50 Documents jurídics en català


IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA




50

DOCUMENTS JURÍDICS

EN CATALÀ



1 9 7 6



Edita: IL·LTRE. COL·LEGI D’ADVOCATS

Mallorca, 283 Barcelona


ISBN: 84-500-7347-2 ISBN: 84.500-8250-1 (2.ª edició)

Dipòsit Legal: B. 648-1983 - Altés, S. L., Caballero 87, Barcelona-29



PRÒLEG

Ara fa 25 anys que es va publicar la primera de les dues edicions que ha tingut fins avui el llibre “ 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ” editat pel Col·legi, i que aplega els treballs efectuats al llarg d’uns quants anys pel Seminari de Documentació Jurídica en Català de la Comissió de Cultura. És un llibre interessant, molt ben rebut en el seu moment i que ha estat un instrument certament útil per a les tasques de recuperació de la llengua en les activitats professionals; propòsit explicat prou clarament en la “PRESENTACIÓ” que encapçala i que es repeteix, fil per randa, en aquesta nova edició ara acordada. Nova edició que es produeix en el nou camp tecnològic d’INTERNET del que tant s’espera en tan diverses esferes de la ciència i de la vida.

Sembla que els que fórem redactors dels textos que el llibre re- cull podem creure, sobre bases fermes, que aquesta nova edició continuarà tenint utilitat, almenys durant aquests primers anys del nou segle, especialment si els seus nous lectors i usuaris recorden oportunament l’absoluta necessitat d’ajustar el que ells ara redactin a les noves situacions jurídiques que es van succeint de nova llei en nova llei, i en uns terrenys més que no pas en altres.

Ja es deia l’any 1975, amb motiu de la primera edició, que “l’ob- jectiu del Seminari no ha estat pas de compondre un manual de formularis –que la constant i rica floració legislativa hauria deixat pràcticament obsolet fa temps– sinó afrontar problemes de terminologia”, i es féu sota l’experta batuta científica, cal recordar-ho, d’un “Pedagog de la Llengua” de la categoria d’Osvald Cardona.

Barcelona, abril del 2002. Josep Ferrer i Rius



SEMINARI DE DOCUMENTACIÓ JURÍDICA EN CATALÀ

DE LA COMISSIÓ DE CULTURA





PRESIDENT

JOSEP L. SAGARRA I ZACARINI


VICE-PRESIDENT

OCTAVI SALTOR I SOLER


VOCALS

PERE CUXART I BARTOLÍ JOSEP FERRER I RIUS

JOSEP Mª MALAGELADA I FIGA ANTONI PELEGRÍ I PARTEGÀS LLUÍS TORRAS I SOLÉ

JAUME TORTRAS I VILELLA


ASSESSOR LINGÜÍSTIC

OSVALD CARDONA I ROIG



P R E S E N T A C I Ó


De fet, aquest volum és l’aportació del Col·legi d’Advocats de Barcelona al cinquè centenari de la publicació del primer llibre imprès en català. El desig que el seu contingut quedés més arrodonit n’ha retardat l’aparició. Serà una mena de pont —en l’aspecte editorial— entre aquell centenari i el Congrés de la Cultura Catalana, la iniciativa del qual va sorgir del nostre Col·legi i que es d’esperar que tingui una realització propera.


* * *


Els homes de dret catalans han pogut seguir, per mitjà de la Revista Jurídica de Catalunya, els treballs del Seminari de Documentació jurídica en Català, constituït a les darreries de 1967 per acord de la Junta de Govern a proposta de la Comissió de Cultura. D’aquesta en forma secció específica.

Els termes de la proposta expliquen prou bé els objectius del Seminari i són mereixedors d’encapçalar aquesta refosa:

«Tant en la relació de testaments com en la contractació i també en la relació escrita advocat-client, res no s’oposa a la utilització del català i no fer-ho perjudica l’autenticitat intrínseca de les manifestacions que són matèria dels susdits documents o dóna un to convencional i postís a la relació escrita. D’altra part, no saber-lo utilitzar és signe de deliciència cultural, inadmissible en estaments de formació intel·lectual superior, els quals tenim, a més, responsabilitat de fer tot el que calgui per a ajudar els de nivell inferior a superar-se.

«L’advocat de parla catalana ha d’estar en condicions de preparar una minuta de testament o de contracte en català quan així con- vingui als seus clients i ha de fer-ho correctament.



«No val emparar la insuficient preparació en l’argument que un document en català pot implicar majors dificultats en el supòsit de con- trovèrsia judicial. Només una part insignificant d’actes o negocis jurídics provoquen plets i, cas que es plantegessin, hi ha prou elements adients per a il·lustrar el Tribunal en matèria lingüística».


* * *

L’objectiu del Seminari no ha estat pas de compondre un manual de formularis, sino afrontar problemes de terminologia i de redacció de documents jurídics en català, tenint molt en compte les particularitats del nostre Dret.

Hem donat per assentat que l’advocat sap el que ha de dir un redactat jurídic, conjugant la voluntat dels clients i la norma o normes de dret aplicables. Però és massa freqüent que tractes entre catalans, per a ésser acomplerts dins l’àrea de la nostra lingüística, no siguin plasmats en català.

Això es deu, sens dubte, al bilingüisme que vivim els països catalans 1 que produeix un fenomen de mestissatge idiomàtic, perjudicial per a les dues formes d’expressió que col·lisionen; perjudici que no es manifesta tan sols en la castellanització de termes catalans, o a la conversa, sinó també en els ordres sintàctic i prosòdic.

Aquesta problemàtica cultural justificà la creació del Seminari i justifica ara la publicació sistematitzada d’una part dels seus treballs. Tant el nombre rodó de cinquanta, com les llacunes en la sistematització es podrien acusar com a defecte si aquesta publicació pretengués ésser un formulari. No ho és. I ho repetim per deixar-ho ben clar.


* * *

També creiem que han quedat paleses les fites essencials del Seminari. Com a finalitat secundària s’ha proposat de modernitzar l’estil dels documents.

La pràctica professional porta a l’adopció de clàusules que insensiblement sofreixen estancament. Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè El Seminari, doncs, també ha tingut present aquest aspecte.


* * *


Per raó de vinculació a les tasques del Seminari des de la seva creació es podria donar per sobreentès el reconeixement a l’assessor lingüístic Sr. Osvald Cardona. Però no seria just deixar de consignar- ho ací. La seva competència ha estat una ajuda molt valuosa. Pedagog de la llengua, poeta i publicista prou conegut, compta amb una preparació ben àmplia en matèria contractual que facilita la compenetració fructífera ja de bell antuvi. Ell ha redactat, en gran part, les remarques gramaticals i terminològiques que arrodoneixen el conjunt de documents aplegats en aquesta edició, fent-los especialment aptes al propòsit divulgador de la nostra llengua en l’àrea concreta de la documentació jurídica.





NOTES ORIENTATIVES DEL SEMINARI

No hem pretès de convertir aquests documents en textos de valor literari, sinó que, amb vista a una utilitat immediata, hem mirat de re- vestir-los d’una qualitat suficient, susceptible d’ésser millorada per la pràctica continuada. Hem cercat un estil sobri i planer, sense recórrer a girs i mots arcaics, els quals, amb els mitjans amb què comptem actualment, seria molt costós de reintroduir, i tal vegada no representarien gaire avantatges. En canvi, hem rebutjat constantment, insistint-hi, molts girs vici- osos que amenacen de filtrar-se’ns per l’excessiva influència del castellà imperant de tants anys. I pensant que en aquesta llengua escriuen ben sovint els qui poden servir-se, en consulta, dels nostres Documents, hem procurat d’assenyalar- hi, tot presentant els girs correctes, els vicis en què era fàcil de caure.

Allà on esmenem mots o formes defectuoses, hem fet esment de les incorreccions freqüents per mitjà de les note(sr:omandre, traducció de permanecer, que ha motivat barbarismes com «permanèixer», etc.)

Les notes destaquen també mots genuïns i típics, encara vius en la llengua, sobretot en algunes contrades, i que convé de record bara:diu, sinònim de pati o eixida, per exemple.

Quan ha convingut, hem aprofitat amb intenció el vocabulari dels oficis i de la ruralia adients al motiu del document (contracte de masoveria), sense descurar el de les activitats i modalitats noves, que se’ns presenten en els contractes de leasing o de serveis (informàtica, etc.), per als quals ha calgut triar d’entre els escassos testimonis de què disposem, les possibles solucions encertades.

Hem normalitzat l’ortografia dels cognoms, puix que tots són imaginaris. Normalment els hem units amb la conjunció i, com és de tradició en català, fins als nostres dies.

Als encapçalaments i a les cloendes — compresa la data — s’han utilitzat fórmules molt diverses, tot respectant les dels originals presentats pels ponents de cada document. Això contribueix a la varietat del conjunt i, a la seva hora, les preferències dels qui se’n valdran, ajudaran a crear la tradició escrita, pràcticament oblidada en el català modern.

Pel mateix motiu, les notes proposen de vegades variacions possibles, àdhuc sobre la forma que figura al text, algunes de les quals haurien d'ésser les preferides en bell estil literari.

Finalment, notarem que els Documents, en llur col·locació dins el volum imprès, ni les notes que els acompanyen, no segueixen un ordre prou definit pel que fa a les remarques gramaticals i de terminologia. Hom ha preferit ordenar els documents segons una sistematització jurídica dels temes, com és lògic. Cada text, doncs, duu anotats els detalls que semblen prou interessants en aquell lloc concret, malgrat que ja haguessin estat motiu d’observació en altres documents, que ara apareixen col·locats abans o després, a causa de l’ordenació definitiva.




COMENTARI A LA SEGONA EDICIÓ

Que l’edició d’un llibre s’esgoti és bon senyal i, en el cas d’aques5t0 Documents Jurídics en Català S'afegeix un altre senyal optimista: l’increment de peticions d’exemplars que s’ha produït darrerament i un cop ja esgotada la primera edició. Això sol justifica aquesta segona.

La primera tingué una favorable acollida entre els juristes catalans, com també el Vocabulari jurídic castellà-català i català-castellà rotació del nostre Col·legi al Congrés de Cultura Catalana.

Amb posterioritat a llur publicació s’han produït fets transcendents sobre reconeixement oficial del català, com són la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, els quals obren la via de normalització idiomàtica, de què és bon símptoma, en l’àmbit del dret, la progressiva demanda dels dos llibres preparats pel nostre Seminari de Documentació Jurídica en Català, Secció permanent de la Comissió de Cultura del Col·legi.

El Seminari ha continuat treballant com ho prova la publicació a la

«Revista Jurídica de Catalunya» d’altres grups de documents que podrien ésser complement dels aplegats al llibre que ara tornem a editar.

L’existència d’aquests nous treballs del Seminari plantejà l’alternativa de si ens limitàvem a una reedició del 50 Documents o l’ampliàvem. El Col·legi s’ha decidit per la reedició, precisament a causa de l’urgent petició d’exemplars. La refosa, amb la nova estructuració que exigiria la solució segona, implica un ajornament no gens recomanable.

Ben mirat, la sistemàtica del llibre és prou equilibrada, el repertori documental manté actualitat i el seu conjunt s’adiu amb les finalitats comentades en la presentació inicial; un conjunt de consideracions que justifiquen la segona edició inalterada.

* * *

Dolgudament hem de complementar aquestes notes liminars amb una referència a la composició del Seminari, el qual, si bé s’ha incrementat amb valuoses col·laboracions ha sofert la pèrdua dels membres emèrits Octavi Saltor Soler i Jaume Tortras Vilella.


Desembre de 1982



I F A M Í L I A


1 Reconeixement de fill tingut fora de matrimoni


A la ciutat de Barcelona, a ...

Jo, el sotasignat, ..., industrial, casat, major d’edat, subjecte al règim jurídic especial de Catalunya, veí d’aquesta ciutat, amb domicili al carrer ... núm. ... principal, en la convicció de complir1 un deure legal i de consciència, ben lliurement, manifesto:

Reconec que és fill meu el noi anomenat Antoni, que la senyoreta Major d’edat i soltera, va infantar assistida pel metge tocòleg

doctor , el dia quinze de juliol de mil nou- cents seixanta-sis, inscrit

amb els cognoms de la mare al Registre civil, del Jutjat Municipal núm.. ..., i que fou batejat el dia 22 del mateix juliol a la Parròquia ...

D’acord amb el criteri de generosa empara2 que el Dret canònic i l’especial3 de Catalunya mantenen 4 respecte als fills nascuts d'unions extramatrimonials, no deixaré de donar al meu fill Antoni —per mi tan estimat com els que tinc de legítim matrimoni— tot el que

calgui per a la seva manutenció, educació i instrucció, vestit, assistència mèdica, etc., i sempre d’acord amb el meu estament5, i és ferma decisió meva de destinar des d’ara una part dels meus béns a formar un patrimoni independent que asseguri tant al meu fill com a la seva mare —amb la qual conviu— un nivell de vida concordant6 amb el meu, i com els he tinguts 7 fins ara, cosa que puc fer sense pertorbar sensiblement la base econòmica de la meva família legíti- ma.

