VOCABULARI AGRÍCOLA

LLISTA DE PARAULES RELACIONADES AMB EL TREBALL AGRÍCOLA

A llom de l’animal: transportar els sacs amb bast o albarda.

Abancalament: Acció d’aplanar la finca.

Agulla: Modalitat d’empelt.

Aigüera: Eina d’espart de forma cilíndrica per portar l’aigua al carro.

Aixada escarpellera: Per esbrossar. Aixada estreta, amb destral a l’altra part.

Aixada: Ferramenta amb mànec de fusta per treballar al secà.

Aixaders: cadenes que van de les retranques a les barres del carro per aixar.

Aixar: Fer recular l’animal sol o amb el carro.

Aladre: Instrument per a llaurar amb l’animal. Es diu també forcat.

Albarda: Aparell posat a llom de l’animal per transportar càrrega en muntanya.

Alera: Pedres de punta a la part alta del ribàs.

Alteró: Part alta de la finca o d’un bancal.

Animal: Fa referència als animals de treball com són el cavall, mul o ase.

Antara: Punta de la finca on calia fer uns solcs perpendicular rematar la llaurada.

Antuixar: Forma local de referir-se a entoixar. Veure aquesta paraula.

Aparellar: Posar els aparells a l’animal previ a enganxar-lo al carro.

Aparells: Eines de l’animal per a condicionar-lo per al treball o transport.

Arcs o arquets: Per posar la vela del carro. Podien ser els arcs de botes de sardines.

Argolla: Peça de ferro que abraça les peces del forcat.

Arguinells: Banastes de vímet, que serveix per portar cànters a llom d’animals.

Aro: Cercle de ferro que envolta la roda d’un carruatge. És el que toca a terra.

Arreglar pedra: Construir un ribàs.

Arreplegar garrofes: Replegar la collita.

Arretranques: Vegeu Retranques.

Arribassar o ribassar: Arreglar pedra per construir un ribàs.

Assebador: Espècie d’elevador del carro per engrassar-lo.

Assenyalar: Indicar normalment amb canyes on deu anar el nou plantó.

Assot: Instrument de vara i corretja per pegar a l’animal.

Astorat: Revestiment del carro amb llata per sostenir mercaderia fina.

Baixador: Camí per baixar l’animal dins la finca o els llauradors.

Banastro: Cistella gran de vímet apta per ser transportable amb bast.

Bancal: Zona de la finca aplanada o que segueix les corbes de nivell.

Barres: Part anterior del carro on s’enganxa l’animal.

Barriguera: Corretja que de les barres del carro passa per la panxa de l’animal.

Bàscula: Útil per a pesar. L’antiga servia per pesar sacs, l’actual fins a camions.

Bassal: Part baixa de la finca on en cas de pluja es para l’aigua.

Bast: Paregut a l’albarda i utilitat igual, és més gran, resistent i pesat.

Birbar: Tallar o arrabassar les herbes d’un sembrat que perjudiquen. Sinon.Eixarcolar

Bodega de garrofes: Habitació per guardar la collita.

Bolo de garrofera: Fong específic d’aquest arbre, molt bo per a menjar.

Bordes: Nom que es dona a tots els arbres no empeltats, en hi han moltes classes.

Bordís: Rama que naix per baix de l’empelt i que normalment deu tallar-se.

Bos: De cuiro, es posa al morro de l’animal per evitar que menge o mossegue.

Botilla: Recipient de terra sense envernissar, per contenir aigua fresca.

Branca: Qualsevol rama gran de l’arbre.

Brossa: Herba que molesta en la finca.

Cabàs: Recipient d’espart per a transportar l’home o carregar el vehicle.

Cabeçà: Útil de cuiro que es posa al cap de l’animal per guiar-lo i controlar-lo.

Caliu: Acció d’esllavissar-se la terra quan es treballa després d’una pluja insuficient.

Cameta: Part de davant de l’aladre que s’uneix als timons.

Camó: Cadascuna de les corbes que formen la roda del carro.

Campanya de la garrofa: Durada del temps de collita.

Cànter: Recipient de ceràmica per portar aigua.

Carcingle: Vara de lledoner doblada i lligada per un aram, serveix com llaç per lligar.

Carrasca: Fusta en la que es fan les peces del carro.

Carrasquenya: Llavor de garrofera vera.

Càrrega de Garrofes: transport a lloms o amb carro.

