familiars que convisquin amb ell. Per tant, no el podrà destinar a dispesa o hostalatge⁶ ni esta- blir-hi indústria de cap mena ⁷ ni dependències comercials.

Només s’arrenda la superfície compresa dins les parets del pis. No compten el vestíbul, el replà de l’escala, la façana, els celobert⁸s, ni la resta dels espais comuns de la casa. L’arrendament no dóna dret a utilitzar el terrat de l’edifici.

D’altra part, les habitacions de cabuda⁹ inferior a 15 metres cú- bics i les que no disposin de ventilació directa no podran ésser desti- nades a dormitori.

Segona: Prevalença¹⁰ de normes. —Els contractants se sotmeten a les disposicions d’observança¹¹ obligatòria. Les presents estipulaci- ons en ¹² seran subsidiàries.

Tercera: Terme del contracte. —Si les lleis ho permeten, els con- tractants podran resoldre l’arrendament amb preavís¹³ d’un mes.

Quarta: Conservació del pis i règim de serveis.—El llogater reco- neix que rep el pis en bon estat, i s’obliga a substituir els aparells o peces que es malmetin ¹⁴ i a reparar, també pel seu compte, qualsevol desperfecte per tal de mantenir-hi¹⁵ sempre aquell bon estat i de ma- nera especial en ¹⁶ deixar el pis.

El reconeixement i obligació de futur comprèn vidres, panys, per- sianes, instal·lacions d’aigua, gas i electricitat.

El llogater ¹⁷ contractarà i pagarà directament els subministra- ments ¹⁸ i llurs ¹⁹ comptadors.

Cinquena: Porteria. — El cost del servei de porteria és inde- pendent de la renda ²⁰ pactada. La part a càrrec del llogater del pis objecte d’aquest contracte serà del ... % sobre el total import de les retribucions, gratificacions, assegurances socials, vacances, substituci- ons i altres conceptes reglamentaris.

Sisena: Renda i forma de pagar-la. — Salvant la prevalença del pacte segon, la renda convinguda serà revisable cada dos anys d’acord amb les variacions del cost de la vida en relació a la data d’aquest con- tracte que, per a la província de Barcelona, resultin de l’índex de l’Ins- titut Nacional d’Estadística.

També serà revisable per la plusvàlua²¹ sobre la renda pactada que estableixi el Servei del Cadastre²² o el de Valoració Urbana.

La renda, els increments legals i les quantitats assimilades, així com les repercussions per obres i la part proporcional del servei de porteria, els pagarà ²³ el llogater al domicili del propietari o del seu administrador (cas que el nomeni i ho²⁴ notifiqui) dins els cinc dies primers de cada mes. Si el rebut es cobra al domicili del llogater, aquest pagarà premi per cobrament.

Setena: Actes no autoritzats.— No són permesos, i el llogater s’obliga a atenir-se²⁵ a aquesta prohibició, els següents actes:

Fer obres al pis, sigui quina sigui llur naturalesa i importàn- cia, sense el permís escrit del propietari. Si ho autoritzava²⁶, serà sem- pre a condició que el llogater les haurà de contractar i pagar, que no afectaran la solidesa de l’edifici i que n’obtindrà²⁷ el corresponent per- mís municipal. Les obres fetes quedaran en benefici de la finca sense compensació ni indemnització .
Cedir, subrogar, traspassar o sotsarrendar²⁸ tot el pis o una

Part.

Emmagatzemar ²⁹ al pis, o manipular-hi ³⁰, matèries explosi-

ves, inflamables, molestes o insanes.

Vuitena: Facultats d’inspecció—. El llogater permetrà l’entrada

del propietari o del seu administrador a l’habitatge per inspeccionar o comprovar el compliment de les obligacions positives o negatives con- vingudes, així com l’entrada dels operaris que hi³¹ enviïn per a fer obres o reparacions.

Novena: Fiança. El llogater lliura ... pessetes perquè siguin in- vertides en paper de fiances. Completarà aquesta fiança d’acord amb els augments de lloguer.

Desena: Despeses del contracte—. El paper timbrat del contrac-

te al qual s’annexen aquestes condicions, l’ha pagat³² el llogater, que també s’obliga a reembossar³³ les despeses de legalització i registre, incloses les de gestió.

Els contractants, en prova de conformitat, firmen per duplicat aquestes condicions específiques als mateixos lloc i data referenciats a la capçalera ³⁴.

¹ HABITATGE. Emprem decididament aquest mot, sobretot en un do- cument genèric, per tal com és el preferit en els termes tècnics i administratius catalans. Enfront de vivenda, malgrat els testimonis que figuren al diccionari Alcover-Moll, i que s’introdueix per influència castellana.

² INQUILINAT. També, donat el caràcter de fórmula d’aquest docu- ment, emprem el mot amb què l’Administració designa ellloguer o arrenda- ment. S’aplica a l’arrendament d’un local per a viure-hi

³ TIMBRAT, paper proveït del timbre o segell representatiu de l’impost. En castellà, papel timbrado o sellado.Nosaltres preferim timbrat a segellat:re- servem aquest darrer mot per a la marca que garanteix l’autenticitat d’un do- cument, o la invulnerabilitat d’un plec: «un sobre segellat amb lacre». Segell s’usa específicament també per al timbre de correus. Així: «Enganxar segells en una carta».

⁴ S’ARRENDA, o es lloga.

⁵ LLOGATER, el qui lloga el pis; també inquilí o inquilina, ben poc

usats.

⁶ HOSTALATGE. Serveis d’allotjament o assistència: amplia l’abast de

dispesa (règim d’hostalatge familiar), amb les altres aplicacions del negoci d’hos- tatgeria: hostal, pensió, hotel, residència, etc.

⁷ MENA. Remarquem el mot genuí, en lloc declasse, espèciee, tc.

⁸ CELOBERT. Pati interior de la casa, per a donar ventilació i llum a les habitacions. (Cast. patio de luces,o patio).

⁹ CABUDA, capacitat o volum.

¹⁰ PREVALENÇA. No prevalència. Elverb és Prevaler. (Cast. prevalecer.)

¹¹ OBSERVANÇA. (No observància).

¹² PREAVÍS. Mot format, com el castellàpreaviso(d’on l’hem après) amb la partícula inseparablepre+avís,combinació possible també en la nostra llen- gua. No figura als diccionaris, però el verbpreavisar és registre per Aguiló i Alcover-Moll, en el sentit de prevenir o d’avisar prèviament, traduint el caste- llà precaver. Hom el podria prendre, sense gaire esforç, com un postverbal de preavisar.

¹³ EN, pronom, equivalent al complement «seran subsidiàries de l’obli- gació que acaben d’imposar».

¹⁴ MALMETIN, que s’espatllin o es gastin per l’ús.

¹⁵ MANTENIR-HI, amb el pronom hi designem «el pis o habitatge llo- gat» que és on ha de servar l’obligació que s’imposa.

¹⁶ EN DEIXAR, emprem la preposició en davant l’infinitiu. En castellà diríem al dejar el piso.

¹⁷ Preferim sempre la construcció en ordre lògic. És corrent, però, el gir pleonàstic, que seria bo d’evitar. Per exemple: «Els subministraments... els con- tractarà i pagarà el llogater».

¹⁸ SUBMINISTRAMENTS (no subministres), i el verb subministrar, o fornir, les coses que hom necessita (ací, en concret, aigua, electricitat, combus- tible).

¹⁹ LLURS. Creiem útil mantenir l’adjectiu possessiu plural, ja que els comptadors pertanyen als «subministraments» i no poden ésser de coses o de serveis distints.

²⁰ RENDA, guany, utilitat o benefici que una cosa rendeix periòdicament. S’aplica especialment alrèdit del diner i a l’obligació de pagar al propietari el preu del lloguer convingut.

²¹ PLUS-VÀLUA. Augment del valor de la cosa, amb el transcurs del temps, per causes diverses.

²² CADASTRE. Registre estadístic de les finques. (Cast.catastro.)

²³ PAGARÀ. Preferim el verb concret, en lloc de girs com «els abonarà»,

«seran satisfets per», etc. Notem també l’oració en passiva a causa de la llargada del complement que distanciaria el verb «pagar» de qui en contrau el compro- mís.

²⁴ HO. Pronom neutre: «que notifiqui que ha nomenat administrador». (Cast. lo.)

²⁵ ATENIR-SE. Ajustar-se a alguna cosa. Cast.atenerse. (No són vàlids atindre´sni atendre´s.)

²⁶ AUTORITZAVA, en indicatiu, ni que sigui una acció futura i hipotè- tica. És preferible a «si ho autoritzés». En canvi podria emprar-se la conjunció

«Posat que ho autoritzés ... ».

²⁷ N’OBTINDRÀ. Amb el pronom, que es refereix «al permís de les obres».

²⁸ SOTSARRENDAR. Així, i amb els derivats sotsarrendador, sotsarrendatari, sotsarrendamente,tc., és consigna a tots els diccionaris catalans en ús. Hom empra també sub- arrendar,etc.

²⁹ EMMAGATZEMAR, tenir en magatzem, o convertir el pis en magat- zem (cast. almacenar).

³⁰ MANIPULAR-HI, amb el pronom que fa una concreta al·lusió al «pis». En lloc d’una frase com «manipular en ell», etc.

³¹ HI, pronom adverbial, amb referència «al pis», com a la nota anterior.

³² L’HA PAGAT. Proposició girada, amb pleonasme, a fi de facilitar l’en- llaç amb l’obligació que pacta immediatament.

³³ REEMBOSSAR. L’úsgeneral s’inclina perreembossar(en lloc de reem- borsar). Cast. reembolsar, omés recentment també rembolsar.

³⁴ Aquestes condicions especials complementen el text imprès al contracte tipus, en paper oficial, a la capçalera del qual ja figura la data.

25 De local industrial

Condicions específiques del contracte d’arrendament estès en paper timbrat de classe 2.ª núm. 112.824 el dia 15 de març de 1971.

Propietari: Francesc Valldaura i Rosés. Llogater: Indústries de l’Abillament¹, S. A.

Local: Botiga esquerra de la casa 32 de la plaça del Mercat.

Primera: Lloguer. — 1. El representant de la Societat arrenda- tària reconeix que el lloguer anual de noranta sis mil pessetes, ha estat pactat lliurement i fa renúncia expressa a² l’acció revisoria d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 6è. de la Llei d’Arrendaments Ur- bans.

El preu de l’arrendament s’actualitzarà cada tres anys d’acord amb l’augment del cost de la vida a la província de Barcelona que resulti dels índexs ponderats de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Cas que fossin diferents es prendrà la mitjana³ com a referència.
El lloguer serà pagat per dotzenes parts dins els deu dies primers de cada mes, per ingrés o transferència al compte corrent del propietari al Banc X (n.° ...). Si li convé un altre lloc de pagament haurà de comunicar-ho per escrit a la Societat.

Segona: Altres aspectes econòmics. —1. La Societat participarà en un ... % del cost total del servei de porteria, incloses⁴ les assegu- rances socials, i dels augments de les contribucions i dels arbitris actu- als sobre la finca o dels nous que s’estableixin i siguin de caràcter repercutible. També haurà de contribuir a les obres de reparació de l’edifici i serveis generals en la proporció legal.

2. Si les màquines que instal·li al local o les matèries que s’hi manipulin o emmagatzemin motivaven un augment de la prima de l’assegurança d’incendis de l’edifici, la Societat pagarà la diferència que resulti sobre el cost de la prima actual.

Tercera: Utilització del local.—El local és llogat ⁵ exclusiva- ment per a instal·lar-hi un taller o indústria de confecció de ves- tits i de roba interior a l’engròs ⁶; en conseqüència no es podrà exercir la facultat 10.ª de l’article 99 de la Llei. No es podrà fer servir d’habitatge, encara que sigui parcialment, ni sotsarrendar-lo o traspassar-lo.

Quarta: Obres. — A títol compensatori de l’actualització periò- dica del lloguer, la Societat arrendatària podrà adaptar el local a les seves conveniències actuals o futures i fer-hi obres, mentre no afectin les parets mestres o els serveis comuns de l’edifici. El propietari o la persona en qui ⁷ delegui tindrà entrada franca i dret d’inspecció. També tindrà opció, al terme del contracte, entre acceptar el local amb les obres fetes, sense haver-les d’indemnitzar, o exigir-ne l’enderro⁸ci res- titució del local tal com és ara, o sigui: nau correguda i dependència de sanitaris al fons de 3 X 2 m, amb lavabo, dutxa i wàter; tot plegat amb les parets, el sostre, les portes i les finestres en bon estat i pintats de nou i les rajoles del trespol⁹ senceres.

Cinquena: Subministraments.— La societat arrendatària els con- tractarà directament i es farà càrrec de la conservació tant de les instal·- lacions actuals com de les noves. Aquestes van compreses en l’opció del pacte precedent.

Sisena: Exoneració de responsabilitats—. La Societat arrenda-

tària, i el seu gerent a títol personal, es fan directament responsa- bles dels danys a tercers o a la finca causats per les activitats que es despleguin ¹⁰ al local ¹¹ o per les persones que hi treballin, i la So- cietat s’obliga a emparar¹² aquests riscs mitjançant una pòlissa d’as- segurança. També se’n fan de les obligacions tributàries o d’altra naturalesa que puguin donar lloc a una responsabilitat subsidiària del propietari. Quant a ¹³ aquestes, el mes de gener de cada any o quan el propietari ho demani, la Societat presentarà els justificants d’estar-ne ¹⁴ al corrent.

Setena. Fiança. — L’arrendador reconeix que ha rebut de la Societat setze mil pessetes per a invertir-les en paper de fiances regla- mentari. La Societat complementarà aquesta fiança per igualar-la als augments derivats de l’actualització del lloguer convinguda a la con- dició primera, número 2.

Vuitena: Causes especials de resolució. —Ho seran ¹⁵ qualsevol infracció d’aquestes condicions especials i l’endarreriment en el paga- ment de la dotzena part mensual de lloguer en la forma convinguda, transcorreguts que siguin ¹⁶ quinze dies del requeriment fefaent¹⁷ del propietari. Amb la part de lloguer en deute, la Societat haurà de pa- gar també les despeses del requeriment.

Cas de prosperar una demanda judicial del propietari sobre re- solució, desnonament ¹⁸ o reclamació relacionada amb el contracte, la Societat haurà de pagar totes les despeses, inclosos els honoraris d’ad- vocat i els ¹⁹ drets del procurador del propietari, àdhuc quan llur ²⁰ intervenció no sigui preceptiva.

Novena: Prevalença de normes.—Les presents estipulacions pre- valdran sobre les normes aplicables als arrendaments urbans emparats per la legislació especial, ja que han estat convingudes tenint en compte els beneficis renunciables, com ho²¹ són: l’acció revisora de l’article 103, el de traspàs del 29, els de tempteig²² i retracte del Cap. VIè. i el de pagament de reparacions necessàries del local de l’article 107. La legislació especial i les disposicions del Codi civil en²³ seran subsidià- ries.

Aquestes condicions específiques del contracte referenciat a la capçalera es firmen per duplicat en els mateixos lloc i data que aquell.

¹ ABILLAR vol dir guarnir o adornar, especialment amb robes o vestits luxosos. Per manca d’altres aplicacions s’ha limitat a la del vestir: «Anava molt ben abillat», i estès com a gal·licisme, bé que amb un ús molt limitat en com- parança amb habiller i els seus derivats.

² RENÚNCIA ... A. Ací és emprat intransitivament, en el sentit d’aban- donar o desistir de l’acció a què al·ludeix. No hi escau la preposicióde.

³ MITJANA, quantitat mitjana. Promedi, ni promig, no figuren al dicci- onari Fabra. Els trobem al diccionari Alcover-Moll, amb preferència per al pri- mer.

⁴ INCLOSES, compreses(no incluïdes).

⁵ ÉS LLOGAT, veu passiva, ací preferible al gir amb el pronom reflexiu

«es lloga».

⁶ A L’ENGRÒS. En gran quantitat, en lloc de «al major». Oposat a «a la menuda» o «al detall».

⁷ EN QUI, o en la qual. Però mai «en la que».

⁸ ENDERROC, demolició. (Cast. derribo).

⁹ TRESPOL, paviment d’una estança. En algunes contrades també de- signa el sostre.

¹⁰ DESPLEGUIN, en lloc de desenvolupin o desenrotllint,an freqüents i tacats d’afectació.

¹¹ AL LOCAL, A les determinacions de lloc és millor la preposició a que no pas en.

¹² EMPARAR. Posar sota protecció; per analogia, fer protegir o donar garantia contra aquells riscs per mitjà de l’assegurança.

¹³ QUANT A, locució prepositiva, indicant «pel que es refereix a». (Cast.

en cuanto a.)

¹⁴ NE, pronom que evita la construcció viciosa «estar al corrent de les mateixes».

¹⁵ HO SERAN. Amb el pronom referit a les causes mencionades a l’epí- graf d’aquest apartat.

¹⁶ QUE SIGUIN: frase d’ús corrent, també en construcció recta «des- prés de transcorreguts».

¹⁷ FEFAENT, el requeriment ha d’ésser fet per escrit de manera que faci fe en judici. (Cast. fehaciente.)

¹⁸ DESNONAMENT, DESNONAR. Descomprometre una cosa acorda- da, suspendre o donar comiat. Amb aquest mot es tradueixdesahucio.

¹⁹ ELS DRETS, repetim l’article davant de cada substantiu.

²⁰ LLUR, possessiu plural referent a advocat i procurador, millor que amb la forma «la seva» que podria referir-se tan sols a un d’aquells dos subjectes.

²¹ HO SÓN; pronom (que el castellà estalvia) referint-se als beneficis re- nunciables: reconeixent-los, doncs, tal condició.

²² TEMPTEIG. Segons el diccionari Fabra, fer indagacions o provatures abans d’emprendre l’execució d’una cosa. En el cas present, podrien ser les que indica el Vocabulari Jurídic Catalàen la segona accepció del verbtemptejar,

«avenir-se a pagar una cosa pel mateix preu d’arrendament o de compra en què ja està arrendada o s’ha venut». (Cast.tantear), Creiem que el mot fadiga, citat al mateix vocabulari, es limita al dret de temptejar en l’emfiteusi i a altres usos no aplicables al present contracte de lloguer.

²³ EN, pronom, que facilita la construcció sense repetir l’antecedent, o sigui: «les normes aplicables als arrendaments urbans emparats per la legislació especial» seran subsidiàries o complementàries de les presents estipulacions.

26 Per temporada

Barcelona, quinze de maig de mil nou-cents setanta-u.

Entre la Sra. Antònia Massot, vídua Gabernet, veïna de Barcelona i amb domicili al carrer de Llançà, 112, i el Sr. Joan Remisa i Pasqual, major d’edat, casat, metge, d’igual veïnatge, domiciliat a la plaça de Molina, 83.

S’ha convingut l’arrendament de la torre¹ propietat de la pri- mera a la Colònia Bellesguard del terme municipal de Piera, per a la temporada d’estiu d’enguany², i el formalitzen amb les següents

ESTIPULACIONS

Primera. Tant per la naturalesa de la finca com pel període de l’arrendament, i per la circumstància de tenir el Sr. Remisa la residèn- cia habitual a Barcelona, aquest contracte resta fora de la Llei d’arren- daments urbans per disposició expressa del seu article segon.

Segona. L’arrendament comença avui i acabarà el dia primer de novembre proper ³. En previsió d’un nou arrendament per a una altra temporada estiuenca, el llogater podrà deixar a la torre mobles, atuells ⁴ i parament de casa de la seva propietat, però s’obliga a retirar- los abans del dia primer de maig de l’any vinent cas que no es forma- litzi el nou contracte dins el mes d’abril.

Tercera. Elpreu convingut és de vint-i-cinc mil pessetes, que la propietària rep del llogater en aquest acte.

Quarta. Van a càrrec del llogater les despeses per a mantenir en bon ús la torre, el jardí i els mobles que també són compresos a l’ar- rendament, així com la part de les despeses de guarderia⁵ col·lectiva de la Colònia i el consum d’electricitat, d’aigua i altres subministra- ments, malgrat que els rebuts vinguin estesos a nom de la propietària a la qual el llogater reembossarà l’import dels que corresponguin al període de l’arrendament.

Cinquena. Els mobles al·ludits al pacte precedent, que el lloga- ter reconeix rebre sencers i ben conservats, són:

Una taula i deu cadires de vímet⁶.
Taula de menjador rodona i extensible amb dues posts⁷ complementàries.
Sis cadires de menjador entapissades amb pell fosca.
Una caixa de núvia, estil renaixement.
Un llit de matrimoni isabelí, amb matalàs i dos coixins de llana.
Una calaixera isabelina.
Dues tauletes de nit.
Un armari mirall, de caoba.
Una llitera metàl·lica amb dos somiers⁸.
Quatre somiers amb potes (llits turcs).
Sis matalassos petits i sis coixins, tots de llana.
Una taula de cuina aplacada amb fòrmica⁹ i dos tamborets que hi ¹⁰ fan joc.
Un llum de ferro forjat (menjador).
Un fanal, també de ferro forjat (rebedor).
Un llum de sostre de sis braços, de vidre (dormitori princi- pal).
Dos canelobres ¹¹ elèctrics per a tauleta de nit que fan joc amb el llum anterior.
Un penja-robes amb mirall bisellat.
Tres llums de sostre amb pantalla¹² de roba.
Tres llums «flexo» ¹³ de sobretaula.
Una nevera ¹⁴ elèctrica marca XX.
Una cuina de tres focs i forn, amb bombona de gas butà acoblada, i una altra de recanvi.
Dos termos ¹⁵ elèctrics de 50 litres (un a la cuina i un altre a la cambra de bany).
Un quadre amb paisatge de muntanya, a l’oli i firmat «J. Sala».
Dos gravats de barques, amb marc i vidre.
Parella d’aguantallibres¹⁶ de ceràmica.
— Figura de bronze que representa un caçador, amb pedestal de noguera.
Sisena. Com a penyora ¹⁷ dels mobles i llur devolució en bon es- tat i del pagament de les despeses esmentades al pacte quart, el lloga- ter posa QUINZE MIL pessetes a les mans de la propietària. La devolució total o la part que en resti després de les deduccions que siguin del cas ¹⁸ serà dins els seixanta dies següents al terme de l’arrendament.
Setena. Per a valorar els mobles que puguin faltar o la reparació dels eventuals desperfectes, els contractants se sotmeten al peritatge¹⁹ del fuster de Piera conegut pel «Pep de la Càndida», del carrer Major.
Aquest contracte es formalitzat en dos exemplars, que firmen els contractants.
¹ TORRE, accepció específica per a la casa situada fora de la ciutat, ge- neralment voltada de jardins, per a passar-hi temporada. Tambévil·la (cast.: quinta, villa). En algunes contrades es diu de la caseta construïda a l’horta per a guardar-hi les eines i habitar-hi provisionalment.
² ENGUANY, de l’any que som: o sigui l’estiu vinent.
³ PROPER, o vinent,preferible a pròxim.
⁴ ATUELLS, qualsevol estri de terrissa, vidre, metall, que serveix per a contenir líquids, grans, etc. Per extensió comprèn gairebé tot el servei de cui- na.
⁵ GUARDERIA, vigilància, en termes generals, que inclou el «sereno».
⁶ VÍMET, branca de la vimetera, flexible. (Cast.mimbre.)
⁷ POSTS, singular post: peça de fusta rectangular, més ampla que grui- xuda («la post de planxar», «un llit de posts». (Castt.abla.)
⁸ SOMIERS, notem la grafia: no «somniers».
⁹ FÒRMICA, marca d’una matèria ja esdevinguda d’ús habitual, i escrita com un nom comú (sense majúscula) com tantes altres. (La condició d’aquest contracte permet d’introduir-hi mots d’ús ja familiar, que no són als dicciona- ris, però que fan entendre exactament allò que designen.)

¹⁰ HI. Pronom: en construcció genuïna i precisa (els tamborets fan joc amb la taula).

¹¹ CANELOBRES. (Cast. candelabros.)

¹² PANTALLA, mot d’ús corrent, per a diversos objectes relacionats amb la llum, no introduït al diccionari Fabra fins a la4.ª edició (1966).

¹³ «FLEXO», llums amb braç flexible, designats per la marca, esdevingu- da nom comú.

¹⁴ NEVERA, lloc on es guarda o conserva la neu. Modernament, el mo- ble frigorífic on es conserven els queviures. El moftrigorífic,substantivat, mas- culí, ha estat introduït al diccionari acadèmic aplicant-lo a l’aparell destinat a conservar substàncies a baixes temperatures. També: «dipòsit frigorífic» i «cambra frigorífica».

¹⁵ TERMOS, singular termo, abreujament del mot termosifó, ja amb el sentit específic d’escalfador d’aigua.

¹⁶ AGUANTALLIBRES, peces per a tenir els llibres drets, mot que si no és als diccionaris podria ésser introduït, en formació espontània, com un de tants compostos de verb més substantiu (eixugamans, obrellaunes, portamo- nedes). Aquests mots s’escriuen units sense guionet, tret d’aquells en què el segon element comença amb s, r o x (para-sol, penja-robes, guarda-rodes, escuraxemeneies).

¹⁷ PENYORA, la cosa posada en mans d’algú com a garantia del compli- ment d’una obligació, que bé pot ésser una quantitat en diner. També es diu fiança.

¹⁸ CAS: ésser del cas, que són pròpies o adequades a la circumstància enunciada. També «que facin al cas», o «si hi ha cas», en el mateix sentit.

¹⁹ PERITATGE: treball de perit o expert. Els diccionaris no consignen el mot «peritació».

27 Conveni sobre rescissió d’arrendament

A Platja d’Aro, el dia trenta de març de mil nou-cents setanta-u.

Es reuneixen, d’una part, Maria Mercè Font i Piulacs, major d’edat, casada, de regionalitat catalana, amb carnet d’identitat n°. ...

lliurat ¹ a Sant Antoni de Calonge el 4 de maig de 1970 i domiciliada a Palamós, carrer de les Taronges, núm. 4, 6^è. pis; i d’altra part, Joan Ribesaltes i Romeu, major d’edat, solter, amb carnet d’identitat núm.

... lliurat a Santa Coloma de Farners el 7 de novembre de 1969 i do- miciliat a Sant Feliu de Guíxols, passeig de la Mar, núm. 9.

La primera actua en nom i interès propis i el segon com a gerent i legal representant de la companyia mercantil Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., dedicada a la fabricació i venda a l’engròs d’articles per a pescar, inscrita al Registre Mercantil de Girona, al vol. 4, llibre 143, foli ..., inscripció i amb domicili social a Lloret de Mar, carter de

Pella i Forgas, núm. 8, baixos.

I diuen:

Que la senyora Maria Mercè Font és propietària d’una torre amb jardí, situada al carrer del Gran Llarg², núm. 3, de Platja d’Aro, ins- crita al Registre de la Propietat de La Bisbal, al Vol. 10, finca núm ,

foli...

Que Indústries Auxiliars de la Pesca, S. L., és arrendatària de l’es- mentat immoble, per contracte atorgat el 12 de juliol de 1951, pel qual paga un lloguer mensual de mil pessetes, i que el dedica a magat- zem d’elements de la seva indústria.

Que el mal estat de l’immoble aconsella l’enderrocament, i la propietària, amb aquesta avinentesa, ha decidit aixecar en el solar un edifici de pisos.

Que l’empresa arrendatària es fa càrrec d’aquesta decisió, tant per les deficients condicions de la torre com per a un millor aprofitament del solar; i

CONVENEN

Primer. La rescissió ³ del referit contracte de lloguer, signe el juliol de 1951, del local ocupat des d’aleshores per Indústries Auxili- ars de la Pesca, S. L.

Segon. Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., deixarà el local buit i lliure, a favor de la propietària, dins el termini de tres mesos a comptar del dia d’avui.

Tercer. El pagament per via d’indemnització, fet per Maria Mercè Font i Piulacs a l’arrendatària Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., de la quantitat de dues-centes mil pessetes.

Quart. Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., s’obliga a no recla- mar res més, a la propietària, per cap concepte.

Cinquè. El pagament de la quantitat serà fet al despatx de l’ad- vocat Pere Palau, de Palamós (carrer de la Tramuntana, 13), el dia que el legal representant d’Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., li lliurar⁴à les claus d’entrada al jardí i a la torre, i el rebut de la quantitat pacta- da.

Sisè. Durant el temps que continuï ocupant el local, Indústries Auxiliars de la Pesca, S.L., permetrà que l’arquitecte que fa el projecte de la nova edificació, personalment o per delegat, pugui entrar al jar- dí o a la torre per prendre les dades que li calguin.

Els contractants compliran de bona fe tot el que fan constar en aquest document, i així el signen, per duplicat, al lloc i en la data esmentats a l’encapçalament.

¹ LLIURAT en sentit d’expedit, estès.

² LLARG: terme nàutic esportiu, que significa que el vent incideix en el veler per l’aleta, o sigui per la part del costat més propera a la popa.

³ RESCISSIÓ (notem el so sord representat amb ss).

⁴ LLIURARÀ, preferència pel futur (ací ben justificada) en lloc del sub- juntiu «li lliuri».

28 Cinc comunicacions relacionades amb la Llei d’Arrendaments Urbans

NOTIFICACIÓ DE SUBROGACIÓ Sr. Joan Pàmies i Verneda

Passatge de Sant Narcís, 27 Ciutat

Respectable senyor:

En relació amb el pis segon de la casa núm. 12 de la plaça de la Font Nova, propietat de vostè ¹, i tal com preveu l’art. 58.4 de la Llei d’Arrendaments Urbans, per mitjà d’aquesta carta l’assabento² de la mort del meu pare Antoni Lloret i Ginjaume (a.c.s.), el dia³ 12 de gener d’enguany.

En el meu cas es donen els requisits d’ésser l’únic familiar que feia mes de dos anys que convivia amb ell.

Com que m’interessa continuar l’arrendament, m’acullo al bene- fici de subrogació i assumeixo els drets i obligacions del meu pare.

Em permeto de confiar que voldrà firmar-me el duplicat d’aquesta carta, en prova d’haver estat notificat de la subrogació.

Ben atentament,

PER A PROMOURE LA NOTIFICACIÓ Fills del Sr. Josep Deulofeu i Garriga

Carrer Obac, 12 Ciutat

Distingits senyors:

Tinc notícia que el seu ⁴ pare, llogater del primer pis de la casa de la meva propietat on adreço aquesta carta, va morir fa més de tres mesos.

Vostès continuen ocupant el pis sense que m’hagin notificat lasubrogació del qui ⁵ hi tingui dret, tal com disposa l’art. 58 de la Llei d’Arrendaments Urbans.

Donin-se per advertits que si deixen passar trenta dies més sense fer-me la notificació amb les degudes formalitats, es produirà la reso- lució del contracte d’arrendament.

Els saluda,

RESPOSTA A L’ANTERIOR Sr. Avelí Riutort i Valls

Ciutat

Benvolgut senyor:

Ens excusem que ⁶ ens hagi passat per alt de ⁷ notificar-vos la mort del nostre pare, Josep Deulofeu i Garriga, ocorreguda el dia 27 de novembre darrer, i ara us comuniquem també l’acord pres pels tres fills i successors únics que⁸ sigui el més gran, Joan Deulofeu i Mes- tres, qui quedi beneficiari del dret de subrogació de l’arrendament.