Present en aquest acte la mare del meu fill esmentat, dóna l'absoluta conformitat a les precedents manifestacions i en nom i representació del menor accepta els drets instituïts a favor d’ell8, estampant la signatura al costat de la meva al peu d’aquest escrit. *



* És aconsellable que el reconeixement de paternitat sigui enterament escrit a mà per l’atorgant, i que resti incorporat en un protocol notarial mitjançant una acta autoritzada a requeriment del pare i la mare del fill reconegut.


  1. DOCUMENTS



18 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


1 COMPLIR, executar completament una cosa promesa, o manada, fer allò que hom deu, a què està obligat. També: atènyer en tal temps alguna cosa

«avui compleix vint anys».

Comparem amb acomplir, executar, portar a terme: «els treballs acom- plerts per aquest seminari».

2 EMPARA: Allò amb què hom s’empara; tambél’emparament, o sigui l’acció d’emparar i l’efecte de l’empara. És molt corrent el moetmpar, en aquesta última accepció consignat al diccionari Alcover - Moll, i que manca al Fabra.

3 L’ESPECIAL. Hem omès el substantiu «dret» davant el segon adjectiu; però s’hi manté l’article. «El dret canònic i l’especial». Aquesta forma és cor- recta, en lloc de l’aglutinació d’adjectius, que veiem sovint en textos castellans,

«Els drets canònic i especial de Catalunya ... ».

4 MANTENEN; verb en plural: tots dos Drets.

5 ESTAMENT: classe o condició, o posició econòmica o social.

6 CONCORDANT, d’acord, conforme, en consonància amb el meu ni- vell de vida.

7 ELS HE TINGUTS, el fill i la mare; la concordança del participi amb el pronom de tercera persona remarca la pluralitat.

8 D’ELL, també: «a favor seu», més literari. Però el pronom masculí pre- cisa que es refereix als drets en favor del menor.



2 Separació de matrimoni *


A la ciutat de Barcelona, el vin1t de juny de mil nou-cents setanta.


REUNITS: D’una part; Joan Vila i Serraclara, major d’edat, industrial, domiciliat al carrer del Consell de Cent, 624, 3e.r 2.a d’aques- ta ciutat; i d’altra part, la seva esposa, Neus Fernàndez i Camps, amb domicili també a Barcelona, Rambla de Catalunya, 315, principal 2a.;

FAN CONSTAR:

  1. Que van contraure matrimoni canònic al Monestir de Sant Cugat del Vallès, el dia 30 de setembre de 1955.

  2. Que són subjectes al Dret civil català i que el règim legal del matrimoni és el 2 de separació de béns.

  3. Que tenen dos fills: Enric i Maria Vila i Fernàndez, de 13 i 11 anys 3.

  4. Que, de comú acord, els cònjuges viuen separats fa ... mesos.

  5. Que desitgen fixar tots els aspectes derivats d’aquesta situació, i en especial els que fan referència a la manutenció i educació dels fills del matrimoni.

Per tant,

CONVENEN:

Primer. La senyora Fernàndez continuarà vivint al pis de la Rambla de Catalunya, 315, principal 2.a, que era el domicili conjugal.



* Si bé la separació matrimonial és de l’exclusiva competència dels Tribunals Eclesiàstics o civils (segons la forma del matrimoni), hom pot regular privadament les conseqüències de les separacions de fer.

Cal remarcar, també, que el pacte tercer no constitueix cap renúncia al dret de percebre aliments (que seria nul·la sinó la constatació d’una situació modificable en el cas que fos alterada l’economia de qualsevol de les parts.



20 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


El senyor Vila reconeix especialment que l’esmentat habitacle4, amb tot el seu contingut: mobiliari, objectes d’art i parament és propietat de Neus Fernàndez i Camps, i que amb anterioritat a aquest acte ell n’ha 5 retirat els objectes, roba i mobles que li pertanyen.

Segon. Els dos fills del matrimoni viuran amb la mare6 la qual curarà de llur 7 manutenció, vestit i educació, fins a la majoria d’edat.

L’anterior paràgraf no significa pas8 que el senyor Vila es desen- tengui de les obligacions paternes que naturalment li corresponen, les quals queden fixades als9 pactes següents.

Tercer. Atesa la personal situació econòmica, la senyora Fernàndez no reclama al seu marit aliments per a ella. El senyor Vila, però, s’obliga a ingressar mensualment al compte que la seva esposa té obert a la Caixa de Pensions, Agència C., la quantitat de QUINZE MIL PESSETES en concepte de col·laboració al manteniment dels fills10. A més, seran a càrrec del senyor Vila:a) les matricules escolars;b) els llibres de text, i c) en general, totes les despeses derivades de l’internat escolar en règim de mitja pensió.

Quart. Els dos cònjuges es comprometen a facilitar als fills l'educació secundària i la superior11 si tenen aptituds per a cursar estudis universitaris o tècnics. En tots els casos els ajudaran a situar-se professionalment a fi que 12 puguin assolir 13 una adequada independència econòmica.

Marit i muller es consultaran sobre els esmentats estudis i en cas de desacord sotmetran les diferències, amb caràcter diriment, al doctor Joan Casamada, professor de la Universitat de Barcelona amic de la família.

Cinquè. El senyor Vila podrà tenir els fills en la seva companyia: a) tots els diumenges 14 de les 11 del matí a les 10 del vespre15 ;

b) tot el mes d’agost de cada any;c) del començament 16 de les vacances d’hivern fins 17 al dia de Nadal a les 10 del vespre;d) la primera meitat de les vacances de Setmana Santa. És obligació del senyor Vila, cada vegada, retirar els fills del domicili matern i tornar-los-hi a l’hora fixada.

Sisè. El senyor Vila es compromet a atorgar a la seva esposa la mes àmplia llicència marital per a tots els casos que les lleis l’exigei- xen.


SEPARACIÓ DE MATRIMONI 21


Setè. Marit i muller s’abstindran de realitzar actes que puguin pertorbar l’actual situació de separació amistosa.

En prova de conformitat signen aquest document al lloc i en la data consignes al començament.

1 EL VINT. Amb elisió del mot «dia», però conservant l’article. També

«a vint de juny».

2 ÉS EL DE. Elidint el mot «règim».

3 No cal afegir «respectivament».

4 HABITACLE. Local on hom habita, en lloc de «vivenda», mot que no apareix al diccionari Fabra, però és d’ús molt estès. Vegeu la nota 5 al do- cument 19. La preferència literària és a favord’habitatge o habitacle,lluitant contra la influència castellana i administrativa.

5 ELL N’HA RETIRAT. Amb el pronom ell precisem qui ha retirat els objectes. El pronom adverbialen indica d’on els ha retirats (del pis).

6 LA MARE. És innecessari el possessiu (laseva mare, o llur mare). No- tem que el català sol ometre els possessius, o expressa la relació possessiva mit- jançant altres construccions.

7 LLUR, dels fills, plural. Decididament preferible «a la seva».

8 PAS, partícula adversativa, que força el sentit de «no desentendre’s».

9 ALS PACTES. A la determinació de lloc, és preferida la preposicióa.

10 DELS FILLS, també sense possessiu, ja que són de tots dos.

11 LA SUPERIOR. Elisió del substantiu, però subsisteix l’article. És vici- ós de construir, com algú faria, «l’educació secundària i superior», per tal com són dues menes d’educació, a cadascuna de les quals correspon un article i un adjectiu definits.

12 A FI QUE, locució conjuntiva, com «per tal que» (la preposicióde declina davant la conjunció que: és incorrecte dir «a fi de que»). També és vàli- da la conjunció final perquè (i no «per a que»).

13 ASSOLIR, atènyer, obtenir, etc. (en lloc del barbarisme «alcançar»).

14 TOTS ELS DIUMENGES. També podria dir «cada diumenge», més a prop de la parla. L’adjectiucada, però, donaria un sentit de periodicitat, mentre



22 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


el mot «tots» fa la clàusula més terminant i concorda també amb el començ de l’apartat següent, en què el mateix mot val per a indicar la durada completa del mes d’agost.

15 DE LES ... A LES ... És vàlida la preposicióde per a indicar el co- menç d’un període de temps, distància, etc., que es clou amb el terme intro- duït amb la preposició a: «de Nadal a Sant Esteve», «de Barcelona a Reus». La preposició des, per indicar on s’inicia el període, sempre ha d’anar seguida de la preposició de, i amb el terme final introduït amb la preposiciófins, seguida de a: «Des de la porta fins al passadís». Decididament, ens atenem a la forma més simple.

16 DEL COMENÇAMENT... També el punt on s’inicia el període per al pare, determinat d’una manera inconcreta: podia haver emprat la preposició des, que sol prendre la forma composta «des de». Quan la designació del mo- ment final és immediata hi ha preferència per la simple preposicióde, com hem vist a la nota precedent.

17 FINS. Preposició, indica el terme, en aquesta frase, del període de temps o d’espai l’inici del qual ve indicat per una de les preposicionsde, des, des de. Les designacions de temps i de lloc, darrera defins, solen anar amb la preposició a (fins a), o sigui: «del començ... finsa les vacances de Nadal». Quan no va precedida de la frase que indica l’inici diremfins (sense a) si el terme introduït no requereix la prep. a: «Vindran demà. Hi seran dissabte. Ho veu- rem la setmana entrant»; doncs: «No vindranfins demà; Hi seran fins dissabte. No tornaran fins la setmana entrant». Però: «Vindran a la tarda. Hi seranfins a posta de sol. No ho veurem fins a la nova ocasió».



I I T E S T A M E N T S


3 D’un home casat, amb fills *


HEREVA UNIVERSAL, LA MULLER; SUBSTITUCIÓ I LLEGATS

A Barcelona i a dos quarts de dotze del matí del dia vint de gener de mil nou-cents setanta- dos.

Davant meu, Joan Renom i Bonamusa, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta capital, i dels testi- monis instrumentals senyors Feliu Batllori i Codina i Rafael Puiggròs i Martí, majors d’edat i veïns d’aquesta ciutat, els quals manifesten que no els afecta cap excepció legal,

COMPAREIX el senyor Feliu Jaumandreu i Fillol, major d’edat, advocat, també veí de Barcelona, domiciliat al carrer de la Cucurulla, 72, 3.er 1.a amb document nacional d’identitat número 42.002.833, expedit el dia 12 de juny de 1970; i

DECLARA que és natural de Barcelona, fill dels cònjuges vivents Joan i Eulàlia, i que és casat en règim, de separació de béns amb la senyora Mercè Rovira i Jaumar, únic matrimoni contret, del qual ha tingut tres fills, anomenats Feliu, Joan i Mercé; per raó de naixement i residència té la condició de català.

A judici meu té la capacitat legal necessària per a atorgar testa- ment i ho fa amb les següents



* Observacions prèvies, de tipus general. —Recordem al lector que, d’acord amb l’article 101 de la Compilació, els requisits o solemnitats d’obligada observança en tots els testaments oberts, són, a Catalunya: 1) la identificació del testador; 2) l’apreciació pel notari de la capacitat per a testar; 3) la concurrència de dos testimonis instrumentals (que no han d’ésser pregats ni cal que coneguin el testador); 4) la manifestació de la voluntat del testador; 5) la redacció, lectura i firma, i 6) el principi d’unitat d’acte. En són exceptuats, naturalment, els casos d’alguna manera especials, p.e., el testament del cec o del sord-mut, els atorgats en temps d’epidèmia, etc.



26 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


CLÀUSULES

És voluntat del testador que el seu enterrament i sufragis siguin fets d’acord amb els ritus1 de l’Església Catòlica. Deixa encomanat a la seva muller que ho2 disposi com li sembli adequat3 i a tals efectes la nomena marmessora.

Llega als fills Feliu i Joan la llegítima que els correspongui i salva expressament qualsevol altre dret de llegítima que pugui existir a la seva mort.

Llega a la filla Mercè la nua propietat de la casa número 12 del carrer de Sant Ramon d’aquesta ciutat, amb la qual quedarà compen- sada dels drets legitimaris4. Cas que el valor de la casa els superés, s’entendrà que l’excés és llegat a títol de liberalitat.

Dels béns, drets o accions restants, n’institueix5 hereva la seva muller Mercè Rovira i Jaumar, i per al cas que ella premoris, nomena els fills per parts iguals, amb substitució vulgar a favor dels néts,

Fa prohibició expressa d’intervenció judicial en la seva successió i, si es suscitava 6 cap desacord, el sotmet a la decisió7 del seu bon amic Llorenç Bruix i Romagosa, el qual resoldrà en forma inapel·lable, amb caràcter d’àrbitre d’equitat.

Així ho fa constar el testador, que8 els testimonis han vist i en- tès; i d’acord amb la voluntat per ell manifestada estenc9 aquesta es- criptura a la qual l’atorgant dóna conformitat i la ratifica i firma amb els susdits testimonis, després que jo10 els l’he llegida tota en veu alta ja que no han usat del dret — de què11 els he advertits12 — de llegir- la cadascú per ell mateix.

