Diccionari Nàutic en català "E"
eixàrcia f. Xàrcia. • cast. jarcia.
elefant m. La quaderna més gran del
buc d’una embarcació. • cast. cua-
derna maestra.
embancadura f. Conjunt de bancs
d’una embarcació de rem o de vela.
• cast. bancadas (pl.).
embancar v. intr. i pron. Entrar (una
embarcació) en un banc d’arena.
• cast. embancarse, embarrancar.
embarcació f. 1. Construcció capaç de
surar, que es desplaça per l’aigua, i
que s’utilitza com a mitjà de trans-
port. • cast. embarcación. 2. embar-
cació menor Embar cació de menys
de vint tones de desplaçament,
generalment destinada a la nave-
gació interior o a servicis auxiliars.
• cast. embarcación menor.
embarcada f. Embarcament. • cast.
embarque (m.).
embarbador m. Espècie de cap que
sobreïx de l’orla per a lligar altres
caps. • cast. cabeza (f.).
embarcador m. Lloc destinat a l’embar-
cament de persones o de mercade-
ries. • cast. embarcadero.
embarcament m. Acció d’embarcar o
d’embarcar-se. • cast. embarque.
embarcar v. 1. tr. Introduir (persones
o mercaderies) en una embarcació,
en un tren, en un avió, etc., per al seu
transport. 2. intr. i pron. Entrar, pujar,
en una embarcació per emprendre
un viatge. 3. intr. i pron. Entrar com a
tripulant d’una embarcació. • cast.
embarcar.
embarrancar v. intr. i pron. Encallar-
se una embarcació en un fons de
roques o en un altre obstacle sub-
marí. • cast. embarrancar.
embat m. Colp fort que pega l’onada
contra les roques, contra una nau,
etc. • cast. embate.
embicar v. tr. 1. Posar una verga en
direcció obliqua respecte a l’horit-
zontal o com a senyal de dol a bord.
2. Inclinar la proa cap a la part d’on
ve el vent. • cast. embicar.
embó m. 1. Taula del forro exterior
de les embarcacions de fusta. • cast.
embono. 2. Embornal. • cast. imbor-
nal, embornal.
embocar v. tr. Entrar (en un port, riu,
carrer, etc.), per la seua boca o embo-
cadura. • cast. embocar.
emboirar-se v. pron. Cobrir-se de boira
l’horitzó. • cast. anieblarse, aneblarse.
embonar v. tr. Afegir taulons als del
forro (d’una embarcació) a fi d’aug-
mentar-ne la mànega i donar-li més
estabilitat. • cast. embonar.
embornal m. Cadascun dels forats i
canals que hi ha a cada costat d’una
nau per a evacuar l’aigua de pluja
o de les onades que ha entrat a
coberta. • cast. imbornal, embornal.
emborrascar-se v. pron. Formar-se una
borrasca, amenaçar borrasca. • cast.
emborrascarse, aborrascarse.
embragar v. tr. Passar una braga (al vol-
tant d’una càrrega). • cast. embragar.
embrancar-se v. pron. Enganxar-se (un
ormeig, una corda, etc.) amb algun
obstacle submarí. • cast. enredarse,
enrocarse.
embrear v. tr. Pintar i revestir amb una
capa de brea o quitrà en calent les
juntures dels taulons del forro i les
taules de la coberta, després de cala-
fatar-les, per a fer-les impermeables
a l’aigua. • cast. embrear.
emmarar-se v. pron. Entrar (una embar-
cació) mar endins. • cast. enmararse.
empalmament m. 1. Acció d’ento-
llar dos caps. 2. Teixit que formen
els fils de dos caps entollats. • cast.
empalme.
empalmar v. tr. Unir dos caps de corda
entreteixint els fils de l’un amb els fils
de l’altre. • cast. empalmar.
empalomadura f. Lligada forta amb la
qual, a distàncies proporcionals i en
comptes de costura, s’unix en alguns
casos la ralinga a la seua vela. • cast.
empalomadura.
empalomar v. tr. Palomar. • cast. empa-
lomar.
empavesada f. 1. ant. Defensa que es
feia amb una fila de pavesos, espe-
cialment al voltant d’una nau. • cast.
empavesada. 2. Orla menuda que hi
ha damunt de la batallola de la part
de popa d’una barca de mitjana.
