Diccionari nàutic en català "A"

abacà 

[pl. -às] m. 

Planta de la família de les musàcies semblant al bananer, utilitzada en la fabricació de cordam, anomenada també cànem de Manila pel seu origen filipí.

 • cast. abacá.

abadernar 

v. tr. 

Subjectar amb badernes. 

• cast. abadernar.

abalisar 

v. tr. 

Senyalitzar amb balises per a orientar els navegants o advertir-los d’un perill. 

• cast. abalizar, balizar.

aballestar 

v. tr. 

Estirar (una corda ja tibant), tal com s’estira la corda d’una ballesta, per a posar-la completament rígida. 

• cast. aballestar.

abanderar

 v. tr. 

1. Posar bandera (a una nau). 

• cast. colocar (o poner) bandera en. 

2. Registrar (una nau) sota la bandera d’un Estat. 

• cast. abanderar.

3. Proveir (una nau) dels documents que acrediten la seua bandera.

 • cast. abanderar.

abandó

 m. 

Acció d’abandonar (la tripulació) la nau pel fet d’haver-se esgotat les possibilitats de lluitar contra una avaria o contra un accident que posa en perill la seguretat de la nau. 

• cast. abandono.

abandonar

 v. tr. 

Deixar (la tripulació) una nau a l’abandó. 

• cast. abandonar.

abarbetar

 v. tr. 

Lligar amb una barbeta. 

• cast. abarbetar.

abaronar

 v. tr. 

Subjectar amb barons (el timó d’una nau). 

• cast. sujetar con varones.

abarrotar

 v. tr.

 1. Falcar (l’estiba d’una nau) omplint-ne tots els buits amb els fardells.

 2. Carregar (una nau) aprofitant tots els espais. 

3. Omplir completament, atapir d’arti cles, de mercaderies, de persones, etc. (una nau). 

• cast. abarrotar.

abartrell

 m. 

Cadascuna de les boletes de fusta foradades que s’enfilen al bastard en un collar de raca.

 • cast. cabo que fija la antena al árbol.

abatiment 

m. 

1. Derivació d’una nau del seu rumb cap a sotavent a causa del vent.

2. Valor de l’angle format pel rumb real i el rumb aparent.

• cast. abatimiento.

abatre’s 

v. pron. 

Separar-se (una nau)

cap a sotavent del rumb que havia de seguir. 

• cast. abatirse.

abatut -uda -

adj.

Que navega (una nau) a sotavent del seu rumb. 

• cast. abatido -da.

abismal

adj. 

Relatiu o pertanyent a un abisme. 

• cast. abismal.

abisme 

m. 

Profunditat inson dable, immensa, molt gran.

• cast. abismo.

abissal 

adj.

1. Abismal. 

2. Relatiu o pertanyent a les grans pro funditats oceàniques.

• cast. abisal.

aboiar 

v. tr.

Fer que sure, que es mantinga a flor d’aigua (alguna cosa).

• cast. aboyar.

abonançar

 v. intr. i pron. 

Tornar-se bo (el temps). 

• cast. abonanzar.

abordador-a 

adj. 

Que aborda.

• cast. abordador -a.

abordar v.

 1. tr. Acostar una nau (a una altra), especialment entrar-hi en col-lisió. 

2. intr. Arribar (una nau) a un lloc, atracar en un moll. 

• cast. abordar.

abordatge 

m.

1.Acció d’abordar.

 • cast. abordaje.

 2. Col·lisió entre dos o més naus.

 • cast. abordaje. 

3. a l’abordatge!

 • cast. ¡al abordaje!

aborrallonar-se 

v. pron. 

Aborregar-se.

• cast. aborregarse.

aborregar-se 

v. pron. 

Cobrir-se (el cel) de núvols blanquinosos pareguts a borrallons de llana. 

• cast. aborregarse.

abossar 

v. tr. 

Subjectar (una nau) amb una bossa o corda.

 • cast. abolsar.

abraçadora

 f. 

Barra d’acer que en les naus de fusta reforça les quadernes.

• cast. abrazadera

abric

 m.

 Lloc de la costa on les naus poden posar-se a recer del vent, del mar o dels corrents. 

• cast. abrigo.

abriolar

 v. tr.

1. Posar briols (a les veles). 

2. Estirar cap a proa la ralinga de sobrevent (de la vela major) per a evitar que flamege. 

• cast. abriolar.

abromar-se 

v. pron. 

Omplir-se de broma o bromera (el fons d’una embarcació).

• cast. abromarse.

abroquerar

 v. tr.

 1. Estirar les puntes (de les vergues) cap a la popa per la part de sobrevent, perquè el vent pegue en les veles per la banda de proa. 

2. Portar els punys d’escota (dels flocs) cap a sotavent. 

• cast. abroquelar.

acollador

 m. 

Cap enquitranat que es passa pels ulls de les bigotes per a mantindre tesos els obencs o altres caps.

