malmirrós -osa adj

1  Taciturn; malhumorat.

2  Temporalment o habitualment malaltís, que no es troba prou bé.

Avui està una mica malmirrosa i no ha volgut sortir de casa.

Etimologia

De mal– i l’antic mirrós, ‘tractat amb mirra’, d’on ‘cadavèric’, derivat de mirra, del llatí myrrha, i aquest, del grec mýrrha [μύρρα], mateix significat.

Usos

   —Fa temps que el tenim no sé com —anava dient mentrestant la seva mare—. Sempre està tot malmirrós, que sembla que hagi perdut la memòria de com es fa per riure.

   —I això? Que li’n passa alguna?

   —Si de cas ell s’ho sap; perquè, filla, no en puc treure l’aigua clara. Sempre em respon que no té res, que res no li fa mal… I sempre el veuràs amb un posat, que no el mostraria pitjor si acabés de perdre pare i mare.

Josep Pous i Pagès, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (Barcelona: Edicions 62, 1985 [1912]