De la coneixença de l’atorgant, de la unitat de l’acte, de l’obser- vança 13 de totes les altres formalitats de la Llei, de la idoneïtat dels testimonis segons llurs manifestacions i del contingut total d’aquest instrument públic estès en dos plecs de la classe vuitena, sèrie C, nú- meros..., com a notari autoritzant EN DONO FE.


1 RITU, plural ritus. Defugim l’error freqüent d’escriure «rite, rites».

2 HO DISPOSI. Notem el valor del pronom neutre, «que disposi l’en- terrament i els sufragis ... »

3 ADEQUAT: apropiat, proporcionat, etc.; també escaient.


TESTAMENT DUN HOME CASAT, AMB FILLS 27

4 LEGITIMARIS. Derivats de la llegítima.

5 N’institueix, pronom amb volgut pleonasme, referint-se al comple- ment «béns, drets o accions restants», anteposat, i introduït amb la preposició de.

6 SI ES SUSCITAVA. Millor que «si es suscités».

7 DECISIÓ: notem el so de la s sonora i la grafia.

8 QUE. Evitem l’error de valer-se del relatiuqui precedint-lo de la pre- posició a, en aquest lloc on té funció de complement acusatiu. (Vegeu. Fabra, Gramàtica Catalana, 1956,paràgraf 108.) Cal emprar, doncs, el pronom rela- tiu feble que, o el relatiu compost el qual, sense preposició.

9 ESTENC, del verb estendre.(Cast. extender.)

10 JO. Mantenim el pronom personal, per èmfasi.

11 DE QUÈ, pronom relatiu tònic, amb preposició, com a complement del verb advertir, equivalent a «del qual»; fugim de la construcció viciosa «del que».

12 ELS HE ADVERTITS. Observem la concordança del participi amb el pronom de tercera persona. Notem a la frase anterior «els l’he llegida» (l’es- criptura).

13 OBSERVANÇA. No pas «observància».



4 SEMBLANT A L’ANTERIOR, PERÒ AMB NOMENAMENT DE CONSELL DE FAMÍLIA I TUTORS


A Barcelona, a les deu del matí del dia ... de ... de mil nou-cents setanta-dos.

Davant meu, ... Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta capital,


COMPAREIX

Ramon Garriga i Cornella, major d’edat, casat, veí de Barcelona, domiciliat al carrer de Martí Alzina1, 24, tercer pis, amb document nacional d’identitat número ...

A judici meu té la capacitat legal necessària per a testar i, tot invocant el Sant Nom de Déu 2, ordena la seva darrera voluntat, en primera persona 3, d’acord amb les següents


CLÀUSULES

Primera. Faig constar que sóc fill dels cònjuges Pere Garriga i Mas i Ramona Comella i Perera, que sóc casat en úniques núpci- es en règim de separació de béns amb Elvira Martorell i Cases i que, d’aquest matrimoni, tinc tres fills anomenats Pere, Ramon i Margarida. Per raó de naixença i de veïnatge continuat tinc la con- dició de català.

Segona. Llego als meus esmentats fills, així com als altres nas- cuts o pòstums que pugui deixar quan moriré4, la llegítima que els correspongui en la meva herència.

Tercera. Institueixo la meva muller com a5 hereva de tots els béns que deixaré. Per al cas que em premorís6 o que per qualsevol altra circumstància no pogués ésser la meva hereva, la subs- titueixo 7 pels fills al·ludits a la clàusula precedent, per parts iguals,


TESTAMENT DUN HOME CASAT, AMB FILLS 29


amb substitució vulgar a favor de llurs fills, si els premorien8. Però si el premort no tenia descendents, la seva part acreixerà9 la dels fills que em sobrevisquin.

Quarta. Si calgués 10 constituir un organisme tutelar per a algun dels meus fills, nomeno tutor el senyor Tomàs Castells i Sala, protutor el senyor Bartomeu Mallol i Petit, membres del Consell de família els senyors Rafael Carrera i Mestres com a president, i Nicolau Bonveí, Esteve Torrell i Elíes Moll, vocals. En qualitat de substituts nomeno els senyors Pere Costa i Parres i Conrad Mor- ters i Casajoana.

Posat el cas 11 que quedés vacant la tutela, ocuparà el càrrec el pro-tutor; a 12 aquest, el substituirà el vocal Nicolau Bonveí. Les vacants que no deixo previstes seran cobertes per acord del mateix Consell de família.

Cinquena. Prohibeixo la intervenció judicial en els béns de l’he- rència, fins i tot si interessava13 menors, absents o incapacitats, i per a l’eficàcia d’aquesta prohibició nomeno marmessors, comptadors-par- tidors, els senyors Ramon Rovira i Molina i Antoni Mates i Morera, comerciants i veïns de Barcelona, amb domicili, respectivament, al car- rer de la Princesa, 53, i a la plaça del Sol, 24, o aquell dels dos que em sobrevisqui.

Llur 14 intervenció serà necessària si els hereus són els meus fills, i algun d’aquests no ha arribat a la majoria d’edat. En altre supòsit intervindran a requeriment de qualsevol dels interessats15 en l’herèn- cia. La intervenció serà d’acord amb el que disposen els articles 237 i següents de la Compilació del Dret civil català.

Sisena. Si entre els meus papers fos16 trobada alguna memò- ria testamentaria escrita i firmada per mi, amb instruccions sobre repartiment de béns, ordeno als hereus que la compleixin i als comptadors-partidors que la facin complir, com si fos part d’aquest testament.

Setena. Revoco tota disposició de darrera17 voluntat anterior a aquesta.

Vuitena. Si es plantejava cap dubte d’interpretació prevaldrà el text català, ja que el castellà n’és18 la traducció imposada pel Regla- ment notarial.



30 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


Així ho atorga i en són testimonis instrumentals els senyors Josep Isern i Martínez i Pau Mateu i Sants, majors d’edat i d’aquest veïnat- ge, sense excepció legal per a ser-ho19 segons ells afirmen.

He llegit a tots aquest testament en veu alta després d’advertir- los del dret de llegir-se’l cadascú. El testador dóna conformitat plena al text i el firma amb els testimonis.

La coneixença de l’atorgant, la unitat de l’acte, l’observança de totes les altres formalitats de la Llei, la idoneïtat dels testimonis i el contingut total d’aquest instrument públic, estès en ... plecs timbrats de la classe ... números ... són reconeguts per mi, com a notari auto- ritzant, que EN DONO FE


1 ALZINA. Com que és a títol d’exemple, posem el cognom en l’orto- grafia correcta.

2 TOT INVOCANT... L’autor s’ha valgut d’una frase de vella tradició, digna d’ésser reintroduïda.

3 EN PRIMERA PERSONA. El testador parla o dicta ell mateix, al no-

tari.

4 MORIRÉ. Preferència pels temps d’indicatiu en lloc del subjuntiu, com

és molt freqüent. D’altra banda, un futur categòric augmenta la solemnitat del text en al·ludir un fet inevitable.

5 COM A, en qualitat de.

6 PREMORÍS, del verb premorir, intransitiu: el pronom és idèntic al transitiu, en la primera i la segona persona del singular i del plural.

7 SUBSTITUEIXO. Verb transitiu. El testador substitueix l’hereva pre- morta pels seus fills. Hom podria recercar una construcció més artificiosa, a fi que «els fills vinguessin a substituir llur mare». Recordem que el testador s’ex- pressa en primera persona i prou clarament.

8 PREMORIEN. Altra vegada el verb intransitiu, amb el pronom de ter- cera persona. «Si els pares premoren a llurs fills.»

9 ACREIXERÀ, del verb acréixer. Augmentar.

10 SI CALGUÉS. O «si calia». Remarca la suposició pel cas que restés algun fill menor o incapacitat.


TESTAMENT DUN HOME CASAT, AMB FILLS 31


11 POSAT EL CAS. Locuciócorrecta per a la suposició. En altres llocs remarquem la confusió amb elpuesto quecastellà.

12 A AQUEST. Notem la preposició emfàtica, davant un complement directe, motivada tan sols per la inversió de la frase. Rectament seria: «El vocal Nicolau Bonveí substituirà el protutor».

13 INTERESSAVA. Preferència per les formes d’indicatiu.

14 LLUR. La intervenció dels marmessors. Clarament en plural.

15 INTERESSATS EN. Ací el verb interessar requereix la preposicióen.

16 FOS TROBADA. Remarca la possibilitat, en aquest moment potser remota. La preferim a la forma «es trobava».

17 DARRERA. Equivalent a última, que també cal d’emprar alguna ve- gada.

18 N’ÉS, amb el pronom en, representant «el text català», que acaba d’al·ludir.

19 SER-HO, per a ésser testimonis.



5 D’un vidu amb fills menors d’edat


TUTORIA I INSTITUCIÓ DUNA SOCIETAT CIVIL TEMPORAL

Barcelona, dotze d’abril de mil nou-cents setanta-dos.

El sotascrit notari, ..., faig constar que a les cinc de la tarda es persona en aquesta Notaria, per tal1 d’atorgar testament obert, el se- nyor Juli Tarruella i Blasi, veí de Santa Coloma de Gramenet, domici- liat al carrer del Pi, 5, baixos. Té 44 anys d’edat, és impressor2 està en possessió del Doc. Nac. d’identitat número 37.345.678, expedit a Santa Coloma el dia 6 d’aquest mes.

Assegura tenir, i ho crec3, capacitat suficient per a 4 testar, i ho fa conforme al contingut de les següents clàusules:

  1. ª Completa les seves circumstàncies personals manifestant que va néixer 5 a Sant Martí de Riudeperes, de la comarca de Vic, fill dels cònjuges Juli i Teresa, vius, i que és vidu6 de Marta Riubregós i Llorens, natural de Gurb, del qual matrimoni 7 va tenir, i viuen, tres fills ano- menats Juli, Martí i Teresa Tarruella i Riubregós, que tenen 12 anys el primer, 10 el segon i 6 la tercera.

Per raó de naixement i de veïnatge continuat és súbdit del dret català. Es va casar sense atorgar capítols.

  1. ª Salva expressament qualsevol dret de llegítima8.

  2. ª Per al cas que morís durant la minoritat dels seus fills enco- mana llur guarda i custòdia als pares del testador, si sobreviuen9. Cas d’haver premort 10 tots dos, l’encomana a llur11 àvia materna, senyora Llorens, vídua de Riubregós, si pot exercitar-la.

  3. ª També mentre duri la menor edat dels seus fills, i en previ- sió que puguin quedar orfes de pare i mare, crida a la tutela les se- güents persones, i espera que acceptaran el càrrec: 1. Com a tutor, el seu germà gran, Antoni Tarruella i Blasi, veí d’aquesta ciutat - 2. Com


TESTAMENT DUN VIDU, AMB FILLS MENORS DEDAT 33


a pro-tutor 12, l’advocat senyor Josep Boada i Roca - 3. I com a membres del Consell de Família els cinc seus13 amics: Jordi Sos- pedra i Feliu, Josep Puig i Sarquella, Josep López Vinyoli, Antoni Vilagrau Sàez i Carmel Dorca Santdiumenge, tots veïns de Barcelona. Entraran a format part del Consell els mateixos fills, a favor dels quals fa els anteriors nomenaments, des que14 siguin majors d’edat.

  1. ª Allibera expressament el tutor designat de tota obligació d’afiançament.

  2. ª Institueix una societat civil, temporal, amb els seus tres fills — o els que visquin — com a únics socis, la qual societat re- girà i governarà l’organisme tutelar de la clàusula 4ª. amb àmplies facultats d’administració. Aquest organisme, en definitiva, donarà compte de la seva actuació als administrats, així que hagin assolit 15 la majoria d’edat i dintre els sis mesos següents a l’esdeveniment d’aquest fet. Mentrestant i de manera periòdica proveirà de fons els custodis 16 dels fills del testador perquè puguin subvenir a llur manutenció i estudis. La societat abastarà17 la totalitat del patri- moni relicte 18.

  3. ª Al terme de la societat civil entraran en possessió dels béns hereditaris els seus fills, per quotes iguals. Si algun d’ells moria dei- xant fills, serà substituït per aquests. Per tant, crida els fills a l’herèn- cia per parts iguals amb la substitució vulgar esmentada, i els nomena hereus universals i lliures, però amb la modalitat que deriva de la clàu- sula anterior.

  4. ª I només per al cas que els hereus no arribessin19 a un acord directe pel que fa al repartiment del patrimoni heretat, i a fi d’evitar tota intervenció judicial, nomena marmessor i comptador partidor, amb totes les facultats legals, el senyor Josep Boada i Roca, la inter- venció del qual no serà obligatòria si s’ha produït acord directe entre els interessats.

Així ho disposa, per aquest testament obert, el senyor comparei-

xent.

Assisteixen a l’atorgament, en qualitat de testimonis, els dos se-

nyors Joan Aladern i Vinyes i Pere Vallbona i Garcia, veïns d’aques-




  1. DOCUMENTS



34 50 DOCUMENTS JURÍDICS EN CATALÀ


ta ciutat. Llegeixo, en veu alta, al testador i als testimonis el text ínte- gre prèvia renúncia que fan a la lectura individual.