Tots tres convivíem amb el pare⁹ al primer pis de la casa n.° 12 del carrer Obac, des que¹⁰ vau firmar ¹¹ el contracte l’any 1956.

Desgraciadament la mare premorí¹².

En prova del susdit acord firmem aquesta carta tots tres germans i, pel que fa a ¹³ Joan, també com a manifestació d’assumir els drets i les obligacions de l’arrendament.

Agraïm l’amabilitat que ens heu tingut i us saludem amb res- pecte.

NOTIFICACIÓ DE SOTSARRENDAMENT ¹⁴

Sr. Estanislau Guix i Capdevila Ciutat

Distingit senyor:

Li comunico que de tres setmanes ençà al pis que tinc llogat, a la casa propietat de vostè, del carrer del Robí, núm. 7, la senyora Es- trella Xènia Rossinyol, com a subarrendatària única, ocupa una habi- tació els mobles de la qual són de la meva pertinença¹⁵.

Cosa que notifico als efectes de l’article 18 de la Lleid’Arrendaments Urbans vigent.

El saluda,

DENEGACIÓ DE PRÒRROGA Sra. Concepció Palau i Rius, Vídua Tort

Carrer del Comte de Besalú, núm. 8, baixos Ciutat

Distingida senyora:

Com que el meu fill Joan Ridaura i Oriol s’ha de casar abans d’un any i té necessitat d’habitatge, em cal fer ús de la facultat de denegació de pròrroga del contracte d’arrendament del pis del qual vostè és inquilina¹⁶ d’acord amb les disposicions de la Llei d’Arrenda- ments Urbans.

La causa de denegació és la que preveu el número u de l’article 62 i que concreta el número tres del 63.

A tal efecte la requereixo en deguda forma a fi que¹⁷ dins el terme de trenta dies em manifesti si s’avé a la denegació, als efectes de l’article 65 de la mateixa Llei.

Des d’ara poso a la seva disposició la indemnització prevista se- gons sigui el moment en què deixarà lliure el pis. Però si deixa sense resposta aquest requeriment, li previnc que exercitaré l’acció, de des- nonament ¹⁸ passats sis mesos. Amb la seva resposta, però¹⁹ serà al cap de l’any.

Volent que restin ben complertes²⁰ totes les formalitats exigides en aquesta mena de requeriments, i malgrat que em calgui repetir de- talls ja al·legats, li faig saber:

Primer. Que la persona que necessita el pis és el meu fill Joan Ridaura i Oriol, que viu amb mi i treballa a Barcelona.

Segon. Que la causa de necessitat motivadora de la denegació de pròrroga és el seu casament abans d’un any.

Tercer. Que la denegació del contracte de vostè, en lloc del de l’altre pis de la mateixa casa, és perquè el seu llogater té una família més nombrosa, única circumstància selectiva de les que esmenta l’art. 64.

Quart. Que no sóc propietari de cap altra finca a Barcelona.

Posat que ²¹ vostè accepti voluntàriament la denegació de pròr- roga i estigui disposada a deixar el pis lliure abans del terme de l’any, m’ofereixo a tractar d’un complement de la indemnització legal.

La saludo atentament.

¹ VOSTÈ, pronom de segona persona, emprat com a tractament de cortesia (verb en tercera persona). La llengua catalana es valgué tradicional- ment del pronom vós, a la cort i com a mostra de respecte, i també en escrits de cancelleria i judicials. Modernament fou reintroduït el tractament devós, en textos oficials i de comerç i és ben poc usat als nostres dies per manca d’oca- sió. A les comunicacions que presentem ens atenim a l’ús estès del tractament de vostè, en general. N’hi ha una, tanmateix, amb tractament de vós, com a mostra, i per valorar-ne la licitud.

² L’ASSABENTO; també «li ennovo» (del verb ennovar) amb el mateix significat: fer saber.

³ EL DIA, no hi cal el verb: és sobreentès en la frase «la mort (fou, ocor- regué, etc.) el dia».

⁴ EL SEU amb l’avesada amfibologia del tractament en tercera persona. (El pare de tots vostès; el vostrpeare).

⁵ DEL QUI, precisament amb el pronom relatiu, personal.

⁶ QUE, notem que en català es prescindeix de la preposicióde davant la conjunció que. No és bona la construcció «de que ens hagi ... ».

⁷ DE; en canvi, es recomanable d’introduir amb preposicióde els infi- nitius fent de subjecte.

⁸ QUE, «l’acord que sigui»: igual que la nota 6.

⁹ PARE, solem ometre l’adjectiu possessiu; «visc amb el pare», «vaig a casa», etc. El sentit, demés, és prou clar.

¹⁰ DES QUE, en lloc de la construcció viciosa «des de que». Remarquem la supressió delde com, a les notes 6 i 8.

¹¹ VAU FIRMAR, passat perifràstic, amb les formes:vaig, vas, va, vam, vau, van; o bé vàrem, vàreu, varen,tacades d’afectació.

¹² PREMORIR, verb intransitiu, «la mare premorí al pare».

¹³ FA A, de la locució «fer a»: pel que concerneix, és convenient o ade- quat.

¹⁴ SOTSARRENDAMENT, com consignen els diccionaris. L’ús habitual és subarrendament, que no ens sembla del tot vituperable. (Com hi hasubal- tern, subdelegat,etc., aquest darrer remetent a sotsdelegat).

¹⁵ PERTINENÇA, no pertenència.

¹⁶ INQUILÍ, INQUILINA, sinònim de llogater i llogatera,com hem vist en altres exemples.

¹⁷ A FI QUE, sense la preposicióde.

¹⁸ DESNONAMENT, acció de desnonar o descomprometre, odir que no d’una cosa acordada; donar comiat. Tradueix el cast.desahuciar(no existeix el mot «desahuci»).

¹⁹ PERÒ, ús adequat de la conjunció però en forma concessiva. Vegem- la en el sentit corrent, d’oposició a allò que ja s’ha dit, tal com apareix a la frase «però si deixa ... »

²⁰ COMPLERTES (o complides), osigui servades completament les obli- gacions o pactes a què es refereix.

²¹ POSAT QUE, conjunció de sentit condicional «Suposant que». No tradueix el castellà «puesto que», que és causal.

29 Arrendament de maquinària

LEASING ¹

A la ciutat de Barcelona, el dia primer de març de mil nou-cents setanta-tres.

REUNITS: D’una part, la companyia mercantil Catalana d’Equi- pament ², S.A. (CESA), domiciliada a Barcelona, passeig de Gràcia, 123, representada pel seu Conseller-Delegat Sr. Ramon Puig i Oriol.

D’altra part, la societat Metal·lúrgica del Tordera, S.A. (METOSA), domiciliada a Martes, carrer del Mar, núm. 5, represen- tada pel President del seu Consell d’Administració, Sr. Enric Coromi- nes i Gimferrer.

Des d’ara Catalana d’Equipament, S.A. serà designada amb el nom d’«Arrendadora»³, i Metal·lúrgica del Tordera, S.A., amb el nom d’«Arrendatària».

MANIFESTEN

Que l’Arrendadora ha adquirit de General Electric, S.A., en plena propietat, la maquinària i material que es relacionen a l’annex únic al present contracte.
Que aquest equip ⁴ és propietat de l’Arrendadora, si bé ha estat lliurat directament pel venedor a l’Arrendatària, la qual l’ha re- but en nom i per compte de la primera, en bones condicions d’ús i sense objecció ni reserva de cap mena.
Que respecte a l’equip mencionat, ambdues parts concerten el present contracte de «leasing», el qual es regirà pels següents

PACTES

Primer. L’Arrendadora lloga ⁵ a l’Arrendatària l’equip que es relaciona a l’annex únic del present document.

Segon. L’esmentat equip serà utilitzat per l’Arrendatària exclusi- vament a la seva factoria⁶ de Tordera. Tot i que les màquines han de restar físicament incorporades a l’immoble, tindran la qualitat de béns mobles i la instal·lació haurà de permetre de separar-les-en⁷ sense de- triment.

Tercer. La durada de l’arrendament és de 60 mesos a comptar de la data d’avui.

Quart. L’import total de l’arrendament és deSET MILIONS TRES- CENTES VUITANTA MIL PESSETES, a pagar per mensualitats anticipades de CENT VINT-I-TRES MIL PESSETES cada una, la primera de les quals l’Ar- rendadora rep en aquest acte. Per a les restants l’Arrendatària accepta a l’Arrendadora 59 lletres de canvi, amb venciment el dia deu de cada mes, a partir del propvinent⁸.

El preu de l’arrendament inclou l’impost general sobre el Tràfic⁹ de les Empreses.

Cinquè. L’Arrendatària accepta el material en l’estat en que es troba i el considera en perfectes condicions per a la immediata instal·- lació i normal funcionament.

Sisè. L’Arrendatària s’obliga:

A mantenir els béns arrendats a la seva factoria de Tordera i a no traslladar-los a cap altre lloc sense consentiment previ i escrit de l’Arrendadora.
A utilitzar el material per a la finalitat a que es destina, amb la normal cura i diligència quant a ¹⁰ la conservació i bon funciona- ment, i d’acord amb les instruccions escrites facilitades pel fabricant.
A avisar immediatament l’Arrendadora de qualsevol pertor- bació de tercers que afecti la propietat o la possessió dels béns arren- dats. Especialment en els casos d’embargament¹¹ o d’execucions judi- cials o administratives, manifestarà a l’autoritat competent: que la le- gítima propietat de l’equip correspon a l’Arrendadora.

Seran de compte de l’Arrendatària les despeses de fer efectiva la indemnitat 12 dels béns, així com de la reivindicació, si es produïa embargament, fallida, etc.

A col·locar a cada una de les màquines arrendades una placa inamovible i perfectament llegible indicant que és propietat de la societat arrendadora. Aquesta facilitarà les esmentades plaques.

A impedir l’ús de les màquines a personal aliè a l’empresa. Tampoc no podrà cedir-les ni sotsarrendar-les.
A no reclamar cap mena d’indemnització a l’Arrendadora en concepte de perjudicis eventuals derivats de la impossibilitat d’uti- lització transitòria dels béns.
A comunicar per escrit a l’Arrendadora, en el terme de vint- i-quatre hores, qualsevol sinistre que afecti¹³ els béns arrendats.
A facilitar l’entrada a la factoria, dins l’horari de treball, als tècnics de l’Arrendadora encarregats de verificar l’estat de l’equip.

Setè. L’Arrendatària ve obligada al manteniment dels béns ce- dits en ordre a llur ¹⁴ ús normal i a les reparacions ordinàries. L’Arren- datària pren al seu càrrec el cost de les extraordinàries i el subminis- trament 1⁵ de peces de recanvi, que farà l’Arrendadora. Hom¹⁶ podrà utilitzar la garantia de General Electric, S.A., en tota la seva extensió.

Vuitè. L’Arrendatària assumeix el risc de deteriorament o pèr- dua, total o parcial, del material arrendat, sigui quina en¹⁷ sigui la causa, i també la responsabilitat íntegra per tots els danys i perjudicis a tercers a causa de l’ús de l’equip.

Per a cobrir-se d’aquests riscs, l’Arrendatària s’obliga a contractar les assegurances necessàries que responguin de la responsabilitat civil enfront de ¹⁸ tercers, incendi, ruptura ¹⁹ de màquines i robatori, amb les garanties que cobreixin els danys materials per altres riscs comple- mentaris. Les pòlisses consignaran la propietat dels béns a favor de l’Arrendadora, amb clàusules adients²⁰, però el pagament de les pri- mes anirà a càrrec de l’Arrendatària.

En cas de destrucció, substracció o pèrdua total de la maquinà- ria, i si la indemnització abonada per la companyia asseguradora no cobreix el total import de les lletres de canvi pendents de pagament, més el valor residual a què es refereix el pacte 12è, l’Arrendatària s’obliga a pagar la diferència a l’Arrendadora.

Si els béns es perden, els roben o són inutilitzats totalment per incendi, inundació o altres causes, l’Arrendadora podrà optar entre donar per acabat l’arrendament, alliberant l’Arrendatària dels pagaments a vèncer, o continuar l’arrendament reconstituint l’equip.

En tots els casos l’Arrendadora percebrà la indemnització de les com- panyies d’assegurances, complint el precepte establert al paràgraf an- terior.

Novè. Són a càrrec de l’Arrendatària tots els impostos i altres exaccions que es produeixin com a conseqüència del present contrac- te.

Desè. En cas de retard ²¹ en el pagament de les lletres represen- tatives del preu, l’Arrendatària abonarà interessos calculats al tipus del vuit per cent anual sobre les quantitats en deute, amb independència de les despeses originades pel protest i per les accions judicials que exerciti l’Arrendadora.

Onzè. L’incompliment per part de l’Arrendatària de qualsevol dels pactes del present contracte facultarà l’Arrendadora per a execu- tar l’acció resolutòria. En aquest cas l’Arrendatària haurà de tornar²² immediatament el material arrendat i pagarà en concepte d’indemnit- zació per danys i perjudicis els lloguers pendents entesos com a pena- litat.

Tanmateix ²³ l’Arrendadora podrà donar per finit ²⁴ el contracte si l’Arrendatària és objecte d’un procediment concursal (fallida, sus- pensió de pagaments, etc.).

Dotzè. El present contracte finalitzarà el dia 28 de febrer de 1978, sense necessitat de requeriment previ i amb expressa renúncia dels preceptes de l’article 1.566 del Codi civil.

En finalitzar l’arrendament, i sempre que ho hagi notificat per escrit a l’Arrendadora amb una antelació de tres mesos, l’Arrendatària podrà optar entre:

renovar l’arrendament del material amb les condicions que llavors s’acordin; o bé
adquirir en propietat el material arrendat pagant-ne el valor residual, que es fixa en la quantitat de SETANTA-CINC MIL SIS-CENTES PESSETES, en consideració a la depreciació dels béns deguda a l’ús

Si l’arrendatària no utilitza aquesta opció, arribat el terme de l’ar- rendament, haurà de tornar l’equip a l’Arrendadora i seran de

compte i risc de l’Arrendatària les despeses de remoció i trasllat.

Serà requisit indispensable per a l’exercici de l’opció, el com- pliment per part de l’Arrendatària de totes les condicions d’aquest

contracte, i molt especialment la del pagament del preu en els termi- nis fixats. En exercitar l’opció l’Arrendatària renuncia a les accions de- rivades de vicis ocults.

Tretzè. L’Arrendadora podrà cedir²⁵ a tercers els drets i obliga- cions que assumeix per aquest document, notificant-ho a l’Arrendatà- ria per qualsevol mitjà fefaent en el terme de quinze dies naturals.

Catorzè. Per als litigis que puguin sorgir amb referència al pre- sent contracte, les dues parts se sotmeten expressament a la jurisdic- ció dels Tribunals de Barcelona.

En prova de conformitat als precedents pactes, les dues parts sig- nen el present document per duplicat, en el lloc i amb la data esmen- tats al començament.

¹ LEASING (de l’anglèslease, llogar). L’operació especial de finançament i lloguer de maquinària, mobles, automòbils i altres béns. S’ha estès profusa- ment durant els darrers anys. Això ens ha induït a donar l’exemple d’un con- tracte d’aquesta mena. Mancats de designació pròpia en la nostra llengua, in- diquem sota el títol el mot anglès amb el qual és habitualment conegut, i que probablement caldrà admetre.

² EQUIPAMENT, l’acció i l’efecte d’equipar, molt més ampli que «equip» (vegeu la nota 4).

³ ARRENDADORA i arrendatària:En la dificultat de trobar, i de crear, mots genèrics derivats de l’original (leasing) recorrem als tradicionals d’arren- dador i arrendatària, que en serien la traducció més aproximada, tot i reconei- xent les singulars característiques del lloguer de què es tracta. Altres, àdhuc en el castellà (que viu el mateix problema), han recorregut a mots com «l’empre- sa» i «el client» que resulten encara més genèrics i vagues.

⁴ EQUIP, tot el conjunt de maquinària i material al·ludit al paràgraf precedent. El diccionari Fabra limita el mot a «allò amb què s’equipa algú», o sia a l’equip de les persones. Ens sembla evident la necessitat d’ampliar-ne l’abast, almenys com ho fem en aquest lloc. Vegeu el mot «equipament», segons ha sortit més amunt, per a l’acció d’equipar, al qual el diccionari citat dóna «equip» com a sinònim. Tal com els hem deixats mantenen la diferenciació possible.

⁵ LLOGA. En certa manera imposat per no repetir «arrenda». La presència del mot tradicional i corrent contribueix a fixar la fesomia del contracte.

⁶ FACTORIA. Estès també en els darrers anys a la designació de fàbri- ques, en especial les de gran capacitat industrial. Notem que les accepcions que figuren als diccionaris al·ludeixen a activitats comercials especialment, i no a les d’indústria,

⁷ EN. Pronom que representa un complement introduït amb la prepo- sició de. «Separar-les (de l’edifici)».

⁸ PROPVINENT, el que vindrà més aviat. Vegeu tambévinent, per al que segueix el període de temps en què ens trobem ara: «El dia deu del mes vinent».

⁹ TRÀFIC. Comerç, activitat. Compareu amb tràfec, mudament de lloc de les coses, enrenou, maldecaps i neguits.

¹⁰ QUANT A: en castellà En cuanto a.

¹¹ EMBARGAMENT. L’acció i efecte de retenir o embargar una cosa en virtut de manament judicial. També embarg. El Vocabulari Jurídic Catalàtam- bé consigna empara, mot que figura al diccionari Alcover-Moll copiosament testimoniat amb citacions antigues del Consolat de Mar i d’altres. Moderna- ment ha caigut l’ús del mot empara, en aquest sentit, que comportaria, amb equívoc, el verb emparar i el substantiu emparament.

¹² INDEMNITAT: que són exempts de dany.

¹³ AFECTI. Verb transitiu: per tant sense preposició davant del seu com- plement. Defugim l’error d’escriure «que afectials béns arrendats».

¹⁴ LLUR. Aplicació adequada de l’adjectiu possessiu, tan immediat al plu- ral a què es refereix. Compareu amb el possessiu singular «la seva» dues ratlles més avall.

¹⁵ SUBMINISTRAMENT (no subministre).

¹⁶ HOM. Pronom indefinit, per a expressar el subjecte (que podria és- ser qualsevol de les dues parts), en lloc de recórrer a la construcció passiva «Es podrà... »

¹⁷ EN: mantenim el pronom (al·ludint al deteriorament o pèrdua).

¹⁸ ENFRONT DE. Locució adequada que tradueix el conegut frente a,

castellà. També, i potser amb preferència, «envers».

¹⁹ RUPTURA. Mot adequat, segons tots els exemples del dic. Fabra. Pre- ferible per la concisió a «avaries de maquinària», terme que en els medis asse- guradors també serveix per a designar aquesta garantia.

²⁰ ADIENTS, o adequades. Una construcció calcada de formu- lari seria «Clàusules pertinents».

²¹ RETARD, en lloc de «retràs», i també de demora. Recordem els sinònims: dilació, retardament, endarreriment.

²² TORNAR. Sentit propi de restituir allò que no és seu. Ho pre- ferim a «retornar».

²³ TANMATEIX: Alleugereix el «no obstant això» que sembla in- evitable.

²⁴ FINIR o finalitzar. Reservem aquest segon verb per a la fi o extinció natural del contracte, que és motiu del pacte següent.

²⁵ CEDIR, Passarels drets a tercers. Més clar que no pas «subro- gar», que tant podria significar posar els tercets al lloc de l’arrendado- ra, com posar aquesta en el lloc dels tercers

30 Arrendament d’indústria

ta-u.

Calella de la Costa, vint-i-cinc de març de mil nou-cents setan-

El senyor Josep Saula i Gallostra, casat, teòric de teixits¹, veí

d’aquesta vila, carrer de Sant Josep, 79, baixos, i el senyor Joan Planes i Freixa, casat, artesà² del mateix ram, també veí de Calella, amb do- micili al carrer del Mar, 145, segon pis.

HAN CONVINGUT, i per aquest contracte privat el formalit- zen ³, l’arrendament del taller de gènere de punt⁴ que el senyor Saula té instal·lat al cobert o nau ⁵ industrial que hi ha al fons del pati de casa seva ⁶, número 79 del carrer de Sant Josep, el qual cobert⁷ té accés independent des del carrer.

Les condicions pactades són les següents:

Primera. L’objecte de l’arrendament s’estén i es limita⁸ al taller de referència i comprèn, per tant, no solament el dret d’ús de la nau on és ⁹ instal·lat, sinó també igual dret d’ús sobre tots els elements que el componen, la relació detallada dels quals es conté a l’annex signat pels contractants que acompanya aquest document principal.

Segona. L’arrendatari, senyor Planes, reconeix que el conjunt dels elements que integren el taller en¹⁰ permeten el normal funcio- nament, i es compromet formalment davant l’arrendador a mantenir- hi ¹¹ l’actual bon estat, i s’obliga a usar¹² cada cosa amb atenció i perícia ¹³, segons llur ¹⁴ utilitat i destí. Entra dins les obligacions de l’arrendatari el manteniment ¹⁵ i la conservació de les instal·lacions, la maquinària i l’utillatge, amb l’única excepció de la màquina tricotosa ¹⁶ relacionada en cinquè lloc de l’inventari adjunt, la qual¹⁷, donat el seu avançat desgast i l’escàs rendiment de treball efectiu, podrà àdhuc ¹⁸ eliminar.

Tercera. El senyor Planes és facultat per a introduir al taller tots els elements complementaris que tingui per convenient, des d’eines ¹⁹ a màquines, sempre de propietat seva. Es fa responsable de la posterior pacífica sortida o retirada, sempre abans de la diligència de retorn del taller al propietari.

Quarta. El taller és arrendat per cinc anys, a comptar de l’entrega de claus, la qual serà dins la setmana del 12 al 18 d’abril proper. No es podrà prorrogar el termini sense acord de les dues parts, i per a major força d’aquest compromís el senyor Planes admet sense reserves que, perquè es tracta d’un arrendament d’indústria, hi²⁰ resulta ina- plicable el benefici legal de pròrroga forçosa vigent per als arrenda- ments de locals i habitatges^21.

Cinquena. Es fa constar que el 31 de desembre darrer, l’ar- rendador es donà de baixa als padrons industrials corresponents, i que és obligació fiscal de l’arrendatari cursar²², a nom seu, les al- tes que corresponguin. També es fa constar que el contracte no com- prèn primeres matèries, ni l’assignació de contingents²³, i que en aquest moment no hi ha personal assalariat. Si el senyor Planes contracta els serveis d’una o més persones en serà empresar²i⁴, amb les obligacions que en l’ordre patronal corresponen i indemnitat²⁵ total del Sr. Saula. A la fi de l’arrendament retornarà²⁶ el taller lliure de tota plantilla de personal, i lliure igualment de càrregues, obligacions i rèmores ²⁷ de qualsevol mena, o sigui en l’estat en què ²⁸ ara el rep.

Sisena. El Sr. Planes comerciarà amb el seu nom, i es fa res- ponsable de les operacions envers²⁹ els proveïdors i els clients. Com ja s’entén, pel fet d’ésser relacionades en inventari, podrà utilitzar, durant la vigència de l’arrendament del taller, les marques regis- trades propietat del Sr. Saula, el qual per aquest mateix contracte li dóna dret a fer-ho. També podrà utilitzar els models i patrons³⁰ que hi ha al taller. La utilització d’uns i altres elements de treball més enllà del període de l’arrendament hauria³¹ d’ésser objecte, en tots els casos ³², de convenció especial a celebrar pels interes- sats.

Setena. El preu de l’arrendament és fixat en la xifra deVUIT MIL PESSETES mensuals, a pagar a l’avançada³³, dins els cinc pri- mers dies de cada mes. L’endarreriment en el compliment de l’obligació de pagar el lloguer facultarà e³l⁴ Sr. Saula per optar entre donar per rescindit el contracte abans del venciment del terme, o bé reclamar el crèdit àdhuc judicialment.

Vuitena. L’arrendador, en qualsevol temps i durant les hores de treball ordinàries de tots els dies feiners³⁵ podrà accedir al taller per comprovar l’estat d’ús i funcionament de tots els elements que l’inte- gren. S’hi podrà personar acompanyat d’un tècnic.

Novena. El preu del lloguer serà reajustat anualment, a fi que mantingui tostemps ³⁶ el valor intrínsec. Es prendrà com a terme de comparació l’evolució del cost de la vida a Calella durant el mateix període en cas de ³⁷ discrepància, les parts s’atindran als índexs ofici- als.

Desena. Seran causes especials de resolució anticipada del con- tracte totes les que impedeixin el normal exercici de l’activitat indus- trial de l’arrendatari, estranyes³⁸ a la seva voluntat. Si se’n produeix alguna ³⁹, l’arrendament s’acabarà pacíficament i sense donar lloc a indemnització ⁴⁰ de cap mena, amb el simple retorn del taller al seu amo.

Onzena. El Sr. Planes confia al Sr. Saula la suma de CINQUAN- TA MIL PESSETES, en concepte de dipòsit de garantia, a recuperar al final de l’arrendament si el retorn del taller no motiva conflictes que imposin la retenció, total o parcial, del dipòsit.

Dotzena. Les despeses de la contractació són totes a càrrec de l’arrendatari.

Tretzena. Per al cas de conflicte, arrendador i arrendatari se sot- meten expressament als jutjats i Tribunals d’aquest partit.

Així ho diuen i atorguen, tot comprometent-se l’un i l’altre al rigorós compliment, de bona fe, de les respectives⁴¹ obligacions. I en constància escrita de l’acord estenen i firmen aquest document i l’in- ventari annex, per exemplar duplicat.

¹ TEÒRIC DE TEIXITS. Professional que coneix especialment l’art del teixit i prepara la part tècnica dels fils, ordits i passades, etc., dels telers.

² ARTESÀ, persona que exerceix un ofici manual.

³ EL FORMALITZEN. El pronom es refereix a l’arrendament convingut, i que es menciona a continuació. L’omissió d’aquest pronom deixaria incompleta l’oració d’incís dins la qual es troba. També seria vàlid «ho forma- litzen», el pronom representant «allò que han convingut».

⁴ GÈNERE DE PUNT. Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles formades per un sol fil, com les mitges. L’evolució de la indústria i la varietat d’objectes que produeix, amb noms canviants, han deixat en desús els mots antics de l’ofici:calceter:el qui fa, adoba o ven mitges.Calceteria,l’obra- dor o botiga del calceter.

⁵ NAU: cadascun dels espais que, entre murs o rengles d’arcades, s’este- nen al llarg d’una església o d’altres edificis. Es diu també, com en el cas pre- sent, d’un edifici gran sense separacions interiors, la coberta del qual descansa sobre les parets laterals.

⁶ CASA SEVA, designació corrent de la casa on té el domicili (i que en aquest exemple és propietat de la mateixa persona). És bo d’emprar girs habi- tuals de la parla.

⁷ EL QUAL COBERT. Emprem el mot «qual» com a adjectiu, referint- lo al cobert. És convenient de fer-ho, puix que a continuació de cobert hem mencionat com a equivalent la nau industrial, i la casaque el situa. (Notem la construcció correcta de l’adjectiu relatiu, i les incorrectes: «qual cobert», «quin cobert»).

⁸ S’ESTÉN I ES LIMITA (amb el pronom a cada verb), precisant que abasta la totalitat de la nau o taller amb tot el contingut industrial, però exclo- ent tota la resta dels edificis, patis i annexos que pogués haver-hi.

⁹ ÉS INSTAL·LAT. En les oracions copulatives que indiquen una situa- ció emprem el verb ésser,i no el verb estar.

¹⁰ EN PERMETEN: permeten el funcionament del mateix taller. Defugim la frase «que permetenel seu funcionament».

¹¹ HI: mantenir, a tot el taller (expressat pel pronom adverbial), el bon estat en què es troba.

¹² USAR: també emprar, servir-se(d’una cosa).

¹³ PERÍCIA, pràctica o habilitat normal, pròpia del qui ésexpert o perit

en alguna art o en algun ofici.

¹⁴ LLUR, adjectiu referit a un plural: «cada cosa». El preferim a a« la seva».

¹⁵ MANTENIMENT. Mantenir, fer que alguna cosa es conservi en el mateix estat sense que s’alteri o malmeti. Els diccionaris castellans donen aquest sentit a entretener; entretenir,en català, resta limitat a retenir algú i a fer passar el temps agradablement.

¹⁶ TRICOTOSA: màquina típica de la indústria del gènere de punt; gal·- licisme, no consignat als diccionaris catalans. Hi figura el mot «tricot» com a teixit de llana, especialment de punt.

¹⁷ LA QUAL, ara el pronom relatiu, immediat a l’antecedent (evitem el calc «quina màquina»).

¹⁸ ÀDHUC, equivalent a «fins i tot».

¹⁹ EINES, mot genuí per als instruments manuals. (Castellà:herramientas, utensilios.)

²⁰ HI, pronom que val per «d’aquest contracte»; no s’ha d’ometre ni subs- tituir per frases com «no són a ell aplicables», etc.

²¹ HABITATGE, mot tècnic i literari, per als locals on es viu, en lloc del mot «vivenda».

²² CURSAR. L’infinitiu verbal té una funció substantiva, però no és de bon ús, en català, d’aplicar-hi l’article: p. e.: «el cursar».

²³ CONTINGENTS. Aquest mot tradueix cupo, en el sentit de part o quota atribuïda a cada un dels membres, per a participar en el repartiment de mercaderies, despeses, etc.

²⁴ EMPRESARI, actualment molt estès, com a cap d’unaempresa comer- cial o industrial: també amo, patró. (Notem el so sonor de la s: empresari:no pas empressari.)

²⁵ INDEMNITAT. Amb exempció de dany. Rarament s’usa en termes comercials amb el sentit d’indemnització.

²⁶ RETORNARÀ, en el sentit de restituir.

²⁷ RÈMORES, en sentit figurat, obstacles que dificulten l’avançament del taller.

²⁸ EN QUÈ, pronom relatiu, precedit de preposició, com l’antecedent:

«en l’estat».

²⁹ ENVERS, operacions enfront de proveïdors i clients: en castellà pot ésser traduït para con proveedores i clientes.

³⁰ PATRONS. Models de paper, cartó, zenc o altres materials segons els quals es talla, dibuixa un objecte (segons l’aplicació pot ésser equivalent a mostra, planta, cartó, plantilla) i és mencionat en el text, junt amb model, amb un abast ben genèric.

³¹ HAURIA, forma condicional: en la suposició que fossin utilitzats un cop finit l’arrendament.

³² EN TOTS ELS CASOS, en qualsevol circumstància o suposició que es pogués donar. La llengua catalana prefereix el gir en plural, més que «en tot cas». Notem que en castellà també té el sentit absoluten todo caso;el de supo- sició és en el caso de que s(i succeïa tal cosa), en català «cas que», o «en cas de».

³³ A L’AVANÇADA, per endavant, a la bestreta.

³⁴ EL SENYOR. És el complement acusatiu (del verb facultar) i per tant va sense la preposicióa, que en castellà és preceptiva quan aquell complement és una persona.