• cast. empavesada. 3. Conjunt de
banderoles i gallardets per a orna-
mentar les embarcacions els dies de
festa. • cast. empavesado (m.).
empavesar v. tr. Adornar (una nau)
amb draps, banderes, gallardets, etc.
• cast. empavesar.
empenar v. tr. Plegar (la vela) sense
arriar-la, lligant-la al car i a la pena de
l’arbre mestre. • cast. empenar.
empopada f. 1. Acció del vent sobre
una nau bufant en la direcció de
popa a proa. • cast. empopada. 2.
córrer una empopada Córrer (una
nau) un temporal popa al vent i a la
mar. • cast. correr una empopada.
empopar v. intr. 1. Calar molt de popa
(una nau). 2. Donar la popa al vent.
3. Navegar amb el vent de popa.
• cast. empopar.
emproar v. intr. 1. Calar molt de proa
(una nau). • cast. calar mucho de
proa. 2. Posar la proa (d’una nau) de
cara al vent, a la marea, al corrent o a
un objecte determinat. • cast. poner
proa a.
empunyidura f. 1. Lligament del puny
del gràtil d’una vela en el penol de
la verga respectiva. 2. Lligament dels
extrems d’una faixa de rissos que es
fa en la verga quan es prenen estos.
3. Cap o corda prima que s’utilitza
per a fer els rissos. 4. Cadascun dels
dos angles de la part superior de la
vela. • cast. empuñidura.
encallador m. Lloc on poden encallar
els vehicles o les naus. • cast. encalla-
dero, varadero.
encallar v. intr. Quedar-se parada (una
embarcació) i no poder navegar
perquè no té prou aigua per a surar.
• cast. encallar, varar.
encapelladura f. Punt del pal o maste-
ler on es reunixen els caps (obencs,
estais, etc.) que el sostenen. • cast.
encapilladura.
encapellar v. tr. 1. Enganxar un cap (a
un penol de verga, coll de pal o mas-
teler, etc.), per mitjà d’una gassa feta
en un dels extrems. 2. Encaixar una
gassa de mà a una cornamusa. • cast.
encapillar.
encepadura f. 1. Cadascun dels res-
salts que té la canya de l’àncora prop
de l’ull perquè, encaixant el cep, este
quede més segur. 2. En l’àncora de
cep, cadascuna de les extremitats
esfèriques, una de les quals forma
una sola peça amb el cep, i l’altra pot
ser descollada en el moment de des-
encepar l’àncora. • cast. encepadura.
encepar v. 1. tr. Posar el cep (a una
àncora). 2. tr. Clavar l’àncora al fons
per a fixar (l’embarcació). 3. pron.
Embolicar-se (la corda o la cadena)
amb el cep de l’àncora fondejada.
• cast. encepar.
encerat m. Teixit impregnat amb cera
o amb una mescla de quitrà emprat
principalment per a aixoplugar mer-
ca deries emmagatzemades a l’aire
lliure, tapar embarcacions i, en gene-
ral, com a cobertor contra la pluja i la
intempèrie. • cast. encerado.
encintar v. tr. Posar (en una nau) les
cintes dels costats. • cast. encintar.
encostellada f. Barca en construcció
quan ja s’han posat les estameres i
els medissos. • cast. encostillada.
encuixar v. tr. Lligar l’àncora arran
de l’orla durant la navegació. • cast.
arrizar.
enferir v. tr. 1. Presentar l’una contra
l’altra (dos peces que s’han d’unir). 2.
Unir (l’àncora) a la cadena per mitjà
d’un grilló. 3. Fer ferma (una vela).
• cast. entalingar.
enfilació f. 1. En una competició de
rem, direcció paral·lela al carrer de
la regata. 2. Punt de vista del relleu
de la costa, que servix al pescador
com a guia per a orientar-se en la
situació de la barca en el mar. • cast.
enfilación.
enflonc m. Cap que forma part de
l’a parell d’hissar l’antena. • cast.
amante.
enfogonament m. 1. Cadascun dels
forats que hi ha en les cobertes
d’una nau per a fer-hi passar els pals
i que es designa amb el nom del pal
i el de la coberta. • cast. fogonadura.