De tot plegat, del coneixement del testador, de la unitat de l’acte i del contingut del document, que firmen amb mi tots els assistents, EN DONO FE com a notari i el tanco amb el signe i la rúbrica regla- mentaris.


1 PER TAL, també, «per atorgar».

2 IMPRESSOR, notem el so, de s, sord, escrit ss.

3 HO CREC. El notari creu això que el testador assegura, al·ludit amb el pronom ho, inexcusable.

4 PER A, necessàriament amb la preposició composta.

5 VA NÉIXER, passat perifràstic, únic que s’usa en la parla barcelonina, equivalent a «nasqué», més literari. En aquests textos preferim el planer.

6 VIDU, recentment admès viudo, servant, però, la preferència per la forma literària. L’hem mantinguda també en tots els altres documents.

7 DEL QUAL MATRIMONI. Una de les maneres de traduir elcuyo cas- tellà, o sigui donant al mot qual una funció adjectiva i no pronominal, com seria «...matrimoni, del qual va tenir tres fills.

8 LLEGÍTIMA (cast. legítima). Però legitimari (el qui té dret a lallegíti-

ma).

9 SOBREVIUEN. Del verb sobreviure,intransitiu. No li cal pronom.

10 PREMORT, del verb premorir, també intransitiu, sense pronom.

11 LLUR. Àvia de tots els néts, preferible a «la seva». Comparem amb

«els seus fills» (els del testador) unes ratlles més amunt.

12 PRO-TUTOR: Té encomanada, de vegades, la gestió del tutor i de suplir-lo en alguns casos(Vocabulari jurídic català).

13 SEUS AMICS. L’adjectiu possessiu pot anar anteposat al substantiu. En aquest cas reforça la relació amb el qui disposa.14

DES QUE. Advertim l’error freqüent «des de que», També «així que»,

«tantost com», etc.

15 ASSOLIT, del verb assolir: arribar, atènyer.

16 ELS CUSTODIS. Complement directe del verb proveir. Sense pre- posició a.

17 ABASTARÀ, comprendrà, inclourà,etc. (Cast. alcanzarà.)

18 RELICTE: els bens deixats pel qui mor.

19 ARRIBESSIN, preferència per l’indicatiu.





6


D’una vídua amb fills i néts orfes


RÈGIM DADMINISTRACIÓ DE LA PART DHERÈNCIA

A Barcelona i a dos quarts d’onze del matí del dia dotze de se- tembre de mil nou-cents setanta-dos.

Davant meu, Joaquim Cervera i Domènec, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència en aquesta1 capital, i dels testi- monis que es diran, compareix:

La senyora Maria Renom i Ginjaume, de setanta-vuit anys, ví- dua, natural i veïna de Malgrat, amb domicili al carrer de la Costa, 12, filla dels cònjuges difunts Ramon i Clàudia, segons manifesta; amb document nacional d’identitat número 12.123.812 expedit el dia 12 de gener de 1969.

A judici meu i dels testimonis té la capacitat legal necessària per a atorgar testament i, havent invocat el Nom de Déu2, l’ordena 3 en els següents termes:

Declara que és vídua de Francesc Boixeda i Famades, del qual matrimoni ha tingut quatre fills: Ramon i Antoni, ja difunts, i Joana i Maria Boixeda i Renom; i que tots són de règim civil català.

Institueix hereus de tots els seus béns en una quarta part, la seva filla 4 Joana Boixeda i Renom; en una altra quarta part, la seva filla Maria Boixeda i Renom, de les quals podran disposar lliurement; dei- xa una altra quarta part als seus néts Ramona, Mercè, Francesc, Alexandre i Lluís Boixeda i Reixac per parts iguals, i la quarta part restant als seus altres néts Carles, Dídac, Júlia Margarida, Antoni i Rosa Boixeda i Fises també per parts iguals. Cas de5 premorir alguna de les filles hereves, crida per dret de representació els respectius des- cendents, i respecte dels seus6 nets, a mes del dret de representació, si algun premor sense descendència, estableix el dret d’acréixer entre els de cada grup.

Disposa que mentre el menor dels seus néts, dins cada grup, no arribi a la major edat, administrin els béns que corresponguin als germans Boixeda i Reixac, els senyors Osvald Rovira i Planes, Josep Torregrossa i Lluís i Oriol Jansana i Diví, i els béns dels ger- mans Boixeda i Fises els senyors Manuel Collcerola i Sants, Rafael Jaumandreu i Pla i Amadeu Bosc i Serra, conjuntament o per ma- joria en cada grup, rellevant- los de prestar caució o fiança7 i con- ferint-los les més àmplies facultats a fi que, també conjuntament o per majoria, puguin alienar 8 la totalitat o parts 9 dels esmentats béns, sense que calgui subhasta10 ni altre requisit; així com inver- tir el producte obtingut i el sobrant de l’administració en la forma que creguin més avantatjosa per als citats néts i hereus de la testa- dora. Les persones cridades a l’administració dels béns de cada grup de néts, exerciran també la tutela d’aquests, mentre siguin menors d’edat, pel que fa al patrimoni que els correspon en aquesta herèn- cia. També podran exercir, sobre els béns i drets així adquirits, tota mena d’actes d’administració i de domini i destinar la totalitat de les rendes, o la part que en 11 creguin convenient, a la subsistència i educació dels néts que formen el grup.

Prohibeix el judici de testamentaria i tota altra intervenció ju- dicial en els afers de la seva herència, malgrat que hi siguin inte- ressats menors, absents o incapacitats, i designa comptador i liqui- dador el senyor Narcís Romanyà i Peig, i si aquest no podia fer- ho12, nomena els senyors Josep Maria Carreres i Raurell, Ferran Salvat i Grau, Jacint Espona i Puig, Lluís Gasòliba i Febrer i Prudenci Puig i Solsona. El primer, o sigui el senyor Romanyà, sol, o en altre cas els cinc substituts, conjuntament o per majoria, hauran de formalitzar les operacions d’inventari, valoració, liqui- dació, partició i adjudicació del cabal 13 hereditari amb les més àmplies facultats, valent-se de perits si ho consideren necessari. Per a 14 enllestir les operacions relacionades els concedeix un termini de dos anys. La partició haurà de fer-se en quatre lots equilibrats quant a 15 naturalesa i valor, dels béns de l’herència, a adjudicar per sorteig entre els quatre grups de cohereus.

Així ho atorga, d’acord amb la minuta facilitada, en un sol acte, del qual són testimonis instrumentals els senyors Rafael Jaques i Pla i Llorenç Riera i Esplugues, majors d’edat i d’aquest veïnatge, que han vist i entès la testadora.





He llegit íntegrament aquesta escriptura en veu alta, després que tots els presents han renunciat a llegir-se-la16.

L’atorgant hi 17 dóna plena conformitat, com a 18 expressió exacta de la seva voluntat, i la firma amb els testimonis. De la coneixença de la testadora, de l’observança de totes les formalitats legals i del contin- gut d’aquest instrument públic, estès en dos plecs de paper timbrat de clase .... com a notari autoritzant EN DONO FE.


1 EN AQUESTA. Davant els adjectius demostratius i els indeterminats, la preposició en (per eufonia) en lloc dea. «Amb residènciaen aquestacapital, o amb residència a Barcelona». «Amb domicilien un carrer cèntric», o «amb domicili al carrer Major.»

2 HAVENT INVOCAT. Locució tradicional, amb un gerundi molt viu:

«Immediatament després d’invocar el nom de Déu».

3 L’ORDENA: Mana, disposa, el testament.

4 LA SEVA FILLA. No manca la preposició a en aquesta ni a la frase que segueix, perquè es tracta de complements directes del verb instituir.

5 CAS DE: Suposat el cas; posat el cas.

6 SEUS. La presència de l’adjectiu reforça la relació dels néts al·ludits amb la testadora.

7 FIANÇA. La penyora que hom dóna en seguretat que complirà una obligació. Molt semblant acaució. Elsderivats són fiançar, donar fiança, i fian- çament:acció de fiançar (o de fer la fiança). Cast.afianzar.

8 ALIENAR. Cast. enajenar.

9 O PARTS, sense article, perquè es noti la vària possibilitat de fraccio- nament en quantitat i en temps.

10 SUBHASTA. Notem la grafia amb la h. (Cast. subasta.)

11 EN CREGUIN. El pronom en representa, partitivament, «la fracció de les rendes» que creguin que hi han de destinar.

12 FER-HO. Fer aquests treballs que li encomana.Fer-ne, fer de compta- dor. Remarquem la diferència i acollim la primera forma perquè la substitució que ordena es refereix a tots els treballs propis del càrrec.



13 CABAL. Hisenda, béns, diners, etc. (Cast. caudal). Notem cabdal, ad- jectiu sinònim d’eminent, principal, capital. Castellà:cabal. (En català no té la funció adjectiva referent a mesura com en la fraseun hombre cabal.)

14 PER A. Es relaciona, mes que amb el verb concedir, amb el substantiu

termini: «Els concedeix untermini per a enllestir».

15 QUANT A. Equivalent a la locució «pel que fa a». (Cast.En cuanto

a.)

16 LLEGIR-SE-LA, l’escriptura. Els al·ludits són expressats pel pronom

reflexiu -se-.

17 HI dóna. Aquest pronom, i altres que vénen a continuació, reforcen la referència a l’escriptura.

18 COM A. En qualitat d’expressió exacta (en castellà seriacomo expresión ... )



7


D’un home casat i sense descendència


USDEFRUIT A LA MULLER, LLEGATS BENÈFICS, INSTITUCIÓ DHEREUS AMB CRIDA CAUTELAR I MARMESSORIA

Barcelona, nou de febrer de mil nou-cents setanta-dos.

El sotascrit 1 Notari, Antoni Torrents i Queraltó, de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residència a la capital, faig constar que, a dos quarts de dotze d’aquest matí, tinc davant, per 2 atorgar testa- ment obert, el senyor Joan Fuster i Torrescassana, veí d’aquesta ciutat, domiciliat a la plaça de Sant Felip Neri, 3, 1e.r pis casat, teixidor, de 47 anys, proveït del Document Nacional d’Identitat número 37.141.000, expedit a Barcelona el dia 19 de febrer de l’any passat per l’equip numèric, 121.

Conec el testador, l’identifico, i crec que té capacitat per a testar.

Declara: que va néixer a Cardona, fill dels consorts, ja morts, Joan i Caterina, i que és casat en primeres núpcies amb la senyora Lluïsa Rodoreda i Caminal de Caçà de la Selva, matrimoni celebrat sense anterior ni posterior atorgament de capitulacions3 i del qual no ha tingut descendència. Per raó de naixement i de veïnatge continuat és súbdit del Dret civil català.

I disposa la seva última voluntat en els següents termes:

  1. Salva expressament qualsevol dret de llegítima, del qual, si es produïa 4 serien 5 titulars el fill, o fills, nascuts després d’aquest acte. Per tant, si el testador té fills, els crida expressament a l’he- rència i per parts iguals entre ells, si eren més d’un, sempre amb obligació de respectar els llegats d’usdefruit i de diner que esta- bleix a continuació.

  2. Llega 6 l’usdefruit vitalici sobre tots els seus béns a favor de la seva 7 muller, apartant- ne, només, els dos llegats que ordena als


punts 8 3 i 4. La usufructuària queda rellevada de l’obligació de pren- dre inventari.

  1. Llega cent mil pessetes a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, d’aquesta ciutat.

  2. Llega cinquanta mil pessetes al Cottolengo del pare Alegre, Institució benèfica d’aquesta ciutat.

  3. Amb l’excepció dels anteriors llegats i de la crida cautelar a favor dels fills que vinguin9, que ha disposat a la primera clàusula, el testador institueix hereus seus, per parts iguals entre ells, els seus germans

10 Jordi i Albert Fuster i Torrescassana, cadascun 11 substituït pels fills respectius i per parts iguals entre aquests, en cas de premoriència.

  1. Nomena marmessor 12 amb totes les facultats que confereix al càrrec la Compilació del Dret civil de Catalunya, als articles 236 i següents, el seu amic senyor Joan Vila-seca i Riudoms, veí de Castellolí, en favor del qual disposa el dret de detreure13 de l’herència el cànon o quota 14 ordinària com a remuneració del càrrec.

Així ho 15 disposa el senyor compareixent, i vol que aquest testa- ment prevalgui sobre qualsevol altra manifestació de darrera voluntat que hagi fet, i que ara revoca expressament.

Assisteixen en aquest acte, com a testimonis instrumentals, que escolten i entenen el testador, els senyor Josep Mínguez i Delàs, ofici- nista, i Jacint Llorente i Sais, escriptor, tots dos veïns d’aquesta ciutat, el primer habitant al carrer de Novell, 141 baixos, i el segon al carrer de Pedralbes, 38, àtic.