³⁵ FEINERS, dies de feina, aptes per a treballar (més genuí que dies «la- borables»).

³⁶ TOSTEMPS, sempre, en tot moment.

³⁷ EN CAS DE, compareu amb la nota 32.

³⁸ ESTRANYES: que no tenen relació, coneixença, ni part en la cosa. En aquest lloc, que no són de la voluntat de l’arrendatari, sinó que li vénen d’al- tri. El preferim a alienes(traducció directa del castellà:ajenas.)

³⁹ ALGUNA. També, o millor, «si cap se’n produeix», tenint en compte que cap és un mot positiu; la negació requereix el mot no: «sino se’n produeix cap».

⁴⁰ INDEMNITZACIÓ. Vegeu la nota 25.

⁴¹ RESPECTIVES, ací ben clarament, cada part per les obligacions que li corresponen. Els motsrespectiu, respectivaments,’usen sovint per vici.

I I I C O N T R A C T E S

D) D’arrendament d’obres i de serveis

31 Contracte d’edificació

A la ciutat de Lleida, el 13 de març de 1973.

REUNITS, d’una part el senyor Joan Sagarra i Pallarès, comer- ciant, veí de Balaguer, i d’altra part el senyor Josep Urgellès i Cervera, arquitecte tècnic, veí de Lleida.

El primer actua en nom propi i el segon en representació de la companyia Constructora Occidental, S.A.

MANIFESTEN: el senyor Sagarra, que té el propòsit de bastir ¹ una casa de pisos al solar núm. 12 del carter del Gra d’aquesta ciutat, per a la qual cosa ja posseeix la llicència municipal; i, el senyor Urgellès, que l’entitat que representa es dedica a la construcció de ca- ses i ofereix de dur a terme l’obra esmentada. Per² fixar els termes i condicions en que es farà, el Propietari i la Constructora formalitzen aquest contracte i PACTEN:

Primer. La Constructora bastirà totalment, fins a completar- ne ³ els acabats, una casa de cinc plantes a l’esmentat solar del carrer del Gra d’aquesta ciutat, tot d’acord amb els plànols⁴, memòria i plec de condicions fets pel doctor arquitecte Ramon Noguera i Pallargues, i sota la seva direcció facultativa. Els esmentats documents s’incorpo- ren al contracte com a annexos núms. 1, 2 i 3.

Segon. L’obra començarà dins el termini de trenta dies i serà acabada al cap de catorze mesos d’haver estat començada. El procé⁵s dels treballs serà d’acord amb el programa unit al contracte com a⁶ annex núm. 4.

Tercer. Estableixen el preu de l’obra enQUATRE MILIONS DUES- CENTES CINQUANTA MIL PESSETES. El Propietari retindrà el deu per cent d’aquest preu com a garantia que respongui d’eventuals deficiències de construcció.

La resta serà pagada pel Propietari a la Constructora per dotzenes ⁷ parts, una cada mes, a partir del dia que es compliran els dos mesos de la iniciació de l’obra.

Quart. El preu establert no podrà ésser modificat, fora el cas que per disposició oficial s’alteri el preu d’alguns dels elements que intervenen en la construcció. A aquest fi, i per concretar la modifica- ció que pertoqui, ambdues parts s’atindran a la fórmula polinòmica⁸ núm. 23 del Decret de 19 de desembre de 1970 (publicat al Butlletí Oficial de l’Estat del següent dia 29). Això no obstant⁹, serà exclosa de la revisió de preus la part de l’obra no realitzada dins els terminis emprogramats ¹⁰.

Cinquè. Acabada l’obra, el Propietari en farà la recepció provi- sional i signarà l’acta corresponent amb l’arquitecte director i la Cons- tructora. Si passats seixanta dies de la recepció el Propietari no té cap reclamació a fer per defectes de la construcció, pagarà a la Construc- tora la meitat de la quantitat retinguda com a garantia. Si el Propieta- ri hi veu algun defecte, l’arquitecte director decidirà si cal corregir-lo, i la reparació serà a càrrec de la Constructora.

Sisè. La recepció definitiva es farà al cap d’un any de la provisi- onal, i durant aquest temps hom ¹¹ observarà l’estat de la construcció, la qualitat dels materials i, en general, la correcta realització de tots els treballs.

Si abans de la recepció definitiva i com a conseqüència de les observacions calguessin reparacions, sempre a criteri de l’arquitecte director, seran ordenades a la Constructora, que les realitzarà a càrrec seu. En aquest cas, la resta de la quantitat retinguda en garantia no serà pagada fins passes trenta dies de l’acabament d’aquelles reparaci- ons.

Acabat el període de garantia i realitzades, en el seu cas, les re- paracions esmentades, es formalitzarà l’acta de la recepció definitiva, subscrita pel Propietari, la Constructora i l’arquitecte director de l’obra. A partir d’aquest moment la Constructora restarà¹² rellevada de res- ponsabilitat per raó de les obres, sens perjudici de l’article 1.591 del Codi civil i d’altres disposicions aplicables.

Setè. Si l’obra fos interrompuda o abandonada es tindrà per resolt el contracte sense necessitat de notificació, requeriment o de- claració judicial. S’entendrà interrompuda o abandonada si no s’hi treballa ¹³ a ritme normal durant vuit dies seguits o, quinze de saltats, encara que hi hagi presència física d’operaris a la finca.

En cas d’interrupció o abandonament de l’obra, la Construc- tora perdrà tot el que acrediti del Propietari, àdhuc¹⁴ la quantitat retinguda com a garantia. A més haurà de tornar¹⁵ al Propietari la meitat de la suma que ja tingui cobrada i retirarà immediatament de l’obra els operaris i els materials, eines, maquinària i altres ele- ments que hi hagi aportat. El Propietari també és autoritzat per a fer-ho directament.

Si la Constructora incomplia els terminis fixats al programa (annex 4) o en aquest contracte, pagarà al PropietariCINC MIL PES- SETES per cada dia de retard, i DEU MIL PESSETES també per dia, si el retard ¹⁶ era a l’acabament.

Si el retard en el començament de l’obra o en alguna de les fases del programa era de més de quinze dies, el Propietari podrà optar entre la resolució o el compliment. Si opta per la resolució, la Constructora retirarà de l’obra tot el que li pertanyi l’endemà d’ésser requerida a fer-ho. Sigui quina sigui l’opció, la Construc- tora haurà de pagar al Propietari un terç del preu de la part que manqui ¹⁷ per a acabar la construcció.

Vuitè. Totes les discrepàncies que sorgeixin entre les dues parts, pel que fa a l’obra, mides, materials, procediments de cons- trucció i preus seran sotmeses a la decisió de l’arquitecte director. A aquest efecte designen l’esmentat arquitecte com a àrbitre únic perquè decideixi amb criteri d’equitat i amb subjecció al que esta- bleix la Llei de 22 de desembre de 1953. I es comprometen a ator- gar la corresponent escriptura de compromís si una part ho reque- ria a l’altra.

Novè. Cas que ¹⁸ la Constructora, àdhuc amb autorització de l’arquitecte director, empri materials de més preu que els con- signats al projecte o, en general, si introduïa¹⁹ a l’obra cap²⁰ mo- dificació beneficiosa, no tindrà dret a augments de preu.

Desè. La Constructora respondrà dels danys a l’obra fins a la formalització de la recepció provisional. També respondrà de l’exe- cució correcta de l’obra en les condicions establertes. Per tant, vin- drà obligada a demolir ²¹ i reconstruir les parts mal realitzades.

Onzè. Si l’Arquitecte director té sospita d’algun²² vici ocult, podrà ordenar en qualsevol moment, però abans de la recepció defi- nitiva de l’obra, les demolicions necessàries per a la deguda compro- vació. Les despeses de la demolició i la reconstrucció seran a càrrec de la Constructora si es comprova l’existència del defecte. Si no²³, les pagarà el Propietari.

Dotzè. Serà a compte de la Constructora alçar i retirar la tanca ²⁴ del solar, la vigilància de l’obra i el compliment de les orde- nances municipals i totes les normes de policia urbana. Si observava algun dany o invasió en donarà compte al Propietari.

Tretzè. La Constructora assumeix la responsabilitat de danys causats a persones o béns amb motiu de l’obra i dels actes de tots els operaris.

Catorzè. La Constructora ve obligada a assegurar en una Com- panyia de prestigi, els riscs d’incendi, llamp, explosions i ensulsiad²e⁵s,

i la responsabilitat civil, per mitjà de pòlisses contractades a nom i a favor del Propietari. Les primes són a càrrec de la Constructora.

Quinzè. Es consideraran causes de resolució de contracte:

La dissolució de la Societat Constructora.
La suspensió de pagaments o fallida²⁶.
Qualsevol incompliment d’aquest contracte que no hi²⁷ hagi estat previst.

Setzè. La Constructora tindrà sempre a l’obra un llibre d’ordres on l’arquitecte director consignarà les que doni. Cada ordre anirà sig- nada per l’arquitecte director i per la Constructora, com a²⁸ coneixe- ment. Un duplicat restarà a mans de l’arquitecte.

Dissetè. Si el Propietari deixava passar un termini sense pagar- ne l’import, haurà de fer- ho amb un recàrrec delCINC PER CENT. Si el retard era de més de quinze dies, la Constructora podrà resoldre el contracte i el Propietari haurà de pagar-li com a penalitat elVINT-I- CINC PER CENT de l’import de l’obra pendent.

Divuitè. La Constructora es responsabilitza per l’incompliment de les disposicions oficials en matèria de construcció, legislació la- boral i Normes de Seguretat i Higiene en el Treball i en ²⁹ pagarà els danys, els perjudicis i les sancions, amb plena indemnitat³⁰ del Propietari.

Dinovè. Si aquest contracte es resolia³¹ per una causa que no fos imputable a la Constructora se li pagarà l’obra feta, d’acord amb les condicions establertes i també els materials aplegats a peu d’obra si són bons i rebedors³² i aplicables a la construcció, en qualitat i quan- titat. El preu serà el de cost, comptes³³ el transport.

Així ho pacten, i en prova de conformitat signen el contracte i els annexos per duplicat al lloc i el dia consignes al començament.

¹ BASTIR. Remarquem el mot, menys usat que els seus afins: edificar, construir.

² PER: preposició en sentit de finalitat. No és necessària la preposició

«per a», ja que depèn d’un verb d’acció voluntària com és «formalitzen».

³ COMPLETAR-NE. Precisa, pel pronom, els acabats de la casa.

⁴ PLÀNOLS, o plans.

⁵ PROCÉS. Manera de descabdellar-se una acció progressiva: ací els tre- balls de construcció.

⁶ COM A. En qualitat de. Es repeteix unes ratlles més avall amb el ma- teix sentit.

⁷ DOTZENES, no «dotzaves»

⁸ POLINÒMICA. Fórmula d’expressió algebraica de més de dos termes.

⁹ AIXÒ NO OBSTANT, en lloc de «no obstant». També: malgrat això, tanmateix, etc.

¹⁰ EMPROGRAMATS, o sigui posats dins el programa. S’introdueix ar- reu el verb programar;nosaltres creiem queemprogramarestaria més dins l’es- perit de la llengua.

¹¹ HOM. Subjecte impersonal, expressat amb avantatge per aquest pro- nom (en lloc de fer-ho per la veu passiva).

¹² RESTARÀ. Arribarà a l’estat definitiu, al punt on alguna cosa (la res- ponsabilitat) és interrompuda i acabada.

¹³ S’HI TREBALLA. El pronom hi representa el complement «a l’obra». Precaució a no caure en les frases vicioses «a la mateixa» o «en ella».

¹⁴ ÀDHUC, adverbi: fins i tot, reforçant el sentit de la inclusió.

¹⁵ TORNAR. Lliurar a algú allò que ens havia deixat, i continuava essent seu. Ací equivalent arestituir, i també a retornar.

¹⁶ RETARD, i no el flagrant castellanisme «retràs».

¹⁷ MANQUI, del verb mancar o faltar. Requereix la preposicióper a.

¹⁸ CAS QUE. Recordem aquesta forma en lloc de «en cas de que». Con- cordant amb la suposició passada, el verb que segueix serà en subjuntiu: empri o hagi emprat.

¹⁹ INTRODUÏA. En la suposició futura és preferible el mode d’indicatiu.

²⁰ CAP: recordem que és un mot positiu, per més que es trobi dins una hipòtesi. És com si digués «si se’n produïa alguna».

²¹ DEMOLIR, enderrocar.

²² ALGUN. Podia haver escrit cap (en la suposició). Hom ha preferit al- gun per claredat del text. (Perquè fos negatiu hauria calgut escriure «no té cap sospita».)

²³ SI NO, en dos mots. Val per la frase: «Si no es comprova». Observem.

Sinó, equivalent a «en cas contrari».

²⁴ TANCA, tancat o cleda. En lloc del mot castellàvalla.

²⁵ ENSULSIADES. Esfondrament de terres, roques, parets, etc. També

ensulsides.Verbs ensulsiar-se, o ensulsir-se.

²⁶ FALLIDA. En castellà quiebra.

²⁷ HI. Previst al mateix contracte. Evitem la falsa construcció «previst en el mateix».

²⁸ COM A: En qualitat o en testimoni de.

²⁹ EN: representa el complement a introduir amb la preposicióde (paga- rà els danys que provinguin d’aquell incompliment).

³⁰ INDEMNITAT. Exempció de dany. El mateix mot també és sinònim d’indemnització: aquest últim, però, s’usa preferentment per als pagaments o concessions que compensen del dany sofert.

³¹ ES RESOLIA: suposiciófutura, preferible en indicatiu, en lloc de sub- juntiu «es resolgués». També: «Si aquest contracte era resolt».

³² REBEDORS, adj. Que mereixen o són dignes de rebre’ls.

³³ COMPRÈS. En lloc del fals «incluït»

32 Contracte d’urbanització

A Granollers, el primer de març de mil nou-cents setanta quatre

REUNITS, d’una part, el senyor Miquel Guinovart i Aimeric,

major d’edat, casat, industrial, veí d’aquesta ciutat, carrer d’Anselm Clavé, 144; i d’altra part, el senyor Luís Garolera i Mont-ras major d’edat, casat, domiciliat al Mas Mont-ras¹, de l’Ametlla² del Vallès.

ACTUEN, el primer com a president del Consell d’Administració de l’entitat Urbanitzadora del Vallès, S.A., amb les facultats que li atorguen els estatuts socials i les addicionades³ per acord de l’esmen- tat Consell, de 30 de gener passat; el segon ho fa en nom i interès propis.

Es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per a contractar i MANIFESTEN:

Que el senyor Lluís Garolera i Mont-ras és propietari de la següent finca: casa i terres del Mas Mont-ras, al terme municipal de l’Ametlla del Vallès. La casa consta de planta baixa i primer pis, amb tres cossos edificats, de setanta pams d’ample, iguals a tretze metres, seixanta centímetres; i vuitanta pams de llarg, equivalents a quinze metres cinquanta-quatre centímetres; amb les corts⁴ i dependències pròpies d’una casa de pagès⁵, enclavada dins les terres del mas, amb les quals forma una sola finca, d’una superfície total de cinquanta-set hectàrees ⁶, dotze àrees i vint-i-vuit centiàrees, segons el títol de domini. La propietat limita al nord amb la carretera de l’Ametlla a la Garriga⁷; a migdia, amb Jaume Ferret i Joan Boix; a l’est, part amb Joan Boix i part amb el camí de la Font Vella, i a l’oest, amb Pere Ribes i Pau Fontfreda, mitjançant un torrent. Pertany al senyor Garolera com a hereu de la seva mare, Joaquima Mont- ras i Boix, segons testament atorgat el dia 27 de juny de 1935 davant el notari de la Garriga senyor Vicent Ferret i Capdevila, i la ma- nifestació d’herència per escriptura autoritzada pel notari de Granollers senyor Albert Sarrió i Pasqual el dia 3 de febrer de 1962.Inscrita al Registre de la Propietat de Granollers, volum324, llibre 13 de l’Amet- lla, foli 134, finca núm. 1.753, inscripció 17ª.

Que Urbanitzadora del Vallès, S.A. (que des d’ara⁹ serà de- signada per la ¹⁰ Urbanitzadora) es proposa de promoure¹¹ l’elabora- ció i execució d’un Pla Parcial d’Ordenació Urbana de la finca descri- ta.

Els contractants, posats d’acord, CONVENEN I PACTEN:

Primer. La Urbanitzadora s’obliga:

A redactar i tramitar als organismes públics corresponents un Pla parcial d’Ordenació Urbana que es denominarà «Urbanització Mont-ras» i comprendrà la finca descrita a l’antecedent 1 d’aquest con- tracte, amb la salvetat que s’esmenta més avall.
A redactar i tramitar el projecte d’execució del Pla parcial, un cop assolida l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme.
A portar a terme el projecte, executant la totalitat de les instal·lacions i serveis previstos.
A fer les gestions necessàries per a la venda de les parcel·les compreses al Pla, per mitjà de la seva organització comercial pròpia.

Segon. S’exclouen de l’esmentat pla parcial:

L’edifici conegut per ca¹² l’Aimeric, amb les dependències contigües i una superfície de terreny circumdant¹³ d’una extensió de cinc hectàrees, tretze àrees, que es delimita al plànol annex.
La mina d’aigua del Mas Mont-ras.

Tercer. Les despeses i impostos que ocasioni l’elaboració del Pla parcial i el cost de l’execució seran a compte¹⁴ i càrrec exclusius de la Urbanitzadora.

Quart. En relació a les obligacions que contreu la Urbanitzadora, es fa constar:

La Urbanitzadora redactarà el projecte de Pla parcial d’Or- denació Urbana objecte d’aquest conveni, per mitjà del seu equip tèc- nic, i el presentarà a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès amb tots els documents previstos a l’art. 10 de la Llei del sòl¹⁵, dins el terme de quatre mesos a comptar d’avui, perquè siguin tramitats com preveuen l’art. 32 i ss. de l’esmentada llei.

184 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

Una vegada aprovat definitivament el Pla parcial per la Co- missió d’Urbanisme, la Urbanitzadora es compromet a redactar i pre- sentar davant l’òrgan urbanístic competent el projecte d’execució, incloent els documents exigits per l’art. 11 de la Llei, dins el terme de quatre mesos comptes de ¹⁶ la data de modificació de l’acord d’apro- vació definitiva del Pla. L’execució del projecte serà per gestió privada.
La Urbanitzadora es compromet a realitzar per complet la urbanització en el terme de tres anys, a comptar del dia¹⁷ que li sigui notificada l’aprovació definitiva del projecte.
Finalment, la Urbanitzadora s’encarrega d’organitzar la ven- da de les parcel·les a través del seus serveis comercials i d’acord amb els pactes que segueixen:

Cinquè. Es fixa com a preu mínim de venda de les parcel·les, de- gudament urbanitzades, el de trenta pessetes el para quadrat, el qual¹⁸ preu s’actualitzarà en el moment de realitzar-se cada venda d’acord amb l’increment del cost de la vida, referit al dia d’avui, segons els índexs ponderats de l’Institut Nacional d’Estadística.

El preu serà distribuït d’aquesta manera:

La Urbanitzadora percebrà tres pessetes per pam quadrat, per rescabalar-se¹⁹ de les despeses de planejament i execució, del projecte.
Del líquid que en resulti, un seixanta per cent serà per a la Urbanitzadora i el quaranta per cent per al propietari.

En les vendes a terminis es respectaran les mateixes proporcions.

El propietari també podrà efectuar gestions de venda, si bé per a²⁰ formalitzar-les caldrà que ho comuniqui prèviament a la Urbanitza- dora, a efectes de control i distribució del producte de la venda d’acord amb les proporcions fixades al present pacte.

A indicació de la Urbanitzadora, el propietari es compromet a assistir a l’acte de formalització de cada venda i subscriure els docu- ments públics o privats que calguin.

Sisè. Tant el Pla parcial d’Ordenació com el subsegüent projec- te d’urbanització, abans d’ésser presentats als organismes competents, s’hauran de sotmetre a l’aprovació del propietari, el qual es compro- met a no impugnar-los una vegada complimentat aquest requisit previ.

Cas de desacord, les diferències seran dirimides, en el terme d’un mes, per l’arquitecte municipal de l’Ametlla. Mentrestant restarà en suspens el terme establert a l’apartat a) del pacte quart.

Setè. Aquest contracte podrà ser resolt a instància del propietari en el cas 21 que la Urbanitzadora incomplís qualsevol de les obligaci- ons assumides al pacte quart, sens perjudici 22 de les altres causes re- solutòries establertes per la llei. La part que exerciti la resolució, la notificarà a l’altra part per conducte notarial.

La resolució per incompliment imputable a la Urbanitzadora permetrà al propietari de 23 recuperar la lliure disposició de la finca i de reclamar indemnització per danys i perjudicis.

Vuitè. Qualsevol litigi entre les parts sorgit de la interpretació, execució o resolució d’aquest contracte, serà sotmès a arbitratge d’equi- tat d’un sol àrbitre, advocat. Les parts designen des d’ara el qui 24 en el moment de produir-se el conflicte sigui Degà del Col·legi d’Advo- cats de Barcelona.

I en prova de conformitat signen, per duplicat, aquest document.

¹ MONT-RAS. Els mots compostos amb la partícula Mont seguida d’un mot començat per r, separen els dos elements per mitjà d’un guionet (Mont- roig, Mont-ros, Mont-ral, etc.). Ho establim correctament, àdhuc al cognom.

² L’AMETLLA. Alguns topònims van acompanyats de l’article, com l’Ametlla, el Vendrell, la Bisbal, etc., el qual article s’escriu en minúscula, com si pertanyés al text (més que no al nom propi).

³ LES ADDICIONADES. Omet el substantiu (facultats). No és reco- manable de prescindir de l’article. Notem la grafiad’addicionades. (Cas.t adicionadas).

⁴ CORTS. Locals annexos o separats de la casa, destinats a allotjar-hi el bestiar (especialment es diu dels ocupats pels porcs).

⁵ CASA DE PAGÈS. Recomanem la denominació típica (en lloc de casa de camp, casa de labor, agrícola, etc.) si no hi ha cap motiu especial per a la distinció.

⁶ HECTÀREES. Notem el plural del mot àrea i els seus derivats, amb la doble e.

⁷ LA GARRIGA, amb l’article en minúscula. Vegeu la precedent nota 2.

⁸ MITJANÇANT. Per mitjà del torrent. O havent-hi un torrent entre- mig. El límit de la propietat seria l’eix o el centre del torrent.

⁹ DES D’ARA. També d’ací endavant; en avant, etc.

¹⁰ LA URBANITZADORA. Recordem que davant els mots femenins co- mençat per i o u àtones (amb h o sense), l’article conserva la forma completa: la immensitat, la unitat, la humanitat, la histèria, la hipòtesi, etc.

¹¹ PROMOURE. No pas «promocionar».

¹² CA. Contracció del mot casa. «Aca la Ciutat, a ca la seva cosina». A Mallorca també diuen «a ca seva». Davant un nom masculí començat en con- sonant s’ajunta amb l’article: «Acan Ramon, a cal sogre», únic cas en què aquesta fusió és lícita. En els altres casos, l’article, per separat, s’elideix o no seguint les regles habituals, segons el nom que el segueix: «Cal’Aimeric, Ca n’Amat, ca l’Antònia o ca n’Antònia». Però «cala mare, ca la Carme, ca la Irene».

¹³ CIRCUMDANT. Notem la grafia. (Cast. circundante.)

¹⁴ A COMPTE, o per compte, preferible a «de compte». Millor: «seran per compte i a càrrec exclusius de la Urbanitzadora».

¹⁵ SÒL. Amb accent greu (cast.suelo). Sense accent: sol, l’astre.

¹⁶ COMPTATS DE. Vegem una construcció equivalent unes ratlles més avall (nota 17).

¹⁷ A COMPTAR DEL DIA. Vegem la nota anterior. Al paràgraf prece- dent ja apareix «a comptar d’avui».

¹⁸ EL QUAL. Adjectiu relatiu, que en castellà seria traduït percuyoprecio. També és correcte dir «preu que... », però no «quin preu».

¹⁹ RESCABALAR-SE. Sinònim de reemborsar, compensar. (Cast.

resarcirse.)

²⁰ PER A, indicant la finalitat, relacionada amb el verbcaldre, molt pro- per; preposició composta quan depèn d’un verb, en que no intervé la voluntat del subjecte (com caldre, ésser, bastar, mancar, faltar, tenir, servir, convenir, etc.)

²¹ EN EL CAS. També «cas que».

²² SENS PERJUDICI. En una frase feta, subsisteix la preposiciósensmal- grat la preferència correntment donada asense,en els altres casos.

²³ DE. Alguns verbs, com permetre, acordar, decidir, prohibir, proposar, recomanar, etc., admeten que el complement acusatiu sigui introduït mitjan- çant la preposició de. La repetició del de a l’oració següent reforça la subjecció d’aquesta al verb permetre.

²⁴ EL QUI. Pronom relatiu, al·ludint a l’àrbitre, com a persona, ja que la precisió que sigui advocat és un incís. Compareu-ho amb la construcció,

«un advocat, que farà d’àrbitre». «Les parts designenel que (l’advocat) en el moment... » Preferim la forma del text.

33 Bases del concurs per a adjudicar la construcció d’un edifici

QUE CONVOCA LA COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L’IMMOBLE SENYALAT ¹AMB ELS NÚMEROS 12 AL 18 DEL CARRER DE MONTBLANC, DE BARCELONA

Primer: Objecte de la licitació. — És la construcció, sota la fórmula contractual de «claus en mà»² i en vint mesos com a màxim, de l’edifici projectat per l’arquitecte Sr. Joan Fígols i Graupera. El projecte té el visat ³ del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears amb data del 14 de febrer d’enguany.

Els plànols ⁴, memòria, plec general de condicions i estat de mesuraments ^5, es podran consultar a l’estudi del susdit arquitecte (carrer de Balmes, 473, àtic), els dies feiners⁶ entre 9 i 13 hores, on seran lliurades a les empreses constructores invitades al concurs, còpies de la documentació bàsica que els interessi.

Segon: Tipus de licitació⁷. — És de 183.500.000 pessetes (cent vuitanta tres milions cinc- centes mil pessetes). Aquesta quantitat in- clou totes les instal·lacions, l’Impost General de Tràfic de les Empreses i altres tributs; les taxes⁸ i drets de tota mena que motivi la realització del projecte o la formalització del contracte entre la Comunitat i el Contractista i també els augments de preus dels materials i subministraments ⁹, i tot altre concepte condicionant de les ofertes fins al lliurament definitiu de l’obra.

Els honoraris de l’arquitecte, pel projecte i la direcció, i el visat del Col·legi són a càrrec de la Comunitat.

L’única variació admissible sobre l’oferta guanyadora serà la repercussió dels augments del cost de la mà d’obra a la província de Barcelona, d’acord amb l’índex estadístic del «Ministerio de la Vivienda», sobre un màxim del 30 per 100 (trenta per cent) de les successives certificacions mensuals 10 d’obra.

Per a fer més segura la formula de «claus en mà» la Comunitat s’avé ¹¹ a bestreure ¹² fins a la tercera part de l’oferta del contractista adjudicatari, a fi que pugui adquirir per endavant els materials que calguin. Els lliuraments avançats hauran d’ésser fiançats¹³ pel Contractista.

Tercer: Garanties econòmiques—.

El fet de prendre part al concurs suposa:

el compromís de constituir una garantia bancària de compliment del contracte, cas de resultar adjudicatari, i
l’acceptació que la Comunitat retingui el deu per cent del valor de cada certificació mensual de l’obra realitzada.

La garantia bancària serà del deu per cent de l’oferta acceptada, i s’anirà rebaixant en proporció a les retencions per mitjà de comuni- cació trimestral de la Comunitat al banc garant¹⁴.

Quart: Presentació de les ofertes. — Els Concursants podran presentar-les entre els dies 10 i 15 d’abril, els matins¹⁵ de 10 a 12 hores, al domicili del president de la Comunitat, Sr. Joan Reig i Boncomte (carrer Major de Gracia, 2, entresol), el qual en lliurarà rebut.

Cinquè: Contingut de les ofertes—. Les empreses licitadores hau-

ran de presentar, en dues pliques¹⁶ lacrades, la documentació següent:

PLICA A.

Documentació general: fotocòpia del document d’identitat del qui ¹⁷ firmi l’oferta, i, si ho fa per una persona jurídica, el justificant de les seves facultats per a representar-la i els estatuts vigents de la Societat.
Solvència: 1. Relació de les obres de característiques semblants a la que és objecte del concurs que l’empresa concursant té realitzades o en curs d’execució. 2. Plantilla¹⁸ total de l’empresa i relació dels seus tècnics facultatius, amb detall dels títols acadèmics i historial professional dels que preveu assignar a l’obra.
Oferta d’execució: Programa i temps màxim¹⁹ en que es compromet a realitzar ²⁰ l’edifici, a comptar de la data que, cas de guanyar el concurs, li serà notificat l’acord d’adjudicació definitiva.
Subcontractes: Relació de les especialitats industrials que subcontractarà, amb els noms de les empreses.

PLICA B.

Oferta econòmica. Contindrà la proposició redactada segons el següent model:

«L’Empresa ... amb domicili ... i representada pel senyor ... que n’és ... (gerent, apoderat, etc.), coneixedora del projecte arquitectònic i d’instal·lacions de l’edifici a construir al carrer de Montblanc, núms. 12 al 18, de Barcelona, es compromet a executar-lo en la modalitat contractual de «Claus en mà», per la quantitat de ... pessetes (en gua- rismes i lletres), i d’acord amb les bases del concurs, plànols, memòria i plec de condicions, i en el temps i condicions de l’oferta d’execució presentada.»

(Data i firma)

El concursant presentarà, com a annex, l’estat de mesuraments que haurà fet pel seu compte i risc i el quadre de preus unitaris, des- compostos, que cobreixi totes les despeses i deduccions previstes al²s¹ diversos capítols del plec de condicions. Tots els preus unitaris es con- signaran en lletres i cobriran el benefici industrial i l’Impost General sobre el Tràfic de les Empreses.

Sisè: Obertura de les pliques—. La presidirà la Mesa²² del con-

curs i es farà amb la intervenció del notari Sr. Lluc Freixes i Ramoneda al seu despatx de la Via Laietana, 213, primer pis. L’obertura de les pliques A. tindrà lloc el dia 20 d’abril, i la de les pliques B., de les empreses admeses a la segona fase del concurs, el dia 25 del mateix mes. Els dos actes començaran a les 10 del matí i podran assistir-hi els representants de les Empreses concursants.

Setè: Mesa del concurs.— Estarà formada per un president i dos vocals que la Comunitat de propietaris designarà d’entre els seus membres. Tindrà facultats per a resoldre l’exclusió de la segona fase del concurs d’empreses licitadores per insuficiència de la documentació continguda dins la plica A. o per qualificar que no s’ajusta a les bases alguna de les propostes econòmiques; per a classificar les concordants i per a adjudicar provisionalment el concurs a l’empresa que resti en primer lloc.

La Mesa podrà condicionar l’adjudicació definitiva a rectificacions del quadre de preus, de la llista de subcontractistes²³ o de qualsevol altre particular de l’oferta escollida.

