Diccionari nàutic català "M"

macarró m. Peça de fusta, acanalada

a banda i banda, que va col·locada

sobre l’orla d’una embarcació i amb la

qual encaixa la falca. • cast. macarrón.

malleta f. Cap gros de cànem, de qua-

tre cordons i una ànima, que servix

per a fondejar l’àncora o per a arros-

segar l’art de bou, etc. • cast. malleta.

mamella f. Motiu ornamental o signe

que algunes naus de fusta porten en

la part exterior i més alta de la popa,

i que constituïx la marca del mestre

d’aixa que ha construït l’embarcació.

• cast. mamelón, marca.

mamelló m. Mamella. • cast. mamelón,

marca.

mampara f. Barandat de fusta o de

ferro, que s’utilitza per a dividir en

compartiments l’interior d’una nau.

• cast. mamparo.

mànega f. Amplària d’una nau. • cast.

manga.

manegueta f. Peça de fusta o metàl·lica

amb dos braços horitzontals curts

que va fixada a la coberta o a l’orla

d’una embarcació i servix per a amar-

rar caps. • cast. manigueta, cornamusa.

maneta f. Extrem cilíndric i prim d’un

rem, per on se subjecta per a vogar.

• cast. empuñadura.

mangra f. Almànguena. • cast. almagre.

manifest m. Document que ha de pre-

sentar a la duana el capità d’una nau

i on consta el detall de la càrrega.

• cast. manifiesto.

manilla f. Maneta. • cast. empuñadura.

maniobra f. 1. Art o tècnica de mane-

jar les embarcacions per mitjà de les

veles, les màquines, el timó o un altre

element. 2. Operació o faena que

es fa per a donar a l’embarcació un

cert moviment o una certa posició.

3. Manera d’operar a bord, el treball

dels mariners. 4. Conjunt de tots els

caps i els aparells d’una embarcació,

d’un pal o d’una verga. • cast. mani-

obra. 5. passar la maniobra Passar

els caps dels aparells i d’altres llocs

per on han de passar per tal d’efec-

tuar una maniobra. • cast. pasar la

ma niobra.

maniobrer -a m. i f. Persona que té a

càrrec seu la maniobra d’una embar-

cació. • cast. maniobrista.

manuella f. 1. Arjau o barra del timó.

• cast. caña del timón. 2. Barra amb

què es fa rodar un torn, un argue,

etc. • cast. manuella.

mapa f. Peça en forma de punta de

llança en què acaben els braços de

les àncores i els ruixons. • cast. mapa.

mar m. o f. 1. Massa d’aigua salada que

cobrix una gran part de la superfície

de la Terra. • cast. mar. 2. Extensió

d’aigua salada considerada com una

divisió de l’oceà, més o menys tan-

cada per la massa continental. • cast.

mar. 3. Estat del mar amb relació a les

dimensions de les onades i als obsta-

cles que representen per a la nave-

A

87

M

M

88

gació. • cast. mar. 4. alta mar Part del

mar molt allunyada de la costa, des

d’on no es veu la riba. • cast. alta mar.

5. anar en mar (o a la mar) Fer-se a la

mar. • cast. hacerse a la mar. 6. bella

mar Mar tranquil·la, quieta. • cast. be-

lla mar. 7. bona mar Mar tranquil·la,

no agitada. • cast. mar en bonanza

(o en calma). 8. córrer la mar (o les

mars) Navegar. • cast. surcar el mar

(o los mares), navegar. 9. fer la mar

Navegar molt. • cast. navegar. 10. fer-

se a la mar Començar una navegació.

• cast. hacerse a la mar. 11. haver-hi

molta mar Haver-hi o fer mala mar.

• cast. picarse el mar. 12. mala mar

Mar molt agitada per grans onades.

• cast. mar gruesa (o picada). 13. mar

brava Mar amb onades que oscil·len

entre 4 i 6 m, que constituïx el grau

6 de l’escala de Douglas. • cast. mar

gruesa (o picada). 14. mar calma (o

mar bonança) Mar plana. • cast. mar

en bonanza (o en calma). 15. mar

d’aleta Mar de popa. • cast. mar de

aleta. 16. mar d’amura Mar de proa.