2. Qualsevol forat de la coberta per
on es passen tubs, etc. • cast. fogo-
nadura. 3. Entrant semicircular en la
part posterior i en el mig del banc
d’arborar d’una barca de pesca on es
recolza el pal subjectat amb la clau.
• cast. fogonadura. 4. Part de l’arbre
que toca arran de la coberta en les
embar cacions grans i al banc d’ar-
borar en les barques de pesca. • cast.
pie del árbol.
enfonsar v. tr. i pron. Afonar. • cast.
hundir.
engassar v. tr. 1. Subjectar amb una
gassa. 2. Fer passar per la gassa.
• cast. engazar.
engerlar v. tr. Plegar (la vela) i lligar-la a
l’antena. • cast. aferrar.
enginya f. En una embarcació, cadas-
cuna de les lligades de corda que
lliguen el car i la pena d’una antena.
• cast. enchina.
engolfar-se v. pron. Anar mar endins
(una embarcació) fins que la vora es
perda de vista. • cast. engolfarse.
enrolador -a adj. i m. i f. Que enrola.
• cast. enrolador -a.
E
enrolador-a
enrolament m. Acció i efecte d’enro-
lar. • cast. enrolamiento.
enrolar v. tr. Inscriure (a algú) en el rol
d’una embarcació. • cast. enrolar.
entaular v. tr. Canviar o afegir un tros
de taula en el buc (d’una embarca-
ció). • cast. entablar.
entravessar-se v. pron. Posar-se (una
nau) de través, especialment quan,
en cas de temporal, es col·loca de
manera que rep tots els embats, per-
pendicularment a la línia proa-popa,
i queda en la posició més perillosa.
• cast. atravesarse.
entravessat -ada adj. 1. Que bufa (un
vent) de través o a la quadra, és a dir,
que forma un angle de 90° amb la
quilla. 2. Que rep (una nau) el vent
o el mar en direcció perpendicular a
la línia de popa a proa. • cast. atrave-
sado -da.
entrecoberta f. Espai que hi ha entre
les cobertes d’una embarcació. • cast.
entrecubierta.
entrepont m. Entrecoberta. • cast.
en tre puente, entrecubierta.
entullar v. tr. Empalmar. • cast. ayustar,
empalmar.
envelar v. tr. Estendre les veles (d’una
embarcació) de manera que reben
l’impuls del vent. • cast. desplegar las
velas.
enverga f. 1. Barra de fusta o de metall
que s’estén de penol a penol d’una
verga i té traus en tota la seua llar-
gària que servixen per a envergar-
hi una vela. 2. Cadascun dels caps
prims que, fixos a la ralinga d’una
vela, servixen per a envergar-la.
• cast. envergue.
envergadura f. 1. Acció i efecte
d’envergar. 2. Ample d’una vela
envergada. 3. Conjunt de totes les
envergues d’una vela. • cast. enver-
gadura.
envergar v. tr. Lligar (una vela) a una
verga subjectant la ralinga del gràtil
d’aquella a la seua respectiva verga.
• cast. envergar.
equipar v. tr. Proveir (una nau) de tot
allò que és necessari al seu objecte.
• cast. equipar.
equipatge m. Conjunt de persones
embarcades per al servici d’una nau,
tripulació. • cast. equipaje.
escabussar v. intr. Alçar i abaixar (una
embarcació) alternativament la proa
i la popa. • cast. cabecear.
escafandre m. Equip format per un
vestit impermeable i un casc hermè-
tic al qual arriba l’aire a través d’uns
tubs, que permet a una persona que-
dar-se submergida amb una certa
autonomia. • cast. escafandra.
escafandrer -a m. i f. Bus que porta
escafandre. • cast. escafandrista.
escafandrisme m. Pràctica del subma-
rinisme amb escafandre. • cast. esca-
fandrismo.
escafandrista (o escafandriste -a)
m. i f. Persona que practica l’escafan-
drisme. • cast. escafandrista.
escala f. 1. Conjunt de dos barres de
fusta unides per travessers que s’uti-
litza per a avarar i traure embarcaci-
ons. • cast. escala. 2. Lloc on es deté
una nau o una aeronau per a efectuar
un embarcament o un desembar-
cament. • cast. escala. 3. escala de
Beaufort Escala que permet estimar
la velocitat d’un vent en una classifi-
cació de dotze graus, basada en els
efectes que este produïx en la mar
i el temps que tarda a produir-los.