La Mesa comunicarà la classificació i adjudicació provisional a totes les empreses admeses a la segona fase del concurs i fixarà un termini de deu dies hàbils, a fi que l’adjudicatari accepti les rectificacions i acrediti la formalització de la garantia bancària esmentada a la base 3 a), i si ho fa així, li serà formalitzada l’adjudicació definitiva, o, en altre cas, es tindrà per renunciada l’adjudicació provisional. En aquest darrer supòsit la Mesa podrà resoldre successives adjudicacions, seguint l’ordre de la classificació establerta, o bé acordar la no adjudicació i convocar un nou concurs.

Vuitè: Contracte. — Si així convé 24 a la Comunitat, s’haurà de formalitzar en escriptura pública en la qual es transcriuran, integraran o protocol·litzaran les bases, el plec de condicions i el contingut de l’oferta de l’adjudicatària amb les correccions proposades per la Mesa, i després que hagin estat acceptades. La Comunitat designarà el Notari.

Tal com ja consta a la base 2, les despeses, drets i impostos que derivin de l’adjudicació i de l’execució de les obres seran a càrrec exclusiu de l’empresa adjudicatària, així com els que corresponguin al contracte i a l’escriptura notarial.

SENYALAT, marcat amb senyals, com ho són els números de les cases. Recordem també el verb assenyalar: mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal, ésser senyal o indici. Fixar o determinar una data, una hora. «El dia assenyalat.»

CLAUS EN MÀ. Es diu del lliurament al propietari d’una casa construïda a preu fet, que s’entén completament acabada, amb totes les despeses incloses, a punt d’habitar-la, d’acord amb el preu estipulat al contracte. Pre-nem la definició del Diccionari de l’art i els oficis de la construcció, per Miquel Fullana (Palma de Mallorca, 1974), el qual la dóna per a la frase equivalent de

«Claus en el pany», potser més genuïna, però ara no gens corrent a Barcelona.

Mereixeria d’ésser emprada ací sota la forma de «Claus al pany». Com en altres notes a aquest document ens valem de l’esmentat diccionari, tan complet en el text i en les il·lustracions, del mateix autor.

VISAT. Participi passat del verb visar. Posar la conformitat a una certificació, document, etc., perquè sigui vàlid. És corrent emprar-lo en forma substantivada, com fem ací.

PLÀNOLS. Dibuix en què es representa la forma, distribució, proporcions, etc., d’un edifici, màquina, etc. Sinònim de pla. No s’usa en sentit figurat.

ESTAT DE MESURAMENTS. Document on consten les qualitats d’obra i materials necessaris per a la totalitat d’una construcció, o sia el «pressupost tècnic» d’una obra i que serveix per a fer el pressupost econòmic. (Castellà: Estado de mediciones, presupuesto técnico.) Segons el diccionari de M.

Fullana ja esmentat.

FEINERS. Emprem amb gust aquest mot tradicional, en lloc de laborables.

LICITACIÓ. Acció de licitar: oferir preu per una cosa en subhasta.

TAXES. Preu imposat per l’autoritat per a la venda de coses o per a l’ús de certs espais, serveis, etc. (En castellà: tasas.) 9

SUBMINISTRAMENTS, en lloc de «subministres». (Cast. suministros.) 10

MENSUAL, que té lloc cada mes (no pas «mesal»).

S’AVÉ. Del verb avenir-se. En el sentit de posar-se d’acord, o en avinença. Consentiment.

BESTREURE, avançar. (Cast. adelantar.) 13

FIANÇATS (no pas «afiançats»). És a dir: el contractista en donarà la fiança pertinent en forma de penyora, o de compromís de pagar en lloc d’ell contret per altra persona. Aval.

GARANT, adjectiu, i també substantiu. Que garanteix: «fer-se garant del deute».

ELS MATINS. Vigilem la forma castellanitzant «pels matins».

PLIQUES. Els sobres closos que contenen noms o documents que no han d’ésser llegits fins a l’ocasió o data determinada, com ocorre en aquest cas.

EL QUI: pronom relatiu referit necessàriament a una persona.

PLANTILLA. Mot corrent, que designa el pla o l’estat que conté el nom de les persones afectes a una oficina, Universitat, etc.

MÀXIM. Com ací adjectiu: el més gran. Quan fa de substantiu pot ésser màxim i màximum.

REALITZAR, fer real, o acomplir: executar o portar a terme.

ALS. A les determinacions de lloc hom prefereix la preposició a.

MESA. El conjunt de persones que dirigeixen una assemblea, reunió solemne, etc.

SUBCONTRACTISTES. Les empreses amb qui el contractista ha convingut l’execució d’una part de l’obra que li ha estat confiada per contracta.

Notem aquest mot, com a nom propi dels contractes de construcció. (Castellà: contrata. )

CONVÉ. Recordem les formes «Si mai convenia», o «Mai que convingués», ben recomanables, per a indicar el sentit futur i hipotètic de la conveniència.

34 Contracte d’edició

L’Editorial ........, Societat Anònima, domiciliada a Barcelona, i el senyor ..., escriptor, domiciliat a la mateixa ciutat, carrer de ..., els quals, en el curs d’aquest contracte, seran al·ludits com l’Editorial i l’Autor, respectivament, han convingut un

CONTRACTE D’EDICIÓ

amb les estipulacions següents:

Primera: Cessió de Drets. — L’Autor cedeix a l’Editorial, en exclusiva, els drets de publicació de la seva obra sobre ... que designa amb el títol provisional de ..., d’una extensió aproximada a ... fulls, format holandès 1, escrits a màquina a doble espai.

La cessió té per base la primera edició en llengua catalana de ...

exemplars.

Segona: Lliurament 2 de l’original. — L’Autor es compromet a lliurar l’obra a l’Editorial, completament enllestida 3, en dos exemplars escrits a màquina, abans del dia ...

Per la seva part, l’Editorial es compromet a formular qualsevol objecció dins el terme de trenta dies immediats a la recepció de l’original.

El senyor ... declara, doncs 4, que l’obra és de la seva creació original i que gaudeix de la plenitud dels drets emparats per la Llei de Propietat Intel·lectual. La inexactitud d’aquesta declaració el farà responsable dels danys i perjudicis que en 5 provinguin 6 a l’Editorial, amb l’obligació d’indemnitzar-la.

Quarta: Publicació. — L’Editorial es fa càrrec de totes les despeses que comportin la impressió 7, publicitat, circulació, distribució i venda de l’edició pactada. També correspon a l’Editorial: 1. L’obtenció de les autoritzacions necessàries per a la publicació i circulació de l’obra, i les despeses que ocasioni, sense, però 8, que assumeixi cap responsabilitat quant al 9 resultat de les dites autoritzacions, qualssevol que siguin els tràmits o procediments que hagi decidit de seguir. 2. Determinar el format i la presentació material dels volums, el relligat 10 i la inclusió de l’obra en una col·lecció. 3. Fixar el preu de venda.

Cinquena: Preu de la cessió. — L’Editorial abonarà a l’Autor el ... per cent del preu de venda al públic 11 dels exemplars venuts. A aquests efectes no seran computats els exemplars destinats al dipòsit legal, propaganda, recensions, crítica i finalitats semblants, ni els destinats a l’Autor, amb un màximum de ... exemplars en conjunt.

S’entén com a preu de venda al públic el dels exemplars de relligat normal.

Sisena: Terminis de pagament. — L’Editorial lliurarà a l’Autor, a compte del preu establert al pacte precedent, la quantitat de ... pessetes, tantost com 12 l’obra serà aprovada per ...

La resta del preu pactat, deducció feta de qualsevol acompte 13

serà satisfeta mitjançant liquidacions per anys naturals vençuts, les quals seran presentades a l’Autor durant el primer trimestre natural de l’any següent, i fetes efectives dins el trimestre immediat.

Setena: Reedicions, - L’Editorial es reserva dret preferent per a la publicació d’altres edicions de l’obra objecte d’aquest contracte, abo-nant a l’autor el ... per cent del preu de venda al públic dels exemplars venuts, en els termes assenyalats 14 a l’estipulació 5ª., sense obligació, però, d’avançar cap quantitat a compte.

L’Editorial també es reserva el dret de reeditar l’obra en forma de «llibre de butxaca», i en aquest cas l’Autor rebrà el ... per cent del preu dels volums venuts, en les mateixes condicions assenyalades al 15 pacte precedent. Si la reedició, d’acord amb l’autor, com-portava 16 modificacions substancials al text, caldrà 17 signar un nou contracte.

Vuitena: Caducitat. — Els drets de reedició caduquen al cap de sis mesos de l’exhauriment de l’edició anterior. Si l’Editorial els deixava transcórrer sense fer la reedició de l’obra, l’Autor restarà en lliber-tat per a disposar-ne.

Novena: Exemplars gratuïts. — L’Editorial lliurarà gratuïtament a l’Autor ... exemplars de l’obra, en cada edició. Si l’Autor en demana d’altres 18 els hi 19 facilitarà amb el descompte habitual concedit als distribuïdors.

Desena: Reproduccions. — Mentre estigui en vigor aquest contracte, l’Editorial estarà facultada per a autoritzar la reproducció total o parcial de l’obra en diaris, revistes i emissions radiofòniques o de televisió, etc., així com les versions cinematogràfiques, i a percebre els drets que fixi, amb l’obligació d’abonar-ne el 50 per cent a l’autor, a mesura de llur percepció.

Onzena: Traduccions. — L’Editorial també podrà cedir els drets de traducció de l’obra a qualsevol altra llengua, si bé atenent les indicacions i suggeriments 20 de l’Autor sobre aquest punt. Cas que 21 la cessió es formalitzi, correspondrà a l’Editorial la percepció del preu acordat, del qual podrà deduir les despeses de tramitació, i la comissió d’agència i altres d’anàlogues; la resta serà distribuïda a raó d’un 70 per cent per a l’Autor i el 30 per cent per a l’Editorial.

Dotzena: Liquidació d’existències. — Si passats dos anys de la publicació de l’obra l’Editorial considerava que les existències d’exemplars emmagatzemats - en rama 22 o relligats - no són susceptibles d’ésser exhaurides dins un terme comercialment: adequat, podrà oferir a l’autor l’adquisició d’aquests exemplars a preu de cost. Cas que l’oferta no fos acceptada per l’Autor, podrà liquidar el romanent 23, sempre reservant a l’autor el tant per cent 24 pactat a les estipulacions 5ª. i 7ª., ara, però, sobre la quantitat realment obtinguda per l’Editorial.

Tretzena: Rescissió. — L’Editorial podrà rescindir el present contracte si la impressió o circulació de l’obra no fos autoritzada, per qualsevol motiu.

El mateix dret correspondrà a l’Autor- si l’Editorial no realitza-va 25 la publicació de l’obra en un terme de divuit mesos a comptar de la recepció de l’original, tret del cas que les causes del retard no siguin imputables a la responsabilitat de l’Editorial.

Així mateix, qualsevol de les parts podrà rescindir el contracte si l’altra part incorria en l’incompliment greu d’algun dels pactes.

Catorzena: Arbitratge. — T otes les qüestions que puguin sorgir de la interpretació o compliment del contracte, seran decidides per mitjà d’un arbitratge d’equitat, formalitzat i resolt en aquesta ciutat, subjectant-se a la legislació vigent. Per a la formalització judicial de l’arbitratge, si fos necessària, les dues parts se sotmeten a la jurisdicció dels jutjats i Tribunals de Barcelona, amb renúncia a llur 26 fur, si en tenien.

Quinzena: Pactes complementaris.

I en testimoni de conformitat, signen aquest contracte en dos exemplars, a Barcelona ...

HOLANDÈS. Format de paper correntment emprat per a còpies de treballs comercials i literaris; uns cinc centímetres més curt que el foli. Creiem que, en català, no és escaient de substantivar el qualificatiu, que es concreta al format, i que caldria fer concordar sempre amb el mot elidit, fulls, El canvi de categoria gramatical no comporta el canvi de gènere, i l’expressió seria, en tot cas, «200 holandesos». En castellà, que es refereix a «hojas», en diuen, a vegades, «holandesas». Tampoc no és lícit referir-lo a «quartilles», castellanisme ad-mès, i que designa un format equivalent a 1/4 d’un full, i una mica més ample que la meitat del format dit holandès.

LLIURAMENT, LLIURAR. Hem renunciat, decididament, en aquest contracte al verb entregar i als seus derivats, a fi d’emprar l’expressió més literària, en gràcia a la professió dels contractants. El verb lliurar té, doncs, la nostra preferència en qualitat.

ENLLESTIR, acabar de fer, deixar llest. El mot suggereix la perfecció del detall, sobretot darrera l’adverbi «completament».

DONCS. La conjunció remarca l’afirmació de l’autor, com una conseqüència, quant a l’originalitat d’una obra que encara té en curs, o en projecte. La conjunció doncs, que no és mai causal, té ací una aplicació ben apropia-da.

EN PROVINGUIN. El pronom en té per antecedent la declaració que ha fet l’autor. En castellà usual hom hauria escrit probablement «los perjuicios derivados de la misma».

PROVINGUIN, del verb provenir. Tenir origen en alguna cosa (en aquesta oració representada pel pronom en). En aquest sentit coincideix amb la tercera de les accepcions del verb pervenir, del Diccionari Alcover-Moll.

IMPRESSIÓ, amb so d’essa sorda (ss).

PERÒ, matís adversatiu dins la frase, ja començada amb la preposició negativa, sense.

198

50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ

QUANT A. Locució prepositiva, equivalent a «pel que es refereix al resultat». També «pel que fa al resultat». Es tradueix per en cuanto al resultado.

RELLIGAT. Sinònim d’«enquadernar», al qual remet el diccionari Fabra, on dóna la definició. Enquadernar, però, figura al diccionari de barbarismes d’Emili Vallès (1930) innecessàriament. Dins el text hem emprat el mot relligat, sinònim. d’enquadernat, p er motius d’eufonia.

PREU DE VENDA AL PÚBLIC. Locució introduïda per influència de la terminologia oficial dels nostres temps. Bé que és possible en català, preferiríem expressions típiques en els medis editorials, com preu fort o preu de coberta (el que apareix imprès a la coberta perquè el comprador el vegi).

TANTOST COM, locució adverbial, equivalent a «així que», «tot seguit que», o bé «tan aviat com».

ACOMPTE, substantiu, part pagada o avançada d’un compte. Vegeu, poc més amunt, la frase que diu que l’editorial pagarà una quantitat «a compte» del preu establert; haurà fet un acompte o una bestreta. No hi apliquem el mot avenç, que vol dir «quantitat estalviada». Ni avanç, sinònim d’avançament, que segons el diccionari sembla limitat a l’acció de moure’s endavant, o fer que una cosa sigui abans, anticipar-ne la data. Consigna l’exemple «avançar diners a algú», tal com l’hem emprat a la fi del paràgraf següent.

ASSENYALAR, mostrar o designar algú o alguna cosa. Fixar o determinar una data. Comparem amb senyalar: fer o posar senyals: «senyalar els camins» posant-hi rètols, indicacions o senyals. «Assenyalar el camí» (fig.) amb consells o exemples.

AL. A les determinacions de lloc és preferida la preposició a, objectivament; més que en, que reservaríem per a casos específics: verbs de moviment, complements preposicionals, etc.

COMPORTAVA. Hom prefereix les formes d’indicatiu.

CALDRÀ: hom. prefereix el futur, fins i tot tractant-se d’una circumstància eventual.

D’ALTRES (exemplars). L’elisió del substantiu implica la preposició davant l’adjectiu indeterminat.

ELS HI, dos pronoms, per als dos complements del verb. L’editorial facilitarà els exemplars (pron. els) a l’autor (pron. hi), combinació els hi. No és lícita quan no representa dos complements.

CONTRACTE D’EDICIÓ

199

SUGGERIMENTS: els diccionaris no consignen el mot «suggerència».

CAS QUE, suposant (en lloc de la construcció calcada «en el cas que»).

També, «posat que», que vol dir «suposant que», locució que, com es veu, no tradueix la castellana «puesto que», conseqüencial.

EN RAMA, paper imprès, abans de plegar-lo (o eventualment plegat), sense relligar.

ROMANENT, resta, residu o saldo. (Cast. remanente.) 24

TANT PER CENT, O PERCENTATGE: Emprem arreu la primera forma, més genuïna, perquè en tots els punts del contracte s’esmenten tants per cents determinats.

REALITZAVA. Preferència per les formes d’indicatiu, en lloc de la subjuntiva: «Si l’Editorial no realitzés».

LLUR, possessiu del fur de les parts, cadascuna el que li és propi.

35 Contracte de direcció d’empresa

MODALITAT NO REGULADA PER LA LLEI DE CONTRACTES

DE TREBALL

A la ciutat de Barcelona a 22 d’abril de 1970.

REUNITS: D’una part, Joan Penedès i Urgell, major d’edat, casat, industrial, amb domicili en 1 aquesta ciutat, carrer de Muntaner, núm. 700; i d’altra part, Jaume Vallès i Selva, també major d’edat, casat, economista, amb domicili a la mateixa ciutat, carrer de Sant Elies, núm. 220.

El primer actua en representació de l’entitat Immobiliària Barcelonina, S. A., domiciliada a Barcelona, carrer de Provença, 106, 2on, i degudament inscrita al Registre Mercantil (full ... del Llibre de Societats); la qual 2 representació proveïda de facultats suficients per a l’eficàcia d’aquest acte, resulta de la condició de president del Consell d’Administració ostentada pel senyor Penedès i de l’acord pres pel dit Consell en la sessió del dia ...

El segon, senyor Jaume Vallès, actua en nom i interès propis.

En aquestes qualitats 3 estipulen:

Primer. El senyor Vallès és nomenat Director General de la Companyia Immobiliària Barcelonina, S. A., amb l’atribució de la representació de l’entitat i facultats per a totes les operacions que en 4

constitueixen l’objecte social i l’administració, amb la màxima autoritat sobre tot el personal de l’empresa.

Això no obstant 5, queden establertes les tres úniques limitacions següents: fixar els preus unitaris de venda; donar diner a préstec i contractar personal amb sou superior a 15.000 pessetes mensuals, actes per als quals 6 haurà de demanar la prèvia autorització del Consell.

Donarà compte, mensualment, al Consell d’Administració, de la marxa i la situació econòmica de l’entitat.

Segon. El senyor Vallès cobrarà una retribució d’UN MILIÓ DE PESSETES l’any 7, per dotzenes parts 8, una cada primer de mes. Aquesta quantitat augmentarà automàticament cada primer d’any en la mateixa proporció que durant l’any precedent hagi augmentat l’Índex General del Cost de la Vida a la ciutat de Barcelona, publicat per l’I.N.E.

Tercer. Aquest contracte té una vigència de cinc anys, al terme 9 dels quals es considerarà prorrogat d’any en any, mentre una de les parts 10 no opti per resoldre’l, comunicant-ho a l’altra amb tres mesos d’antelació 11.

Si la part que opta per finir el contracte és l’empresa, a més del previ avís mencionat, haurà de pagar al senyor Vallès una indemnització equivalent a tres mesades 12 de sou.

També l’empresa, si concorren circumstàncies d’excepcional importància, podrà donar per acabat aquest contracte abans dels cinc anys previstos com a vigència obligatòria, i podrà fer-ho sense que calgui preavís; però haurà de pagar al senyor Vallès, al mateix moment de fer ús d’aquesta facultat, una indemnització equivalent a un any de sou.

Quart. El senyor Vallès gaudirà 13 cada any, de trenta dies de vacances.

Cinquè. El contracte comporta la plena dedicació del senyor Vallès a l’empresa, i aquest, per tant, no es podrà dedicar a cap altra activitat mercantil o professional, per compte propi ni per compte d’altri 14.

Sisè. Finalitzat 15 el contracte, l’empresa tindrà opció d’imposar al senyor Vallès que no es dediqui a cap activitat immobiliària durant un temps que ella fixarà, i que no podrà ésser superior a dos anys, amb obligació, però, de pagar-li durant aquest temps el ... per cent del sou.

Setè. L’empresa contractarà una assegurança a favor del senyor Vallès o de la seva vídua, per la suma de ... per al cas d’incapacitat permanent o de mort. També s’obliga a pagar-li el sou complet en cas d’incapacitat temporal per accident o per malaltia i per tota la durada, atesa la total dedicació que implica el contracte.

Vuitè. Després del segon any de vigència d’aquest contracte el senyor Vallès tindrà dret a una participació del CINC PER CENT sobre els beneficis de la societat, en la part que sobrepassin 16 la mitjana17 de beneficis obtinguda durant el quinquenni 1965 - 1970. A aquests efectes es consideraran com a amortitzacions únicament les compreses al pla aprovat pel Consell d’Administració per a l’any 1969.

Novè. Es fa constat que el càrrec conferit al senyor Vallès és d’alta direcció i que, per tant, queda fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei de Contractes de Treball.

En prova de conformitat les dues parts signen aquest document, en dos exemplars, al lloc i el dia consignats al començament.

EN: davant els adjectius determinatius i indefinits aquesta preposició és preferida a la prep. a, que preval en tots els altres casos.

LA QUAL, adjectiu relatiu, que en castellà sol traduir-se per cuya (en cap cas no són vàlides construccions com «quina representació», o «qual representació»).

QUALITATS: les que tenen cadascú, com han estat enumerades. Notem que la llengua castellana disposa dels mots calidad i cualidad. En català tan sols hi ha una forma: qualitat.

EN. Pronom, referit al substantiu sobreentès dins el complement;

«Constitueixen l’objecte social i l’administració de l’entitat». No és gaire recomanable el possessiu «constitueixen el seu objecte social», i resulta inadmissible

«constitueixen l’objecte social de la mateixa».

AIXÒ NO OBSTANT. En lloc de «No obstant», que no té funció de conjuntiu. En aquesta locució el mot això fa de subjecte del verb obstar. «Això no obsta perquè quedin establertes les úniques limitacions». Hom pot escollir altres construccions més simples: Amb tot, tanmateix, etc.

PER ALS QUALS. Adjectiu relatiu. És probable que en castellà haguessin escrit para cuyos actos. Vegeu la nota 2.

L’ANY, sense la preposició. Un tant la setmana, el mes, l’ any, etc.

8 DOTZENES, plural de dotzena, cada una de les dotze parts. Notem que el mateix mot serveix en català com a substantiu: «una dotzena de taron-ges» (cast. una docena de naranjas); d’adjectiu partitiu, com en el text: «una dotzena part» (una doceava parte) i d’adjectiu numeral ordinal: «la dotzena partida de la llista» (la duodécima partida).

9 TERME, en sentit de fi. Compareu amb termini, que més aviat designa, segons el diccionari Fabra, el transcurs del temps assenyalat per a alguna cosa.

UNA DE LES PARTS: preferible a «alguna de les parts», puix que no-més són dues.

ANTELACIÓ. Anticipació en el temps.

MESADES. Mot genuí per a les pagues de salaris: com setmanada.

També mensualitats.

GAUDIRÀ, verb intransitiu. Requereix la preposició de. En aquest cas tradueix el castellà disfrutar.

ALTRI, pronom indefinit: altres persones.

FINALITZAT. Havent donat fi al contracte. També finit.

SOPREPASSAR, o «sobrepujar». Ésser superior o excedir una cosa en relació a les altres. No és vàlid el mot depassar.

MITJANA; quantitat mitjana, o promedi.

36 Contracte de treball

Lleida, a vuit d’abril de mil nou-cents setanta.

Els sotasignats 1 Antoni Gigó i Segarra, en representació de l’empresa Comercial Agrícola, S. A., amb domicili a Lleida, plaça de Sant Joan, núm. 14, i dedicada a la compra- venda de productes agrícoles2; i Ramon Escuer i Cerveró, casat, de 28 anys, xofer 3, natural de Cervera, també amb domicili a Lleida, carrer de Cavallers, núm. 30, s’obliguen pel present contracte de treball, amb subjecció als pactes següents:

1. El senyor Escuer es compromet a treballar al servei de l’empresa Comercial Agrícola, S. A. com a xofer de camió.

2. El treballador cobrarà un sou mensual de ... pessetes, més les gratificacions reglamentàries 4.

3. La jornada de treball serà de vuit hores.

4. El treballador gaudirà de vacances de vint dies laborables 5

cada any.

5. Aquest contracte s’estableix per temps indefinit 6

6. Les dues parts es comprometen a complir totes les disposicions vigents que regulen les relacions de treball i les de seguretat social.

L’empresa s’obliga a donar facilitats encaminades a l’educació general i professional del treballador.

Així ho pacten i ho signen per duplicat,

SOTASIGNAT. - ADA. El qui ha posat la seva signatura al peu d’un escrit. També infrascrit, però no sotafirmat.

AGRÍCOLA, adjectiu d’una sola forma per al masculí i el femení. Plural agrícoles també per als dos gèneres.

XOFER. Els diccionaris consignen el mot com a gal·licisme (chauffeur), i sense diacrític damunt la o. Per tant és un mot agut. En la lluita contra els barbarismes hom ha condemnat de pronunciar «xòfer», com fa tothom. Di-guem encara que, seguint la fonètica barcelonina, pel canvi en u de la o àtona i l’emmudiment de la r final, pronunciaríem «xufé». És probable que la forma

«xòfer» arribi a ésser admesa, com el castellà admet chofer al costat de chófer.

Si la remuneració és per obra, cal indicar-ne la quantia, la forma de pagament i l’obra que dóna lloc a la remuneració.

LABORABLES. Més típic, dies feiners o de feina.

O bé: per temps, obra o servei determinats.

I I I

C O N T R A C T E S

E) De préstec

37 Préstec dinerari

Figueres, trenta de juliol de mil nou-cents seixanta-nou.

Reunits, d’una part el senyor Lluís Bosc i Argemí, major d’edat, comerciant, d’aquest veïnatge 1, carrer de Montoriol, núm. 3 , primer; i d’altra part, el senyor Màrius Fontanet i Gic, també major d’edat i comerciant, i veí d’aquesta ciutat, carrer del Freser, núm. 33 .

Actuen en propi interès i dret, i de lliure voluntat DIUEN:

Que el senyor Lluís Bosc ha demanat la quantitat de DUES-CENTES

QUARANTA MIL PESSETES (Ptes. 240.000 ) al senyor Fontanet, el qual està disposat a lliurar-les-hi,

i que d’acord ambdues 2 parts sobre les condicions del préstec, el formalitzen mitjançant els següents

PACTES

Primer. El senyor Fontanet lliura al senyor Bosc, en concepte de préstec, la quantitat de DUES-CENTES QUARANTA MIL PESSETES (Ptes.

240.000) , en un taló contra la Banca ... ; número B: 137345 1, convenientment conformat, que el senyor Bosc admet com a diner 3 rebut en efectiu.

Segon. Aquest préstec produirà un interès del sis per cent, anual, calculat sobre la quantitat pendent de devolució.

Tercer. El prestatari tornarà al prestamista les DUES-CENTES QUARANTA MIL PESSETES en terminis mensuals de DEU MIL PESSETES (Ptes.

10.000), incrementats amb l’import de l’interès corresponent i pactat. El senyor Bosc atendrà els lliuraments el darrer dia de cada mes, a partir del vinent 4 agost.

Com a 5 expressió formal dels lliuraments es creen 24 lletres de canvi, a càrrec del deutor, que les accepta en aquest acte, i la relació, de les quals és la següent

Quart. El senyor Bosc garanteix la devolució del préstec en la forma i el temps 6 convinguts 7 amb la casa situada a Figueres, carrer de Cervantes, núm. 3, de la qual és propietari, i es compromet a no disposar-ne de cap manera sense autorització per escrit, del senyor Fontanet, fins que l’operació de préstec no serà cancel·lada.

El senyor Bosc assegura que la susdita 8 casa està 9 lliure de càrregues i gravàmens, i que en pot disposar 10 sense cap limitació ni impediment.

(O bé,

Quart. El compliment de l’obligació de pagament del senyor Bosc, a que fa referència el pacte tercer, és garantit per aval solidari pel senyor Josep Pujol i Domènec, major d’edat, casat, comerciant 11

veí de Figueres, carrer de Pere IV, núm. 5, tercer, primera.

El senyor Josep, Pujol i Domènec avala el compliment de l’obligació de pagament, tal com 12 ha quedat pactada, i signa 13

aquest document, ensems 14 que les lletres relacionades en qualitat d’avalador 15 ).

Cinquè. Les dues parts 16 se sotmeten expressament a la jurisdicció del Jutjat de Figueres, com a 17 únic competent per a decidir qualsevol qüestió derivada d’aquest contracte.

I conformes els contractants amb el contingut d’aquest document, prometen de 18 complir-lo bé i fidelment i el firmen per duplicat al lloc i en la data 19 de l’encapçalament.

Notes lingüístiques

1 VEÏNATGE, qualitat de veí. En canvi: veïnat, conjunt de veïns d’un poble, d’un carrer.

2 AMBDUES, adjectiu: les dues parts.

3 DINER, en singular, vol dir moneda. Exemple: «diner comptant; tenir mal diner». Generalment diem en plural, en una expressió més vaga del concepte i de la qualitat: «fer diners, posar diners en un negoci, tocar diners», etc.

4 VINENT: el que ja ve. També es pot dir propvinent, d’una data, que vindrà al més aviat, com es diu proppassat, que ja ha passat, del tot, i no fa gaire: «El proppassat diumenge».

5 COM A, en concepte, en qualitat d’alguna cosa. «Com a expressió, com a soci», etc. (es repeteix més avall, nota 17). Sense la preposició és un adverbi de manera: «Paga com pot»; serveix per a la comparança: «És tan bon pagador com ell».

6 EN LA FORMA I EL TEMPS. Cal mantenir els dos articles, ja que corresponen a substantius de gènere distint. (En castellà seria corrent la forma viciosa en la forma y tiempo.)

7 CONVINGUTS. L’adjectiu, comú a dos substantius en gènere distint pren la forma masculina.

8 SUSDITA, esmentada més amunt, damunt dita (castellà: susodicha).

9 ESTÀ. Hom confon sovint l’ús dels verbs ésser i estar. En una proposició predicativa ésser sol indicar condició permanent, connatural i definitiva:

«l’home és bo, l’hivern és fred, l’avi és vell». Estar indica una condició transitòria o accidental. La proposició «està lliure de càrregues», doncs, vol dir que es troba sense càrregues en aquest moment: en pot haver tingut o tenir-ne temps a venir.

10 EN pot disposar. El pronom en fa de complement del verb disposar.

Representa «la casa». Construcció prou habitual en la parla; dins els textos ob-servem la tendència a escriure «pot disposar d’ella», per influència castellana.

El català, posseint els pronoms en, hi, per als complements preposicionals, repugna l’ús dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, referits a coses. (Badia Margarit, Gram. Catalana, núm. 105, Madrid 1962).

11 COMERCIANT, com a professió. Ho trobem preferible a la forma vaga

«del comerç», procedent de les locucions fetes de la llengua castellana: del co-mercio.

12 TAL COM. Adverbi: de la manera com. No pas «tal i com» en servil traducció del castellà.

13 SIGNA, o firma.

14 ENSEMS. Mot d’ús literari, molt indicat en aquesta frase. Vol dir alhora, al mateix temps. Firma el document i les lletres en un sol acte.