• cast. acollador.

acollament 

m.

 Acció d’acollar o d’acollar-se.

• cast. acollaramiento.

acollar

 v. tr. 

1. Posar estopa (entre els taulons del buc o de la coberta d’una nau). 

2. Tesar (els acolladors). 

• cast. acollar.

acompanyant 

m. 

Cronòmetre de funcionament menys regular que el magistral.

 • cast. acompañante.

aconillar

 v. tr.

Posar (els rems) dins del bot perpendicularment al sentit de l’eslora d’este, deixant fora de la borda tota la pala i una part de la canya.

• cast. aconillar.

acopar

v. tr. 

Donar forma còncava (a un tauló o a una planxa) perquè encaixen amb una peça de forma convexa.

 • cast. acopar.

acostament

 m. 

Acció d’acostar o d’acostar-se. 

• cast. acercamiento.

acostar

v. tr.

Arrimar (una nau o el costat d’una nau) a un moll o a un altre lloc. 

• cast. acostar.

acular

 v. intr. i pron.

 Tocar (una nau) un baix amb la popa o el codast en un moviment de retrocés. 

• cast. acularse.

afermament 

m. 

Acció d’afermar o d’afermar-se.

 • cast. afianzamiento.

afermar

v. tr.

 En les embarca cions que arboren un aparell de creu, cobrar (les braces de sobrevent) perquè, en cenyir les vergues, no treballen sobre la creu. 

• cast. afianzar.

aferrament 

m. 

Acció d’aferrar o d’afer-rar-se. 

• cast. aferramiento.

aferrar

 v. tr.

 1.Amarrar (una vela plegada) sobre la verga o la botavara. 

2. Fixar fortament (l’àncora) en el fons. 

3. Subjectar (una nau aliena a la pròpia nau) amb gafes o ganxos que faciliten l’abordatge. 

• cast. aferrar.

aferraveles

 m. inv. 

Corda prima que, junt amb les amantines, s’amarra a la verga mestra i a la del trinquet, per a poder tirar els penols de les veles quan s’aferren. 

• cast. aferravelas.

afogament 

m.

Part de l’arbre que va collada amb tascons a la coberta del bastiment o, si no hi ha coberta, a un dels bancs amb una argolla. 

• cast. pie del árbol.

aforar 

v. tr.

Arquejar (una nau) i valora i taxar els drets que, segons aranzel, acredita la duana pel material flotant que és introduït en un port. 

• cast. aforar.

afrenellar

v. tr. Amarrar amb frenells.

• cast. afrenillar.

agent marítim 

m. i f.

Persona natural o jurídica que executa actes jurídics relacionats amb el tràfic marítim. 

• cast. agente marítimo.

agregat -ada 

m. i f. 

Alumne de nàutica.

• cast. agregado -da.

aguantar 

v. tr. 

1. Cobrar (un cap) fins a tindre’l tibant i fent força.

• cast.aguantar. 

2. Capejar (un temporal).

• cast. aguantar. 

3. aguantar la caiguda (o el rumb) Mantindre el rumb que tinga una nau en un moment donat. 

• cast. aguantar el rumbo.

agulla

 f. 

1. agulla de bitàcola Agulla nàutica amb imants i amb esferes compensadores de la desviació

magnètica. 

• cast. aguja de bitácora.

2. agulla del timó En les embarcacions menors, cadascun dels pius sobre els quals giren les femelles del timó. 

• cast. aguja del timón. 

3. agulla giroscòpica Instru ment d’orientació basat en les propietats del giroscopi, usat en les embarcacions per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tindre una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb.

 • cast.aguja giroscópica. 

4. agulla nàutica

Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, utilitzat en les embarcacions per a determinar la direcció del meridià magnètic. 

• cast. aguja náutica.

agullot

m. 

Cadascun dels mascles fixats en el braç del timó que, en girar dins dels embolcalls metàl·lics subjectes al codast, fan moure el timó.

• cast. pinzote.

aigua 

1. f. Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O. 

• cast. agua.

2. interj. Veu del patró exigint pas a una altra o altres embar cacions, especialment en les proximitats de les balises del recorregut d’una regata.

• cast. ¡agua! 

3. aigües d’una nau Aigües que guarden darrere de la nau la traça de la seua marxa

. • cast. aguas de un barco.

 4. aigües històriques Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment s’ha considerat que formen part del territori d’un Estat determinat. 

• cast. aguas históricas. 

5. aigües interiors Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de la seua configuració i de la seua amplària, relativa ment menu da, són considerades dins d’una mateixa línia de costa. 

• cast. aguas interiores. 

6. aigües internacionals Espais marítims no sotmesos a la sobirania de cap Estat.

• cast. aguas internacionales. 

7. aigües jurisdiccionals (o territorials) Mar territorial. 

• cast. aguas jurisdiccionales (o territoriales). 

8. fer aigües Entrar l’aigua (en una nau). 

