Diccionari nàutic català "L"

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  X  Z

latitud f. Distància que hi ha des d’un

punt qualsevol de l’esfera terrestre a

l’equador. • cast. latitud.

limbe m. Vora del cercle graduat

que porten alguns instruments de

mesura. • cast. limbo.

línia f. 1. línia barimètrica Isòbara.


• cast. línea barimétrica. 2. línia coti-

dal Línia imaginària que unix els


punts d’una costa on la plenamar o

la baixamar tenen lloc a la mateixa

hora. • cast. línea cotidal. 3. línia

d’alleujada Línia de flotació quan

la nau va sense càrrega. • cast. línea

de alivio. 4. línia de bolina Recta que

forma un angle de sis quartes amb

la direcció del vent, a un costat o a

l’altre d’esta. • cast. línea de bolina.

5. línia de costa Línia de contacte

entre la costa i el mar. • cast. línea de

costa. 6. línia de fila Formació naval

simple en què les naus naveguen

l’una darrere de l’altra. • cast. línea de

fila. 7. línia de flotació (o d’aigua, o

de surada) Línia determinada per la

intersecció de la superfície lliure de

l’aigua amb la superfície d’un cos

que sura. • cast. línea de flotación. 8.


línia de front Formació naval sim-

ple en què les naus naveguen l’una


al costat de l’altra. • cast. línea de


frente. 9. línia de marcació Forma-

ció naval simple en què les unitats


ocupen punts d’una recta que forma

un angle. • cast. línea de marcación.


10. línia de rellevament Cadascuna


de les línies de doble curvatura tra-

çades sobre el costat del buc d’una


nau en la projecció longitudinal de

la part que està per damunt de la

línia de flotació superior. • cast. línea

de relevación. 11. línia de revés Línia

de bolina del bord contrari a aquell

a què es referix. • cast. línea de revés.

12. línia de surada superior (o de

càrrega, o de navegació) Línia de


flotació quan la nau va amb la càr-

rega màxima. • cast. línea de carga


(o de navegación). 13. línia de testes

Línia de rellevament assenyalada

per la vora superior externa de les

testes de les quadernes. • cast. línea

de testas.

llagosta f. Nuc o entolladura de dos

caps de corda. • cast. ayuste.

llagoster m. Embarcació destinada a la

pesca de llagostes. • cast. langostero.

llagut m. Llaüt. • cast. laúd.


A


83


L


L

DBMBU

GSBODCPSE

MÎOJB

EF

óPUBDJÓ


QVOUBM

LÍNIA DE FLOTACIÓ


84

llama f. En una embarcació de vela


llatina, part plana de l’extrem supe-

rior del car i l’inferior de la pena per


on s’ajunten i subjecten estes dos

peces. • cast. llama.

llampàs m. Fregall fet de desferres de


corda, que s’usa per a netejar i eixu-

gar la coberta, el pis de la cambra, els


costats de l’embarcació, etc. • cast.

lampazo.

llançacaps m. Aparell en forma de

canó proveït d’un coet per a llançar

caps de corda a gran distància. • cast.

lanzacabos.

llançament m. Inclinació de la roda de


proa (o popa) d’una nau. • cast. lan-

zamiento.


llançar v. tr. Varar. • cast. botar, varar.

llançat m. Porció més aprimada de la

part anterior i posterior, arran de la

carena, del buc d’una embarcació.

• cast. lanzado.

llanterna f. Part superior d’un far o

farola, tancada amb vidres, en què hi

ha el llum i els aparells de lents, etc.

• cast. linterna.


llanxa f. 1.Nom de diferents tipus d’em-

barcacions menors amb espill a popa


i sense arboradura, sovint destinades

al servici d’un port o d’una nau, però

mai a la pesca. • cast. lancha. 2. llanxa

de regates Llanxa automòbil de


gran velocitat destinada a fer compe-

ticions. • cast. lancha de regatas.


llanxada f. Càrrega que porta una

llanxa. • cast. lanchada.

llanxer -a m. i f. Persona que porta una

llanxa. • cast. lanchero -ra.

llarg, anar a un loc. verb. Navegar amb

vent llarg. • cast. ir a un largo.

llast m. 1. Materials pesats que s’estiben

en el fons d’una nau o d’un bot per a

fer baixar el seu centre de gravetat i

asse gurar una estabilitat més gran.