15 AVALADOR. El qui avala. El mot avalista, que no consta al diccionari, seria possible i adequat a algú que es dediqués a avalar com a activitat constant, o com a professió.

16 LES DUES PARTS. Vegeu més amunt, nota 2. Ambdues.

17 COM A. El consideren únic competent. Vegeu nota 5.

18 PROMETEN DE. Prometre és un dels verbs que admet el complement introduït mitjançant la preposició de. La llengua parlada l’omet. El text literari el prefereix, sobretot quan el complement és un infinitiu. «Prometen de complir-lo, acorden d’accedir-hi, desitgen de tornar, resolen d’anul·lar el contracte», etc.

19 AL LLOC I EN LA DATA, mantenint la preposició i l’article amb cada substantiu, encara que serveixin per a determinacions circumstancials d’un mateix verb. El lloc amb la preposició a i l’article masculí; la data, amb la preposició en i l’article femení.

I I I

C O N T R A C T E S

F) Aleatoris

38 Renda vitalícia

Barcelona, onze de gener de mil nou-cents setanta-tres.

REUNITS: D’una part la senyora Roser Armengol i Puiggròs, de setanta-dos anys d’edat, soltera, mestra 1 jubilada, veïna d’aquesta ciutat, domiciliada al carrer de Mallorca, núm. 532, principal (D.N.I. número 36.553.333).

I d’altra part el senyor Jaume Llimona i Peramau, major d’edat, casat, comerciant, també veí de Barcelona, amb domicili al carrer de València, núm. 473, baixos (D.N.I. núm. 36.141.789).

Cadascú 2 pel seu dret i interès i amb recíproc reconeixement de plena capacitat legal per a contractar i obligar-se, diuen:

1. Que per escriptura de compravenda atorgada per ells i autoritzada pel notari d’aquesta ciutat senyor Esteve Roure i Casanoves, Roser Armengol ha venut a Jaume Llimona la casa núm. 31 del carrer de Maurici Serrahima, d’aquesta ciutat.

2. Que a conseqüència de la dita operació la venedora ha rebut en efectiu VUIT-CENTES QUARANTA MIL PESSETES, capital que té el propòsit de destinar íntegre 3 a assegurar-se una renda vitalícia immediata, i amb aquesta intenció ha fet gestions a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i al Banc Vitalici d’Espanya, com a entitats dedicades a aquell tipus 4 de contractació. Atesa 5 l’edat de la pensionista, li seria assignada una pensió entorn 6 de les SET MIL SET-CENTES PESSETES mensuals, invariable.

3. Que el senyor Llimona, sabedor 7 del propòsit de la venedora i l’import de la pensió que correspon segons els càlculs actuarials, li ha ofert d’atorgar un contracte de renda vitalícia particular, a garantir, sense constitució de gravamen real, per la mateixa finca que fins avui ha estat propietat de la pensionista, la qual 8, i per raó de la plena confiança que li mereix el senyor Llimona, amb qui l’uneixen llaços de parentiu 9 i d’amistat, ha acceptat l’oferta amb agraïment.

4. I, per tant, atorguen el present contracte d’acord amb els següents

PACTES

Primer. Jaume Llimona i Perarnau declara rebre de mans de Roser Armengol i Puiggròs la quantitat de VUIT-CENTES QUARANTA MIL

PESSETES en efectiu, en concepte del capital únic base i fonament d’una pensió vitalícia, que es compromet a satisfer, a partir d’avui, a la mateixa senyora Roser Armengol, per l’import de NORANTA-DUES MIL QUATRE-CENTES PESSETES anuals i a raó de 7.700 Ptes. cada mes.

En aquest mateix acte el senyor Llimona abona la primera mensualitat, del qual pagament és comprovant instrumental aquest mateix contracte.

Segon. Els mesos successius el senyor Llimona ingressarà al compte corrent a nom de Roser Armengol, obert a l’Agència Q. del Banc de Girona (situada al carrer de Mallorca, 612), SET MIL SET-CENTES PESSETES. El resguard de cada ingrés serà comprovant ple del compliment de l’obligació. La pensionista podrà variar en qualsevol moment el sistema de cobrament de la pensió, sense altre requisit que comunicar-ho per escrit al pagador un mes abans.

Tercer. La dita 10 pensió mensual serà abonada pel senyor Llimona durant tota la vida de la pensionista. Si aquesta li sobrevivia, l’obligació passarà als hereus del senyor Llimona. Aquest fa constar ací que tant la seva esposa com el seu fill gran tenen notícia del present contracte i que el respectarien íntegrament, el cas arribat.

Quart. El senyor Llimona assegura amb tots els seus béns el compliment de les obligacions dineràries que contrau envers la senyora Armengol, i d’una manera particular hi afecta 11 la finca que acaba de comprar-li, o sigui la casa número 31 del carrer de Maurici Serrahima, immoble que es compromet a no gravar ni vendre mentre visqui la pensionista, llevat les excepcions consignades a continuació: a) Si prèviament contracta amb la Caixa de Pensions o el Banc Vitalici una pensió vitalícia a favor de la senyora Roser Armengol, que li asseguri la renda per l’import que percebés en aquell moment.

b) Si la senyora Armengol li ho consenteix 12 expressament i per escrit, en les condicions que aleshores s’estableixin.

c) Si el senyor Llimona permuta la dita finca per locals o habitatges d’una edificació de nova planta bastida sobre el mateix terreny i en resta propietari, almenys, d’un volum equivalent al vint-i-cinc per cent del total.

Cinquè. A benefici de la pensionista i a títol de liberalitat, el senyor Llimona es compromet, complementàriament, a la revisió anual de la pensió per ajustar-la a les variacions del cost de la vida a la ciutat de Barcelona.

Sisè. Cas que el senyor Llimona o els seus hereus, en qualsevol temps, deixessin de complir l’obligació de pagar la pensió establerta, la senyora Armengol els la 13 podrà reclamar judicialment, i serien a càrrec de l’incomplidor totes les despeses provocades per la reclamació, en l’extensió necessària perquè la pensionista rebi, sense cap descompte ni rebaixa, la pensió o renda convinguda.

Setè. Els contractants se sotmeten expressament a la jurisdicció dels Tribunals d’aquesta ciutat, amb renúncia a qualsevol altra que els pogués correspondre.

Així ho diuen i atorguen. D’aquest document, se n’estenen dos exemplars que firmen els contractants i amb ells com a testimonis el senyor Jordi Roma i Milà, metge, i la senyora Eulàlia Fàbregues i Juncosa, mestra, veïns de Barcelona, domiciliats al carrer de València, 473, quart pis, el primer, i al carrer de Feliu i Codina, 22, torre, la segona.

Notes lingüístiques

1 MESTRA, o mestressa (d’ensenyament).

2 CADASCÚ, pronom. Les persones contractants, indistintament (compareu amb cadascun, adj.).

3 ÍNTEGRE, adjectiu que es refereix al mot capital: destinar-li el capital sencer. L’adverbi íntegrament es referiria al verb, o sigui destinar el capital a la renda, i no a cap altra cosa ni que fos en part.

4 TIPUS, també mena.

5 ATESA, del verb atendre. Atenent, en consideració a l’edat de la pensionista, com a base del càlcul de la renda.

6 ENTORN. AI voltant de, aproximant-se en més o en menys a la quantitat que indica.

7 SABEDOR. Adj., que està assabentat. «Fer-lo sabedor d’alguna cosa».

8 LA QUAL. Pronom relatiu, que comença l’oració continuada amb dos incisos. El segon és introduït pel relatiu qui, darrera preposició i referint-se també a una persona.

9 PARENTIU, no «parentesc».

10 LA DITA. És aconsellable de mantenir l’article davant l’adjectiu.

11 HI AFECTA. Amb el pronom hi: afecta la finca a les obligacions contretes.

1 2 LI HO CONSENTEIX (no pas «consent»). Notem la funció dels dos pronoms: si consenteix a ell que faci l’operació.

13 ELS LA: dos pronoms, equivalent a «reclamar la pensió als hereus».

Cal vigilar la forma viciosa «els hi».

I I I

C O N T R A C T E S

G) Mercantils

39 Clausulat de contracte-tipus per a la compravenda a origen

o a destinació *

1. El comprador té dret a examinar la mercaderia i si troba que no s’ajusta a les condicions estipulades, caldrà 1 que ho comuniqui al venedor dins un terme de dos dies hàbils, a partir del següent a l’arribada de la mercaderia a destinació 2. En aquest cas les dues parts procediran a la presa 3 de mostres, feta per representants del comprador i del venedor, o per un organisme de control designat de comú acord. Les mostres, degudament segellades 4, podran ésser trameses a un laboratori oficial, o a un altre que les parts elegeixin, per a l’eventual anàlisi, i en tots els casos a la Cambra de Comerç de Barcelona, per si calia utilitzar-les posteriorment. Si no arribaven a l’acord, la reclamació serà sotmesa a arbitratge pericial o al del Consolat 5 de la Llotja de Mar de Barcelona, segons els casos.

Les eventuals discrepàncies sobre la condició de la mercaderia a l’arribada no podran ésser motiu perquè 6 el comprador en 7 refusi 8 la recepció o la retirada.

2. El pes a tenir en compte serà el de la mercaderia a la situació del lliurament 9, establert en bàscula pública i per pesadors jurats o

3. Si no s’ha fet cap salvetat, s’entén la mercaderia amb els en-vasos inclosos en el pes i en el preu.

4. La mercaderia serà lliurada pel venedor i rebuda pel comprador en la forma i situació convingudes. A partir d’aquest moment seran per compte i risc del comprador les ulteriors estades 10 i transports.

* Traducció de les condicions generals del contracte-tipus imprès, establert pel Consolat de la Llotja de Mar, de Barcelona.

El venedor vindrà obligat a avisar el comprador, del lliurament de la mercaderia, amb una antelació mínima de dos dies hàbils.

5. Si la retirada o descàrrega de la mercaderia no fos efectuada en les condicions i termes previstos, per causes imputables al comprador, el venedor podrà pesar-la, apilar-la i emmagatzemar-la 11 per compte i risc i a expenses 12 d’aquell.

6. Quan, en defecte de la data o terme predeterminat, figuri com a condició de remesa l’expressió d’«immediata», s’entendrà que ha d’ésser feta dins els vuit dies següents a la data del contracte.

7. Si per causes de força major calia demorar les dates de lliurament convingudes, s’entendrà que aquestes es retarden 13 automàticament per un terme igual a la durada de la força major, sempre que el venedor justifiqui haver pres, al seu degut temps, les disposicions necessàries per al lliurament de la mercaderia a la data convinguda.

El venedor sempre vindrà obligat a comunicar per escrit al comprador l’existència d’aquelles causes tot just 14 s’hagin produït i a provar-les convenientment, si el comprador li ho 15 exigia.

8. Arbitratge. — Tota qüestió o diferència que sorgeixi amb motiu, o com a conseqüència, de la interpretació, efecte, compliment, nul·litat i rescissió d’aquest contracte o d’alguna de les seves clàusules, serà resolta en arbitratge d’equitat pel Consolat de la Llotja de Mar de Barcelona, al qual se sotmeten expressament els contractants, amb re-núncia a qualsevol altre fur, i s’obliguen a acceptar i complir la decisió arbitral.

9. Aquest contracte és independent de qualsevol altre que les parts tinguin formalitzat i en vigor. Per tant, la rescissió o resolució d’aquest no afectaria els altres.

La insolvència, la fallida 16 o la suspensió de pagaments d’una de les dues parts, rellevarà l’altra de l’obligació de prosseguir el compliment de les obligacions contractuals, però haurà de notificar la decisió a la part afectada. Aquesta, al seu torn, dins el terme de vuit dies, podrà contestar 17 exigint el compliment del contracte, sempre que garanteixi en forma objectivament suficient el compliment de les seves obligacions.

Notes lingüístiques

1 CALDRÀ: traduïm amb aquest verb el temps d’obligació: deberá comunicarlo, i així mateix les formes serà menester, serà necesario i serà preciso.

Aquesta darrera, «ésser precís», significaria en català «ésser exacte».

2 DESTINACIÓ. El lloc on s’ha de trametre alguna cosa. Comparem-ho amb destí, que és la sort reservada a cadascú.

3 PRESA: Pacció de prendre o agafar una cosa, i també la part o la quantitat de la cosa agafada en una sola vegada i per a un fi determinat.

4 SEGELLADES. Tancades o precintades amb segells, estampats o de lacre, etc. (Cast. sellados.)

5 CONSOLAT, com Cònsol. Remarquem l’ortografia oposada a la castellana: Consulado, cónsul.

6 PERQUÈ: conjunció causal i també final, com en aquest cas. No seria vàlida la forma «per a què».

7 EN. Aquest pronom ens salva una construcció viciosa com seria «la retirada de les mateixes».

8 REFUSI, del verb refusar (cast.: rechace).

9 LLIURAMENT: preferible a entrega, com també lliurar i altres mots de la mateixa família que apareixen en aquest text.

10 ESTADES. Acció d’estar: «una estada de tres setmanes» (cast.: estancia).

Comparem amb estança: habitació, apartament, on s’està algú.

11 EMMAGATZEMAR-LA. Notem l’ortografia, com emmagatzematge (cast.: almacenar, almacenaje). Però: Magatzematge, taxa o preu a pagar per la utilització del local.

12 A EXPENSES: també despeses (cast.: gastos).

13 RETARDEN. En lloc de «es prorroguen» perquè una data no es pot allargar, sinó diferir, retardar, etc. Evitem el castellanisme «retrassar».

14 TOT JUST: locució genuïna. També: tantost com, de seguida que, tan aviat com, etc. Però no: «tan prompte», que expressa una acció sobtada.

15 LI HO. Notem la presència dels dos pronoms: «Si el comprador li exigia (al venedor), que ho provés (allà que al·lega»>. En la parla solem reduir-ho a l’hi; és error greu escriure li. Comparem en castellà: se lo exigia.

16 FALLIDA, cast.: quiebra.

17 CONTESTAR, verb usat intransitivament, com ací: respondre en forma de disconformitat.

40 Comissió mercantil

Barcelona, a 30 de març de 1971.

REUNITS: D’una part el senyor Damià Altivill i Roca, major d’edat, etc., i d’altra part el senyor Francesc de P. Rius i Xirinacs.

INTERVENEN: El primer per ell mateix, i el senyor Rius com a gerent de la Societat Catalana de Distribucions, S.A. (la qual, en endavant 1, es designarà per «la Societat»), amb domicili al carrer ...

d’aquesta ciutat.

Tal com actuen, es reconeixen la capacitat contractual necessària i diuen:

Que han convingut la celebració del present contracte de comissió mercantil segons els següents

PACTES

Primer. En qualitat d’agent mediador 2 de Comerç, el senyor Damià Altivill (que en els pactes successius serà designat «el Comissionista») rep facultat per a celebrar contractes de compravenda en nom de la Societat i per a incloure entre els articles que ell 3 ven lliurement a comissió, els que la Societat distribueix, és a dir: ...

Segon. El Comissionista tindrà la representació dels productes esmentats dins la zona .... però no pas 4 amb caràcter exclusiu. Fora d’aquesta zona no li és permès de realitzar gestions ni formalitzar operacions.

Tercer. La durada d’aquest contracte es d’un any, amb pròrrogues tàcites trimestrals. En situació de pròrroga, un dels contractants podrà fixar-ne l’acabament, amb preavís d’un mes, fet per escrit.

Quart. Per raó de les vendes que aconsegueixi 5, el Comissionista tindrà dret a la comissió d’acord amb l’escalat següent: ...

El dret a la comissió naixerà amb el lliurament de la mercaderia a conformitat del comprador, i no pas per la sola formalització del contracte de compravenda.

Cinquè. La liquidació de les comissions es farà mensualment.

Sisè. El Comissionista es compromet a utilitzar automòbil de la seva propietat.

Setè. La Societat proveirà el Comissionista dels catàlegs i mostres necessaris 6 per a les negociacions, com també de materials per a demostracions als clients. Haurà de tornar els catàlegs, mostres i materials sobrers 7 dins el terme de cinc dies a comptar del de resolució d’aquest contracte.

Vuitè. Les obligacions que assumeix el Comissionista són: a) Acomplir 8 personalment les gestions prop dels clients, tret que 9 la Societat l’autoritzi per escrit a delegar-les en persona determinada. Podrà, però, valer-se d’auxiliars per a les tasques secundàries.

b) No concedir condicions de venda diferents de les autoritzades per la Societat. Cas que incompleixi aquesta obligació, es fa responsable de les conseqüències.

c) Comunicar a la Societat, tal com prescriu l’art. 260 del Codi de Comerç, les informacions d’interès per al bon resultat de les negociacions i atenir-se a les instruccions que li siguin donades sobre els plans 10 de venda, distribució de materials de propaganda, etc.

d) Fer saber a la Societat els contractes que formalitzi pel correu del mateix dia o de l’endemà, i passar-li nota, també immediata, de les vendes efectuades, fetes sempre amb la responsabilitat directa del Comissionista, ja que llur perfeccionament no queda sotmès a la conformitat o aprovació prèvia de la Societat.

e) Ensinistrar 11 els clients en l’ús dels productes venuts.

f) No col·laborar, ni que sigui indirectament, amb empreses que fabriquin, distribueixin o venguin articles que puguin suposar competència amb els que la Societat distribueix, mentre subsisteixi aquest contracte, i mantenir el secret professional sobre la seva gestió i les informacions que adquireixi per raó d’aquesta funció.

g) Fer tant com calgui per a evitar descoberts o endarreriments dels clients. Com sigui que el dret a la comissió neix únicament de les vendes consumades, si li’n 12 fossin liquidades sobre factures i el client no les pagava, la Societat recuperarà automàticament la comissió bestreta 13 en fer la liquidació immediata. Cas de resultar insuficient, el Comissionista haurà de reposar la diferència.

h) Atendre totes les despeses de les gestions de venda.

Novè. El present contracte és de naturalesa mercantil. Tot el que no hi sigui previst es regirà pel Codi de Comerç i la legislació complementària.

Desè. Per a qualsevol qüestió contenciosa relacionada o derivada d’aquest contracte la Societat i el Comissionista se sotmeten als Tribunals de la jurisdicció ordinària de Barcelona amb renúncia expressa de tota altra.

En prova de conformitat firmen aquest contracte per duplicat al lloc i en la data de l’encapçalament.

Notes lingüístiques

1 EN ENDAVANT, o d’ara endavant.

2 MEDIADOR o intermediari, així mateix: mitjancer.

3 ELL, precisió de la persona, amb el pronom com a subjecte, que trobem indispensable.

4 NO PAS, refermant l’adversatiu expressat pel mot però.

5 ACONSEGUEIXI (no incorreguem en el calc «consegueixi»).

6 NECESSARIS. Quan l’adjectiu es refereix a un substantiu masculí i un altre de femení, resta sempre en la forma masculina.

7 SOBRERS, terme genuí, en lloc de «sobrant», també correcte.

8 ACOMPLIR, ací expressant «realitzar». Recordem les notes sobre el verb «complir».

9 TRET QUE, locució conjuntiva (cast.: salvo que); també: fora el cas, llevat que, excepte que, etc.

10 ELS PLANS. Avui s’estén el mot planificació, neologisme recentment acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans juntament amb planificar: format el pla o projecte d’una activitat, o conjunt d’activitats. Així: «Planificar les vendes de l’any».

11 ENSINISTRAR, ensenyar de servir-se amb aptesa d’alguna cosa, o de fer algun treball.

12 LI’N. Dos pronoms. Aquesta és la composició correcta. Moltes vegades, sobretot parlant, es converteix en «n’hi».

13 BESTRETA, pagada per endavant.

41 Compte en participació

A la ciutat de Girona, a ...

Reunits, d’una part, el senyor Carles Soler i Forns, industrial, solter, major d’edat, veí d’aquesta ciutat, amb domicili a la pujada de Sant Feliu, núm. 7, cinquè pis, segona porta.

D’altra part, el senyor Josep Roig i Planes, propietari agrícola, casat, major d’edat, veí de la ciutat de Banyoles, amb domicili al carrer Major, núm. 2, principal.

Ambdós actuen en nom i dret propis, i reconeixent-se plena capacitat legal als efectes del present atorgament, exposen: a) El senyor Soler i Forns posseeix i explota a nom seu l’empresa de fabricació de plàstics 1 denominada «PIàstics Industrials», instal·lada en 2 aquesta ciutat, carrer Ample, núm. 62, baixos.

b) El senyor Soler i Forns, en la necessitat d’assolir el capital que li ha de permetre d’augmentar la productivitat del negoci, ha obtingut del senyor Roig i Planes l’ajuda econòmica requerida, en forma d’un compte en participació.

De comú acord el subjecten als següents

PACTES

Primer. L’objecte d’aquest contracte és la indústria de plàstics, esmentada a l’antecedent a) d’aquest document, amb instal·lacions, maquinària, fons comercial i elements de tota mena i ordre, que en conjunt integren l’empresa de referència i que es relacionen a’ l’inventari adjunt.

Segon. La 4 indústria «Plàstics Industrials» continuarà girant a nom del seu propietari, senyor Soler i Forns, el qual, com fins ara, en 5 portarà la direcció i l’administració, així com també el tràfec referent a compres, operacions bancàries, firma de pressupostos, factures, etc., i en general tant com 6 correspon i pertoca de fer a tot gerent d’una empresa mercantil.

Tercer. El senyor Roig i Planes entrega 7 en aquest acte al senyor Soler i Forns la quantitat de ... pessetes, en diner efectiu, el qual 8, havent-lo compte, l’accepta 9 a la seva satisfacció, servint 10 aquest document de carta de pagament 11 de la quantitat expressada i en concepte d’aportació al negoci objecte del contracte.

L’aportació de l’esmentada quantitat donarà dret al seu aportant a participar 12 en els guanys de l’empresa en la proporció del per cent.

L’aportant no tindrà cap intervenció 13 en la gestió del negoci, i la seva participació resta limitada a la quantitat aportada, que des d’ara ha ingressat al patrimoni privatiu del gestor per a destinar-la exclusivament als objectius que motiven el present atorgament.

El participant és alliberat de tota responsabilitat que es pogués 14 derivar de les relacions del gestor amb els tercers.

Quart. La duració del present compte en participació és fixada pel termini de cinc anys a partir del dia d’avui, termini que es 15 prorrogarà tàcitament, de dos en dos anys, mentre un dels contractants no avisi a 16 l’altre la voluntat de donar-lo per acabat i resolt, manifestada per escrit i amb una anticipació de sis mesos, com a mínim, abans de vèncer el termini establert o el de la pròrroga en curs.

Cinquè. El gestor s’obliga a no admetre cap més compte-participant, si no és amb la prèvia conformitat del senyor Roig, manifestada per escrit.

El compte en participació objecte d’aquest contracte es refereix a totes les operacions de l’empresa, i no a una sola 17 i determinada operació, i en conseqüència el gestor s’obliga a utilitzar l’aportació d’una manera adequada a la naturalesa i finalitat del negoci.

El gestor no podrà transformar, per la seva sola voluntat, l’objecte de l’empresa; tampoc no podrà canviar-la de domicili o d’emplaçament; alienar-la 18, substituir-se per altre empresari, individual o social, ni extreure’n 19 elements per portar-los a altra empresa, encara que fos seva.

Amb més raó, li estarà vedat de 20 posar terme a l’explotació de l’empresa durant la vigència del contracte, llevat que 21 concorrin circumstàncies com, per exemple, la suspensió ordenada per l’Administració pública i la falta 22 absoluta i permanent de rendabilitat de l’empresa.

El gestor tampoc no podrà establir cap altra empresa d’objecte similar, sempre que l’establiment de la nova pugui tenir com a conseqüència la desaparició o disminució de la productivitat 24 de la que motiva aquest contracte.

Sisè. A fi d’any, indispensablement, el gestor comunicarà el balanç al participant, i l’hi 25 tindrà 26 de manifest durant un termini no inferior a quinze dies, amb els antecedents i documents que calguin per a comprovar-lo i judicar de les operacions. El participant podrà exercir aquest dret d’informació personalment o per mandatari i, en tots els casos 27, assistit d’un expert 28 comptable.

Setè. El participant té facultat, així mateix, per a demanar periòdicament notícies sobre la marxa del negoci i per a inspeccionar els magatzems i altres dependències de l’empresa.

Es reserva al participant el dret de veto per a oposar-se a operacions el valor de les quals sobrepassi 29 les ... pessetes. No per això s’entendrà que assumeix, ni parcialment, la gestió empresarial.

Vuitè. Com que el gestor establirà els comptes de l’empresa al final de cada exercici, els mateixos comptes serviran per a fixar els guanys o les pèrdues del negoci.

El participant rebrà trimestralment l’interès fix 30 del ... per cent de la seva aportació.

El gestor, per la direcció de l’empresa, rebrà una retribució fixa, mensual, de ... pessetes.

Independentment, i sens perjudici 31 de les quantitats que hauran rebut pels conceptes ací esmentats, el participant i el gestor, a la fi de l’exercici, participaran en els beneficis que s’obtinguin en la proporció del ... per cent el participant i del ... per cent el gestor.

Novè. En el repartiment de les pèrdues que puguin produir-se32, el participant n’assumirà el ... per cent i en cap cas aquesta contribució no podrà excedir, per al participant, del valor de la seva aportació.

Desè. En les relacions amb tercers, tan sols hi 33 intervindrà el gestor, com a amo únic del negoci. Actuarà sempre en nom propi i, per consegüent, serà ell, únicament, qui adquirirà els drets i les obligacions nascudes de l’exercici del comerç.

El participant no tindrà acció contra els tercers amb els quals haurà contractat el gestor, llevat del cas en què el gestor li hagi fet cessió formal dels seus 34 drets.

El gestor cedirà obligatòriament els seus drets al participant en liquidar les relacions nascudes del compte en participació, per a abonar-li els beneficis o restituir-li la participació.

Onzè. El present contracte de compte en participació s’extingirà per les causes següents:

1ª. Per acord mutu.

2ª. Per l’acabament del termini fixat o d’alguna de les pròrrogues previstes.

3ª. Per conclusió de l’empresa objecte del present contracte.

4ª. Per fallida del gestor.

5ª. Per mort o incapacitat del gestor.

Dotzè. La mort del participant no extingirà el contracte, que subsistirà amb els hereus.

Tretzè. Serà efecte obligat de l’extinció de l’empresa la liquidació del compte en participació, liquidació que serà efectuada pel gestor, el qual acabarà totes les operacions pendents al temps de la dissolució 36.

Fet això, el gestor rendirà compte justificat dels resultats, atri-buint al participant la porció de beneficis o pèrdues que li correspongui.

La restitució està condicionada per l’existència de pèrdues, les quals podran absorbir, en tot o en part, l’aportació del participant.

En definitiva caldrà restituir-li el saldo del compte de liquidació, restitució que, en aquest cas, el participant podrà exigir que li sigui feta en diner efectiu.

Catorzè. En tot moment aquest contracte podrà ser elevat a escriptura pública a petició d’un dels contractants, i seran a càrrec de qui 37 ho demani les despeses de tot ordre que se n’originin.

I, d’acord ambdós contractants amb el contingut d’aquest document, prometen de 39 complir-lo 40 bé i fidelment, tot firmant-lo 41

per duplicat en el lloc i data de l’encapçalament.

Notes lingüístiques

1 PLÀSTICS. Materials plàstics. La divulgació i popularitat adquirida per les resines artificials, que tenen com a característica principal la facilitat de conduir-se com a plàstiques (a determinades temperatures) ha motivat també l’abreujament de llur denominació genèrica; així l’adjectiu de matèries o materials plàstics ha esdevingut el nom comú. Hom diu la indústria dels plàstics, una bossa de plàstic, un plàstic, etc. El mateix fet es dóna en les altres llengües.

2 EN AQUESTA. Davant l’adjectiu demostratiu i els numerals hom prefereix la preposició en, en lloc de a.

3 En les determinacions de lloc, àdhuc referint-se a un text, emprem la preposició a.

4 LA INDÚSTRIA. L’article femení la, no s’elideix davant els mots començats en i i u àtones: la indústria, la humanitat, etc.

5 EN, pronom, referint-se a un complement introduït amb la preposició de. Portarà la direcció del negoci.

6 TANT COM. Totes les feines, treballs, activitats, etc., forma preferible a «tot el que», amb article neutre; comparem les locucions castellanes cuanto corresponda i todo lo que corresponda.

7 ENTREGA. En aquest i altres documents apareix el verb entregar, tan estès, malgrat que no figura al diccionari Fabra, en lloc de lliurar, que mereix moltes preferències.

8 EL QUAL, pronom relatiu, fent de subjecte de l’oració «havent-lo comptat». Preferim el qual, ja que l’antecedent és una persona i es troba ja un poc allunyat.

9 L’ACCEPTA. Cal respectar el pronom el (elidit l’) davant el verb acceptar, que correspon a una oració distinta.

10 SERVINT, gerundi copulatiu, aplicat al subjecte «aquest document»

serveix, en acció simultània a totes les altres a què al·ludeixen la resta dels verbs del paràgraf. Una construcció més típica podria ésser «aquest document servint».

11 CARTA DE PAGAMENT, o rebut. També àpoca, menys usat.

12 PARTICIPAR. Verb intransitiu, amb complement de cosa introduït per la preposició en quan significa tenir, prendre part en alguna cosa, i per la preposició de quan indica tenir quelcom. de comú amb una altra cosa: «Parti-cipava de la seva qualitat», «Participar d’ambdós efectes».

13 INTERVENCIÓ EN. La preposició que correspon al verb intervenir és en, i no a.

14 ES POGUÉS. El pronom se pertany al verb derivar. És de bon gust i de claredat mantenir cada pronom adjunt al verb a què pertany. En alguns casos, però, és admissible, i fins recomanada, l’atracció del pronom com si pertanyés al primer verb. És el que hem fet en l’oració «Es pogués derivar». Els verbs que faciliten la tal atracció són: poder, voler, saber, soler, deure, posar, fer, deixar; els temps d’obligació, amb haver de; els verbs anar i venir seguits de preposició a, i sentir, oir, veure, etc.

15 ES PRORROGARÀ. Forma reflexiva: el contracte es prorrogarà ell mateix. Notem, per contrast, l’abús de la construcció passiva. «Els invitats s’avisaran amb un mes d’anticipació», en lloc de «seran avisats». Es comprèn que no s’avisaran ells mateixos, cadascun o recíprocament.

16 AVISAR A. Verb transitiu, el complement directe del qual és «la voluntat ... », posposat al complement indirecte, que requereix la preposició a: «a l’altra». També podria haver-se construït així. «Avisarà l’altra part de la voluntat», etc.

17 Els dos adjectius es refereixen al substantiu operació. Mancant aquest caldria introduir la preposició de, seguint el verb: «es refereix a totes les operacions de l’empresa, i no a una de sola».

18 ALIENAR. Fer passar a altri la propietat d’una cosa. (Cast. enajenar).

19 EXTREURE’N. Hi cal el pronom en (que en castellà no existiria) significant el lloc: «de l’empresa».

20 ESTARÀ VEDAT DE: un dels verbs, pel sentit, com permetre, prohibir, que demanen la introducció del complement amb la preposició de quan aquest és un infinitiu.