• cast. hacer aguas. 

9. seguir les aigües Navegar no massa lluny de la popa (d’una altra embar cació) seguint el mateix rumb. 

• cast. seguir las aguas. 

10. tallar l’aigua Avançar veloçment (una embarcació o una altra cosa) fendint l’aigua. 

• cast. cortar el agua, surcar. 

aiguada 

f

1. Quantitat d’aigua potable que porta una nau per al consum de la tripulació i del passatge. 2. Lloc on una nau es pot proveir d’aigua potable.

 • cast. aguada.

ala 

f. 

Vela menuda que es posa al cos-tat d’una altra quan hi ha poc de vent.

• cast. ala.

alçacavall 

m.

Combinació de depòsits de llast que es posa en els costats d’una nau per a fer-la surar més i poder fer-la anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat. 

• cast. lastre.

alcàsser 

m. 

Part de la coberta alta, entre el pal major i l’entrada de la cambra, en les embarcacions que en tenen, i fins al coronament en les altres.

• cast. alcázar.

aleró

 m.

 Ala menuda fixada en la part inferior del buc pròxima a la popa de les planxes de vela, que servix per a estabilitzar el rumb de l’embarcació.

• cast. alerón.

aleta

 f.

1. Cadascuna de les peces de fusta de forma corba que consti-

tuïxen l’última quaderna de popa.

• cast. aleta.

 2. En algunes embarcacions menors, prolongació de la part superior de l’obra morta de popa més amunt de la coberta. 

• cast. aleta.

3. Part de l’embarcació com presa aproxi madament entre les marcacions de deu i de catorze quartes (aleta d’estribord) i entre les de díhuit i vint-i-dos quartes (aleta de babord).

• cast. aleta.

 4. aleta de balanç Cadascun dels rengles de peces que sobreïxen perpendicularment del pantoc.

• cast. aleta de balance. 

5. aleta estabilitzadora Cadascuna de les peces de forma similar a l’ala d’un avió que

sobreïxen del buc a l’altura del pantoc.

• cast. aleta estabilizadora.

alforja

 f.

 Gassa d’un quadernal o bossell.

 • cast. alforja.

alineació 

 f.

 Línia recta en què cal mantindre les naus quan naveguen en formació. • cast. alineación. allunament m. Arc entrant que forma algun costat de certes veles

• cast. alunamiento.

almànguena 

f.

Colorant d’òxid de ferro roig, que s’usa sovint per a pintar embarcacions

• cast. almagre.

alteració

 f.

Variació de l’assenta ment d’una nau com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes.

• cast. alteración.

alterós -osa 

adj.

Que té (una embarcació) un buc que arriba a una altura considerable sobre el nivell del mar.

• cast. alteroso -sa.

amainar

 v.

1. tr. Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d’una nau). 

2. intr. Minvar (el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc.). 

• cast. amainar.

amant 

m.

 1. Nom genèric de qualsevol cap gros o cable assegurat per un extrem al cap d’un pal o d’una verga, i per l’altre a un aparell. 

2. Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo en el seu extrem lliure, té per finalitat hissar pesos. 

• cast. amante.

amarinament 

m.

 Acció d’amarinar una nau. 

• cast. suministro de tripulación.

amarinar

 v. tr.

Proveir (una nau) del nombre de tripulants necessaris.

• cast. amarinar, tripular.

amarra

f. 

1. Cap, cadena o cable metàl-lic que s’utilitzen per a amarrar una embarcació.

 • cast. amarra. 

2. amarra de popa Codera.

• cast. amarra depopa.

amarrada f. 

Acció o efecte d’amarrar.

• cast. amarre.

amarrador

 m. 

1. Pilar, estaca o argolla que s’utilitza per a amarrar una embarcació. 

2. Lloc on amarren les embarcacions. 

• cast. amarradero, atracadero, puesto de amarre.

amarrament 

m. 

Amarratge.

 • cast. amarre, amarradura.

amarrar

 v.

1. tr. Subjectar (alguna cosa, especialment una nau) amb cordes, cadenes, etc. 

2. intr. Ser (una embarcació) subjectada, fermada. 

• cast. amarrar.

amarratge

 m. 

1. Acció d’amarrar una embarcació.

• cast. amarre. 

2. dret d’amarratge Impost pagat als ports per la faena d’amarrar-hi una nau o pel fet de tindre-la-hi amarrada.

• cast. amarraje.

amorrar 

v

1. intr. Calar (una embarcació) molt més de proa que de popa.

2. pron. Afonar-se, més del que és normal i sovint (la proa d’una embarcació), mentres navega, generalment a causa d’una estiba mal feta.

3. pron. Topar (una embarcació) amb la proa contra l’arena d’una platja.

• cast. amorrar.

amurar

 v. tr.

 Portar cap a proa el puny baix de sobrevent (d’una vela baixa) i lligar-lo al costat de l’embarcació amb l’amura per a poder cenyir millor. 