• cast. escala de Beuaufort. 4. escala
de Douglas Escala dels estats de la
mar en una classificació de deu graus,
basada en el tipus i les dimensions de
les onades. • cast. escala de Douglas.
5. escala de marees Instrument per
a mesurar el nivell de les aigües del
mar, construït amb una fusta vertical,
dividida en decímetres i centímetres.
• cast. escala de mareas. 6. es ca la de
vent Escala de corda que, col·locada
verticalment en un costat de l’embar-
cació, la utilitzen els mariners quan
aquella està fora del moll. • cast. escala
de viento. 7. escala reial Escala, gene-
ralment amb barana i dos replanells,
que s’instal·la inclinadament al costat
del vaixell, i que usen els passatgers i
els tripulants per a embarcar i desem-
barcar. • cast. escala real.
escàlem m. Estaca menuda i redona
fixada en la vora d’una embarca-
ció, en la qual es lliga el rem. • cast.
escálamo.
escalemera f. Peça de fusta subjectada
en l’orla d’una embarcació, proveïda
d’un forat al mig, en el qual es fixa
l’escàlem. • cast. carel.
escalemot m. Qualsevol dels peus
drets equidistants que en les embar-
cacions sostenen l’orla sense arribar
fins a la soleta. • cast. escalamote.
escaló m. Puny de la vela de l’angle de
proa. • cast. escalón de la vela.
escampavies m. inv. Embarcació lleu-
gera armada per a vigilar les costes.
• cast. escampavías.
escandall m. Peça de plom posada en
l’extrem d’una corda prima i que ser-
vix per a mesurar la profunditat del
mar, d’un riu, etc., en un punt deter-
minat. • cast. escandallo.
escandallar v. tr. Mesurar la profundi-
tat (d’una massa d’aigua) amb l’es-
candall o un altre instrument. • cast.
escandallar.
escandalosa f. Vela triangular que va
inserida damunt de la cangrea. • cast.
escandalosa.
escanyagossos m. inv. Corda llarga
amb un nuc escorredor en un dels
extrems que s’utilitza per a agafar
objectes que han caigut a l’aigua.
• cast. ahorcaperros.
escar m. Varador. • cast. varadero.
escarar v. tr. Encallar (una embarcació)
quan s’avara. • cast. varar.
esclop m. Peça de fusta col·locada en
l’extrem de la roda de proa en les
embarcacions de pesca. • cast. cape-
rol.
escobenc m. 1. Cadascun dels forats
circulars o el·líptics practicats en un
costat i en l’altre de la roda, per on
passen les cadenes de les àncores i
els caps que servixen per a amarrar
la nau. • cast. escobén. 2. escobenc
de popa Forat que hi ha en la part
de popa de mitjana que servix per
a recolzar els caps d’amarra. • cast.
escobén de popa.
escollat m. 1. Rebaixament que té l’orla
a banda i banda en la proa d’una
embar cació. 2. Part d’una barca de
E
escollat
palangre compresa entre el tàlem de
popa i la roda. • cast. escotadura.
escora f. 1. Inclinació d’una embar-
cació sobre un dels seus costats.
2. Puntal que es posa al costat de
l’embarcació per a apuntalar-la men-
tres està en dic. 3. Línia corba que
passa pels punts de més amplària de
totes les quadernes d’una embarca-
ció. • cast. escora.
escorar v. 1. tr. Apuntalar (una embar-
cació) amb escores. 2. intr. Inclinar-
se (una embarcació) per defecte de
l’estiba de la càrrega, per la força del
vent o del mar, etc. • cast. escorar.
escota f. Corda lligada als punys baixos
de les veles, o al de popa en les llati-
nes, que servix per a caçar les veles.
• cast. escota.
escotera f. Obertura en el costat d’una
nau per on passa l’escota major o de
trinquet per a posar tirants les veles.
• cast. escotera.
escotí m. Escota d’una vela menuda.