21 LLEVAT QUE, o bé tret que, fora el cas, etc., però no el calc del castellà «a menys que».

22 FALTA, o manca.

23 RENDABILITAT. Neologisme, cast. rentabilidad.

24 PRODUCTIVITAT. Mot modern, per a designar quantitat o volum de treball o benefici, producte. No és als diccionaris. Existeix també producti-bilitat: qualitat de produïble, que es pot produir (Fabra).

25 L’HI. Els complements del verb són dos: tindrà de manifest el balanç (comp. acusatiu) al participant (comp. datiu). Per tant calen dos pronoms: el+li, reduïts a la combinació l’hi.

26 TINDRÀ DE MANIFEST, en lloc de posant-li, com algú escriuria per influència del castellà. La comunicació del balanç i el terme per a verificar-lo no són simultanis i, per tant, no permeten el gerundi.

27 EN TOTS ELS CASOS, en qualsevol cas, o sigui, sempre. Notem que,

«en tot cas», singular, pot tenir un matís dubitatiu.

28 EXPERT, en lloc de perit (no pèrit; castellà: perito).

29 SOBREPASSAR, o sobrepujar (no depassar); és verb transitiu: no hi escau la preposició de.

30 FIX, no fixe; femení, fixa; pl ., fixos, fixes.

31 SENS PERJUDICI. Preval la forma arcaica de la preposició en frases fetes com aquesta. En altres casos hom escriu sense.

32 PRODUIR-SE. Vegeu nota 14.

33 HI INTERVINDRÀ. Construcció pleonàstica molt freqüent.

34 ELS SEUS DRETS; els del gestor (com a únic amo del negoci), encara que puguin passar al participant. No pot dir llurs, com si es tractés d’un dret de tots dos.

35 PER A, preposició final, en relació a «caldrà obligatòriament».

36 DISSOLUCIÓ. Notem aquest mot (com dissoldre, dissolubilitat, dissoluble, dissolut) amb el so s sorda. Sovint són pronunciats dissolució, etc. Recordem també el mot dissolvent (adj., que té el poder de dissoldre).

37 DE QUI; hem emprat el pronom relatiu referent a persona. «A càrrec de qui ho demani», és a dir de qualsevol persona que ho demanés. No pot ésser altra que un dels contractants. Comparem-la amb la construcció «del que ho demani», on queda sobreentès el mot contractant, «a càrrec del contractant que ho demani».

38 SE N’ORIGININ. Que siguin originades pel fet d’elevar a escriptura pública..., frase representada pel pronom n’.

39 PROMETRE DE. Un dels verbs que introdueixen el complement, si és infinitiu, amb la preposició de.

40 COMPLIR. En castellà, cumplir; vol dir executar completament una cosa desitjada, promesa, manada. Pensem també en acomplir, menys usat, que significa executar, portar a terme: l’acompliment d’unes tasques.

41 FIRMANT-LO. Mitjançant la firma, i simultàniament que la posen, fan la promesa de complir el contracte. Això justifica l’ús d’aquest gerundi, reforçat per l’adverbi tot.

42 Concessió de venda en exclusiva

La Garriga, a primer de març de mil nou-cents setanta-quatre.

REUNITS: D’una part, el senyor Lluís Altisent i Reventós, major d’edat, casat, industrial, domiciliat a Granollers, carrer d’Anselm Clavé, núm. 124 (D.N.I. 83.225.634), i d’altra part, el senyor Llorenç Armengol i Sisteré, major d’edat, solter, comerciant, veí de Lleida, carrer d’Enric Granados, núm. 23 (D.N.I. 40.440.021).

Intervenen, el primer com a 1 conseller-delegat de la societat Mobiliari d’Oficina, S.A. (Moficsa), de la Garriga, i el segon en nom i interès propis.

FAN CONSTAR

1. Que Moficsa és l’única empresa autoritzada per a fabricar, a Espanya, mobles metàl·lics i altres elements i instal·lacions d’equipament 2 per a oficines, emparats per la marca del mateix nom, degudament registrada i en plena vigència.

2. Que el senyor Armengol disposa a Lleida, en propietat, d’un local comercial apte per a l’exposició i venda dels articles fabricats per Moficsa, i ha sol·licitat a aquesta firma la concessió, en exclusiva 3, per a les comarques del Segrià, la Plana d’Urgell, l’Urgellet, la Segarra i els dos Pallars.

Ambdues parts han arribat a un acord i el reflecteixen 4 en els següents

PACTES

Primer. Moficsa atorga al senyor Llorenç Armengol i Sisteré la concessió de venda dels articles emparats amb la seva marca a les comarques esmentades a l’antecedent 2 d’aquest document.

Segon. La central d’exposició i venda s’instal·larà al local propietat del concessionari, situat al carrer Major, núm. 57, de Lleida.

Moficsa es compromet a acondicionar i decorar l’establiment en el terme de sis mesos a comptar del dia d’avui. El concessionari contribuirà al cost de les obres amb la quantitat de CINC-CENTES MIL PESSETES, les quals abonarà a Moficsa en cinc terminis de CENT MIL PESSETES

a vèncer a tres 5, sis, nou, dotze i quinze mesos a comptar del dia de la inauguració.

Tercer. L’establiment s’inaugurarà en el terme d’un mes a comptar de l’acabament de les obres. Dins aquest període, Moficsa hi 6 situarà tots els elements del seu catàleg, en consignació, en quantitat suficient per a assegurar l’exposició i les vendes previsibles.

Quart. El concessionari s’obliga a no vendre al seu establiment altres articles que els de Moficsa, Podrà establir les xarxes 7 de venda a les comarques que li han estat assignades.

Cinquè. Tant com 8 durarà el present contracte, i encara per dos anys més 9, el concessionari s’obliga a no concertar cap acord similar amb altres fabricants, majoristes o revenedors d’articles de mobiliari i instal·lacions d’oficina,

Sisè. El concessionari accepta de ple el sistema comercial establert per Moficsa i s’obliga a seguir 10 les condicions de venda de l’esmentada societat, la qual 11 fixarà els preus als catàlegs de cada temporada.

Setè. Moficsa, en qualsevol moment i mitjançant persona autoritzada, podrà realitzar les inspeccions i controls per a assegurar-se del compliment dels presents pactes.

Si bé Moficsa no té cap participació en el negoci del concessionari, és 12 autoritzada per a enviar-hi els seus tècnics, quan ho consi-deri oportú, a l’objecte d’instruir el personal venedor sobre els sistemes comercials i de propaganda.

Vuitè. El concessionari es compromet a conservar i modernitzar regularment les instal·lacions d’acord amb Moficsa a fi que 13 l’establiment es mantingui amb el màxim de 14 prestigi.

Novè. Abans de començar a vendre, el concessionari o un representant seu hauran de fer una estada de quatre setmanes a l’establiment que designi Moficsa per a familiaritzar-se amb els diversos articles i procediments de venda.

Desè. Per a respondre de la gestió i de l’estoc 15 consignat, el concessionari, en el terme d’un mes, constituirà a favor de Moficsa una garantia per valor d’UN MILIÓ I MIG DE PESSETES, en aval bancari o en hipoteca sobre el mateix establiment.

La garantia serà cancel·lada tres mesos després de finalitzat el contracte.

Onzè. Moficsa s’obliga a efectuar el subministrament 16 i la reposició dels articles compresos al catàleg en els terminis més breus possibles, i decidirà la quantitat, assortiment, varietat, qualitats, etc., de les mercaderies a enviar en concepte de dipòsit per a la venda.

Dotzè. Mentre estigui vigent aquest contracte, Moficsa no crearà ni concedirà dins el territori del concessionari cap altre punt de venda 17 dels articles de la seva especialitat, ni vendrà a cap majorista de les esmentades comarques. Això no obstant 18, podrà vendre a clients particulars sota comanda 19 directa.

Tretzè. La venda d’articles a comunitats, associacions, coopera-tives i similars del territori podrà ésser objecte de condicions especials. En aquests casos l’operació serà feta directament per la casa central i el concessionari en 20 percebrà la comissió’, acordada cas per cas 21.

Catorzè. La marca Moficsa haurà de figurar ben destacada a la façana del local i a tots els impresos comercials.

Serà a compte 22 de Moficsa la publicitat de la marca. Si el concessionari estimava 23 convenient de realitzar campanyes o anuncis su-plementaris, haurà d’obtenir l’aprovació expressa i escrita de Moficsa, però el cost anirà a càrrec d’ell 24.

Moficsa proveirà gratuïtament el concessionari dels embalatges i catàlegs publicitaris.

Quinzè. Les mercaderies subministrades per Moficsa tindran qualitat de dipòsit. El concessionari s’obliga a conservar-les en perfecte estat, amb les etiquetes, marques i distintius originaris.

L’esmentat estoc serà reconstituït o modificat segons les necessitats de venda. Moficsa podrà determinar els articles que hagin de ser retornats 25 a la casa central.

Setzè. Ambdues parts portaran una comptabilitat en naturalesa i valor de les mercaderies consignades a l’establiment del concessionari, segons els principis d’inventari permanent.

L’inventari general es farà una vegada l’any 26 i en qualsevol moment que ho decideixi Moficsa.

Constatada una diferència a l’inventari, el concessionari disposarà d’un mes per a justificar-la. Si no ho fa, se li carregarà l’import que representi, prèvia deducció del descompte a que es refereix el pacte 18è.

Dissetè. A mesura que es vagin produint les vendes, el concessionari serà deutor en ferm dels articles venuts. Cada dilluns haurà de trametre a Moficsa el detall de les operacions realitzades durant la setmana anterior, amb la liquidació del seu import net, ingressat el mateix dia al compte corrent de Moficsa, obert al Banc Mercantil de Lleida. A l’efecte, adjuntarà còpia del justificant lliurat pel banc.

Divuitè. El concessionari tindrà dret a una comissió del VINT-I-CINC PER CENT sobre els preus de venda al públic. Al full 27 resum setmanal, s’hi 28 detallaran, en primer terme, els imports bruts de les vendes i, a continuació, els abonaments per devolucions del concessionari, acceptades. La diferència, deduït el descompte ja esmentat, serà la quantitat a ingressar.

Dinovè. Els casos de vendes a terminis es formalitzaran mitjan-

çant contracte oficial, que s’inscriurà al Registre. Moficsa conservarà el domini de les mercaderies i el concessionari haurà d’ingressar al compte bancari l’import de les lletres, deducció feta de la comissió, una vegada hagin estat abonades.

Vintè. Són a càrrec del concessionari totes les despeses generals de l’establiment, personal, assegurances, arbitris, recepció, magatzematge, exposició, venda i distribució de les mercaderies, etc.

Són a càrrec de Moficsa: a) les despeses de publicitat, els catàlegs i els embalatges; b) el transport de les mercaderies fins a l’establiment del concessionari i llur devolució; c) l’assegurança de les mercaderies en consignació.

Vint-i-unè. El present contracte tindrà una durada de sis anys a comptar de la data de la inauguració de l’establiment. Es prorrogarà tàcitament per períodes biennals si cap de les parts no manifesta a l’altra, per conducte notarial, la decisió de donar-lo per acabat, amb una antelació de sis mesos, almenys, al venciment del període inicial o de la pròrroga en curs.

Dins el mes següent al venciment, el concessionari haurà de tornar 28 els articles no venuts que tingui en dipòsit i liquidar definitivament les operacions.

Vint-i-dosè. Malgrat l’estipulació del pacte anterior, el contracte es podrà donar per resolt, a voluntat de qualsevol de les parts, en els casos següents: a) suspensió de pagaments o fallida del concessionari o de Moficsa; b) incompliment dels presents pactes. En aquest cas la part culpable respondrà de danys i perjudicis.

Vint-i-tresè. Tots els conflictes que puguin sorgir entre les parts relatius a la interpretació o execució del present contracte, seran sotmesos a arbitratge d’equitat d’un sol àrbitre lletrat. A aquest fi, i ja des d’ara, els reunits designen la persona que en el moment de produir-se el litigi ocupi el càrrec de Degà del Col·legi d’Advocats de Granollers.

En prova de conformitat signen aquest conveni en dos exemplars.

Notes lingüístiques

1 COM A. En qualitat de. Remarquem la necessitat de la a (que en castellà no apareix), sense la qual seria un terme comparatiu, ací mancat de sentit.

2 EQUIPAMENT, l’acció d’ equipar, i els objectes que componen l’equip.

3 EXCLUSIVA. Notem la pronunciació amb s sonora.

4 REFLECTEIXEN. No pas «reflexen».

5 A TRES MESOS: No és prou bona la forma amb contracció de l’article «als tres mesos», etc.

6 HI. Remarquem l’ús encertat d’aquest pronom, en lloc de dir: «situarà a l’establiment», o pitjor, situarà «en ell».

7 XARXES. Trad. del cast. red, fr. réseau, accepció figurada que no consta al diccionari català, i que és molt estesa en el vocabulari comercial. En un text de fi del segle passat trobem el mateix sentit expressat pel mot malla. «Volien crear una malla d’observatoris».

8 TANT COM. Locució adverbial, equivalent a «mentre».

9 I ENCARA. Notem la bona construcció: el mot encara es refereix a la durada, equivalent a «a més d’això».

10 SEGUIR. Atenir-se, subjectat-se (Ací no es pot prendre com a sinò-

nim de continuar, i é s correcte).

11 LA QUAL, pronom relatiu. També valdria el simple «que fixarà», etc.

Hom prefereix el relatiu compost per l’èmfasi, mantenint el gènere femení de l’antecedent.

12 ÉS AUTORITZADA. Forma impersonal, preferible a «queda (o resta) autoritzada».

13 A FI QUE. Sense la preposició de. Compareu amb el castellà a fin de que.

14 MÀXIM. Els adjectius quantitatius (llevat de força, massa i que) permeten d’ajuntar-se al substantiu mitjançant de preposició de.

15 ESTOC. És al diccionari Fabra en aquest sentit. No cal escriure «stock».

16 SUBMINISTRAMENT. No pas «subministre».

17 PUNT DE VENDA: Terme usual, ara, en el llenguatge comercial, referit el mot punt, per extensió, a la situació geogràfica. Val com a substitutiu de botiga, magatzem, concessió, establiment, etc., per donar-hi un abast absolut.

18 AIXÒ NO OBSTANT. O NO OBSTANT AIXÒ, en lloc de «no obstant». Ací podria ésser substituït per tanmateix, o, més complex, per la frase concessiva: «Podrà, però, vendre ... » Ho preferim tal com apareix al text.

19 COMANDA. Tradueix el castellà pedido, amb aquesta accepció especial que li reconeix el diccionari. Ací podria ésser també petició o demanda directa.

20 EN. Notem l’ús d’aquest pronom que evita la construcció falsa com

«la comissió de la mateixa».

21 CAS PER CAS. Preferible a «en cada cas».

22 A COMPTE. Per càrrec, per compte, preferible a «serà de compte».

23 ESTIMAVA. Preferència per la forma d’indicatiu (en lloc de la subjuntiva: «estimés»).

24 D’ELL. Emprem el pronom ell perquè es refereix concretament a una persona, i presenta avantatge sobre la forma «a càrrec seu», que resultaria aplicable a les dues parts (el concessionari i l’autoritzant).

25 RETORNAR, o tornar. Ací en el sentit de desfer l’operació iniciada amb la devolució dels objectes. Vegeu més avall la nota 29 , sobre tornar.

26 L’ANY. Notem la construcció: «una vegada l’any», com «tres cops la setmana», etc., sense la preposició a, que algú hi posa per vici.

27 FULL, de paper: masculí. Castellà hoja. Però, femení, «les fulles dels arbres».

28 S’HI DETALLARAN. El pronom es refereix al «full setmanal» amb un evident pleonasme. Hom el podria substituir per una forma passiva: «es detallaran», «vindran detallades», etc.

29 TORNAR. En aquest lloc té el sentit de restituir alguna cosa de què disposàvem en préstec o dipòsit. Vegeu més amunt la nota 25 sobre retornar.

43 Venda d’accions

A la ciutat de Barcelona, nou de gener de mil nou-cents setanta.

REUNITS: D’una part Lluís Marfany i Rocamora, major d’edat, casat, industrial, veí d’aquesta ciutat, amb domicili al carrer de ... i d’altra part, Antoni Lluc i Andreu, major d’edat, casat, advocat, veí de Barcelona, amb domicili al carrer de .... Benet Artís i Arús ..., i Ramon Satorra i Pineda ...

ACTUEN:

El primer per ell mateix i com a mandatari de la senyora Roser Tapiola i Cullera, major d’edat, vídua i veïna de Llinars, amb domicili a la plaça .... en ús del poder autoritzat pel notari d’aquesta ciutat senyor ... el dia .... del qual assegura la plena vigència.

El segon ho fa 1 en representació de la societat Catalana d’Inversions, S.A., amb domicili a Barcelona, carrer del Berguedà, 530; constituïda per escriptura atorgada davant el notari de Girona, senyor

... el dia ... i inscrita al Registre Mercantil de la província de Barcelona, foli 54.133, tom 1015, llibre 254 de la secció 2ª. de Societats, foli 30, inscripció L’ Ha estat facultat expressament per a aquest acte per acord de la Junta General d’accionistes celebrada el dia ... amb caràcter d’universal.

Els senyors Artís i Satorra intervenen en nom i dret propis.

I de lliure voluntat, tal com respectivament actuen, DIUEN:

1. Que la senyora Roser Tapiola i Cullera i el senyor Lluís Marfany i Rocamora són propietaris, respectivament, de 250 accions, núms. 1 al 250, i de 250 accions, núms. 251 al 500, de la 16 societat Finques de l’Empordà, S.A., que fou constituïda per escriptura autoritzada pel Notari de Barcelona ..., domiciliada en aquesta ciutat, carrer .... i inscrita al Registre Mercantil de la mateixa província, foli

... El capital social és de CINC-CENTES MIL PESSETES, dividit en cinc-centes accions de mil pessetes nominals cada una. El senyor Marfany i la senyora Tapiola són, doncs 2, titulars de la totalitat de les accions de la Societat.

2. La societat Catalana d’Inversions, S.A. i els senyors Artís i Satorra estan interessats a 3 comprar la totalitat de les accions de Finques de l’Empordà, S.A.

3. Posades d’acord les dues parts, formalitzen aquest contracte amb subjecció’ als següents

PACTES

Primer. La senyora Roser Tapiola i Cullera i el senyor Lluís Marfany i Rocamora venen la totalitat de les accions de Finques de l’Empordà, S.A., detallades al núm.. 1 d’aquest contracte, a la societat Catalana d’Inversions i als senyors Benet Artís i Arús i Ramon Satorra i Pineda que les compren segons la distribució’ que segueix Catalana d’Inversions: 250 accions, núms. 1/250; Sr. Artís 200 accions, núms. 251/450;

Sr. Satorra, 50 accions, núms. 451/500.

Per formalitzar l’operació els venedors signen i entreguen 4 els corresponents «Vendís» 5 i els resguards provisionals de les accions venudes, atès que 6 la societat no ha lliurat 7 encara els títols definitius.

Segon. El preu d’aquesta compravenda és de DOS MILIONS DE

PESSETES: és a dir, al tipus del quatre-cents per cent (400 %) del valor nominal de les accions.

El preu assenyalat 8 serà satisfet proporcionalment pels compradors de la següent manera:

a) la meitat, o sigui UN MILIÓ DE PESSETES, és rebuda 9 pels venedors, en aquest acte, en tres talons barrats i nominatius lliurats contra el Banc ... i degudament registres i conformes per aquest; b) l’altra meitat, UN MILIÓ DE PESSETES, els compradors la faran efectiva als venedors el dia trenta de juny vinent.

Per al pagament d’aquesta quantitat els compradors entreguen als venedors, en aquest acte, dues lletres de canvi per CINC-CENTES

MIL PESSETES cada una, de la classe ... núms. ... amb venciment 30 de juny de 1970, acceptades per ells i avalades pel Banc ...

Estableixen expressament que la quantitat ajornada 10 no produirà interessos.

Tercer. El senyor Marfany, tal com actua i, a més, com a Administrador únic es responsabilitza de la situació’ de la societat que es reflecteix 11 al balanç tancat avui i que s’acompanya a aquest document, signat també per la senyora Roser Tapiola.

Així mateix la part venedora, sota la seva responsabilitat, declara: a) Que tret dels que resulten del dit Balanç, Finques de l’Empordà, S.A., no té altres compromisos de cap ordre i que, per tant, no existeixen lletres de canvi lliurades, endossades, acceptades, avalades ni intervingudes per la Societat; ni garanties, avals, préstecs, crèdits, fiançaments 12 ni contractes o actes de cap mena, dels quals resultin obligacions per a la Societat envers qualsevol persona o corporació, ni envers 13 l’Administració pública.

b) Que la situació d’ordre laboral és la que s’exposa al quadre, també signat pels venedors, que s’acompanya com a segon annex d’aquest contracte, on són relacionats tots els treballadors de la societat amb les categories, sous, edat i antiguitat.

c) Que no han estat nomenats altres gestors, administradors ni apoderats de la Societat que els que consten inscrits al Registre Mercantil.

d) Que la situació dels crèdits de la Societat contra terceres persones i llur qualificació és la que apareix al resum, signat pels declarants, que s’acompanya com a annex tercer.

e) Que la Societat esta al corrent en el pagament dels tributs i exaccions de tota mena que li correspon de satisfer.

f) Que la Societat té tots els béns i activitats legalitzats per l’Administració pública i, per tant, disposa dels permisos, autoritzacions, llicències i altres requisits necessaris.

Els declarants responen personalment de tot el que ha estat ex-posat i qualsevol inexactitud els obligarà a pagar els danys i perjudicis que puguin derivar-ne 14, així com qualsevol quantitat deguda per la Societat i que no consti a la situació de crèdits.

Quart. El senyor Marfany, administrador de Finques de l’Empordà, S.A., lliura als compradors, en aquest acte, tota la documentació de la Societat: llibres de comerç, escriptures, contractes, permisos, autoritzacions, llicències, etc., segons la relació que s’acompanya, signada pels venedors, en nom dels quals el senyor Marfany manifesta que és completa.

Cinquè. Els compradors també reben del senyor Marfany, en aquest acte, el saldo de caixa de Finques de l’Empordà, S.A., que figura al Balanç.

Sisè. En aquest mateix acte, els compradors, com a titulars de la totalitat de les accions de Finques de l’Empordà, S.A., constituïts en Junta General i Universal d’Accionistes, prenen per unanimitat els següents acords:

1. Aprovar la gestió social portada a terme, fins al 15 dia d’avui, per l’administrador de la Societat senyor Lluís Marfany i Rocamora i acceptar-li la renúncia del càrrec.

2. Nomenar nou administrador de la Societat el 16 senyor Antoni Lluc i Andreu, per un terme de cinc anys a comptar d’avui, amb totes les facultats que els Estatuts determinen.

El senyor Lluc accepta el càrrec i manifesta que no l’afecten cap de les prohibicions ni incompatibilitats legals, especialment les del Decret-Llei de 13 de maig de 1955.

3. Traslladar el domicili social a Barcelona, Passeig de Gràcia, núm. 489, amb la corresponent modificació de l’article tercer dels Estatuts.

Setè. Les despeses, impostos, arbitris i exaccions de tota mena que produeixi aquest contracte i els actes que hi 17 són continguts o previstos seran exclusivament a càrrec dels compradors.

Vuitè. Per a qualsevol controvèrsia, els contractants es subjecten a la jurisdicció i competència dels Jutjats i Tribunals de la ciutat de Barcelona, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur o jurisdicció.

I, d’acord amb el contingut d’aquest document, els contractants el signen per duplicat al lloc i en la data de l’encapçalament.

Notes lingüístiques

1 HO FA. Actuar, representat pel pronom neutre ho.

2 DONCS, conjunció, ací en un ús recte, remarcant que la clàusula en què es troba, és la conclusió de l’exposició que la precedeix.

3 INTERESSATS A: davant l’infinitiu, comprar, escau la preposició a, i no pas en, com seria en castellà. Podríem haver dit també «tenen interès per comprar», o «desitgen comprar», o sense l’infinitiu; «s’interessen per la compra».

4 ENTREGUEN, o lliuren, en aquest cas donar o posar a les mans d’un altre la cosa de què es tracta.

5 VENDÍ, mot castellà amb què correntment es designen els certificats de valors. La traducció literal catalana seria «Vengui», com apareix al Vocabulari Jurídic Català. Notem l’arcaisme de la forma verbal, la inconveniència de convertir-la en substantiu, i veiem la dificultat d’introduir un altre nom per a un document que manté una forma oficial, en l’administració espanyola, amb el títol que l’encapçala. Malgrat tot recomanaríem de designar-lo, en català, mitjançant una denominació’ pròpia, com «Certificat, o certificació, de venda», que és prou clara i no repugna a cap dels dos idiomes.

6 ATÈS QUE, locució conjuntiva (recordem que no seria bo, el calc del castellà «posat que»).

7 LLIURAR, ací en sentit d’ emetre.

8 ASSENYALAT: el preu fixat, i, també, mencionat al contracte (no «senyalat»).

9 REBUDA: es refereix concretament a la meitat del preu. L’import ve expressat en un incís explicatiu de l’expressió principal. Vegeu-ho en l’exemple invertit: « Un milió de pessetes, o sigui la meitat, el reben els venedors ... » Igualment s’esdevé a la clàusula següent.

10 AJORNADA, o diferida (però no «aplaçada»).

11 ES REFLECTEIX, no pas «es reflexa».

12 FIANÇAMENT. L’obligació contreta per algú de pagar en lloc d’un altre, si aquest no compleix l’obligació inicial. Notem en castellà afianzamiento.

13 ENVERS, preposició, per a indicar allò que concerneix, que mira a algú. (La trobem molt adequada per a frases, com la d’aquest contracte, que en castellà apareixen amb les preposicions frente o ante).

14 DERIVAR-NE: el pronom es refereix a «la inexactitud», com a complement del verb derivar, a introduir amb la preposició de. Ho remarquem com una de les maneres d’evitar el calc de formes castellanes.

15 FINS AL. Indica el terme d’una acció (castellà hasta). Vegeu també la nota 17 al document 1.

16 EL SENYOR. Fa de complement directe del verb nomenar: per tant, en català, no requereix la preposició a, ni quan sigui davant el nom d’una persona.

17 HI, pronom adverbial, com a designació de lloc. El contracte on són continguts uns acords i actes, etc. Cal defugir les construccions vicioses com

«els actes en ell continguts», etc.

I I I

C O N T R A C T E S

H)

Diversos

44 Avinença i concòrdia en matèria d’aigües *

A la vila de Mont-roig del Camp, el dia ... i per tal de 1 formalitzar l’avinença 2 a què 3 han arribat, es reuneixen: CONTRACTANTS

D’una part, el senyor Josep Pasqual i Aragonès com a president de la Comunitat de Regants 4 de la Mina del Barranc de l’Horta d’aquesta vila, en ús de la confiança unànime 5 atorgada en 6 la reunió plenària tinguda ahir i en la qual foren presos els acords que consten a les certificacions de l’acta de la dita reunió, lliurades pel secretari a fi que en sigui unida una a cadascun dels tres exemplars d’aquest document;

d’altra part, els senyors Francesc Punyet i Gombau, Francesc Punyet i Roca i Maria Punyet i Juncosa, copropietaris dels molins fariners situats en aquest terme municipal, al paratge anomenat la Volta; i

d’una altra part 7, els senyors Joan Nolla i Gombau i Frederic Santpons i Elies, propietaris i veïns d’aquesta vila, com els anteriors.

Tots els reunits es coneixen prou, raó per la qual els consta la recíproca capacitat contractual, tant dels qui 8 actuen directament com del qui representa la Comunitat de Regants.

* Per a la redacció d’aquest document n’hem seguit, molt de prop, un de datat el 1772, trobat en un lligall procedent de Mont-roig (Camp de Tarragona). Subratllem la validesa actual de termes com concòrdia, avinença, capítols, ordinacions i àpoca, sinònims d’estipulació, conciliació, pactes, reglament i rebut o carta de pagament. Llur exactitud semàntica i la constant utilització en documents jurídics catalans anteriors a la unificació legislativa del segle XIX fa recomanable de posar-los novament en ús per enriquir la terminologia contractual. A les notes del final en farem un particular comentari, així com de les expressions genuïnes que hem respecte.

ANTECEDENTS

Com a 9 antecedents de l’avinença fan constat:

A) Que entre la Comunitat de Regants i els senyors Nolla i Santpons se segueix un plet al Jutjat de Primera Instància de Reus sobre propietat de l’aigua de la mina que neix a la finca coneguda per Mas Vidiella,

B) Que l’aigua de la mina és l’objectiu de la Comunitat de Regants, la qual es regeix pel contracte de societat civil que autoritzà el notari d’aquesta vila senyor Ramon Reventós i Munter el dia 12 de febrer de 1909, si bé les normes pràctiques de distribució entre les finques beneficiàries consten a les antigues Ordinacions 10 i Llibre de Repartiment que es conserva a l’Ajuntament.

C) Que entre la Comunitat i els propietaris dels molins fariners, dels quals són successors els senyors Punyet, subsisteix una avinença, també molt antiga, confirmada mitjançant escriptura de la mateixa data i davant el notari esmentats 11 a l’apartat precedent, que regula l’aprofitament de l’aigua de la Mina del Barranc de l’Horta o sigui la que neix a la finca Mas Vidiella.

D) Atesa 12 la possibilitat d’acréixer 13 el rendiment de la mina, aprofundint-la, seguint el projecte tècnic encomanat 14 conjuntament per la Comunitat i els senyors Punyet, les dues parts han establert l’acord de realitzar els treballs d’ampliació, a condició que la Comunitat resolgui 15 les diferències amb els senyors Nolla i Santpons.

Els diversos aspectes que s’apunten 16 als antecedents que deixen consignes són tema de l’avinença que els contractants formalitzen en els capítols 17 de la present

CONCÒRDIA

TERMES DE L’AVINENÇA

Primer. La Comunitat de Regants de la Mina del Barranc de l’Horta i els senyors Joan Nolla i Gombau i Frederic Santpons i Elies transigeixen el plet en tràmit al jutjat de Reus a base de la renúncia per part d’aquests a l’acció promoguda, com també a qualsevol pre-tensió dominical o de participació en l’aigua de la mina, a canvi d’una indemnització fixada en cinc- centes mil pessetes, a càrrec de la Comunitat que, en aquest acte, en 19 paga un acompte de cent mil pessetes a cada un. Les tres-centes mil pessetes que manquen, la Comunitat els les 20 pagarà, també per meitats de cinquanta mil pessetes, en tres termes 21 de cent mil, el primer la vigília del proper 22 Nadal, el segon el dia de Sant Joan de l’any vinent 23 i el tercer la vigília 24 de l’altre Nadal.

Els senyors Nolla i Santpons firmen àpoca 25 de les dues-centes mil pessetes rebudes ara.

Segon. Les taxes 26 judicials pendents les atendran, la Comunitat i els Senyors Nolla i Santpons, a raó de dues quartes parts la primera i una quarta part cada un d’aquests;. en canvi, pel que fa als honoraris d’advocat i drets de procurador, cada part pagarà els dels seus.