• cast. amurar.

amurat -ada

adj. 

Que té (una embarcació) la convergència de les mures de davant d’una determinada mida.

• cast. amurado -da.

anca

 f.

1. Part exterior del buc d’algunes embarcacions amb popa arquejada, a banda i banda del codast, davall de la part arquejada. 

• cast. armadura. 

2. Aleta d’una embarcació.

• cast. aleta.

ancada 

f.

Conjunt de les quadernes de l’anca d’una embarcació. 

• cast. armazón.

ancó 

f.

Badia menuda on les embarcacions poden ancorar. 

• cast. ancón.

àncora 

f.

1. Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, d’un cap o d’un cable, es deixa caure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedix que una nau o qualsevol embarcació siga emportada pel vent o pels corrents. 

• cast. ancla, áncora.

2. estar en l’àncora Estar amb l’ànco ra o les àncores clavades. 

• cast. estar sobre el ancla (o las anclas). 

3. llevar l’àncora (o llevar àncores) Pujar l’àncora o les àncores a bord de la nau perquè puga navegar.

 • cast. levar anclas.

4. tirar l’àncora (o tirar àncores) Llançar l’àncora per assegurar l’embarcació. 

• cast. echar el ancla (olas anclas).

ancorar

 v. 

1. tr. Assegurar (una embarcació) amb l’àncora o les àncores.

2. intr. Tirar l’àncora o les àncores.

• cast. anclar.

ancoratge 

m.

 1. Acció d’ancorar una

embarcació. • cast. anclaje. 2. Lloc per a ancorar le s embarcacions. 

• cast. ancladero, fondeadero.

ancorer

m.

Constructor d’àncores.

• cast. ancorero.

ancoreria

 f.

 Antigament, taller o foneria d’àncores.

• cast. ancorería.

ancorot

 m.

Àncora menuda. 

• cast. anclote.

andana 

f. 

1. Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. 

2. Sèrie d’embarcacions col·locades paral·lelament, l’una al costat de l’altra, perquè ocupen poc d’espai.

• cast. andana, batería.

andanada

 f. 

Descàrrega simul tània de tota l’artilleria d’un dels costats  d’una embarcació. 

• cast. andanada.

andanar

 v. tr.

Aparellar (una embarcació) per a iniciar la navegació.

• cast. aparejar

andarivell

 m. 

Corda que, fixada per un extrem a la vora, punt d’ancoratge, etc., servix, estirant-la des de la nau, per a fer-la avançar.

 • cast. andarivel.

anguila

 f. 

Cadascuna de les fileres de fustes sobre les quals s’escola l’embar cació en el moment de l’avarada.

• cast. anguila.

ànima

 f. 

1. Part central d’un pal formatper diverses peces. 

2. Fil d’estopa situat en l’interior d’alguns caps i d’alguns cables. 

3. Cap prim de cotó que passa per l’interior de la baina d’algunes veles. 

• cast. alma.

antena

 f.

1. Verga llarga que es fixa obliquament en l’arbre i en el gràtil de la vela llatina, i que serveix per a hissar i suspendre esta vela.

 2. Pal fix i en posició més o menys vertical, usat per a hissar una bandera, una ensenya o qualsevol altre distintiu.

• cast. antena.

anticicló 

m.

 Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi d’entre 350 i 2.000 km. 

• cast. anticiclón.

apagapenol 

m.

Cap de maniobra de les veles mestres que servix per a apagar-les estirant la ralinga de caiguda, anomenat també sobrebolina.

• cast. apagapenol.

apagar

 v. tr.

 Fer que (les veles) traguen el vent que les unfla reduint la seua superfície, plegant-les. 

• cast. apagar.

apagaveles

 m.

Cap usat per a plegar les veles en la verga o botavara.

• cast. cabo para plegar velas.

aparell

 m. 

1. Conjunt de l’arboradura, les xàrcies i el velam d’una embarcació que servix per a impel·lir-lo aprofitant la força del vent. 

2. Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per les seues corrioles, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha de ser subjectat en un lloc consistent perquè quede sempre immòbil. 

• cast. aparejo. 

3. aparell de creu Aparell redó. 

• cast. aparejo de cruz.

 4. aparell llatí Aparell en què les veles principals són llatines, o siga, en forma de triangle isòsceles, de manera que el gràtil, que és el costat diferent, va assegurat a una verga llarga, flexible i composta de dos peces anomenada antena, la qual se suspén de la drissa per mitjà de la raca, i pel penol del cap està fermada en algun punt del buc. 

• cast. aparejo latino. 

5. aparell redó Designació genèrica de qualsevol tipus d’aparell que porte veles redones. 

• cast. aparejo redondo.

aparellar 

v. tr

Guarnir (una embarcació) de la xàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que quede en disposició de poder navegar.

 • cast. aparejar, enjarciar, jarciar.

aplomar 

v. tr.