Carregador de carro: Punt on es deixava el carro i posaven els sacs baixats a llom.

Carretó: Vehicle de transport humà d’una roda, una caixa i dos braços. (C. Carretilla)

Carro: Vehicle tirat per animal, amb dos rodes, dos barres i una caixa per al transport. Tot està construït amb fusta de carrasca, excepte els taulells que són de figuera per evitar que s’asclen.

Cassuda negra: Llavor de garrofera vera.

Cassuda roja: Llavor de garrofera vera.

Catxeta: Llavor de garrofera vera.

Cavar soques: Treballar amb l’aixada els rodals de les soques on no entra l’aladre.

Cavar: Acció de treballar amb l’aixada.

Cèrcol: Cercle al voltant de la soca d’un arbre, fet amb un cavalló o amb un ribasset.

Cèrcol de pedres de la garrofera: Ribàs rodó al voltant de l’arbre.

Cimal: Branques grosses que surten de la soca, les més altes de l’arbre. Cim-alt.

Cingle: Peca de fusta de lledoner doblat i lligat amb aram, servia per passar la corda.

Cistella: Recipient de vímet amb ansa, generalment per collir fruita.

Colleró: Instrument de cuiro que es posa al coll per a que tire l’animal.

Collidor: persona que tira les garrofes a terra amb el ganxo.

Collir: Acció de collir el fruit.

Collita: La quantitat de garrofes d’un arbre, una finca o una campanya.

Colmo: Part alta de l’arbre. (Castellanisme.)

Corca: Arbre afectat pel corc.

Corda: D’espart, cànem, fibres sintètiques, etc. Serveixen per lligar.

Cordell: De la mateixa utilitat que la corda però més prim.

Cornalons: A cada costat recipient de la sàrria per al transport amb bast.

Corretjot: Peça de cuiro que va de les barres del carro al selló aguantant aquestes.

Cosir el sac: Encordillar el sac ple deixant un tros de tela a cada banda, orelletes.

Costella de bou: Llavor de garrofera vera.

Costellera: Llavor de garrofera vera.

Cub: Part central de la roda.

Culató: Sac que no arriba a estar mig ple.

Culets: Garrofes menudes costoses de plegar, els sacs resultants són molt pesats.

Culona: Llavor de garrofera vera d’Eslida.

De la Faveta: Llavor de garrofera vera.

De la Vora Roja: Llavor de garrofera vera.

Del Masclet: Llavor de garrofera vera.

Del Pom d’Artana: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Negre: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Roig d’Onda: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Roig: Llavor de garrofera vera.

Del Rallador: Llavor de garrofera vera.

Del Varejat: Llavor de garrofera vera.

Dental: Peça inferior de l’aladre que s’ajusta a rella.

Desbrossar: Llevar la brossa o herba molesta.

Desnivellar la càrrega: Quan els sacs estan a diferent nivell amb perill de rodar.

Destral: Útil de mànec i fulla que serveix per podar i tallar branques.

Eix: És de ferro, sosté les rodes i el pes del carro.

Eixarcolar: Tallar o arrabassar les herbes d’un sembrat que perjudiquen. Sinon: Birbar

Empelt: Posar una planxa, esqueix o escut d’una llavor de qualitat a un arbre bort.

Empostades: Taulells verticals del carro per a subjectar la mercaderia.

Empostat: Conjunt de posts del carro per evitar caiga una càrrega pels varals.

Enganxar l’animal: Acció de posar l’animal al carro.

Ensacar: Acció d’omplir el sac.

Entoixar: Terraplè que va d’un seca a l’altre de nivell inferior on no hi ha ribàs.

Esbrossar: Cavar profund per preparar una finca per plantar els arbres.

Escaleta: Útil de ferro per pujar el carreter.

Escardar: Llevar la brossa dels blats. Llevar els cards.

Escut: Tros de pell d’arbre ver en forma d’escut que s’implanta a un arbre bort.

Esgall, esgallar: fractura d’una rama, generalment per causes naturals.

Espigolar: Plegar garrofes una vegada replegada la collita.

Estaca: Modalitat d’empelt posant una vara vera a un arbre bort.

Esteba: Part posterior alta de l’aladre que subjecta el llaurador.

Falda: Part baixa de les branques d’un arbre.

Farol: Alimentat amb oli, estava a la part de davant esquerra.

Fènyer: Treball amb el sedàs, una de les accions és separar la farina del segó.

