Diccionari nàutic català "O"

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z

obenc m. Cadascun dels caps, fils

d’aram o, modernament, cables

d’acer que, fixats a la part superior


d’un pal mascle i a la murada o, anti-

gament, a una cofa, fan que el pal


puga suportar els esforços laterals

a què és sotmés i quede dret. • cast.

obenque.


obencadura f. Conjunt dels obencs


d’un arbre o d’una nau. • cast. oben-

cadura.


obenquell m. Cadascun dels caps o


dels cables d’acer que fixen un mas-

teler. • cast. obenque.


oberta f. Obertura al mig de la coberta

d’una barca, limitada lateralment

pels corredors i a popa pel senó, que

és travessada pel banc d’arborar i pel

banc on s’assenten els pescadors.

• cast. abertura.

obra f. 1. Cadascuna de les dos parts

(obra morta i obra viva) en què es

pot considerar dividit el buc d’una

nau. • cast. obra. 2. obra morta Part

del buc d’una nau compresa entre

la superfície de màxima càrrega i la

borda. • cast. obra muerta. 3. obra


viva Part del buc d’una nau com-

presa entre la quilla i la superfície de


màxima càrrega. • cast. obra viva.


obrir v. 1. intr. Perdre (dos embarca-

cions alineades en la visual d’un


obser vador) la seua alineació i sem-

blar que se separen l’una de l’altra.


2. intr. Desatracar (una embarcació).

3.tr. Eixamplar (el calafat) els coments

per a poder introduir-hi l’estopa.

A


99


O


BSCSF O


PCFOD


PCSBNPSUB PCSBWJWB


MÎOJB

EF

óPUBDJÓ


OBENC


OBRA


100


4. pron. Desagregar-se, desconjuntar-

se, trencar-se, les peces que consti-

tuïxen el buc (d’una embarcació), tot


permetent l’entrada de l’aigua al seu

interior. • cast. abrir.

observació f. 1. Mesura, efectuada pel

pilot d’una embar cació, que permet

la determi nació de la posició i del


rumb. • cast. observación. 2. obser-

vació d’un astre Acció d’observar


un astre per a obtindre’n alguna de

les coordenades o alguna altra dada.

• cast. observación de un astro.

oceà m. 1. La massa total d’aigua


salada, única i contínua. 2. Cadas-

cuna de les cinc grans parts d’aigua


compresa entre els dos grans con-

tinents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pací-

fic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà


Antàrtic. • cast. océano.

octant m. 1. Instrument astronòmic

anà leg al sextant, el sector del qual

és de 45o. 2. Octava part d’un cercle,

és a dir, la part del cercle continguda


en 45o. 3. Cadascuna de les huit regi-

ons de l’espai determinades pels tres


plans de coordenades en un sistema

de coordenades cartesianes. • cast.

octante.

òcul m. Ull de bou. • cast. ojo de buey.

oficial m. i f. Persona que en la marina

mercant exercix, a bord, un càrrec


tècnic que exigix una titulació supe-

rior. • cast. oficial.


ona f. Moviment oscil·latori de les

aigües del mar en sentit ascendent i

descendent. • cast. ola.

onada f. 1. Ona, especialment d’una


certa grandària. • cast. ola. 2. Suc-

cessió continuada d’onades, el mar.


• cast. oleaje.

onatge m. Moviment conjunt de les

onades del mar, produït per l’acció

del vent sobre la seua superfície.

• cast. oleaje.

oneig m. 1. Acció i efecte d’onejar.

• cast. ondeo. 2. Onatge. • cast. oleaje.


onejar v. intr. 1. Fer ones la superfície

agitada del mar o d’una altra massa


líquida. 2. Fer ondes el cabell, la ban-

dera, la superfície de l’aigua, etc.


• cast. ondear.

oratge m. 1. Estat de l’atmosfera en un

lloc i un moment determinats. • cast.

tiempo, oraje. 2. Vent que bufa de

terra cap al mar. • cast. oraje.

orella f. 1. Cadascuna de les dos peces


que constituïxen la boca d’una bota-

vara o d’un pic. • cast. oreja. 2. orella


de mul Posició de les veles d’una

embarcació de dos pals quan ixen

l’una a babord i l’altra a estribord.

• cast. oreja de burro.

orelleta f. Anella menuda de les

embarcacions, destinada a lligar-hi

cordes de poca importància. • cast.

cáncamo.

orient m. El punt de l’horitzó per on ix

el sol, llevant. • cast. oriente.

orientar v. tr. 1. Disposar (les veles) de


manera que reben el vent amb l’an-

gle més avantatjós per a la propulsió.


2. Determinar i marcar, en una carta

o en un pla, la direcció nord-sud per

a conéixer la situació de cadascuna

de les parts respecte als quatre punts

cardinals. • cast. orientar.

orinc m. Cap de grossària adequada

que per un extrem està amarrat a

la creu de l’àncora i per l’altre està

afermat a la boia que l’ha d’abalissar.

• cast. orinque.


orla f. Part del costat d’una embarca-

ció que sobreïx del pal de la coberta,


fent barana. • cast. orla.

ormeig m. Aparell. • cast. aparejo.

ormejar v. tr. Aparellar. • cast. aparejar.

orsa f. 1. Acció i efecte d’orsar. • cast.

orza. 2. Planxa de metall o de fusta

que sobreïx per davall de la quilla i


que servix per a contra restar l’aba-

timent. • cast. orza. 3. Tauló ovalat


amb l’extremitat inferior més grossa

que la superior que permet aguantar


101

AVOCABULARI NÀUTIC


la deriva quan deixa caure en l’aigua

l’orsa de sotavent. • cast. orza. 4. anar

a l’orsa Navegar (l’embarcació) amb

el vent de proa i, en conseqüència,

escorada. • cast. ir (o navegar) a orza.

5. orsa abatible Orsa pròpia de les

embarcacions de vela lleugera, que


es pot llevar de la caixa d’orsa i fer-

la-hi entrar a voluntat. • cast. orza


abatible.

orsada f. Maniobra d’orsar. • cast.

orzada.

orsapop m. Cap amb el qual es porta

cap a popa el car de l’antena. • cast.

orza a popa.


orsar v. intr. 1. Navegar (una embarca-

ció) proa al vent. 2. Maniobrar (una


embarcació), girant el timó o afegint

veles a popa i traient-ne a proa, de


manera que pose proa al vent i nave-

gue contra este. • cast. orzar.


orsejar v. intr. Orsar. • cast. orzar.

ortodromia f. Ruta d’una embarcació

o d’una aeronau que coincidix amb


l’ortodròmia dels seus punts de par-

tida i d’arribada. • cast. ortodromia.