Col·locar (les quadernes, el pal o qualsevol peça) en posició normal a la quilla

 • cast. emplomar.

apòstol 

m. 

Extrem de les guies del bauprés. 

• cast. guia del bauprés.

apuntador

 -a m. i f. 

Persona que pren nota de la càrrega embarcada i desembarcada d’una nau.

 • cast. apunta-dor -a.

aquacicle

 m. 

Patí de pedals.

• cast. aquaciclo.

aquarterar

 v. tr. 

Posar, per mitjà de les escotes, una vela en la banda contrària, o siga, a sobrevent, de manera que l’embarcació augmente la capacitat de virada, o fer que, acompanyada d’altres veles, quede proa al mar o faça anar l’embarcació arrere.

• cast. acuartelar.

aranya

 f. 

Conjunt de cordes o de caps que ixen d’un mateix punt en direccions divergents, especialment els utilitzats per a sostindre les hamaques o els cois dels mariners. 

• cast. araña.

arborada

f.

 Arboradura. 

• cast. arboladura.

arboradura

 f. 1.

 En un veler, conjunt de peces de fusta i de ferro (pals, vergues, pics, botavares i antenes) destinades a suspendre les veles. 

1. Conjunt de pals d’un vapor o d’una mononau. 

• cast. arboladura.

arborar

 v. tr.

1. Posar l’arbora dura (d’una embarcació).

 2. Hissar o dur hissada en el cim d’un arbre d’una nau (alguna cosa, especial ment una bandera o una ensenya). 

3. Posar verticals els rems per a saludar. 

• cast. arbolar.

arbre

m. 

1. Cadascun dels pals redons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca.

• cast. árbol, palo,mástil.

2. arbre mascle. Part inferior de l’arbre d’una embarcació de dos o més peces. 

• cast. árbol (o palo) macho. 

3. arbre mestre. Arbre principal i més alt de la nau, pal major.

• cast. árbol (o palo) maestro. 

4. arbre sec. Arbre sense veles. 

• cast. árbol (o palo) seco.

arcada 

f. 

Mampara provisional de fusta que es col·loca en sentit longitudinal a les bode gues de les naus que transporten gra sense embalar.

• cast. arcada.

arcbotant 

m.

 Suport d’acer en forma de V, soldat en la part exterior del buc, que té exclusivament la missió de sostindre la part final de l’arbre de l’hèlice. 

• cast. arbotante.

ardent 

adj. 

Que té tendència (una nau) a virar cap al vent, oposant-se a l’acció, de sentit contrari, de les veles deproa i del timó. 

• cast. ardiente.

arganell 

m. 

1. Cigala. 

2. Peça de fusta rectangular que en un cap té una mossa que encaixa en la part superior de la roda de popa, i en l’altre cap té

una mossa enmig de la qual roda una corriola que servix per a salpar l’àncora. 

3. ant. Molinet format per dos fustes verticals amb una corriola en l’extrem que s’instal·lava en la proa d’una embarcació menor. 

• cast. arganeo.

argolla 

f.

Anella de ferro col·locada a popa d’una embarcació a vela, on s’encaixa l’agullot del timó per a sostindre’l en posició vertical. 

• cast. argolla.

argonauta 

m. 

Tipus d’embar cació de regates de 3,80 metres d’eslora.

• cast. argonauta.

argue 

m.

 Màquina per a moure o alçar pesos, consistent en un torn de tambor vertical que manté enrotllat el cable que mou o eleva la càrrega.

• cast. cabestrante.

arjau

m. 

Barra de ferro o de fusta que s’utilitza per a fer girar el timó d’una embarcació menor. 

• cast. caña del timón, pinzote.

armador -a 

m.

 i f. Persona o entitat que es dedica professio nalment a l’explotació d’una nau. 

• cast. armador -a.

armadura 

f. 

Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc., que formen l’esquelet d’una nau. 

• cast. armadura, armazón.

armament 

m. 

1. Acció d’armar naus.

2. Fase final de la construcció d’una nau, compresa entre el llançament i el lliurament als propietaris. 

3. Conjunt d’efectes que tenen per finalitat

armar naus. 

• cast. armamento.

armar 

v. tr. 

Proveir (especialment una nau) de tot el que cal. 

• cast. armar.

arqueig 

m. 

1. Acció de mesurar la capacitat d’una nau. 

2. Volum o capacitat d’una nau. 

• cast. arqueo.

arquejar 

v. tr. 

Fer l’arqueig (d’una nau).

• cast. arquear.

arraigades 

f.

 pl. Trossos de corda, de cadena o peces de ferro que subjecten els obencs dels mastelers al pal mascle. 

• cast. arraigadas.

arramblador 

m. 

Regala. 

• cast. regala.

arrancada 

f. 

1. Embranzida d’una nau al posar-se en moviment. 

2. Embranzida deguda a la velocitat residual que queda quan cessa l’acció propulsora. 

• cast. arrancada.

arrancar 

v. 

