Diccionari nàutic català "S"
sabata f. 1. Falsa quilla, post de fusta
dura que es fixa a la quilla d’algunes
embarcacions de fusta per la seua
part inferior i en tota la seua llargà-
ria, per a reforçar-la i protegir-la en
les avarades i en les entrades al dic.
2. Peça de fusta que es fixa a la part
superior de la roda d’una embarca-
ció de pesca. 3. Tros de fusta amb
encaix que es posa entre l’àncora i
el buc d’una embarcació, quan es
porta penjada. • cast. zapata.
sabre m. 1. Maneta amb la qual són
accionats els molinets manuals. 2.
Barra de ferro o palanca que servix
per a travar o deixar lliure la cadena
de l’àncora. 3. Llistó de fusta que
sosté l’allunament d’una vela. • cast.
sable.
sagetia f. Embarcació d’aparell llatí,
d’una sola coberta, usada especi-
alment en l’edat mitjana en la zona
del Mediterrani, primerament de
dos pals, amb rems i menor que una
galera, i posteriorment de tres pals
i, en el segle XVI, sense rems. • cast.
saetía.
sàgola f. 1. Drissa de bandera. • cast.
driza (o triza) [de bandera]. 2. Corda
escorredora d’un ormeig de pesca.
• cast. cuerda.
sallar v. 1. intr. Córrer (una nau) tallant
l’aigua, fer camí veloçment. • cast.
navegar. 2. tr. Fer relliscar o rodar cap
a fora (un objecte) per damunt d’un
altre sobre el qual descansa, espen-
tant-lo o estirant-lo a força de braços
o valent-se de mà quines o d’aparells.
• cast. sacar fuera, zallar.
salpar v. 1. tr. Llevar (l’àncora o una
àncora). • cast. levar. 2. intr. Llevar
les àncores (una embarcació), partir.
• cast. zarpar, levar.
saludar v. tr. Disparar un canó d’una
nau de guerra, arriar un poc la ban-
dera o executar alguna altra mostra
conven cional d’honor i d’acatament
a la bandera d’una nació o d’un Estat,
a un cap d’Estat, a una ensenya, a
una altra nau, etc. • cast. saludar.
A
123
S
S
TBCSF
SABRE
124
salvavides m. 1. Cinturó de suro o
d’un altre material lleuger, jaqueta
amb suros o un altre flotador, que
permet surar sense necessitat de
nadar. • cast. salvavidas. 2. Bot salva-
vides. • cast. bote salvavidas.
sama f. Lloc situat a popa del llaüt de
l’Ebre on els peons dormen i tenen la
roba i altres objectes. • cast. sama.
sampan m. Embarcació xinesa, de fons
pla, que és governada gràcies a un
rem instal·lat a proa. • cast. sampán.
sàssola f. Cullerot de fusta per a traure
l’aigua del fons de la llanxa, barca,
etc. • cast. achicador.
seca f. 1. Verga més baixa del pal de
mitjana. • cast. seca. 2. Vela que va
subjectada a la verga més baixa del
pal de mitjana. • cast. vela seca.
semàfor m. Telègraf de banderes o
lluminós que, situat en un lloc ben
visible de la costa, permet establir
comuni cació amb les embarcacions.
• cast. semáforo.
senal m. Aparell de corrioles amb una
corda que passa per la punta de l’ar-
bre d’una barca de mitjana i que ser-
vix per a plegar la vela. • cast. cenal.
senó m. 1. Cobert xicotet que tapa una
part de la proa o de la popa d’una
barca i servix per a cobrir objectes i
resguardar-los de la pluja, etc. • cast.
talamete, tilla. 2. senó de popa
Coberta parcial que tenen algunes
naus a l’altura de la borda, des del pal
de messana fins al coronament de
popa. • cast. toldilla, castillo de popa.
sentina f. Part inferior d’una embarca-
ció, en el fons del buc, on s’acumula
l’aigua procedent de la neteja de les
bodegues o que entra pels costats,
per les cobertes, etc., i que n’és extreta
amb bombes. • cast. sentina, cala.
sentiner -a m. i f. 1. Encarregat de la
sentina. 2. Mariner que, en els llaüts,
estiba la xarxa i desempesca el peix.