• cast. escotín.
escotilla f. Obertura quadrada o rectan-
gular que posa en comunicació les
dife rents cobertes amb l’interior de
la nau. • cast. escotilla.
escotilló f. 1. Escotilla menuda que
gene ralment es troba a popa de l’em-
barcació. 2. Tapadora de fusta per a
tancar l’escotilló. • cast. escotillón.
escotina f. Escotí. • cast. escotín.
escua (o escoa) f. Peça de fusta que
va al costat de la quilla en la part
exterior del buc de les embarcacions
menors i que servix perquè la nau es
mantinga dreta quan està en terra.
• cast. carenote.
escull m. Roca arran d’aigua o a molt
poca distància de la superfície de
l’aigua. • cast. escollo, arrecife.
escullar-se v. pron. Esclafar-se (una
nau) contra un escull. • cast. abarran-
carse, embarrancarse.
escullera f. 1.Obra feta en un port amb
pedres grans o blocs tirats en l’aigua,
per a formar un dic de defensa con-
tra les onades, per a servir de fona-
ment a un moll o per a protegir una
obra contra l’acció dels corrents, i a
la costa contra l’erosió marina. • cast.
escollera. 2. Conjunt de roques de la
vora del camp de regata que esmor-
tixen les onades. • cast. rompeolas.
escut m. 1. Peça de fusta que hi ha en la
popa dels bots i altres embarcacions
de dimensions reduïdes on s’assenta
la persona que porta el timó. • cast.
escudo. 2. Estampa. • cast. estampa.
eslinga f. Corda grossa amb els caps
proveïts de ganxos, que servix per
a agafar objectes pesats, com si fóra
un estrop. • cast. eslinga.
eslingar v. tr. Agafar o subjectar (una
cosa) amb una eslinga. • cast. eslin-
gar.
eslora f. 1. Llargària d’una embarcació
de proa a popa. • cast. eslora. 2. eslora
entre perpendiculars Eslora que es
compta des de les normals baixades
fins a la quilla en el punt d’on arranca
la roda i aquell on comença el codast.
• cast. eslora entre perpendiculares.
3. eslora total Distància que hi ha
des del coronament de popa fins a
la part alta de la roda de proa. • cast.
eslora total.
espadella f. 1. Timó provisional instal-
lat amb els recursos que hi ha a
bord, en substitució del verdader
timó. 2. Rem gran que es col·loca en
el coronament de popa dels bots i
d’altres embarcacions menors per a
poder-les governar a falta de timó.
• cast. espadilla.
espalmador -a 1. m. Lloc on s’espal-
men les embarcacions. 2. m. i f. Per-
sona que té per ofici espalmar. • cast.
despalmador -a, espalmador -a.
espalmament m. Acció i efecte d’espal-
mar. • cast. despalme.
espalmar v. tr. Netejar el fons (d’una
embarcació) i enseuar-lo perquè
nave gue més lleugera i més de
pressa. • cast. despalmar.
espatló m. Cadascuna de les dos
peces, corbades en la part superior
formant el buit del bauprés i rectes
de la mitat en avall amb una espun-
tada a baix. • cast. espaldón.
espentador -a m. i f. Persona que es
dedica a espentar les barques. • cast.
empujador -a.
esperó m. 1. Extrem de la proa d’una
embarcació. 2. Punta de ferro sobre-
ïxent per la proa de les galeres amb
la qual abordaven i ferien l’enemic.
• cast. espolón.
espia f. Cap de corda amarrat amb les
àncores menudes, que s’utilitza per
a entrar o eixir d’un port quan hi ha
calma o vent contrari. • cast. espía.
espiga f. 1. Part del masteler compresa
entre la cofa i el tamboret, o part de
masteleret compresa entre la cre-
ueta i el tamboret. 2. Puny de pena
d’una vela llatina. 3. Final de proa
d’un botaló sencer a partir del nervi
del petifloc. • cast. espiga.
espigó m. Massís ixent de pedra, de
formigó, de fusta o metàl·lic cons-
truït perpendicularment en la vora
d’un riu, del mar, etc. • cast. espigón.
espill m. 1. Superfície llisa de la popa
de les embarcacions grans, en la part
exterior del buc, on se sol escriure el
nom i la matrícula de l’embarcació.