1. tr. Augmentar la velocitat de la nau). 

2. intr. Desaferrar l’àncora, o les seues ungles, del fons. 

• cast. arrancar.

arreglador -a 

m. 

i f. Compen sador.

• cast. arreglador -a.

arriada 

f.

Acció d’arriar, d’abaixar les veles, vergues o banderes. 

• cast. arriada.

arriar 

v. tr.

1. Afluixar o amollar (un cap, una cadena o un cable). 

• cast. arriar.

2. Abaixar les veles o qualsevol altra cosa que estiga hissada. 

• cast. arriar.

3. arriar en bandaAmollar del tot (un cap) que estava amarrat o subjecte en algun lloc o que s’aguantava ambles mans. 

• cast. arriar en banda.

arribada 

f.

1. Acció d’arribar al port una nau. 

• cast. arribada. 

2. arribada forçosa Acció d’arribar una nau a un lloc de la costa no previst en la seua ruta per causes imprevistes i extraordinàries. 

• cast. arribada forzosa.

arribar 

v. intr. 

1. Moure el timó de manera que la nau vire cap a sotavent.

2. Portar la proa de la nau cap a sotavent. 

3. Portar la nau fins al port o fins a la vora. 

• cast. arribar.

arruf 

m. 

Curvatura que es dóna en les cobertes d’una embarcació, en sentit longitu dinal, de manera que els extrems de proa i popa siguen més alts que el centre de la nau. 

• cast. arrufo, arrufadura.

arrufat -ada 

adj. 

Que té (una nau) rufa.

• cast. arrufado -da. 

arruixada 

f. 

Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar. 

• cast. chaparrón.

arrumbar

 v. tr. i pron. 

 Dirigir-se cap a un cert punt o en una direcció determinada. 

• cast. arrumbar.

artimó 

m. 

1. Pal d’una galiassa més pròxim a la popa.

 2. Vela llatina que es col·locava en el pal del mateix nom. 

• cast. artimón.

as de guia

m.

Nuc molt usat pels mariners, caracteritzat pel fet de no ser escorredor. 

• cast. as de guía.

ascendir 

v. 

intr. 1. Pujar. 

• cast. ascender. 

2. ascendir en latitud Navegar

cap a latituds més elevades. 

• cast. ascender en latitud.

ascó 

m. 

Llum col·locada en la pena del pal major d’una nau i que servix per a fer senyals.

• cast. ascón.

aspa 

f.

1. Conjunt de tires pelfu des en forma d’aspa que, quan fa mal oratge, es col·loquen encreuades des de la verga del trinquet fins a les murades del castell per a fixar-hi la vela.

2. En les veles quadrades, reforç de lona situat en cadas cun dels punys i en direcció al centre de la vela. 

• cast. aspa.

assegurar 

v. tr.

Subjectar.

• cast. asegurar.

assentament 

m.

Diferència entre el calat de popa i el de proa. 

• cast. asiento.

assocar

 v. tr.

 Estrényer (un nuc).

• cast. azocar, apretar.

assocarrar-se 

v. pron.

Situar-se (una nau) a recer del vent o del corrent.

• cast. socairarse.

asta

 f.

Cadascuna de les peces simples, disposades en els extrems del buc d’una nau, no unides a la varenga, que substituïxen les quadernes.

• cast. asta.

atansada 

f.

 Acte d’atansar la nau en la riba, atracada.

• cast. atraque, atracada.

atansador 

m. 

Lloc disposat per a atansar les naus, atracador. 

• cast. atracadero.

atansament 

m. 

Acció i efecte d’atansar o d’atansar-se.

 • cast. acercamiento, atracada.

atansar 

v. tr.

Atracar. 

• cast. atracar, acercar. 

aterrar

 v. intr. 

1. Recalar. 

• cast. recalar.

2. Navegar (una embarcació) prop de terra. 

• cast. bojear. 

3. Prendre terra (una embar cació). 

• cast. aterrar.

aterratge

 m.

 Acció de recalar, terrejar o prendre terra una embarcació.

• cast. aterraje.

atol

 m.

 Atol·ló. 

• cast. atolón.

atol·ló

 m. 

Illa dels mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinturó al voltant d’una llacuna

central d’aigua salada

• cast. atolón.

atracada

 f.

 Operació d’atracar.

 • cast. atracada.

atracador

 m. 

Lloc destinat per a atracar embarcacions menors. 

• cast. atracadero.

atracament 

m.

 Acció d’atracar. 

• cast. atraco, atraque.

atracar

 v.

1. tr. Acostar (una embarcació) arran d’un moll o abarloar-la a una altra embarcació.

2. intr. Arrimar el costat (una embar cació) a terra o a una altra embarcació. 

• cast. atracar.

aurica

 f.