• cast. mar de amura. 17. mar de fons

(o de fora, o forana, o llarguera, o de

lleva, o de lluny) Ones que són degu-

des a vents llunyans o a vents que ja

han marcat. • cast. mar de fondo o

de leva. 18. mar de popa (o de proa,

o de costat) Mar en què les ones

envestixen lateralment la popa (o la

proa, o el costat) d’una nau. • cast.

mar de popa (o de proa, o de lado).

19. mar desfeta Mar amb onades

que oscil·len entre 6 i 9 m, que cons-

tituïx el grau 7 de l’escala de Douglas.

• cast. mar gruesa (o picada). 20. mar

enorme Mar amb onades de més de

14 m, corresponent al grau 9 de l’es-

cala de Douglas. • cast. mar enorme.

21. mar grossa Maregassa. • cast. mar

gruesa. 22. mar interior Mar que es

comunica amb l’oceà a través d’un

pas estret, d’un riu o d’un canal. • cast.

mar interior. 23. mar llarga Estat del

mar quan les ones són molt amples

però molt baixes. • cast. mar larga. 24.

mar llatí Mar mediterrani, que banya

la majoria de les terres romanitzades.

• cast. mar latino. 25. mar molt alta

Mar amb onades que oscil·len entre 9

i 14 m, que constituïx el grau 8 de l’es-

cala de Douglas. • cast. mar muy alta.

26. mar muntanyosa Mar agitada per

ones sense direcció determinada i de

9 a 14 m d’alçària. • cast. mar mon ta-

ñosa. 27. mar oberta Aigua exterior

a un port, a una rada, etc. • cast. mar

abierta. 28. mar oceana Oceà. • cast.

mar oceánica, océano. 29. mar plana

Mar sense onades, que constituïx el

grau 0 de l’escala de Douglas. • cast.

mar plana. 30. mar podrida Mar com-

pletament plana i transparent. • cast.

mar podrida. 31. mar rissada (o arris-

sada) Mar amb petites ondulacions

en la superfície, de menys de 0,1 m,

que constituïx el grau 1 de l’escala de

Douglas. • cast. mar picada (o rizada).

32. mar territorial Espai marítim,

sotmés a la sobirania d’un Estat, que

s’estén al llarg de les costes amb una

amplària limitada a dotze milles marí-

times. • cast. mar territorial. 33. mar

vella Estat del mar quan les ones són

conseqüència d’un vent ja calmat.

• cast. mar vieja.

marc m. 1. Bastiment. • cast. marco,

bastimento. 2. Part del timó on va

fixat l’arjau i que sosté el tascó. • cast.

marco.

marcació f. 1. Direcció o posició deter-

minada amb una brúixola d’un

objecte qualsevol. 2.Angle que forma

la carena de la nau amb la visual d’un

objecte. • cast. marcación.

mare f. 1. Ànima d’un cap o corda.

• cast. alma. 2. mare del timó Part

superior del fusell del timó on la

canya o arjau s’ajunta amb l’arbre del

timó. • cast. madre del timón.

89

AVOCABULARI NÀUTIC

marea f. 1. Moviment cíclic alternatiu

d’ascens i de descens del nivell de

l’aigua marina, a causa de l’atracció

gravitatòria del Sol i, principalment,

de la Lluna. • cast. marea. 2. marea

morta (o de quadratura) Marea alta

dismi nuïda a causa de les atracci-

ons gravitatòries contra restades de

la Lluna i el Sol quan es troben en

quadratura. • cast. marea muerta (o

de cuadratura). 3. marea negra Capa

erràtica d’olis pesats que cobrix la

superfície del mar o d’aigües con-

tinentals a causa d’aboca ments de

petroli o de gasoil, generalment per

accident d’una nau transportadora o

bé per l’erupció de pous petrolífers

mar endins. • cast. marea negra. 4.

marea roja Acumulació, en una àrea

marina, d’un nombre suficient de

dinòfits per a fer que l’aigua es torne

rogenca i a vegades tòxica per als

organismes filtradors, per als peixos,

etc. • cast. marea roja. 5. marea viva

Marea alta de gran amplitud que

passa quan les atraccions gravitatò-

ries de la Lluna i del Sol actuen en

una mateixa direcció. • cast. marea

viva.

maregassa f. Estat de la mar quan les

ones són més grans que en la mare-

jada i més menudes que en la mar

brava, que oscil·len entre 2,5 i 4 m,

que constituïx el grau 5 de l’escala

de Douglas. • cast. mar gruesa.

marejada f. Mar agitada, que no arriba

a temporal. • cast. marejada.

marejar v. 1. tr. Anar tombant (la vela

d’una nau), segons els canvis que fa

el vent. 2. tr. Posar en moviment (una

embar cació), governar-la i dirigir-la.