• cast. sentinero -ra.
senyal m. 1. Dispositiu òptic, acústic o
d’una altra naturalesa, que servix per
a transmetre ordes i missatges en la
navegació i en els ferrocarrils. • cast.
señal. 2. senyal d’abandó Senyal fet
amb un xiulet, timbre o toc de cor-
neta per indicar a la tripulació d’una
nau que ha d’abandonar-la. • cast.
señal de abandono.
serrabosses m. Cadena amb què s’en-
ganxa l’àncora per les ungles per
a penjar-la al costat de l’orla. • cast.
boza de serviola.
serreta f. Manegueta, especialment la
fixada a l’orla d’un llaüt. • cast. mani-
gueta.
servar v. intr. Obeir (una embarcació)
el seu sistema de comandament,
especial ment el timó. • cast. gober-
nar.
serviola 1. f. Pescant fort i resistent,
de fusta o de ferro, que, disposat de
manera que eixia simètricament fora
de la borda, a banda i banda, prop de
l’amura, servia per a guarnir l’aparell
amb el qual s’elevava l’àncora quan,
per l’acció de l’argue, ja era fora de
l’aigua i la mantenia sostinguda o
la posava al seu lloc. La serviola fou
substituïda per la gata. 2. m. i f. Mari-
ner que fa de guaita a proa. • cast.
serviola.
servitud de salvament m. Gravamen
imposat als terrenys particulars que
confronten amb el mar, les riberes
dels rius, etc., susceptibles de ser
utilitzats, en casos de naufragi, per a
varar les naus i salvar-ne les restes i
la càrrega. • cast. servidumbre de sal-
vamento.
servo m. Cambra en la qual hi ha el
motor del timó en les embarcacions
mogudes a motor. • cast. servo.
sextant m. 1. Sexta part d’un cercle, és
a dir, la part de cercle continguda en
60°. 2. Instrument proveït d’un limbe
graduat i de dos espills, un dels quals
125
AVOCABULARI NÀUTIC
125
S
es mou solidàriament amb una ali-
dada mentres l’altre roman fix, i que
permet mesurar l’altura d’un astre
des d’una nau o des d’un avió. • cast.
sextante.
shock-cord [angl.] m. Cap de fibres de
goma elàstica. • cast. shock-cord.
singlada f. Singladura. • cast. singla-
dura.
singladura f. Camí que fa una nau en
un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre
hores, comptades de mitjanit a mit-
janit. • cast. singladura.
singlar v. intr. Navegar (una embarca-
ció) amb un rumb determinat. • cast.
singlar.
singló m. Cadascuna de les peces cor-
bes que lliguen les quadernes amb
les varengues en les embarcacions
de fusta. • cast. singlón, genol.
sirga f. 1. Corda que servix per a estirar
una xàrcia, una embarcació des de
terra per fer-la anar d’una ribera a
l’altra d’un riu, per fer-la avançar con-
tra corrent, etc. 2. Navegació, especi-
alment fluvial, en què l’embarcació
és arrossegada des de terra, per un
camí de sirga, per mitjà d’una sirga.
3. Corda proveïda d’un plom en un
extrem i d’un suro en l’altre, utilit-
zada com a element auxiliar dels
palangres quan són calats. • cast.
sirga.
sirgador -a m. i f. Persona que sirga.
• cast. sirgador -ra.
sirgar v. 1. tr. Estirar (una embarcació)
des de terra amb la sirga, per a fer-la
avançar. 2. intr. Navegar per l’acció de
la sirga, anar a la sirga. • cast. sirgar.
sisme submarí m. Moviment intens
produït en les aigües del mar per un
terratrémol que afecte el fons marí.
• cast. seísmo submarino, maremoto.
situació f. Punt de la carta que asse-
nyala la posició de l’embarcació o de
l’aeronau. • cast. situación, posición.
skeg [angl.] m. Aleta fixa que precedix
el timó. • cast. skeg.
sloop [angl.] m. Embarcació a vela
amb pal d’un únic floc, o vela a proa.
• cast. sloop.
sobarbada f. Puntal que es posa en la
roda i en el codast d’una embarca-
ció en grada per a sostindre’ls. • cast.
sobarbada.
sobre m. Vela menuda que s’hissa en
la part més alta d’un arbre. • cast.
monterilla.
sobrebanc m. Peça de fusta posada
com a reforç damunt del banc d’ar-
borar. • cast. sobrebanco.
sobrebolina f. Apagapenol. • cast.
apagapenol.
sobrebordó m. Macarró. • cast. macar-
rón.
sobrecàrrec m. i f. Mandatari que exer-
cix a bord d’una nau les funcions
administratives que li han confiat
el navilier o els carregadors. • cast.
sobrecargo.
sobrecàrrega f. Excés de càrrega
embarcada a bord d’una nau, que
arriba a fer submergir la línia de
màxima càrrega. • cast. sobrecarga.
sobrecivadera f. 1. Verga horitzontal,
la menor del bauprés i, per tant, més
sobrecivadera
FTQJMMHSBO
FTQJMMYJDPUFU VMMFSB
BMJEBEB
TPM
SEXTANT
126
alta que la civadera, que era assegu-
rada amb una raca en la seua creu
perquè poguera córrer pel botaló
de floc. 2. Vela quadra que era enver-
gada a la sobrecivadera. • cast. sobre-
cebadera.
sobrecoberta f. 1. Segona coberta
que hi ha o que es posa damunt
d’una altra per a reforçar-la, protegir-
la. 2. Nom que es donava també a la
coberta alta d’una nau. 3. Coberta
que hi ha damunt de la coberta prin-
cipal. • cast. sobrecubierta.
sobrecoll m. Sobrevolta que es fa amb
una corda per a lligar millor el cap.
