Diccionari nàutic català "L"
latitud f. Distància que hi ha des d’un
punt qualsevol de l’esfera terrestre a
l’equador. • cast. latitud.
limbe m. Vora del cercle graduat
que porten alguns instruments de
mesura. • cast. limbo.
línia f. 1. línia barimètrica Isòbara.
• cast. línea barimétrica. 2. línia coti-
dal Línia imaginària que unix els
punts d’una costa on la plenamar o
la baixamar tenen lloc a la mateixa
hora. • cast. línea cotidal. 3. línia
d’alleujada Línia de flotació quan
la nau va sense càrrega. • cast. línea
de alivio. 4. línia de bolina Recta que
forma un angle de sis quartes amb
la direcció del vent, a un costat o a
l’altre d’esta. • cast. línea de bolina.
5. línia de costa Línia de contacte
entre la costa i el mar. • cast. línea de
costa. 6. línia de fila Formació naval
simple en què les naus naveguen
l’una darrere de l’altra. • cast. línea de
fila. 7. línia de flotació (o d’aigua, o
de surada) Línia determinada per la
intersecció de la superfície lliure de
l’aigua amb la superfície d’un cos
que sura. • cast. línea de flotación. 8.
línia de front Formació naval sim-
ple en què les naus naveguen l’una
al costat de l’altra. • cast. línea de
frente. 9. línia de marcació Forma-
ció naval simple en què les unitats
ocupen punts d’una recta que forma
un angle. • cast. línea de marcación.
10. línia de rellevament Cadascuna
de les línies de doble curvatura tra-
çades sobre el costat del buc d’una
nau en la projecció longitudinal de
la part que està per damunt de la
línia de flotació superior. • cast. línea
de relevación. 11. línia de revés Línia
de bolina del bord contrari a aquell
a què es referix. • cast. línea de revés.
12. línia de surada superior (o de
càrrega, o de navegació) Línia de
flotació quan la nau va amb la càr-
rega màxima. • cast. línea de carga
(o de navegación). 13. línia de testes
Línia de rellevament assenyalada
per la vora superior externa de les
testes de les quadernes. • cast. línea
de testas.
llagosta f. Nuc o entolladura de dos
caps de corda. • cast. ayuste.
llagoster m. Embarcació destinada a la
pesca de llagostes. • cast. langostero.
llagut m. Llaüt. • cast. laúd.
A
83
L
L
DBMBU
GSBODCPSE
MÎOJB
EF
óPUBDJÓ
QVOUBM
LÍNIA DE FLOTACIÓ
84
llama f. En una embarcació de vela
llatina, part plana de l’extrem supe-
rior del car i l’inferior de la pena per
on s’ajunten i subjecten estes dos
peces. • cast. llama.
llampàs m. Fregall fet de desferres de
corda, que s’usa per a netejar i eixu-
gar la coberta, el pis de la cambra, els
costats de l’embarcació, etc. • cast.
lampazo.
llançacaps m. Aparell en forma de
canó proveït d’un coet per a llançar
caps de corda a gran distància. • cast.
lanzacabos.
llançament m. Inclinació de la roda de
proa (o popa) d’una nau. • cast. lan-
zamiento.
llançar v. tr. Varar. • cast. botar, varar.
llançat m. Porció més aprimada de la
part anterior i posterior, arran de la
carena, del buc d’una embarcació.
• cast. lanzado.
llanterna f. Part superior d’un far o
farola, tancada amb vidres, en què hi
ha el llum i els aparells de lents, etc.
• cast. linterna.
llanxa f. 1.Nom de diferents tipus d’em-
barcacions menors amb espill a popa
i sense arboradura, sovint destinades
al servici d’un port o d’una nau, però
mai a la pesca. • cast. lancha. 2. llanxa
de regates Llanxa automòbil de
gran velocitat destinada a fer compe-
ticions. • cast. lancha de regatas.
llanxada f. Càrrega que porta una
llanxa. • cast. lanchada.
llanxer -a m. i f. Persona que porta una
llanxa. • cast. lanchero -ra.
llarg, anar a un loc. verb. Navegar amb
vent llarg. • cast. ir a un largo.
llast m. 1. Materials pesats que s’estiben
en el fons d’una nau o d’un bot per a
fer baixar el seu centre de gravetat i
asse gurar una estabilitat més gran.