• cast. lastre. 2. llast fix Peça de ferro,

plom o ciment, enganxada al fons de


la falsa quilla per a assegurar l’estabi-

litat de forma permanent. • cast. lastre


fijo. 3. llast mòbil Llast que s’embarca

provisionalment. • cast. las tre móvil.


llastar v. tr. Posar llast (a una embarca-

ció). • cast. lastrar.


llastrar v. tr. Llastar. • cast. lastrar.

llata f. Bau 1. • cast. bao.

llaurar v. tr. Arrossegar-se l’àncora pel

fons del mar pel fet de no quedar

ben aferrada i no poder impedir el

moviment de l’embarcació. • cast.

arar.


llaüt m. 1. Embarcació menuda d’ar-

queig variable aparellada amb vela


llatina, per a la pesca i el cabotatge.

2. Embarcació oberta, amb un pont

menut a proa i un altre a popa,


moguda amb rems i vela, que s’uti-

litza per al transport de càrrega.


• cast. laúd.

llebeig m. Garbí. • cast. lebeche.

llegua marina (o moderna) f. Mesura

de longitud que s’usa en la marina,

equivalent a 5.556 metres i igual a

tres milles. • cast. legua marina (o

moderna).

llengot m. Tros de ferro que es porta

com a llast dins d’una embarcació.

• cast. lingote.


lleny m. Embarcació menuda, sem-

blant a la galiota, pròpia del Medi-

terrani durant l’edat mitjana. • cast.


leño.

llevant m. 1. Punt de l’horitzó sensible

per on ix el sol en els equinoccis. 2.

Vent que bufa de l’est. • cast. levante.


llevantejar v. intr. Navegar en direc-

ció a llevant. • cast. navegar hacia


levante.

llevar v. tr. Fer pujar a bord l’àncora, el


ferro o el ruixó d’una embarcació fon-

dejada, per a emprendre la navega-

ció. • cast. levar.


llibertat f. 1. llibertat dels mars Prin-

cipi de dret internacional, que tradi-

cionalment establix que el mar és un


bé comú obert a tots els estats, tin-


85

AVOCABULARI NÀUTIC


guen litoral marítim o no, sotmés al

dret internacional. • cast. libertad de

los mares. 2. llibertat de navegació

Dret d’un Estat, tinga litoral marítim

o no, de navegar per l’alta mar. • cast.

libertad de navegación.


llibi m. Espai buit de dimensions redu-

ïdes situat entre els medissos i les


taules que formen el buc, i destinat

a deixar passar la poca aigua que ja

no pot ser arreplegada per la sàssola.

• cast. libio.


llibre de navegació m. Llibre sege-

llat per l’autoritat marítima que ha


de dur qualsevol nau i en el qual el

comandant registra tots els detalls


del viatge. • cast. libro de navega-

ción, libro de a bordo.


llimera f. Forat practicat en el buc

d’una nau per a deixar passar el cap

del timó i el joc de la canya que hi va

encastat. • cast. limera.

llistó m. Banda estreta de fusta que es

col·loca en la part exterior i un poc

més amunt de la coberta de certes

embar cacions de pesca i d’alguns

iots. • cast. listón.

llit de mariner m. Llit format per una

tela o una lona lligada pels quatre

cantons, que utilitzen els mariners

per a dormir dins de l’embarcació.

• cast. cama de marinero.

llitera f. Cadascun dels llits fixos que

hi ha en les cabines d’una nau. • cast.

litera.

llondro m. Embarcació aparellada

amb tres pals i vela llatina, utilitzada

al Mediterrani des del segle XV fins al

XIX. • cast. londro.

llop m. 1. La segona de les veles de les

galeres grans. • cast. lobo. 2. llop de

mar (o marí) Mariner vell, amb molta

experiència de navegació. • cast.

lobo de mar.

llum de situació m. Cadascun dels


llums que han de portar obligatòri-

ament les naus i els hidroavions per


a assenyalar la seua presència durant

la nit. • cast. luz de situación.


longitud f. Distància, en graus mesu-

rats sobre l’equador, que hi ha d’un


lloc res pecte a un meridià origen

(Greenwich), a partir del qual es

compta negativament de 0o a 180o

cap a l’oest, i positivament de 0o a

180o cap a l’est. • cast. longitud.

loxodromia f. Corba traçada sobre la

superfície esfèrica terrestre que talla

els meridians amb un angle constant

i marca la trajectòria de la navegació

marítima i aèria. • cast. loxodromia.


loxodròmic -a adj. Relatiu o perta-

nyent a la loxodròmia, que en té


les característiques. • cast. loxo -

dróm ico -ca.

lugre m. Veler menut, de dos o tres

pals amb veles en el terç, que es

dedicava al tràfic comercial del canal

de la Mànega. • cast. lugre.