3. pron. Sofrir avaries (les mercaderies

d’una nau). 4. pron. Corrompre’s (l’ai-

gua potable de bord). • cast. marear.

marejol m. Mar un poc agitada, sense

arribar a maror, amb onades que

oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, que cons-

tituïx el grau 2 de l’escala Douglas.

• cast. marejadilla.

mareny m. Costa baixa i pantanosa

inundable per les aigües del mar.

• cast. marisma.

mareògraf m. Aparell per a registrar

les variacions del nivell del mar,

especialment les que produïxen les

marees. • cast. mareógrafo.

mareòmetre m. Aparell per a mesurar

les variacions de les marees. • cast.

mareómetro.

maresma f. Mareny. • cast. marisma.

maresme m. 1. Mareny. 2. Zona prò-

xima al mar, marina. • cast. marisma.

mareta f. Moviment suau de les ones

del mar bonança. • cast. mareta.

margarida f. 1. Nuc mariner que es fa

per acostar provisio nalment un cap

o perquè deixe de treballar una certa

part massa gastada. 2. Nuc d’un

escandall o d’una corredora. • cast.

margarita.

marí -ina 1. adj. Relatiu o pertanyent al

mar. 2. m. i f. Persona que té per pro-

fessió navegar. • cast. marino -na.

marina f. 1. La regió de terra pròxima al

mar, costa del mar. 2. Conjunt d’em-

barcacions pertanyents a un país. 3.

Conjunt de persones dedica des a les

tasques marineres. • cast. marina.

marinada f. Vent de la banda de mar.

• cast. marea, virazón.

marinatge m. Art de navegar. • cast.

marinaje.

marinejar v. 1. intr. Semblar de mar o

mariner, tindre’n alguna caracterís-

tica distintiva. • cast. parecer de mar

(o marinero). 2. intr. Bufar la mari-

nada. • cast. soplar la marea o el vira-

M

marinejar

MARGARIDA

90

zón. 3. pron. Rebre la marinada. • cast.

soplar la marea o el virazón.

marinenc -a adj. De mar, marí. • cast.

marino -na.

mariner -a 1. adj. Relatiu o pertanyent

al mar, a la marina o a la gent de

mar. 2. adj. Que té (una embarca-

ció) bones qualitats nàutiques, que

obeïx en les maniobres. 3. m. i f. Per-

sona que s’ocupa professionalment

de la conducció i del manteniment

d’una embarcació. 4. a la marinera A

la manera de la gent de mar. • cast. a

la marinera.

marineria f. Conjunt de mariners

d’una nau o d’una esquadra. • cast.

marinería.

marítim -a adj. Relatiu o pertanyent al

mar. • cast. marítimo -a.

maroma f. Corda molt grossa. • cast.

maroma.

maror f. 1. Mar agitada amb onades

que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que

constituïx el grau 3 de l’escala de Dou-

glas. • cast. marejada, marola. 2. forta

maror Mar amb onades que oscil·len

entre 1,25 i 2,5 m, que constituïx el

grau 4 de l’escala de Douglas. • cast.

fuerte marejada, fuerte marola.

marroquinar v. tr. Plegar cap a proa

(tota la vela). • cast. marroquinar.

marutxell m. Maror. • cast. marullo,

mareta.

marxapeu m. Corda grossa que, asse-

gurada pels caps a les vergues, al

botaló, etc., i sostinguda per uns

estreps, servix perquè els mariners

hi caminen durant les maniobres.

• cast. marchapié.

mascaró m. 1. mascarón. 2. mascaró

de popa Figura decorativa, sovint

policromada, que va en la part pos-

terior d’una nau. • cast. mascarón

de popa. 3. mascaró de proa Figura

decorativa que es col·loca en la part

alta del tallamar d’una nau, davall del

bauprés. • cast. mascarón de proa.

masqueta f. Peça corba que subjecta

la roda de proa del buc. • cast. curva

banda.

masteler m. 1. En una embarcació

de vela, pal menor que s’afig al pal

mestre per a sostindre les gàbies

i les veles altes. • cast. mastelero.

