ucronia f

Desenvolupament imaginari d’un fet històric com si hagués tingut lloc realment.

‘Paraules d’Opòton el Vell’, d’Avel·lí Artís-Gener, és una ucronia que narra la descoberta d’Europa pels asteques uns anys abans del 1492.

Etimologia

Del francès uchronie, mot creat pel filòsof francès Charles Renouvier (1815-1903) com a títol de la seva obra Uchronie. Utopie dans l’Histoire (1857), compost a partir del grec oú [οὐ], ‘no’, i khrónos [χρόνος], ‘temps’, per analogia amb utopia.

Usos

Dos subgèneres semblen destinats a triomfar aquest Sant Jordi: la ucronia i la distopia. La ucronia es basa en el «what if», és a dir, desenvolupa una història alternativa a partir d’una diferència substancial esdevinguda en el passat: què hauria passat si al segle XIII Pere el Catòlic d’Aragó hagués vençut el rei francès Felip II? Què hauria passat si Franco hagués perdut la guerra? La distopia, en canvi, situa una societat en el futur. És el cas d’Un món feliç, La taronja mecànica, V de Vendetta…

Vicenç Pagès Jordà, «Barcelona després de la festa» (El Punt Avui Cultura, 7 de febrer del 2014)

Va ser inevitable la Revolució Russa? Els historiadors no solen contestar aquesta mena de preguntes perquè consideren, amb raó, que formen part de la ucronia, és a dir, d’allò que hauria pogut passar si els esdeveniments s’haguessin produït d’una altra manera.

Agustí Pons, 1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX (Barcelona: Pòrtic, 2014)