cobrellit

Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.

Ara que no fa tant de fred podem treure el cobrellit.

També: cobertor, vànova

Etimologia

De cobrir (del llatí cooperire, mateix significat, derivat d’operire, ‘tapar’) i llit (del llatí lĕctus, íd.). Més mots de la família de cobrir són cobert, encobrir, descobrir, cobricel, cobertura i cobriment.

Usos

El senyor Feliu Elies (a) Apa presentà, en un diari de Barcelona, un problema de les barbes. A pesar de fer dibuixos humorístics, generalment poc humorístics, perquè el seu fort sempre fou l’observació tirant a complicada, preguntà:

   —Un home que transporta una barba considerable, en el moment de ficar-se al llit, què ha de fer? Ha de posar la barba sobre el cobrellit i la gira del llençol, o ha de posar la barba sota la gira del llençol?

Josep Pla, Darrers escrits (Barcelona: Destino, 1984)

Carnaval, ja s’ha acabat el carnaval,
el carnestoltes, com cada any, ja és ben mort i enterrat [...]

Tot desert, el poble ens ha sentit passar,
sota la pluja ens mossegàvem darrere el campanar,
petó a la plaça, petó al carrer de més avall,
semblava tot el dolç retall d’un antic musical,
es va apagant la nit, es descontrolen els sentits,
la clau al pany, el cobrellit, l’amor carnal.

Manel Joseph, «Carnaval», amb música de Pep Torres, dins el disc Ballautors (1990), de l’Orquestra Plateria