De la unitat de l’acte i de tot el contingut d’aquesta escriptura, que llegeixo, en veu alta, ja que16 tant el testador com els testimonis, renuncien a fer-ho per ells mateixos, jo el Notari,EN 17 DONO FE. Ho18 firmo, signo i rubrico amb l’atorgant i els testimonis.

Trametré al Col·legi la comunicació pertinent.


1 SOTASCRIT (del verb sotascriure).El qui signa al capdavall d’un es- crit; equivalent a «infrascrit» o a la frase «el qui subscriu», del verb «subscriu- re».

2 PER ATORGAR. Encara que sigui per a indicar la finalitat ací no cal emprar la preposició composta «per a». Podem defugir les locucions «per tal de» o «a fi de», essent la preposicióper prou simple i clara.


3 CAPITULACIONS, o capítols.

4 SI ES PRODUÏA, preferència per les formes d’indicatiu, en lloc de la subjuntiva «si es produís».

5 SERIEN, titulars del dret de llegítima (expressat més amunt amb el pronom relatiu el qual). Ésincorrecte tornar-hi a fer al·lusió amb el pronom en: «del qual... en serien titulars», falta en què hom incorre sovint.

6 LLEGA, del verb llegar; substantiu:llegat.(Castellà: legar, legado.)Però els derivats són legatari, legador, legatorie,tc.

7 SEVA. Malgrat la proximitat dels pronoms possessius (de què tantes vegades es pot prescindir, en català), els hem mantinguts per a la indispensable claredat del text.

8 ALS PUNTS. Determinació de lloc: preferència per la preposició a en comptes de en.

9 QUE VINGUIN. Forma subjuntiva per a la hipòtesi. Podria dir «Si en vénen».

10 ELS SEUS GERMANS, són instituïts hereus. Fa de complement di- recte i, per tant, no porta la preposicióa, ni que es tracti de persones. Compa- reu-ho amb el castellàa sus hermanos,amb la dita preposició.

11 CADASCUN, adjectiu (cadascun dels germans). Recordem el pronom

Cadascú(Cadascú per ell).

12 MARMESSOR, notem la grafia ss. Tambémarmessoria.(Cast.: albacea, albaceazgo).

13 DETREURE, separar, sostreure. Es conjuga comtreure.

14 QUOTA, cast.: cuota; notem la grafia.

15 HO, pronom neutre; designa tot això que diuen les clàusules d’aquest testament.

16 JA QUE, locució prepositiva. També podia ésser simplementperquè.

17 En dono fe. El notari, parlant en primera persona, dóna fe de l’acte i del text de l’escriptura. No és lícit d’ometre el pronomen.

18 HO: la mateixa observació sobre el pronom, necessari en un verb tran- sitiu, com. hem vist més amunt (nota 15) amb el mateix pronom i a la nota precedent amb el pronom en.



I I I C O N T R A C T E S

  1. De societat civil



8


Amb objecte d’edificar


A la ciutat de Barcelona, el vint-i-dos d’abril de mil nou-cents setanta-quatre.

Reunits, Maria Lluïsa Torrents i Garcia, periodista, casada, amb domicili al carrer de Marina, 624;

Martí Llorenç i Comes, casat, aparellador d’obres, domiciliat al carrer del Camp, 48, 2n;

Rafael Garriga i Serra, agent comercial, solter, amb domicili al carrer de Floridablanca, 426, principal;

Arcadi Martorell i Ponts, metge, vidu 1, amb domicili a la Via Augusta, 272, 5.è, 2.ª, i

Ricard Casanova i Riera, comerciant, casat, amb domicili al car- rer de Floridablanca, 426, 4.t, 2.ª, tots de la ciutat de Barcelona.

Obren en nom i interès propis, són de règim civil català i, els casats, ho són en règim de separació de béns, i manifesten que han convingut constituir una societat civil, en forma privada i sota les con- dicions que pacten a continuació.

Primera. L’objecte de la societat és comprar el solar del carrer del Dr. Pi i Molist, núm. 590, d’aquesta ciutat, i construir-hi una casa d’onze habitacles 2 (o pisos) segons els plànols i la memòria tècnica que farà l’arquitecte Ricard Alzina i Castells, d’acord amb el croquis del mateix arquitecte unit a aquest contracte.

Segona. La societat es podrà ampliar amb altres persones que ho demanin. La Junta de socis examinarà les sol·licituds i decidirà per majoria l’acceptació o el refús.

Si dues o més persones són admeses i esdevenen propietaris proindivís d’un sol habitacle, tindran els drets i deures d’un sol soci. Les obligacions els seran exigibles solidàriament.

Tercera. La societat es regirà per la junta de tots els socis, la qual nomenarà una comissió gestora per al dipòsit dels fons socials i per a negociar amb tercers en nom de la societat.


Quarta. La Junta de socis prendrà els acords per majoria de quotes i participacions. Hom aixecarà acta de totes les reunions o juntes de socis per a constància dels acords, amb la signatura dels socis pre- sents.

Cinquena. En aquest moment acorden la compra del solar es- mentat, del carrer de Pi i Molist, 590, pel preu deDOTZE MILIONS VUIT- CENTES MIL PESSETES . El solar serà escripturat a nom de tots els socis, en proporció a llurs quotes.

Sisena. La casa a construir constarà d’una planta-soterrani3 des- tinada a garatge, una planta a nivell de carrer, amb el vestíbul i un habitacle i de cinc plantes alçades de dos habitacles cadascuna, tot amb l’altura i la superfície màxima permesa per les ordenances municipals i les altres normes d’edificació vigents i d’acord amb el projecte i me- mòria de l’arquitecte Ricard Alzina i Castells.

Setena. El cost de la compra del solar i l’import de la construc- ció, d’acord amb el projecte inicial, seran satisfets pels associats en pro- porció a llurs quotes o participacions.

En la mateixa proporció es repartiran les despeses necessàries que no siguin de construcció, com honoraris professionals, permisos, im- postos, etc.

Les variacions en relació al projecte inicial fetes per conveniènci- es d’algun dels socis, sempre que les aprovi l’arquitecte director de l’obra augmentaran o disminuiran la part a pagar pel soci, segons la valora- ció del mateix arquitecte.

Vuitena. Admès un nou soci, haurà de pagar la quantitat pro- porcional fins aleshores esmerçada pels socis antics i, en endavant, les despeses es dividiran en proporció a llurs participacions. També po- drà pactar-se un augment o disminució en aquestes obligacions, se- gons el cas.

Novena. L’arquitecte director de l’obra confeccionarà els plà- nols generals i els de cada pis i una memòria detallada, i assenyalarà, sobre els catàlegs, els elements que caldrà emprar en la construcció. La Junta de socis es reunirà immediatament per aprovar-los o modifi- car-los.

Desena. L’arquitecte lliurarà a cada associat un exemplar de la memòria, amb els plànols corresponents al seu pis i li assenyalaràun termini perquè decideixi les modificacions que hi desitgi. Una ve- gada transcorregut el termini, serà contractada l’execució de l’obra i ja no podrà ser admesa cap altra variació.

Si les variacions repercutien en el cost, s’aplicarà el darrer parà- graf de la condició setena.

Onzena. Començada la construcció de la casa es formalitzarà escriptura d’obra nova i divisió i adjudicació dels pisos. Des d’ara són adjudicats els següents:

el tercer primera a la senyora Torrents, el quart primera al senyor Llorenç,

el quart segona al senyor Garriga,

el cinquè primera al senyor Martorell, el cinquè segona al senyor Casanova.

S’entén com a portes primeres les que es troben a mà esquerra, entrant, i com a portes segones les que es troben a mà dreta, també entrant. La numeració és en sentit ascendent, exclosa la planta baixa. La participació en la propietat dels elements comuns serà proporcio- nal a la superfície de cada unitat.

Dotzena. En admetre un soci nou es formalitzarà un docu- ment en el qual es consignarà el pis que li és adjudicat. Si acabada la construcció en queda cap 4 sense adjudicar es considerarà propi- etat proindivís de tots els socis en proporció a les superfícies de llurs pisos.

Tretzena. Dirigirà l’obra el mateix arquitecte Ricard Alzina i Castells, autor del projecte.

Catorzena. La Junta de socis acordarà tot allò que pertoqui a l’execució de les obres i formalitzarà els contractes que calguin5.

Quinzena. Si algun 6 soci proposa variacions o millores en els elements comuns de la casa, la junta decidirà7, però els socis que ha- gin fet constar llur dissidència 8 no estaran obligats a participar en l’increment del cost, si bé se’ls podrà privar de fer ús de la millora, sempre que pugui ser aïllada9 fàcilment.

Setzena. Quan calgui fer un pagament, la junta ho notificarà a cada associat, concedint-li un termini mínim de quinze dies per a li- quidar la seva quota, i vençut el termini sense que l’associat l’hagi feta 10 efectiva, s’entendrà que es exclòs de la comunitat i que tot elque ha pagat per 11 la compra del solar, per la construcció o per altres conceptes passa a benefici de la resta dels associats. També perd12 el dret a l’adjudicació de cap habitacle a favor seu quan la construcció, serà acabada.

Però després de transcorreguts dos anys de la data de l’incom- pliment, tindrà dret a demanar el retorn de l’import pagat, del qual es descomptarà el 40 % com a penalitat, a benefici dels altres so- cis. La deducció no podrà ésser inferior a 3.000 pessetes ni superi- or a 5.000, per metre quadrat, de la superfície que li hauria estat adjudicada.

El soci que hagi incomplert13 l’obligació de pagament estarà obli- gat a atorgar escriptura de venda de la seva participació, en la propie- tat de l’immoble a favor de la persona que designarà la junta de socis, donant-se per pagat el preu.

Dissetena. Feta que sigui 14 l’adjudicació de tots els pisos, els socis es constituiran en comunitat de propietaris atenent-se a la Llei de Propietat Horitzontal. Els respectius coeficients en els elements co- muns seran fixats segons la norma de la condició onzena.

Els copropietaris només podran destinar el pis a habitatge, amb exclusió de tota activitat professional, i així es farà constar al Regla- ment.

Divuitena. Qualsevol dels associats podrà transmetre la parti- cipació a altra persona que sigui acceptada per la junta de socis i assu- meixi les obligacions que corresponen al transmitent.

Dinovena. Per a constituir la comissió gestora són nomenats els cinc que contracten en aquest moment.

Vintena. Acabada l’obra i pagades totes les despeses, aquest con- tracte ja no tindrà cap més efecte.

Vint-i-unena. Els socis sotmeten des d’ara tota divergència a arbitratge d’equitat de l’advocat que les parts en discòrdia designin, o a manca d’acord, el que resulti elegit per insaculació entre els mem- bres de la junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Així ho pacten i firmen en cinc exemplars, un per a cada soci.


1 VIDU. Encara que recentment ha estat introduït al diccionari norma- tiu el mot viudo - viuda, continuem emprant vidu i vídua, als quals la nova entrada remet com a preferents.

2 HABITACLE. Casa o espai on s’habita, generalment ocupat per una família. El mot corrent a Barcelona éspis: «Esperen tenir pis per casar-se», en aquest sentit específic, a més de significar tota una planta en alçada: «Una casa de vuit pisos». El mot habitacle és el preferit com a terme tècnic entre arqui- tectes, juristes, etc. Ara també en diuen «apartaments», sobretot els de reduït espai; Fabra defineix aquest mot com a «peça d’una casa», equivalent a habita- ció o cambra. L’accepció ha estat recollida al diccionari Arimany, i també el mot habitacle com a sinònim. El mot vivenda no figura al diccionari normatiu

i s’introdueix per la força de la influència del castellà,

3 SOTERRANI. Segons el diccionari Fabra, apartament o local d’una casa, etc., que és sota terra. Comparem ambsubterrani:que es troba sota terra, en funció adjectiva, i amb l’adverbisubterràniament,«per sota terra». Hi man- ca subterrani com a substantiu. El mot castellà subterráneoté la funció subs- tantiva i l’adjectiva ensems.

4 CAP. Remarquem que aquest mot (com res, gens, mai, enlloc, etc.) és positiu. En aquest text vol dir, rectament, si en queda un, o algun. Per al sentit negatiu cal introduir la partículano. «Si no en queda cap.»

5 CALGUIN. Verb intransitiu, que concorda amb el subjecte «els con- tractes». Compareu amb «Calen contractes per a formalitzar els compromisos d’acabament de l’obra».

6 ALGUN. Remetem a la nota 4. Ací no emprem el pronomcap: «Si cap soci es proposa ... », que seria lícit per no incórrer en una aparent confusió.

7 DECIDIRÀ. Emprat com a intransitiu: «La junta decidirà sobre la pro- posició del soci». Però potser seria preferible conservar el sentit transitiu del verb decidir, dient: «La junta ho decidirà», o sigui: «... decidirà si accepta o no accepta les variacions o millores».

8 DISSIDÈNCIA, dissident: remarquem la grafia i el so de laS sorda (cast. disidente).

9 AÏLLADA, o isolada, separada (cast.aislada).

10 FETA. Participi, que concorda amb el complement directe del verb, quan és representat per un pronom de tercera persona. Ací pel femení, reduït a l’, referit a la quota.