Fer clots: Cavar un forat on deu posar-se el nou plantó.

Fer plegadors: Acondicionar la zona de dins del perímetre o plegador.

Finca: Una propietat.

Fiscar: Cordell d’espart.

Fita: Senyal, generalment una pedra o pedres, per delimitar les propietats.

Flor de garrofera: Mostra.

Foia: Part baixa d’una zona o partida.

Fondo: Sinònim de foia.

Forana: Garrofes que cauen fora de la solada.

Forca: Peça generalment de fusta amb dos braços dalt, per sostenir una branca.

Forcat: Barres de fusta corbada que van del jou a l’aladre.

Formigà: Muntó de brossa o llenya tapada amb terra que es crema per desinfectar.

Frau: Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dos tires de plantes en un camp, hort, etc.

Fre: Per parar el carro, poden ser de manilla o cadena.

Galga: Biga de surera que es posava a la roda del carro per frenar-lo.

Ganivet: Serveix per tallar rames petites i empeltar.

Ganxo: Canya de dos anys, grossa i forta amb un tros de rel per enganxar.

Ganxos: Ferramenta manual amb pues per replegar les garrofes de la bodega.

Garrofa: Fruit de la garrofera, com s’ha vist en hi han de moltes varietats.

Garroferal: Finca de garroferes.

Garrofí: Llavor de la garrofa.

Guaret: Terra conreada però no sembrada. En Cast. Barbecho.

Hermafrodita: Planta que té els dos sexes.

Jou: Instrument igual que el colleró però més específic per llaurar.

Llaurar: Treballar la finca amb l’aladre o forcat tirat per l’animal.

Lligar el sac: De forma circular amb els sacs que no estan plens.

Lligó de Puntes: Igual que el lligó però amb dues puntes que permeten estacar més.

Lligó: Ferramenta de cavar on part del mànec és de ferro, a la part final és de fusta.

Lligona: Lligó amb fulla en forma aplanada per replegar terra i altres productes.

Lligonet: Lligó menut per escardar el blat i fer brossa entre altres utilitats.

Maceta: Eina per trencar pedra petita o mitjana.

Mall: Eina per trencar pedra gran.

Mànec: Fusta d’on s’agarra un instrument de treball, pot ser de carrasca, lledoner, olivera o taronger bort.

Manegueta: Peça de ferro de forma cilíndrica que abraça el cub del carro.

Manta de malla: Modernament serveix per plegar la collita amb més facilitat.

Matxina: Qualsevol màquina, es sol dir a les de sulfatar.

Medir: Calcular on deu anar cada nou plantó.

Merma: Disminució de la producció en un any.

Mig sac: Sac mig ple.

Mitger: Persona que treballa a mitges amb el propietari. Part baixa d’una solada.

Molí de garrofes: Fàbrica de moldre garrofes per a pinso o altres utilitats.

Mosso: fustes a la base de les barres per sostenir el carro dret sense estar l’animal.

Mostra: Flor de la garrofera, creix en agost o setembre.

Muntó de garrofes: Quantitat junta no continguda en sac ni cap altre recipient.

Negreta: Llavor de garrofera vera.

Nivellar la càrrega: Igualar els sacs en la càrrega a llom, per evitar que rode.

Nivellar: Aplanar la finca o acondicionar el plegador.

Orelletes del sac: Dos agarraderes per transportar-lo a mans quan està ple.

Pala: Eina per carregar el vehicle a mans.

Paleta de sembrar: Serveix per fer clots on dipositar la sembradura.

Parar el sac: Sostenir una persona el sac obert mentre altra posa el producte.

Parar: Situar-se a la finca, generalment baix la garrofera paradora.

Partidor: Punt que divideix les finques.

Peçonera: Peça de ferro que acobla a l’eix i manté la roda.

Perpal: Barra de ferro de quasi dos metres de llarg per fer palanca.

Pic: Instrument de ferro que a una part te punta i l’altra fulla, el mànec és de fusta.

Pinso de garrofa: Garrofa molta per alimentar als animals.

Pitral: Corretja que anava del bast al pit de l’animal.

Planter: Vegetals per plantar o acabats de sembrar.

Plantó de garrofera: Garrofera molt jove i encara de reduïdes dimensions.

Planxa: Empelt ver sobre bort o arbre de mala llavor, té forma quadrada.