Vela de forma trapezoïdal que s’estén entre dos vergues, el pic i la botavara, relligades al pal pels caps de davant entorn dels quals poden girar, i que és utilitzada com a vela major en algunes embarcacions esportives. 

• cast. cangreja.

avançament 

m. 

Diferència entre l’hora del cronòmetre i l’hora civil de Greenwich quan la primera és posterior. 

• cast. avance.

avantport

 m.

1. Espai a recer del mar que precedix l’entrada de certs ports, on les embarca cions poden fondejar i esperar-se per a entrar a port o bé trobar-hi abric quan hi ha tempestat.

2. Port situat prop de l’embocadura d’un riu que és via d’accés a un gran port fluvial, construït per descongestionar-lo o perquè hi atraquen les embarcacions que, per les seues dimensions, no poden anar riu amunt.

• cast. antepuerto.

avaria

 f.

1. Qualsevol despesa extraordinària o eventual feta durant la navegació per a conservar la nau o la càrrega, i també els danys o les espatladures que patixen la nau i les mercaderies des de l’eixida del port o des de la seua càrrega fins a l’arribada al port de destinació o fins a la seua descàrrega. 

2. Dany que patix un objecte que és transportat o emma gatzemat. 3. Desperfecte o dany produït en un vehicle, un mecanisme, un aparell que n’impedix el funcionament correcte. 

• cast. avería.

axiòmetre

 m. 

Aparell que s’utilitza per a indicar l’angle que forma la pala del timó respecte a la direcció de la quilla. 

• cast. axiómetro. 

azimut

 m.

Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins al vertical de l’astre.

 • cast. acimut, azimut.

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z

Castellà-Català. Glossari nàutic castellà-català

a bordo loc. adv. a bord.

abacá m. abacà.

abadernar v. tr. abadernar.

abalizar v. tr. abalisar.

aballestar v. tr. aballestar.

abanderar v. tr. abanderar.

abandonar v. tr. abandonar.

abandono m. abandó.

abarbetar v. tr. abarbetar.

abarloar v. tr. y pron. abarloar.

abarrancar v. intr. y pron. encallar.

abarrotar v. tr. abarrotar.

abatido -da adj. abatut -uda.

abatimiento m. abatiment.

abatirse v. pron. abatre’s.

abertura f. obertura.

abisal adj. abissal.

abismal adj. abismal.

abismo m. abisme.

abitadura f. bitadura.

abitar v. tr. bitar.

abolsar v. tr. abossar.

abonanzar v. intr. y pron. abonançar.

abordador -a adj. abordador -a.

abordaje m. 1. abordatge. 2. ¡al

abordaje! a l’abordatge!

abordar v. tr. e intr. abordar.

aborrascarse v. pron. emborrascar-se.

aborregarse v. pron. aborregar-se,

aborrallonar-se.

aboyar v. tr. aboiar.

abrazadera f. abraçadora.

ábrego m. 1. garbí, llebeig. 2. soplar el

ábrego garbinejar.

abrigo m. abric.

abriolar v. tr. abriolar.

abrir v. tr. obrir.

abromarse v. pron. abromar-se.

abroquelar v. tr. abroquerar.

acalabrotar v. tr. calabrotar.

acantilado m. penya-segat.

acercamiento m. acostament .

acercar v. tr. acostar.

achicador m. sàssola (f.).

acimut m. azimut.

acollador m. acollador.

acollar v. tr. acollar.

acollaramiento m. acollament.

acompañante m. acompanyant.

aconillar v. tr. aconillar.

acopar v. tr. acopar.

acostar v. tr. acostar.

acuartelar v. tr. aquarterar.

acular v. intr. y pron. acular.

aduja f. duja.

adujar v. tr. dujar.

adujo m. dujat.

aferramiento m. aferrament.

aferrar v. tr. aferrar.

aferravelas m. inv. aferraveles.

afianzamiento m. afermament.

afianzar v. tr. afermar.

aforar v. tr. aforar.

afrenillar v. tr. afrenellar.

agente marítimo m. agent marítim.

agregado -da m. y f. agregat -ada.

agua f. 1. aigua. 2. ¡agua! aigua! 3. aguas

de un barco aigües d’una nau. 4. aguas

históricas aigües històriques. 5. aguas

interiores aigües interiors. 6. aguas

internacionales aigües internacionals.