11 PER. Motiu del pagament (o bé per a finalitat del pagament). En ca- sos ambigus com aquest és recomanable d’optar per la forma més simple, com hem fet ací.


12 PERD. En aquest moment en què deixa de pagar, perd el dret a l’ad- judicació d’un pis en el futur, «quan la casaserà acabada».

13 INCOMPLERT. No pas «incomplit»,

14 FETA QUE SIGUI. Locucióde to col·loquial, bona per a reintroduir:

«Una vegada feta l’adjudicació ... »







9


D’explotació d’indústria

Barcelona a trenta d’abril de mil nou-cents setanta-quatre. Reunits els senyors Guerau Fontdevila i Pastor, Josep Llucià i

Graupera i Francesc Pujol i Llop.

Es reconeixen plena capacitat contractual i fan constar corma antecedents:

  1. Que el senyor Fontdevila és fundador i titular únic, a efectes administratius i comercials, de la indústria que utilitza la denomina- ció de Manufactures Fopa, dedicada a la fabricació d’aparells d’ús do- mèstic amb la marca registrada «Fopa». Té les oficines al carrer de Bonavista, 52, entresol, i el taller al carrer de Domènec, 87. Col·laboren en aquesta indústria, fa anys, el senyor Llucià com a soci privat i el senyor Pujol amb aportacions dineràries.

  2. El volum assolit 1 pel negoci fa recomanable un ajustament dels tractes i l’establiment de normes d’actuació que, a més, facilitin la formalització d’una societat mercantil quan els convingui2, i ja, com a fase prèvia, convenen constituir-se en societat civil de caràcter privat.

  3. Amb aquestes finalitats han aixecat l’inventari-balanç firmat pels tres socis, que és base i complement d’aquest contracte.


PACTES

Primer. La societat que constitueixen es regirà per aquests pactes i per futurs convenis, unànimes3, firmats pels tres socis. En seran nor- mes supletòries les dels articles 1.665 al 1.708 del Codi Civil.

Segon. L’objectiu social és l’explotació de la indústria esmentada a l’antecedent a) així com la comercialització 4 dels aparells que fabri- ca, utilitzant la denominació de «Manufactures Fopa» i la marca «Fopa».

Tercer. La societat s’estableix per temps indefinit.


Quart. El capital és de DEU MILIONS DE PESSETES, representat pels béns, drets i aportacions compresos a l’inventari-balanç, valorats de comú acord pels socis. Les participacions al capital són del seixanta per cent el senyor Fontdevila, i del vint per cent les de cada un dels senyors Pujol i Llucià. Aquests percentatges seran la base del reparti- ment dels beneficis de cada exercici o de les pèrdues, si se’n produï- en 5.

Cinquè. El senyor Fontdevila continuarà com a titular de la indústria tant com 6 subsisteixi el règim de societat privada, de la qual serà administrador. Regirà el negoci amb dedicació plena, incompati- ble amb tota altra activitat professional, industrial o comercial.

Sisè. L’administrador tindrà informats els altres dos socis de la marxa i els resultats de la indústria i, el mes de gener de cada any, formalitzarà un inventari-balanç prenent com a norma el que s’uneix a aquest conveni. També establirà el compte de pèrdues i guanys i una proposta de repartiment dels beneficis o d’inversió de la totalitat o d’una part de les reserves o d’ampliació del capital social, tot referit al 31 de desembre de l’any anterior, i en passarà un exemplar a cada un dels altres dos socis, que en firmaran la recepció. Aquests, dins el mes de febrer, podran verificar, personalment o per mitjà d’un represen- tant, les dades comptables i els antecedents. La impugnació o les ob- jeccions hauran de fer-se per escrit comunicat als altres socis abans del 15 de març. Si no ho fan s’entendrà que aproven la gestió i les propostes de l’administrador.

Setè. A més de la verificació del pacte precedent, els socis se- nyors Llucià i Pujol podran demanar informacions complementàries del curs del negoci i realitzar comprovacions directes o per mitjà de representant, dins la jornada de treball.

Vuitè. L’administrador tindrà com a retribució anyal, que es comptabilitzarà entre les despeses generals del negoci, una participa- ció sobre la facturació total equivalent a l’u i mig per cent (1,5 %) dels primers vint milions de pessetes, i de l’u per cent de l’excés sobre aquesta quantitat.

A compte de la retribució pot bestreure7 de la caixa social qua- ranta mil pessetes cada mes, o la dotzena part del total que pelmateix concepte li hagi correspost en el darrer exercici.


Novè. Cap soci no pot fer cessió dels seus drets a la societat sense la conformitat expressa dels altres dos, però els senyors Llucià i Pujol tenen la facultat de separar-se’n, anunciant-ho de manera fefa- ent 8 sis mesos abans. Dins aquests sis mesos serà formalitzat l’inven- tari-balanç per a 9 concretar la participació del soci que se separa, la qual haurà de ser-li pagada en el curs dels dotze mesos a comptar de la notificació inicial, a menys que els altres dos socis optin per dissol- dre la societat, i en aquest cas tots tres socis estarien sotmesos als trà- mits liquidatoris.

Desè. La mort o incapacitat dels socis senyors Llucià i Pujol no serà motiu de dissolució. En el primer supòsit la firma continuarà amb l’hereu del soci o, si són múltiples, amb el que designin d’entre ells. En l’altre supòsit, els drets i deures del soci incapaç, els assumir1à0 la seva esposa, o, si no sobreviu, el major dels fills11 qui legalment el representi.

Onzè. La mort o incapacitat del senyor Fontdevila serà causa necessària de transformació d’aquesta societat civil en una de mercan- til, mantenint la mateixa proporcionalitat en el capital social. La part del senyor Fontdevila hi figurarà12 subscrita per l’esposa, o en defecte d’aquesta, pels hereus. A l’escriptura de constitució de la nova societat es farà la designació d’administrador, assenyalant-li les facultats i la retribució.

Dotzè. La dimissió del senyor Fontdevila o la infracció palesa13 del compromís de dedicació establert al pacte cinquè, també seran cau- ses necessàries de transformació en societat mercantil, sempre que els altres socis no optin per la dissolució-liquidació.

Tretzè. La transformació en societat mercantil haurà de fer-se igualment si ho demana 14 el senyor Fontdevila o, conjuntament, els altres dos socis.

Catorzè. Els socis se sotmeten a l’arbitratge d’equitat que regula la Llei de 22 de desembre de 1953, cas que la interpretació o la pràc- tica d’aquest contracte donés lloc a dubtes o divergències. Si el tema objecte d’arbitratge fós la infracció del compromís de dedicació plena del pacte cinquè, i el laude ho reconeixia15 caldrà que determini tam- bé l’import dels perjudicis a indemnitzar.


Novè. Cap soci no pot fer cessió dels seus drets a la societat sense la conformitat expressa dels altres dos, però els senyors Llucià i Pujol tenen la facultat de separar-se’n, anunciant-ho de manera fefa- ent 8 sis mesos abans. Dins aquests sis mesos serà formalitzat l’inven- tari-balanç per a 9 concretar la participació del soci que se separa, la qual haurà de ser-li pagada en el curs dels dotze mesos a comptar de la notificació inicial, a menys que els altres dos socis optin per dissol- dre la societat, i en aquest cas tots tres socis estarien sotmesos als trà- mits liquidatoris.

Desè. La mort o incapacitat dels socis senyors Llucià i Pujol no serà motiu de dissolució. En el primer supòsit la firma continuarà amb l’hereu del soci o, si són múltiples, amb el que designin d’entre ells. En l’altre supòsit, els drets i deures del soci incapaç, els assumir1à0 la seva esposa, o, si no sobreviu, el major dels fills11 qui legalment el representi.

Onzè. La mort o incapacitat del senyor Fontdevila serà causa necessària de transformació d’aquesta societat civil en una de mercan- til, mantenint la mateixa proporcionalitat en el capital social. La part del senyor Fontdevila hi figurarà12 subscrita per l’esposa, o en defecte d’aquesta, pels hereus. A l’escriptura de constitució de la nova societat es farà la designació d’administrador, assenyalant-li les facultats i la retribució.

Dotzè. La dimissió del senyor Fontdevila o la infracció palesa13 del compromís de dedicació establert al pacte cinquè, també seran cau- ses necessàries de transformació en societat mercantil, sempre que els altres socis no optin per la dissolució-liquidació.

Tretzè. La transformació en societat mercantil haurà de fer-se igualment si ho demana 14 el senyor Fontdevila o, conjuntament, els altres dos socis.

Catorzè. Els socis se sotmeten a l’arbitratge d’equitat que regula la Llei de 22 de desembre de 1953, cas que la interpretació o la pràc- tica d’aquest contracte donés lloc a dubtes o divergències. Si el tema objecte d’arbitratge fós la infracció del compromís de dedicació plena del pacte cinquè, i el laude ho reconeixia15 caldrà que determini tam- bé l’import dels perjudicis a indemnitzar.


Quinzè. Els contractants deixen sense efecte tots els acords an- teriors, escrits o verbals, sobre la indústria objecte de la societat o les relacions patrimonials entre ells.

En prova de conformitat firmen tres exemplars d’aquest conveni i també de l’inventari- balanç, al lloc i en la data de l’encapçalament.


1 ASSOLIT. Aconseguit; el volum que ha agafat, a què ha arribat, etc. No caiguem en el castellanisme «alcançat».

2 QUAN ELS CONVINGUI. Futur hipotètic, o sigui «si mai els con-

vé».

3 UNÀNIMES. No «unànims».

4 COMERCIALITZACIÓ. Mot del vocabulari mercantil, d’introducció

recent. Es refereix a l’organització i plantejament de les vendes, dels productes fabricats.

5 PRODUÏEN. Preferència per les formes d’indicatiu, encara que siguin en futurs només probables.

6 TANT COM . Locució prepositiva, de temps. Equivalent amentre.

7 BESTREURE. Avançar diners, pagar per endavant o abans del temps En el text, pagar-se a ell mateix, o sigui cobrar, l’administrador.

8 FEFAENT. Que fa fe (cast. fehaciente).

9 PER A (en lloc de per). Finalitat, en un verb d’obligació. Però també perquè depèn de l’inventari balanç, la finalitat del qual és concretar les partici- pacions dels socis.

10 ELS ASSUMIRÀ. Construcció pleonàstica, ací aconsellada per a la claredat dels termes de la frase, amb els incisos que segueixen.

11 MAJOR DELS FILLS. També «el fill més gran», o «el fill gran», en to col·loquial.

12 HI FIGURARÀ. El pronom significa el capital de la societat a consti-

tuir.

13 PALESA. Sinònim de manifesta, evident, demostrada.



14 HO DEMANA, o demanava, en indicatiu. En lloc de «si ho dema-

15 RECONEIXIA. En temps imperfet d’indicatiu, per més que sigui una

suposició futura. Observeu les diferències que presenten els temps verbals en aquest paràgraf.



10


D’explotació comercial


A la ciutat de Reus, dinou de maig de mil nou-cents setanta- quatre.

Reunits els senyors Camil Regàs i Vall-llosera i Ramon de Du- ran i de Forcada, tots dos majors d’edat, casats,


DIUEN

Que per l’escriptura pública firmada avui i el document privat de la mateixa data, el senyor Regàs ha adquirit del senyor Duran, pel preu de QUATRE MILIONS DE PESSETES, els negocis de garatge i d’armeria que el darrer té establerts a la casa números disset i dinou de la Ram- bla del Carme d’aquesta ciutat, amb totes les instal·lacions, màquines, efectes i mercaderies;

que el senyor Duran té la concessió de tres assortidors1 de la

«Campsa» instal·lats, un a la carretera de Tarragona, Km 3; un altre a la de Riudoms, en la confluència amb el camí del Pla de Santa Marta, i el tercer al pati del mateix garatge de la Rambla;

que a fi d’explotar conjuntament els negocis esmentats han con- vingut de constituir una societat privada d’acord amb les següents


BASES

Primera. És objecte de la societat l’explotació dels negocis pro- cedents del senyor Duran.

El senyor Regàs aporta el capital necessari per a l’explotació, que es fixa en CINC MILIONS DE PESSETES, o sigui quatre milions en existèn- cies i instal·lacions i un milió en diner2.

Segona. L’administració dels tres negocis se centralitza en un sol despatx, però s’establiran comptabilitats separades per a cadascun: ga- ratge, armeria i venda de gasolina.

Tercera. La gerència i administració conjunta són encomanades al senyor Regàs, el qual actuarà en nom dels dos socis de cara a tercers i figurarà com a titular de la documentació administrativa de l’empre- sa. Se n’exceptua el negoci de venda de carburants3, que, pel seu ca- ràcter d’intransferible, continuarà a nom del senyor Duran, encara que també en portarà la gerència i l’administració el senyor Regàs.

Quarta. El senyor Duran hi aportarà el seu treball personal i podrà actuar com a apoderat del senyor Regàs, sense limitació de cap mena, d’acord amb els poders irrevocables que li són atorgats en aquesta mateixa data.

