grimpar v

1  Enfilar-se ajudant-se de les mans.

Per arribar al cim, abans has de grimpar per unes roques molt altes.

2  Ascendir en l'escala social ambiciosament i sense escrúpols.

El nou secretari només mira de grimpar.

Etimologia

Del francès grimper, mateix significat, variant nasalitzada de gripper, del fràncic gripan, ‘agafar’.

Usos

Però la bogeria de l’Ernest era nocturna, i, per tant, li era d’allò més fàcil convèncer la gent que era ella, la Mar, qui estava boja, una mare que no era capaç d’educar els fills com Déu mana, que menjaven fora de temps, amb les sabates brutes, l’anorac pengim-penjam, els pantalons agafats amb imperdibles. Val a dir que tot això era cert, però també ho era que mai no havia vist una quitxalla tan feliç, uns nens cridaners, si voleu impertinents, una mena de saltimbanquis que amanyagaven el cos generós de sa mare quan els venia de gust, per grimpar tot seguit a l’arbre més alt i explicar cridant el conte de Simbad i la princesa.

Montserrat Roig, El cant de la joventut (Barcelona: Edicions 62, 1989)