2. masteler de gàbia Masteler que

ve a continuació del pal mascle.

• cast. mastelero de gavia (o mayor).

3. masteler de gàbia Verga i vela

col·locades en el masteler de gàbia.

• cast. mastelero de gavia (o mayor).

4. masteler de gonetaCadascun dels

pals menors que sostenen les gone-

tes. • cast. mastelero de juanete. 5.

masteler de sobregoneta Cadascun

del pals menors que sostenen les

sobregonetes. • cast. mastelero de

sobre juanete. 6. masteler de velat xo

Cadascun dels pals menors que sos-

tenen els velatxos. • cast. mastelero

de velacho.

masteleret m. Pal menor o perxa que

es col·loca en moltes embarcacions

sobre el masteler. • cast. mastelerillo.

masteler

de goneta

masteler

de gàbia

MASTELER

91

AVOCABULARI NÀUTIC

matrícula f. Inscripció posada en

la proa d’una nau, davall del nom

mateix. • cast. matrícula.

medís m. Peça simètrica que forma la

base o l’extrem inferior de cada cos-

tella d’un buc. • cast. varenga.

mena f. Grossor d’una corda. • cast.

mena, grosor.

menjavents m. Vela de dimensions

reduïdes utilitzada en les embar-

cacions de pesca per a accelerar la

marxa. • cast. comevientos.

mercatori -òria adj. Relatiu o perta-

nyent al sistema de projecció de

Mercator. • cast. mercatoriano -na.

meridià -ana 1. adj. Relatiu o perta-

nyent al migdia, a l’hora del migdia.

• cast. meridiano -na. 2. m. Qualsevol

dels cercles màxims de la Terra que

passen pels pols. • cast. meridiano.

3. adj. Relatiu o pertanyent al meri-

dià. • cast. meridiano -na. 4. meridià

inicial m. Meridià que, convencio-

nalment, es pren com a origen per

a determinar, a l’est o a l’oest, la

longitud geogràfica de cada punt

de la Terra. • cast. meridiano inicial.

5. meridià magnètic m. Cadascuna

de les línies isògones compreses

entre els dos pols magnètics de la

Terra. • cast. meridiano magnético.

6. primer meridià m. Meridià adop-

tat com a origen de les longituds

geogrà fiques, és a dir, el 00o 00’ 00’’

de longitud. • cast. primer meridiano,

meridiano cero.

messa f. Vela quadra hissada en el pal

més pròxim a la popa. • cast. mesa.

messana f. Mitjana. • cast. mesana.

mestral m. Vent que bufa del nord-

oest. • cast. mistral.

mestrança f. 1. Drassana. • cast. asti-

llero. 2. Conjunt de fusters, calafats,

mestres d’aixa i altres operaris ocu-

pats en les drassanes en la construc-

ció i en la reparació de naus. • cast.

maestranza.

mestre m. 1. Arbre principal d’una

nau. • cast. maestro. 2. mestre d’aixa

Fuster constructor de naus. • cast.

calafate, carpintero de ribera.

metacentre m. Punt en què la verti-

cal que passa pel centre de pressió

d’un cos que sura en desequilibri

talla l’eix que contenia el centre de

gravetat i el centre de pressió quan

este cos estava en equilibri. • cast.

metacentro.

metacèntric -a adj. Relatiu o perta-

nyent al metacentre. • cast. metacén-

trico -ca.

metxa f. Part del pal que es clava en la

paramola i que servix de fonament a

l’arbre. • cast. mecha.

migjorn m. Vent que bufa del sud.

• cast. mediodía.

milla f. 1. Mesura itinerària que, en

temps dels romans, equivalia a mil

passes, és a dir, a 1.482 m. • cast. milla.

2. milla marina (o nàutica) Unitat de

longitud utilitzada en marina equiva-

lent a 1.852 m o 6.076,1 peus. • cast.

milla, milla marina (o náutica).

místic m. Embarcació de dos o tres

pals, de buc semblant al xabec,

usada antigament en la zona del

Mediterrani. • cast. místico.