• cast. sobrecuello.
sobreestaria f. Cada dia que trans-
corre després de les estaries normals
d’una nau, ja per a atendre la càrrega
o descàrrega, ja per altres motius.
• cast. sobreestadía.
sobregoneta f. Cadascuna de les veles
situades sobre les gonetes. • cast.
sobrejuanete.
sobremitjana f. Vela quadra del pal de
mitjana. • cast. sobremesana.
sobrequilla f. Biga de fusta o per-
fil de ferro o d’acer, en forma de
T o de doble T, disposat de proa a
popa damunt de la quilla, a la qual
és unida per l’interior del buc d’una
embarcació. • cast. sobrequilla.
sobrevent m. Costat d’on ve el vent,
especialment respecte a una embar-
cació. • cast. barlovento.
sola f. Regala. • cast. regala.
solapa f. Regala. • cast. regala.
solc m. Senyal o rastre efímer que
deixa, en la superfície de l’aigua, el
pas d’una embarcació. • cast. estela.
solcar v. tr. Traslladar-se una embarca-
ció (damunt de l’aigua), fendint-la
amb el tallamar i amb part del buc
que hi està submergida. • cast. sur-
car.
soldana f. Embarcació principal de les
esquadres turques. • cast. sultana.
soleta f. Regala. • cast. regala.
sonar m. Aparell de radiolocalització
submarina basat en el ressò produït
per un cos submergit en rebre una
ona ultrasònica. • cast. sonar.
sonda f. 1. Escandall. 2. Aparell mecà-
nic o radioelèctric utilitzat per a
determinar la profunditat del mar,
d’un riu, etc., en un punt determinat.
• cast. sonda.
sorgir v. 1. ant. intr. Ancorar. • cast.
anclar. 2. tr. Llançar (les àncores) dins
del mar. • cast. echar. 3. tr. Submergir
(algú o alguna cosa) dins del mar
agarrat per una corda o un altre lli-
gam. • cast. sumergir.
sorrar v. tr. Llastar (una embarcació)
amb sorra. • cast. lastrar.
sotabocal m. Peça de fusta que forma
part del forro d’una embarcació
menor i que s’estén de proa a popa
per davall del bocal. • cast. sotabo-
cal.
sotacinta f. Taula que va davall de
la cinta del buc d’una embarcació.
• cast. sotacinta.
sotapopa m. Lloc arrecerat situat
davall de la coberta d’una barca, a
popa. • cast. sotapopa.
sotaproa m. Espècie de caseta situada
davall de la coberta d’una barca, a
proa, per a desar-hi els arreus. • cast.
sotaproa.
sotavent m. 1. Costat oposat a aquell
d’on ve el vent o sobrevent. • cast.
TPCSFNJUKBOB BMUB
TPCSFNJUKBOB CBJYB
SOBREMITJANA
127
AVOCABULARI NÀUTIC
sotavento. 2. a sotavent Dirigir-se
l’embarcació cap al costat contrari al
sobrevent. • cast. a sotavento.
sotsobrar v. intr. Tombar-se (una
embarcació) sobre un costat fent
mitja volta. • cast. zozobrar.
sotsobre m. 1. Acció de sotsobrar una
embarcació. • cast. zozobra. 2. fer
sotsobre Sotsobrar. • cast. zozobrar.
spring [angl.] m. Amarra que es dóna
des de la proa cap a la popa o des de
la popa cap a la proa, i que es lliga al
moll. • cast. spring.
submarinisme m. 1. Conjunt de tèc-
niques d’immersió i d’exploració
submarina emprades amb finalitats
científiques, militars o esportives.
2. Pràctica de la immersió submarina
amb finalitats científiques, militars o
esportives. 3. Exploració submarina.
• cast. submarinismo.
submergible m. 1. Submarí. 2. Nom
donat en els primers temps dels sub-
marins a aquells que tenien bones
qualitats per a la navegació de super-
fície i que només se submergien
ocasional ment. • cast. sumergible.
superfície de càrrega màxima f. Pla
horitzontal d’una embarcació, deter-
minat per la línia de càrrega màxima.
• cast. superficie de carga máxima.
surada f. Acció de surar una embarca-
ció. • cast. flotación, flotamiento.
surar v. intr. Sostindre’s (un cos) en la
superfície d’un líquid, flotar. • cast.
flotar.
surf m. 1. Esport nàutic consistent a
planar amb una planxa especial, de
fusta o de material plàstic, sobre la
cresta de grans onades. • cast. surf.
2. surf de vela Esport nàutic que
consistix a navegar amb una planxa
de vela. • cast. windsurf.
S
surf
WFOU
TPCSFWFOU TPUBWFOU
SOTAVENT
TQSJOHT
SPRING