7. aguas jurisdiccionales (o

territoriales) aigües jurisdiccionals

(o territorials). 8. cortar el agua tallar

l’aigua. 9. hacer aguas fer aigües. 10.

seguir las aguas seguir les aigües.

aguacero m. xàfec, ruixat.

aguada f. aiguada.

aguantar v. tr. aguantar.

aguja f. 1. agulla. 2. aguja de bitácora

agulla de bitàcola. 3. aguja del timón

agulla del timó. 4. aguja giroscópica

agulla giroscòpica. 5. aguja náutica

agulla nàutica.

agujero de la mecha m. forat de la

metxa.

ahorcaperros m. inv. escanyagossos.

ala f. ala.

alcázar m. alcàsser.

alerón m. aleró.

aleta f. 1. aleta. 2. aleta de balance aleta

de balanç. 3. aleta estabilizadora aleta

estabilitzadora.

alforja f. alforja.

alidada f. alidada, dioptra.

alineación f. alineació.

alma f. ànima.

almadía f. rai (m.).

almagre m. almànguena (f.), almangra

(f.), mangra (f.).

alteración f. alteració.

alteroso -sa adj. alterós -osa.

alunamiento m. allunament.

amainar v. tr. amainar.

amante m. amant, enflonc.

amantillo m. amantina (f.).

amarinar v. tr. amarinar.

amarra f. 1. amarra. 2. amarra de popa

amarra de popa.

amarradero m. 1. amarrador. 2. ama rra-

dero flotante amarrador flotant.

amarradura f. amarratge (m.).

amarraje m. amarratge.

amarrar v. tr. amarrar.

amarre m. amarrada (f.), amarratge.

amollar v. tr. amollar.

amorrar v. intr. y pron. amorrar.

amura f. 1. amura. 2. divisar por la

amura albirar per l’amura.

amurado -da adj. amurat -ada.

amurar v. tr. amurar.

ancla f. 1. àncora. 2. echar el ancla

(o las anclas) tirar l’àncora, tirar àncores.

3. estar sobre el ancla (o las anclas)

estar en l’àncora. 4. levar anclas llevar

l’àncora, llevar àncores.

ancladero m. ancoratge.

anclaje m. ancoratge.

anclar v. tr. e intr. ancorar.

anclote m. ancorot.

ancón m. ancó.

áncora f. àncora.

ancorería f. ancoreria.

ancorero m. ancorer.

andana f. andana.

andanada f. andanada.

andarivel m. andarivell.

aneblarse v. pron. emboirar-se.

anemómetro m. anemòmetre.

anguila f. anguila.

anieblarse v. pron. emboirar-se.

antagallar v. tr. rissar, arrissar.

antena f. antena.

antepuerto m. avantport.

anticiclón m. anticicló.

apagapenol m. apagapenol,

sobrebolina (f.).

apagar v. tr. apagar.

aparejar v. tr. aparellar, ormejar.

aparejo m. 1. aparell. 2. aparejo de cruz

aparell de creu. 3. aparejo latino aparell

llatí. 4. aparejo redondo aparell redó.

apostadero m. posta (f.).

aprendiz de marinero gat de mar

(o de nau, o d’embarcació).

apuntador -a m. y f. apuntador -a.

aquaciclo m. aquacicle.

araña f. aranya.

árbol m. 1. arbre. 2. árbol macho arbre

mascle. 3. árbol maestro arbre mestre.

4. árbol seco arbre sec.

arboladura f. arboradura, arborada.

arbolar v. tr. arborar.

arbotante m. arcbotant.

arcada f. arcada.

ardiente adj. ardent.

arganeo m. arganell.

argolla f. argolla.

argonauta m. argonauta.

armador -a m. y f. armador -a.

armadura f. armadura.

armamento m. armament.

armar v. tr. armar.

armazón m. armadura (f.).

arquear v. tr. arquejar.

arqueo m. arqueig.

arraigadas f. pl. arraigades.

arrancada f. arrancada.

arrancar v. tr. arrancar.

arranque m. arrancada (f.).

arrastradera f. rastrera.

arrecife m. escull.

arreglador -a m. y f. arreglador -a.

arrejerar v. tr. fer peu d’ànec.

arriada f. arriada.

arriar v. tr. arriar.

arribada f. 1. arribada. 2. arribada

forzosa arribada forçosa.

arribar v. intr. arribar.

arrizar v. tr. [el ancla] encuixar.

arrojar v. tr. gitar.

arrufado -da adj. arrufat -ada.

arrufadura f. arruf (m.), rufa.

arrufo m. arruf, rufa (f.).

arrumbar v. tr. y pron. arrumbar.

artimón m. artimó.

as de guía m. as de guia.

ascender v. intr. ascendir.

ascón m. ascó.

asegurar v. tr. assegurar.

asiento m. assentament.

aspa f. aspa.

asta f. asta.

astillero m. drassana (f.).

aterraje m. aterratge.

aterrar v. intr. aterrar.

atolón m. atol·ló, atol.

atracada f. atracada, atansada.

atracadero m. atracador, atansador.

atracar v. tr. e intr. atracar, atansar.

atraque m. atracament, atansament.

atravesado -da adj. entravessat -ada.

atravesarse v. pron. entravessar-se.

avance m. avançament.

avería f. avaria.

axiómetro m. axiòmetre.

ayustar v. tr. entullar.

ayuste m. entullament.

azimut m. azimut.

azocar v. tr. assocar.

azulaque m. crostam.

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z