Tercer. Abans d’una setmana serà presentat l’escrit de desisti-ment, que ambdues parts s’obliguen a ratificar, com també s’obliguen a fer tant com 27 calgui per a aconseguir l’arxiu definitiu de les actuacions judicials. Cas de convenir a la Comunitat que consti en document públic la renúncia de drets dels senyor Nolla i Santpons, aquests es comprometen a complaure- la, però la Comunitat n’haurà 28 d’atendre la totalitat de les despeses i impostos.

Quart. Els senyors Francesc Punyet i Gombau, Francesc Punyet i Roca i la senyora Maria Punyet i Juncosa garanteixen solidàriament l’obligació de la Comunitat a pagar als senyors Nolla i Santpons els termes ajornats.

Cinquè. Entre la Comunitat i els senyors Punyet és concordat de realitzar l’aprofundiment de la mina fins més enllà de la Font Ca-lenta. Els senyors Punyet pagaran les obres, les quals es faran cenyint-se al projecte de l’enginyer senyor Tuscafresa, que les parts coneixen, i en signen dues còpies a fi que es conservin com a annexos 29 als respectius exemplars d’aquesta concòrdia.

Sisè. L’ampliació de la mina ha de quedar enllestida abans de Nadal. Tan bon punt s’hagin acabat els treballs, els senyors Punyet podran disposar directament de l’aigua a l’únic objecte de fer anar els molins, i no pas 30 per a regar, ja que després hauran d’aconduir-la 31

directament a la sèquia 32 per tal que se’n gaudeixi 33 la Comunitat.

Setè. La Comunitat farà, pel seu compte, els treballs necessaris per a reorganitzar el sistema de reg respectant el dret reconegut als amos dels molins fariners en el capítol precedent. En conseqüència, el sistema actual que capta 34 l’aigua de la bocamina 35 serà substituït per un altre que la prendrà de la sèquia de sortida dels molins.

Vuitè. A títol de compensació de les despeses del canvi de sistema, els senyors Punyet, solidàriament, indemnitzaran la Comunitat amb TRES-CENTES MIL PESSETES i les pagaran amb el mateix fraccionament establert al pacte primer, però cinc dies després de vèncer cada un d’aquells termes. Cas que la Comunitat no justifiqui llavors 36 haver pagat als senyors Joan Nolla i Frederic Santpons el terme corresponent, els senyors Punyet atendran l’obligació d’aquella en compliment de la garantia convinguda al capítol quart.

Novè. Tan sols en cas de cessió de tanda 37 per acord directe entre els senyors Punyet i algun dels regants membres de la Comunitat, fet avinent al president amb una setmana d’avançada, com a mínimum, els dits senyors, o un d’ells, podran tancar la sortida a la sèquia i emprar 38 l’aigua per a regar o omplir la bassa 39 que hi ha a la finca dels Molins.

Desè. Aquesta concòrdia modifica en part l’avinença i escriptura de què s’ha parlat a l’antecedent C) que regulen les relacions entre la Comunitat i els propietaris dels molins fariners, raó per la qual les dues parts s’obliguen a atorgar nova escriptura que respongui als presents capítols tan bon punt guanyin vigència, això és, un cop feta l’ampliació de la mina del Barranc de l’Horta o vençut que sigui el termini 40 previst. Les despeses de l’escriptura seran a mitges entre les dues parts; però en el darrer supòsit, o sigui, si les obres a càrrec dels senyors Punyet sobrepassen 41 el temps convingut, totes les despeses de l’escriptura les hauran de pagar ells.

Plenament conformes les parts en els pactes de la present concòrdia, en firmen els tres exemplars al marge de cada pàgina i al peu del text restant, escrit en aquesta.

1 PER TAL DE. A fi de.

2 AVINENÇA. Acció d’avenir-se, acord. El diccionari Fabra consigna els exemples «fer una avinença» i «posar-se en avinença», posar-se d’acord. Així mateix el verb avinençar-se: «no ens vam poder avinençar amb el barquer», amb un sentit més d’acord o de pacte que avenir-se.

3 QUÈ. Pronom relatiu, tècnic quan va precedit de preposició. Es refereix a l’avinença. No és lícita una frase com «a la que han arribat».

4 REGANTS. Els qui reguen, i més específicament, els qui tenen dret a regar d’una aigua determinada.

5 UNÀNIME ( no «unànim»). Dit de les persones que convenen en un mateix parer. «Acord unànime». Adv. Unànimement; per unanimitat.

6 EN, preposició. Més que determinació de lloc (cas que preferiria la prep. a) indica un temps o circumstància, com dins, o durant la reunió.

7 D’UNA ALTRA PART, amb la preposició i l’article. Així indiquem que les parts són tres.

8 ELS QUI, pronom relatiu, fent de subjecte de l’oració en què es troba, i al·ludint a persones no determinades per cap altre mot. Es repeteix a la frase següent: «els qui representin ... » Notem que la introducció d’un substantiu, que fos el subjecte, modificaria l’oració de relatiu, la qual esdevindria una frase adjectiva, i per tant duria el pronom que. Per exemple: «tant dels senyors que actuen directament com del (senyor) que representa la Comunitat».

10 ORDINACIONS, f. plural. Conjunt de regles, disposicions, etc., estatuïdes per al funcionament, bona marxa, etc., d’una institució, comunitat, etc.

(Fabra). Hom podria reintroduir-lo en molts casos, en lloc de reglament, m., definit com a «conjunt de regles i disposicions a seguir o complir en l’execució d’una llei, per al règim d’una societat, dependència, etc. (Fabra). El diccionari Alcover-Moll remet a ordenacions.

11 ESMENTATS, l’escriptura i el notari. L’adjectiu plural, aplicat als dos termes, en masculí, perquè un dels dos pertany a aquest gènere.

12 ATENDRE, en funció transitiva; tenir en compte, en consideració, alguna cosa. D’on deriven les locucions conjuntives atès que i atenent que, ben recomanables.

13 ACRÉIXER, fer augmentar.

14 ENCOMANAR, confiar a algú de fer alguna cosa. Encarregar.

15 RESOLGUI. Desfer la dificultat, donar solució o acabament a un problema o qüestió. Preferible a solucionar, amb el mateix sentit.

16 S’APUNTEN. Que han estat apuntats, anotats o inscrits.

17 CAPÍTOLS, en plural. L’articulat d’una estipulació, etc., i la mateixa estipulació, relació, etc. Com «capítols matrimonials», «fer capítols».

18 CONCÒRDIA. Acord per estipulació o convinença (Fabra). Pot ésser equivalent de convinença (fet de concloure un acord amb algú sobre un fet determinat; el mateix acord conclòs, pacte) i de conveni.

19 EN, pronom, referent a la indemnització. No apareix en castellà. «Paga un acompte de la indemnització».

20 ELS LES, els dos pronoms per als dos complements: la Comunitat pagarà les pessetes que manquen (comp. directe: pron. les) als indemnitzats (c.

indirecte, els). No incorreguem en la construcció viciosa «els hi».

21 TERMES. Fi d’un espai a recórrer, d’un període de temps en què quelcom fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, uns interessos, etc. També la suma que s’ha de pagar en escaure un terme. Avui preval el mot termini, que figura al Fabra com a secundari, limitat al «terme o temps assenyalat per a alguna cosa».

22 PROPER, pròxim.

23 VINENT. Que segueixen immediatament l’any que som. (Ací no cal dir propvinent). Els mots proper i vinent ens han permès d’evitar el mot prò-

xim, tant en aquesta observació com a l’anterior, tot donant varietat i precisió al text.

24 Tenint en compte la procedència d’aquest contracte, hem respectat la designació tradicional dels dies, segons les festivitats que s’hi escauen, en lloc de consignar-ne les dates.

25 ÀPOCA. Document en què el creditor confessa haver rebut del deutor la quantitat que li devia. Mot avui poc usat, substituït per carta de pagament o rebut.

26 TAXES (singular taxa). Import d’un dret a percebre, o d’un servei, fixat per l’autoritat. (Cast. tasa.)

27 TANT COM, preferible a «tot el que calgui».

28 N’HAURÀ. Amb el pronom (en) que representa un complement verbal introduït amb la preposició de. «La comunitat haurà d’atendre la totalitat de les despeses d’això que demana.» (és a dir: del document públic de renúncia de drets).

29 ANNEX, adj. emprat sovint com a substantiu masculí, Una peça annexa (adj.) esdevé un annex, subst. (mai «annexe»). El plural del substantiu és annexos, L’adjectiu té les formes annex, annexa, annexos, annexes.

30 PAS. La partícula reforça la negació, fent-la prohibitiva.

31 ACONDUIR. Disposar convenientment les coses perquè arribin bé.

Compareu amb conduir: menar, adreçar, dirigir algú o alguna cosa cap a un lloc determinat. Per extensió, Fabra posa l’exemple «un rec que condueix l’aigua a l’hort».

32 SÈQUIA. Canal d’irrigació. (Cast. acequia.)

33 GAUDIR. En la forma pronominal, com en aquest text, «treure profit d’alguna cosa d’altri». En l’accepció més corrent és un verb intransitiu, i vol dit posseir una cosa de la qual traiem un profit o avantatge. «Gaudeix d’una bona salut. Gaudir de crèdit. Ell gaudeix d’una gran fortuna».

34 CAPTAR, exactament, copsar el filó líquid d’una deu allà on emer-geix.

35 BOCAMINA. L’entrada a la mina. El mot, que ens sembla prou correcte, no és a cap dels diccionaris catalans actuals que en registren de molt semblants, com bocamàniga. El conservem segons el document antic que ens serveix de base.

36 LLAVORS, aleshores, en el moment que venceran els termes convinguts.

37 TANDA. Mot molt genuí, que significa el moment en què cadascun dels participants té dret a exercitar- lo, alternant. «Li arriba la tanda». (Castellà turno o vez..)

38 EMPRAR. Fer servir, utilitzar.

39 BASSA. Una excavació o sot, petit o gros, que s’omple d’aigua; en especial el que recull l’aigua de la pluja, que serveix d’abeurador, de safareig, etc. La bassa d’un molí: el dipòsit on s’atura i es diposita l’aigua d’un corrent destinada a fer anar el molí. És un terme molt usat al camp de Tarragona, d’on procedeix aquest contracte, per a designar un dipòsit d’aigua descobert, que serveix per a safareig, assolament, regadiu, etc.

40 TERMINI. Vegeu la nota 21. Ací indica el transcurs del «terme», i no el seu venciment, com en els casos anteriors, on hem emprat el mot terme.

41 SOBREPASSEN: són superiors a la durada prevista.

45 Concessió per a instal·lar anuncis

A la ciutat de Barcelona, el dos de gener de mil nou-cents setanta-quatre.

REUNITS: d’una part el senyor Ramon Piferrer i Molina, major d’edat, veí d’aquesta ciutat, amb domicili al carrer de Balmes, 627; i, d’altra part, la senyora Maria-Antònia Garriga i Torres, major d’edat, amb domicili també en aquesta ciutat, carrer de Santa Amèlia, 223.

MANIFESTEN: que el senyor Piferrer és propietari de la casa número 1 de la plaça de les Ciències, de Barcelona; Que la senyora Garriga té interès per obtenir la concessió del dret d’instal·lar un anunci lluminós a la casa esmentada, cosa que es convinguda mitjançant les següents

CLÀUSULES:

Primera. El senyor Piferrer concedeix a la senyora Garriga el dret d’instal·lar a la casa núm.. 1 de la plaça de les Ciències d’aquesta ciutat un anunci lluminós muntat sobre armadura 1 de ferro, de 10

(deu) metres de llarg per una altura que no podrà excedir de la que estableixen les ordenances municipals vigents, situat sobre el terrat de la casa, partint de la paret veïna del núm. 2 de la dita plaça i paral·lela a la línia de façana 2 que dóna a la mateixa plaça.

L’anunci serà afermat 3 de manera que estigui subjecte al terrat, però sense descansar 4 sobre la barana, que no podrà ésser utilitzada com a element de fixació, de suport o de solidesa de l’anunci. Haurà de ser muntat sota la direcció de l’arquitecte senyor Miquel Comte i Fuster, els honoraris del qual són a càrrec de la senyora Garriga.

Segona. El contracte tindrà una durada de deu anys.

A la fi d’aquest terme la senyora Garriga ha d’haver retirat l’anunci i deixat el terrat en perfecte estat. S’abstindrà de treure les armadures metàl·liques si el senyor Piferrer li ho demana 5 amb un mes d’anticipació.

Tercera. El senyor Piferrer percebrà un cànon de CENT VINT-MIL

PESSETES anuals, que la senyora Garriga pagarà per trimestres avançats, dins els cinc primers dies de cada trimestre.

La quantitat estipulada serà revalorada 6 cada dos anys per adequar-la a les variacions de l’índex general del cost de la vida a Barcelona, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, i, a manca d’aquest, el nacional, a fi que el valor a rebre pel propietari de l’immoble, Sr. Piferrer, mantingui el poder adquisitiu actual.

Quarta. L’anunci haurà d’estar en consonància amb els altres de la zona. No tindrà caràcter polític ni ofendrà la moral.

Cinquena. Totes les despeses d’instal·lació, conservació i funcionament de l’anunci, així com les que es produiran en retirar-lo; els arbitris, drets i taxes presents i futurs i, en general, totes les despeses d’explotació de l’anunci, seran a càrrec de la senyora Garriga, que s’obliga a tenir-les sempre al corrent de pagament.

També seran a càrrec de la concessionària el consum de fluid elèctric, que contractarà directament amb la companyia subministra-dora, amb instal·lació independent dels altres serveis de l’immoble.

Sisena. Igualment serà a càrrec de la senyora Garriga la responsabilitat civil que pugui tenir relació de causalitat amb l’anunci o els seus bastidors 7 i accessoris. En general, la senyora Garriga assumeix tota responsabilitat civil derivada del funcionament defectuós de la instal·lació, de la ruptura, del corrent elèctric, dels accidents meteoro-lògics, etc. Així mateix, accepta qualsevol responsabilitat derivada del text, dibuixos i contingut de l’anunci.

Setena. En garantia de les obligacions assumides a la clàusula anterior, la senyora Garriga es compromet a subscriure una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que les cobreixi, amb una garantia global de CINC MILIONS DE PESSETES, com a mínim, aplicables a persones i coses.

La pòlissa s’haurà de formalitzar amb una companyia domiciliada a Barcelona. La senyora Garriga es compromet a trametre una cò-

pia de la pòlissa i, cada any, la dels rebuts de la prima, dins els trenta dies següents a llur venciment.

La senyora Garriga també vindrà obligada a pagar al senyor Piferrer la diferència entre les primes actuals de l’assegurança d’incendis de l’immoble i les que poguessin correspondre-li per augment de risc provinent de l’anunci lluminós.

Vuitena. Cas que es produeixin esquerdes, ruptures o altres desperfectes a la casa derivats directament o indirectament de la presència dels anuncis, la senyora Garriga els haurà de reparar a expenses seves, de manera que tot torni al bon estat. La senyora Garriga haurà de realitzar les reparacions sense que calgui requerir-la a fer-ho, però posant-ho a coneixement 8 del senyor Piferrer. Si aquest observava algun defecte no reparat, podrà requerir la senyora Garriga perquè el repari, i si ella no ho fa, amb el començ de les obres dins els quinze dies següents per acabar- les tan aviat com sigui possible, la senyora Garriga haurà de pagar al senyor Piferrer la quantitat de CINQUANTA MIL PESSETES com a penalitat. El senyor Piferrer podrà ordenar la reparació per compte de la senyora Garriga.

En cas de discrepància sobre si l’origen dels desperfectes és degut a la presència dels anuncis o a una altra causa, les dues parts s’atindran al dictamen de l’arquitecte Miquel Comte i Fuster.

Es donarà per entès que el desperfecte es deu a la presència dels anuncis si el causen els operaris que, pel motiu que sigui, hi hagin treballat.

La senyora Garriga indemnitzarà el senyor Piferrer pels danys i perjudicis motivats per no haver-se fet a temps alguna reparació, a part de la penalitat estipulada mes amunt.

Novena. Cada tres mesos, l’arquitecte senyor Comte farà una inspecció a la finca i als anuncis per comprovar llur estat de conservació i informar-ne els dos propietaris. Pagaran a mitges els honoraris d’aquestes visites.

Desena. La senyora Garriga tindrà cura del bon estat de l’anunci i de la seva correcta instal·lació.

Onzena. Qualsevol transgressió de les estipulacions d’aquest contracte permetrà a la part perjudicada d’optar entre exigir el compliment o la resolució, d’acord amb l’article 1.124 del Codi civil.

Dotzena. En cas de venda de l’immoble, el senyor Piferrer haurà d’obligar el comprador 9 a respectar els drets de la senyora Garriga.

Tretzena. A fi de preservar les instal·lacions i llur funcionament el propietari de la casa no podrà autoritzar la celebració de revetlles 10 ni festes als terrats on hi ha l’anunci, ni fer-hi res que pugui perjudi-car-lo o dificultar-ne 11 la visibilitat.

Catorzena. Cas que el propietari de l’immoble hagi de fer obres a la casa que obliguin a retirar els anuncis, aquest contracte restarà en suspens tant com durin, i les despeses de retirar l’anunci i de tornar-lo a col·locar seran a càrrec del senyor Piferrer.

Quinzena. La senyora Garriga reemborsarà al senyor Piferrer tots els impostos que es puguin derivar d’aquest contracte, a fi que el cànon estipulat representi sempre una quantitat neta per a aquest darrer.

Setzena. El senyor Piferrer es compromet a no permetre cap altre anunci al terrat que dóna a la plaça de les Ciències, però podrà autoritzar-ne d’altres de cara a l’avinguda de les Arts o a l’aresta de les dues façanes.

Dissetena. Per a totes les qüestions que puguin sorgir de la interpretació i compliment del present contracte, els contractants se sotmeten a judici arbitral del Dret privat pel procediment d’equitat que regula la Llei de 22 de desembre de 1953 i designen per a tal eventualitat, com a àrbitres, els senyors Martí Comelles i Roca i Jaume CasteIló i Gispert, i com a tercer el senyor Ferran Carbonell i Ponts, amb facultat de formular condemna de costes.

Divuitena. El senyor Jaume Pedrosa i Puig, amb domicili en aquesta ciutat, carrer de París, 240, present en aquest acte, avala les obligacions adquirides per la senyora Garriga fins al límit de DUES-CENTES MIL PESSETES.

Dinovena. També concorre en aquest acte l’arquitecte senyor Miquel Comte i Fuster, el qual accepta les funcions encomanades per les clàusules precedents i promet de complir-les 12 amb rectitud professional.

Perquè consti, i en prova de conformitat en tot el que pacten, els presents signen aquest document per duplicat, al lloc i el dia indicats al començament.

Notes lingüístiques

1 ARMADURA. Conjunt de peces principals sobre les quals s’arma o munta una cosa. També bastidor. (Cast. armadura, armazón.)

2 FAÇANA. (Cast. fachada.) Els diccionaris insereixen fatxada, com a forma secundària; l’ús literari opta sempre per façana, com ací.

3 AFERMAT: fixat.

4 DESCANSAR. Tradueix ací el castellà apoyarse, que no té un equivalent exacte. En són sinònims subjectar, estrebar, etc.

5 LI HO DEMANA. Dos pronoms representant els dos complements

«demana a la senyora Garriga que deixi les armadures». En la parla sol reduir-se a l’hi (i molts erren escrivint li, un sol pronom).

6 REVALORADA. El mot no és al diccionari Fabra. El formem sobre el verb valorar, donar valor. Malgrat tot, s’ha estès l’ús del verb «revaloritzar», acollit al diccionari Alcover-Moll amb el testimoni d’un escriptor actual. Quelcom semblant ocorre entre els verbs garantitzar i garantir: tots dos són al diccionari Alcover-Moll; nosaltres optem per valorar, més fidel a l’esperit de la llengua i únic que figura al diccionari Fabra.

7 BASTIDORS. Com a sinònim de l’armadura o de les parts d’aquesta.

8 A CONEIXEMENT. No «en coneixement».

9 EL COMPRADOR. Complement directe i, per tant, en català, sense preposició a. En castellà diria «obligar al comprador».

10 REVETLLES. (Cast. verbenas.)

11 DIFICULTAR-NE. Amb el pronom, que al·ludeix a l’anunci. No cal recórrer a construccions com «dificultar la visibilitat del mateix».

12 COMPLIR-LES. Realitzar completament la cosa promesa o manada,

«compleix la seva obligació». Comparem amb acomplir: executar, portar a terme una cosa: «les tasques acomplides per l’arquitecte».

46 Conveni sobre divisió de finques heretades

Manresa, a quinze d’abril de mil nou-cents setanta-dos.

REUNITS mare i fills, Roser Martinell i Casagran i Antoni i Joaquima Puigbò i Martinell, fan constar:

A) Que per mitjà de resolució del jutjat de Primera Instància d’aquest partit judicial, de data 12 d’abril de 1963, sobre declaració d’hereus abintestat 1 del senyor Antoni Puigbò i Vacarisses, marit i pare dels reunits, en 2 foren declarats, per parts iguals, els dos fills i reconegut a favor de la vídua l’usdefruit vitalici de la meitat de l’he-rència.

B) Que la mare, en nom dels fills, llavors menors d’edat, va fer inventari de l’herència en escriptura autoritzada pel notari de Barcelona senyor Francesc Eiximenis i Llefià el dia 22 de maig del mateix any 1963. Una fotocòpia 3 del dit inventari, firmada pels tres interessats, restarà unida a cada un dels exemplars d’aquest conveni.

C) Que les tres finques incloses a l’inventari continuen indivises, situació que els dos germans volen resoldre de la manera mes equi-tativa, i a tal efecte

ESTIPULEN

Primer. Els reunits prenen l’acord de sotmetre a dictamen de l’arquitecte senyor Pau Reventós i Reixac la valoració de les tres finques heretades de llur pare, així com la possible divisió en dos lots equivalents, tenint en compte, si fos possible, les recomanacions se-güents:

a) La valoració de la torre situada dins la finca primera de l’inventari es farà tan sols pel valor d’enderroc 4.

b) Cas que entre els dos lots sigui inevitable una diferència de valor, correspondrà de compensar-la amb diner al lot que comprendrà la torre.

c) Malgrat les dues recomanacions precedents, estimen primordi-al que la divisió de la finca primera de l’inventari permeti la construcció d’un edifici de pisos d’habitatge en cada un dels lots, d’acord amb les normes municipals sobre edificació.

Segon. El dictamen de l’arquitecte servirà de base per a l’escriptura de divisió que s’obliguen a atorgar i en la qual s’adjudicarà a Antoni el lot de la torre i l’altre lot, a Joaquima.

Tercer. Les despeses del dictamen i de l’escriptura, fins a la inscripció al Registre de la Propietat, seran ateses pels dos germans, per meitat.

Quart. De la compensació dinerària prevista a l’apartat b) del primer pacte es deduirà la meitat de les contribucions, arbitris i altres pagaments fets per Antoni per compte de la comunitat, i la meitat dels que es produiran fins al moment que la divisió guanyi plens efectes.

Cinquè. La mare, senyora Roser Martinell i Casagran, dóna la seva conformitat als anteriors acords i reconeix que res no 5 li és degut per raó dels seus drets com a usufructuària i a la vegada s’obliga a atorgar l’escriptura de divisió alliberant de la càrrega usufructuària els dos lots que en resultaran. En compensació, els seus fills s’obliguen a abonar-li, per meitat, mensualment, una pensió vitalícia per a despeses d’habitatge, alimentació, habillament i assistència mèdica i farmacèutica que xifren, d’acord amb ella, en la quantitat de dOTZE MIL PESSETES

Si un dels germans pren la mare a casa, i la manté, es veurà rellevat de la part de renda vitalícia tant de temps com duri la convivència.

Sisè. Per al compliment dels pactes anteriors designen l’advocat senyor Lluís Canalda i Ferreter, a l’arbitratge del qual. se sotmeten els reunits per al cas de dubte o dissenció entre ells.

En prova de conformitat, els atorgants, amb l’advocat senyor Canalda, signen aquest conveni en quatre exemplars, un per a cada un dels reunits, i, del quart, en fan dipositari el susdit advocat.

Notes lingüístiques

1 ABINTESTAT, resolució judicial que adjudica l’herència del qui mor sense haver fet testament. Consignat als diccionaris, en lloc de la forma llatina ab intestato.

2 EN, pronom que substitueix el mot hereu i la preposició de: «hereus del senyor Puigbó».

3 FOTOCÒPIA. Mot prou clar i freqüent, introduït per l’Institut a la darrera edició del diccionari Fabra. L’explicació permet d’aplicar-lo també als procediments fotoelèctrics per mitjà d’escalfor, coneguts per «xerocòpia», com a marca comercial. Certament el Fabra registra el prefix «xero», equivalent a sec.

4 ENDERROC, demolició. (Cast. derribo.)

5 RES NO: el mot res, tot sol és afirmatiu. Quan és al contrari s’ha d’acompanyar amb la partícula no. «Reconeix que res no li és degut.»

47 Convinença sobre subhastes d’art

A Figueres, el vint-i-set de juny de mil nou-cents setanta-tres.

S’HAN REUNIT,

— d’una part el senyor Narcís Carbonell i Mallol com a president del Casino Literari Empordanès; i

— d’altra part els senyors Eudald Fortuny i Mirosa, Joan Camallera i Escolà, Miquel Pou i Vilajuïga i Pere Rosa i 1 Bertran, socis del Casino, majors d’edat i veïns de Figueres, I FAN CONSTAR:

El desig de fer possible que el Casino Literari Empordanès obtingui més abundosos 2 recursos per a ampliar les seves activitats culturals ha mogut els socis esmentats a fer a la Junta Directiva la proposta que consta a l’acta de la reunió del dia 12 de maig darrer, i que motiva l’acord següent: «Hom 3 dóna compte d’un escrit dels socis senyors Fortuny i Mirosa, Camallera i Escolà, Pou i Vilajuïga, i Rosa i Bertran, en el qual 4 proposen organitzar subhastes 5 d’art, sempre que puguin disposar d’algunes dependències del Casino, a canvi d’assegurar-li 6 un rendiment mínim de CENT MIL PESSETES cada exercici. La Junta Directiva, després de deliberar, pren l’acord d’acceptar l’oferi-ment i facultar el president perquè 7 formalitzi un conveni amb els socis proposants 8, previ l’assessorament legal que cregui necessari».

Amb posterioritat a l’acord hi ha hagut canvis d’impressions que han permès de concretar els detalls. La Junta Directiva en 9 fou informada i els aprovà en reunió del 5 d’aquest mes, cosa que 10 els autoritza a 11 formalitzar la present

CONVINENÇA 12

que estructuren en els pactes següents:

Primer. Cada un 13 dels socis proposants (en aquest document se’ls designarà en conjunt per l’«Equip de subhastes») es responsabilitza solidàriament i en forma personal i directa de totes les obligacions que l’Equip contrau conjuntament davant el Casino Literari Empordanès (que serà mencionat «el Casino»). Qualsevol canvi a l’Equip de subhastes, ja sigui per ampliar, reduir o variar-ne la composició haurà d’ésser comunicat al president del Casino, per escrit firmat per tots, amb manifestació expressa — cas d’incorporació d’un nou membre --- d’assumir les obligacions en els termes d’aquest pacte. És condició, per a format part de l’Equip de subhastes, ser soci del Casino.

Segon. L’Equip de subhastes podrà actuar designant un dels seus membres com a titular a efectes de matriculació industrial i com a responsable directe davant l’Administració pública o en les relacions comercials. La designació haurà de ser comunicada en la forma que concreta el pacte precedent i no alterarà les responsabilitats individuals establertes.

Tercer. És matèria del conveni l’autorització del Casino a l’Equip de subhastes perquè pugui:

a) disposar de la sala gran de la planta baixa de l’edifici social, durant els períodes definits com a «temporada» per a fer-hi exposicions de les obres d’art i objectes a licitar 14 ; i b) disposar de la sala d’actes del primer pis, dos dies fixos de cada mes, també durant la temporada, per a celebrar-hi les licitacions.

L’Equip de subhastes sotmetrà a la Junta Directiva, abans de començar cada temporada, el calendari de les dues dates mensuals.

Quart. La compensació econòmica per a la cessió d’ús del pacte anterior es concreta en el DEU PER CENT del preu d’adjudicació, de les obres i objectes subhastats, amb un mínim de CENT MIL PESSETES

per temporada. En concepte d’acompte 16, l’Equip de subhastes ingressarà a la caixa del Casino, CINQUANTA MIL PESSETES abans d’acabar-se l’any natural i una altra quantitat igual abans del 30 de juny. A més, l’Equip de subhastes s’obliga a liquidar la diferència entre la quantitat mínima per temporada i la que resulti del tant per cent convingut abans del 15 de juliol de cada any.

Cinquè. La durada d’aquest conveni serà de quatre temporades, en els períodes compresos entre el primer d’octubre d’aquest any i el 30 de juny del vinent per a la primera temporada, i les mateixes dates dels anys successius per a les tres restants. És convinguda la reconducció tàcita d’any en any, tret que 17 una de les parts no notifiqui a l’altra, per escrit i de forma fefaent, la seva voluntat de donar-hi fi, amb una anticipació de dos mesos al primer d’octubre de 1977 o dels anys successius.

Sisè. Per a garantir la normalitat de les subhastes, la Junta Directiva del Casino designarà un interventor i un o mes suplents, que renovarà quan li convingui. L’interventor que actuï en cada licitació aprovarà, firmant-la, la relació duplicada de les obres i objectes que hauran sortit a subhasta, amb, el preu taxat 18 i el d’adjudicació, o nota de no haver estat adjudicats per manca d’oferta. Si observava cap 19

anomalia en el curs de les subhastes ho farà constar al peu dels dos exemplars de la relació, un dels quals 20 serà dipositat, el mateix dia, a la Secretaria del Casino, que datarà i segellarà l’altre exemplar com a justificant de recepció. La incompareixença 21 de l’interventor el dia previst per a la subhasta no serà motiu per a suspendre-la. Les relacions esmentades constitueixen el document bàsic per a determinar la compensació econòmica a favor del Casino.

Setè. Seran a càrrec exclusiu de l’Equip de subhastes: a) el personal, tant de vigilància com de promoció 22, i el de moviment 23 de les obres i objectes, i el cost de les assegurances socials.

b) les contribucions, impostos i arbitris i tota mena d’obligacions fiscals que les subhastes motivin.

c) l’obtenció de permisos per a la celebració de les subhastes i el compliment de qualsevol requisit que s’exigeixi per a tals actes.

d) l’assegurança dels riscs 24 de les obres i peces objecte de les subhastes.

e) l’adquisició o arrendament del mobiliari, llums, altaveus i tot el que calgui per als actes de licitació, el muntatge al matí del mateix dia i el desmuntatge al matí de l’endemà, a fi que la sala d’actes del Casino resti lliure i disponible.

f) tota altra responsabilitat o despesa 25 per al Casino que po-gués derivar d’aquest conveni o de les activitats de l’Equip de subhastes.

