cagacalces m i f

Persona covarda, pusil·lànime.

Fa el milhomes però a l’hora de la veritat és un cagacalces.

També: cagat -ada, caganer -a

Etimologia

Mot compost amb cagar i calces. Amb caga- tenim un munt de compostos: cagadubtes, cagaferro, cagamànecs, cagamiques, caganiu…

Usos

   —Va, Amela, vine. S’hi està molt bé.

   L’Amela Jensen el mira des de la platja. La fredor de l’aigua als peus li fa posar la pell de gallina. Mou el cap d’una banda a l’altra.

   —Va, Amela, no siguis poruga.

   Li sembla que tothom l’observa i n’espera alguna cosa.

   —Amela!

   Un nen, assegut fent un castell, la mira i riu.

   —Ets una cagacalces.

   L’Amela Jensen fa mitja volta i corre cap a les casetes de banys. S’hi tanca per protegir-se de la por de no sap què. Per sentir-se sola del tot.

Eduard Márquez, El silenci dels arbres (Barcelona: L’Altra, 2022 [2003])