Cinquena. A tots els efectes el començ de la societat fou el dia primer de maig corrent, i la durada es pacta por un any forçós4. Pas- sat l’any, es farà balanç de les tres seccions. Si la d’armeria dóna un benefici líquid inferior al deu per cent del capital invertit en aquesta secció, fetes les amortitzacions que es pacten, s’imposarà la liquidació de la secció, la qual haurà d’estar acabada per tot el dia 31 d’octubre de 1976.

Sisena. El capital inicial de la dita secció d’armeria i annexos5 és de TRES MILIONS CINC-CENTES MIL PESSETES. Si el producte de la li- quidació resulta inferior al 80 per cent del capital inicial, el senyor Duran abonarà al senyor Regàs la diferència necessària per a cobrir aquest percentatge i la farà efectiva en diner immediatament d’esta- blerta la liquidació.

Si no fa la reposició, el senyor Regàs retindrà la quota que cor- respongui al senyor Duran en els beneficis successius de les altres sec- cions.

Mentre el senyor Regàs no s’hagi rescabalat6 de l’esmentada di- ferencia, el senyor Duran li abonarà interessos per la quantitat pen- dent, a raó del sis per cent anyal, a pagar per trimestres vençuts.

Resta ben entès que el senyor Duran només es fa responsable de la pèrdua de capital en el cas de liquidació immediatament d’acabat el primer any de funcionament de la societat i per causa de no donar, la secció d’armeria i annexos, un benefici mínim del deu per cent del capital invertit.

Setena. Passat el primer any d’associació forçosa, qualsevol dels dos socis podrà promoure la dissolució i liquidació de la societat,


avisant l’altre amb un trimestre d’anticipació. La liquidació, feta pels dos socis, serà resolta en un terme màxim de nou mesos.

Vuitena. Cada trimestre el senyor Regàs establirà un balanç de situació, que el senyor Duran té el dret d’examinar i comprovar, di- rectament o per mitjà de la persona que designi.

El benefici líquid s’aplicarà, en primer lloc, a pagar fins un deu per cent del capital invertit pel senyor Regàs. De la resta que hom espera obtenir, s’adjudicarà una suma igual al senyor Duran, i si enca- ra hi havia romanent 7 es dividiria per parts iguals.

L’amortització d’instal·lacions, màquines i mobles serà del deu per cent anual.

Si en algun exercici hi ha pèrdues, es cobriran en la mateixa pro- porció en què 8 són repartits els beneficis.

Novena. Aquest contracte i la participació dels beneficis es fan a base d’un capital de CINC MILIONS DE PESSETES. Si la marxa dels ne- gocis n’exigia9 l’augment o en permetia la disminució, caldrà que es faci per acord dels dos interessats i les modificacions introduïdes es tindran en compte per al repartiment dels beneficis pactats a la base anterior.

Desena. El senyor Regàs, com a gerent-administrador, s’obliga a respectar, en les relacions amb la «Campsa», les normes establertes per aquesta companyia, i el senyor Duran es compromet per part seva a fer tot el que calgui per a la conservació de les concessions i llur transformació o ampliació, sempre d’acord amb les normes del Mo- nopoli. Resta ben entès que les noves concessions i les millores en la concessió també són a profit dels dos atorgants en la forma estipulada en aquest contracte.

Onzena. En cas de dissolució hom 10 farà un balanç-inventari definitiu, secció per secció, i el resum general. El benefici es dividirà en la forma prevista a la base vuitena, paràgraf segon. L’actiu i el pas- siu de la secció d’armeria i accessoris seran per al senyor Regàs i el senyor Duran restarà exempt 11 de tota responsabilitat i dret per raó d’aquell negoci a partir del moment de la dissolució.

El senyor Regàs podrà continuar fent ús del polvorí instal·lat al mas Reguer durant sis anys més, a comptar de la data de la dissolució, pagant-ne un lloguer de 25.000 pessetes per any vençut.


L’arrendament del polvorí finirà automàticament quan el Sr. Regàs o els seus hereus deixin de tenir el negoci d’armeria.

Dotzena. Vingut el cas de liquidació, tant si és al terme de l’any forçós com en el supòsit previst a la base anterior, naixerà immediata- ment una altra societat del mateix caràcter que la que ara es constitu- eix i articulada sobre idèntiques bases.

El senyor Regàs aportarà a la ulterior societat el negoci del ga- ratge pel valor que resulti del darrer inventari-balanç, tancat en el mo- ment de liquidar la primera societat, més el diner disponible que exi- geix el negoci dels carburants, i el senyor Duran hi aportarà l’usde- fruit 13 de les concessions dels assortidors i els altres contractes que tingui amb la «Campsa».

Tretzena. La societat a què fa referència la base anterior perdura- rà i no es podrà dissoldre mentre el senyor Duran o els seus causa- havents 14 conservin el conjunt de contractes ja referit amb la «Campsa» i mentre el senyor Regàs o els seus causa-havents tinguin el garatge. Quan cessin en alguns dels dits negocis, es farà la liquidació de la so- cietat i restaran propietat del senyor Regàs o dels seus successors tot l’actiu i el passiu del seu garatge, i propietat del senyor Duran o dels seus successors els drets derivats dels contractes amb la «Campsa».

Conformes 15 els dos interessats amb el contingut del present con- tracte, el ratifiquen i el signen, per duplicat, juntament amb l’annex en què 16 consten, per separat, els inventaris actuals de les instal·lacions, mobles i màquines dels tres negocis.


1 ASSORTIDORS. Emprem el mot malgrat que segons el diccionari Fabra l’assortiment escau a la provisió de coses en varietat. El moat ssortidor figura a la Gran Enciclopèdia Catalana,descrivint els aparells d’aquesta mena, compostos bàsicament d’un dipòsit, una bomba i un comptador, mots que jun- tament amb el genèric distribuïdor són emprats per a designar la instal·lació sencera.

Assortidor no figura al Diccionari General ni a les llistes de mots que l’Institut d’Estudis Catalans hi ha incorporat aquests darrers anys.

Descartem el mot sortidor(sinònim de brollador),que designa el lloc on brolla o surt el broll o raig, i els sortidors d’aigua decoratius.

2 DINER. Moneda en general. Mot omès en les locucions «en efectiu» o «en metàl·lic». Aquesta última ha esdevingut convencional amb la desapari- ció de les monedes de metall.


3 CARBURANTS: benzina, gasolina, i altres essències o olis derivats del petroli, etc. Notem la grafia del motbenzina.

4 FORÇÓS. Que cal complir a la força, obligatòriament.

5 ANNEXOS. Remarquem la grafia, amb nn, recentment acordada per l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquest mot i els de la seva família, com annexar, annexió, annexionista.

6 RESCABALAT; de rescabalar, compensar de la pèrdua. (Cast.resarcirse).

7 ROMANENT, la part que resta; el residu o saldo. (Cast.remanente.)

8 EN QUI Pronom relatiu, s’acompanya de la mateixa preposició que apareix a l’antecedent. «En la mateixa proporcióen què ... »

9 N’EXIGIA: el Pronom en significa «l’augment de capital». Val per a traduir frases com «exigia el aumentodel mismo».

10 HOM. Pronom impersonal. És molt útil en oracions que solem cons- truir en forma passiva: «Es farà un balanç ... », les quals poden construir-se emprant aquest pronom com a subjecte, segons es veu al text que comentem.

11 EXEMPT, lliure de la càrrega o responsabilitat. (Castellà:exento.) Cor- respon al verb exemptar, sinònim deximir.

12 PAGANT-NE. Pagant, pel lloguer del dipòsit. En lloc de la forma cas- tellana «pagando por él», o «por el alquiler del mismo».

13 USDEFRUIT. En el sentit corrent d’usar i gaudir d’una cosa aliena, sense que hi hagi pacte d’herència. (Cast.disfrute.) Ací val també per dret, be- nefici, etc., sobre els assortidors.

14 CAUSA-HAVENTS. Només el Diccionari Ortogràficde l’Institut d’Es- tudis Catalans, edició 1937, consigna els mots compostshavent-dret i havent- causa. Reconeixem la seva autoritat, tot advertint que també registradret-ha- vent, masculí i femení, i que, probablement per omissió, hi mancacausa-ha- vent, que ara constitueix l’expressió més usada.

15 CONFORMES... AMB, d’acord. Mitjançant la preposició a indicaria que una cosa és igual a una altra presa com a model o comparació. «Una mos- tra conforme al seu patró».

16 EN QUÈ. Pronom relatiu, per a la determinació de lloc; també és útil el pronom adverbial on.




11

En relació amb finca rústica

(MASOVERIA - PARCERIA)

A Vilanova del Camí, el vint de setembre de mil nou-cents setanta.


Entre el senyor Joan Delclòs i Prats, del comerç, veí de Barcelona, amb carnet d’identitat núm. ... lliurat el ..., en condició de propietari de la finca rústica Montaspre que es descriurà més avall i el senyor Pere Puig i Sala, pagès, veí d’aquest terme municipal, amb carnet d’identitat núm. ..., lliurat el ..., en condició de masover de l’expres- sada finca, de lliure voluntat estipulen el present contracte de maso- veria amb els pactes següents:

Primer. FINCA OBJECTE DEL CONTRACTE

La finca objecte del contracte, situada al terme municipal de Vilanova del Camí, és coneguda per Montaspre i es compon1 d’un casal de planta baixa, pis i golfes2, amb annexos per a quadres, por- xos 3, pallissa 4, graners i femer cobert, i d’una extensió de terra de vint hectàrees de secà i sembrada5, que confronta: a tramuntana amb el camí veïnal a Òdena; a migdia amb honors que eren de la Pabordia de Vilanova del Camí; a sol ixent amb el torrent Madral i a ponent amb terrenys de Josep Frígola.

Segon. DURADA DEL CONTRACTE

Les parts volen que aquest contracte, essent6 de parceria 7, sigui per temps indefinit, prorrogable d’any en any per tàcita reconducció, mentre cap de les dues parts no avisi l’altra8 de comiat 9, per escrit, abans de Sant Joan, segons ús i costum del país. Aquests usos i cos- tums regularan tot el que s’hagi10 de fer fins a l’acabament del perío- de de comiat.

A més de les compensacions previstes pel costumari local, el masover acomiadat tindrà dret a una indemnització especial en diner equivalent a l’import de la darrera collita de blat.

Tercer. PARTICIPACIÓ DE LES PARTS

A l’associació civil derivada de la naturalesa d’aquest contracte, el senyor Delclòs hi 11 aporta: la finca ressenyada, el tant per cent en les despeses d’explotació que es diran, la codirecció de l’explotació i la instal·lació de regadiu.

El senyor Puig hi aporta, la codirecció, el seu treball personal, el dels seus familiars, i el dels assalariats fixos o eventuals que calguin, un parell de caps de rossam12, com a mínim, els estris, arreus i eine1s3

i el tant per cent de les despeses d’explotació, a determinar.

La participació en l’aprofitament de fruits i collites serà la se- güent:

  1. En les collites de gra d’aresta (blat, ordi, civada, etc.) corres- pondrà al senyor Delclòs el terç14, i al senyor Puig els dos terços. Se- ran a càrrec del masover les sements15 i els adobs 16, talment que el senyor Delclòs no haurà de contribuir, en aquests conreus, més que amb la tercera part del preu horari de la màquina de batre17 o de la segadora-batedora. Tota la palla quedarà a la finca per a la pròpia18 utilitat.

  2. En les altres collites (blat de moro, tubercles19, fruiteredes20, farratgeres 21 i lleguminoses), els contractants pagaran a mitges les des- peses d’explotació, i a mitges partiran els fruits i les collites22. Les canoques 23 de blat de moro i altres despulles24 quedaran a la finca per a l’adequat consum.

  3. En les plantades de fruitereda, el propietari hi aportarà els peus empeltats 25, la poda serà 26 a càrrec del masover amb la confor- mitat del propietari, directament o aconsellat per expert; les operaci- ons de desinfecció i desinsectació, la recollida de la fruita, l’envasa- ment 27 i el transport seran pagats a mitges, ja que l’import de les vendes també serà partidor 28.

  4. Els arbres de ribera són de l’exclusiu aprofitament del pro- pietari, però el masover hi haurà de fer les esporgades convenients, espargir els adobs i el reg29 que calgui a judici del senyor Delclòs. A canvi d’aquests treballs, percebrà un tant per cent, no inferior al deu,de l’import de la venda dels arbres, més la llenya i les rames que el comprador no aprofiti.

  1. Mentre el rossam no sigui posat a mitges, el masover tindrà per a farratge un quart d’hectàrea de la terra franca30, conreada sepa- radament de tota altra, en comú, de les parts. També podrà sembrar pels camps entre dos esplets31, naps, raves, fajol 32, esparcet 33, fenc i blat de moro espès 34, mentre no impedeixi que cada tros doni una collita anyal en interès recíproc.

Quart. DEL BESTIAR

El règim ramader de Montaspre es regirà així:

El rossam de treball, tal com s’ha dit, serà del masover mentre altrament no es convingui. El vacum35, per a carn o llet, serà mitger36 en despeses i profits. El que reclami l’extracció mecànica de llet serà a compte del propietari.