2. Fusta plana de la popa del llaüt on
va aplicat el timó. • cast. espejo de
popa, espejo.
espinàquer m. 1. Vela triangular de
molta bossa utilitzada per a navegar
amb vents llargs o de popa. • cast.
spinnaker. 2. espinàquer asimètric
Una vela híbrida, entre un gènova i
un espinàquer; s’hissa sense botaló
amb el puny d’amura en la roda.
• cast. spinnaker asimétrico.
esquadra f. Conjunt de naus. • cast.
escuadra.
esquif m. 1. Barca lleugera, que se sol
dur dins de la nau per a anar a terra,
per a explorar el mar, etc. 2. Embar-
cació esportiva lleugera, llarga i
estreta, propul sada per un remer
esquif
amb dos rems i sense timoner. • cast.
esquife.
estabilitzador m. Element lateral flo-
tant unit al cos principal d’algunes
piragües. • cast. estabilizador.
estació marítima f. Conjunt d’edificis
i instal·lacions portuà ries destinades
a la càrrega i descàrrega de merca-
deries al servici dels passatgers.
• cast. estación marítima.
estai m. 1. Cap o cable que subjecta
un pal o masteler perquè no caiga
cap a la popa. • cast. estay. 2. estai
de cabeça Estai que va lligat al
topall dels mastelers. • cast. estay de
galope. 3. estai de popa Estai que va
d’un pal cap a la popa d’una embar-
cació. • cast. estay de popa. 4. estai
de proa Estai que va d’un pal cap a la
proa o les amures d’una embarcació.
• cast. estay de proa. 5. estai volant
Estai que no està absolutament sub-
jecte, sinó que es pot afluixar quan
convé. • cast. estay volante. 6. Vela
que va subjectada fortament a l’es-
tai. • cast. vela de estay.
estaiar v. tr. 1. Subjectar (un pal) per
mitjà d’un estai. 2. Tesar i trincar els
estais. 3. Inclinar (els pals) cap a la
proa. • cast. estayar.
estampa f. Superfície llisa de la popa
dels velers en la part estreta del buc,
damunt de la qual s’escriu el nom de
la nau i la localitat on s’ha matriculat.
• cast. estampa.
estanyatge m. Operació d’afonar una
embarcació dins del mar per a unflar
la fusta i fer desaparéixer les juntures
de les taules del forro del buc. • cast.
estañado.
estaria f. [usat generalment en plural] 1.
Termini estipulat pel contracte de
noli o pel costum d’un port per a les
operacions de càrrega i descàrrega
d’una embarcació 2. Indemnització
pagada. • cast. estadía.
estatja f. Cap gros per a amarrar les
embarcacions o lligar-les a una altra
o a un lloc fix. • cast. estacha.
estepa f. Grada. • cast. grada.
estiba f. 1. Càrrega d’una nau. 2. Col-
locació de la càrrega dins de les
bodegues d’una nau, de tal manera
que esta no perda estabilitat. • cast.
estiba.
estibador -a m. i f. Encarregat de l’es-
tiba en un port. • cast. estibador -a.
estibar v. tr. Apilar o disposar (merca-
deries, provisions, etc.), de manera
que ocupen el menor lloc possible,
especial ment tractant-se de la càr-
rega d’una nau. • cast. estibar.
estima f. Càlcul aproximat del punt on
està la nau i de la direcció que ha de
seguir. • cast. estima.
estol m. Conjunt de naus, esquadra.
• cast. escuadra.
estribord m. Costat dret d’una embar-
cació, mirant de popa a proa (oposat
a babord). • cast. estribor.
estrop m. 1. Tros de corda entullat pels
dos caps i utilitzat per a embragar
els fardells que han de ser embar-
cats o desembarcats. 2. Anella de
corda encapellada a l’escàlem d’una
embarcació, la qual, posada al voltant
del coll del rem, servix com a lligam
per a subjectar-lo. • cast. estrobo.
estropada f. 1. Esforç que fan els rema-
dors quan voguen per a moure l’em-
barcació. • cast. estrepada. 2. Impuls
que pren l’embarcació en marxa.
• cast. arrancada, arranque. 3. Movi-
ment fort, sobtat i violent que fa
una cadena o cap que llavora com
a amarra de la nau per efecte de la
maror o de la força del vent. • cast.
sacudida, tirón.