Mannà
Mannà m
Substància comestible, semblant a la rosada, que, segons la Bíblia, Déu va fer caure del cel per alimentar els israelites durant la seva travessia del desert.
Qualsevol ajuda o benefici inesperat que arriba en un moment de necessitat, com ara diners, suport o una oportunitat. Exemple: Les ajudes de la Unió Europea sovint cauen com un mannà sobre alguns dels estats membres.
Etimologia de mannà
Prové del llatí 'manna', que al seu torn deriva del grec 'mánna' [μάννα], i aquest de l'hebreu 'man', a través de l'arameu. El seu origen es troba en la pregunta dels israelites en veure per primera vegada aquest aliment: 'man hu?' ('què és això?').
Usos del mot mannà
"Els dos versos finals de l’«Abisme de llum» són esplèndids, fan pensar en Pascal; el de les Pensées, on hi ha sensacions tan agudes. Els teus versos són el nostre mannà en aquest desert espiritual on vegetem." (Joan Sales, 11 de setembre de 1940, Cartes a Màrius Torres)
"El que estava en joc en aquelles reunions era la relació amb el Ministerio de Cultura i amb l’Instituto Cervantes, la consecució d’ajudes i subvencions, l’accés al mannà de les Espanyes, que es troba —per si no ho sabíeu— als Pressupostos Generals de l’Estat." (Gustau Muñoz, El vertigen dels dies. Notes per a un dietari)
"Després de setmanes buscant feina, la trucada amb l'oferta va ser com un mannà caigut del cel."
Informació addicional:
El mannà també s'utilitza metafòricament per referir-se a l'Eucaristia en la tradició cristiana.
Existeix una substància anomenada "manna" que és un exsudat de certes plantes, com el freixe del mannà. Es creu que aquest podria haver estat l'origen del relat bíblic.
Expressions relacionades: ploure mannà, mannà celeste.