Plegador: Persona que plega. Terreny acondicionat per plegar.

Plegar garrofes: Acció de recollir garrofes de la solada.

Poal: Per portar aigua a mans, abans era de llanda i ara generalment de plàstic.

Podador: Persona que talla i generalment també empelta els arbres

Podar: Treball de podar o tallar un arbre a fi d’augmentar la seva qualitat.

Pollanca: Garrofera molt jove i encara de reduïdes dimensions.

Pujador: En les finques amb desnivells i ribassos, camins per pujar i baixar els secans.

Puntal: Peça generalment de fusta en forma de forca per sostenir una branca.

Puntes d’aire: Finques altes, estretes i males de treballar. De mala qualitat.

Raios: Raig d’una roda.

Ramals: Eina de corda o cuiro que serveix per controlar i dirigir l’animal.

Retranques: Eina de cuiro que va a les anques, serveix per aixar en rere.

Ribàs: Paret de pedra seca per mantenir la terra i aplanar el bancal.

Rodar la càrrega: En el bast o albarda, quan la càrrega roda a la panxa de l’animal.

Roja: Llavor de garrofera vera.

Sàrria: Útil d’espart per posar damunt del bast, per transportar eines.

Sarrieta: Útil d’espart per portar el treballador al coll les seves ferramentes.

Sarrió: Catifa d’espart allargada, es posava damunt el bast.

Secà: Zona que no es rega, en contraposició a l’horta.

Sedàs: Serveix per fènyer el blat i altres productes, també per separar l’arena fina.

Selleta: Útil que va al llom per subjectar el corretjot del carro.

Selló: Peça de cuiro, borra i tella, es posa al llom de l’animal per sostenir el carro.

Sembrar garrofí: Una modalitat de plantar garroferes.

Serra: Útil per a podar i tallar branques, aquest és dentat.

Serretó: ferro col·locat a la part anterior baixa de la cabeçà per frenar l’animal.

Serruig: Té la mateixa funció i forma de la serra però és més petit.

Singla: Corretja o teixit de tela ample i dur, lligava del bast a la panxa de l’animal.

Solada o solà: Garrofes que cauen dins el perímetre de l’arbre.

Solc: Línia llarga i estreta treballada per la passada d’un aladre.

Solsida: Part d’un ribàs ensorrat.

Soto: Tauló subjectat amb cadenes posat a baix del carro per augmentar la càrrega.

Tafarra: Corretja ampla que anava del bast a les anques de l’animal.

Tallador: Podador.

Tallar: Podar.

Tauladora: Peça per aplanar la terra amb l’animal, les millors de perera o cervera.

Taulell: La base del carro, era de fusta de figuera per amortiguar els colps.

Telera: Tauló primer i darrer del carro.

Tellol: Bastonet de fusta d’uns 15 cm., uneix el forcat al jou.

Tenella: Tavesser de fusta o ferro que uneix el dental i la cameta, gradua la rella.

Tiradors: Cadena per arrastrar el carro que va des de davant al colleró.

Tiros: Veure tiradors

Tisores: Generalment de podar.

Trava sanya: Barra horitzontal que va d’un varal a l’altre amb un clau al mig.

Trill: Instrument per tallar i trossejar la palla damunt l’era.

Trona: Muret circular que s’omple de terra al peu d’oliveres, garroferes i altres arbres, per recalçar-los.

Ulleres de batre: Eina d’espart picat, serveix per tapar els ulls de l’animal quan roda.

Ulleres: Part de la cabeçà col·locada a cada costat, per evitar que l’animal mire en darrere.

Valero: Sàrria de darrere del carro per portar en menjar de l’animal.

Vara o vareta: Modalitat d’empelt.

Varal: Barra horitzontal superior on van les estaques de la barana del carro.

Varejar: Acció de collir un arbre amb una vara o canya.

Vedriana: Llavor de garrofera vera.

Vela: Lona per protegir els productes i el carreter.

Vencill: Nuc per lligar les garbes de blat, alfals, etc. amb el mateix producte.

Vieta: Llavor de garrofera vera.

Volant: Corbellot gran i esmolat per segar blat.

Volcar el carro: Caure de costa, molt comú aquest accident pel gran volum dels sacs.

Xaruga: Ferramenta per a llaurar. N’hi ha fixa per al secà i giratòria per a l’horta.

Xolits o xiulits: Garrofes extremadament primes per causa d’una sequera.