/&

HSFHBM

&

MMFWBOU

4&

YBMPD

/8

NFTUSBM

8

QPOFOU

48

MMFCFJHHBSCÎ

/

USBNVOUBOB

4

NJHKPSO

MIGJORN

M

místic

92

mitjana f. 1. Arbre situat més prop de

la popa en les embar cacions de tres

pals. 2. Segon pal llevadís que por-

ten algunes embarcacions de pesca,

dites de mitjana. • cast. mesana.

moc m. 1. Pal subjecte per l’extrem

superior al tamboret del bauprés,

per on passen els vents o caps que

subjecten els botalons de floc i de

petifloc. 2. En les barques de mitjana,

corda que fa ferm el botaló de proa

en la part exterior de la roda. • cast.

moco.

modelisme naval m. Art de fer models

de naus a escala reduïda. • cast.

modelismo naval.

molinet m. Torn horitzontal col·locat

en direcció de babord a estribord

sobre la coberta de proa d’una nau

i que servix per a llevar les àncores.

• cast. molinete.

moll m. 1. Obra construïda en la vora

del mar o d’un riu navegable que

servix per a facilitar l’embarcament

i el desembar cament de persones i

mercaderies i, de vegades, de refugi

a les naus. • cast. muelle. 2. moll de

pilons Moll, generalment provisi-

onal, constituït sobre estaques o

pilons i que avança dins del mar.

• cast. muelle de pilones.

monobotella f. Bloc format per una

sola botella d’aire com primit, que

l’escafan drista es col·loca en l’es-

quena amb l’ajuda dels guarniments.

• cast. monobotella.

monotip m. Embarcació de regates

que forma part d’un conjunt d’uni-

tats idèntiques. • cast. monotipo.

monòxil adj. Que està construïda (una

piragua o canoa primitiva) a par-

tir d’un únic tronc de fusta. • cast.

monóxilo.

monsó m. Sistema de vents que com-

porta la inversió estacional de la seua

direcció dominant. • cast. monzón.

mort m. Àncora d’una sola ungla cla-

vada en el fons i fixada sòlidament a

una boia on s’amarren les embarca-

cions. • cast. muerto.

mosquetó m. Fermall metàl·lic de dife-

rents formes que es tanca automàti-

cament gràcies a una molla o que

sol ser col·locat en l’extrem d’un cap.

• cast. mosquetón.

mostatxo m. Cap amb què s’assegura

el bauprés a les mures. • cast. mos-

tacho.

motí m. Tumult o alçament de la

tripu lació o del passatge contra el

comanda ment d’una nau. • cast.

motín.

motonau f. Nau propulsada per

motors de combustió interna. • cast.

motonave.

motonàutic -a 1. adj. Relatiu o per-

tanyent a la motonàutica. • cast.

motonáutico -ca. 2. f. Utilització

esportiva de llanxes motores. • cast.

motonáutica.

mujol m. Torn o barra vertical d’un

argue. • cast. torno.

muleta f. 1. Antiga embarcació portu-

guesa de dimensions reduïdes, amb

un sol pal, molt inclinat a proa, la

qual s’utilitzava en la pesca fluvial en

el riu Tajo. 2. Tipus d’embarcació por-

tuguesa amb molta rufa, que arbora

dos o tres pals inclinats cap a proa i

que va aparellada amb veles llatines.

3. Barqueta de poca capacitat, inter-

mèdia entre el gussi i la barca de

palangre, destinada a la pesca del

MITJANA

93

AVOCABULARI NÀUTIC

verat. S’utilitza en les costes de la

Comunitat Valenciana i de Tarragona.

4. Barqueta menuda de riu, de fons

pla i de poca càrrega, utilitzada en la

Ribera d’Ebre. • cast. muleta.

multibuc m. Embarcació constituïda

per més d’un buc. • cast. multibu-

que.

muntant m. Part dreta i esquerra de

la popa, corresponent a les gambo-

tes raconeres vistes des de l’exterior.

• cast. montante.

mura f. Part de cada costat del buc

d’una nau en què este s’estreny cap a

la proa o cap a la popa. • cast. amura,

mura.

murgonal m. Punta de les vergues

d’una nau. • cast. penol.

mylar [angl.] m. Teixit lleuger però

molt fort que s’empra en la fabrica-

ció de gènoves i alguns espinàquers.

• cast. mylar.