• cast. lastre. 2. llast fix Peça de ferro,
plom o ciment, enganxada al fons de
la falsa quilla per a assegurar l’estabi-
litat de forma permanent. • cast. lastre
fijo. 3. llast mòbil Llast que s’embarca
provisionalment. • cast. las tre móvil.
llastar v. tr. Posar llast (a una embarca-
ció). • cast. lastrar.
llastrar v. tr. Llastar. • cast. lastrar.
llata f. Bau 1. • cast. bao.
llaurar v. tr. Arrossegar-se l’àncora pel
fons del mar pel fet de no quedar
ben aferrada i no poder impedir el
moviment de l’embarcació. • cast.
arar.
llaüt m. 1. Embarcació menuda d’ar-
queig variable aparellada amb vela
llatina, per a la pesca i el cabotatge.
2. Embarcació oberta, amb un pont
menut a proa i un altre a popa,
moguda amb rems i vela, que s’uti-
litza per al transport de càrrega.
• cast. laúd.
llebeig m. Garbí. • cast. lebeche.
llegua marina (o moderna) f. Mesura
de longitud que s’usa en la marina,
equivalent a 5.556 metres i igual a
tres milles. • cast. legua marina (o
moderna).
llengot m. Tros de ferro que es porta
com a llast dins d’una embarcació.
• cast. lingote.
lleny m. Embarcació menuda, sem-
blant a la galiota, pròpia del Medi-
terrani durant l’edat mitjana. • cast.
leño.
llevant m. 1. Punt de l’horitzó sensible
per on ix el sol en els equinoccis. 2.
Vent que bufa de l’est. • cast. levante.
llevantejar v. intr. Navegar en direc-
ció a llevant. • cast. navegar hacia
levante.
llevar v. tr. Fer pujar a bord l’àncora, el
ferro o el ruixó d’una embarcació fon-
dejada, per a emprendre la navega-
ció. • cast. levar.
llibertat f. 1. llibertat dels mars Prin-
cipi de dret internacional, que tradi-
cionalment establix que el mar és un
bé comú obert a tots els estats, tin-
85
AVOCABULARI NÀUTIC
guen litoral marítim o no, sotmés al
dret internacional. • cast. libertad de
los mares. 2. llibertat de navegació
Dret d’un Estat, tinga litoral marítim
o no, de navegar per l’alta mar. • cast.
libertad de navegación.
llibi m. Espai buit de dimensions redu-
ïdes situat entre els medissos i les
taules que formen el buc, i destinat
a deixar passar la poca aigua que ja
no pot ser arreplegada per la sàssola.
• cast. libio.
llibre de navegació m. Llibre sege-
llat per l’autoritat marítima que ha
de dur qualsevol nau i en el qual el
comandant registra tots els detalls
del viatge. • cast. libro de navega-
ción, libro de a bordo.
llimera f. Forat practicat en el buc
d’una nau per a deixar passar el cap
del timó i el joc de la canya que hi va
encastat. • cast. limera.
llistó m. Banda estreta de fusta que es
col·loca en la part exterior i un poc
més amunt de la coberta de certes
embar cacions de pesca i d’alguns
iots. • cast. listón.
llit de mariner m. Llit format per una
tela o una lona lligada pels quatre
cantons, que utilitzen els mariners
per a dormir dins de l’embarcació.
• cast. cama de marinero.
llitera f. Cadascun dels llits fixos que
hi ha en les cabines d’una nau. • cast.
litera.
llondro m. Embarcació aparellada
amb tres pals i vela llatina, utilitzada
al Mediterrani des del segle XV fins al
XIX. • cast. londro.
llop m. 1. La segona de les veles de les
galeres grans. • cast. lobo. 2. llop de
mar (o marí) Mariner vell, amb molta
experiència de navegació. • cast.
lobo de mar.
llum de situació m. Cadascun dels
llums que han de portar obligatòri-
ament les naus i els hidroavions per
a assenyalar la seua presència durant
la nit. • cast. luz de situación.
longitud f. Distància, en graus mesu-
rats sobre l’equador, que hi ha d’un
lloc res pecte a un meridià origen
(Greenwich), a partir del qual es
compta negativament de 0o a 180o
cap a l’oest, i positivament de 0o a
180o cap a l’est. • cast. longitud.
loxodromia f. Corba traçada sobre la
superfície esfèrica terrestre que talla
els meridians amb un angle constant
i marca la trajectòria de la navegació
marítima i aèria. • cast. loxodromia.
loxodròmic -a adj. Relatiu o perta-
nyent a la loxodròmia, que en té
les característiques. • cast. loxo -
dróm ico -ca.
lugre m. Veler menut, de dos o tres
pals amb veles en el terç, que es
dedicava al tràfic comercial del canal
de la Mànega. • cast. lugre.