El porquí serà a profit del masover, encara que, d’acord amb el propietari, convindran el nombre i la mena 37 dels caps a criar, ate- nent la capacitat de la cort de cria i engreix. Si el senyor Puig fa dues engreixades l’any o cria cinc truges38, lliurarà al senyor Delclòs un porc de cent quilos de pes viu, o bé el seu import, si així ho conve- nen, i a preu de mercat.

Els fems que es produeixin quedaran disposats al femer cobert, per a adob dels camps de la mateixa finca.

L’aviram de tota mena (gallines, pollastres, oques, ànecs, coloms, conills, etc.) serà del masover, el qual, en compensació de l’ús dels corrals, galliners i altres locals i d’allò que l’aviram malmena, lliurarà al propietari una dotzena d’ous setmanal, de cap d’any a fi setembre, tres pollastres i una polla parenys39 per Nadal, bons i rebedors, i dos parells de pollastres per la festa major de Vilanova del Camí.

Cinquè. DEL MAS 40

El senyor Puig s’obliga a tenir en bon estat de conservació tots els edificis de la finca i llurs dependències.

De les reparacions que exigeixi l’estat de la construcció, seran a càrrec del propietari les que es relacionen amb goteres, repàs de teulats, canvi d’embigats, esquerdes i similars. Les altres, relatives ala conservació i al desmereixement41 per l’ús, com vidres, pintura de portes i finestres, emblanquinat de parets, renovació de panys, etc., seran a càrrec exclusiu del masover.

Sisè. DEL REGADIU

La instal·lació de regadiu en tots els seus aspectes: captació de l’aigua, sistema elevador i distribuïdor, anivellació42 de terrenys, etc., correrà a càrrec del propietari. En canvi, les despeses motivades pel funcionament, així com la reparació de les avaries43, seran a mitges entre les dues parts.

Setè. DE LA MAQUINÀRIA DE TREBALL

Les màquines de treball, com tractors, arades, discs, esterrossa- dors 44, monocultors, màquines de segar i batre, etc., seran objecte de convenció en cada cas. Si el masover participa dineràriament en l’ad- quisició, en acabar el contracte i deixar la finca, serà indemnitzat se- gons correspongui, atès l’estat de la màquina i el temps que li resti de vida útil. Si les parts no es posaven d’acord es formularà un capmà4s5 mitjançant peritatge d’homes bons o pel procediment arbitral que es dirà.

Vuitè. Altres drets i obligacions

  1. El propietari i els seus46 tenen dret, en tot moment, a recór- rer la finca i entrar a la casa i a les dependències47 annexes.

  2. El masover s’obliga a treballar les terres a ús i costum de bon pagès i a tenir cura del bestiar amb tota diligència.

  3. El masover no podrà emprendre cap obra als edificis sense autorització del propietari; si no l’obté no tindrà dret a ser indemnit- zat.

  4. El propietari podrà gaudir-se 48 amb mesura del producte dels arbres isolats, com noguers, figueres, etc., i de les hortalisses i al- tres conreus de l’horta.

Novè. SOLUCIÓ DE DIFERÈNCIES

En cas de desacord sobre l’execució i la interpretació d’aquest contracte, les parts volen que les diferències siguin resoltes amigablement,


primer per mediació d’homes bons, segons els costums del país o, si no arribaven a acord, s’obliguen a sotmetre-les a l’arbitratge d’equitat.

I perquè consti així, ho signen a ...


1 COMPON, del verb compondre, sinònim de format. El verb composar

té altre significat (similar a imposar).

2 GOLFES, la part més alta de la casa, entre el darrer trespol i la teula- da, on solen guardar-se fruites, estris, etc. (Cast.desván, cámara).

3 PORXOS: coberts amb columnes o pilars de sosteniment, davant la casa; porxada:conjunt de porxos.

4 PALLISSA, lloc on es guarda la palla. (Cast.pajar.) Comp. amb pa- ller, munt de palla sostingut per un pal. (Cast. almiar.)

5 SEMBRADA, l’acció de sembrar, el mateix sembrat i la terra sembra-

da.

6 ESSENT, bona forma de gerundi, explicant «com que és de parceria».

7 PARCERIA, contracte d’arrendament, segons el qual el preu d’aquest

ha d’ésser satisfet amb una part determinada dels fruits. (Cast.aparcería.)

8 L’ALTRA. Complement directe. per tant, sense la preposicióa.

9 DE COMIAT, acomiadar, o sia rescindir el contracte. Indica, com veu- rem més avall, un «període de comiat» que comença amb l’avís fins a l’acaba- ment de la collita en curs.

10 S’HAGI DE FER:podria ésser també «calgui fer», però sembla, la for- ma emprada, que té un abast més generós: les coses que es solen fer al cultiu de la terra, sense que sigui obligació imposada. Trobarem el verbcaldre, més avall, en forma concreta: «els assalariats que calguin».

11 HI, pronom, en pleonasme, referent a l’associació que pacten. Vegeu- lo repetit al paràgraf següent, amb la mateixa referència.

12 ROSSAM, ramat de bèsties de peu rodó (cavalls, mules, etc). Exclou els de «peu forcat», que són els bous, vaques, etc.



13 ESTRIS, arreus, eines,per a designar tots els instruments que ajuden el treball de l’home i de les bèsties. Els tres mots esmentats són gairebé sinò- nims.

14 TERÇ, TERÇOS. La tercera part. (Cast. tercio.)

15 SEMENTS, f., també llavors, f.

16 ADOBS, ingredients per a assaonar o millorar i fertilitzar les terres. (Castellà abonos.)

17 MÀQUINA DE BATRE. La màquina que fa aquesta sola operació (a la qual mai no s’ha dit batedora). Màquines més modernes fan el treball com- plet de segar, batre i empacar la palla. Encara no hi ha acord sobre el mot que designa aquestes màquines, ben recents, enfront del mot castellà amb el qual les veiem anomenades:cosechadora.Hom ha propugnat els mots «collitera» i

«recol·lectora». A nosaltres ens sembla escaient aquest darrer, que és al diccio- nari Fabra (addició de J. Miracle). Malgrat tot, dins el text, servem una locu- ció ben genuïna i espontània, a la qual la llengua dels pagesos hauria donat, probablement, la preferència, si no sentís l’influx publicitari.

18 PRÒPIA, vegeu el mot en la funció que li correspon. «Per a utilitat de la mateixa finca».

19 TUBERCLES, no pas «tubèrculs».

20 FRUITEREDES, de les terres d’arbres fruiters. Aquest nom és citat al diccionari Alcover-Moll, procedent de l’Empordà i la Garrotxa. Més corrent- ment es diuen fruiterars.En aquest text, també fóra vàlid: «collites fruiteres».

21 FARRATGERES: notem el mot farratge. (Cast. forraje.)

22 LES COLLITES. Conservem l’article davant els noms, malgrat l’apa- rent repetició.

23 CANOQUES o CANYOQUES. Tija tubular d’algunes plantes.

24 DESPULLES, residus aprofitables de la collita. (Cast.despojos.)

25 EMPELTATS (d’empeltar),inserir una part d’un arbre en una branca o tronc d’un altre: empelt. (Cast. injerto.)

26 PODAR, treure les branques velles o sobreres d’un arbre, per deixar-lo en millors condicions de fruitar. (Cast.podar.) Comparem amb «esporgar», més aviat aplicat a les plantes i bardisses com una labor més delicada. (Castellpào- dar, escamondar.)Vegeu el mot «esporgar» al paràgraf següent.


27 ENVASAMENT, embalatge, condicionament per a l’expedició. (Cas- tellà envase.)

28 PARTIDOR, terme típic, consignat al dic. Alcover-Moll: dit a una cosa que s’ha de partir.

29 REG, acció de donar aigua a les terres, irrigació. «Terres de bon reg.» (Cast. riego.) Regada,és l’operació de regar. Les terres regades són erlegadiu. Notem la grafia reg, homòfona de rec, el canal per on es condueixen les aigües. (Cast. acequia.)

30 TERRA FRANCA. Camps que el parcer pot cultivar lliurement, sense que n’hagi de pagar cap part a l’amo de la terra.

31 ESPLETS. Com a collita. «Entre una collita i l’altra.» Un arbreesple- ta, donant fruit en abundor. L’home espletael conreu, o una altra cosa, collint- ne el fruit o traient-ne tot el profit.

32 FAJOL, farratge, de flor blanca i rosada. (Cast.alforfón.)

33 ESPARCET, farratge, dit també trepadella. (Cast.esparceta.)

34 BLAT DE MORO ESPÈS. Moresc de poca qualitat, que no arribaa créixer i és de curta durada, que es cultiva com a menjar del bestiar. Es distin- geix del moresc cultivat correntment pel gra i destinat a la trituració i a la farinada.

35 VACUM, al diccionari Alcover-Moll, bestiar boví, conjunt de bous i vaques. (Castellà ganado vacuno.) Ésun mot viu al Pallars, l’Urgellet i la Cerdanya. Fabra no el registra; en canvi hi constavaccí -ina, pertanyent a les vaques.

36 MITGER, a mitges.

37 MENA, classe o espècie o raça a què pertanyen.

38 TRUGES, o verres,femella del porc o del verro.

39 PARENYS. Dit d’una polla jovençana que encara no ha post cap ou (5 o 6 mesos). Produeix carn de fina qualitat per a la cuina, galantines, etc.

40 MAS. Casa de camp, masia. Es refereix en concret als edificis, com es desprèn del text en aquest apartat. El concepte s’estén al conjunt de possessi- ons de terra que corresponen a la casa on viu el pagès que les conrea, Aquest rep el nom de masover.


41 DESMEREIXEMENT, desmerèixer; perdre una cosa part del seu mè- rit o valor. També desmèrit.

42 ANIVELLACIÓ o anivellament; nopas nivellar.

43 AVARIES. (Cast. averías.)

44 ESTERROSSADORS, artefactes per a obrir i separar la terra. (Caste- llà desterronadores, destripadoras.)

45 CAPMÀS. Mot genuí, per indicar un preu global per a un conjunt de coses. (Castellàcómputo.)

46 ELS SEUS, forma típica de dir «la seva família», la seva descendèn-

cia.

47 A LES DEPENDÈNCIES. És de bon gust repetir amb cada substan-

tiu la preposició i l’article que li corresponen.

48 GAUDIR-SE (amb el pronom). Treure profit de la cosa d’altri.







12


En relació amb un taller artesà


A la ciutat de Barcelona, 2 de gener de 1969.

D’una part, Carles Pi i Masjoan, major d’edat, casat, del comerç i veí de Barcelona, carrer de1 Pere IV, núm. 2 578 (amb carnet d’iden- titat número ..., expedit el 16 de juny de 1965). De l’altra, Josep Ser- ra i Linàs, també major d’edat, fuster, solter, igualment veí de Barcelona, carter del3 Bisbe, núm. 46 (amb carnet ...).

Els dos compareixents han convingut de4 desplegar conjunta- ment una activitat industrial d’ebenisteria, a la qual tots dos prestaran llur col·laboració, i a l’efecte constitueixen una societat civil en els ter- mes que resulten dels següents


PACTES

Primer. El senyor Carles Pi aporta a la societat civil que per aquest document resta constituïda amb el senyor Josep Serra, l’ús de la casa núm. 3 del carrer de Sants d’aquesta ciutat, de que5 és lloga- ter 6, per a instal·lar-hi un taller d’ebenisteria7, la direcció tècnica del qual serà assumida pel senyor Serra. Consta a tots dos8 que per a l’esmentada instal·lació el senyor Pi Compta amb l’autorització, ex- pressa del propietari arrendador dels locals indicats.

Segon. El senyor Josep Serra aporta a la societat els seus conei- xements tècnics d’ebenisteria i la seva activitat professional per a exer- cir-la en l’àmbit d’aquesta societat, així com la seva clientela.

Tercer. Cadascun dels dos socis, senyors Pi i Serra, aporten a més, en efectiu, la quantitat de CENT MIL PESSETES. Les aportacions es- mentades als pactes primer i segon són valorades, així mateix, enCENT

MIL PESSETES cadascuna. El capital social, doncs, serà deQUATRE CENTES MIL PESSETES, de les quals en 9 corresponen DUES-CENTES MIL a cada soci.


Quart. L’activitat industrial funcionarà sota l’anagrama «Serpi», a registrar com a nom comercial convencional. Amb aquest nom serà establerta la facturació als clients i estesa la documentació social, amb la signatura indistinta dels dos10 socis.

Cinquè. Correspondrà al senyor Serra la direcció tècnica indus- trial i al senyor Pi la comercial i administrativa. Cadascun podrà reti- rar mensualment, a compte dels beneficis anuals11, la suma de CINC MIL PESSETES. A la fi de l’exercici natural, i fet el balanç, els beneficis seran repartits per meitat entre els dos socis. Hi12 seran computats els lliuraments mensuals ací previstos, i restaran retingudes les previsions necessàries per als pagaments fiscals i empresarials pendents, així com les quantitats que dec