CONVINENÇA SOBRE SUBHASTES D’ART

267

Vuitè. L’Equip de subhastes es compromet a justificar a la junta Directiva del Casino, documentalment, el compliment de les obligacions que contrau. Si d’aquesta justificació en 26 resultaven morositats o descoberts, el president del Casino podrà decidir la suspensió de les subhastes fins que l’Equip no acrediti 27 la normalització. La suspensió no alterarà la compensació econòmica fixada al pacte quart.

Novè. Tota divergència sobre aquest conveni és sotmesa, des d’ara, a resolució arbitral d’equitat de tres socis del Casino que siguin llicenciats en Dret i tinguin la condició d’ex-directius. A manca de socis que reuneixin tals condicions s’ampliarà la base amb altres llicenciats universitaris ex-directius. La designació serà feta per insaculació.

Conformes els reunits amb el text d’aquest conveni, en firmen dos exemplars al lloc i en la data consignes al començament.

Notes lingüístiques

1 I. Mantenim la conjunció entre els dos cognoms com a habitud catalana. Malgrat l’excessiva repetició que apareixerà més avall, quan el redactor suprimeix els noms de fonts dels socis citats.

2 MÉS ABUNDOSOS: el català prefereix la comparació posant l’adverbi més (o menys) davant un adjectiu que indiqui la magnitud: «Més abundosos; més reduïts (o bé, menys migrats, menys grans)» en lloc de valer-se tan sols dels adjectius major o menor, com se sol fer en castellà: mayores recursos, menores ingresos, etc.

3 HOM, pronom impersonal, molt útil per a oracions que serien de veu passiva: «Es dóna compte ... »

4 EN EL QUAL. Pronom relatiu que es podria substituir en aquest lloc per què o on. Però no «en el que» calcant del castellà.

5 SUBHASTA. Notem la grafia amb la h intercalada. Fer subhasta és equivalent a les expressions genuïnes de «vendre a l’encant» o «encantar».

6 LI: Al casino; no és aconsellable ometre aquest pronom.

7 PERQUÈ. Conjunció causal i final. Ací és prou clar el significat perquè no calgui recórrer a locucions exclusivament finals com per tal que, a li que, etc. No és lícit «per a que».

8 PROPOSANTS, en lloc de «proponents».

9 EN: es refereix als «canvis d’impressions». El pronom evita una construcció més carregosa.

10 COSA QUE: relatiu neutre. També «la qual cosa».

11 PERMET DE: El verb permetre (i d’altres com jurar, prometre, decidir, etc.) admet el complement introduït amb la preposició de.

12 CONVINENÇA, o «conveni», com dirà més avall.

13 CADA UN, o cadascun (adjectiu).

14 LICITAR, vendre a l’encant o per subhasta.

15 FIXOS, plural de fix (no «fixes»).

16 ACOMPTE. Pagament parcial avançat, bestreta. (Cast. pago a cuenta.)

17 TRET QUE (cast. salvo que.) També: «llevat el cas», «a excepció de»

«suposant que», etc.

18 TAXAT, de taxar. Preu fixat d’antuvi. (Cast. tasado.)

19 CAP. Pronom, equivalent a «alguna»; té sentit positiu, si no va acompanyat de la partícula no.

20 UN DELS QUALS. Única construcció de relatiu possible en aquest cas. Equivalent al castellà cuyo.

21 INCOMPAREIXENÇA. Notem la forma catalana traduint incomparecencia.

22 PROMOCIÓ. Mot molt usat actualment, en el sentit de promoure (fer sortir, crear) el negoci.

23 DE MOVIMENT, terme molt ampli abastant, en general, el trasllat per dins el local, la col·locació, penjant i despenjant els quadres o situant-los en cavallets o bastides; o emplaçant les escultures sobre tarimes, pedestals, etc., així com l’entrada i retirada del local, l’emmagatzematge, etc.

24 RISCS (o riscos), plural de risc. (Cast. riesgo.)

25 DESPESA. Pagament, o càrrega en sentit ampli. Com en castellà gasto.

26 EN, pronom, en lleu pleonasme, representant la mateixa justificació que acaba d’anomenar.

27 NO ACREDITI. Fins que acreditarà.

48 Llicència de construcció d’embarcacions

«International Association Boots Sails», domiciliada a Londres, 6 King George Street, i Résines Marítimes, S.A., amb domicili en aquesta vila, carrer del Remei, núm. 77.

La primera és representada pel seu director, Edward Bruce, i la segona pel seu administrador, Joan Barrés.

CONVENEN:

U. International Association Boots Sails (IABS d’ara endavant) concedeix a Résines Marítimes, S.A. (REMSA, també abreujadament), llicència de construcció, distribució i venda d’embarcacions esportives 1 a vela, de fibra de vidre reforçada de plàstic, les característiques de les quals vénen especificades a l’annex, constituït per plànols i regles de la sèrie, i s’hi addicionaran 2 encara totes les modificacions posteriors introduïdes per IABS.

Dos. Els documents que formen l’annex i també els complementaris són propietat de IABS i REMSA no els pot fer públics.

Tres. IABS proveirà REMSA dels motlles 3 per a la construcció i li facilitarà totes les modificacions que vagi introduint als plànols i regles.

Quatre. REMSA podrà distribuir i vendre en exclusiva per tots els països mediterranis les embarcacions emparades per aquesta llicència construïdes a les seves drassanes 4.

Cinc. REMSA ve obligada a inscriure al Registre Marítim Oficial cada una de les embarcacions que construeixi, de les quals IABS

li lliurarà el corresponent certificat d’arqueig. 5. No en podrà vendre cap que no compti amb aquests requisits.

Sis. IABS designarà un verificador perquè comprovi si les embarcacions concorden amb les mesures establertes als plànols i regles. El seu visat 6 determinarà el lliurament del certificat d’arqueig.

Set. REMSA establirà el preu de venda al públic, però haurà de lliurar a IABS un duplicat de cada factura, anotant-hi les característiques del Registre Marítim Oficial.

Vuit. REMSA pagarà a IABS el cinc per cent del preu de venda al públic fent liquidacions per semestres naturals, i un altre cinc per cent a l’arquitecte naval dissenyador 7 de l’embarcació, Mr. Jules Sproof, en les mateixes condicions. En cap cas les quantitats a rebre per cadascun dels participants no seran inferiors a ............ pessetes semes-trals.

Nou. Aquest contracte tindrà una durada de tres anys i es renovarà 8 per un període igual, per tàcita reconducció, si una de les parts no avisa l’altra 9 mig any abans del venciment.

Deu. Amb tot, el contracte es resoldrà automàticament si REMSA sofria execucions judicials o fiscals, o es presentava en suspensió de pagaments, o era declarada en fallida o la junta General de socis acordava la dissolució i liquidació de la Societat.

Onze. El contracte també es resoldrà cas que REMSA no construís les embarcacions d’acord amb els plànols i regles de IABS.

Dotze. Al terme d’aquesta llicència REMSA ve obligada a retornar a IABS els motlles i tots els documents, plànols i regles que li hagin estat lliurats per aquesta.

Tretze. Qualsevol divergència sobre el contracte i la seva aplicació, serà sotmesa a laude 10 del Lloyd’s Register of Shipping, de Londres, i sota les disposicions de l’acta d’arbitratge de 1950, amb les esmenes posteriors.

Fet i signat a Vilanova i la Geltrú, a set de maig de mil nou-cents setanta-quatre.

Notes lingüístiques

1 ESPORTIVES. Esport: joc o exercici corporal en què es fa prova d’agi-litat o destresa que aprofita al cos i a l’esperit, com són els jocs de pilota, la natació, l’excursionisme, etc. (segons el diccionari Fabra). Comparem-ho amb el mot deport, sinònim de recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure, segons el mateix diccionari. Té com a derivats deportar-se (lliurar-se a un deport), però no hi ha l’adjectiu «deportiu».

3 MOTLLES, preferible a «motllos».

4 DRASSANES. Lloc on es construeixen les embarcacions. (Cast. astillero, més vague: atarazanas.)

5 ARQUEIG. Acció d’arquejar o mesurar la capacitat d’una embarcació.

6 VISAT, participi passat del verb visar, emprat com a substantiu (així apareix al Vocabulari Jurídic Català i al diccionari Alcover-Moll, però no és al Fabra). Visar: verificar una acta, certificació, etc. i posar-hi la conformitat. És sinònim de conforme i de la locució Vist i plau.

7 DISSENYADOR. El qui fa els dissenys o dibuixos en què s’assenya-len les línies principals o els contorns d’un objecte. Més recentment aplicat per a designar la forma o presentació externa dels objectes: «Disseny industrial». (Cast. diseño)

8 ES RENOVARÀ. Verb en funció reflexiva. El pronom es refereix al mateix contracte. Com a l’article següent «Es resoldrà automàticament».

9 L’ALTRA. Complement directe (del verb avisar); per tant, sense preposició a.

10 LAUDE. Decisió dictada pels àrbitres. (Cast. laudo.)

11 ESMENES. Recordem el mot (cast. enmiendas) rectificacions, addicions.

49 Llicència d’explotació d’una patent

A Mollerussa, el dia vint-i-quatre d’abril de mil nou-cents setanta, el senyor Carles Pont i Andreu, major d’edat, casat, enginyer industrial, veí d’aquesta vila, i el senyor Pere Verdolet i Trencs, major d’edat, vidu 1, industrial, veí de Torelló: s’han reunit 2; obren un i altre en nom propi, es reconeixen capacitat per a contractar i diuen: 1. Que el senyor Pont i Andreu és propietari de la patent d’in-venció núm. 000.000 per 3 «perfeccionaments en la fabricació de tubs de material plàstic pel procediment d’extrusió», sol·licitada el dia deu de maig de mil nou-cents seixanta-vuit i atorgada pel Registre Oficial de la Propietat Industrial el dia 23 de juliol de 1969.

2. Que el senyor Verdolet desitja explotar la patent descrita.

3. Que, posats d’acord, han convingut aquest contracte de llicència d’explotació i el subjecten als següents PACTES

Primer. El senyor Carles Pont i Andreu concedeix al senyor Pere Verdolet i Trencs llicència d’explotació, amb caràcter exclusiu de la patent consignada a l’antecedent 1.

L’exclusivitat afecta àdhuc 5 el cedent, el qual no podrà explotar-la mentre tingui vigència la llicència que atorga.

Segon. La concessió de la llicència s’estableix per tres anys a comptar d’avui i es prorrogarà tàcitament i indefinida 6, per períodes iguals, mentre una de les parts no faci saber a l’altra, tres mesos abans del primer venciment o de qualsevol de les pròrrogues, la seva voluntat de rescindir-la 7.

Tercer. El preu d’aquesta cessió és de CENT VINT MIL PESSETES

anuals, que serà abonat pel senyor Verdolet al senyor Pont en quatre pagues 8 trimestrals de trenta mil pessetes cada una, dins els deu primers dies de juliol, octubre, gener i abril. El trimestre inicial és liquidat en aquest acte.

Quart. El cedent, senyor Pont, es compromet a mantenir en vigor la patent en tot allò 9 que depengui d’ell. A aquest fi s’obliga a posar en pràctica el seu objecte dins el termini legal, al local que el senyor Verdolet indiqui, així com a atendre les taxes 10 anuals obligatòries per a conservar-la.

Cinquè. Si per qualsevol causa, no imputable al cedent, es produïa la caducitat de la patent o era declarada legalment nul·la, queda-ria automàticament sense efecte aquest contracte. Si es donava 1 cap 12 d’aquestes eventualitats, però, els contractants s’obliguen mútuament a no formular-se cap mena de reclamació.

Sisè. El senyor Pont s’obliga a atorgar escriptura pública de llicència exclusiva d’explotació a favor del cessionari quan aquest li ho 13

demani, en el benentès que les condicions seran les mateixes que ara estableixen i que el senyor Verdolet haurà d’atendre totes les despeses derivades de l’atorgament.

Les dues parts accepten aquest contracte i el signen per duplicat en el lloc i el dia de l’encapçalament.

Notes lingüístiques

1 VIDU. L’Institut d’Estudis Catalans ha admès recentment viudo-viuda, però remet a les formes vidu, vídua, les quals subsisteixen com a preferents.

2 S’HAN REUNIT. El redactor ha trasposat el verb al final de l’oració, darrera el subjecte doble, amb els corresponents qualificatius, Dóna un cert èmfasi a la construcció, sense mancar a l’elegància ni a la lògica, perquè la resta del paràgraf es refereix al fet de reunir-se.

3 PER. El motiu de la patent, introduït amb la preposició per (no per a).

4 EXCLUSIU. Com a privilegi a favor del contractant i que, per aquest motiu, no podrà cedir a d’altres, ni explotar la patent ell mateix, i així ho concreta al paràgraf que segueix. Notem el so de la s sonora en exclusiu (no

«exclus siu») i els altres mots derivats- exclusiva, exclusivament, exclusivitat, etc.

5 ÀDHUC, fins i tot. Especialment en un sentit contrari al que es podria suposar. Ací vol dir, insistint, que l’exclusivitat també afecta el cedent, perquè ningú, ni ell, no puguin creure que hi ha cap excepció.

6 INDEFINIDA. En la concurrència dels dos adverbis formats amb la terminació - ment es pot prescindir de la segona (no pas de la primera) o deixar-les totes dues.

7 RESCINDIR-LA. El pronom, femení, es refereix a «la concessió».

8 PAGUES. Acompte o quantitat que és fracció de l’import total d’una cosa: equivalent a «termini». (Cast. plazo. )

9 TOT ALLÒ. Neutre, al·ludint a tots els tràmits i obligacions legals, com a titular de la patent. També podríem escriure «en tant com depengui d’ell».

10 TAXES. Preu, o taxa, que percep l’estat sobre les patents reconegudes.

(Cast. tasa.)

11 DONAVA. El català prefereix les formes d’indicatiu per a les hipòtesis futures, en lloc del subjuntiu «si es donés» ara molt en voga.

12 CAP. No és un mot negatiu. En aquest cas vol dir una o alguna de les eventualitats al·ludides. Les accepcions negatives amb els mots cap, ningú, mai, enlloc, etc., requereixen la partícula no.

13 LI HO, dos pronoms, que representen dos complements, o sigui: quan el cessionari demani al senyor Pont (comp. datiu = li) aquest atorgarà escriptura... (comp. acusatiu, neutre = ho).

50 Serveis de facturació i estadística

A la ciutat de Sort, el 22 de febrer de 1973.

Entre la Societat de Gestió, Informàtica 1 i Mecanografia, S. A., d’ací en avant 2 designada per GIMECSA, domiciliada a Lleida, plaça de Catalunya, núm. 4, en nom i representació de la qual actua el senyor Gregori Olp i Sabaric, en qualitat de director-gerent; i la Societat Aigües del Noguera Pallaresa, S. A., que es designarà el Client, domiciliada en aquesta ciutat, carrer de Sant Eloi, núm. 1, representada pel senyor Josep Seix i Duart, en qualitat de conseller-delegat.

Reconeixent-se les dues parts plena capacitat legal per a contractar i obligar-se,

ESTIPULEN

1. Objecte del contracte

1.1. El Client confia a GIMECSA l’automació 3 dels treballs de facturació i estadística, les característiques i periodicitat dels quals vé-

nen expressades a l’annex A.

1.2. GIMECSA executarà els treballs esmentats amb la periodicitat i característiques assenyalades al mateix annex A.

1.3. El Client es compromet a subministrar les dades de base 4

necessàries en el volum 5, periodicitat i format detallats a l’annex B.

1.4. Els volums de tractament 6 o treballs de l’annex A representen els temps d’operació 7 reservats al Client i, per tant, aquest no podrà pretendre 8 cap descompte per raó d’una minva 9 en el volum o la periodicitat dels tractaments.

1.5. Quan les dates d’entrega 10 dels resultats per part de GIMECSA s’escaiguin en dia festiu o en dissabte, passaran al primer dia feiner següent.

1.6. L’incompliment de les disposicions de l’annex B per part del Client autoritzarà GIMECSA per a fixar una nova data per a servir els documents que en resultin afectats, sempre dins el termini més breu possible, si bé tenint en compte les exigències dels seus serveis.

2. Pactes

2.1. El preu dels treballs i tractaments detallats a l’annex A és establert en DUES-CENTES MIL PESSETES (200.000) anuals, i es farà efectiu en fraccions mensuals de SETZE MIL SIS-CENTES SEIXANTA SIS (16.666).

2.2. GIMECSA podrà exigir el pagament de la primera fracció mensual a partir del dia que s’iniciï l’aplicació del present contracte, d’acord amb la condició 4.1.

2.3. Malgrat l’estipulació del pacte 2.1, GIMECSA podrà revisar el preu:

2.3.1. A cada renovació tàcita o escrita del contracte.

2.3.2. Quan s’incrementi en més d’un 10 per 100 el volum previst per a cada tractament, i en aquest cas s’ajustarà a la següent escala: per la fracció d’increment compresa entre el 10 i el 30 per 100, un augment del 70 per 100 del que pertoqui, segons el preu de referència del tractament; per la fracció compresa entre el 30 i el 60 per 100, un augment del 50 per 100; per la fracció compresa entre el 60 i el 100 per 100, un augment del 30 per 100.

2.4. El preu dels serveis no comprèn les despeses de material, com són targetes o fitxes, discs, cintes magnètiques 11, paper imprès i altres materials de base; les quals 12 despeses seran facturades a la fi del període segons el consum que per tots conceptes resulti dels tractaments propis del Client.

2.5. Si algun tractament surt falsejat a causa de la inobservan-

ça, per part del Client, de les disposicions de l’annex B, aquest podrà optar entre renunciar a l’esmentat tractament o demanar-ne la rectificació. En aquest darrer cas GIMECSA podrà facturar-li el cost de l’operació d’acord amb la distribució del preu global determinat a l’annex A.

2.6. Els programes 13 elaborats i proporcionats per GIMECSA resten propietat seva i el Client només en tindrà l’ús a través de GIMECSA, sense que mai en 14 pugui exigir el coneixement ni obtenir-ne cap còpia.

2.7 . A més del preu fixat al pacte 2.1 , el Client paga a GIMECSA, per una sola vegada i en aquest acte, la suma de CINQUANTA-QUATRE

MIL (54.000) en concepte d’estudi i adequació, de programes i anàli-sis15 dels circuits 16.

3. Condicions particulars

3.1. El transport dels documents de base dels locals del Client als de GIMECSA i de GIMECSA als del Client, són a càrrec d’aquest i sota la seva única responsabilitat.

3.2. El Client podrà proporcionar el material esmentat al pacte 2.4, però GIMECSA es reserva el dret de verificar-ne la qualitat i, atenent la compatibilitat amb el sistema 17, acceptar- lo o refusar-lo.

3.3. GIMECSA es compromet a custodiar com a propis els documents que li siguin confiats. Les informacions que continguin són considerades confidencials, tret el cas que fossin de domini públic, que estiguessin 18 en coneixement de GIMECSA abans de rebre-les del Client o que poguessin ésser legítimament obtingudes per GIMECSA.

3.4. GIMECSA tractarà la informació amb tota la cura necessària i es compromet a refer els treballs que puguin sortir equivocats per manca de fiabilitat 19, error d’emprogramació 20 o error d’operador, i serà al seu càrrec tot el material reposat. A la tercera equivocació, degudament assenyalada 21 per escrit, el Client tindrà la facultat de resoldre el contracte amb un avís previ no inferior a un mes, i sense que l’ús d’aquesta facultat suposi renúncia al dret de presentar reclamacions en concepte de danys i perjudicis. Si l’error es produïa per culpa de les dades proporcionades pel Client, s’aplicaran les disposicions del pacte 2.5.

3.5. GIMECSA farà les verificacions 22 dels resultats que siguin re-alitzables partint de les dades rebudes o per altres mitjans de comprovació proporcionats pel Client. Si aquest no desitja la verificació dels resultats o no proporciona les dades necessàries per a fer-la, s’entendrà que accepta com a satisfactoris i complets 23 els documents creats per GIMECSA.

3.6 . GIMECSA no tindrà cap responsabilitat si un eventual incompliment del contracte fos degut a força major, com ara 24

deficiència en el subministrament d’energia elèctrica, avaria 25 pro-longada 26 del sistema electrònic o de les màquines del centre de càlcul 27 o de les instal·laccions, ni per epidèmia que afecti bona part del personal.

4. Vigència del contracte

4.1. El present contracte entrarà en aplicació el dia primer d’octubre de 19 73 i tindrà vigència fins al dia 30 de setembre de 1975.

Es renovarà tàcitament per períodes d’un any mentre no hi hagi manifestació expressa de resolució, la qual 28 haurà d’ésser comunicada a l’altra part abans de tres mesos de l’acabament del període en curs.

4.2. El Client ha estat informe de les exigències d’exactitud i puntualitat que requereix el tractament mecànic de la informació i del perjudici que pot resultar per a GIMECSA de la reiteració d’errors en l’establiment dels documents de base o retards en el lliurament. En cas de mancament reiterat per part del Client a les disposicions de l’annex 2 , GIMECSA ho assenyalarà per escrit, i si el tercer avís resulta-va infructuós podrà donar per resolt el contracte manifestant- ho amb un mes d’anticipació com a mínim.

4.3. Les dues parts se sotmeten expressament a la jurisdicció dels Tribunals de Sort, renunciant d’igual manera a tota altra jurisdicció.

4.4. La manca de pagament de tres fraccions consecutives del preu dels serveis autoritzarà GIMECSA a rescindir el contracte, sense perjudici del dret de presentar reclamacions en concepte de danys.

Llegides per les parts totes les estipulacions del present contracte i les compreses als annexos A i B, les ratifiquen i, en prova de conformitat, ho signen per duplicat al lloc i el dia esmentats a l’encapçalament.

ANNEX A

AL CONTRACTE PRIVAT DE FACTURACIÓ I ESTADÍSTICA ENTRE LA «SOCIETAT

DE GESTIÓ INFORMÀTICA I MECANOGRAFIA, S.A.» GIMECSA, I «AIGÜES

DEL NOGUERA PALLARESA, S.A.»

Article A-1. Els treballs objecte del contracte comprenen els resultats impresos:

1-a.

Rebuts de consum d’aigua: tractament mensual a efectuar en dues vegades els dies..... i .......

1-b.

Llistats 29 de cobrament, a efectuar els mateixos dies del treball anterior.

1-c.

Resum de facturació, a efectuar el dia de cada mes.

2-a.

Estadístiques de consum, globals i comparatives.

2-b.

Estadístiques de consum per sectors geogràfics.

2-c.

Estadístiques de consum per serveis.

2-d.

Estadístiques de consum per branques econòmiques d’abonats.

Els tractaments 2-a fins a 2-d es faran mensualment dos dies després d’acabada la facturació.

3-a.

Previsions sobre el consum, per sectors.

3-b.

Previsions sobre consum global per als tres mesos següents.

3-c.

Previsions sobre el consum per sectors geogràfics i períodes del dia, per als tres mesos següents.

Els tractaments 3-a i 3-b seran fets cada mes, dos dies després dels assenyalats a 2-a 2-d. El 3-c dins els vuit dies següents.

El càlcul del volum a tractar en cada un dels apartats es farà segons el nombre mensual de rebuts establerts, el qual és fixat en 6.000 com a base del contracte.

Article A-2. A mes dels treballs impresos assenyalats a l’article A-1, GIMECSA realitzarà els tractaments necessaris de preparació, enre-gistrament 30, control i manteniment de fitxers, cintes i discs i la per-foració 31 de les dades previstes a l’annex B.

Article A-3. Amb l’únic objecte de determinar el cost suplemen-tari que correspon a la repetició d’un tractament previst al pacte 2.5

del contracte, el repartiment del preu global entre els diferents tractaments s’estableix així:

ANNEX B

AL CONTRACTE PRIVAT DE FACTURACIÓ I ESTADÍSTICA ENTRE LA «SOCIETAT

DE GESTIÓ INFORMÀTICA I MECANOGRAFIA, S.A.» GIMECSA, I «AIGÜES

DEL NOGUERA PALLARESA, S.A.»

Article B-1. La informació que el client ha de proporcionar a GIMECSA, a que 32 fan referència els articles corresponents del contracte és la següent:

1. Altes i baixes d’abonats, amb indicació de nom, adreça, ordre geogràfic, número de comptador, tipus de servei, domicili de pagament, branca econòmica.

2. Consum mensual indicant el número de comptador, la posició anterior i la posició actual.

Article B-2. Tota la informació assenyalada a l’article anterior serà codificada 33 pel Client d’acord amb les claus o codis numèrics o alfabètics 34 proporcionats per GIMECSA que es reserva el dret de rebutjar els documents incomplets, o poc clars, o que no responguin a les normes de l’article B-1.

Notes lingüístiques

1 INFORMÀTICA. Mot introduït en els darrers anys per designar la

«branca de les ciències que tracta de la informació i dels sistemes de tractament de la informació». No figura als diccionaris normatius, però és a les més recents enciclopèdies. Altres mots nous trobarem en aquest document, i altres que sense ésser de novella creació han rebut un sentit o accepció específics en les tècniques de l’electrònica i de la informàtica. Ací hem pres la definició d’aquest mot i altres definicions i orientacions del Diccionari d’Electrònica per Lluís Marquet (Barcelona 1971).

2 EN AVANT. En un escrit significa les vegades que torni a sortir, posteriorment, o més endavant del text. També «d’ara endavant» o «en endavant», que vol dir a comptar des d’aquest moment.

3 AUTOMACIÓ. Tècnica consistent en l’aplicació d’un procés o sistema qualsevol a fi de minimitzar la intervenció humana. Mot aplicat correntment a l’execució de treballs per mitjà de computadors electrònics.

4 DADES DE BASE. Representació convencional d’una determinada informació a manipular mecànicament a fi que pugui ésser traslladada a les màquines per mitjà de fitxes foradades, cintes magnètiques, etc.

5 VOLUM. Quantitat de les dades o dels treballs en conjunt.

6 TRACTAMENT, les operacions de càlcul que realitza el computador electrònic. Remarquem el mot computador, del gènere masculí.

7 TEMPS D’OPERACIÓ. Les hores o fraccions horàries destinades a fer els treballs del client; l’equip treballa o es lloga per hores.

8 PRETENDRE, no «pretenir».

9 MINVA: disminució. (Cast. mengua.)

10 ENTREGA, o «lliurament».

11 CINTES MAGNÈTIQUES. Cintes d’acetat de cel·lulosa impregnades per un costat d’una pel·lícula fina de material magnètic. També en diuen bandes magnètiques. Segons el diccionari de L. Marquet el mot cinta té aquesta accepció específica mentre que banda es refereix al conjunt, interval o zona intervinguts per l’acció magnètica.

12 LES QUALS, adjectiu relatiu (cast. cuyas), amb l’article i repetint el mot a què s’atribueix.

13 PROGRAMES. Pla detallat de treball a realitzar per les màquines electròniques, on intervenen les entrades de dades bàsiques a tractar, fins a arribar a la confecció dels documents definitius, amb el desenrotllament de càlculs, col·locació de textos, llistes complementàries, etc., i els circuits electrònics que els realitzen. D’aquesta nova accepció del mot programa, ha nascut el verb programar (fer un programa). Creiem que seria preferible «emprogramar», o sigui posar els elements dins el programa. Amb tot, aquest mot i molts d’altres adop-tats o adaptats per aquestes tècniques hauran d’anar a remolc de l’ús general en anglès o francès d’on provenen, per manca de textos catalans sobre la matèria, i acollint encara l’expressió que se’ls dóna en castellà.

14 EN: pronom, referint-se als programes al·ludits, que evita una construcció com «el coneixement dels mateixos». El pronom es repeteix a continuació en «obtenir-ne».

15 ANÀLISIS, plural. Singular anàlisi, del gènere femení. En castellà és ambigu, però sol usar- se cora a masculí.

16 CIRCUITS. Dispositius electrònics que efectuen una operació lògica determinada, segons el Diccionari d’Electrònica. Ací es podria estendre a tot el recorregut de la informació mentre és elaborada.

17 SISTEMA. El conjunt coordinat de la maquinària de què es disposa per a fer els treballs.

18 ESTIGUESSIN. No pas «estessin»!

19 FIABILITAT (de fiable), seguretat de funcionament d’un dispositiu, element, circuit, aparell, etc.

20 EMPROGRAMACIÓ. Vegeu la nota 13, més amunt.

21 ASSENYALADA, posada de manifest (en lloc de senyalada, és a dir, marcada amb un senyal).

22 VERIFICACIONS, en el sentit estricte de comprovacions (com així l’usem sempre en els nostres textos). Hom l’estén, per error, al sentit de realitzar, que en aquesta frase donaria «verificarà (farà) les comprovacions dels resultats ... »

23 COMPLETS, amb totes les parts o detalls necessaris. No és vàlid el mot «complerts» (que en tot cas seria «acomplerts» amb el sentit de realitzat, o executat, un treball, etc.)

24 COM ARA. Conjunció comparativa, ací amb el sentit de «per exemple».

25 AVARIA. Notem l’ortografia. (Cast. avería.)

26 PROLONGADA, no pas «perllongada».

27 CENTRE DE CÀLCUL, Local on hi ha les màquines, laboratori; també nom genèric amb què es designen les empreses que disposen d’elements per a realitzar treballs per altri.

28 LA QUAL. Pronom relatiu introduint una oració explicativa. També hauria pogut ésser «que». Però sempre defugint la construcció viciosa «la que».

29 LLISTATS, mot corrent en informàtica (de l’anglès listing) per a designar els fulls que contenen relacions de dades; o sigui la segona accepció del mot llista al diccionari Fabra. Nosaltres preferiríem dir-ne llistes.

30 ENREGISTRAMENT, anotació mecànica o magnètica de les dades, per als tractaments immediats o per a emmagatzemar-los amb vista a una utilització posterior. En lloc del mot gravar.

31 PERFORACIÓ. Fer els forats necessaris a les targetes que han de passar als ordenadors per al tractament. L’operació de foradar (perforar) es realitza per mitjà d’una màquina (perforadora), semblant a una màquina d’escriure, i ha donat lloc a la nova professió de perforista, o sigui la persona que la fa funcionar, generalment un senyoreta. Els mots taladre, taladrar, que s’hi relacionen, són al diccionari Alcover-Moll classificats com a castellanismes.

32 A QUÈ, o «a la qual». (Però no «a la que».)

33 CODIFICADA. Posada abreujadament sota una clau convinguda. El mot codi no té aquesta accepció als diccionaris de llengua, però s’imposarà d’admetre-la, i ja és definida al Diccionari d’Electrònica de L. Marquet. «Conjunt de símbols emprats per a representar una determinada informació o conjunt de regles que permet de transcriure una informació expressada per un sistema de símbols en un altre sistema de símbols». Al mateix temps inclou els substantius codificació (establiment d’un codi); codificador (dispositiu o circuit destinat a efectuar una codificació d’una informació) i també el qui codifica. Im-plícitament queda inclòs el verb codificar. El mot clau (allò que cal conèixer per a entendre una cosa) tampoc no té el sentit exacte per a la informàtica i faria més dificultosa la creació d’aquells derivats, indispensables.

34 ALFABÈTIC. També s’usa l’adjectiu alfanumèric, per a la representació d’informacions en forma alfabètica o bé numèrica.